HISTÒRIA FILÀ ALMOGÀVARS D'ALCOI

Sobre aquesta guerrerà filà del bàndol cristià sempre s'ha dit que abans eren Asturs, desprès Almogàvars però sempre Llaganya. Aquest apodo de la filà es déu al fundador de la filà. Els actuals Almogàvars van nàixer en 1933, any en que l'Associació de Sant Jordi i els líders republicans de l'Ajuntament d'Alcoi mantenien llargues disputes per motius religiosos. En 1934 van eixir per primera volta a l'Entrada Cristiana, en un moment en que l'acte no tenia tant d'èxit i estava eclipsat per l'Entrada Mora. A més a més el número de filaes cristianes era més reduït que el de mores i per això els integrants dels antics Asturs van decidir fundar una filà cristiana. Aquesta decisió es va portar a terme per un grup de gent humil i sense massa diners, però il·lusionats i encapçalats per José Blanes. El popular "tio Llaganya" és recordat com un home amb amor a les tradicions alcoyanes. Era llenyater de professió, per tant tenia molt de contacte amb la classe obrera. Per tant la filà Almogàvars estava formada per treballadors que van confiar en José Blanes per a ser el primer tro. "El tio Llaganya" rebia l'apodo perquè a l'ull esquerre tenia obstruït el llagrimal i tenia que estar constantment secant-se les llàgrimes amb un mocador. Per això li van posar aquest apodo i la filà Almogàvars el va adoptar com a propi. És un orgull per a la filà descendir de "El tio Llaganya", una persona alegre i bromista que també tenia un fort caràcter quan havia d'ordenar a la filà als actes oficials.

José Masià va pintar en 1940 un quadre amb el disseny oficial que en aquell moment lluïa la filà Asturs. La túnica era blanca i del cinturó penjava un bolset i un punyal. El disseny estava completat per una capa roja i un casc de metall. En les plujoses Festes de 1935 van portar un trage amb xicotetes variacions. La precària situació econòmica de la filà no va impedir que canviaren més detalls del trage en 1936. Primer portaven un escut amb un drac i desprès un escut d'una torre, dos símbols que van mantindre en l'heràldica quan canviaren a Almogàvars.

Al finalitzar la Guerra Civil Espanyola la filà Almogàvars va tindre que afrontar el seu primer gran repte sense massa mitjans. En 1940 els tocava l'alferecia cristiana i tots els components de la filà eren pobres. Als difícils anys de postguerra José Vicedo Pérez va sorprendre als alcoyans amb un càrrec molt digne. El panader va repetir a l'any següent com a capità cristià i l'única semblança del trage era un ploma blanca. El capità cristià 1941 va basar el seu trage en el d'una companyia de teatre de València, semblant als mosqueters

Els escassos membre de la filà Asturs recordaven que als anys 40 sempre hi havia problemes per a pagar a la banda de música i que moltes voltes recurrien a última hora a músics improvisats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. També els dies previs a la Trilogia buscaven desesperadament a individus que s'apuntaren a la filà per a salvar als Asturs i tindre la supervivència un any més. Deixar extingida la filà, encara que tan sols fora un any, suposava perdre el número d'antiguitat. Això era molt important perquè determinava en quin ordre desfilava la filà en l'Entrada Cristiana. La vida social dels actuals Almogàvars estava animada per una penya d'amics i la seu social de la filà variava amb freqüència.

Quan s'aproximaven les Festes d'Alcoi 1948 la filà Asturs encara no tenia qui representara a l'alférez cristià. Un simpatitzant de la filà va ser el candidat: Juan Valls Palacio. El seu trage va encantar pels dracs brodats i la gran espasa. La mateixa espasa la portaria el pròxim capità cristià 1949. Alfonso Seguí Pérez era el primer tro i es va oferir voluntari per a salvar el compromís de la capitania cristiana 1949. Un any de pluja i fred en el que l'assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi, Roque Monllor, va posar ímpetu en respectar l'estètica medieval. Les limitades possibilitats de la filà van fer que les esquadres de negres no tingueren massa ressò. No podien permetre's més gasto i alguns elements del boato van ser alquilats.

La fila seguia desnutrida de components quan els pertocava el següent càrrec: Alferecia cristiana 1960. La gent va descriure el boato de Luis Sorolla García com molt fluixet i la filà Asturs va demanar ajuda a festers moros per a que eixiren en l'Entrada Cristiana. Va destacar el casc amb ploma de l'alférez cristià, una catapulta i una original esquadra de negres. Els esquadrers portaven pells de guepard, una melena blanca i un escut, mentre que el formador feia el cabo amb una calavera. La col·laboració d'un grup de joves va fer possible l'alferecia cristiana.

A l'any següent les complicacions econòmiques de la filà eren pitjors. L'Associació de Sant Jordi es va encarregar de pagar tot el boato del capità cristià 1961 per a que participaren sense fer el ridícul. L'industrial de la filà Magenta Alfredo Valor Francés va encarnar al capità astur a petició de l'Associació de Sant Jordi. El seu trage va destacar per una túnica del color de la seua autèntica filà. Francisco Botí va dissenyar una austera esquadra de negres. La filà Asturs va ser eclipsada per les recentment estrenades filaes Alcodianos i Aragonesos i per la luxosa capitania mora de la filà Miqueros. Baix un cel que amenaçava tempesta, la capitania de la filà Asturs en 1961 va ser l'última en desfilar pel carrer Santo Tomás. A l'any següent les Entrades canviarien de itinerari per a passar pel carrer Sant Llorens i l'Avinguda País Valencià, que en aquell moment de dictadura s'anomenava "Avinguda del Generalísimo".

El primer tro de la filà en 1962, Agustín Belda Doménech, proposa un canvi radical en la vestimenta astur. L'actual filà Almogàvars sempre s'ha caracteritzat per ser renovadora i va aconseguir sobreviure per l'esforç i perseverança dels seus components. El dissenyador Luis Solbes Payà va assessorar a la filà per a la transformació total del disseny oficial. La túnica agafava més color al ser roja i no blanca. El casc no tenia la forma típica de les altres filaes cristianes però si estava fet del mateix metall. La cotamalla i la capa blanca eren nous elements del disseny de Luis Solbes. En un principi al pit portaven una corassa de color marró amb cadenes, escuts i altres detalls. Les penúries de la filà van continuar, ja que sols eren 16 membre de ple dret en 1966. Amb el primer tro Daniel Climent la filà experimenta un lent auge que els va permetre mudar-se de seu social.

 La dècada dels 60 es tancarà amb un capítol essencial per a la filà: El canvi de nom. La filà va passar de dir-se Asturs a Almogàvars. Ara els festers representaven als mercenaris catalans que lluitaven de forma ferotge a les batalles de l'Edat Mitjana. La filà aconseguia desmarcar-se de la filà Asturianos, evitar confusions i que tingueren un estil més bèl·lic i propi. L'Associació de Sant Jordi portava anys aconsellant el canvi de nom i recolzant a la centenària filà Asturianos en aquest aspecte. La denominació nova va ser acceptada gratament i continua en l'actualitat sense intenció de variar. De 1922 a 1929 ja existia altra filà de soldats Almogàvars que vestia amb pells d'animal, però no tenien res que veure amb els components de la filà Asturs. Almogàvars eren tropes de la Corona d'Aragó molt violentes que van conquerir ciutats del Mediterrani, de Grècia, Bizanci, Anatòlia, Creta i Constantinoble. Els festers alcoyans ja no representaven als pobladors del Regne d'Astúries, sinó als adalids de Roger de Flor. Gràcies al canvi de nom la filà Almogàvars atravessa una època ascendent a principi dels anys 70. El disseny oficial va ser reformat amb uns castellets blaus rematant la túnica i eliminant la corassa marró. Va ser substituïda per un drac blau al pit, convertint-se en el símbol de la Llaganya, junt a la torre i la senyera quatribarrada de la Corona d'Aragó.

En 1974 la filà assumeix el càrrec d'alférez cristià amb la denominació d'Almogàvars totalment instaurada. Els alcoyans no van tardar en adaptar-se al nou nom oficial, que en aquells anys es va convertir en una filà de privilegiats. Fernando Fernàndez, el recordat "Madriles" natural de Toledo es va afincar en Alcoi i va ser nombrat primer tro de la filà Almogàvars. Madriles va aconseguir un ressorgiment de la filà a base de noves incorporacions de generacions de xiquets i joves a l'entitat de 1933, que per fi assegurava el seu futur a llarg plaç. La vida social de la filà augmenta als anys de càrrec i organitzen concursos, actes culturals i la venta de creatius dècims de loteria. La popularitat de la filà aflora quan José Agulló Albors desfila a cavall com a alférez cristià 1974. L'esquadra de negres seguia el rigor històric del segle XIII. Una carrossa d'un drac verd va meravellar al públic en l'àgil i ordenada Entrada Cristiana 1974 que va complir l'horari.

La filà en bloc es va bolcar en consolidar als Almogàvars com una gran filà en la capitania cristiana de 1975. A pesar de la mort del seu pare, José Agulló Albors va acceptar ser el capità cristià 1975, donant una verdadera lliçó de responsabilitat. La desfilada del capità cristià sobre un drac portejat en andes per esclaus va marcar un abans i un desprès. Princeses, catapultes, tendes de campanya i una esquadra de negres salvatge van superar a tots els anteriors càrrecs de la filà Almogàvars. José Agulló va ser un dels primers capitans en confiar en el gran artista Alejandro Soler. El dia 23 d'abril, baix una pluja torrencial, els abanderats d'Arezzo van fer la seua primera visita a la ciutat. L'espectacle italià de moviments i salts de banderes tornaria a Alcoi en més ocasions, sempre de la ma d'algun càrrec de la filà Almogàvars.

Fernando Fernàndez, el popular Madriles, va seguir sent primer tro a l'any del Sèptim Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A la vespertina Entrada Cristiana de 1976 la filà Almogàvars va incorporar un grup de ballesters. Fins a 1982 no els va recaure l'esquadra d'enmig. La banda de música Societat Musical Nova d'Alcoi va estrenar per a l'esquadra de negres la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà". L'obra de José Maria Valls s'ha convertit en la oficial per a l'arrancà al Partidor i poques voltes varien el seu repertori durant l'Entrada Cristiana. Junt al disseny de Luis Solbes, la marxa cristiana "Almogàver i alcoyà" va causar sensació en 1982.

El cinqüentenari de la filà Almogàvars es va celebrar en 1984 perquè realment la filà no va eixir a Festes de Moros i Cristians fins a 1934. L'esquadra commemorativa recuperava el disseny antic de la filà Asturs però sense casc. La túnica blanca estava feta de pell d'ovella. Existia la creença de que la filà Almogàvars era prohibitiva i d'accés limitat per tindre una fulla molt cara. Sempre ha sigut una filà xicoteta i eixa era la idiosincràcia que va defendre durant dècades el primer tro Fernando Fernàndez Jiménez. Quan complien 50 anys la filà tenia 48 membres de ple dret.

Els Almogàvars es van entregar al 100% en l'alferecia cristiana de 1988. Rogelio Vaello va desfilar a carrossa al so de la marxa cristiana "Desperta Ferro" de José Maria Valls. "Desperta ferro" també és un lema de la filà perquè la gastaven els antics mercenaris medieval com a crit de guerra per a atemorir les tropes musulmanes. El boato de l'alférez cristià va ser molt participatiu, ja que a finals dels anys 80 es va disparar el número de dones que eixien als boatos. L'esquadra de negres d'Alejandro Soler va ser admirada per la seua estètica ferotge. L'èxit dels trages de l'alferecia cristiana 1988 van convèncer a la filà per a innovar l'estètica de cara a l'any següent. I ja fa 30 anys d'uns càrrecs inoblidables de les Festes d'Alcoi.

Un dels boatos més recordats i espectaculars dels anys 80 és el de la capitania cristiana de la filà Almogàvars. Francisco Alba Socarrades va dirigir els exèrcits cristians el matí del 22 d'abril de 1989. El seguien llancers a cavall, monjos, trompes alpines, ariets, les favorites, el ballet de Inma Cortés i una bèl·lica i original esquadra de negres feta de metalls. Mai un conjunt de capitania cristiana havia resultat tan guerrer i la idea de trages i carrosses va ser de l'artista Alejandro Soler. L'escenògraf del Tirisiti va adquirir gran prestigi al mon fester gràcies a la impressionant capitania cristiana 1989 de la filà Almogàvars.

Quan la filà Almogàvars va arrancar al Partidor el 22 d'abril de 1996, la pluja va cessar per a que l'esquadra d'enmig brillara el doble. La filà Almogàvars va confiar el disseny de l'esquadra de negres als germans Sempere, coneguts per aprofitar materials naturals a les seues creacions. En el cas de l'esquadra d'enmig 1996 les canyes es van utilitzar tant per davant com per darrere. La banda de música Corporació Musical Primitiva d'Alcoi interpretava la marxa cristiana "Bonus Christianus" de José Maria Ferrero. Va ser l'esquadra d'enmig número 25 del bàndol cristià.

El boato més llarg i a la volta veloç que ha tret la filà Almogàvars va ser el de l'alferecia cristiana 2002. El retràs horari que va patir la solejada Entrada Cristiana d'aquell any va repercutir en el ritme precipitat de la desfilada de Juan Moiña Pérez. El jove alférez cristià portava un trage blanc dissenyat pel seu germà: El dissenyador José Moiña. Va resultar un càrrec espectacular de principi a fi, amb 3 ballets i més de 30 grups de boato amb bèl·lics dissenys espectaculars. Marxes cristianes com "Cid", "Tizona", "Te Deum" o "Penyalba" van sonar en l'extens boato.

L'altre germà de la saga festera Moiña va ser el capità cristià 2003. José Moiña Pérez va estar acompanyat de les seues germanes com a favorites i de la seua filla com a rodella. La família es va implicar molt en una magnífica capitania cristiana de la filà Almogàvars. Naturalment el boato va ser dissenyat per l'aclamat dissenyador fester i el trage de José Moiña també era collita pròpia. Es va superar a ell mateix amb una armadura metàl·lica i un imaginatiu casc de metall. El símbol del drac va ser constant en tot el boato, fins hi tot al ballet d'Ana Botella. Els altres ballets van estar baix la direcció de les coreògrafes Virginia Bolufer i Carmina Nadal, igual que a l'any anterior. Van sonar per primera volta en Alcoi la peça musical de Saül Gómez "Adalil". Els abanderats d'Arezzo van recordar aquella antiga capitania de 1975 amb una nova demostració de llançament de banderes a l'aire. La percussió i els tambors van ser constants als grups de boato i l'esquadra de negres va estrenar la marxa cristiana "Madriles". El disseny dels germans Sempere va rebre crítiques per l'aparença a l'home de les neus, evidenciada encara més per culpa d'un cel gris i sense l'apreciat sol.

La filà Almogàvars va tindre que esperar fins l'any 2008 per a tindre un Sant Jordiet. Jacobo Cerdà Bataller va ser el xiquet afortunat que va compartir el càrrec del patró d'Alcoi amb el seu germà bessó. Luis Sanus, altre membre destacat de la filà, va ser el dissenyador de l'original trage del Sant Jordiet, en el mateix any en el que el pintor va fer el Cartell de Festes. Dos anys desprès la filà Almogàvars tenia esquadra d'enmig. José Moiña va ser integrant de l'esquadra de negres i es va encarregar de confeccionar uns trages molt guerrers a base de metall i tela negra. Va ser la primera esquadra de negres en desfilar amb la marxa cristiana "El diví" de Francisco Valor, però no la última. També va ser l'any de l'estrena del disseny femení de la filà, obra del membre de la Llaganya Luis Sanus Pastor.

Ja en 2016 la filà va desempenyar l'alferecia cristiana de forma esplendorosa. Al igual que en 2003 i 2010 els núvols van acompanyar al càrrec de la filà Almogàvars, que era Javier Gandia Jordà. Les favorites van desfilar en una monumental carrossa i estaven precedides per les dames i un ballet de dracs alats. L'altre ballet recreava el foc, una idea prou utilitzada per la coreògrafa Ana Botella. Batallons formats per centenars de guerreres i els abanderats d'Arezzo van ser altres dels atractius d'un magnífic boato. L'alférez cristià Javier Gandia i els seus cavallers van desfilar sobre un esquelet de drac de grans dimensions. Es van escoltar marxes cristianes com "Signum", "Als Xacals" o "Antebellum". L'esquadra de negres reproduïa la indumentària bàsica dels mercenaris almogàvers del segle XIV. La sobrietat del disseny va generar tot tipus d'opinions.

L'últim càrrec de la filà Almogàvars ha sigut la capitania cristiana 2017. Tal i com ja va passar en 2003, el càrrec va estar desempenyat per un home dedicat a treballs per a Nostra Festa. Luis Sanus Pastor va dissenyar la seua pròpia capitania cristiana i el seu trage va destacar per l'ús de macramé blau i una corassa de cuero marró. La carrossa en la que anava el capità i els cavallers tenia un impacte visual de molta força, al igual que la marxa cristiana que van estrenar: "Rictus". La Muixeranga d'Algemesí va fer les seues torres humanes per primera volta en Alcoi en un matí gelat, però amb la presència del sol. L'esquadra de negres va agradar amb un disseny d'Antonio Aracil, un creador encara inexpert però que ja ha fet treballs de gran qualitat.

La banda de música que toca tots els anys per a la filà Almogàvars és la Unió Musical de Llutxent. El primer tro actual és Jorge Gisbert, que va agafar el relleu al desaparegut Fernando Fernàndez Pérez. El fill del que també va ser primer tro, Madriles, es va deixar la pell i l'ànima en la filà i l'organització dels anys de càrrec. La filà Almogàvars pot presumir d'haver guanyat 7 voltes el Concurs d'Olleta Alcoyana que es celebra al Mig Any d'octubre. Són la filà amb més premis ja que van aconseguir el desitjat plat de ceràmica en la primera edició de 1972 i en 1974, 1975, 1977, 1980, 2009 i 2016. El sorteig de la Loteria Nacional de desembre també es important per a la Llaganya. Editen originals i inèdits dècims de loteria de temàtica variada, però sempre relacionada amb Alcoi, les Festes de Moros i Cristians o la Cavalcada de Reis Mags. A dia de hui la filà té 91 festers de ple dret però cap dona s'ha apuntat a la filà, sols hi ha 19 amb la figura d'acompanyants femenines. Per tant no hi ha una esquadra femenina de la filà Almogàvars a la vista. No obstant si hi han 26 xiquetes i 40 xiquets que segur portaran a la filà a un futur ple d'esperança. Si la Llaganya va superar els entrebancs de la postguerra, segur que triomfaran al llarg del segle XXI sense dificultats econòmiques ni disputes internes.

HISTÒRIA FILÀ XANOS D'ALCOI

Els Xanos són una coneguda filà d'Alcoi que agafen el seu nom de l'apodo d'un dels seus fundadors: Chano. Aquest fester del segle XVIII va inspirar a aquesta xicoteta però familiar filà mora. No hi ha una data exacta de la fundació de la filà Xanos, però ja figuraven en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. Un document firmat el 12 de maig de 1839 en el qual es col·locava a la filà Xanos com la quarta més antiga per darrere de Llana, Judíos i Miqueros. No hi ha més dades sobre l'origen de la filà, tan sols que a Granada hi ha un barri amb el mateix nom. En 2019 la filà Xanos compta amb 102 festers i festeres, 44 juvenils, 6 veterans i 20 socis.

El disseny primitiu de la filà té grans canvis respecte al de 2019. El més notable és que antigament els bombatxos eren de color rosa i es van canviar per a no confondre'ls amb la filà Judíos. També el turbant era diferent ja que tenia teles de color roig i blanc mentre que ara és totalment blanc. En 1918 la filà va decidir canviar la manta per una capa amb ratlles marrons.

La filà Xanos té un gran vincle amb la Unió Musical Contestana. Desde 1942 és la banda de música que els acompanya en les Festes d'Alcoi. Al llarg de la seua història han desfilat amb marxes mores d'autors de Cocentaina com "Buscant un bort" de Gustavo Pascual Falcó o "A mons pares" de José Pérez Vilaplana. Els primers càrrecs documentats a la filà Xanos són de 1859 i 1860, encara que ja havien fet càrrec en dècades anteriors. Juan Bautista Botí Moltó va ser tant alférez com capità moro. Igual va passar amb Miguel Sempere que va ser alférez moro en 1868 i capità moro en 1869. Dels anys següents també falten dades i és impossible saber com van ser els càrrecs del segle XIX.

La filà Xanos mai ha desaparegut de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi i per tant no ha fet falta cap refundació. A més a més ni en anys difícil van renunciar als anys de càrrec i per això mantenen el se quart lloc d'antiguitat. Per exemple van desempenyar els càrrecs d'alférez i capità en 1859 i 1860. En 1888 l'alférez moro va ser Gregorio Santonja Ferràndiz, que va repetir en 1889 com a capità moro. Es conserva un gravat i una fotografia junt al rodella. El trage tenia els bombatxos rosa i flors al xaleco. En aquella època els càrrecs vestien el trage oficial de la filà amb xicotetes variacions, per exemple una ploma al turbant.

L'any 1903 marca un abans i un desprès en la història de les Festes de Moros i Cristians. Antonio Espinós Jordà desempenya el càrrec d'alférez moro per la filà Xanos. Causa sensació per ser el primer càrrec es lluir una vestimenta totalment distinta al disseny oficial de la filà. El fester bohemi i liberal era conegut com "Toni el rei" i va obtindre una gran popularitat desprès de fer l'alferecia mora. El pintor Francisco Laporta Valor va dissenyar el primer trage que trencaria els esquemes de Nostra Festa. En 1904 la filà Xanos tenia la capitania mora i va seguir aquesta línia de fantasia, sumptuositat i exotisme al boato i el trage del capità moro: Enrique Carbonell Antolí. La filà Xanos anunciava un seguici vistós per al seu capità moro a cavall i desde aleshores els trages dels capitans desperten un gran interès entre el públic. L'acompanyament del càrrec va ser molt admirat, en una època en la qual encara no existien les esquadres de negres. El capità moro portava una guàrdia àrab, cavalls, carrosses, parasol i una banda de música interpretant la marxa mora "El rei capità" de Julio Laporta Hellín. 

Juan Abad Moltó va desempenyar els càrrecs de 1915 i 1916. Com a alférez moro va portar un trage completament diferent al següent com a capità moro, però els dos creats per Fernando Cabrera. Juan Abad va tindre un càrrec amb pluja i altre amb sol. Com es pot observar, la filà Xanos tenia molts components amb ganes de destacar i aportar idees innovadores a les Festes de Sant Jordi. En 1910 la filà Marrakesch va traure el primer boato, però els antecedents dels seguicis dels càrrecs van ser creats pels Xanos.

José Pons Candela va ser l'alférez moro 1927 i aquell càrrec va causar impressió per l'esquadra de negres. El disseny reproduïa la imatge clàssica dels indis natius d'Amèrica i va rebre moltes crítiques. Es tracta de les primeres polèmiques relacionades amb els trages de les Festes d'Alcoi. A més a més la filà Xanos va rebre una sanció de l'Associació de Sant Jordi perquè l'alférez moro no es va presentar a la Processó de la Relíqua. En la capitania mora de 1928 el xano José Abad Casasempere va reconduir la situació amb una capitania mora d'estil àrab plena de dignitat i complint seriosament amb els actes i responsabilitats.

La filà Xanos sempre s'ha senyalat com una filà progressista de les Festes d'Alcoi. Ja ho era als anys 30, quan el poder d'Espanya estava en mans dels republicans. De fet en 1932 i 1933 la filà Xanos va tindre 2 Sant Jordiet republicans. La filà Xanos va obtindre un gran prestigi abans del començament de la penosa Guerra Civil Espanyola. La ideologia d'esquerres de la filà Xanos va repercutir negativament al començar l'etapa de dictadura franquista. Els polítics republicans es van tindre que exiliar a altres països i la filà Xanos va perdre molts festers. Ja en 1936 un membre de la filà va dir que disfrutaren de l'esquadra de blancs perquè a l'any següent no hi hauria Entrada Mora. El dia 1 d'abril de 1939 va acabar el conflicte bèl·lic però no va haver temps de celebrar les Festes de Sant Jordi. Les filaes es van reorganitzar per a tornar a eixir al carrer en 1940. El règim nacionalcatolicista de Francisco Franco va evitar que la filà Xanos es convertira en un niu de rojos fent que s'apuntaren a la filà homes de confiança del govern. Els franquistes van aconseguir que la filà Xanos no preparara cap complot ni sublevació contra l'Ajuntament d'Alcoi. O la filà Xanos incorporava a dirigents que controlaren la filà o no eixiria a les Festes de Sant Jordi. Però la filà no va perdre els seus valors.

El conegut com el xato va ser l'alférez moro 1948. Emilio Jordà Santonja portava un trage molt colorit i va rebre forts aplaudiments damunt del seu cavall. La pluja va afectar aquella alferecia mora, però a l'any següent la filà Xanos va disfrutar d'una solejada capitania mora. El càrrec va ser Filiberto Gadea, compartint el càrrec amb altres familiars. El boato i l'esquadra de negres de 1949 van agradar molt als espectadors.

Ramón Ferrer va ser l'alférez moro de 1961 i gràcies a les fotos es sap que portava una capa a ratlles molt novedosa. Les esquadres de negres d'aquella dècada van ser molt africanes i no va ser una excepció la del capità moro 1962. El càrrec el va fer l'estimat xano Francisco Pérez Pascual. El pintor Ramón Castanyer era amic del capità moro i li va dissenyar el trage. El conegut Paco Sou no sols va passar a la història com a capità moro 1962, sinó que també va ser primer tro de la filà Xanos i un excel·lent cabo d'esquadra.

A l'any 1965 la filà Xanos va ser l'afortunada de tindre el Sant Jordiet. El xiquet José Ramón Vitòria Ripollés va lluir un trage romà amb una meravellosa corassa. Els anys 60 van ser frenètics per a la filà Xanos ja que van començar amb alférez i capità i van acabar amb la seua primera esquadra d'enmig. El boceto de Rafael Llorens per al Mig 1968 va ser molt africà ja que era una calavèrica tribu massai. A més a més en 1966 es va fer la última modificació del trage oficial de la filà. El bombatxo rosa es va substituir per un de color or vell. Seria interessant que la filà Xanos canviara el seu color del bombatxo per un més taronja per a diferenciar-se de la filà Llana. És una proposta llançada per a que cada filà es represente amb un color diferent.

La filà Xanos tornava a fer història a les Festes de Moros i Cristians en 1974. Al boato de l'alferecia mora es va incorporar un grup de xiques joves que executaven senzills passos de ball. Es tracta de la idea precedent al que van ser els irreemplaçables ballets de les Entrades. Les odalisques movien els braços per a animar la vesprada del 22 d'abril. Luis Sánches va ser l'alférez moro i Rafael Guarinos va dissenyar l'esquadra de negres d'estil egipci.

Com la coreografia de xiquetes va tindre moltes dificultats en 1974 a l'any 1975 no es va seguir amb aquesta proposta de implantar balls a les Entrades. No seria fins a 1984 quan la filà Berberiscos instaurara els ballets com una part oficial del boato, gràcies a Inma Cortés i el capità moro Rafael Insa. Però la filà Xanos si va tindre un alabat boato a la capitania mora de 1975. En una vesprada de boira van traure als carrers d'Alcoi carrosses de dracs, dels patis de l'Alhambra, parasols i palmiters, xiquetes movent capes i la jaima de la favorita. L'esquadra de negres va sorprendre per l'estil morú i perquè no portaven maquillatge. La originalitat va ser major perquè els músics si que anaven pintats de negre. El capità moro Atilano Català va patir la pluja durant els dies de Sant Jordi i de l'Alardo. El trage de noble ric estava dissenyat per Luis Solbes.

L'esquadra d'enmig de 1981 va estar formada per gent major i veterana de la filà Xanos. El disseny de Paco Aznar seguia la moda d'aquella època i combinava els colors groc, negre i morat. La banda de música de Gaianes va interpretar la peça musical "Als berebers" de José Pérez Vilaplana. Una anècdota va ser que el cabo batidor portava un ramell de clavells per a saludar i repartir entre el públic.

Un gran fester de la filà Xanos va ser alférez moro en 1988: José Luis Mansanet Ribes. Tots els festers guarden un gran record d'aquest veterà que es va involucrar 100% en el mon de la festa. Va defendre la pólvora i els dispars del dia els Trons i també va formar part de la Undef. La seua alferecia mora es recorda per la llargària del boato, replet de ballets i grups femenins. Els dissenys elegants van ser de Luis Solbes, mentre que el dissenyador Jordi Sellés es va estrenar al bàndol moro amb una esquadra de negres nòmada i que respectava la idiosincràcia de la filà.

En 1989 Enrique Grau Mullor va ser el capità moro. Mentre feia la seua desfilada sobre una gran plataforma li va ploure i li va fer sol. El temps d'abril no sempre ha sigut respectuós amb la filà Xanos, però en el cas de 1989 no va importar perquè van traure al carrer un boato esplendorós i ple de detalls. Un boato multitudinari que tancava un ballet d'huríes i l'esquadra de negres. En la majoria de dissenys de Luis Solbes Payà va predominar el color blanc. Enrique Mullor bromejava en que com a capità moro era la reencarnació del líder de la revolució iraní Jomeini.

La tercera esquadra d'enmig de la filà Xanos es per a molts la millor que ha tingut la filà. Desfilaven amb la marxa mora "Fran-Semp". El disseny de 1995 va ser dels germans Sempere i la confecció va ser un treball del contestà Ximo Pascual. Es tractava d'un moro senyorial que combinava les teles roges i de pell amb una brillant corassa daurada, encara que aquell any no va lluir el sol. De fet les Festes d'Alcoi 1995 es recorden perquè el dia Sant Jordi va nevar.

La filà Xanos va voler fer-li un homenatge a José Blanes Fadraque per ser un fester molt important. Va ser primer tro quan s'estaven redactant els estatuts de la filà i la millor forma d'agraïr-li la seua entrega i dedicació va ser nombrar-lo alférez moro. El 22 d'abril de 2002 el veterà va disfrutar de l'Entrada Mora al compàs de la peça musical "Xavier el coixo". Els trages de José Moiña, les carrosses, el mercat àrab i els ballets es recorden pel bon gust i la cohesió de tot el boato. Però el final de l'alferecia mora va ser el més remarcable d'aquell 2002. L'esquadra de negres amb disseny dels germans Sempere trencava amb tot lo vist. La túnica marró tenia cosides 14400 conxes marines formant dibuixos decoratius.

Jordi Vitòria Corella residia en Castelló però no va tindre problemes per a ser el capità moro 2003. El seu auster trage agafava els colors del disseny oficial de la filà Xanos. El boato tenia dos ballets molt ben distingits entre ells i la participació de grups teatrals que van animar molt l'Entrada Mora. Tant el capità moro com els seus cavallers van desfilar sobre camells. I de nou l'esquadra de negres va sorprendre gratament. Els germans Sempere repetien amb la filà Xanos per a presentar un disseny africà amb túnica ocre, capa de pell de zebra i molts detalls fets amb trenes marrons. La marxa mora escollida va ser "Menda capità 2002".

Desprès dels anys de càrrec, la filà Xanos va tindre que esperar fins a 2009 per a tornar a tindre protagonisme. Jordi Sellés es va encarregar de dissenyar una senzilla però cuidada esquadra de negres al centre de la solejada Entrada Mora. La quarta esquadra d'enmig de la filà Xanos va desfilar amb la marxa mora "El kabila". Dos anys desprès la filà Xanos afrontava amb alegria el càrrec de Sant Jordiet. El xiquet valencià Jorge Pérez Martínez va representar el personatge infantil del patró d'Alcoi. El trage de Germán Aracil es va estrenar baix la pluja a la Processó de la Relíquia del 15 de maig de 2011. Aquell any les Festes d'Alcoi es van aplaçar unes setmanes per motius religiosos i van acabar coincidint amb l'esclat de la revolució popular coneguda com "Moviment 15-M". Enhorabona Jorge Pérez Martínez!

La família Mestre s'ha ocupat dels càrrecs més recents de la filà Xanos d'Alcoi. En 2016 Fidel Mestre Ferràndiz va ser l'alférez moro, representant a un Al-Azraq jove. El pacte del pouet va ser el fet històric que va marcar el relat de tot el boato, amb ballets de Virginia Bolufer i Ana Botella. Aquesta coreògrafa ha creat un ballet per a cada boato de la filà Xanos al segle XXI. El curt boato de l'alferecia mora, amb obres musicals clàssiques, deixava un bon sabor de boca per l'espectacular esquadra de negres. Santi Carbonell va imaginar una tribu africana plena de detalls per a tancar l'Entrada Mora 2016 al so de "Jamalajam".

El passat 2017 va ser un any històric per a la filà Xanos per moltes raons. Fidel Mestre Moltó, pare de l'anterior alférez, va ser el capità moro. Representava a un Al-Azraq ancià que arribava a Alcoi per a reconquerir les terres que abans havien sigut islàmiques. La batalla d'Alcoi, la llegenda del Barranc de l'Encantà i el luxe nazarita van ser moments essencials al boato del capità moro 2017. Fidel Mestre Moltó, amb un meravellós trage de Jordi Sellés, va ser el segon capità moro de la filà Xanos en desfilar amb la marxa mora "No ho faré més".

Les esquadres de negres de la filà Xanos s'han caracteritzat per variar l'estètica depenent de l'època. Hi ha algunes més morunes i simples i altres més africanes i voluptuoses. Les de inspiració tribal són més recordades per la seua espectacularitat. És el cas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1961, dels anys de càrrec 2002 i 2003 i la més contemporània: La del capità moro 2017 que va ser una creació de Roberto Pérez Jordà.

Altre esdeveniment de gran importància per a les Festes d'Alcoi i la filà Xanos va ser la seua primera esquadra femenina a l'any 2017, quan tenien la capitania mora. Les dones de la filà Xanos van causar molta expectació perquè van ser dirigides pel Sargento Moro. Daniel Méndez i les festeres van protagonitzar l'arrancà de la primera esquadra mixta a les Festes d'Alcoi. El debat que es va crear als mesos anteriors va tindre un bon final. Cal ressaltar que la filà Xanos sempre va defendre la integració de la dona en la festa com a membre de ple dret. Fidel Mestre i el seu germà Josep Albert Mestre eren persones amb poder dins de la filà Xanos i es negaven a acceptar un disseny diferent per a homes i dones. Finalment el primer tro va proposar un disseny femení que no variava gens el disseny masculí i respectava l'estil del disseny oficial de 1966. Per motius així la filà Xanos es reconeguda com una filà progressista i renovadora a les Festes d'Alcoi. Una de les pioneres del paper actiu de la dona en les filaes, junt a Marrakesch, Vascos, Alcodianos i Aragonesos. Gràcies Xanos per recolzar la igualtat i l'evolució lògica de les Festes d'Alcoi, sempre desde el consens i el respecte a les tradicions.