FILÀ LIGEROS

La filà Ligeros va ser fundada en 1873 per Miguel López Bernabeu. El primer boceto per a aquesta filà va ser obra de Francisco Jordà. Els bombatxos, de llana, eren rojos amb franges negres i arribaven al turmell, amb jaqueta groga i armilla blava brodada, molt semblant a l'actual, faixa groga i gel·laba amb color cru i grana, i turbant amb triangle a l'altura del front. Rigoberto Guarinos Calatayud en va fer les reformes oportunes en 1927 per a fixar el disseny actual. Desde la seua fundació, l'agitada vida política i social que ha viscut el nostre poble i el país, ha fet que la jove filà desaparega dues voltes. Cal recordar que la filà Ligeros es va fundar l'any de la Revolució del Petroli a Alcoi. Aquesta revolta obrera va tindre caràcter sindicalista i en ella va morir l'alcalde conegut com "Pelletes" i es va cremar l'Ajuntament. Per això la cavalleria ligera es va considerar filà republicana desde la seua fundació. És en 1900 quan es consolida definitivament com a filà Ligeros i ocupa el novè lloc en la formació festera del bàndol moro. En 1907 té per primera volta el càrrec d'alférez i, l'any següent, el de capità exercit per Francisco Payà Bernabeu. Luis Jordà Nadal ha sigut un home clau en la història dels Ligeros, ja que va ocupar el càrrec de primer tro de 1953 a 1970. Tres han sigut els Sant Jordiets que han donat els Ligeros, el primer d'ells, Rafael García Moltó, en 1907 que va ser el primer Sant Jordiet acompanyat per una filà. Després en 1968, Remigio Giner Pastor, i en 1976, Luis Riaza Linares. Pedro J. Francés va dedicar el pasdoble "Alférez i Capità" a l'inoblidable Juan Bordera, alférez en 1978 i capità en 1979 i en 1993, i a la mateixa filà la marxa mora "Als Ligeros". En Festes els acompanya la banda de música Societat Unió Musical de Planes. En l'any 2007 van tindre l'últim Capità i l'any 2006 l'Alférez, que va ser Vicente Cortés Ferrer.

FILÀ ALMOGÀVARS

La filà Almogàvars s'anomenava en els seus primers anys d'història filà Asturs. Va ser fundada en 1933, en plena Segona República Espanyola. Va eixir per primera volta a les Festes a l'any següent. Justament en 1934 hi havia un enfrontament entre l'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi. El disseny almogàvar ha tingut diverses modificacions: D'un primer disseny amb túnica de color blanc, s'ha arribat després de molts canvis, a l'actual que data de 1969, obra de Luis Solbes Payà. Consisteix en una túnica de vellut roig, la vora inferior de la qual esta decorada amb uns merlets blaus com els d'un castell medieval. A més a més, al pit porten un drac blau, original de José Masià, que ja apareix en el primer disseny de 1933.Va ser fundada per un grup d'amics de José Blanes que era conegut popularment amb el nom del "tio Llaganya", ja que tenia obstruït un llagrimal i se l'havia d'eixugar constantment. Per això l'apodo de la filà és "la Llaganya". Cal mencionar també que el nom primitiu no va ser l'actual, Almogàvars, sinó el d'Asturs, amb el qual volien identificar-se amb les terres desde on s'havia iniciat la Reconquesta. El canvi de nom es produeix en 1969 a instàncies de l'Associació de Sant Jordi, per tal d'evitar la confusió amb la filà Asturianos. Amb aquesta decisió, també, s'honoraven i es recordaven les tropes que tan bon servei donaren sempre a la Corona d'Aragó, com van ser els almogàvers. Els festers de la Llaganya representen als guerrers mercenaris més ferotges que lluitaven a les batalles. El símbol de la filà és el drac. Cal aclarir que al llarg de la història dels Moros i Cristians d'Alcoi hi va haver un parell de filaes amb el mateix nom, ja desaparegudes que evidentment no tenen res a veure amb l'actual filà Almogàvars. Com va passar amb moltes altres filaes, va tenir problemes durant els anys 40 i 50, però es va consolidar definitivament en la dècada dels 70. Una persona elemental en la millora de la filà va ser Fernando Fernàndez, conegut com Madriles. Va ser un primer tro que es va involucrar molt en la filà i actualment és el seu fill Fernando qui també organitza els actes com a primer tro i està molt implicat en les Festes de Sant Jordi. Dins de les peculiaritats de la filà cal destacar la seua imaginació, bon humor i originalitat a l'hora de confeccionar les seues participacions de la Loteria de Nadal que són fins i tot motiu de col·leccionisme. Perquè no hi haja dubtes de la seua filiació, la marxa que habitualment els acompanya en l'Entrada Cristiana és "Almogàver i Alcoyà", de José Maria Valls Satorre. En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical de Llutxent. En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de José Moiña Pérez i l'any 2002 l'Alférez, que va ser Juan Moiña Pérez, germà de l'aclamat dissenyador fester.

FILÀ CORDONEROS

La filà Cordón és anterior a 1839. Va ser coneguda com a "Quarta de Llana". El seu disseny és de marcat accent turc i es manté inalterable desde la seua creació. En destaquen la gran ploma tricolor del seu turbant, els bombatxos verds, la faixa groga, xaleco blau brodat i la manta roja. El disseny creat en 1905 pel capellà alcoyà Antonio Payà Aracil es conserva a la mateixa filà. La identificació de les filaes pel nom del seu primer tro fa que aquesta filà siga coneguda pel nom d'un barber granadí establit a Alcoi, Antonio Cordón, el qual possiblement va ser un dels fundadors i primer tro entre 1843 i 1845. Es tenen notícies que l'any 1888, sent primer tro Romualdo Miró, els Cordoneros sol·licitaren el càrrec d'alférez, que els corresponia per torn, que havia d'exercir Roque Jordà Cortés. Però la filà no va poder representar el càrrec ja que va desaparèixer i poc després de les Festes va tornar a constituir-se, en maig de 1889.
En 1919 Antonio Munera Navarro, "el tio Samarita", personatge molt volgut i gran cordonero, va assumir el càrrec de capità, a pesar que el nostre poble vivia moments difícils a començament del segle XX.
Els Cordoneros s'equivocaren a l'hora de fixar la celebració del seu centenari en 1960, però com que l'esquadra estava feta i formada, crearen el que avui coneixem com a Esquadra d'enmig.
La filà té diverses composicions musicals dedicades, com per exemple "Moro Cordón", "Als Cordoneros" i "Sergent 78". Fa poc han estrenat una altra marxa dedicada "Cordón 95", de José Vicente Egea Insa i també la especial marxa mora "Blau i nacre" de Saül Gómez.
En Festes els acompanya la banda de música Societat Ateneu Musical de Cocentaina.
En l'any 2006 van tindre l'últim Capità en la persona de Antonio Rafael Aracil Payà i l'any 2005 l'Alférez, que va ser Jeremias Gisbert Pastor.

FILÀ MOZÀRABES

El seu inici en la Festa data de 1925, any en què tenien com a primer tro Alfredo Silvestre Mira.
El primer disseny que vestiren els Mossàrabs, d'autor desconegut, no acabava d'agradar; per això en 1953 es fa el boceto actual, obra de l'artista Rafael Guarinos Blanes, en què conjuga elements moros i cristians i es respecta l'etimologia medieval del nom de la filà. La túnica granate amb un escut al centre, format per mitges llunes i lleons, va coberta per muscleres de cuir. La capa blanca, juntament amb un original casc, de certa reminiscència àrab, completen el disseny actual de la filà Mozàrabes.
En el moment de la seua fundació ocupava l'onzè lloc entre els cristians. Popularment, els Mozàrabes són coneguts com "els Gats", possiblement a causa de la gran quantitat d'aquests animals que hi havia a la seua seu social del carrer de la Puríssima.
Els anys 40 foren anys difícils per a la filà, la qual fins a 1947, any en què tingué càrrec d'alférez, no va aconseguir ressorgir esplèndidament.
La vinculació dels Mozàrabes amb Fontilles ha sigut molt forta des del seu inici, ja que molts dels membres que organitzaren la Penya Fontilles, eren individus de la filà, entre els quals cal destacar el recordat Adolfo Bernabeu.
"Mozàrabes i Alfarrasí" és la marxa cristiana que sona per a ells en l'Entrada Cristiana del 22 d'abril.
En l'any 2002 van tindre l'últim Capità en la persona de José Manuel Rico Jover i l'any 2001 l'Alférez, que va ser Francisco Jordà Llopis.

FILÀ MAGENTA

El seu boceto primitiu es va presentar el 21 de maig de 1865. Van aparèixer en les Festes de 1866 amb el nom de Beduïns.
El nom actual de la filà és degut precisament al color dels seus bombatxos, el magenta, i és original de 1865. Inclou una manta de color blanc i un turbant a la turca, molt propi de l'època, calçat groc, jaqueta roja i faixa groga. Ha tingut algunes petites transformacions i, en 1966, Rafael Aracil Ruescas és qui li dóna els aires actuals.
Precisament és en el VI Centenari quan els Beduïns-Magenta estrenen càrrec, amb el primer alférez. La vida de la filà, tant a la fi del segle XIX com a la primeria del XX, transcorre amb normalitat, i poden destacar-se personatges com Francisco Miró Vilaplana, que a més de ser primer tro i directiu de l'Associació de Sant Jordi va ser considerat model de cap d'esquadra.
El cèlebre pintor alcoyà Fernando Cabrera va dissenyar en 1929 el vestit d'alférez per a Enrique Cabrera Payà. Durant la postguerra, Francisco Miró Vilaplana va ser qui va organitzar de nou la filà i van acompanyar el Sant Jordiet de 1940, Jaume Silvestre Pérez. En 1944, Antonio Armiñana, conegut com "el tio Matraca", és qui li va donar un nou impuls a la filà, tal com van fer Paco Olcina i Pepe Blanquer en èpoques més recents. Van crear en 1964 el que es coneix avui en dia com el "Sopar de la Dona del Fester", i en 1977, la figura del cavaller que acompanya els càrrecs festers.
La filà Magenta sol desfilar amb les marxes mores "Marxa del Centenari", d'Amando Blanquer Ponsoda, i "El President" de Miguel Picó Biosca. Encara que tenen dedicada la marxa mora "Magenta" no la trauen gens per la poca popularitat de la peça musical.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical La Tropical de Benigànim.
L'any 2005 van tindre l'últim Capità en la persona de Camilo Albero Climent i l'any 2004 l'Alférez, que va ser Rodolfo Llàcer Santacreu aguantant la pluja per segona alferecia consecutiva.

FILÀ VASCOS

La filà Vascos va eixir per primera volta a les Festes en 1909.
El disseny del vestit dels Vascos va ser creació del pintor Francisco Laporta Valor, amb el qual continuava la seua línia d'inspiració medieval en el disseny d'indumentàries festeres, que aquest mateix artista havia encetat amb el disseny de la filà Gusmans. La dalmàtica de llana és de color crema, i porten al pit una creu roja, corretges de cuero i capa de color lila. El disseny es completa amb un magnífic casc amb punxes metàl·liques. També s'ha de destacar que com a arma porten una porra de combat, també amb punxes.
Un grup de treballadors de la fàbrica coneguda per "L'Enguerí" van ser els fundadors de la filà, amb Enrique Matarredona Valor com a primer tro. En 1912 van desempenyar per primera volta el càrrec de capità cristià. De fet desde 1912 els Vascos ocupen el sisè lloc en l'ordre dels cristians, després de que desapareguera la filà Estudiants. En 1931 la filà va estar a punt de desaparèixer per no tenir individus, però un grup d'amics procedents del Patronat dels Salesians s'oferiren per a portar-la endavant i donar-li una important revitalització. Però els Vascos continuen definit-se com una filà humil.
Va ser la primera filà que, ja en 1943, va uniformar els seus músics amb dalmàtiques, per tal de donar a l'Entrada més homogeneïtat. En 1958, any d'alférez, estrenaren la primera marxa cristiana: "Aleluya" del mestre Amando Blanquer Ponsoda. Així li posaven una música identificadora a l'Entrada Cristiana. Un any després, la filà va proposar que l'elecció de Sant Jordiet es fera per sorteig entre els aspirants al càrrec.
En Festes els acompanya la banda de música Societat Musical La Lira de Quatretonda.
En l'any 2001 van tindre l'últim Capità en la persona de Fernando Tormo Vicente i l'any 2000 l'Alférez, que va ser Salvador Gutiérrez Estruch. Hauran d'esperar fins 2015 per tornar a tindre el càrrec de capità cristià.

FILÀ VERDS

La seua fundació és anterior a 1839. Apareix amb el títol de "3a Comparsa de Moros".
Són els bombatxos de color verd els que identifiquen el nom de la filà. Possiblement se'ls anomenava de "Seda Verde" fins que el nom va ser canviat, cap al 1840, pel de llana, com va passar amb les altres filaes. Complementen la seua indumentària la jaqueta blava, faixa groga, xaleco roig i brodat, turbant i capot. Abans anaven amb un turbant amb ploma, capot de ratlles i manta. El disseny actual data de l'any 1928, a partir del qual no hi ha hagut cap canvi. En 1847 i 1848 la filà Verds va tindre els primers càrrecs d'alférez i de capità. A la primeria del segle XX, els Verds tenen idees renovadores per a la Festa. Entre d'altres, destaquen la indumentària feta per als músics, semblant a la de la mateixa filà. En 1917, any de la capitania d'Antonio Jordà Sempere, els Verds mostren un gran boato en l'Entrada Mora, incorporant la primera esquadra de negres de la història.
A pesar que es fixa la seua data de fundació abans de 1839, la filà Verds va celebrar el seu centenari en 1966, ja que en 1850 van desaparèixer i la filà es va refundar en 1866. Curiosament, tingueren la sort de capitanejar el bàndol moro en el VI i VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, patint una pluja suau en l'any de capitania mora 1976.
En 1955 es va estrenar la marxa "Moros Verdes", del mestre Manuel Sagi Echevarria, composició que avui continua interpretant-se cada 22 d'abril en la seua desfilada solemne.
En Festes els acompanya la banda de música Ateneu Musical de Rafelguaraf.
En l'any 2004 van tindre l'últim Capità en la persona de Antonio Carbonell Llopis i l'any 2003 l'Alférez, que va ser Luis Carbonell Llopis.

FILÀ GUSMANS

L'origen dels Gusmans cal buscar-lo en la "Societat Catòlica de los Luises", que presidia el reverend Leonardo Blanes Terol. En la junta del 28 de maig de 1905 es va aprovar el disseny de la filà i es va autoritzar la seua participació en la Festa de Moros i Cristians, però no van eixir a la Festa fins a 1906.
Però, sens dubte, l'impacte fonamental de la filà Gusmans en la Festa és el seu disseny, que desde la seua fundació és el mateix, excepte alguns petits canvis, pràcticament inapreciables. Va ser l'excel·lent pintor alcoyà Francisco Laporta Valor qui, inspirant-se en els quadres historicistes de l'època, va dissenyar el vestit de la filà, amb la particularitat de fer-ho per a infants i cavallers; així marcava la pauta de donar propietat històrica al bàndol cristià. Aquest vestit està composat de capa roja, faldó blanc, túnica grisa i corretges marrons de cuero amb claus.
El primer càrrec que exerciren els Gusmans va ser l'alférez de 1910 en la persona de Francisco Laporta Boronat, el qual l'any següent també va acceptar ser el capità cristià. Va ser un dels càrrecs més luxosos i distingits de l'epoca. En 1911 va eixir el primer boato al bàndol cristià ja que la filà Gusmans va seguir la idea que la filà Marrakesch havia inventat en 1910.
Durant els anys 20 cal destacar l'organització de la Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi, la primera d'Espanya, per part dels Gusmans, quan la filà tenia el local al carrer del Caragol; amb això van ajudar a mantindre una Festa a hores d'ara més que centenària. Moltes són les seues activitats, com les visites a centres benèfics, però tal volta la més coneguda és la representació del primer acte del Tenorio a la seu social de la filà, on els versos de Zorrilla es barregen amb la sornegueria dels festers que interpreten els papers. Cada 31 d'octubre representen el teatre de "Don Juan Tenorio" com una tradició d'altres dècades.
Els origens de la filà provenen de Guzmán el Bueno l'heroi castellà del que han sorgit moltes llegendes com el punyal de Tarifa o la serp de Fez. Segons el dissenyador Luis Solbes, la filà Gusmans va ser la primera en traure dones als boatos de càrrec, encara que amb un paper passiu i van posar de moda les xiques vestides de castellanes. Luis Solbes també va presentar un disseny d'esquadra de negres per a dones. Eren els anys 70 i la societat alcoyana no estava preparada per a un pas tan gran en la integració de la dona en la festa. Així que l'Associació de Sant Jordi no va aprovar l'esquadra de negres femenina i Luis Solbes va abandonar la idea.
El seu aspecte de monjo guerrer és el que ha donat nom a la marxa que actualment els acompanya: "Claus i Corretges", estrenada en 1993 per a l'esquadra d'enmig. A més a més tots els anys trauen una alegre Roponà i són els únics en desfilar amb caputxa a l'Entrada Cristiana.
En Festes els acompanya la banda de música Agrupació Musical El Delirio de Gorga.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Sanchis Machancoses i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Fernando Gisbert Pascual.

FILA XANOS

Va ser fundada en la segona meitat del segle XIX.
La filà Xanos ha tingut tres dissenys ben definits al llarg de la seua història. El primer constava d'un turbant dividit en dos colors, armilla roja amb mànegues brodades, faixa amb quadres, pantalons bombatxos rosa a la manera turca i manta. En 1918 es va realitzar el primer canvi d'indumentària. Desapareix la línia turca, que és substituïda per un estil nord-africà. Els bombatxos s'acurten, el turbant xicotet desapareix i és substituït pel turbant àrab blanc amb franges roges; també desapareix la manta i s'incorpora una capa, la faixa canvia els quadres per unes ratlles. La darrera modificació es va produir l'any 1966, en la qual el canvi més espectacular va ser el color dels bombatxos, que va passar del rosa a l'or groguenc.
Si llegim la primera acta de l'Associació de Sant Jordi de 1839 apareix a la cinquena posició amb el nom de "Tercera de Lana". Destaquen d'aquesta filà dos personatges que revolucionaren el món de la festa. El primer va ser Juan Bautista Botí Moltó, primer tro de 1855 fins a 1889, el qual va redactar el primer reglament de les filaes, a més de ser capità moro en 1860 i destacat membre de la "Junta Directiva de Fiestas". L'altre personatge cèlebre va ser Antonio Espinós Jordà, conegut popularment com "Toni el Rei", que ha passat a la història per ser el primer alférez i capità (1903-1904) amb un disseny propi, diferent al de la filà. Aquest disseny va ser immortalitzat pel pintor alcoyà Francisco Laporta Valor. Des d'aleshores, tots els anys esperem amb curiositat la presència de capitans i alferes. També a l'any 1974 van traure per la seua alferecia una dansa morisca de xiques joves. Es tracta dels antecedents dels ballets que posteriorment inundarien els boatos dels càrrecs festers.
En l'Entrada Mora desfilen amb la marxa mora "A mons pares" del mestre José Pérez Vilaplana ja que sols la banda de Cocentaina té la partitura.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical Contestana de Cocentaina.
En l'any 2003 van tindre l'últim Capità en la persona de Jordi Vitòria Corella i l'any 2002 l'Alférez, que va ser José Blanes Fadraque.

FILÀ MASEROS O LLAURADORS

La seua creació va ser aprovada el 16 de maig de 1842, i van eixir per primera vegada a les Festes d'Alcoi en abril de l'any següent. Aleshores, el seu primer tro era Pedro Gisbert, que ja figura en l'acta del 5 de juny de 1843.
El seu disseny té un caràcter especialment valencià: espardenyes amb cintes verdes i calces blanques, saragüells blancs, camisa blanca amb l'escapulari, faixa roja, xaleco brodat i mocador estampat, especialment de color roig i groc. Completen el vestit la manta de vius colors i la montera de vellut amb flors, espigues de blat i la imatge del Jesuset del Miracle. Les armes pròpies són ferramentes de les faenes del camp, però com a signe d'identitat la fila Maseros té la forca.
En determinades èpoques no van estar presents en la Festa; així, per exemple, el període comprés entre 1846 i 1855. Pel maig de 1858 li corresponia el càrrec d'alférez, al qual va renunciar possiblement per passar alguna crisi, ja que tampoc no estigueren presents en la Festa de 1861. Però ja desde 1865 va quedar incorporada definitivament a la Festa, en la qual van tenir els primers càrrecs en 1871 i 1872. En 1866 van tornar a eixir a Festes les filaes Maseros i Verds i les dos es refundaren unides, junt a la filà Magenta que es va estrenar en l'Entrada Mora.
Una de les característiques especials dels Maseros, els populars "Llauradors", és la de desfilar en l'Entrada Cristiana amb matxos, costum que comença en 1889 en què, amb motiu del seu càrrec d'alférez, sol·licitaren permís per a eixir amb cavalleries guarnides. No serà fins a 1942 quan, per primera vegada, faran esquadra en l'Entrada Cristiana. Juntament amb la filà Andaluces realitzen l'acte del "Contrabando" a les set i quart del matí del dia 24 d'abril.
Signe d'identitat per als Maseros és també la música que els acompanya. Queda associat a ells el pasdoble "València", del mestre Padilla, i els darrers anys la marxa cristiana "Pas als Maseros", de José Maria Valls Satorre, amb motius musicals del folklore alcoyà.
En l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de Alfonso Torres Cardador i l'any 1998 l'Alférez que també va ser desempenyat pel conegut sabater.

FILÀ MIQUEROS

La filà Domingo Miques data de finals del segle XVIII. Fa poc es va descobrir que data de 1811. Per això és considerada la filà més antiga de totes.
El seu disseny actual és el mateix des de la seua fundació i ha respectat totalment la seua indumentària. L'únic canvi que hi ha hagut va ser el pas de "Seda" a "Llana", un canvi de teixit. Hi destaca la manta groga i el turbant a la manera turca. N'hi ha esbossos al Casal de Sant Jordi: un, anònim i de la primeria del segle XIX, i l'altre, obra de Camilo Llàcer, de començament del XX. La denominació Domingo Miques és confusa. No se sap si correspon al seu fundador o al personatge que va portar el canvi de teixit en el disseny. L'any 1893 el primer tro, José Julià, va acceptar el càrrec d'alférez per a l'any següent. Problemes de tipus econòmic van fer que cap a l'any 1916 i següents estiguera a punt de desaparèixer. Els Miqueros Mota i Bañón salven de moment la filà presentant-se a l'acte de la Diana. Mes tard va ser Roque Espí qui és va fer càrrec de la filà.
Un costum benèfic molt arrelat en la filà Miqueros va ser la visita als presos, durant la qual se'ls oferia el pa que portaven a l'esquena durant l'Entrada Mora i que ells mateixos havien elaborat; així com menjars, llepolies, tabac... En 1961 protagonitzen l'anomenada "Diana dels Jovençols", en la qual la suma total de les edats dels miqueros que formaren part de la desfilada matinera va ascendir a 749 anys.
"El Moro del Sinc", de Rafael Giner Estruch, és la marxa quasi obligada amb la qual desfilen en l'Entrada Mora i sempre es tocada per la banda de música Societat Música Nova d'Alcoi.
En l'any 2002 van tindre l'últim Capità en la persona de Francisco Verdú Pons i l'any 2001 l'Alférez, que va ser Javier Pérez Vidal.

