Luis Solbes Payà va nàixer el dia 25 de novembre de 1920 al barri del Camí. Sempre se'l va considerar un home tímid, callat i amable que va posar la seua imaginació al servici de Nostra Festa. Era fidel a les seues amistats i per això sempre es va entregar en cos i ànima a tots aquells que li encomanaven un disseny per a les Festes de Moros i Cristians. Un alcoyà que tenia passió per les tradicions i va saber arreplegar el sentiment i el gust estètic de tot Alcoi. A més a més va ser el primer dissenyador en incloure heràldiques en els anys de càrrec. Era un artista que mai es va aprofitar de Nostra Festa i no tenia interessos polítics, ni es va fer ric a costa del seu treball. La humiltat de Luis Solbes va quedar demostrada quan va rebre la distinció de Majoral d'Honor de l'Associació de Sant Jordi. El pintor va fundar "La Penya el Birlo" junt a alguns escriptors i artistes de pinzell de la ciutat. També va fer incomptables il·lustracions dels paisatges d'Alcoi i també del patró, perquè era devot de Sant Jordi. El dia 1 de gener de 1995 el mon fester estava de dol per la mort de Luis Solbes Payà. 25 anys desprès recordem el seu ample llegat per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Al llarg de la seua vida, Luis Solbes va fer més de 100 bocetos per a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Li agradava pintar orles, vinyetes per a la Revista de Festes, tapissos diminuts i quadres xicotets perquè les miniatures li donaven tranquil·litat. La primera oportunitat li va vindre de la ma de la filà Judíos. En 1946 la filà tenia l'alférez moro i Ismael Peidro Esteve va confiar en el jove Luis Solbes. El boato de l'alferecia mora es va veure empanyat per una forta pluja, però els dissenys de Luis Solbes van causar sensació, així com també les carrosses que ell havia plasmat en paper. Va agradar molt el colorit del trage de Ismael Peidro i una carrossa dels interiors de l'Alhambra de Granada. Luis Solbes va debutar amb la filà Judíos d'Alcoi i va iniciar una relació professional amb els següents càrrecs de la filà: Capità Moro 1947, Alférez Moro 1959, Capità Moro 1960, Mig 1966, Alférez Moro 1972, Capità Moro 1973, Mig 1979, Alférez Moro 1986 i Capità Moro 1987.
Luis Solbes Payà va pintar el Cartell de Festes d'Alcoi en 3 ocasions. El primer any va ser 1947, on els protagonistes eren un timbaler moro i un trompeter cristià. Els dos músics vestits a l'estil dels heraldos anunciaven la proximitat de les Festes de Sant Jordi. Luis Solbes va fer un magnífic Cartell de Festes per segona volta en 1950, quan tenia 29 anys. La dualitat entre el moro i el cristià es veia reflectida a través de dos genets amb la bandera de la creu i la mitja lluna. El cavaller cristià amb casc i armadura cavalcava un cavall negre, mentre que el moro amb turbant muntava un cavall blanc. Degut als bons resultats, en 1966 l'Ajuntament d'Alcoi li va encarregar directament a Luis Solbes la creació del Cartell de Festes. Dels 3, el Cartell de 1966 va ser el més criticat pel traç del dibuix i que repetia la fórmula del genet sobre un cavall blanc. El cristià es representava amb la creu roja de Sant Jordi i la quatribarrada.
Moltes filaes cristianes patien greus anacronismes que estaven quedant obsolets per a les Festes d'Alcoi de mitjans del segle XX. Els espectadors veien amb mals ulls aquelles filaes amb trages basats en el segle XIX, que res tenien que veure amb la batalla d'Alcoi de 1276. Una de les perjudicades era la filà Asturianos, que al ser molt antiga tenia un disseny oficial poc històric. Luis Solbes va posar solució a l'assumpte en 1959, creant el magnífic disseny actual de la filà Asturianos. El manteniment de la creu cristiana com a símbol de la filà va ser la clau de l'èxit, ja que la filà Asturianos rep el malnom de "La Creueta". El canvi de color va ser palpable i actualment la filà Asturianos és l'única que té una túnica de color ocre o taronja. El blau i el roig són els altres colors complementaris en el meravellós disseny de Luis Solbes. L'autor no es va lliurar de les crítiques destructives i va sofrir una campanya de desacreditació als anys 50.
