L'aplaçament de les Festes de Sant Jordi 2020 ha provocat que Alcoi es quede aquest abril sense celebracions al carrer. Però la tradició és tan intensa a la ciutat dels ponts que els alcoyans i alcoyanes han trobat alternatives divertides per a poder celebrar els actes programats, dins de les limitacions possibles. Els balcons sempre han sigut molt valorats pels espectadors, però en 2020 han jugat un nou paper. Descobriment de Cartells de Festes desde el balcó, la Glòria al balcó, cant de l'Himne de Festes i com no els aplaudiments per a metges, enfermers, netejadores i altres treballadors que estan esforçant-se per eixir d'aquesta desagradable situació.
Ja el dia 1 d'abril es van encendre les llums de l'Enramada durant mitja hora, recordant l'inici del mes de Nostra Festa. La Setmana Santa tampoc s'ha pogut fer en 2020 i al matí de Pasqua de Resurrecció es van escoltar xiulitets desde els balcons. Més d'una nit han sonat marxes mores i cristianes desde cases de tots els barris. Tant per altaveus com amb músics tocant el seu instrument en directe. Hiroshi Fujii i altres xirimiters també van alegrar les vesprades de la gent. El diumenge de Glòria, 12 d'abril, alguns festers van eixir al balcó per a recrear el pròleg de Nostra Festa. Els Sargentos de les últimes dècades es van gravar en vídeo per a simular una arrancà conjunta de la Glòria a la Plaça d'Espanya. El mateix van fer els Sergentets Infantils al plujós 19 d'abril. L'enginy no ha faltat entre els festers i festeres més nostàlgics. Els càrrecs festers i el pintor del Cartell 2020 van fer videoconferències i entrevistes per a la radio, on animaven a quedar-se en casa per a que la crisi passe ràpid i tots tornem a eixir als carrers. El dia 14 d'abril de 2020 es va decidir desmuntar el Castell de Festes, que s'havia quedat a la meitat quan va començar la quarentena. A la mateixa jornada saltava la noticia de que les Festes de Muro, Ibi i Castalla es suspenien fins a maig de 2021. És el nostre desig disfrutar de la vida i de les Festes de Moros i Cristians al passar l'estiu. Segur que seran unes Festes d'Alcoi plenes de sentiments i amb empatia pels més afectats pel Coronavirus. També es tindran en el cor i el pensament aquells que ja no estan entre nosaltres, independentment de la raó.
El plujós 21 d'abril, dia dels músics normalment, va servir per a tornar a cantar l'Himne de Festes desde casa. Es va tindre molt en el record a la desapareguda Consuelo Colomer, pianista que en 2008 va protagonitzar la direcció més emotiva de l'Himne de Festes. Hiroshi Fujii pot dir que ha sigut un privilegiat al dirigir l'Himne de Festes dos voltes: En 2016 i en 2020 desde el balcó. Les campanes de les esglésies d'Alcoi van revoltejar el 23 d'abril per a anunciar que era el dia del patró. Encara que els carrers estaven buits es notava l'aroma de les roses. Els 5 càrrecs festers de 2020 es van connectar públicament per webcam per a donar-se ànims en la jornada del 25 d'abril, quan s'haurien d'haver celebrat les Entrades. Alcoyans i alcoyanes recolzen a Alfonso Moreno, Ximo Brotons, Rafael Tortosa i Rafael Aracil, com també a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros. Com a noticia de consolació es parlava de que el dia 26 d'abril s'haguera banyat el Sant Jordiet, Fernando Rius, al ploure intensament.
La solidaritat també ha estat present entre les filaes alcoyanes. Al veure l'escassesa de material d'higiene i salut als hospitals, nombroses entitats alcoyanes s'han posat a cosir mascaretes. Un granet d'arena per a evitar contagis i fer més gran aquesta pandèmia global. Les filaes Gusmans, Miqueros, Cordoneros, Ligeros i Mudéjares han sigut algunes de les que han fet donatius benèfics per a lluitar contra el Covid-19. També han hagut aportacions econòmiques per a la Creu Roja. La excepcionalitat del moment ha fet que les seus socials de les 28 filaes estiguen a disposició dels hospitals. Els festers no poden fer ús de les instal·lacions degut a l'aïllament entre persones. Així que una bona forma d'aprofitar l'espai és cedir els llits per si no hi ha lloc a l'Hospital Verge dels Lliris. Les seus socials podrien ser unes espècie de centre de salut de campanya. Amb els ànims tan baixos, sempre tenim l'opció d'emparar-nos en Sant Jordi. Com diu el poeta Salvador Espriu en un vers d'oració: "Senyor Sant Jordi, patró, cavaller sense por guarda'ns sempre del crim, la guerra civil i la malaltia. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac, de la ira i l'odi entre germans. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent valenciana".
L'empresa "Alcoi Visual" ha pujat a Youtube tots els seus vídeos de Festes de Moros i Cristians. Amb tota la bona intenció han volgut fer més fàcil el tancament en casa i la millor forma és repassar grans anys de les Festes d'Alcoi. "Alcoi Visual" va posar a la venta cintes VHS de les Festes de Sant Jordi desde l'any 1993 fins al 2004. A partir de 2005 editaven el seu fantàstic vídeo en DVD i així ho van fer fins el recent 2016. A continuació es pot accedir a l'enllaç de la seua pàgina web: http://alcoivisual.com/ Agraïm a la productora aquesta genial idea per a estar més entretinguts mentre hi haja estat d'alarma sanitària pel Coronavirus.
Sant Jordi és una figura universal de la religió, però també està lligat íntimament a gran part de les famílies alcoyanes. Al 2020 es compleixen 1730 anys del Martiri del sant de Capadòcia, patró de la ciutat dels ponts. Però no sols és important per a Alcoi, Sant Jordi també és el patró de Bulgària, Geòrgia, Catalunya, Anglaterra, Grècia, Sèrbia, Portugal i Eslovènia. Això el converteix en un dels Màrtirs amb més devots, sobretot al continent europeu i no sols per als catòlics. Alcoi li dedica les seues volgudes Festes de Moros i Cristians, amb nombroses processons dins del programa d'actes. Entre les més destacades la del Trasllat del Xicotet, la de la Relíquia i la Processó General. La iconografia de Sant Jordi és molt extensa, desde imatges bizantines fins a quadres del Renaixement. En Alcoi la forma més estesa de pintar a Sant Jordi és sobre una cavall blanc i amb una fletxa a la ma. El Santoral marca com a dia de Sant Jordi el 23 d'abril, encara que aquest any no es podrà celebrar per la pandèmia del Coronavirus. La millor forma de rendir-li tribut a Sant Jordi hui és quedar-se en casa resant per a que Sant Jordi ajude a acabar amb aquest problema sanitari a nivell mundial.
Sant Jordi de Capadòcia era un soldat romà que desde ben jove va destacar com a militar. Es calcula que va nàixer prop de Turquia i era fill d'un palestí. Va viure en temps de l'emperador Dioclecià, qui tenia l'obsessió d'organitzar persecucions contra els cristians. Sant Jordi es negava a obeir les ordres dels romans i va acabar sent un objector de consciència. Quan es va convertir al cristianisme va repartir les seues possessions entre els pobres. Sant Jordi va ser un defensor de la fe en Jesucrist i un gran justicier d'aquells que professaven el cristianisme. Va ser apressat, torturat i decapitat a l'any 290 desprès de Crist. El seu martiri va commoure als cristians i el seu cos va ser portat de Nicomedia a Lydda. El papa Gelasi el va santificar a l'any 494 d.C.
Ràpidament es van crear mites sobre Sant Jordi i segles desprès els templaris van importar moltes llegendes de Sant Jordi a Europa desde Orient. Una de les més populars era la llegenda del drac, però també moltes altres històries en les que alliberava les terres del mal. En l'època de les Croades ja hi havia molts temples en honor a Sant Jordi i en Terra Santa se'l venerava molt. A la Corona d'Aragó, la devoció a Sant Jordi va arribar gràcies als almogàvers catalans al segle XII. Un dels crits de guerra era "Sant Jordi firam firam!". La repoblació de la vila d'Alcoi quan va ser conquerida per Jaume I es va fer a partir de gent provinguts del nord i per això al segle XIII Alcoi ja aclamava a Sant Jordi. Però no va ser fins a 1276, en la Tercera Revolta d'Al-Azraq, quan Sant Jordi va fer la seua providencial Aparició per a decantar la batalla en favor dels cristians. Desde aquell miracle Sant Jordi és el patró d'Alcoi i al segle XIV ja tenia una ermita. Al segle VII es van exhumar cossos dels Màrtirs per a
aconseguir relíquies, com la falange de Sant Jordi. A València hi ha un os del
braç de Sant Jordi, 3 dits i el fèmur. Un dels dits de Sant Jordi està exposat en les andes actuals de la Relíquia daurada. Alcoi va rebre la relíquia de Sant Jordi a l'any 1832, convertint-se en un any de profunda espiritualitat per a lluitar contra el còlera. El dit de Sant Jordi va ser rebut pels alcoyans amb vítols, bandes de música i pólvora. El talismà de fe cristiana va ser portat en processó fins l'Església Arxiprestal de Santa Maria per a ser venerat.
Temps desprès de la Guerra de Sucessió (Espanya 1701-1714), Alcoi ja celebrava Festes en honor a Sant Jordi. Hi havia actes de soldadesca i altres relacionats amb la batalla d'Alcoi en 1276. Però el moment culminant en el que apareixia Sant Jordi es produïa desprès de l'Alardo. La princesa Margarita pujava a un escenari i demanava l'ajuda de Sant Jordi. Al mateix temps, un gran drac s'acostava a ella per a menjar-se-la, tal i com narra el conte de "Sant Jordi, la rosa i el drac". Un cavaller amb la creu roja al pit apareixia i clavava una llança en la boca del drac. Aquest monstre verd amb llarga cua era anomenat Cucafera. Era tan coneguda en Alcoi que al 1741 ja s'inclou la Cucafera com l'acte més important de les celebracions alcoyanes. La Cucafera també desfilava abans de les Processons, i al ser un drac articulat molt gran tenia la funció d'obrir el pas. La forma de participació de la Cucafera va anar variant i tenia uns aparells que permetien robar els barrets als espectadors.
La primera escultura de Sant Jordi trobada a Alcoi data de 1811. Va ser una obra del moliner Miguel Gironés, que era molt devot del patró. A 1811 l'escultura va ser portada a muscles per festers de la filà Llana, a la que pertanyia Miguel Gironés. En aquesta figura eqüestre ja es reconeix al Sant Jordi Matamoros, un clàssic de la iconografia alcoyana del patró. El drac i la Cucafera és substituïda per musulmans en estat agònic. Un dels musulmans morint que es pot apreciar va ser la clau per a celebrar el bicentenari d'una filà alcoyana. El trage del musulmà era molt semblant al de la filà Miqueros. A l'any 1867 ja existia altra figura del Sant Jordi eqüestre llançant fletxes als musulmans, col·locats als peus del cavall blanc amb les pates alçades. Aquesta figura va ser destruïda a la Guerra Civil Espanyola. Al 1940 se'n va encarregar una nova més gran, aprovada pel règim dictatorial de Francisco Franco. L'artista Enrique Galarza Moreno de Picassent és l'autor de l'actual Sant Jordi Eqüestre d'Alcoi. És sorprenent que l'únic edifici del clero que va sobreviure a la Guerra Civil va ser precisament el Temple de Sant Jordi.
Alcoi va celebrar de forma esplendorosa el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Actes culturals, socials i religiosos van formar part de les Festes de Moros i Cristians de 1890, en la que el patró va tindre encara més importància. Anselmo Aracil Jordà era el president de l'Associació de Sant Jordi desde 1888. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i premis per al gremi que més s'involucrara en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians es van celebrar del 20 al 27 d'abril de 1890. José Canalejas va desfilar amb la filà Llana, ja que el polític regeneracionista del Partit Liberal era amic personal de l'industrial Anselmo Aracil. També va haver repartiment benèfic de pa, arròs, llegums i altres aliments per als més necessitats. Es va representar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I. El 23 d'abril es va oficiar una missa de campanya per a tots els alcoyans devots de Sant Jordi i a la Retreta va eixir una carrossa al·legòrica en la que la Societat el Panerot remarcava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. El dia 25 d'abril es va disparar el major castell de focs artificials que una pirotècnia havia fet en Alcoi fins aquell any. L'enramada extraordinària que es va muntar va ser la mateixa d'arcs vegetals que havia servir en 1876 per a commemorar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La Casa Consistorial també va ser il·luminada de forma especial. La filà de Juan, Cordoneros, Cides, Navarros, Tomasines Velles, Andaluces, Asturianos, Llana, Sultans Judíos, Miqueros, Xanos i Capellans van ser algunes de les filaes que van participar, sent les capitanies de Maseros i Verds i les alferecies de Mariners i Beduïns Magenta. Teodro Llorente de "Lo Rat Penat" va arribar desde València per a escriure sobre les Entrades d'Alcoi i el que més va destacar en premsa va ser les filaes de cavalleria i la seua forma terrible d'actuar amb els cavallets de cartó.
El Temple de Sant Jordi existia en Alcoi desde 1442 i desprès de varies remodelacions va quedar preciós en 1675. Al 1913 l'Associació de Sant Jordi va decidir enderrocar l'església del patró i construir-ne una nova. La proposta de Fernando Cabrera Cantó va agradar molt, ja que ell havia pintat el mural pictòric de l'altar major. Aquesta preciosa obra d'art es va restaurar per al nou Temple de Sant Jordi. L'arquitecte Vicente Pascual Pastor va ser l'encarregat del projecte i el resultat va ser una església de planta central amb dos torres. El temple d'estil bizantí es va inaugurar en 1921. La intenció de l'Associació de Sant Jordi en 1990 era fer obres de conservació en el Temple de Sant Jordi. I és que la majoria d'actes per a commemorar el Martiri del patró d'Alcoi s'anaven a fer en l'interior d'aquesta obra arquitectònica del carrer Santo Tomás. Al llarg de 1990 es va posar calefacció al Temple de Sant Jordi, es va millorar la il·luminació i es va netejar la façana. Els Majorals del Casal van preparar la majoria d'actes de culte a Sant Jordi. Van destacar les exposicions de iconografia del patró i de filatèlia, les conferències religioses i de reflexió i l'estudi sociològic sobre els coneixements que els alcoyans tenien de Sant Jordi. El XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi va passar més desapercebut que en 1890. En comparació a 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, les Festes de 1990 es van celebrar en circumstàncies normals. Es parlava ja de crisi del sentiment catòlic, mentre que els actes més festius i espectaculars de Nostra Festa seguien guanyant en popularitat. Per això en algunes xarrades es va remarcar el gest exemplar de Sant Jordi de Capadòcia en l'any 290 abans de Crist, al no renunciar a les seues creences espirituals durant la seua curta vida. Es va fer un concert d'òrgan al Temple de Sant Jordi i la composició musical d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" va sonar millor que mai el dia 23 d'abril de 1990. En el gelat matí del 22 d'abril es va celebrar la Missa del fester al Temple de Sant Jordi, abans de la Primera Diana. A l'Entrada Cristiana va destacar el boato del capità cristià de la filà Navarros: Antonio Torregrosa. Luis Jordà va desfilar sobre una carrossa alada com a alférez cristià de la filà Tomasines. A l'Entrada Mora va ser molt ben valorat el trages de la capitania mora de la filà Verds, protagonitzada per Miguel Ibàñez. I a l'alférez moro a camell, Juan Pla de la filà Magenta, el va acompanyar una forta pluja. El xiquet Sant Jordiet va ser Rafael Silvestre Gonzàlez, sent el quart Sant Jordiet d'una important família de la filà Mozàrabes. La Casa d'Andalucia va participar en el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi i també varies corals de la ciutat. El president del Casal, Octavio Rico, va presentar una medalla commemorativa de l'efemèride catòlica. Pintors com Enric Solbes, Paco Barrachina, Rafael Guarinos, Luis Solbes, Ramón Castanyer o Alfonso Saura van participar en la creació de llenços i quadres sobre Sant Jordi Màrtir i la seua mort. Durant la visita a Fontilles en octubre es va inaugurar una font al Sanatori que incloïa la figura de Sant Jordi.
El nostre patró cavalca entre el mite i la llegenda, sobretot pels seus miracles i aparicions que s'han presenciat en distintes poblacions com Mallorca, Barcelona o Osca. Sant Jordi està representat com a cavaller cristià, salvador de princeses, vencedor de dracs, protector de camps, heroi a les Croades i defensor de pobles. No és estrany que en Alcoi molts músics li han dedicat composicions sacres a Sant Jordi. Entre elles destaca la que el mestre José Espí va composar en 1890 per al XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. S'anomena "Walí, Walí", que era la forma en que els sarraïns anomenaven a Sant Jordi. Desde 1896 el patró d'Alcoi té el seu himne: "Insigne Mártir" de l'alcoyà Enrique Juan Merín. Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi" en 1982, any en que es celebrava el Centenari de la Música Festera. Les 10 parts de la peça musical per al 23 d'abril van agradar per l'harmonia i ambient, realçat pels cants corals i els texts de "Cavaller del miracle". La part cantada va ser escrita pel poeta alcoyà Joan Valls. Julio Laporta Hellín i José Maria Valls també han creat obres musicals inspirades en el Walí.
A l'any 1882 l'Associació de Sant Jordi tenia entre mans varies propostes per a engrandir les Festes de Moros i Cristians. Dos són de sobra conegudes: El primer Sant Jordiet representat per un xiquet i el naixement de l'acte culminant del 24 d'abril: L'Aparició de Sant Jordi. Per en aquell mític 1882 va haver altre acte nou, una innovació que va calar a finals del segle XIX però que es va anar perdent. Es tracta de la "Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I". L'acte consistia en una desfilada a cavall de 40 homes vestits de forma medieval. És important comprendre l'impacte de veure 40 cavallers amb túniques de l'Edat Mitjana. En 1882 les filaes cristianes no vestien indumentària bèl·lica del segle XIII, sinó anacrònics vestits militars del segle XVIII. Al bàndol cristià existien filaes tan allunyades de la Reconquesta com Capellans, Garibaldins, Estudiants, Somatenes, Mariners, Austríacs o Monesillos. Totes aquestes van desaparèixer al segle XX i les restants van anar reformant-se cap a un historicisme que van començar les filaes Gusmans i Vascos en 1906 i 1909 gràcies a Francisco Laporta.
Per tant, la Cavalcada Històrica dels 40 Cavallers de Don Jaume I pretenia recrear l'arribada heroica d'uns guerrers enviats desde Xàtiva pel Conqueridor. La base real d'aquest esdeveniment estava demostrat en manuscrits de 1276, on es parla de l'enviament de Jaume I a la vil·la d'Alcoi. La població estava assetjada per les tropes àrabs d'Al-Azraq. El visir musulmà tenia intenció de conquerir Alcoi, encara que a la batalla va trobar la mort. Al-Azraq ja era un ancià quan va preparar la Tercera Revolta contra els cristians, el fet històric que es conta a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els 40 cavallers van vèncer a les tropes musulmanes amb l'ajuda dels repobladors d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi, anomenat "Walí" pels sarraïns. Va ser Mossèn Torregrosa qui per mitjà de tocs de campanes va alertar als alcoyans. El clero es va emparar en Sant Jordi per a aconseguir la victòria cristiana del 5 de maig de 1276. La invocació divina de Sant Jordi va tindre resultat i les tropes musulmanes van fugir atemorides al veure el final d'Al-Azraq. Els 40 cavallers de Jaume I es van dirigir al Barranc de la Batalla, on els musulmans van preparar una emboscada. Però sense la presència d'Al-Azraq, no van tornar a atacar la vil·la i els alcoyans van viure tranquils baix el mandat del rei de la Corona d'Aragó. Jaume I el Conqueridor tenia l'objectiu de reconquerir Sharq Al-Andalus, es a dir les terres de Llevant de la Península Ibèrica. La seua vida com a rei va estar marcada per fer front a les insurreccions dels mudèjars i per fer pactes amb els àrabs.
L'acte dels 40 cavallers es celebrava el 21 d'abril, vespra de la Trilogia Festera Alcoyana. Consistia en que els genets del Regne de València, en nom de Jaume I, partien a cavall per a lluitar contra els sarraïns que amenaçaven Alcoi. L'estampa evocadora dels soldats comandats per Jaume I va congregar a molt de públic en aquell 1882. Per això la Cavalcada dels 40 Cavallers es va seguir fent als anys 1883, 1884, 1885 i 1886. Al 1883 el mal temps i el fred no van ser obstacle per als abanderats a cavall, encara que el més recordat va ser la Retreta plena de fang a causa de la pluja torrencial. Un grup d'amics del Casino eren els encarregats d'organitzar aquesta desfilada triomfal a les 4 de la vesprada. 130 músics acompanyaven als genets i a Jaume I. El monarca amb les claus de la ciutat encapçalava la comitiva. Jaume I no portava un trage de rei, sinó una cotamalla amb detalls daurats. A l'any 1889 la figura de Jaume I va passar a ser representada per un xiquet. Tal honor va recaure en Miguel Mas, molt orgullós a cavall en les Festes de 1890, any del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi. Clarins i timbals anunciaven l'arribada dels 40 cavallers, els escuders i el Penó de la Conquesta amb les 4 barres roges sobre fons groc. A l'acte també participava Mossèn Torregrosa que era molt aplaudit. El recorregut de la Cavalcada Històrica arrancava al carrer Santa Elena i passava pel casc antic fins desembocar en la Plaça d'Espanya desde el carrer Sant Llorenç. Allí Jaume I rebia les claus de la ciutat i continuava per més carrers.
1882 també és recordat pels músics. Aquest any va marcar el naixement de la música festera. Juan Cantó Francés va composar un pasdoble sentat que havia sigut pensat exclusivament per a les Festes de Moros i Cristians. Estem parlant òbviament de "Mahomet", l'origen dels pasdobles dianers. 1882 va ser tan important per a les Festes d'Alcoi, que a l'any següent es van reprogramar els actes. L'Aparició de Sant Jordi va tindre millores en la il·luminació i electricitat. A l'any 1884 la Societat el Fènix es va encarregar de la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I, ja que no podien pertànyer a cap filà. En 1885 el còlera tenia atemorit als alcoyans, però la desfilada dels 40 cavallers es va celebrar baix la pluja gràcies a un grup jove del Círculo Industrial. Entitats benèfiques i recreatives s'involucraven any rere any en la Cavalcada del 21 d'abril. Per culpa la climatologia, en 1887 no es va celebrar la Cavalcada de Jaume I i altres actes es van tindre que aplaçar per la pluja. Per sort en 1890, any del XVI Martiri i mort de Sant Jordi, un cel sense núvols va permetre la Cavalcada. A la crònica de 1894 es recalcava que desde els balcons es llançaven paperets amb poesies per al genet infantil que feia de Jaume I. A finals del segle XIX ja no es nombrava la desfilada dels 40 cavallers i sembla que va anar desapareixent del programa del dia els músics.
Al 1924 va haver un intent de recuperar la Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I. L'impuls el va donar un notable membre de l'Associació de Sant Jordi: Fernando Cabrera. El pintor va treballar desde febrer de 1924 per a que el 21 d'abril ressuscitaren els 40 cavallers amb trages fets per ell mateix. El ressorgir de l'acte va tindre el beneplàcit del públic, sorprès per la riquesa i solemnitat dels genets a cavall. A la desfilada van participar en aquest ordre heralds, trompeters, adalids, banda Primitiva d'Alcoi, banderes i la Senyera, nobles i governadors, Mossèn Torregrosa, clarins, 40 cavallers i per últim la banda Nova d'Alcoi. Com no, també va tornar la figura a cavall de Jaume I el Conqueridor. Però en 1925 no va haver continuïtat per a la Cavalcada Històrica i es va perdre una volta més. Els capitans Jorge Vilaplana i Miguel Sempere de les filaes Cides i Llana, no van voler que la Cavalcada de Jaume I eclipsara a les Entrades. Finalment va ser la pluja la que va deslluir l'Entrada Cristiana de 1925. Tal volta en 1924 es va fer de forma extraordinària la Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I degut a la desaparició d'una filà cristiana un any abans. L'Escuadrón de San Jorge va participar en les Festes d'Alcoi de 1910 a 1923, amb constants problemes econòmics. La seua relació amb les filaes de cavalleria fa que siga probable que en 1924 alguns components de la filà cristiana s'apuntaren a la desfilada del 21 d'abril. A més a més Fernando Cabrera ja havia sigut el dissenyador del trage oficial de l'Escuadrón de San Jorge i tenia moltes amistats.
A l'any 1926 la borrasca va fer que la majoria d'actes de les Festes de Sant Jordi s'aplaçaren a dies posteriors. La Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I no es va celebrar, quedant en l'oblit per a les noves generacions. Desprès de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil, se li va donar una nova oportunitat a l'acte. En 1940 el nou règim dictatorial va aprofitar les Festes de Moros i Cristians per a transmetre les seues consignes polítiques. Una arribada de cristians a cavall va ser ben vist per l'Ajuntament franquista i va permetre la Cavalcada del 21 d'abril. La comitiva va ser austera i no tenia el mateix esplendor aconseguit al segle XIX. La postguerra feia impossible que als anys 40 hi haguera una gran pompositat en les desfilades. Per això la pròpia Associació de Sant Jordi va desestimar el projecte en 1941, preferint realçar les Entrades del 22 d'abril. Una iniciativa de 1973 va pretendre restablir la peculiar parada bèl·lica. L'artista Luis Solbes va voler rescatar les antigues vestimentes de cotamalla i entre els dirigents de la idea estaven Rafael Coloma, Adrián Espí, José Giner i Alberto García. Va haver moltes reunions i peticions a l'Associació de Sant Jordi per a traure al carrer la Cavalcada de Jaume I. Hi havia optimisme, però va sorgir un greu problema: No hi havia 40 cavalls per a portar a terme la desfilada. Les dificultats van ser tan grans que es va contactar amb la filà Maseros per si els podien prestar matxos, però l'ajuda era impossible ja que ells no eren propietaris ni dels burrets que traïen a l'Entrada Cristiana. Jorge Silvestre era el president del Casal i advertia als promotors que hi havia un risc amb l'horari i itinerari, ja que en 1973 ja es celebrava la festa del pasdoble abans de la interpretació de l'Himne. La proposta es va avortar definitivament al no aconseguir suficients persones que participaren en la Cavalcada dels 40 cavallers del 21 d'abril.
També es va proposar que la Cavalcada de Jaume I fora una de les commemoracions especials del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Però l'impulsor d'aquesta idea, Adrián Espí, era el capità cristià 1976 de la filà Navarros i estava centrat en el seu boato. De fet a la vespertina Entrada Cristiana de 1976 van desfilar genets a cavall simulant els 40 cavallers de Jaume I. Altres càrrecs que han fet al·lusió als 40 cavallers als seus boatos han sigut els capitans de la filà Alcodianos en 1994 i 2008 i el capità cristià 1989 de la filà Almogàvars. Amb la situació actual és inviable una Cavalcada del Conqueridor dins del Guió d'actes de les Festes de Moros i Cristians, però ha sorgit una nova celebració alcoyana que podria ser el ressorgiment de la desfilada dels 40 cavallers. Cada any l'Associació de Sant Jordi prepara alguna sorpresa per a la Fira Modernista i en 2019 ja van recrear l'antic acte de la Cucafera. Actes com aquest o la Cavalcada Històrica són demostracions del passat gloriós de la ciutat d'Alcoi.
La filà Contrabandistes és una de les més volgudes i carismàtiques de les Festes d'Alcoi. A part, és la filà més antiga documentada al bàndol cristià. Totes les que van existir abans que ella es van extingir. Ocupen el primer lloc en l'ordre de formació, tal i com marca l'acta de 1839 de l'Associació de Sant Jordi. El seu nom oficial és Andaluces, encara que popularment tots l'anomenen Contrabando. És una filà anacrònica que es distingeix de la resta, al igual que la filà Maseros. La filà Andaluces és un element distorsionant de la recreació històrica del segle XIII que fa Alcoi, però la seua tradició i estima està tan arrelada a Nostra Festa que seria un sacrilegi eliminar a la filà Andaluces, o reconvertir-los en cavallers de la Reconquesta. Una fila que ha captivat desde sempre als alcoyans i alcoyanes per l'atractiu trage, la xuleria amb la que es mouen i la fantasia que envolta la figura del bandit.
La filà Andaluces representa als bandolers que tan de moda estaven al segle XVIII en Espanya. Estan associats a gitanos, incultes, classe baixa i marginats. Els saltejadors de camins eren molt comuns en Andalucia i Extremadura i fins hi tot van ser famosos en terres valencianes. El bandolerisme existia per a passar contrabando i productes de forma il·legal. Els contrabandistes eren homes armats que freqüentaven tavernes i robaven i secuestraven de poble en poble. També assaltaven a mercaders i viatgers en carros i cotxes que passaven per llocs de muntanya o boscos perillosos, aconseguint valuosos botins. És a dir eren pirates de les serres, en especial es trobaven en Despeñaperros, Gredos, Guadarrama, Navacerrada, Serrania de Ronda, Montes de Toledo i en Sierra Morena. Els bandolers eren temuts pel seu saqueig a les cases i eren considerats bandes criminals, però també ajudaven als pobres com Robin Hood. Al ser personatges plens de misteris i batalles, són molt interessants i van tindre certa importància en temps de Napoleó i la Guerra de Independència (1808-1814). La visió romàntica del bandolerisme va fer molt popular a contrabandistes guapos i elegants que eren tractats com a herois del poble. El bandoler més reconegut és Curro Jiménez, que també va influenciar a la filà.
El trage contrabandista és una explosió de vius colors que ha sobreviscut al pas del temps. La jaqueta negra està enriquida amb brodats i lluentons. La prenda s'anomena marsellet i a l'esquena forma la silueta d'una palmera. Baix de la jaqueta hi ha un xaleco groc, una corbata roja i una camisa blanca. Els ajustats pantalons són rojos flanquejats de negre i amb botons daurats. La faixa de blau intens està subjectada amb un cinturó negre. El barret també és negre i va a conjunt amb les particulars patilles que vesteixen tots els festers de la filà. Les botes són blanques i inclouen polaines de cuero marró i borles redones. Un trage que no ha tingut modificacions i que, al pertànyer a altra època, explica i perdona un anacronisme tan evident. De gran vistositat és la manta a ratlles, adornada a borles de colors que formen mosaics. A pesar de recrear la vestimenta pobra d'un bandit odiat per la societat i la burgesia, el trage de la filà Andaluces ha resultat ser un dels més rics de les Festes de Moros i Cristians. En algunes ocasions els Contrabandistes es nuguen un mocador roig i negre al coll. L'escut de la filà inclou la creu de Sant Jordi, el barret i la navaixa. I és que la navaixa és l'arma amb la que arranquen a la Diana i l'Entrada Cristiana. Altra de les armes habituals dels Contrabandistes és el trabuc.
José Seguí és el primer tro de la filà Andaluces del que es té constància. En 1839 la filà Andaluces es situava darrere de la filà Romanos, ja desapareguda. Va haver un intent en 1852 de formar una nova filà: "Segona de Contrabandistes" presentada per José Carbonell. Però l'Associació de Sant Jordi no la va acceptar ja que existia la filà Andaluces. Antigament la cintura dels festers estava coberta per uns cartutxos per a disparar i ganivets. Els Contrabandistes desfilaven amb llança, reservant el trabuc per al Dia dels Trons. El primer càrrec datat de la filà és l'alférez cristià 1854. Vicente Canet Jordà seria també el capità cristià 1855. Se'ls va prohibir portar carabines o altres fusils, ja que l'Associació de Sant Jordi sols permetia disparar amb trabucs en l'Alardo. En 1857 ja es feia l'acte del Contrabando. Francisco Pla va ser l'alférez cristià 1870, encara que hi ha molts altres càrrecs de la filà al segle XIX que són desconeguts. En 1885 a la filà els pertocava l'alferecia cristiana i el primer tro Bautista Vicens Tormo es va comprometre si l'economia local permetia la celebració de les Festes de Sant Jordi.
1886 és un any molt important per a la filà Andaluces. Amb motiu de la capitania cristiana, la filà va demanar a l'Associació de Sant Jordi un permís poc usual. Per a donar-li més realç al càrrec, volien que tots els Contrabandistes desfilaren a cavall, muntats com a genets bandolers. La proposta va ser aprovada amb la condició de que no baixaren amb burretes. Tal va ser l'èxit de la capitania cristiana 1886 de Bautista Vicens, que desde aquell any tots els Contrabandistes desfilaven a cavall. Es van fer populars els matxos, cavalls forts que estaven decorats per a l'ocasió i li donaven colorit a la desfilada de la filà Andaluces. El cabo batidor sempre desfilava a cavall enmig, mentre que a cada costat del carrer, hi havia dos fileres de Contrabandistes a cavall. La muntura va ser un element característic de les filaes Andaluces i Maseros. Aquesta costum va seguir durant dècades, però els Contrabandistes també volien desfilar en esquadra, però no ho van aconseguir fins a 1963.
Amb l'arribada del segle XX, la filà Andaluces va alcançar el primer lloc en l'ordre de formació i l'ha mantingut fins l'actualitat. Per això són els segons en desfilar a la Diana, per darrere de la filà capitana. També encapçalen el bàndol cristià en altres actes, per exemple la Processó General. El cèlebre fester Juan Reig va ser l'alférez cristià 1903 dels Contrabandistes i ja ho havia sigut en 1894 i 1895. En la fotografia de 1903 es pot veure a Juan Reig portant la bandera i a un fester de la filà Capellans, que havien tingut la capitania cristiana en 1902. Juan Moltó Sanz va lluir una frondosa barba i com a capità cristià 1904 va desfilar a cavall. L'Entrada Cristiana 1904 es va viure en un matí solejat que va fer brillar a la filà Andaluces.
A l'any 1914 Juan Reig va tornar a representar a la filà Andaluces com a alférez cristià. No era la primera volta que exercia el càrrec. Juan Reig va desfilar a cavall amb pantalons negres i faixa blanca. L'acompanyava el Mossèn Torregrosa i al boato va eixir una palmera i un grup de gitanos amb la cara maquillada en tons morenos. La filà va rebre ajudes econòmiques de l'Associació de Sant Jordi per a portar endavant la capitania cristiana 1915 i no abandonar les Festes d'Alcoi. El puro era un element que mai fallava en els càrrecs de la filà Andaluces. El capità cristià va ser Francisco Espí Navarro, també a cavall. Al cinturó portava un detall metàl·lic en forma de ferradura i cavall, dos símbols clàssics de la filà.
La filà Andaluces és la protagonista de l'acte del Contrabando. Els origens de l'escena en vers són tan vells com la pròpia filà. El Contrabando sempre ha tingut altibaixos i és un dels moments més desconeguts de la Trilogia Festera Alcoyana. La lluita dialectal es feia fins a 1876 amb components de les filà Somatenes i desprès amb la filà Navarros. A partir de 1903 la filà Estudiants era la que participava en el Contrabando. Però a partir de 1916 és la filà Maseros l'encarregada de plantar-los cara als contrabandistes d'Andalucia. La raó va ser la desintegració de la filà Estudiants L'acte teatral i a mode d'ambaixada es realitzat el dia dels trons a les 7 del matí. L'horari fa que no siga un acte amb públic nombrós, però hi ha grans amants del diàleg humorístic que manté el masero amb el contrabandista.
Fins als anys 70 el Contrabando no tenia tan d'interès i era un parlament itinerant pels carrers d'Alcoi. Desde 1979 la filà Maseros es situa damunt del Castell de Festes, com a defensor d'Alcoi, mentre la filà Andaluces entra a la Plaça d'Espanya sobre cavalls per a pactar. L'argument del Contrabando és que la filà Andaluces vol comerciar amb objectes il·legals i la filà Maseros ho vol impedir. Els declamants discuteixen fins que arriben a un acord i s'uneixen per a lluitar contra les tropes mahometanes. És el moment previ a l'Alardo que ompli de pólvora tot Alcoi. Paco el de la Boquera, Francisco Llidó, Pep l'anglès, Rafael Aznar Marraixa, Rafael Ferri, Antonio Olcina i Enrique Pérez han sigut els festers de la filà que han fet tan peculiar l'acte del Contrabando, sobretot per les seues improvisacions jocoses i les bromes relacionades amb els successos del moment. Cada any desde 1916 el masero trau un tema de conversació, mentre el contrabandista pretén introduir-se en la ciutat amb el seu cargament.
Encara que fa 100 anys es vivia una època de bona economia, la filà Andaluces va tindre moltes baixes en 1920. Els feliços anys 20 no ho van ser tant per als Contrabandistes, tractant-se de la pitjor època de la seua història. La pobresa era tan gran que la primera esquadra de negres de la filà Andaluces va desfilar amb draps vells. L'alférez cristià 1923 no va destacar per l'elegància, sinó que va representar a un bandoler ferit i amb patilles. Lo més destacat del trage de Jorge Rives Cervera va ser el parxe a l'ull i la manta de llana. Al boato es va incloure un carro arrastrat per cavalls que transportava una gran olivera. La filà Andaluces va tornar a necessitar subvencions per a eixir del pas en la capitania cristiana 1924. Jorge Rives Cervera va tornar a fer el càrrec en 1924, seguint els patrons del trage oficial de la filà Andaluces. Era una filà amb poques comoditats i ni tan sols tenien plats a la seu social i el menjar era escàs.
Coincidint en l'any en que l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi es separaven, a la filà li tocava l'alferecia cristiana. José Lario García va ser l'alférez contrabandista de 1932. La Segona República Espanyola havia provocat un gir polític i la religió volia deixar-se en un segon pla. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van patir una greu crisi per la divisió entre els laics i devots del patró. Mentre algunes filaes no van participar en les Entrades de 1932, la filà Andaluces va desenvolupar una alferecia cristiana brillant. José Lario portava un preciós trage i el seu cavall també anava engalanat amb teles brodades. En l'any de capitania cristiana 1933, les Festes d'Alcoi van ser organitzades per l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, creada desprès de la renuncia de l'Associació de Sant Jordi. Rafael Peidro va animar als alcoyans i alcoyanes a participar en la celebració, excepte si es portava ciris a les reduïdes processons. José Cano García va rebre un sol calorós en la seua desfilada com a capità cristià 1933. Al boato de la filà Andaluces es van veure moltes xiques vestides de sevillanes. Les xiquetes amb trages de faralaes acompanyaven als Contrabandistes a cavall.
Al acabar-se la Guerra Civil Espanyola, la filà Andaluces va ser de les primeres en refundar-se. Es va constituir en 1939 gràcies a l'empeny del seu nou primer tro: Antonio Aracil. La Penya el Collao es van unir a la filà, consolidant-la en número de membres. Era una de les filaes més nombroses en la postguerra i seguien el gust folklòric de la època pels pasdobles i celebracions taurines. La Penya el Collao provenia d'uns aficionats al futbol que animaven molt al Alcoyano i li donaven molta moral als partits. Recent reiniciades la tradició de les Festes de Sant Jordi, a la filà Andaluces els va pertocar l'alférez cristià. Emilio Ferràndiz va lluir un trage molt en la línia de la filà, destacant el barret de "señorito andaluz". Al contrari, l'esquadra de negres portava una camisa descordada i un mocador al cap, simulant assaltadors de camins. Emilio Ferràndiz va repetir com a capità cristià 1942, desfilant a cavall. El marsellet negre del capità cristià 1942 estava decorat amb brodats en forma de fulles i plantes. L'esquadra de negres estava maquillada amb tons obscurs, simulant la pell morena dels gitanos. Del senzill disseny destacava la camisa a ratlles i les arracades d'aro.
Als anys 40 les Festes d'Alcoi van agafar un caràcter profundament religiós, en contraposició amb l'enfocament anticlerical que se li havia donat als Moros i Cristians durant la Segona República Espanyola. El nacionalcatolicisme que defenia el dictador Francisco Franco va ser ben rebut per l'Associació de Sant Jordi per a poder retornar-li valor al patró. La figura infantil del Sant Jordiet va agafar rellevància i estava representat per xiquets de famílies adinerades. En èpoques anteriors eren xiquets orfes qui encarnaven al Sant Jordiet. Carlos Aracil Aura va ser Sant Jordiet 3 anys consecutius, però cada volta en una filà. Al 1942 acompanyat de la filà Abencerrajes, en 1943 pels Contrabandistes i en 1944 per la filà Llana. Carlos Aracil vestia amb un original casc i una capa amb dibuixos florals en tons rosats. Era habitual en aquells temps que un xiquet repetira en el càrrec i estaguera compartit per varies filaes. En 1945, 1946 i 1947 la filà Andaluces va tornar a tindre Sant Jordiet, en aquesta ocasió amb el xiquet Jorge Matarredona García. La sobrietat del disseny romà va agradar i es semblava al trage de Sant Jordi el Xicotet, escultura de José Rabasa. La corassa daurada de Jorge Matarredona tenia motius vegetals. La capa era de color morat i va estar dissenyat pel propi José Rabasa. A més a més el pare del Sant Jordiet era l'alcalde franquista d'Alcoi: Miguel Matarredona Terol. En aquella època als Contrabandistes se'ls anomenava la filà de l'Ajuntament.
Emilio Ferràndiz era ja un veterà de la filà Andaluces quan va accedir a ser l'alférez cristià 1953. Una tromba d'aigua va irrompre en l'Entrada Cristiana 1953 quan la filà Andaluces desfilava pels carrers d'Alcoi. L'esquadra de negres portava unes grans destrals, teles nugades i un cinturó de pirata que subjectava la curta falda. El trage d'Emilio Ferràndiz era molt original, però com no va lluir en 1953, el va tornar a traure com a capità cristià 1954. El sol si va fer que en aquell matí d'abril el capità cristià brillara amb el seu trage contrabandista. Emilio Ferràndiz va desfilar sobre cavall i amb una gran navaixa a la ma. La jaqueta blava teni brodada a la Mare de Déu dels Desamparats a l'esquena i els pantalons eren rojos com els de la filà. Cal recordar que en aquell moment la filà Andaluces no desfilava en esquadra sinó amb matxos. Per això fer esquadra de negres era especial i tota una alegria extraordinària. Els esquadrers representaven a uns corsaris i fins hi tot tenien una cançó popular en la que es cantava que desembarcarien al riu Molinar. El mocador pirata i la jaqueta amb una calavera a l'esquena van fer que fora una esquadra de negres molt novedosa.
Ricardo Ferràndiz Sirera va ser altre Sant Jordiet compartit. Era un xiquet gat que també era contrabandista. A l'any 1959 va representar al patró d'Alcoi amb molta responsabilitat. La seua cara d'àngel va fer que fora molt aplaudit i a més a més el seu trage era molt bonic. La curta capa era roja i la corassa daurada tenia dos grifons enfrontats. Alfonso Saura es va encarregar del disseny amb tires de cuero marró per a Ricardo Ferràndiz. En anys posteriors Rafael Guarinos posaria de moda incloure animals mitològics a les corasses del Sant Jordiet. En 1960 la filà Andaluces va compartir el càrrec amb la filà Maseros, amb qui s'encaraven a l'acte del Contrabando. El xiquet Rafael Pastor Blanes estava seguit per un grup de maseros i en Fontilles també va estar arropat per la filà Mozàrabes. Ricardo Ferràndiz i Rafael Pastor són exemples d'aquells temps en que el Sant Jordiet no sols era membre d'una filà.
Un canvi transcendental per a la filà Andaluces es va produir en 1963. L'Associació de Sant Jordi va aprovar que desfilaren en esquadra. Fins aquell moment i durant dècades els Contrabandistes desfilaven en matxos, formant dos fileres en l'Entrada Cristiana. Sols podien fer esquadra en la Primera Diana i per tant hi havia pocs formadors a la filà. Els genets contrabandistes muntaven els cavalls amb la companyia d'una xiqueta vestida amb trage de volants. La dificultat cada volta major de trobar tants animals va fer canviar aquesta tradició de la filà Andaluces. La singularitat de l'esquadra de blancs de la filà Andaluces és que desfila amb pasdobles i no marxes cristianes. A més a més el cabo no utilitza la porra, ni cap espasa medieval, sinó la navaixa. Fer rodar la navaixa és un art exclusiu d'aquesta filà tan estimada. Òbviament moure la navaixa no és una cosa assequible per a tots els festers i els cabos de la filà Andaluces han de ser experts en el domini i tindre gràcia. Les Festes d'Alcoi 1963 van tindre encara més espectacularitat gràcies a la primera esquadra de blancs dels Contrabandistes. El resultat a nivell popular va cridar poderosament l'atenció del públic i se'ls va concedir el premi a la millor esquadra cristiana d'aquell any. L'arrancà al Partidor de l'esquadra de blancs de la filà Andaluces no ha perdut frescura i continua sent un dels moments més esperats de l'Entrada Cristiana. A l'any 1963 la filà Andaluces va desfilar amb "Nieve y más nieve", un pasdoble dels anys 40. En altres ocasions han desfilat amb "Nerva", "José Luis Valero" i "Flores españolas", però desde els anys 70 la tradició ve marcada pel pasdoble "Ragón Falez" d'Emilio Cebrián..
Jesús Cortés Miralles va vestir una jaqueta roja com a alférez cristià 1967. S'allunyava del disseny oficial de la filà Andaluces, on el marsellet és roig. Però a un alférez cristià contrabandista no li podia faltar el barret negre, de la mateixa tela que la montera de la filà Maseros. L'alferecia cristiana 1967 de la filà Andaluces va disfrutar d'un temps excel·lent. L'esquadra de negres era molt simple però en aquell moment va impactar molt, sobretot pels escuts redons. Pantalons rojos, faixa groga i un xaleco negre que deixava els peluts pits dels esquadrers al descobert. Jesús Cortés també tenia intenció de ser el capità cristià 1968, però per problemes de salut d'un familiar va tindre que renunciar al càrrec més important de Nostra Festa. José Olcina Pastor el va substituir com a capità cristià a cavall. José Olcina li va cedir el seu càrrec a Vicente Cortés en l'Alardo, ja que era el fill de Jesús Cortés Miralles. El boato de 1968 va acollir a molts xiquets i xiquetes, vestits com si anaren a la Romeria del Rocio. Va ser una capitania cristiana amb més participació infantil de la normal i el primer tro Miguel Peris Català va rebre amb els braços oberts la participació de moltes dones vestides de cordoveses. Totes les alcoyanes que van voler van tindre cabuda al boato del capità cristià 1968, convertint-se en una via per a que les dones desfilaren en l'Entrada Cristiana. Va haver anys en que eren verdaderes multituds les que tenia que ordenar la filà Andaluces. El trage de José Olcina combinava els colors magenta i negre, mentre que la manta brodada li servia de capa. L'esquadra de negres de 1968 destacava per una ferradura com a escut. Els esquadrers es van cobrir el cap amb un antifaç verd que els feia semblar botxins.
La primera esquadra d'enmig de la filà Andaluces va revolucionar l'estètica contrabandista. Era 1975 i mai s'havia vist una esquadra de negres tan elegant en aquesta filà. Els draps, els pantalons negres, els mocadors pirata i les teles pobres ja no eren dignes d'una filà amb tanta solera. Els esquadrers de 1975 es van vestir com un "señorito andaluz" real. Dels pantalons blaus penjaven borles que li donaven moviment i colorit a l'esquadra d'enmig. El pìt al descobert era el toc bandoler dels esquadrers, però portaven un xaleco de refinada tela groga. El barret estava fet de pell d'animal en tons marrons. El cabo movia la navaixa amb el pasdoble "Nieve y más nieve" i el cabo batidor va arrancar forts aplaudiments pel seu domini i professionalitat. Desde la instauració del Concurs d'Olleta Alcoyana al Mig Any, la filà Andaluces es va convertir en una de les que guanyaven més segons premis. El triomf tan sols l'han aconseguit en 3 edicions del concurs: 1978, 1989 i 1995.
La Glòria Infantil de 1981 es va celebrar el 23 d'abril, amb mal temps. Aquell 1981 és recordat per la forta pluja que li va caure a Pilar Mompó mentre dirigia l'Himne de Festes. Per al 24 d'abril, quan es van celebrar les Entrades, va fer un sol radiant però gelat i de nou el dia de Sant Jordi va estar aiguat. L'alferecia cristiana 1981 de la filà Andaluces va convertir l'Entrada Cristiana en una recreació de la "Feria d'abril de Sevilla". Eixe ambient flamenc de casetes amb farolets es va aconseguir gràcies a les xiquetes i dones vestides amb trages de sevillana, amb peineta inclosa. 70 cavalls i bandolers abanderats completaven el boato, ple de tresors robats. Paco Aznar li va fer un boceto molt bonic i colorista a l'alférez cristià 1981: Francisco Aracil Català. Va lluir a peu el trage en tons blaus, rojos i blancs. El rodella i la carrossa dels arcs amb un pou van ser molt admirats. L'esquadra de negres de la filà Andaluces va rebre molts aplaudiments a l'Entrada Cristiana 1981 i seguia la línia visual de Francisco Aracil. L'autor Paco Aznar tan sols va canviar els colors del trage de l'alférez cristià i l'esquadra de negres. Portaven pantaló groc i negre i xaleco roig, mentre que el barret tenia la mateixa forma que el del càrrec.
La Diana de 1982 va tindre un començament mai vist. Per primera volta el Sargento Cristià es vestia amb un trage ric de contrabandista per a arrancar amb la filà capitana. El trage que va vestir Miguel Sempere anava en consonància amb l'estil de la filà Andaluces. Va ser emocionant veure com un Sargento Cristià aprenia a rodar la navaixa per a la Primera Diana de 1982. Octavio Pérez Payà era molt estimat pels Contrabandistes i per això va estar flanquejat per molts cavallers de roig. El fester de la filà i el seu rodella van ser els primers en desfilar a l'Entrada Cristiana 1982. La banda de música tocava tan ràpid el pasdoble "Mi Barcelona", que Octavio Pérez es va avançar a l'horari previst, rebent les claus de la ciutat a les 11:40. El capità cristià de la filà Andaluces va desfilar a peu junt al seu fill que vestia el mateix trage. Un disseny prou original que va crear Paco Aznar a base de teles de color rosa, pells negres i una faixa blava. La capa negra tenia moltes xapetes d'or. Amb tan sols 34 anys, el conegut Tayo va fer una capitania cristiana molt sorprenent. En les setmanes prèvies hi havia preocupació per com resultaria el boato de la filà Andaluces i l'expectació era màxima. Al seguici ni tan sols van faltar animals com ponis, gossos, falcons i coloms. Els venters donant vi i una carrossa semblant a un pati andalús amb surtidor tancaven el boato contrabandista. També va ser molt apreciada una esquadra de negres infantil. Els adults també van oferir una preciosa esquadra de negres de Paco Aznar que conjuntava els colors roig i blau. No va haver faixa sinó un mocador groc nugat a la cintura.
Al 1989 la filà Andaluces tenia molts motius per a estar contenta. Per una part celebraven el 150 aniversari desde el nomenament de la filà en 1839 i també tenien el Mig. Per tants a l'Entrada Cristiana 1989 els pertocava traure 3 esquadres: La de blancs, la d'enmig i la commemorativa. Un desplegament de contrabandistes com mai s'havia vist. Es van tornar a traure moltes cavalleries, recordant l'antiga forma de desfilar de la filà Andaluces. Els matxos muntats per parelles de contrabandista i gitana van tornar a l'Entrada Cristiana, ja que era una tradició quasi perduda. L'esquadra de negres dels 150 anys recordava a un "señorito andaluz" que presumia de les seues riqueses i les seues armes de foc. Els pantalons eren negres i la manta de color roig, però la resta del disseny era molt semblant al de la filà. Les polaines es van canviar per unes botes marrons. L'esquadra d'enmig 1989 s'allunyava de l'estètica senyorial per a diferenciar-se de l'esquadra commemorativa contrabandista. Els esquadrers van escollir un trage guerrer de Jordi Sellés, que s'havia estrenat com a dissenyador un any abans. Els joves de la filà van desfilar a l'esquadra d'enmig amb un pasdoble nou: "Els Contrabandistes" de José Maria Valls. El trage era tot negre, amb pantalons molt ajustats i decoracions a base de metalls daurats. El casc era xicotet i les pells conformaven una capa en la que no va faltar la palmera, un dels símbols de la filà.
Mal temps i fred s'anunciaven per a les Festes de Sant Jordi 1995. Però a l'Entrada Cristiana va eixir el sol i Mario Sancho García va disfrutar molt sobre la seua calessa. Va ser el primer càrrec en desfilar damunt d'un carruatge andalús, demostrant que aquesta filà si tenia imaginació. Alguns dubtaven de com es podia traure un boato de grans dimensions, amb les limitades possibilitats per a variar el trage contrabandista. Luis Sanus es va estrenar per tot lo alt com a dissenyador fester, ja que va innovar moltíssim en l'alferecia cristiana 1995 de la filà Andaluces. Contra tot pronòstic, l'escepticisme del públic va desaparèixer al veure el grup de percussió i les bandoleres amb llançes. La ferradura com a símbol de la filà va estar present al boato i també les zíngares amb panderetes. Els cavallers a cavall precedien a Mario Sancho. L'alférez cristià portava un impressionant trage de cuero marró i sumant parts amb els colors de la fila: Roig, blau i blanc. Els rodelles seguien a la banda de música interpretant "Els Contrabandistes" i la favorita va desfilar en calessa al so de "Churumbelerías". El cridaner ballet de Virginia Bolufer en tons verds i magenta va estrenar la peça musical "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau. També l'esquadra de negres va encomanar una marxa cristiana a José Maria Valls i va quedar batejada com a "Esquadra alferis 1995". El gran Alejandro Soler va ser l'encarregat del disseny d'una impactant esquadra de negres contrabandista, destacant la capa roja amb un crani de cérvol. Els pantalons negres ajustats, els ossos, el cuero marró i els metalls daurats van conformar una gran esquadra de negres. El dia Sant Jordi va començar plujós i desprès de la mascletà fins hi tot va nevar a les muntanyes. Per a l'Alardo l'oratge va seguir fent de les seues i els càrrecs 1995 no van poder lluir els seus trages amb sol fins la visita a Fontilles.
Miguel Juan Reig Abad va voler festejar els seus 25 anys com a membre de la filà Andaluces sent el capità cristià 1996. Entrades passades per aigua en aquell any, encara que la pitjor part se la van endur les filaes mores. La pluja no va aconseguir deslluir la capitania cristiana 1996 i va començar a ploure quan el boato passava per la Plaça d'Espanya. Un boato iniciat amb percussió i molts ventalls que movien les cordoveses. Es va estrenar la cèlebre marxa cristiana "Farolero" de José Maria Valls. Els cavallers a cavall anaven davant la carrossa del capità i les rodelles. Miguel Juan Reig Abad portava un trage d'Alejandro Soler que va encantar al públic alcoyà. Colors tan contrabandistes com el roig, blanc o negre sumaven més encant gràcies als incomptables detalls daurats. Les botes de cuero marró es conjuntaven amb la fusta de la carrossa, que acabava amb dos aus abstractes de color blau. La carrossa de la favorita era un ventall desplegat. La família del capità cristià va desfilar amb el pasdoble "Als preparats", molt conegut en Cocentaina. De nou Rafael Mullor Grau va composar una peça musical per al ballet roig de Virginia Bolufer, però "Capitán Andaluces 1996" no va tindre el mateix èxit de "Danza colorista" un any abans. El boato va tindre molta participació femenina, però van destacar un grup de saquejadors de marró bevent en la carrossa de la posada. L'espectacular esquadra de negres de Roberto Pérez va arrancar amb el pasdoble "Juan Manuel". El disseny va marcar un abans i un desprès per la forma del casc. Les pells d'animal es van conjuntar amb metalls daurats i teles de color roig i blau. El trage del capità cristià va brillar més en la Processó de la Relíquia, quan per fi el sol va aparèixer a les Festes d'Alcoi 1996.
L'últim Sant Jordiet de la filà Andaluces va ser Jorge Gonzàlez Satorre en 1999. El xiquet va viure el càrrec amb molta innocència i envoltat d'amics. L'objectiu de la filà era que els xiquets formaren quadrilla i disfrutaren del càrrec. Per tant va quedar com un any dedicat als xiquets, amb ensayos infantils i festes dirigides als més menuts. Jordi Sellés va dissenyar un trage de Sant Jordiet que s'allunyava de l'estètica romana. El casc tenia una forma diferent i la capa negra no tenia cap dibuix. El més destacat és que al pit Jorge Gonzàlez portava estampat el Temple de Sant Jordi, tan identificatiu d'Alcoi. A més a més és l'església desde on comença la Processó de la Relíquia, al carrer Santo Tomás. El Sant Jordiet 1999 va estrenar el seu trage en roig, blanc i negre el dia 23 d'abril, però quan més va disfrutar va ser en l'Aparició de la nit del 24 d'abril.
L'esquadra d'enmig 2003 li va aportar color al gris matí de l'Entrada Cristiana del 3 de maig, ja que aquell any es van atrassar les Festes d'Alcoi per la Setmana Santa. Desprès de la magnífica capitania cristiana de la filà Almogàvars, a la filà Andaluces els tocava mantenir alt el llistó. I ho van aconseguir amb una de les millors esquadres de negres de la seua història. El disseny del Mig 2003 va ser obra d'Alejandro Soler i no podia ser d'altra manera per l'increïble trage que va crear. Pantalons rojos ajustats, pells de guepard, peçes de metall platejat, cuero marró i un xicotet casc van conformar el disseny bandoler. L'art de moure la navaixa es va intensificar al ritme de "Farolero" de José Maria Valls. Va ser l'últim disseny d'Alejandro Soler per a la filà Andaluces, deixant una marca inesborrable en l'imaginari col·lectiu de la filà alcoyana.
La seu social de la filà Andaluces va inaugurar en 2001 i la continuen ocupant hui en dia, desprès d'haver reformat una antiga fàbrica tèxtil al carrer Bisbe Orberà. El contrabandista Valentín Domínguez va ser el Sergentet Cristià de 2006 i 2007, dos anys seguits en els que la Glòria Infantil es va banyar malauradament. I és que a la filà Andaluces sempre ha estat orgullosa de tindre grans cabos. Però no sols saben rodar la navaixa, sinó també la llança. Entre els formadors més recordats de la filà Andaluces estan Enrique Miralles, Ximo Llorens, José Abad, Vicente Cortés, Octavio Pérez, Francisco Santonja, Enrique Pérez, Rafa Linares, Aurelio Castro.
L'alferecia cristiana 2009 de la filà Andaluces va lluitar a contrarellotge per a que es compliren els horaris de l'Entrada Cristiana. Lamentablement no es va aconseguir, però el boato va agradar molt al públic. La inspiració del càrrec eren els quadres del pintor del segle XIX Francisco de Goya, sobretot el de "El entierro de la Sardina". Els trages de les dames i favorites eren ajustats i destacaven pels volants. En els mateixos tons daurats i blancs que les favorites, l'alférez cristià i els rodelles apareixien sobre carrossa arrastrada per cavalls. El barret de metall daurat del fester Juan José Ferri Ferrer brillava baix el sol de migdia. El trage de l'alférez cristià dissenyat per José Moiña era trencador dins de la idiosincràsia contrabandista. També va ser trencador el pasdoble "Güencha" de Gregorio Casasempere, amb el que saludaven els cavallers. Altres obres musicals que van sonar al boato de 2009 van ser "Afar Mosem" o "Curro Jiménez" al ballet de Maria José Albors. Però el ballet més recordat de l'alferecia cristiana de la filà Andaluces va ser el de les pitonisses. Les boles de cristall, els conjurs i les faldes de color taronja i negre de les ballarines es movien al compàs de "La danza del fuego" de l'obra "El amor brujo" de Manuel de Falla. Molts bombers van participar al boato bandoler per ser companys de faena de l'alférez cristià: Juan José Ferri. Mesoneres, abanderades, carros, bruixes amb romer i grups de percussió amb panderetes van completar el bonic boato de Fermín Vélez. L'esquadra de negres va baixar pels carrers d'Alcoi a un ritme veloç, en 45 minuts i amb una nova marxa cristiana de Francisco Valor: "Excissum bellators". El trage de Paco Verdú tenia una gran profusió de detalls, sent el blanc el color principal. El casc, el maquillatge i la manta van agradar molt, però tot el conjunt va ser ben valorat. Va ser una esquadra de negres molt atrevida que va conjugar elements contrabandistes amb altres més salvatges.
El primer capità cristià de la dècada anava a ser de la primera filà en l'ordre de formació: Els Contrabandistes. El Sargento Cristià, Salvador Albero, va arrancar la Primera Diana baix una intensa pluja i rodant la navaixa al so del pasdoble "Amparito Roca". El 22 d'abril seguia sent plujós a les 10:30, hora d'inici de l'Entrada Cristiana. Molt devanit va aparèixer Vicente Cortés López com a capità cristià 2010. El públic no va acabar de rebre l'emoció del boato, tal volta pel clima humit i la poca força de la música, basada en l'òpera Carmen de Bizet. El grup de monta i doma a cavall anava davant de la carrossa dels cavallers. Els roders desfilaven amb "Dimonis de Massalfassar", mentre que les favorites van recuperar el pasdoble "Xelo la pequeña". El trage de les dos en tons rosa i verd no combinava gens amb el de les guapes dames. Vicente Cortés, conegut com Tito, ja era en 2010 un respectat veterà de la filà i va ser la seua desfilada sobre una calessa del segle XVIII. El trage en tons verd pistatxo i negre destacava per la manta amb siluetes de la palmera. El mocador baix del barret era el mateix que havia portat el pare de Vicente Cortés com a càrrec dels anys 60. El boato de 2010 va ser un poc criticat i els grups femenins es basaven en les tabaqueres que venien cigarrets de Cuba. Els negocis de contrabando van tindre el seu espai dins del boato, on es va estrenar el ballet Gawazi al ritme de "Habanera". Una volta més el ballet de Virginia Bolufer tancava el boato de la filà Andaluces. Per al seu quart ballet flamenc va aprofitar les castanyoles i els mantons de manila en tons negres i grocs. Va ser la segona capitania cristiana de la filà Andaluces en rebre la pluja consecutivament. Una mala sort de la que es lamentaven els components de l'esquadra de negres. Van desfilar amb la marxa cristiana "Farolero", estrenada en l'anterior càrrec de 1996. El disseny de Jordi Sellés combinava el blau amb el granate, destacant un innovador casc que els tapava mitja cara.
Dos celebracions menors van tindre els Contrabandistes desprès dels seus anys de càrrec. Al 2013 es complien 50 anys desde la primera esquadra de blancs de la filà. I en 2014 la filà Andaluces va recordar el seu 175 aniversari, però sense cap esquadra commemorativa. Per últim al 2016 també van celebrar el Centenari de l'acte del Contrabando junt a la filà Maseros. Per aquest motiu la filà Andaluces va decidir repetir dos voltes l'acte teatral. Pel matí del 24 d'abril de 2016 i a migdia, quan ja havia acabat l'Alardo i la lluita d'espases. El Contrabando va tindre més públic que mai degut a l'hora en que es va fer. Una reforma en l'estructura de la filà Andaluces ha cridat l'atenció als últims anys. La participació de la filà a l'Entrada Cristiana ja no és tan llarga com en dècades passades. Darrere de l'esquadra de blancs acostumaven a desfilar centenars de gitanes i sevillanes repartint clavells. La presència de tantes xiquetes i calesses arribava a cansar al públic i varies Juntes Directives es van veure desbordades per la multitud de persones que volien eixir amb la filà Andaluces. Certament l'Entrada Cristiana es feia pesada amb aquell riu de gent amb trages de faralaes i es va posar fi a aquesta forma de desfilar. Els nous estatuts de la filà Andaluces sols permeten vestir el trage oficial masculí i femení contrabandista, prohibint aquells derivats d'Andalucia.
Amb aquest problema solucionat, la filà Andaluces va guanyar fluïdesa en l'Entrada Cristiana. Un fet que es va notar sobretot en 2017, quan van tornar a tindre esquadra d'enmig. En aquesta última ocasió el disseny va ser obra de Santi Carbonell, qui s'havia fet un lloc en el món fester desde feia anys. L'esquadra de negres de la filà Andaluces ha resultat ser un dels millors dissenys del fester creuat, i també alférez moro de la filà Magenta. El trage que van lluir els esquadrers en 2017 estava format per un xaleco ocre, camisa marró, pantalons tostats i faixa blava. La forma del casc metàl·lic era original i la manta granate amb borles servia com a capa. Una pistola convertia als esquadrers en autèntics guerrers amb la cara maquillada amb cicatrius, les típiques patilles i unes lentilles terrorífiques. "Los Soreles" va ser el pasdoble de José Maria Valls que va animar l'ambient. En 2017 les temperatures van ser prou baixes, però al menys el sol no va faltar a la cita cap dia de la Trilogia Festera Alcoyana.
En referència als dissenyadors més reeixits de la història de la filà Andaluces, cal especificar a dos molt importants: Alejandro Soler i Jordi Sellés. Els dos artistes han fet dos esquadres de negres contrabandistes, tractant-se de les més alabades pels alcoyans i alcoyanes. La de 1995 d'Alejandro Soler va tindre una modificació completa 2 mesos abans de que l'alferecia cristiana eixira al carrer. En canvi la del Mig de 2003 va convèncer als esquadrers desde el primer moment. Per la banda de Jordi Sellés, en 1989 encara era un pintor inexpert però va obtindre un gran resultat amb l'esquadra d'enmig d'estil bandoler. En 2010 ja tenia moltes taules i va saber transmetre el caràcter de la filà Andaluces desde un punt de vista nou. També hi ha que parlar de l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1967. Aquell disseny va revolucionar les esquadres de negres de la filà, deixant en l'oblit per a sempre les particularitats pirates. Per això l'Associació de Sant Jordi li va atorgar el premi a la millor esquadra de negres de 1967.
El magnífic disseny femení de la filà Andaluces manté la idiosincràsia contrabandista. Tan sols canvia el barret i els pantalons per una falda, també de color roig. Mario Domínguez va presentar el disseny femení a l'any 2007. La banda de música de la filà és l'Agrupació Artística Real de Gandia, amb la que tenen vincle desde els anys 80. Tots saben que el pasdoble amb el que desfilen a l'Entrada Cristiana és "Ragón Falez", que Emilio Cebrián va dedicar en secret a una dona: Rafaelita González. La filà Andaluces va ser de les més nombroses en anys passats, però actualment s'ha quedat estancada amb 140 individus. També hi ha 80 infantils i 100 simpatitzants que col·laboren amb els Contrabandistes i participen amb ells en alguns actes. El primer tro al 2019 era Toni Justícia Díaz. La personalitat de la filà Andaluces d'Alcoi la farà sobreviure al pas del temps, com porta passant desde el segle XIX a pesar dels clars anacronismes que té en relació a les Festes de Moros i Cristians.