FILÀ CIDES

La filà Cides també és una de les que ja figurava en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi en 1839, encara que amb la denominació del Sit. En aquell any el seu primer tro era José Espí. Ha tingut molts alts i baixos, fins que es consolida en 1960 quan Agustín Herrera Pereda era el primer tro.
El seu disseny ha evolucionat desde els seus orígens fins ara. Anteriorment el seu vestit estava inspirat en el segle XVIII, possiblement influït per les companyies d'arcabussers, típiques d'aquest segle. En 1870 ja havien canviat algunes parts i el vestit era negre, amb pantalons curts, calces, xaleco amb la creu roja i barret amb ploma. Un altre canvi es produeix en 1916, però més o menys dins del mateix estil: túnica de color roig, amb una creu al pit, capa blanca, corretges amb una bolsa i una espasa, guants blancs i un barret amb una ploma blanca. Això no obstant, desde l'època de la Segona República i ja passats els anys 40, tornaren al model de disseny propi del segle XVIII. A hores d'ara té un aspecte més guerrer i més acord amb l'època que rememora la Festa d'Alcoi.
L'actual disseny, de 1960, és obra de Rafael Guarinos Blanes, durant molts anys assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. Essencialment, consta d'una túnica granate, capa grisa i casc metàl·lic, i es completa amb un escut adornat amb l'àguila, que és el seu animal distintiu. Cal dir que va ser la primera filà que va substituir els escuts de cartó pels de metall.
En les republicanes Festes de 1934 l'alférez cristià va ser desempenyat per la filà Cides en la persona del popular Joaquim Oltra. Degut a la pluja que li va caure els alcoyans es van inventar la coneguda cançó "Ay Don Joaquim, don Joaquim, don Joaquim quina aigua cau. Ay Don Joaquim, don Joaquim arromanga't un camal".
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical d'Atzeneta d'Albaida i normalment interpreten la vibrant marxa cristiana "Tino Herrera" d'Amando Blanquer.
En l'any 1998 van tindre l'últim Capità en la persona de Luis Moltó Molina i l'any 1997 l'Alférez, que va ser José Picó Segura.

FILA JUDÍOS

S'ha datat la seua fundació en l'any 1817. La seua primera denominació va ser la de filà Sultans.
Els colors que han lluït la filà Judíos han sigut bàsicament sempre els mateixos. L'única diferència ha sigut l'ornament del turbant, ja que en el més antic es pot observar una bonica ploma blava amb aires turcs.
L'any 1842, quan encara s'anomenaven Sultans, van confiar en una nova banda de música, la Música Nova, acabada de fundar en aquell any, que va ser la que els va acompanyar durant les Festes. En 1846 aquesta filà accepta el primer càrrec d'alférez, representat per Francisco Muntó. En 1873 és quan va canviar la seua denominació de Sultans per la de Judíos. L'any 1930, José Monllor Raduán va ser el primer Sant Jordiet de la fila Judíos. Durant els anys 40 començaren una activitat benèfica, anomenada "els putxeros", que consistia a repartir entre les famílies necessitades els elements necessaris per a elaborar l'apreciat plat. En l'Entrada Mora de 1946 a l'alférez de la filà Judíos el va acompanyar una forta tempesta. No se sap exactament perquè la filà Judíos desfila en l'Entrada Mora ja que en realitat tenen una religió diferent a la de les filaes de bàndol moro que representen la cultura àrab i la religió musulmana. Però desde sempre la filà Judíos d'Alcoi ha portat a l'escut dos mitges llunes com a símbol de l'Islam.
En 1951 el compositor Gerardo de Castro i el lletrista José Blasco Verdú els dediquen el pasdoble "Anem anant Judíos", de gran popularitat. El mateix any que es trasllada la Nostra Festa al sanatori de Fontilles van anar també els Judíos de la mà de Jorge Peidro Pastor.
Desfilen en l'Entrada Mora amb una adaptació del popular "Éxodo", original d'Ernest Gold, feta pel mestre Enrique Castro Gamarra, que alternen últimament amb la marxa mora "Jamalajam", de José Ferràndiz.
En Festes els acompanya la banda de música Societat Musical Santa Bàrbara de Bolbaite, un poble de la província de València.
En l'any 2001 van tindre l'últim Capità en la persona de Mario Santacreu Mira i l'any 2000 l'Alférez, que va ser José Francisco Camáñez Llorens.

FILÀ ASTURIANOS

La filà Asturianos apareix en la primera acta que posseeix l'Associació de Sant Jordi, corresponent a 1839, el primer tro de la qual era Félix Espí, substituït l'any següent per Agustín Masià. L'any 1862, quan es va fer un torn oficial d'antiguitat, se li assignà el desè lloc. Més tard, en 1909, va passar a ocupar el segon lloc en el bàndol cristià, que és el que ocupa actualment. No obstant això, en 1929 estigué a punt de desaparèixer per falta de festers. Afortunadament, la desaparició no va arribar a produir-se, en fer-se càrrec de la filà un grup d'amics de la "Penya La Amistad", que assumiren la continuïtat de la filà Asturianos.
Aquesta filà ha vestit diferents dissenys al llarg de la seua història, però cal destacar que sempre han tingut, generalment, un caràcter medieval. El seu disseny actual és obra de Luis Solbes, un dels artistes que més fruits ha deixat en Nostra Festa. La túnica és de vellut ocre i porten al pit la creu d'Astúries amb l'alfa i l'omega. La capa de vellut roig i el casc de metall acaben de compondre la seua indumentària.
Va tenir un destacat protagonisme en 1876, any en què se celebrava el VI Centenari de l'Aparició de Sant Jordi a Alcoi, ja que un membre de la filà Asturianos, Felipe Pascual, va tenir el privilegi de ser el capità cristià en un any tan especial.
En l'Entrada Cristiana, la peça que normalment interpreta la seua banda de música és la marxa "A la Creueta", del compositor José Maria Valls Satorre. El títol de la marxa fa referència al nom pel qual la filà és coneguda popularment.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical de Bèlgida.
En l'any 1997 van tindre l'últim Capità en la persona de Federico Agulló Pericas i l'any 1996 l'Alférez, que va ser Fermín Vélez Soriano.

FILÀ LLANA

Fundada a la fi del segle XVIII, el seu disseny sembla estar inspirat en la indumentària que van veure a Màlaga uns comerciants alcoyans abans de 1800. El boceto més antic és dels anys 30 i està signat per Pepe Mataix. No ha tingut canvis importants. El vestit primitiu era senzill, els bombatxos eren curts, la jaqueta no portava brodats, l'armilla tan sols duia la palmera i al cap lluïen un barret grana. La faixa era blanca i anava enrotllada al cap. Sempre han conservat els mateixos colors.
Es desconeix si el seu nom ve de la tela que utilitzen o d'un fundador anomenat Francisco Llana. És molt probable que l'any 1805 la filà Llana tinguera la primera capitania mora i va ser Miguel Gironés el seu protagonista. La Llana va ser la filà que va tenir el privilegi d'acompanyar la imatge de Sant Jordi, propietat de Gironés, fins a l'Església de Santa Maria (1811-1866).
Foren els llaners els primers que incorporaren a la Festa una banda de música en 1817, el Batalló de Milicians Nacionals, origen de l'actual Banda Primitiva. Quan es va crear l'acte de la Retreta en 1882, guanyaren el primer premi de fanalets.
En les desfilades utilitzen composicions musicals dedicades a ells, com ara "Llanero i President", de José Albero Francés o "Als Llaneros dianers", de Rafael Mullor Grau.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical d'Alcoi.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Córcoles Bordera, desenvolupant el boato més extens de les Festes de Sant Jordi i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Francisco Sanchis Pardo.

FILÀ ANDALUCES

Hui comencem el llibret de les filaes que participen en les Festes d'Alcoi. La filà Andaluces és una de les filaes que ja figura en la primera acta que conserva l'Associació de Sant Jordi, corresponent al 12 de maig de 1839. En aquella època el primer tro de la filà era José Seguí. Actualment ocupa el primer lloc en el bàndol cristià desde 1906. Una de les singularitats d'aquesta filà és la seua participació el dia 24 d'abril, dia de l'Alardo, en l'acte del "Contrabando", que realitza conjuntament amb la filà Maseros. Aquest acte, celebrat ben de matí, representa amb jocositat l'intent dels bandolers d'introduir "Contrabando" dins de la vil·la d'Alcoi. El seu disseny és un dels pocs del bàndol cristià que conserva, des dels seus orígens, anacronismes en relació amb l'època de la Reconquesta, però que li dóna una distinció especial: marsellet negre amb brodats i lluentons i pantalons rojos amb el lateral negre. A més, la faixa és blava, el xaleco groc, la corbata roja i la camisa blanca. Les polaines de cuero marró i les sabates blanques completen el disseny, on esta present com a arma el trabuc i, com a senyal d'identitat, unes llargues patilles. El cabo d'esquadra utilitza una navaixa, la qual saben fer rodar amb elegància i xuleria. Per això és sempre una de les esquadres més esperades en l'Entrada Cristiana, als sons del pasdoble "Ragón Falez", peça musical que identifica als Contrabandistes.
 En Festes els acompanya la banda de música Agrupació Artistica Musical de Real de Gandia. La filà Andaluces representa als assaltadors de les terres del sud d'Espanya.
La filà Andaluces sols desfilava en esquadra en l'acte de la Diana. En l'Entrada Cristiana els Contrabandistes cavalcaven matxos fins que l'Associació de Sant Jordi els va permetre eixir en esquadra a partir de l'any 1963. La primera esquadra de la filà va desfilar amb el pasdoble "Nieve y más nieve".
 En l'any 1996 van tindre l'últim Capità en la persona de Miguel Juan Rieg Abad i l'any 1995 l'Alférez, que va ser Mario Sancho García, però aquest 2009 s'han encarregat de nou de l'alferecia cristiana.

SANT JORDIET 2010: RODRIGO TOMÁS

Rodrigo Tomás Pons, de 8 años, se convirtió anoche en el Sant Jordiet 2010, el primero de la Filà Cides en más de 30 años, al resultar favorecido su número -el 11- en el transcurso de la asamblea general de la Asociación de San Jorge celebrada anoche.El afortunado niño se encontraba en esos momentos con su madre, Merce, en la Plaça de Dins, cuando recibieron la llamada emocionada de su padre, José Luis. "Ha salido Rodrigo. El chico es Sant Jordiet, de verdad. Le ha tocado, mira que lo sabía", atinaba a comentar el padre, no sin dificultades por intenso momento que estaba viviendo.Rodrigo mostró mucho más aplomo pocos minutos después, mientras estrenaba su fama ante los focos. "Estoy muy agradecido de que me haya tocado", fueron sus primeras palabras, entre sus padres y algunos amigos, uno de los cuales también había optado al cargo. "Lo que más me gustará es tirar las flechas en el caballo", comentó también. Acto seguido indicó que estudia en Primero A en el colegio salesiano San Vicente Ferrer, que está resultando favorecido en este sorteo en los últimos años. Rodrigo expresó su confianza en que esta misma mañana lo celebrará con sus compañeros de clase.José Luis, el padre, relató que el niño no había conocido su candidatura este mismo día -tras difundirse la lista en los medios de comunicación-, pero "no se lo había acabado de creer del todo". Por su parte, la madre Merce destacaba que es un niño muy extrovertido. Por otro lado, la asamblea aprobó por aclamación la celebración de las Fiestas de Moros y Cristianos de 2010 y las filaes que desempeñarán los cargos dieron su conformidad, incluidas las esquadras d'enmig (Almogàvars y Verds).

La Asociación de San Jorge de Alcoy designó anoche al niño que desempeñará el papel principal de las Fiestas de Moros y Cristianos en 2010. Se trata de Rodrigo Tomás Pons, de la Filà Cides, tiene siete años y estudia en el colegio Salesiano San Vicente Ferrer. El Sant Jordiet del presente año, Sergi Sempere, extrajo del bombo la bola número 10, de entre las trece que se habían introducido, una por cada uno de los candidatos.
Rodrigo Tomás fue el niño afortunado en el sorteo que el Casal celebró anoche para la elección de Sant Jordiet 2010, en el marco de la segunda asamblea ordinaria de la Asociación de San Jorge. El momento más emotivo sin duda alguna fue cuando el Sant Jordiet cordonero de las pasadas fiestas se dispuso a extraer la bola que designaría a su sucesor.
Cuando Sergi Sempere anunció que el afortunado era el número 10, el padre de Rodrigo Tomás, José Luis, muy emocionado y nervioso, llamó por teléfono a su mujer para comunicarle la noticia. Instantes después explicaba que "mi hijo se enteró esta misma semana de que lo había presentado para Sant Jordiet, al principio no se lo creía, pero hoy -por ayer- ya estaba muy ilusionado". Asimismo, informó que "Rodrigo forma parte de la Filà Cides desde siempre, ya que a los dos días de nacer fui y lo apunté".
José Luis no esperó a que terminase la asamblea y fue a reunirse con su hijo, que se encontraba con más familiares y amigos en la plaça de Dins, el cual declaró simpáticamente que "estoy muy agradecido y lo que más me gusta de ser Sant Jordiet es tirar las flechas en el castillo".
A parte de este asunto, en la asamblea de la Asociación de San Jorge se procedió a la lectura de la crónica de las fiestas de 2009, se acordó celebrar las del próximo año los días 22, 23 y 24, como marca la tradición, y se designó a las filaes de cargo para las mismas. Las Capitanías serán ostentadas por los Marrakesch y Andaluces, y las Alferecías correrán a cargo de los Realistes y Asturianos.

LA PRIMERA MARXA CRISTIANA

L'any passat es va celebrar el Cinqüentenari de la primera marxa cristina: "Aleluya" d'Amando Blanquer Ponsoda. És una gran marxa cristiana que emociona i que va ser estrenada a l'any 1958 per l'alferecia de la filà Vascos d'Alcoi. Amando Blanquer va inventar un subgènere nou dins de la música festera: La marxa cristiana. Feia moltíssim temps que existien les marxes mores però els cristians es veien forçats a desfilar amb marxes militars o pasdobles marcials. Amando Blanquer va dir “Los cristianos necesitaban algo diferente; estaba ya en el ambiente festero, yo no hice nada más que recogerlo”.

BIOGRAFIA: Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) va nàixer a la localitat d'Alcoi. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de València, on va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera en Composició. En el període comprès entre 1959-1962 va realitzar estudis com alumne oficial en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i en la Schola Cantorum. En 1962 va obtenir el Premi Roma del Ministeri d'Afers exteriors i va rebre el magisteri de Gofredo Petrassi en l'Acadèmia Santa Cecilia de Roma.
D'altra banda, va estar guardonat amb una llarga llista de premis i homenatges com la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. A més d'investigador, era acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid.
Amando Blanquer era un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, va mantindre al llarg de la seua obra. En eixe sentit, va manifestar un interès per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar el hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposava un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantindre un rigor i una autoexigència que el dugueren, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretès "humanisme musical". Fruït d'aquest humanisme i de l'amor que processava a la seua terra natal, Alcoi, al 1958 va crear un nou gènere per a la festa de Moros i Cristians, la marxa cristiana, amb l'obra "Aleluya". Aquest treball va suposar un abans i un després dins de la música de Moros i Cristians, que fins aleshores només comptava amb la marxa mora i el pasdoble.
Algunes de les seues obres més destacades sobre música de Moros i Cristians son: Marxa del Centenari, El petit Adolfin Bernabeu, Musical Apolo, Tarde de Abril, Aleluya, Salmo, L’Ambaixador, Any d’Alférez, El Somni, Elda, Tino Herrera, Missa a Sant Jordi, Paco Verdú i Àguiles i cadenes.
Sorprèn en aquest sentit, l'immens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que va ser des de sempre la seua millor font d'inspiració.

LA GUERRA DEL CALENDARI (1997)

La guerra del calendari ha sigut una de les polèmiques mes grans d'Alcoi i amb més tensió ciutadana. Els antecedents d'aquesta problemàtica sobre les dates festeres els trobem en els anys 1958, 1964 i 1969 quan ja existia una polèmica en torn a traslladar les Festes de Sant Jordi al cap de setmana. La devoció per Sant Jordi i el desig de que el dia 23 d'abril siga festiu ha portat greus discussions a la ciutat d'Alcoi. Tot va començar després de les Festes de 1996 quan l'Associació de Sant Jordi va elaborar el calendari dels dies festius per a les festes de 1997 provocant les primeres tensions al Casal de Nostra Festa. La polèmica va saltar ràpidament a la societat creant-se un clima aspre entre els partidaris de les festes en cap de setmana i els defensors del 22-23-24 sempre. És la pitjor crisi de la festa alcoyana amb la guerra del calendari. Els enfrontaments i discussions comencen quan declaren el 24 d'abril dia festiu i creen un calendari fins 2014 per a que les festes es celebren el cap de setmana més pròxim al 23 d'abril. Però realment és en 1997 quan estalla la crisi. En els primers dies de gener, Adrián Espí Valdés (que s'oposa al nou calendari) anuncia que ha recollit 1700 firmes que exigeixen el manteniment de les dates tradicionals de la festa (22,23 i 24 d'abril). El 9 de gener el govern autoritza una manifestació per al dia 19 de gener a la una del migdia desde el Partidor fins la Plaça d'Espanya. Adrián Espí (que va ser capità dels Navarros en 1976 quan les Festes es van celebrar en maig) defensa la celebració d'un referèndum local sobre el calendari fester, també defès per Josep Albert Mestre de el partit polític Esquerra Unida. Un total de 18 primers trons firmen un manifest en defensa del calendari (Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Magenta, Ligeros, Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos, Benimerines, Andaluces, Asturianos, Maseros, Almogàvars, Navarros i Muntanyesos) Són 18 filaes contra 9. Al manifest s'arriba a afirmar que els convocants de la manifestació tenen "falsas y demagógicas razones que no queremos pensar que obedecen a bastardos intereses y rencores pasados disfrazados de sentimientos sagrados" Els primers trons firmants defenen el procés democràtic.

La situació s'agreuja quan el líder del Partit Popular alcoyà en l'oposició (Miguel Peralta) acusa a l'alcalde Sanus de "presionar en exceso a la Associació de Sant Jordi en un tema no madurado". Mentre Adrián Espí assegura que rep amenaçes telefòniques i que "me han rajado dos ruedas del coche". El comerç alcoyà defen el calendari en cap de setmana i també ho fa la hosteleria que guanya més diners quan les Festes cauen en cap de setmana. Gent que treballa fora d'Alcoi també recolza el nou calendari. Es creen dos bàndols en la societat, els tradicionalistes que defenen el 22, 23 y 24 com a dies de la trilogia per ser una tradició i un bàndol progressista que defen un nou calendari adaptat a les necessitats actuals quan ja estaven a punt d'entrar al segle XXI. Els directors de els instituts Andreu Sempere, Pare Vitòria i Cotes Baixes denuncien que s'estan recollint firmes a favor del 22-23-24 sempre entre alumnes menors de edat i Rafael Terol lamenta la politització del calendari. Paco Molina de CC OO arremet contra Adrián Espí i Miguel Peralta. El primer tro de la filà Vascos (Antonio Cortés) explica que assumeix la organització de la manifestació i que farà una votació entre els festers per veure si participaran en les Festes de 1997. Adrián Espí agreuja encara més les coses al dir per escrit "a quienes han abusado de la fuerza, lo cual es un acto terrorista y un crimen, hay que despreciarles y si hace falta escupirles a la cara" 12 bandes de música de la comarca i les tres alcoyanes defenen les Festes en cap de setmana explicant els problemes que originen les festes en dies laborals per als músics no profesionals. La resposta popular en la manifestació del dia 19 és massiva i no es recorda una manifestació tan nombrosa com aquella desde "Salvem el tren Alcoi- Xàtiva". Comissaria diu que participen 4000 persones i els organitzadors de la manifestació unes 8000. La Plaça Espanya es va omplir dels protectors de les dates tradicionals de les festes i Adrián Espí va llegir un manifest a les portes de l'ajuntament. El carrer Sant Nicolau era un riu de gent i no cabia una agulla. Les conseqüències van ser immediates i el dia 21 Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi i Espí va renunciar a ser jurat del concurs del Cartell de Festes. Silvestre Vilaplana diu que dimiteix perquè "el Casal s'ha convertit en un infern" reconeixent les greus tensions dins la seua directiva. Silvestre Vilaplana no obstant no deixa de participar en les festes com a component de la filà Cruzados fins la seua mort el 22 d'abril de 2007 (va faltar curiosament la nit de l'Entrada quan per el matí havia desfilat com a cavaller en la capitania de la seua filà Cruzados) L' Associació queda en mans dels consellers d'honor. Després de moltes discussions i enfrontaments, són dos els nous candidats a presidents de l'Associació de Sant Jordi. Guanya Adolfo Seguí de la filà Alcodianos, Eduardo Segura perd per tan sols un punt. Seguí obté 22 punts i Segura 21. En moltes filaes es fan votacions sobre el calendari amb un gran resultat en contra. Més d'un primer tro dimiteix. El 7 de febrer l'alcalde Sanus (PSOE) anuncia que els firmants del pacte del calendari han acordat renunciar a que les Festes es celebren el cap de setmana però que ho fan per a acabar amb l'ambient de crispació social de la ciutat. Les Festes de 1997 se celebren el 22, 23 i 24 d'abril (dimarts, dimecres i dijous) amb menys públic que altres anys però amb la unió entre festers i sense agitacions recordant les Entrades 1997 com "les Entrades de la concòrdia".

La comissió "22-23-24 sempre" aconsegueix els seus objectius de que les Festes siguen en els dies tradicionals i es dissol amb un superàvit de 100700 pessetes que donen a l' església del patró. Fora d'Alcoi qualifiquen com una barbaritat els successos produïts per la festa, sense entendre com una ciutat industrial pot dependre tant de les seues Festes de moros i cristians. Acaba la guerra del calendari però les ferides segueixen obertes durant molt de temps...