Els dissenys de Luis Solbes van agradar molt al públic i els festers es van sentir identificats en el seu estil: Vistós però amb poques connotacions històriques. El dissenyador va saber explotar les seues possibilitats, seguint la mateixa pauta per a totes les seues esquadres de negres. El maquillatge negre i la inspiració africana són constants en les seues obres per al bàndol moro. La majoria d'esquadres de negres de Luis Solbes destaquen pels llavis de color roig, tan distintius dels patges de la Cavalcada de Reis Mags. En canvi per als trages d'alférez i capità preferia una línia més senyorial. Per als trages de capità moro, Luis Solbes s'inspirava en pel·lícules ambientades en Orient o Bagdad, mentre que per al capità cristià recreava les corts medievals de Jaume I el Conqueridor o el rei Artur. A principis dels anys 50 va treballar per a les filaes Navarros, Muntanyesos i Cruzados.
Varies voltes va ser el creadors dels trages de Melchor, Gaspar i Baltasar per a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. El mon interior de Luis Solbes renaix a principis dels anys 60 amb més intensitat i una fantasia desbordant en quant al disseny fester. Va crear tota la capitania cristiana 1960 de la filà Mozàrabes, sent tot un èxit el trage de la favorita i el capità cristià Rafael Terol. A les esquadres de negres es podien apreciar colors més vius i la profusió de plomes i escuts. Alguns exemples són les esquadres de negres de Miqueros, Cordoneros, Xanos, Verds, Magenta, Ligeros i Mudéjares al llarg dels anys 60.
Luis Solbes va fer el boceto del trage oficial de la filà Aragonesos, fundada en 1961 per un grup d'amics del barri de Batoi. El disseny aragonès va agradar molt al carrer per l'ús del cuero marró, l'escut de la Corona d'Aragó i el teixit de la capa verda. Luis Solbes va pensar en la ballesta com a arma de la filà Aragonesos, ja que ninguna filà tenia fletxes com a símbol de batalla. Luis Solbes s'havia convertit en un referent per als alcoyans i en 1963 va reformar totalment el trage oficial de la filà Navarros, afegint les simbòliques cadenes del rei Sancho. El mateix camí va seguir la filà Almogàvars al canviar de nom. Ja en 1962 Luis Solbes els havia modificat el trage Llaganya, canviant el blanc pel granate. Però el disseny definitiu de la filà Almogàvars va arribar en 1969. Luis Solbes va assessorar als festers per a que el trage de la filà tinguera el color roig i les almenes d'un castell. Luis Solbes tenia com a objectiu que cada filà tinguera un dibuix distintiu i en el cas de la filà Almogàvars va ser el drac.
En 1964 i 1965 va dissenyar les dos esquadres de negres dels anys de càrrec de la filà Cruzados, i també les dels capitans de la filà Alcodianos i Aragonesos en 1966 i 1967. Al bàndol cristià va repetir la moda d'aquells moments, basada en curtes faldes per als esquadrers. Per la bàndol moro va crear increïbles turbants i algun casc d'altura considerable. En 1969 va eixir al carrer un dels dissenys més recordats de Luis Solbes Payà: El de l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Berberiscos. Les grans plomes marrons combinaven amb les pells del trage tribal. El maquillatge negre seguia sent el preferit dels alcoyans, fins hi tot en esquadres especials d'aniversari. El triomf de l'esquadra commemorativa va portar com a grata noticia que Luis Solbes s'encarregaria de tota l'alferecia i capitania mora que anava a desempenyar la filà Berberiscos en 1970 i 1971.
