miércoles, 28 de octubre de 2020

CADIRES PER A LES ENTRADES

La venta de les cadires i tribunes per a veure les Entrades d'Alcoi s'ha convertit en un dels negocis més rentables de l'Associació de Sant Jordi. La col·locació de milers de cadires al llarg del recorregut fester és ja una tradició de la matinada del 22 d'abril. Desde 1920 es va anar apreciant un augment de veïns que posaven cadires per a aguantar còmodament les cada volta més llargues Entrades. L'Associació de Sant Jordi es va donar compte de les possibilitats econòmiques en 1925 i el president Miguel Payà va tindre una idea. En febrer de 1926 es va sol·licitar a l'Ajuntament d'Alcoi una autorització per a disposar de cadires en la Plaça d'Espanya i el carrer Santo Tomás, on acabaven les Entrades aleshores. Es va decidir alquilar-les a la població per a augmentar els ingressos de la institució festera. Fins a 1957 es mantenien les cadires de particulars que a títol personal es reservaven davant de cada casa. Això va canviar quan el Casal es va fer amb el monopoli de les instal·lacions de cadires i tribunes. Ja en 1956 es va posar una gran tribuna metàl·lica a la Bandeja i cada any el metres ocupats per les cadires de l'Associació de Sant Jordi eren majors. Fins hi tot el president Francisco Boronat va pensar en cobrar un cànon per l'utilització de balcons, però no va eixir avant per la negativa dels propietaris. 

Els seients van ocupar més espai a partir de 1962, quan es va canviar l'itinerari de les Entrades. Deixaren de passar pel carrer Santo Tomás i el Temple de Sant Jordi. El capità cristià de la filà Navarros va ser el primer en estrenar el trajecte pel carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià. Als voltants de la Casa de la Cultura i el Parterre es van aglutinar moltes persones per a veure el pas de les esquadres i boatos. Un dels motius de pes per a allargar tant el recorregut i donar-li la volta a la Plaça d'Espanya va ser que s'aconseguirien més diners de la venta de cadires. Les cadires dels veïns ja no tenien cabuda en aquesta nova concepció de la Trilogia Festera Alcoyana i també es van començar a cobrar les cadires per a la Processó General, a un preu més reduït. Els veïns tenien que pagar les cadires ja que eren propietat d'una empresa, però a dia de hui mantenen certs privilegis com comprar-les abans i tindre-les reservades davant de casa si resideixen als carrers Sant Nicolau, Sant Llorenç o l'Avinguda País Valencià. Com l'aforament era superior, a la dècada dels 60 va haver més oferta que demanda així que es van fomentar abonaments per a incentivar les ventes i donatius. Els associats a Sant Jordi amb quota anual també tenen garanties d'aconseguir una cadira amb vistes de qualitat. No és el mateix veure les desfilades en primera filà que en quinta filà i per això el preu varia depenent de les condicions. Les filaes també tenen prioritat per a elegir en quina zona tindre una xicoteta quantitat de cadires. 

A finals dels anys 70 es van plantejar les ventajes de que les Entrades començaren en "El Camí" i així abarcar més barris d'Alcoi i instal·lar més cadires. Però els festers no van voler renunciar a arrancar al Partidor i desfilar per la part estreta de Sant Nicolauet. Les tribunes del final de l'Avinguda País Valencià es van convertir en un èxit desde la seua implantació a l'any 1980. En 1985 es van sumar uns metres al recorregut, ja que les Entrades passarien per darrere del Castell de Festes i no per davant com s'havia fet desde 1962. 17000 cadires es van compatibilitzar en aquells anys, encara que la quantitat depen de si la Trilogia Festera cau en cap de setmana o en dies laborables per a la resta d'Espanya. En 1990 es va recurrir a una nova tribuna a la Glorieta, ja que el 22 d'abril va coincidir en diumenge. Aquesta tribuna està reservada hui en dia per a membres de la Undef i autoritats festeres. Per altra part els alcaldes i polítics estan convidats a la tribuna d'autoritats situada davant del Consistori, a la Plaça d'Espanya. Als anys 80 ja s'havia ocupat el Parterre amb una gran tribuna, però va ser a partir de 1996 quan va quedar fixa per a tots els anys ja que les plaçes eren insuficients. La tribuna gegant del Parterre enllaçava amb les del final de l'Avinguda País Valencià que ja arribaven quasi fins al pont de Cervantes. Atra tribuna amb molt bona visibilitat era la de l'Església de Santa Maria, desde on es gravaven els vídeos de Festes de la marca comercial "Alcoy Visual".

La venta de les cadires per a presenciar les Entrades comença en gener, encara que per al públic general no es poden adquirir fins a març. Una imatge que s'ha anat perdent és la de llargues cues al Casal de Sant Jordi per a elegir unes cadires en bones ubicacions. Als anys 80 fins hi tot hi havia gent que esperava 20 hores per a ser els primers en escollir les cadires ideals. Això fins hi tot va inspirar a Armando Santacreu per a escriure el sainet "Nou cadires i una androna". De fet les anècdotes gracioses a partir de la venta de cadires són prou freqüents en els teatres festers. Internet i les noves tecnologies han permès avançar i fer més informàtic el servei de compra de les cadires. Un procés més fàcil i ràpid que als anys 90, quan per a aconseguir els tickets primer hi havia que reservar-los. El sistema de repartiment i control de cadires es va revolucionar en 1998, quan Juan Constans era el ponent de cadires. Es van limitar a 2 les cadires que corresponien als locals i comerços ubicats pel recorregut fester. La reordenació es va fer a causa de que hi havia gent que agafava cadires presentant el Dni de persones que havien faltat. A més a més en 1998 hi havia una forta expectació per la capitania mora de la filà Berberiscos. Lionel Grau havia especulat sobre elefants blaus, carrosses articulades i estores voladores, participació de la Selecció Espanyola de Basket, ambientació de "Les mil i una nits" i "Les mines del rei Salomón" i contractes a Steven Spielberg i a John Williams per a la música. Amb tantes promeses, ningú volia faltar a la cita del 22 d'abril i ni els haters de les Festes d'Alcoi van voler aprofitar eixos dies per a viatjar. Les cadires es van vendre sense problemes ja que tot el món estava interessat en que traurien els grans empresaris d'Alcoi. El capità moro 1998 no va decepcionar a pesar de la pluja.

 La ponència de cadires és una part de la Junta Directiva i porta molt de treball. Roque Monllor va dibuixar uns plànols per a contar les cadires en la seua etapa com a assessor artístic, i així fer més fàcil la localització de cada número de cadira. Julián Iborra va col·laborar durant 47 anys de l'àrea econòmica de l'Associació de Sant Jordi i va deixar d'ajudar al responsable de la distribució de cadires en 2006. Un dels més destacats ponents de cadires va ser Santiago Pastor. Actualment el ponent de cadires és Raül Ponsoda, el d'administració i comptabilitat Vicente Jorge Bas i el ponent de modernització Víctor Hugo Ribes. 

S'ha treballat durant dècades per a que les tribunes foren més segures i confortables. Les tribunes s'han millorat i ampliat per a adaptar-se a les demandes del públic. Al 2019 les Entrades d'Alcoi van caure en el dissabte 4 de maig i es va batre rècord amb 22000 cadires. La tribuna de la Plaça Ramón i Cajal va ser més gran en les Festes de 2019. Per al 2020 hi havia una forta promoció per a atraure a nous sectors turístics a que compraren localitats a les tribunes, ja que les cadires són més inestables per als ancians. Però la crisi sanitària del Coronavirus va impedir que es posaren en venta les cadires per al 25 d'abril. El públic alcoyà és el més fidel del món i s'ha demostrat en anys com 2016, 2012, 2006, 2004, 2000, 1998, 1996, 1991, 1990, 1989, 1986, 1985, 1976, 1974 o 1972 quan la pluja ha fet acte de presència a les Entrades d'Alcoi. Els espectadors previstos de paraigües han aguantat a les seues cadires per a aplaudir als festers. I és que les cadires de les Festes d'Alcoi seguiran ploga o faja sol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario