HISTÒRIA FILÀ LIGEROS D'ALCOI

1873 és un any molt recordat en Alcoi perquè va esdevenir un moment molt important de la lluita obrera. Però 1873 no sols és recordat per la "Revolució del Petroli", sinó que també és la data fundacional de la filà Ligeros. L'Associació de Sant Jordi va acceptar aquesta filà mora en maig, però els successos de juliol a la ciutat ho van canviar tot. Les circumstàncies econòmiques, la tragèdia anarquista, les vagues i manifestacions i l'assassinat de l'alcalde Agustín Albors Blanes van marcar un any difícil d'oblidar. Degut a que les tropes carlistes s'assentaven en Bocairent i Banyeres de Mariola i hi havia temor entre la població, els primers trons van decidir suspendre les Festes de Sant Jordi de 1874. El proletariat estava patint fortes repressions per les protestes de juliol de 1873 i van pagar cara la mort de "El Pelletes". El clima polític seguia sent tens en 1875 i de nou es va votar negativament a la celebració de les Festes d'Alcoi. La filà Ligeros havia començat amb mal peu la seua vida festera i hi havia por de represàlies i nous alçaments que alteraren l'ordre públic. Per això la filà Ligeros no va participar en les Festes de Moros i Cristians de 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. No obstant, els festers si tenien un local propi on juntar-se i la filà Ligeros funcionava com a entitat.

Per fi van tindre l'oportunitat de debutar en les Festes de 1878, però en 1879 la filà Ligeros desapareix per motius desconeguts. La irregular aparició de la filà Ligeros va continuar durant dècades, ja que en 1888 van tornar a desfilar a l'Entrada Mora i la Diana. El disseny primitiu ligero tenia bombatxos rojos a ratlles, jaqueta taronja i una manta verda. La ploma al turbant feia que la filà Ligeros es semblara a altres com Cordoneros, Verds, Judíos o Granadinos. En 1894 es va presentar el disseny de la Cavalleria Ligera que sols participaria dos anys i ni tan sols pertanyia al bàndol moro perquè desfilaven amb cavallets al final de les desfilades i processons. La filà Ligeros es va considerar extingida fins que en 1900 els festers es van tornar a reagrupar gràcies al primer tro Miguel López Bernabeu. La perseverança desde 1873 va ser la clau i la filà Ligeros va sobreviure a una època molt convulsa.

Desprès d'un naixement turbulent, la filà Ligeros es va establir com una filà mora humil ja que la majoria de components treballaven en el sector de la construcció. En 1900 la filà Ligeros era la novena en l'ordre de formació, per darrere de la filà Turcos. El disseny antic dels Ligeros constava de bombatxos de color roig a ratlles negres, jaqueta taronja amb brodats, al igual que el xaleco blau amb flors brodades. El matis que el diferencia del disseny actual era una faixa groga i sobretot una xilava ratllada de color granate i tostat. El boceto de Francisco Jordà de 1909 tenia un turbant blanc amb un triangle. El quadre d'un fester en barba és la prova de com era l'estètica de la filà Ligeros, ja que els seus components es deixaven créixer la barba per a les Festes de Moros i Cristians. Una iniciativa que va començar José Domínguez "El Sarguero".

El patró d'Alcoi està encarnat per un xiquet desde que en 1882 s'instaurara el personatge del Sant Jordiet. Al segle XIX era un orfe de la Casa de la Beneficència qui s'encarregava de llançar fletxes en l'Aparició. La filà Ligeros es va mostrar encantada desde un primer moment en acompanyar a la figura infantil. Rafael Candela va ser el primer Sant Jordiet de la filà Ligeros en 1906. En 1907 i 1908 altre xiquet relacionat amb la filà Ligeros seria el Sant Jordiet. Es tractava de Rafael García Moltó que portava un trage de tires marrons i sanefes geomètriques. La senzilla corassa tenia un lleó diminut, dissenyat pel cèlebre pintor alcoyà Fernando Cabrera. No era habitual que una filà mora acompanyara al Màrtir de Capadòcia. En 1912 i 1913 altre xiquet ligero va desempenyar el Sant Jordiet. Antonio Romeu Candela portava una llarga capa i un casc clàssic amb peluca incorporada.

Començant amb els càrrecs de la filà Ligeros, és curiós que no van tindre cap càrrec de 1873 a 1907. Les constants absències van fer que la seua primera alferecia mora tinguera lloc en 1907. Francisco Payà Bernabeu es va encarregar dels dos càrrecs, ja que també va ser capità moro de 1908 a l'edat de 75 anys. La única imatge de l'alférez moro 1907 deixa veure que portava la bandera, una capa blanca i una falda amb inscripcions àrabs. En 1907 la impremta alcoyana va experimentar un gran avanç i es va veure reflectit en les nombroses publicacions sobre les Festes de Moros i Cristians. El Cartell anunciador tenia prou text i seguia l'estil modernista de l'època, introduint a l'any següent pinzellades de l'estètica nouveau tan de moda en França. El polític José Canalejas va assistir a les Festes d'Alcoi de 1908, quan era president del Congrés de Diputats. Canalejas té un pont a Alcoi ja que el liberal regeneracionista era molt estimat a la ciutat. A l'Entrada Mora de 1908 Francisco Payà va aguantar tranquil·lament les gèlides temperatures. El seu trage de capità moro tenia una capa de pell a mode de manta. Els metalls imperaven en la corassa i el casc acabat en punta. Un capità moro guerrer com li corresponia a la filà que representa als lluitadors que en les batalles anaven a cavall obrint el camí i matant enemics. La cavalleria lleugera és la inspiració principal de la filà Ligeros d'Alcoi.

Uns disturbis provocats per una vaga obrera van obligar a aplaçar les Festes de Moros i Cristians de 1919 fins al mes de maig. Hi ha que ressenyar que les Festes d'Alcoi de 1919 es van celebrar mentre hi havia una pandèmia arreu del món: La grip espanyola. En abril de 1919 van haver dispars al carrer, un mort i ferits, batalles sindicalistes i aturs en les fàbriques, per això sols es va celebrar la Glòria Major el dia 23, onomàstica de Sant Jordi. La Trilogia Festera Alcoyana es va traslladar als dies 17, 18 i 19 de maig de 1919. Al contrari que en 2020, la gent no es va preocupar per la pandèmia i va eixir al carrer a veure les Entrades i l'alferecia mora de la filà Ligeros. En aquella solejada vesprada de maig es va estrenar la marxa mora "L'entrà de la kabila Ben Kurda". José Domínguez apodat "El Sarguero" va ser l'alférez moro, disfrutant tant de l'experiència que repetiria com a capità ligero a l'any següent. La capitania mora de 1920 va coincidir amb la celebració del III Centenari del Patronatge de Sant Mauro. En aquell moment també s'estava construint el temple de Sant Jordi del carrer Santo Tomás, per tant la vessant religiosa de les Festes d'Alcoi era molt forta. A més a més, Miguel Primo de Rivera va visitar Alcoi en abril, abans de pegar un colp d'estat en 1923 que convertiria Espanya en una dictadura. El capità moro 1920, José Domínguez, va estar acompanyat pels cavallets de la filà Realistes. Una col·laboració entre les dos filaes amb passat de cavalleria que va engrandir l'Entrada Mora 1920. En les processons del dia Sant Jordi també es va traure al carrer l'escultura de Sant Mauro Màrtir, en commemoració de la seua ajuda miraculosa als terratrèmols de 1620.

La tasca de reformar el disseny de la filà Ligeros se li va encomanar a Rigoberto Guarinos Calatayud. En 1927 es va eliminar la xilava a ratlles que tant havia cridat l'atenció. Una prenda de roba tan diferent a les de la resta del bàndol moro va ser reemplaçada per una capa blanca que no tenia res d'especial. El triangle del turbant també va ser eliminat, llevant-li personalitat al trage ligero. La faixa groga es va canviar per una blanca a ratlles verdes que es manté en l'actualitat. La llargària dels bombatxos es va acurtar i Rigoberto Guarinos li va afegir el color roig al turbant. Del disseny de la barba es va passar a altre més en la línia del segle XX. 

Rafael Pla Molina va fer doblet com a alférez i capità moro 1931 i 1932 respectivament. El trage de l'alférez ligero 1931 destacava per la xilava de ratlles multicolors i la faixa blanca amb mitges llunes estampades. Les Festes d'Alcoi de 1931 van estar marcades per la recent proclamació de la Segona República Espanyola. Banderes tricolors, alegria popular, l'himne de "La Marsellesa" i les habituals processons van destacar en l'últim any de tranquil·litat festera. A les Festes de Moros i Cristians de 1932 algunes filaes van mostrar disconformitat amb l'ambient anticlerical i no van participar a la Trilogia Festera Alcoyana. No va ser el cas de la filà Ligeros perquè desempenyaven la capitania mora. Rafael Pla va desfilar a cavall i amb parasol i l'esquadra de negres va ser molt senzilla. El solejat dia Sant Jordi va ser més laic que mai, però si es van fer les processons amb certa tensió.

Desprès del parèntesi de la Guerra Civil Espanyola, la filà Ligeros va tornar a tindre el capità moro en 1940, sense haver fet l'alferecia mora en 1936. La raó és que l'Associació de Sant Jordi va decidir restablir l'ordre dels càrrecs com havia quedat en 1932. La institució havia deixat d'organitzar les Festes d'Alcoi en la Segona República Espanyola, a causa de discussions amb l'Ajuntament per qüestions religioses.  Antonio Boronat Terol va ser el capità moro de la postguerra, una etapa de misèria i censura per a la societat valenciana, ja que ni tan sols es deixava parlar la seua llengua fora de l'àmbit privat. El capità moro 1940 va desfilar a cavall baix el sol d'abril. La població tenia ganes de recuperar les seues Festes de Moros i Cristians, però la dictadura del nacionalcatolicisme va marcar les pautes morals a seguir. La Revista de Festes es va utilitzar com a propaganda del feixisme imperant. En 1940 també es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I, un acte del passat que es celebrava en la vespra, el dia 21 d'abril. Antonio Boronat va lluir un trage de capità moro amb bombatxos adamascats i una ampla faixa a ratlles. L'esquadra de negres va ser la més pobra de la història, reflex d'un país arruïnat i autàrquic. A la dècada dels 40 la filà Ligeros es va sustentar gràcies a una penya d'homes amb alt nivell adquisitiu. Ricardo Badía era el primer tro i sempre permetia que els seus amics més rics formaren l'esquadra de blancs a canvi de que sufragaren els costos festers.

La plujosa Entrada Mora de 1952 va tindre un desastrós final per a la filà Ligeros. Eren els encarregats de l'alferecia mora i per primera volta el càrrec tancava la desfilada. Fins a 1952 l'alférez moro es situava al mig de l'Entrada Mora, un canvi proposat per la filà Cruzados. Félix Esteve Satorre va tindre que retirar-se a meitat recorregut per culpa de l'aigua torrencial. Ja la capitania mora 1952 s'havia banyat, però la intensitat de la tempesta va anar augmentat durant la vesprada fins ser inaguantable. La filà Ligeros, l'alférez moro i sobretot l'esquadra de negres van lamentar la seua mala sort. El boato no va lluir i molta gent es va quedar sense contemplar els trages. Félix Esteve si va poder mostrar el seu bèl·lic trage en les processons del 23 d'abril. L'alférez ligero 1952 portava uns bombatxos de color roig, una túnica blanca amb dibuixos vegetals, medalles, una capa lila i un turbant original. Els esquadrers recordaven a les tribus massais amb el cap pelat, maquillatge negre i una espasa exòtica. Rafael Guarinos estava donant els seus primers passos com a dissenyador fester.

Si en 1920 la filà Ligeros va tindre càrrec coincidint amb el III Centenari del Patronatge de Sant Mauro Màrtir, al 1953 es celebrava la Coronació de la Verge dels Lliris. Un any magnífic per a Alcoi perquè es complien 300 anys del miracle a la Font Roja i la filà Ligeros tenia la capitania mora. Però internament els festers estaven desmoralitzats per la falta de recursos econòmics i el boato no va ser molt pompós. Per a més desgràcia, la pluja va tornar a fer-li una mala passada a la filà Ligeros i la resta de filaes mores. L'Entrada Mora del 22 d'abril va arrancar amb retràs horari. Carlos Blanes Llorens ensenyava una gran espasa com a símbol de poder del visir Al-Azraq. El capità moro 1953 portava uns bombatxos a ratlles ondulades, una túnica amb brodats, un cinturó de cuero i un turbant de color blanc i roig. L'esquadra de negres d'estètica africana va destacar per les peluques blanques. Rafael Guarinos va tindre un any ple de treball, ja que va dissenyar la capitania mora de la filà Ligeros, el renovat disseny oficial de la filà Mozàrabes i el Cartell de Festes 1953. El primer tro Luis José Nadal va proposar que l'Alardo es dividira en dos parts i que cada capità i alférez tingueren el seu propi recorregut. Aquesta idea va aportar imatges noves i diferents al dia els Trons.

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van ser declarades d'Interès Turístic Nacional en 1965, any en que la filà Ligeros tenia l'alferecia mora. Mentre Cocentaina disfrutava de la Mare de Déu del Miracle, al 19 d'abril Alcoi va traure al carrer a Sant Jordi el Xicotet. Al Trasllat i la Glòria Major es va escoltar per primera volta el cant de "Insigne Màrtir". Al atrassar-se els dies centrals, la festivitat del patró es va aprofitar per a provar la Glòria Infantil. L'acte celebrat el dia 23 d'abril va ser tot un èxit gràcies a la innocència i professionalitat dels 28 xiquets a pesar del mal temps. 350 músics van participar en l'experiment de la interpretació de l'Himne de Festes a la Bandeja. Per primera volta va haver un director de l'Himne de Festes: Fernando de Mora Carbonell. L'acte de la festa del pasdoble va substituir al concurs de bandes de música a la Glorieta i va quedar instaurat com l'inici de la Trilogia Festera Alcoyana. Però també van haver crítiques per la desafinació d'algunes veus i el desconcert dels músics. Javier Vilaplana Llorens va ser l'alférez moro de la filà Ligeros, lluint un estrany trage de color roig i tostat en el que destacava la capa blanca a ratlles. Rafael Guarinos va dissenyar una volta més l'esquadra de negres: Teles de color groc, leotardos negres, un escut marró i una llança amb plomes que li sumava agressivitat al conjunt. La disciplina del boato ligero a l'hora de desfilar va ser molt alabada. 

Les Festes d'Alcoi de 1966 van ser recordades pel bon temps, la direcció de l'Himne de Festes per part d'Amando Blanquer i les nombroses verbenes que van organitzar les filaes. En l'apartat dels càrrecs, la filà Ligeros va tindre la capitania mora. Javier Vilaplana Llorens ho va portar d'una forma prou discreta, de la mateixa forma que com a alférez moro 1965. El sol va eixir per a l'Entrada Mora 1966 en la que els Ligeros van desplegar un boato seguint els cànons de l'època. L'esquadra de negres tenia una faixa de pell de guepard, bombatxos grocs i una capa multicolor. Luis Solbes va tindre la innovadora idea de que cada esquadrer pintat amb betún portara un turbant d'un color distint. Javier Vilaplana va desfilar a cavall envoltat de palmiters i parasols. L'espasa, la túnica negra i el turbant de plomes roges i blanques van ser molt comentats. La carrossa del cavall blanc va sorprendre en el boato. Un any de profunda crisi industrial per a les fàbriques tèxtils d'Alcoi que es va notar a les Entrades. Però el major problema va ser la lentitud del bàndol moro i el retràs horari. La capitania mora va arrancar 20 minuts tard i la desfilada es va fer llarga amb tants tallons. Fins hi tot l'alferecia mora de la filà Mudéjares va desfilar de nit. 

Quan encara no s'havien recuperat dels anys de càrrec, la filà Ligeros va rebre la grata noticia de tindre al Sant Jordiet en 1968. El xiquet José Remigio Giner Pastor va estar protegit pels 20 components de la filà Ligeros. La corrassa platejada es va crear en València i tenia molts ornaments. La capa era roja i el trage tenia tocs de marró i blau. Encara que el dia Sant Jordi va amanéixer plujós, a l'hora de la Processó de la Relíquia ja feia sol. José Remigio Giner va poder mostrar el seu trage romà i el casc xicotet sense impediments. La parsimònia de la Processó General va ser criticat pel públic. A les Festes d'Alcoi de 1968 es va cantar molt "La la la", cançó amb la que Massiel havia guanyat el Festival d'Eurovisión unes setmanes abans.

Als anys 70 van arribar noves famílies a la filà Ligeros, per lo qual es va incrementar notablement el número de membres de ple dret. La primera esquadra d'enmig de la filà Ligeros va desfilar amb la famosa marxa mora "El Kabila". Precisament va ser en l'any més plujós de la història festera alcoyana: 1972. Les Entrades no es van poder celebrar el 22 d'abril i es va aplaçar al dia següent. Un malson que es repetia per segon any consecutiu. Però la borrasca seguia sent persistent el 23 d'abril i no va haver altre remei que arrancar els actes ploent. Dianes, Entrades i Processons es van desenvolupar amb un oratge dolent. L'Entrada Mora 1972 va començar amb el recordat Enrique Vilaplana de la filà Llana i al centre de la desfilada la filà Ligeros. El trage estava composat per una falda blanca, uns leotardos negres, una faixa groga i una capa roja. El turbant sorprenia per la seua altura, però les plomes casi no s'apreciaven perquè estaven banyades. Es van arreplegar 27 litres per metre quadrat. A les Festes d'Alcoi de 1972 es va demostrar la lleialtat i qualitat humana d'uns espectadors conscients de la importància de les tradicions.

Un any molt assenyalat per a la filà Ligeros va ser 1973, ja que celebraven el seu Centenari. Encara que els fundadors no van poder participar a la Trilogia Festar Alcoyana fins a 1877, es va decidir celebrar l'efemèride en la data en que començaven a aparèixer a les actes del Casal. L'Associació de Sant Jordi va amonestar a la filà Ligeros per portar 3 bandes de música a l'Entrada Mora 1973: Una per a l'esquadra de blancs, altra per a l'esquadra del trage antic i altra per a l'esquadra commemorativa. Realment la més recordada i aplaudida va ser la de negres dels 100 anys, amb un disseny fantasmal que no tenia res a veure amb els origens de la filà ni les cavalleries. Cares de monstre, capa roja i un casc blau amb banyes van formar part del disseny. Els leotardos negres amb mitges llunes, el collar metàl·lic, la falda de pell i un escut amb ossos va impactar als espectadors. La vesprada del 29 d'abril, dia de les Entrades 1973, va tindre un perillós contratemps ja que es van incendiar els 3 trages de l'esquadra de negres de la filà Judíos. Això va rellentir més el ja de per si pausat ritme de l'Entrada Mora.

La meravellosa sort que van tindre els Ligeros en 1976 es va materialitzar en un xiquet de 9 anys. Pedro Luis Riaza va ser el Sant Jordiet en l'any extraordinari del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi Màrtir. Un any veritablement especial en el que les Festes de Moros i Cristians es van posposar al mes de maig per a poder dur a terme l'ampli programa d'actes. La Glòria Centenària, la recuperació de filaes antigues, el novenari al Temple de Sant Jordi, el pregó, les exposicions, els castells de focs artificials, els concursos i actes culturals, la visita a Rtve amb "1, 2, 3 responda otra vez"  i més actes van omplir uns mesos molt intensos. A més a més els dies festius es van allargar fins a 5 i les 2 Entrades es van celebrar per la vesprada en dies diferents. Però la inesperada pluja també va visitar a Alcoi durant l'Entrada Mora i va obligar a la suspensió de la Processó General. La filà Ligeros ja comptava amb 90 components i va acompanyar al Sant Jordiet amb alegria i eufòria. Pedro Luis Riaza té l'honor de ser el càrrec en 1976 i també de ser el primer a qui li va dissenyar el trage Alejandro Soler. El magnífic pintor alcoyà va rebre elogis i crítiques pel trencador boceto, ja que el casc era marró. La corassa no era metàl·lica com la dels altres Sant Jordiets, sinó que estava feta de cuero tostat. La combinació de la falda blava i la capa roja ha convertit aquest disseny en uns dels més singulars i bonics del segle XX. El xiquet ligero va prendre la Primera Comunió amb el trage romà. 700 anys desprès de que Sant Jordi ajudara miraculosament als cristians, Pedro Luis Riaza va recrear aquella batalla on va morir Al-Azraq en una fantàstica "Aparició de Sant Jordi" en la nit del 30 de maig de 1976. La filà Ligeros va repartir milers de fletxes com a record. Hi ha la possibilitat de que les pròximes Festes d'Alcoi també duren 4 dies com en 1976 i curiosament la filà Ligeros desempenyarà l'alferecia mora.

Desprès de tindre al Sant Jordiet en un any tan extraordinari, l'atzar no ha volgut que la filà Ligeros tinga un altre Sant Jordiet en la seua història. El més recent és Pedro Luis Riaza Linares en 1976 i dos anys desprès els pertocava l'alférez moro. L'estimat Juan Bordera Llorens va tindre un gran desplegament de sumptuositat oriental en el seu boato. L'alférez moro 1978 va desfilar plantat i junt al seu rodella a peu. Els dos vestien el mateix trage de ligero mudat, en el que destacava la combinació de teles de qualitat en color blau, verd i blanc. Els bombatxos i el turbant a joc eren rojos i la capa a mode de xaleco llarg era de color groc. La sobrietat dels trages de Paco Aznar també eren extrapolables a les favorites. Un minaret nazarita i el cavalls com a símbol de la filà van formar part del boato. Feia molts anys que no s'escoltaven xirimites tocant marxes mores i va ser patent la recuperació d'aquest instrument musical tan valencià. L'esquadra de negres portava un coent trage de Paco Aznar que conjuntava uns bombatxos rojos amb una faixa blanca i el negre clàssic del maquillatge de betún. El pompós turbant roig va incloure una rara banya recargolada. El clima va ser benigne en 1978, però no va ser la primera volta que un càrrec de la filà Ligeros provocava un retràs horari.

Seguint la tradició més pura d'algunes filaes alcoyanes, Juan Bordera es va comprometre a ser també el capità moro 1979. Per això Pedro Joaquim Francés li va dedicar el pasdoble "Alférez i capità". En aquesta ocasió la filà Ligeros va voler demostrar que no cansava a la gent i el boato va ser més àgil que en l'any anterior. Juan Bordera Llorens va tornar a desfila a peu i junt al seu rodella. Repetien la fòrmula d'anar vestits iguals. La túnica de color granate li arribava fins als peus, on hi havien brodats de fil d'or. La capa blanca i els metalls completaven un trage de gran finura dissenyat per Paco Aznar. En canvi la meravellosa esquadra de negres era creació de Luis Solbes. L'enorme turbant tenia adorns rojos allargats i el maquillatge de betún era molt efectiu. Per dalt dels bombatxos blancs s'apreciava una faixa blava i un cinturó de metall daurat. El cabo batidor va ser molt aplaudir per les reverències que feia el cavall en la vesprada nuvolada. Camells del desert i oasis acompanyaven a la banda de música interpretant la marxa mora "Sergen 78". La carrossa de les palmeres tancava la capitania mora de la filà Ligeros i li donava pas a la filà Llana. 1979 va ser l'últim any sense "La Roda" i per tant la filà Llana desfilava en segon lloc per ser la més antiga. L'horari es va complir rigorosament en l'Entrada Mora de l'any internacional de la infància. 

Desprès d'una Entrada Cristiana 1985 amb una interrupció per la pluja, el bàndol moro mirava els núvols amb temor. La filà Ligeros tenia esquadra d'enmig i afortunadament no es van banyar. El disseny era obra de Luis Solbes, revalidant l'èxit de 1979. La solemne esquadra d'enmig 1985 va baixar arrastrant unes capes roges molt adequades. El turbant estava composat per tela blanca i metalls daurats. Com era habitual als dissenys de Luis Solbes, el maquillatge era completament negre i va triomfar. 

El bé i el mal va ser la temàtica de l'alferecia mora 1992. De fet va haver grups del boato amb trages blancs i negres que mostraven aquesta contraposició entre els àngels i els dimonis. El ballet de Virginia Bolufer es va estrenar en Alcoi amb una coreografia en la que unes calaveres raptaven a una princesa esclava. Les ballarines vestides de negres eixien de la carrossa on estaven els cavallers. Una carrossa amb molts contratemps ja que pel pes de tantes persones avançava lentament i va provocar talls. El ligero Francisco Cánovas portava un trage de José Moiña idèntic al del seu rodella. Els metalls daurats i el color blanc com a símbol de bondat i puresa van ser els trets identificatius de l'alférez moro 1992. Abanderades, grups de percussió, llanceres i amazones conformaven un boato molt variat, el primer de José Moiña al bàndol moro. L'eufòrica favorita va desfilar amb la marxa mora "Sisco" i Francisco Cánovas amb l'estrena de "Alférez Ligeros 92" de Rafael Mullor Grau.  L'esquadra de negres de l'alférez moro seguia els colors de la filà Ligeros. Una idea molt encertada de Jordi Sellés, en la que la falda roja, la faixa verda i blanca i les plomes negres i blanques van formar un conjunt impressionant. El sol va acompanyar durant tota la Trilogia Festera Alcoyana en l'any de les Olimpiades a Barcelona.

Podria dir-se que Juan Bordera va acabar sent addicte a desempenyar càrrecs de la filà Ligeros, ja que va tornar a ser capità moro en 1993. En aquesta ocasió va desfilar al costat del seu rodella, però en una carrossa repleta de gàbies amb animals exòtics com tucans, lloros, pavos reals i altres aus. Juan Bordera Llorens ja havia confiat en Paco Aznar per als disseny de 1978 i 1979. Al 1993 va vestir un trage gràcil de bombatxos blancs, xaleco roig, capa negra i turbant a ratlles verdes i blanques amb un adorn de metall daurat. La marxa mora "Wahabitas" de Joan Enric Canet Todolí va sonar immensa en l'Entrada Mora de 1993. El boato de Paco Aznar va ser molt senzill, amb grups femenins de trages simples i combinacions bàsiques de colors. Els cavallers a cavall, la percussió i moltes palmiteres van conformar el seguici de Juan Bordera i la seua família. La favorita i les rodelles amb turbants de plomes blanques desfilaven sobre una jaima. El ballet de Virginia Bolufer va repetir desprès del bon resultat en l'any d'alférez moro. Per al ballet d'insectes sonava la marxa mora "Kabilenyos 84" i per a l'esquadra de negres la immillorable "Tarde de abril". El disseny d'Alejandro Soler és un dels més espectaculars de la dècada, sobretot pels escuts en forma de lleó, el casc amb plomes blanques i banyes i els bombatxos rojos, color de la filà. El bon temps es va aliar amb les Festes de Sant Jordi dels anys 1992, 1993 i 1994 i alguns no s'ho podien ni creure.

La Roda va començar a girar de nou per a les filaes Ligeros i Cruzados a partir de 1994, esperant l'any del Mig. Però abans, la filà Ligeros va guanyat el Concurs d'Olleta Alcoyana 1998 i va celebrar el 125 aniversari. Un grup de festers van mostrar el trage antic de la filà baix la pluja de l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1998. A l'any següent si van tindre una esquadra especial per a celebrar que faltaven 7 anys per als propers càrrecs. L'esquadra d'enmig de 1999 va desfilar amb la marxa mora "El kabila". Els esquadrers li van donar idees al dissenyador Alejandro Soler i d'ahí va sorgir una impactant esquadra d'enmig amb una capa blanca. El maquillatge de calaveres cridava més l'atenció que el casc marró amb banyes. Els metalls de bronze, les pells de guepard i les teles roges formaven un trage guerrer molt vistós. A les Entrades de 1999 va bufar molt el vent, però el sol va lluir desde el matí fins el capvespre. 

Tota l'Entrada Mora de 2006 va estar passada per aigua, però el públic va aguantar a les cadires fins la nit. Era l'hora de la filà Ligeros i el seu alférez moro: Vicente Antonio Cortés Ferrer. Mitja hora més tard del previst, i amb la borrasca arreciant, el boato multitudinari es disposava a arrancar al Partidor. Els típics grups mixtes amb panderetes i la carrossa del bust de 2 cavalls obrien un llarg seguici creat per Alejandro Soler. Virginia Bolufer, sempre vinculada a la filà Ligeros, va preparar un ballet de cavalls que es dividia en els de color blanc i els de color negre. La peça musical "El trot" de Bene Ripoll s'estrenava amb l'ajuda dels xirimiters. Cal dir que els músics van demostrar la seua professionalitat en una vesprada de pèssim oratge. La filla de l'alférez moro desfilava en palanquí custodiada per la seua cort i uns esclaus. En canvi la dona de Vicente Antonio Cortés estava acompanyada a la carrossa per les seues nombroses dames. Va ser la volta en que un càrrec va estar acompanyat de més cavallers, formant un compacte grup a camell i en carrossa. Una tribu africana preludiava a l'alférez moro 2006 i el seu rodella. Els dos estaven portejats per 50 homes que movien la plataforma carregant-la als muscles. Una baixada molt efectiva per a Vicente Antonio Cortés amb la composició musical "El moro del Sinc". El trage d'Alejandro Soler seguia l'estètica de les favorites: Metalls daurats, turbant blanc i teles brodades en color roig i negre. Beduïns, arqueres i un ariet precedien al final apoteòsic de l'Entrada Mora 2006, any del 750 aniversari de la Carta Pobla d'Alcoi. Pablo Miró havia dissenyat poques esquadres de negres, però amb el disseny del 2006 es va obrir camí amb prou solvència. El trage tenia un casc daurat amb plomes roges i cueros en tons negres i granate. La faixa de ratlles verdes i blanques feia al·lusió a la filà Ligeros i tenia inclosa una cara de monstre. L'amenaçadora esquadra de negres tenia xicotets ossos d'animal per tot el trage. Un grup de mercaders aplaudia al públic en agraïment per haver suportat la pluja durant tantes hores.  

Amb l'emocionant alferecia mora 2006 encara al pensament, la filà Ligeros va preparar la capitania mora d'immediat. La preocupació pels núvols estava latent el 22 d'abril de 2007, però finalment sols li va ploure a l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos. Va parar de ploure abans de les 5 de la vesprada, hora en que per primera volta anava a arrancar l'Entrada Mora. El resultat va ser positiu i els horaris es van complir. El llarg boato de la filà Ligeros va baixar compacte i amb molts grups de percussió. Les xiques anaven vestides amb trages africans de David Blasco, qui tenia el repte de dissenyar un boato sencer per primera volta. Els alcoyans van contestar amb vítols la bona capitania mora en mans de la filà Ligeros. L'ariet amb cap de cavall i unes palmiteres obrien el pas als cavallers vestits de verd. L'alcoyana Virginia Bolufer va imaginar dos ballets molt novedosos. Un més sensual feia referència al te i la dansa dels vels però el més recordat va ser "Espejismos".  Damunt d'una carrossa, les ballarines simulaven un oasi. Virginia Bolufer es camuflava com l'arena i les altres vestien com si foren el tronc i les fulles verdes d'una palmera de dàtils. La dificultat i valentia del ballet va ser valorat amb forts aplaudiments, sobretot quan la palmera s'obria arriscadament. Bene Ripoll va composar les obres musicals "Miratge" i "Zalaza" per als sorprenents ballets. El capità moro va escollir la marxa mora "Reige" per a desfilar sobre una austera plataforma amb un palmeral i un estanc d'aigua. Rafael Emilio Jiménez Doménech lluïa un trage en tons crema amb una faixa blanca. Ismael Llorens va ser l'autor d'aquest detallat trage ple de filigrana i brodats a la capa negra. Les filles del capità moro 2007 saludaven al públic en una carrossa infantil. Precedida per les omeyes, les dames i l'elegant favorita desfilaven amb la marxa mora "Xavier el coixo". La mare del capità va participar al boato en la part dedicada al zoco àrab. El color groc s'apoderava de l'esquadra de negres, obra de Jordi Sellés. Els penjolls africans, les boles i les banyes a l'altura de la boca convertien als esquadrers en desconcertants aranyes. El cap rapat i pintat de negre i blanc va crear debat, però està considerat un disseny genuí. Jordi Sellés va afegir uns escuts allargats per a fer més ferotge el conjunt. Va sonar per primera volta a Alcoi la coneguda marxa mora " Abenserraig" de Saül Gómez. Sense cap dubte la capitania mora 2007 de la filà Ligeros va tindre molts motius per a ser recordada. 

La crisi econòmica apretava a les filaes alcoyanes en 2013, però la filà Ligeros ja havia superat altres èpoques de pocs diners i baralles internes. L'esquadra d'enmig que va dissenyar Jordi Sellés seguia l'estil tribal que caracteritza al pintor, incloent la que va fer en 2007. El disseny de 2013 era una continuació d'aquella inspiració africana, però respectant els colors de la filà: Roig, negre, blau i blanc a la capa. Una esquadra de negres sense plomes que va desfilar amb la marxa mora "Iel·las" de Saül Gómez. Per fi la filà Ligeros va gaudir d'un any de càrrec amb l'anhelat sol.

A causa de la maleïda pandèmia global, la filà Ligeros s'ha quedat sense poder traure al carrer el seu càrrec de 2020. Rafael Aracil és l'home anomenat Alférez Moro 2020-2021, sent el primer en mantenir el seu personatge fester durant dos anys seguits. No ha sigut per decisió pròpia sinó per culpa el Covid-19, però la seua família continua amb il·lusió la preparació de l'alferecia mora. La coreògrafa Virginia Bolufer va aconseguir un gran prestigi amb el ballet de la palmera de 2007 i repetirà a la pròxima alferecia mora de la filà Ligeros. Rafael Aracil vestirà un trage de Jordi Sellés, creador de tot el boato ligero. L'alférez moro 2020 segur que s'emocionarà molt quan un dia de 2021 puga per fi desfilar amb la marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer. El mateix els passarà als membres de l'esquadra de negres, amb disseny de Juan Climent. Molts ànims per a tota la filà Ligeros i endavant amb l'alferecia mora 2021!

L'emblema de la filà Ligeros són dos cavalls: Un de color blanc i altre de color negre que recorden a les antigues cavalleries lleugeres. Alejandro Soler va dissenyar el trage femení de la filà Ligeros i van ser de les primeres dones en estrenar-lo: A l'Entrada Mora de 2005. Però no es va veure una esquadra femenina de la filà Ligeros fins al 2018, quan les membres de ple dret van formar en la Segona Diana. El disseny femení destaca per la falda roja i negra, el xaleco blau i la faixa a ratlles verdes i blanques. Hi ha un respecte per l'estil propi ligero, excepte per la diadema daurada que substitueix al turbant. Les dones de la filà encara tenen pendent arrancar la Diana o l'Entrada Mora, quan el Covid-19 ho permeta. Serà la banda "Unió Musical de Planes" qui pose música a aquest esperat moment. La marxa mora més característica de la filà és "Als Ligeros", composada per Pedro Joaquim Francés. Va ser una peça musical premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi de 1980. En quant a la Junta Directiva, Miquel Domínguez és el primer tro que es presenta a les reunions en nom dels 138 festers, els 25 veterans, els 12 socis, els 56 juvenils, els 96 infantils i les 52 acompanyants de la filà Ligeros.