Al llarg dels anys 70 va provar diferents estils, seguint el seu propi criteri. Luis Solbes va innovar en el trage del capità cristià 1971, que abandonava l'aire de llaurador ric per a ser un capità masero amb els colors de la bandera valenciana. Els trages de Luis Solbes van ser imitats i fins hi tot calcats per dissenyadors d'altres pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. En 1972 Luis Solbes es va encarregar de la majoria d'esquadres de negres de les plujoses Entrades d'Alcoi. El rei Jaume I el Conqueridor va ser la base d'altres dissenys seus. L'estil de personatge noble i poderós es veia clar en trages com el del capità cristià 1974 de la filà Mozàrabes, l'alférez cristià 1975 de la filà Navarros, el capità cristià 1977 de la filà Tomasines, el capità cristià 1978 de la filà Muntanyesos o el capità cristià 1979 de la filà Cruzados.
Per al bàndol moro, Luis Solbes seguia un criteri diferent. No es basava en la guerra, sinó en la sensualitat i sumptuositat que li transmitien els territoris àrabs. Els trages dels càrrecs tenien que tindre alguna relació amb els colors o símbols de la filà mora i eren de caràcter clàssic, representant al savi visir Al-Azraq. El capità miquero de 1974 o el capità xano de 1975 són un clar referent d'aquest estil pompós de Luis Solbes per al bàndol moro. També tota l'alferecia mora 1975 de la filà Verds i la capitania mora 1979 de la filà Ligeros. En l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, Luis Solbes va editar un "Llibret de filaes" amb gran acceptació. Luis Solbes va alcançar la maduresa artística amb els càrrecs moros de la filà Mudéjares en 1979 i 1980 i va repetir l'èxit amb la filà Marrakesch en 1981 i 1982.
Luis Solbes va tindre una època daurada amb els trages de Sant Jordiet, ja que va dissenyar més de 10 trages romans per al xiquet. Entre els més destacats: 1973, 1975 i 1989. Però amb els Sant Jordiet va aconseguir un record difícil d'igualar. Va dissenyar els trages del patró durant 5 anys consecutius. Tot un triomf personal de 1978 a 1982, quan es celebrava el centenari de la figura infantil del Sant Jordiet. Luis Solbes també va tindre molt de treball amb les esquadres d'enmig, sobretot en les del bàndol moro. Es va encarregar de les de 1960, 1961, 1962, 1966, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, 1979, 1980, 1982, 1985, 1986, 1988, 1990 i 2002. Aquesta última va ser un emotiu homenatge pòstum de la filà Marrakesch, ja que van trobar un disseny inèdit que havia dibuixat abans de morir.
La seua trajectòria als anys 80 va seguir sent prolífica i vocacional, però ja es notava certa falta d'idees originals. La creativitat de Luis Solbes va minvar a partir de 1983, quan altres dissenyadors com Alejandro Soler i Paco Aznar li menjaven terrenys amb esquadres de negres més arriscades i trencadores. Luis Solbes va saber conviure millor amb l'estil clàssic de Rafael Guarinos, amb qui va compartir grans moments. Tenien un estil similar, sobretot per la senzillesa i l'utilització de teles lluminoses. En 1980 Luis Solbes va ser molt aplaudit pels dissenys de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos i va marcar tendència amb les esquadres d'enmig cristianes de 1980, 1981 i 1982. A l'any 1986 va tornar a tindre molts encàrrecs del bàndol cristià gràcies al Mig de la filà Cruzados i l'alferecia de la filà Vascos. Mario Botella també va ser el capità cristià 1987 i va repetir amb un trage elegant de Luis Solbes. Els dos càrrecs al complet de la filà Mozàrabes en 1987 i 1988 van ser obra del pintor alcoyà.
Una menció especial mereixen els càrrecs de la filà Berberiscos en 1983 i 1984. Sobretot en quant a la capitania mora de Rafael Insa, per la seua notorietat. Luis Solbes va estar involucrat en la creació del primer boato modern de les Festes d'Alcoi. A la capitania de la filà Berberiscos en 1984 es va afegir un ballet de joves que mai s'havia vist en una Entrada Mora. La coreògrafa Inma Cortés va lluir trages de Luis Solbes. El dissenyador ja havia creat l'esquadra de negres bequetera de 1983, però va arribar al seu moment de plenitud amb el trage del capità moro 1984. Un conjunt exquisit de brodats i teles de colors blanc i blau, tan sols adornat amb una ploma la turbant i una corassa de metall daurat. La posada en escena i la originalitat del boato van convertir el càrrec en un dels més importants de la història de Nostra Festa. Com a conseqüència varies capitanies d'anys posteriors van seguir el patró de la de 1984, incorporant ballets i trages de Luis Solbes. És curiós que les filaes més antigues i clàssiques, com Judíos, Miqueros, Xanos i Verds, confiaren en Luis Solbes per als seus càrrecs de finals dels anys 80. I és que José Luis Mansanet i Enrique Grau tenien un vincle amb Luis Solbes i la seua família.
La filà Marrakesch va tindre una gran importància en la vida de Luis Solbes Payà, encara que mai va pertànyer a ninguna filà. La filà Marrakesch li va donar rellevància als cuidats bocetos festers i com a conseqüència Luis Solbes va aconseguir una cèlebre notorietat. Encara que tenia una gran modèstia, per a Luis Solbes era molt satisfactori veure les seues esquadres de negres al carrer, sobretot si eren de la filà Marrakesch. Va captar perfectament la idiosincràsia de la filà i la va transportar a altres de fora, com la filà Kabilenyos de Cocentaina o la filà Marroks de Muro. Les esquadres de negres d'aquestres tres filaes es van agermanar en una mateixa estètica que identificava a Luis Solbes. El maquillatge negre i la combinació del blanc i l'or com a colors principals eren la firma del dissenyador. L'amic Roque Monllor li va encarregar el seu trage de capità moro 1969, del que estava totalment orgullós. Luis Solbes tenia predilecció pel irrepetible disseny oficial de la filà Marrakesch, obra de Francisco Laporta en 1901. Per això en moltes esquadres de negres de la filà es veuen símbols del disseny oficial, per exemple l'estrela de 5 puntes o la faixa blava. El color roig es pot apreciar en varies esquadres de negres de la filà Marrakesch, la de 1975, 1981, 1995 o 2002. La seua dedicació al disseny fester va ser constant fins als últims mesos de la seua vida. Luis Solbes es trobava vell i malalt, però també il·lusionat per crear l'alferecia mora 1995 de la filà Marrakesch. El pintor va faltar en gener i no va veure els bons resultats del boato en vida, però el càrrec d'Antonio Candela es va convertir en un agraïment a la tasca artística de Luis Solbes, autèntic artesà de les Festes de Moros i Cristians.
Jordi Sellés també va irrompre en el mon fester a finals dels anys 80 i va resultar ser l'antítesi de Luis Solbes. El pintor es va estancar definitivament als anys 90, quan altres dissenyadors es van adaptar millor als desitjos recarregats i bèl·lics dels festers alcoyans. Fins hi tot la filà Verds, sempre lleial a Luis Solbes, li va rebutjar els bocetos per a la capitania mora de 1990. No obstant, aquells dissenys van ser recuperats en 2003 per a la següent alferecia mora de la filà Verds. En 1991 Luis Solbes tan sols va fer l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Tomasines. En una entrevista al "Extra Sant Jordi 1992" va admetre que l'estil Luis Solbes ja no era acceptat per les filaes de càrrec. Però Luis Solbes seguia sent un pintor molt respectat i la filà Cruzados li va donar l'oportunitat de millorar el seu trage oficial. Luis Solbes va eliminar el peto de cuero marró de la filà Cruzados. En 1993 la filà Maseros va celebrar el seu 150 aniversari amb un disseny campestre de Luis Solbes. La filà Mudéjares en 1993 volia un boato ple de classicisme i sobrietat. Per això van recurrir a Luis Solbes, amic personal del veterà alférez moro Ramiro Gisbert. Seria l'últim càrrec que Luis Solbes viuria desde dins. La seua felicitat era veure el boceto plasmat al carrer. La influència de Luis Solbes és patent en altres dissenyadors com Ximo Pascual, Luis Sanus, Pablo Miró o fins hi tot en dissenyadors més contemporanis com Juan Climent o Antonio Aracil. I és que Luis Solbes és un exemple a seguir pels dissenyadors, sobretot perquè desbordava amor i respecte per les tradicions alcoyanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario