El nom primitiu de la filà Berberiscos és "Cavalleria de Bequetes" en al·lusió a José Vilaplana Serrat, al que se li deia "el tio Bequetes". Del fundador de la filà prové el malnom amb el que alcoyans associen a la filà Berberiscos: Els Bequeteros, orígen de la filà de Cocentaina. El disseny oficial de la filà va ser aprovat per l'Associació de Sant Jordi el 9 de maig de 1869 baix el nom de "Berbería". El trage estava format per un xaleco blau, bombatxos de color roig i turbant blanc. El toc simpàtic del cavallet de cartó agradava molt al públic. Les filaes de cavalleria no tenien primer tro, sinó un general. El primer del que es té constància és Vicente Sanz.
La filà Berberiscos era l'última en desfilar a la Diana, i ho feia d'una forma molt alegre i atractiva. Durant l'acte els bequeteros realitzaven uns exercicis i passos anomenats "Partir el fons". El cabo variava la formació i l'esquadra trencava la seua línia frontal per a posar-se a l'esquerra o la dreta. Els festers practicaven altres posicions damunt dels seus cavallets de cartó i formaven columnes, cercles i anaven creuant-se entre ells. La filà Berberiscos també tancava l'Entrada Mora al segle XIX. Li donaven un final digne a la desfilada, muntant sobre cavalls de veritat, mentre que a la Processó General recorrien de nou als cavallets de cartó. Així va ser fins a 1905, quan van desaparèixer de les Festes d'Alcoi, perdent-se aquells cavallets de cartó que ja eren autèntiques obres d'artesania. Un breu parèntesi en el que es va permetre fer canvis al disseny oficial. Poc desprès van tornar, ja amb el nom de filà Berberiscos, però mantenint-se com la filà de cavalleria que assaltava el Castell de Festes.
El trage de la filà Berberiscos està firmat per Rafael Giner, qui es va inspirar en els turcs i va incorporar la faixa groga. Com la filà Berberiscos no optava als càrrecs d'alférez i capità, tenien el seu propi protagonista: El General. Un càrrec exclusiu que formava a les esquadres i dirigia a la filà en tots els actes. Complien la funció de primer tro i portaven trages tan cuidats com els del capità moro, però sense la mateixa repercussió i pompositat. El General de la filà Berberiscos més recordat pel seu trage va ser Francisco Seguí Santonja en 1901. L'espasa i el turbant amb ploma va destacar molt en el General de 1901, modificant el trage per a l'any 1902. Francisco Seguí Santonja va ser General fins a 1905, quan la filà no va participar en les Festes de Sant Jordi. La mala situació econòmica també va afectar a la Cavalleria de Peaco. Estan documentats com a Generals de la filà Berberiscos els senyors: Camilo Vilaplana, Antonio Pastor, Tomás Blanes, Juan Parreño, Miguel Gisbert o Ismael Català entre altres.
En l'any 1920 els Bequeteros van formar part del boato del capità moro de la filà Ligeros, també molt relacionada amb els cavalls. Com la filà Berberiscos no podia organitzar boatos de càrrec, també va ajudar a la capitania mora 1921 perquè la filà Granadinos tenia pocs membres. Finalment va ser la filà Llana qui va acompanyar al capità moro de 1921, Francisco Cabrera, per la desaparició de la filà Granadinos. L'experiència va agradar als Bequeteros i també van participar al boato de la filà Mudéjares en 1922. En 1923 el senyor Francisco Espí Navarro s'acomiadava del càrrec de General amb un trage molt adequat per a la filà Berberiscos.
La filà Realistes i la filà Berberiscos estava un poc cansada de les restriccions que patien per culpa els Estatuts de l'Associació de Sant Jordi. La Junta Directiva va redactar un reglament que coartava les llibertats de les filaes de cavalleria a l'acte de l'Alardo. L'assalt a la Plaça Espanya sols es podia efectuar pel carrer Sant Nicolau i sense molestar al públic. La filà Berberiscos es va rebel·lar utilitzant un canyó que llançava draps. Les filaes de cavalleria començaven a veure's inferiors a causa de no poder mostrar esquadres ni tindre capitanies i alferecies. El descontent de la filà Berberiscos va augmentar en 1923, produint-se enfrontaments amb la filà Realistes per l'ordre de formació en l'Alardo. La filà Berberiscos va demanar que tingueren l'oportunitat de desempenyar l'alferecia i capitania, renunciant als seus famosos càrrecs de General. Les filaes de cavalleria havien perdut el seu objectiu vital en les Festes de Moros i Cristians. En 1926 les filaes de cavalleria es declaren extingides i les filaes Realistes i Berberiscos van passar al bàndol moro, passant a ser les últimes en l'ordre d'antiguitat. Encara que havien sigut fundades al segle XIX, es van col·locar per darrere de filaes més recents com Mudéjares, Abencerrajes i Marrakesch. La filà Berberiscos es va considerar refundada en 1926, encara que la seua data de naixement és 1869. Això explica que durant anys va ser l'última en la Roda, fins l'aparició de la filà Benimerines a l'any 1980.
La filà Berberiscos va perdre el seu cavallet de cartó, però no el seu esperit fester de bon humor. La filà va seguir fent bromes al públic i això va estar present al primer boato de la filà: L'alferecia mora 1934. Francisco Pascual Peidro, anomenat Riuet, va ser el primer càrrec de la filà Berberiscos. Al boato van destacar els cavalls, convertint-se en el símbol animal de la filà. El cabo batidor i l'esquadra de negres de 1934 van agradar molt. L'ambient era tens per les baralles entre els republicans i els catòlics de l'Associació de Sant Jordi, però la filà Berberiscos va viure amb il·lusió la seua primera alferecia mora, a pesar del mal oratge. A l'any següent, 1935, el veterà Remigio Richart Richart va ser el capità moro bequetero. Un home seriós que va desfilar a cavall lluint un brillant trage de capità moro. Les esquadres de negres d'estil africà estaven de moda i la segona de la filà Berberiscos va ser molt aplaudida.
La Guerra Civil Espanyola va tallar en sec les activitats festeres d'Alcoi. El 29 de gener de 1939 una bomba d'aviació va afectar a la seu social de la filà Berberiscos al carrer de la Puríssima. Alguns festers de la filà Abencerrajes es van passar a la filà Berberiscos en 1940, quan la dictadura de Franco donava els seus primers passos. La filà Berberiscos sempre ha sigut una filà xicoteta. Camilo Pérez Monllor va dedicar en 1941 un pasdoble a la filà: "Els Bequeteros". Francisco Pascual Peidro havia sigut l'alférez moro de 1934 i repetiria 10 anys desprès amb la mateixa família bequetera. L'alferecia mora 1944 tindria una espectacular esquadra de negres tribal amb escuts allargats. Els brodats del trage de l'alférez moro van ser de Juan Balaguer.
Francisco Pascual Peidro ja era tot un veterà de la filà Berberiscos quan va desempenyar la capitania mora 1945. Va desfilar a cavall i acompanyat d'un parasol gegant que no va servir de res en una vesprada nuvolada. Però l'Entrada Mora 1945 va estar considerada de les millors de la dècada, sobretot gràcies al boato de la filà Berberiscos. La fantasia oriental es va apoderar dels carrers del centre d'Alcoi amb la figura gegant de Mahoma. Si a la capitania cristiana de la filà Maseros havia destacat la carrossa d'una àguila, a la capitania mora va agradar molt la carrossa en forma de joier que contenia moretes de curta edat. La favorita va desfilar sobre un palanquí en forma de cisne i portejat per esclaus. Francisco Pascual Peidro portava un trage molt bequetero on no faltaven els colors roig i blau, característics de la filà. L'esquadra de negres tenia uns escuts més xicotets que els de l'any anterior, però mantenia l'estètica africana.
L'únic Sant Jordiet de la filà Berberiscos va ser Adolfo Bernabeu. Tan sols una volta ha gaudit la filà Berberiscos del patró d'Alcoi, però ho va fer per tot lo alt. En 1954 Adolfo Bernabeu tenia una família benestant que es va bolcar en el càrrec de Sant Jordiet. El trage romà tenia una daurada corassa de metall. Va ser el primer Sant Jordiet en visitar el Sanatori de Fontilles. Ho va fer damunt d'un cavall i acompanyat de la filà Berberiscos i d'un grup de la filà Mozàrabes que simpatitzava amb el pare del xiquet. A més a més el famós compositor Amando Blanquer va composar "El petit Adolfín Bernabeu". Un pasdoble clàssic i molt estimat per la filà Berberiscos ja que va associat al Sant Jordiet de 1954. L'alcoyà Amando Blanquer li va dedicar l'obra a Adolfín Bernabeu per motius d'amistat amb la família.
Amb 23 anys Juan Sanz Francés va desempenyar el càrrec d'alférez moro 1957. Era una gran responsabilitat per a un jove bequetero, però va portar la bandera del bàndol moro amb orgull i dignitat. De fet les cròniques van alabar notablement el seu trage roig i blanc per la senzillesa i sobrietat. L'esquadra de negres va xafar els carrers banyats amb gran elegància, encara que el trage dels components era guerrer i destacava per un escut amb cara de bou. L'alférez moro va desfilar a cavall lluint un trage de Rafael Guarinos, dissenyador que estava agafant prestigi en el mon fester. Les Entrades de 1957 van caure el 29 d'abril i a continuació encara es celebrava el Passeig General. Es van estrenar nous trages per als Heraldos i una fina però copiosa pluja va alterar el desenvolupament de l'Alardo.
L'any de l'invent de les marxes cristianes, la filà Berberiscos tenia la capitania mora. Encara que l'alferecia cristiana de la filà Vascos es va endur tot el protagonisme en el matí plujós, la filà Berberiscos va fer un bon paper en una vesprada respectada pels núvols. L'Entrada Mora 1958 va tindre com a màxim representant a Juan Sanz Francés. El jove es va caracteritzar com un ancià i va repetir la seua desfilada a cavall junt a un parasol, símbol de distinció per als capitans moros de l'època. Els colors roig, blanc i blau van ser els elegits per Rafael Guarinos per al trage del capità moro 1958. L'esquadra de negres portava uns bombatxos de color roig i un maquillatge negre molt elaborat per a l'època. Rafael Guarinos va dissenyar un turbant acabat en punta, ja que en la dècada dels 50 estaven de moda els turbants allargats.
A la dècada dels anys 60 la filà Berberiscos va travessar varies crisis a causa de discrepàncies internes. Antonio Bernabeu Rico, conegut com "Toni l'obrer", va ser el primer tro en l'època dels problemes. Era un fester polèmic i autoritari que atemoria als festers de la filà Berberiscos. El número de components de la filà va descendir, degut a la gestió poc popular que va fer Antonio Bernabeu. En 1964 la filà Berberiscos va tindre la seua primera esquadra d'enmig. Pocs anys abans la filà Cordoneros va innovar amb el seu centenari equivocat i la filà Berberiscos va agafar amb il·lusió el càrrec del Mig. Hi ha que recordar que la filà Berberiscos sempre era la penúltima en desfilar a l'Entrada Mora. Els Bequeteros es notaven eclipsats per la proximitat amb l'alférez moro pertinent, així que van rebre amb alegria que en 1964 desfilaren a la meitat de la desfilada. L'esquadra de negres destacava per la combinació del blanc amb el maquillatge negre i per les plomes blaves. Eren realment palmiters amb un curiós gorret roig que recordava al dels patges paqueters de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.
Tancant aquella dècada difícil dels anys 60, la filà Berberiscos es disposava a celebrar els seus 100 anys. La solejada Entrada Mora de 1969 va tindre una esquadra especial per l'ocasió excepcional del centenari bequetero. Però l'esquadra commemorativa es va allunyar dels origens turcs de la filà i ni tan sols va fer referència a la "Cavalleria de Bequetes". El disseny de Luis Solbes era molt africà, tant per les plomes del casc com per les pells marrons que cobrien el cos negre dels esquadrers. L'Ajuntament d'Alcoi li va concedir un premi a l'esquadra de negres de la filà Berberiscos per la seua espectacularitat. Desde 1869 la filà Berberiscos no havia tingut una esquadra de negres amb tant d'èxit, i les anteriors ja havien gaudit de l'aprovació del públic.
Desprès d'uns mals anys, l'estima cap a la filà Berberiscos s'estava recuperant. El boato de l'alferecia mora 1970 va millorar la percepció que els alcoyans tenien de la filà Berberiscos. Una visió tancada i amb reduïdes expectatives de futur. El primer tro i cacique Antonio Bernabeu Rico es va autoproclamar alférez moro 1970 i va desfilar junt a favorites de la seua família. Els seus nets portaven el mateix trage roig, blau i tostat com a rodelles. Al turbant destacava una ploma groga, color de la faixa bequetera. Al boato van haver molts genets a cavall, el símbol de la filà com a antiga cavalleria. L'esquadra de negres aparentava ser de indis per les plomes multicolors al cap. 1970 va dur molts maldecaps a l'Associació de Sant Jordi ja que van voler moure la Trilogia Festera al cap de setmana. La intenció era atraure a més turistes, però algunes filaes ho van interpretar com una falta de respecte cap a les tradicions i fins hi tot van voler boicotejar les Entrades, celebrades el dissabte 25 d'abril.
Antonio Bernabeu Rico, com a primer tro, va veure convenient que ell mateix exercira com a capità moro 1971. Una decisió unilateral que ningú va voler contradir i com a conseqüència el propi Toni l'obrer es va encarregar de tots els preparatius del càrrec. Però va sorgir un inconvenient que no es podia controlar: La pluja. Les Entrades del 22 d'abril de 1971 es van suspedre i l'Associació de Sant Jordi es va veure obligada a retrassar les desfilades dos dies. Es van mantindre els actes del dia Sant Jordi, on Antonio Bernabeu va estrenar el seu trage. La Processó de la Relíquia va permetre al públic contemplar amb calma el ric disseny de Luis Solbes. Tornava a veure's una faixa de color groc, però el disseny era més sofisticat que el de l'alferecia mora de l'any anterior. El turbant era blanc i tot el trage estava decorat amb perles. El bon temps que finalment va fer el dia 24 d'abril de 1971, va contribuir a l'esplendor de la capitania mora bequetera. A la seua forma, Toni l'obrer es va entregar en cos i ànima a la filà Berberiscos i ningú li pot llevar eixe reconeixement. L'esquadra de negres del capità moro 1971 va sorprendre perquè la forma del casc no s'havia vist mai, a pesar de que el maquillatge continuava sent el bàsic de betún.
Un nou primer tro va agafar el poder de la filà Berberiscos en 1974. El mandat d'Antonio Bernabeu Rico ja s'estava considerant una dictadura per als propis bequeteros, així que es va votar un relleu en el que entraria en joc Lionel Grau Mullor. La filà Berberiscos va guanyar en carisma al implicar-se molt en la celebració del VII Centenari del patronatge de Sant Jordi. La filà Berberiscos es va convertir en l'abanderada de les bones causes al defendre "La Roda". Van editar uns paperets que amb humor denunciaven les concessions que tenien les filaes més antigues: "El Bequetero s'encontra del tot pansit i tanmateix el llanero va de lo més devanit. Lliçó= Mentre regne el feudalisme hi haurà espavilats que amb tot el seu egoisme faran a molts desgraciats". Per això la filà Berberiscos va arribar al Mig de 1977 amb un llavat de cara molt important. El disseny de l'esquadra d'enmig es basava en un quadre del pintor José Segrelles d'Albaida. Els esquadrers representaven a un moro nòmada i vell amb una pipa de fumar. Els colors pastel utilitzats i la grandiositat dels elements del trage van causar sensació a la solejada Entrada Mora de 1977. Però tota l'atenció se la van emportar les huríes del desert que portaven a l'esquena a bebés i sobretot el cabo batidor. Va ser la primera volta que un cabo batidor desfilava en camell i no cavall. El camell blanc va donar algun esglai, però va aportar una novedosa imatge tuareg a l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos.
A finals dels anys 70 la filà Berberiscos va tornar a reivindicar-se com una filà amb solera i molta història. No era just que sempre ocuparen l'últim lloc als actes festers. Tancaven les Dianes i desfilaven davant de l'alférez moro en l'Entrada Mora. Tots els anys veien com filaes com Llana, Judíos o Miqueros gaudien d'un privilegi al desfilar les primeres de la vesprada i ells s'havien d'esperar fins al final, quan no hi havia tant públic. La protesta dels bequeteros va estar encapçalada per Rafael Insa, qui no va dubtar en entrar en conflicte amb l'Associació de Sant Jordi. La filà Berberiscos va proposar com a solució "La Roda". Aquest avanç consistia en que l'ordre de formació seria giratori i no fixe amb el pas dels anys. Una idea que permetia anar variant el torn i horari de desfilada de cada filà. Filaes cristianes com Cruzados, Alcodianos i Aragonesos també van recolzar el plantejament igualitari de la filà Berberiscos. Rafael Insa estava molest perquè els dirigents de l'Associació de Sant Jordi li restaven importància al tema i no volien baralles. El repartiment equitatiu en l'ordre de les filaes va acabar convertint-se en una Reforma Festera complexa. Un projecte amb la intenció d'adaptar les Entrades als nous temps i fer-les menys repetitives. "La Roda" es va aprovar junt a la filà Benimerines en 1979 per a posar-se en pràctica a l'Entrada Mora de 1980. Un canvi positiu que va donar moltes satisfaccions a les filaes Marrakesch, Realistes i especialment als bequeteros i el seu primer tro Rafael Insa. La Roda rotativa ha quedat instaurada de forma democràtica i es manté hui en dia pels seus bons resultats i beneficis per a totes les filaes. No obstant, a la Diana i resta d'actes oficials es manté l'ordre d'antiguitat i la filà Berberiscos és la penúltima, per davant de la jove filà Benimerines.
Un nou cicle de càrrecs bequeteros es va iniciar en 1983. Rafael Torres Blanes va ser l'alférez moro a cavall. Portava un trage auster de color blanc amb elements guerrers poc vists al bàndol moro. Per exemple unes muscleres de cuero marró o una cotamalla daurada. Els cavallers de marró i les dames de taronja van tindre un lloc important al boato. La filà Berberiscos va ser pionera al implicar al boato a totes les dones que tenien un vincle amb la filà. Eren els antecedents d'aquells multitudinaris boatos dels anys 90 i 2000. La filà Berberiscos va assentar la base per als boatos que anirien creixent sense límit en anys posteriors. L'alferecia mora de Rafael Torres també va cridar l'atenció pel paper públic que va agafar la seua dona com a favorita. Elena Orts es va implicar moltíssim en la preparació del càrrec i fins hi tot va concedir entrevistes als mitjans de comunicació locals. La dona demanava una posició més activa en les Festes d'Alcoi i la favorita de l'alférez moro 1983 va iniciar el camí. La clàssica esquadra de negres respectava els colors de la filà i va desfilar al compàs de la marxa mora "El president".
La filà Berberiscos ha tingut molts càrrecs que han passat a la història de Nostra Festa per la sumptuositat alcançada. Però tal volta la capitania mora 1984 siga una de les més importants per la impressionant posada en escena. Rafael Insa Satorre va passar de ser el primer tro de "La Roda" al capitaníssim bequetero. Inma Cortés va dirigir a 16 ballarines amb simples trages en tons blancs i blaus. Va ser l'estrena de la coreògrafa alcoyana i també el primer ballet oficial de les Festes de Moros i Cristians. Una novetat que va agradar molt i que va introduir als volguts ballets en les Entrades. Hui en dia les coreografies són imprescindibles en un boato, però en 1984 Inma Cortés va causar un fort impacte. La participació femenina als boatos es va guanyar el favor del públic. El capità moro va desfilar al compàs de "L'ambaixador" del compositor Amando Blanquer, marxa mora que no s'ha tornat a escoltar a Alcoi. Rafael Insa va desfilar com a capità moro portejat per esclaus en una plataforma roja amb parasol. El boato va ser fascinant i va incloure tragafocs, lleons i un grup de percussió tribal provingut de Senegal. Rafael Insa portava un meravellós trage de Luis Solbes amb metalls daurats i teles de color blanc i blau. L'elegant favorita portava els mateixos colors i saludava desde damunt d'un elefant. També el cantant Francisco va participar en la capitania mora 1984, vestint el trage bequetero. L'esquadra de negres recordava als beduïns caminant per les dunes del desert. Fins hi tot els colors del trage de Rafael Guarinos recordaven a l'arena. El bany de multituds de la filà Berberiscos en la solejada capitania mora 1984 va quedar en la memòria col·lectiva d'Alcoi.
Desprès del rotund èxit de l'alférez i el capità moro 1984, la filà Berberiscos va continuar la dècada dels 80 amb tranquil·litat fins el Mig de 1990. Començava una nova etapa, una etapa amb tempestes com la del 22 d'abril de 1990. L'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos va veure com a la meitat del recorregut la pluja es feia intensa. El bonic disseny de Luis Solbes va lluir igualment pels refulgents metalls daurats. Els colors principals eren el tostat i el roig al turbant amb plomes. El maquillatge marró els cobria tot el cos i la cara. Una esquadra de negres que va desfilar amb la "Marxa del centenari" d'Amando Blanquer.
La Diana Vespertina del Cavallet va ser recuperada per la filà Realistes en 1992. Un acte desenfadat al que es va sumar la filà Berberiscos per ser l'antiga "Cavalleria de Bequetes". La primera participació dels populars bequeteros en l'acte es va produir el dia Sant Jordi de 1995. Curiosament aquell any va nevar el 23 d'abril i la pluja i el fred van ser els protagonistes de les Festes d'Alcoi. Però la Diana Vespertina del Cavallet es va celebrar amb l'alegria de la filà Berberiscos al so del pasdoble "El petit Souet". Els festers van restaurar uns cavallets de cartó marrons adornats amb faldes de color groc. Les evolucions dels cavallets eren iguals a les que es feien abans de 1926 per les filaes de cavalleria i recordaven els trots i galops d'un cavall. La filà Berberiscos ha seguit participant en aquesta divertida diana tots els anys, excepte en 2015 perquè l'acte es va suspendre degut al mal temps.
Per a goig dels més majors, de nou els cavallets de cartó formaven part de la identitat de la filà Berberiscos. Aquesta importància del cavall es va veure reflectit en l'alferecia mora 1997 de la filà Berberiscos. Un grup de dansa contava com eren les lluites entre turcs i marroquís per mitjà de cavallets de cartó. L'alférez moro va desfilar en una carrossa distinta a la de la seua favorita. José Tomás Miró va estrenar la peça musical "Déu del foc", molt apropiada per a la temàtica del boato, encara que també es van escoltar marxes mores clàssiques com "El negro Sansón", "Sisco", "Xavier el coixo" o "Any d'alferis". El trage fet per José Moiña brillava molt pels metalls daurats i tenia molta consonància amb la resta del boato. Els grups de dones amb percussió es van apoderar d'un boato molt nombrós i amb reminiscències africanes. L'esquadra de negres d'estil massai recordava a èpoques passades i va crear polèmica per la seua senzillesa i efecte òptic. Els estampats de colors i les peluques blanques sobre maquillatge negre van trencar amb tot lo vist en Alcoi. La filà Berberiscos va encertar amb un fantàstic boato, però va rebre crítiques per una de les esquadres de negres més recordades d'Alcoi.
Si en 1997 la filà Berberiscos ja havia arriscat amb la figura articulada d'un gegant roig, en la capitania mora de 1998 anaven a per totes per a ser recordats. Lionel Grau Mullor és un dels capitans moros més icònics de les Festes de Moros i Cristians, i fins hi tot és l'essència de la frase popular "Això ho pague jo". L'empresari alcoyà de més èxit va preparar el seu boato com una obligació de quedar bé amb la filà Berberiscos. Aquell any l'expectació era màxima i tots els ciutadans esperaven l'Entrada Mora. Ni la pluja va frenar a un públic multitudinari que volia veure un boato també multitudinari i amb molta presència femenina. Els camells, el desert i un zoco àrab obrien el seguici de la filà Berberiscos. El ballet de la coreògrafa Ana Calvo va ser elegant i antecedia a la favorita. La filla de Lionel Grau va desfilar en la ma d'un geni de la làmpara gegant. Una figura articulada de "Carros de foc" inspirada en Aladdin va impactar a tot el mon. I és que la temàtica principal de la capitania mora 1998 eren els contes de les mil i una nits, incloent a la princesa Sherezade. Un autèntic elefant va ser l'anècdota de l'Entrada Mora, i també la llarga estora roja que anava desenrotllant-se pels carrers d'Alcoi. Una posada en escena senyorial que va rebre ovacions i crítiques molt positives. A dia de hui, els alcoyans continuen afirmant que és un dels millors càrrecs de la història i ningú ha superat aquella estora. "Guàrdia Jalifiana" o "Voluntat de ser" van ser algunes de les marxes mores del boato, encara que el capità moro va desfil ar amb "Lawrence d'Aràbia". Lionel Grau Mullor va aparèixer triomfal sobre una estora voladora per damunt les cases d'un poblat àrab. La sorpresa va ser majúscula, també per portar una pipa de la pau com a arma. El trage de José Moiña era de color blanc amb molts brodats, pedreria i detalls que recordaven a la filà Berberiscos, per exemple els bombatxos de color roig. Lionel Grau va ser un capità moro noble que presumia de les seues riqueses. Entre els cavallers estava l'entrenador nacional de basket: Lolo Sanz. Virginia Bolufer va presentar dos ballets diferents als de l'alferecia mora de l'any anterior. Un ballava darrere del capità moro i l'altre tancava la part tribal del boato bequetero. Representava una tribu africana caçant a un tigre al compàs de la marxa mora "Tariks" de Francisco Esteve Pastor. L'esquadra de negres també va ser africana i, com la resta del boato, obra de José Moiña. Un disseny salvatge que mantenia el caràcter pompós de tota la capitania mora però afegia detalls guerrers com metalls daurats, pell de zebra i un casc amb plomes de pavo real. Lionel Grau Mullor va acabar l'Entrada Mora sent el cabo de la magnífica esquadra de negres i estrenant l'obra musical "Marxa berberisca". Un any memorable per a la filà Berberiscos i fins hi tot per a tot Alcoi.
Sense cap dubte la filà Berberiscos s'ha caracteritzat per traure al carrer grans boatos als anys de càrrec. Ja en 1958 van cridar l'atenció, però sense cap dubte els anys 80 marquen l'inici de l'època daurada de la filà. En 1983 l'alferecia mora de Rafael Torres ja va obrir les portes a que les dones properes a la filà participaren de forma activa. També les xiquetes es sumaven al boato portant cànters. En 1984 s'apostava per la originalitat i el ballet va aportar un nou punt de vista sobre la participació femenina. En la capitania mora de Rafael Insa comença la revolució de les dones als boatos, alcançant xifres que no s'havien vist mai i que es reforçarien als anys següents. Capitanies mores com les de 1987, 1988 i 1989 van seguir les pautes de la filà Berberiscos. És a dir, molts grups de boato i un ballet professional. Aquesta evolució dels boatos va seguir de forma ascendent al llarg dels anys 90 i en l'alferecia mora de 1997 el llistó ja estava molt alt. La filà Berberiscos va proporcionar més llibertat a les integrants del boato, deixant que unes desfilaren amb llançes i altres amb instruments de percussió. El resultat va ser un boato massiu i sorollós que va agradar al públic. La filà Berberiscos ja tenia fama de fer grans càrrecs, però va arribar la capitania mora de 1998 per a trencar tots els esquemes. Les dones es van distribuir en grups d'odalisques, harems i huríes que desfilaven fent senzills passos de ball. Naixien els anomenats boatos en moviment que tanta notorietat han aconseguit al segle XXI. Una nova forma de plantejar la participació femenina que desde 1998 ja va tindre tants defensors com crítics. Els últims càrrecs de la filà també van gaudir d'una gran acceptació amb boatos enormes i multicolors, a pesar de que la crisi econòmica no va permetre que foren tan grandiosos com els de temps passats. La filà Berberiscos ha afrontat el segle XXI amb més imaginació, ja que majoritàriament és una filà de treballadors.
Roberto Pérez va jugar amb els colors de la filà Berberiscos per a dissenyar l'esquadra d'enmig 2004. Per segona volta consecutiva van rebre la visita de la pluja en un any tan important, quan desfilaven al centre de l'Entrada Mora. Els colors roig i blanc es van combinar molt bé en un trage d'emir molt apropiat per a la filà Berberiscos. L'esquadra d'enmig va ser encara més moruna al desfilar amb la marxa mora "No ho faré més" de Vicente Català. A més a més la filà Berberiscos va guanyar el segon premi al Concurs d'Olleta Alcoyana de 2004, tancant un any molt especial i redó. Aconseguirien el tan apreciat i anhelat primer premi al Mig Any de 2006.
El tímid fester Ernesto Doménech no estava predestinat a ser l'alférez moro 2011. Una sèrie de problemes interns per la situació econòmica van provocar que pocs mesos abans la filà Berberiscos no tinguera càrrec. Ernesto Doménech es va fer avant amb l'ajuda del primer tro i del dissenyador José Moiña. Tan sols la polèmica i futurista esquadra de negres no va ser obra seua, sinó de Santi Carbonell. El foc va tindre molt de protagonisme en l'alferecia mora, com a símbol de poder i força. Els grups de boato femenins anaven acompanyats d'obres musicals com "Zahir Avlu", "Dimni", "Xabat", "Kabylie" o "Fantasia Mediterrània". L'elegant i colorista alférez moro va desfilar sobre una carrossa amb una cobra daurada. Els cristians esclaus arrastraven de la carrossa al pas de la marxa mora "Abenserraig" de Saül Gómez. El ballet infantil d'Ana Botella i el ballet de Carmina Nadal van ser molt aplaudits per ser vistosos i frenètics. La sensualitat també va estar present al ballet blau de Virginia Bolufer, que acompanyava a les radiants favorites. La filà Berberiscos es va salvar de la pluja aquell 14 de maig de 2011, però Ernesto Doménech si es va banyar a la Processó de la Relíquia del dia Sant Jordi.
La capitania mora 2012 de la filà Berberiscos va ser senzillament espectacular. Juan Miguel Miró va demostrar que amb ingeni, esforç i dedicació es podia fer un bon càrrec a pesar dels problemes econòmics de la societat. Més de 1000 persones van participar en un boato dissenyat una volta més per José Moiña. Guerrers i genets contaven com desprès de la batalla arribaven a un vergel, el paradís d'Alà. Ana Botella es va reinventar amb un original ballet que representava l'aigua que brollava d'una font o surtidor. Les ballarines blaves movien els ventalls al ritme de la peça musical "Kel-Teneré". Un dervix del Cairo pegava voltes sense parar, sent un dels atractius del boato, junt als bous, cavalls i camells. Les dames i els cavallers van portar trages molt cridaners per la mescla de colors vius. "Iel·las" va ser la marxa mora de Saül Gómez amb la que van desfilar les 2 favorites: Una de roig i l'altra de blau. Els colors de la filà també van estar presents al trage de Juan Miguel Miró, sobretot el blau elèctric. Un color que es repetia en una carrossa arrastrada per esclaus i amb ballarines camuflades. El capità moro 2012 va estrenar la marxa mora "Belsaí", dedicada a la seua dona Isabel. En la part del rodella del boato va eixir un ballet de xiquetes d'Ana Botella i els glorierets infantils. La ferotge esquadra de negres de José Moiña va sorprendre al públic pels detalls tribals, les incomptables plomes del casc i la marxa mora "Als Judíos". Una batucada africana tancava la genial capitania mora de la filà Berberiscos. La vesprada del diumenge 22 d'abril de 2012 va començar amb sol, però va anar ennuvolant-se ràpidament fins esclatar una forta, contundent i llarga tempesta. A canvi, a la resta de dies de la Trilogia Festera Alcoyana va lluir el sol.
L'any 2018 va ser molt important per a la filà Berberiscos perquè tenien el Mig Moro. En la primaveral vesprada del 22 d'abril de 2018 els Bequeteros van presentar un trage innovador i estrany. Michel Abietar presentava una esquadra d'enmig musulmana i amb referències al passat pirata de la filà. Per exemple la rosa dels vents, tan important al mar. Un turbant gran i desproporcionat va eclipsar les lentilles blanques dels esquadrers. El roig i el blanc eren els colors principals per davant, mentre que per darrere la capa era blava. Una volta més la filà Berberiscos presentava una esquadra de negres atrevida, però amb els colors de la filà. La marxa mora que va sonar va ser "Paco el chollat".
En el recent 2019 l'antiga Cavalleria de Bequetes va celebrar el 150 aniversari desde la seua fundació. Seguint l'estela de Lionel Grau Mullor, la filà Berberiscos va preparar alguns actes culturals al llarg de l'any i a la Diana van estrenar el pasdoble "Berberiscos 1869-2019" de Jordi Rivera. A la solejada Entrada Mora del 4 de maig de 2019 l'esquadra commemorativa va desfilar amb la marxa mora "Jamalajam". Darrere del tall del Mig de la filà Benimerines van desfilar sense pausa tots els Bequeteros contents. Alguns en esquadra, altres en la roponà, altres en carrossa i altres amb el cavallet de cartó. Una carrossa amb el bust d'un cavall llançava confeti, creant una estora que recordava a la capitania mora de 1998. En una plataforma apareixia el Cartell de Festes 1987, obra de Manolo Boix. El trage de l'esquadra especial era un calc d'aquell moro que tants comentaris va rebre en 1987. No és la primera volta que la filà Berberiscos versiona un quadre, ja ho va fer en 1977 amb la pintura de Segrelles. Al igual que en aquella esquadra d'enmig, el cabo batidor de 2019 també va desfilar a camell. Els metalls daurats es veien a la corassa i el turbant dels esquadrers, encara que el color principal del trage era el blanc. La barba era semblant a la del savi moro de Manolo Boix. La sobrietat de l'esquadra commemorativa va rebre molts comentaris a favor, sobretot la capa negra amb brodats daurats.
En els 150 anys d'història de la filà Berberiscos han passat moltes coses. Diferents generacions de bequeteros han viscut els canvis de les Festes de Sant Jordi. I és que la filà Berberiscos és una de les que més ha variat, sobretot pel pas de filà de cavalleria a entrar dins del bàndol moro. Una filà àrab que té pendent explotar les seues possibilitats com a filà relacionada amb la pirateria, els vaixells i el mar Mediterrani. El seu símbol més recurrent és la ma de Fàtima, que apareix a l'escut de la filà. També és una filà molt relacionada amb la doma de cavalls. La filà Berberiscos va instaurar una norma no escrita de Nostra Festa. En 1998 va ser la primera en encapçalar el boato de capità moro amb l'esquadra oficial. Fins aquell moment l'esquadra de blancs sempre desfilava al final, fins hi tot darrere de l'esquadra de negres. Es nota que els Bequeteros estan cansats de desfilar als últims llocs, sobretot en la Diana. Ningú valora tant com ells la introducció de "La Roda" en les Entrades desde 1980. En quant als dissenyadors més importants de la filà, destaquen Rafael Guarinos i José Moiña, encara que Luis Solbes va deixar una gran marca en la capitania mora de 1984.
La filà Berberiscos ha tingut alguna esquadra de negres de dubtós bon gust, però la majoria són molt recordades per la novetat que suposen. Una filà que s'ha manifestat davant de les injustícies i ha lluitat per adaptar Nostra Festa a cada moment social. El disseny femení, obra del contestà Ernesto Ferràndiz, va ser acceptat en 2006. A l'Entrada Mora de 2007 es va estrenar i les dones van voler desfilar al so de xirimites i tocant la percussió. Els cascavells i els panderos són instruments molt utilitzats per les dones de la filà Berberiscos. La marxa mora amb la que desfila l'esquadra oficial cada any és "Als Berebers", del mestre José Pérez Vilaplana de Cocentaina. La banda de música de la filà és la Societat Instructiva Musical Real de Gandia, encara que fins a 2013 van estar aliats amb la Societat Musical de Mutxamel. El primer tro Tomás Cantó Casasempere dirigeix als 97 membres de ple dret, als 14 juvenils, 15 veterans i 16 socis protectors que conformen la filà Berberiscos. Els Bequeteros esperen amb ganes l'oportunitat de tindre un nou Sant Jordiet, ja que l'últim correspon a l'any 1954.
No hay comentarios:
Publicar un comentario