EL CASAL DE SANT JORDI D'ALCOI

L'Associació de Sant Jordi té un edifici en propietat al casc antic d'Alcoi. Aquest domicili al carrer Sant Miquel número 62 és el lloc on es reuneix la Junta Directiva per a les seues reunions i Assemblees Ordinàries. La finca va ser adquirida per l'Associació de Sant Jordi en 1954 i encara estava habitada. S'anomenava la casa dels Jordà, d'estil senyorial del segle XVII. Allí vivia una família rica desde abans de 1703 i per tant la seua arquitectura era luxosa. Però es va anar deteriorant a pesar de les seues pedres de gran valor arquitectònic. La família Jordà era de nobles terratinents i no tenia vocació industrial així que a partir de 1881 va ser heretada per una família burgesa: La saga Rico de Castalla. Al segle XX se l'anomenava "Casa Merita". Desde la compra de l'Associació de Sant Jordi en 1954 van passar anys fins que el president Francisco Boronat va fer servible l'edifici. Amb el pas dels temps va anar restaurant-se per a convertir-se en la casa dels festers. La renovació va ser un treball de l'arquitecte Roque Monllor Boronat que era en aquell moment assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. El fester de la filà Marrakesch, capità moro en 1969, també havia reconstruït l'Església de Santa Maria en 1942.

 El Casal de Sant Jordi va ser inaugurat el 15 d'abril de 1961, ara fa 60 anys. L'edifici del costat estava en ruïnes i va ser comprat per l'Associació de Sant Jordi en 1973. Amb el domicili número 60 s'ampliava el patrimoni de l'Associació de Sant Jordi per a convertir-lo en museu fester. Les costoses obres de reforma es van veure recompensades al obrir-se al públic el dia 23 d'abril de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La casa dels Jordà va passar a anomenar-se el Casal de Sant Jordi, donant-li un futur de seu social a aquesta antiga casa. Els reis d'Espanya, Juan Carlos de Borbó i Sofia van visitar el museu fester en 1976. En 1982 el Casal de Sant Jordi va ser declarat monument històric i artístic per tot el seu potencial interior i museístic. Al mateix any es va col·locar una vidriera en commemoració del Centenari de la Música Festera (1882-1982), envoltada de retrats de compositors alcoyans i instruments antics.

La façana és de gran bellesa i té balcons de ferro austers. Desde 1971 al seller es recrea una antiga seu social d'una filà xicoteta al segle XIX. Hi havia quadres i armes a la paret i un bar amb begudes autòctones al final. Al vestíbul hi ha un pou i un graner com a prova d'un passat agrícola. A la planta baixa està l'entrada i les escales principals amb mosaics de taulellets que tenen dibuixats els trages de les filaes. La barana d'estil barroc que ens porta fins la secretaria i els despatxos de la Junta Directiva. L'actual president de l'Associació de Sant Jordi és Juan José Olcina Navarro, el conegut Miki. Al Saló Noble hi ha moltes obres pictòriques i es fan exposicions. A la primera planta també està la sala de juntes, on es reuneix l'Assemblea General.

La sala del patró té varies escultures i quadres de Sant Jordi i prop està la fototeca amb milers de imatges en blanc i negre i color. L'arxiu musical guarda partitures, llibres de folklore local i gravacions en discs i cassets de pasdobles i marxes mores i cristianes, per exemple la col·lecció "Ja Baixen" o "Ecos de Levante". Es guarden també Cartells de Festes antics i els trabucs de l'Alardo més antics dels que es té constància: 1840. El Saló d'Actes és molt recordat perquè allí s'elegia al Sant Jordiet en l'Assemblea General Ordinària d'abans del Corpus Christi. El Saló d'Actes està replet de banquets de fusta on es senten els primers trons de les 28 filaes, els majorals i els consellers d'honor. Presideix l'habitació una balustrada i les butaques per a la Junta Directiva. L'assaig de les Ambaixades també s'escenifica en aquesta estança. A les parets es veuen els trages i escuts de les filaes actuals.

 

A la segona planta s'ubicava antigament el Museu Alcoyà de la Festa i allí hi ha altra sala de reunions, altra per a comunicacions de premsa i un magatzem de trages. La segona planta enllaça amb el MAF per a que els visitants puguen contemplar els trages de capitans, alferes i Sant Jordiets que allí hi han exposats. I també està la pinacoteca i la biblioteca, amb moltíssim material documentatiu i històric desde 1839.  La biblioteca es va obrir en 1963 gràcies a la Caixa d'Estalvis d'Alcoi per a facilitar els estudis sobre les Festes de Moros i Cristians. Sols es pot accedir amb interessos de investigació o treball de consulta. Hi ha llibres, revistes, follets informatius, periòdics, actes dels secretaris, cròniques festeres, dibuixos i bocetos, plànols i programes impresos en anys de càrrec de les filaes. La hemeroteca disposa de publicacions de premsa desapareguda a la ciutat: "La Gaceta de Levante", "Diari d'Alcoi", "L'Heraldo" i "La voz del pueblo". Entre els fons bibliogràfics més importants estan "Història del Regne de València" (1563), "Gramàtica del humanista Andreu Sempere" (1568), "Crònica de Beuter" (1604), observacions de Cavanilles (1797), la "Cèlebre Centúria" (1672) i diccionaris de Teodor Llorente. 

Les 3 plantes del Casal de Sant Jordi- MAF i els 800 metres d'espai estan ocupades per nombrós material que s'exposa en el museu, en les sales de reunions, la biblioteca, l'hemeroteca i arxius, la fototeca i els serveis de direcció i administració. L'actual Museu Alcoyà de la Festa va ser rehabilitat en 2006 i va tindre certa transformació en 2012, adaptant-se a les noves tecnologies. A l'entrada hi ha una mostra de Cartells de Festes i les andes del Sant Jordi Eqüestre que estan sent restaurades. Andrea Sanz Català va iniciar aquest treball laboriós de conservació en gener de 2021, 80 anys desprès de la creació de les andes per part d'Enrique Galarza. A la recepció del MAF també es planta un Betlem gegant en desembre. La primera planta del museu està dedicada a Sant Jordi, amb figures i pintures del patró d'Alcoi. No sols es parla del significat del "Walí" per als alcoyans, sinó també d'altres llegendes i llocs amb Sant Jordi com a patró. En altra direcció hi ha una sala d'exposicions temporals on molts pintors alcoyans ensenyen el seu art. A la segona planta hi ha elements gràfics relacionats amb la música festera, les 4 bandes locals, les 28 filaes alcoyanes, els oficis artesans, la gastronomia i una xicoteta mostra dels trages dels càrrecs de fa 14 i 28 anys. No és la única prova de la llarga història de les Festes de Moros i Cristians, ja que hi ha vitrines amb documents molt antics i fotografies a les parets. Moltes d'elles ja estaven al Casal de Sant Jordi fa 60 anys.

 La sala preferida dels turistes és la tercera, on s'alberguen moltíssims trages de capitans, alferes i Sant Jordiets. Una planta amb molta plasticitat i colorit perls incomptables maniquís vestits amb trages de càrrecs festers desde els anys 40 fins l'actualitat. Hi ha dos sales amb contingut audiovisual que ens endinsen en l'univers sensorial de les Festes de Moros i Cristians. La primera habitació està ambientada en el dia dels Músics i la segona presenta un recorregut en vídeo dels moments més destacats de la Trilogia Festera Alcoyana. Aquest trepidant vídeo era nou cada any, però ara es continua utilitzant el de les Festes de Sant Jordi 2019 ja que van ser les últimes amb actes al carrer. En aquesta secció es deixa a part la informació didàctica per a despertar les emocions dels visitants. Tots aquells que es dediquen a les Festes d'Alcoi estan representats al museu. Desde maig de 2020 s'està utilitzant bastant la carpa i el pati del Museu Alcoyà de la Festa. Fins hi tot es va presentar la Revista de Festes allí per ser a l'aire lliure. El Casal de Sant Jordi va complir la seua funció administrativa i ara s'utilitza per a organitzar els actes festers. És un lloc més exclusiu per a l'Associació de Sant Jordi, mentre que la part de difusió de Nostra Festa està centrada en el Museu Alcoyà de la Festa. El MAF és modern, apassionant i entretingut, una cita ineludible per a conèixer la ciutat dels ponts.