HISTÒRIA FILÀ BENIMERINES D'ALCOI

La gestació de la filà Benimerines va ser llarga i va durar uns 10 anys. Les filaes mores d'Alcoi es trobaven estancades en el número de 13. Un fet molt criticat que es produïa desde la desaparició de la filà Granadinos. En 1921 aquesta filà mora tenia càrrec però al no poder tirar avant per una disputa interna, es va retirar. El capità moro Francisco Cabrera va acudir a la filà Llana per a que l'acompanyara desprès dels problemes amb la filà Granadinos. En 1961 les filaes cristianes superaven a les mores al fundar-se la filà Aragonesos. Els bàndols no estaven igualats, però encara no hi havia un projecte per a la filà Benimerines. Un grup de la filà Alcodianos va començar a pensar en una nova filà mora en 1971. La filà Alcodianos s'estava massificant i un grup eixit dels Salesians van pensar en alleugerir la filà fundant una filà mora que renovara les seues il·lusions festeres.


Es va denegar el nom "filà Tuaregs", optant per el d'altra tribu ètnica i valenta d'Àfrica. El nom de "Benimerines" va sorgir de la ment del sacerdot Sebastián Arnau Prats. L'Associacio de Sant Jordi va rebutjar el disseny de Luis Solbes i la filà Benimerines no va poder desfilar en les Festes d'Alcoi de 1972. Les reunions i montepios de la filà Benimerines van seguir durant anys, sense que aconseguiren constituir-se com a filà oficial del bàndol moro. Molts intents fallits van tindre la filà Benimerines durant la dècada i alguns antics alumnes Salesians van abandonar la proposta. El major impediment que posaven els directius per a autoritzar a la filà era que els horaris ja estaven molt constrenyits. En aquella època el Casal de Sant Jordi no considerava oportuna una filà nova, però l'esperança mai la perdrien.

L'empeny de la filà Benimerines va donar el seu fruït el dia 11 de juny de 1979. Allargar la duració de l'Entrada Mora era un gran inconvenient per a augmentar el número de filaes. Altre factor era que el recorregut actual de les Entrades no permetia fer canvis en l'hora d'inici de les desfilades. En l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi es va aprovar la modificació de l'itinerari fester. Les Entrades arrancarien al Camí i no al Partidor, una decisió que mai es va portar a la realitat. Però amb aquest canvi es va donar llum verda a la filà Benimerines. A la filà Benimerines es va apuntar altre grup de la filà Judíos, que també es convertirien en fundadors junt al grup vingut de la filà Alcodianos. La situació anava millorant i la resta de filaes veien amb bons ulls que els dos bàndols empataren en número: 14 a 14. En aquella Assemblea General Ordinària també es va aprovar "La Roda". Un dels avanços més importants per a l'organització de les Festes d'Alcoi. Gràcies a l'invent fester de "La Roda", la filà Benimerines mai va patir la marginació de ser sempre l'última filà en desfilar degut a l'ordre d'antiguitat. Almenys en l'Entrada Mora... El president de l'Associació de Sant Jordi, Enrique Sanus, va viure amb expectació el naixement de la filà més jove d'Alcoi. Durant més de 3 hores es van votar temes polèmics i finalment es va aprovar la filà número 28 de les Festes d'Alcoi. Aplaudiments pels 34 vots a favor, encara que també van rebre 18 vots en contra. Si la filà Aragonesos era la filà del barri de Batoi, la filà Benimerines seria la del barri de Santa Rosa, on tenien la seu social al carrer Xixona. La moral estava molt alta per als 50 festers fundadors de la filà Benimerines. 

Altra filà de nom marroquí pretenia apuntar-se a les Festes d'Alcoi en 1980. Eren la filà Almohades que va acabar unint-se a la filà Benimerines, ja que portaven més temps intentant la seua aprovació. El disseny oficial de la filà Benimerines es va presentar en un acte privat al gener de 1980. El problema del trage oficial és que la xilava era molt pareguda a la de la filà Magenta. Es va optar per canviar-la i que es convertira en una capa blanca. El dissenyador Paco Aznar va reinterpretar el disseny primitiu que havia fet Luis Solbes als anys 70. Alfonso Aura s'havia convertit en el representant més important de la filà Benimerines i per això va ser ell qui va presentar el trage a l'hotel Reconquista. 200 persones entre festers, primers trons, junta directiva, periodistes, socis i simpatitzants van acudir al sopar de germanor del 26 de gener, on es va veure per primera volta el policromàtic trage benimerí. És l'única filà d'Alcoi amb el turbant negre i les mànegues de la camisa són grogues i verdes. El xaleco roig i la faixa blava aporten color. Però el símbol més destacat de la filà Benimerines són els seus bombatxos blancs a ratlles negres verticals. El creador Paco Aznar la va descriure com "la primera de Tergal", en al·lusió al teixit dels bombatxos i a les antigues denominacions de les filaes com a "Primera de Llana".

Els Benimerines eren guerrers de tribus nòmades del nord d'Àfrica. Altres noms relacionats són "Banumarins" o "Merínidas", com també els anomenaven els cristians. Els descendents de Merins eren molt bèl·lics i van derrotar als Almohades al segle XIII. Habitaven les muntanyes de l'Atlas i en 1269 es van apoderar de les ciutats de Marrakesch i Fez. El nazarita Mohamed II de Granada va sol·licitar l'ajuda dels Benimerines per a lluitar contra la Corona de Castella. Van desembarcar en Granada conquerint molts territoris del sud de la Península Ibèrica, i van fundar la seua pròpia dinastia en Al-Andalus. Eren àrabs cultes però també beduïns i periòdicament anaven canviat de residència, com ja feien al desert del Sahara i al Magreb. En 1340 van ser vençuts en la famosa batalla de Salado a Cadis i van abandonar Al-Andalus. La tribu bereber mai va tornar a xafar terres de la Península Ibèrica i també van perdre Gibraltar i Tarifa al enfrontar-se a les tropes cristianes de Alfonso XI i Pere IV d'Aragó.

Tornant a la filà alcoyana, la Glòria Major de 1980 es va convertir en tota una novetat per l'estrena al carrer del trage oficial de la filà Benimerines. El primer tro va ser el glorier oficial i el xiquet Jaume Aura Monllor el glorieret infantil del primer any als carrers d'Alcoi. El bon temps va recolzar a la filà Benimerines en la seua primera participació en la Diana i les Entrades del 22 d'abril de 1980. Els aplaudiments demostraven l'èxit rotund de la nova filà Benimerines. També van participar en la visita a Fontilles i en el concurs d'Olleta del Mig Any. En 1982 el músic de Muro Francisco Esteve Pastor li va dedicar una marxa mora a la filà Benimerines. Aquesta poderosa peça musical acompanya tots els anys a la filà en l'Entrada Mora i es titula igual que la filà: "Benimerines". La banda de música de la filà era la de Muro. Per això s'interpretaven obres del compositor com "La Penya el Frare" o "Entre moros va la cosa". Pepe Gonzalvo, escultor del monument a Sant Jordi a La Rosaleda, va desfilar amb la filà Benimerines en 1983, any en que s'havia estrenat aquell Sant Jordi de ferro. 

Un lustre desprès de la seua aprovació, la filà Benimerines tenia que fer front a l'alferecia mora amb 65 membres de ple dret, 50 xiquets i 90 socis. Rafael Rodes Payà no va ser sols el primer alférez benimerí, sinó també el primer càrrec de la seua recent història. El disseny de Paco Aznar conjugava molt bé els colors de la filà Benimerines, incloent les ratlles negres i blanques al turbant. Tant l'alférez moro com la favorita i els rodelles van desfilar a peu en la magnífica Entrada Mora de 1984. Mercaders, cavallers i huríes acompanyaven a Rafael Rodes i la seua capa blava. Alejandro Soler es va encarregar del boato de la filà Benimerines, i també de la seua primera esquadra de negres. Un disseny impactant amb un casc ple de plomes i una túnica d'estil africà. Van desfilar amb la marxa mora "L'ambaixador" de l'alcoyà Amando Blanquer.

Francisco García va ser el primer capità moro de la filà Benimerines en 1985. A més a més també va ser el primer capità moro en desfilar per darrere del Castell de Festes. El canvi de recorregut s'havia tingut que fer per la nova distribució de la Plaça d'Espanya. Es va instal·lar una nova tribuna i es va veure imatge distintes dels càrrecs junt al Campanar de l'Església de Santa Maria. Francisco García va desfilar en una carrossa alada arrastrada per ràpids cavalls. El seu rodella portava el mateix sumptuós trage, destacant el blanc, el granate i el negre d'un altíssim turbant mai vist. Alejandro Soler es va encarregar del sorollós boato del capità moro, on també desfilava la favorita sobre un palanquí. La bonica esquadra de negres de Paco Aznar va desfilar amb la marxa mora "Fran-Semp" sobre un cel gris. Però no va aparèixer la pluja que havia parat durant 45 minuts l'Entrada Cristiana pel matí. El dia Sant Jordi va lluir el sol, però el dia els Trons va tornar a ploure i Francisco García es va desmaiar pels nervis.

Poc va tardar la filà Benimerines en tindre al seu primer Sant Jordiet. El xiquet Pablo Daniel García Moreno va prolongar els anys de càrrec de la filà Benimerines al convertir-se per sorteig en el patró d'Alcoi en 1986. La seua corassa romana va ser molt alabada, però no tant la conducta del xiquet. Pablo Daniel García va ser un Sant Jordiet atípic. Es va queixar molt del pes de la bandera i es mostrava enfadat durant la Processó General pel llarg recorregut. Segur que si va disfrutar de l'Aparició llançant fletxes desde el Castell de Festes. No li agradava el protocol de l'Associació de Sant Jordi i volia llevar-se el casc pel pes que tenia que suportar. Tan sols tenia 8 anys quan va ser el Sant Jordiet 1986 i era comprensible la seua actitud rebel.

Altre xiquet de 8 anys seria el següent Sant Jordiet de la filà Benimerines. Vicente Raduán Gomis va compartir el càrrec amb el seu germà bessó José Raduán. En 1988 es va instaurar el moment de tirar clavells al pas del Sant Jordiet al carrer Sant Llorens. La filà Benimerines va ser la creadora d'aquesta espectacular "llançada de clavells", sent una idea de la pròpia família del Sant Jordiet Vicente Raduán. L'estora de flors està formada per milers de pètals blancs i rojos de clavells. Un acte dins de la Processó de la Relíquia que ja havia organitzat la filà Benimerines en anys anteriors, però va ser oficial a partir del 23 d'abril de 1988. Vicente Raduán va ser un dels pocs xiquets en portar corona de laurel i no casc, encara que al seu trage lo més destacat era el Barranc del Sinc a la corassa.

Per a celebrar el dècim aniversari de la filà, els Benimerines van crear un concurs radiofònic que hui en dia continua escoltant-se: "Alcoi fester". El locutor de ràdio alcoyà Paco Aznar ja era membre de la filà Benimerines i es va involucrar molt en el projecte, com també s'havia involucrat en el disseny del trage oficial a pesar de ser fester de la filà Cides. En 1990 la filà Benimerines també va editar un casset que tenia gravades les Ambaixades, ja que es complien 150 anys del primer text imprès. Alejandro Soler va dissenyar una nòmada i guerrera esquadra d'enmig 1991 per a la filà Benimerines. Per a ser la primera volta que tenien el Mig, els esquadrers van passar prou desapercebuts amb les pells de guepard. Eren soldats amb espindarga que desfilaven amb la marxa mora "El negro Sansón".

Amb el pas dels anys la filà Benimerines va anar agafant experiència i al 1998 ja estava ben consolidada. Els tocava l'alférez moro i van plantejar un boato molt africà, segurament el més africà de la història. El propi alférez moro, Francisco Berenguer Sanchis, portava un trage molt salvatge i guerrer centrar en els colors negre i blanc. El roig i les banyes i ossos també formaven part del disseny de Luis Sanus. Els cavallers i l'alférez moro, la favorita i els rodelles i el ballet del tòtem de Virginia Bolufer van estrenar tres obres musicals de Àngel Lluís Ferrando. Es titulaven "El guerrer", "L'elegida" i "El bruixot" respectivament". L'amenaçant esquadra de negres portava un disseny de José Moiña en la que el color roig i el maquillatge aportaven molta ferocitat. Els esquadrers van desfilar resignats desprès de tota l'aigua que havia caigut durant l'Entrada Mora de 1998. La marxa mora escollida va ser "Tariks", que Francisco Esteve Pastor va dedicar a la filà de Muro. Francisco Berenguer Sanchis és probablement el càrrec més tribal no sols de la filà Benimerines, sinó també de la història de Nostra Festa.

El sol si va visitar a la filà Benimerines en el seu any de capitania mora. Baix un cel blau arrancava a les 4:30 el boato de les tribus del Magreb. L'Entrada Mora 1999 va estar acompanyada del vent, però això no li va importar a José Figuerola Jordà. El fulles de figuera van estar presents en un boato amb amplia participació femenina, on no van faltar els peveters. Els nombrosos dissenys que es van presentar van ser una creació del gran Alejandro Soler, incloent l'esquadra de negres. Curiosament el capità moro va desfilar amb la marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer. A la carrossa plena de caps d'elefant no sols anava José Figuerola, sinó també el seu fill com a rodella. Les favorites van desfilar amb la marxa mora "Guàrdia Jalifiana", destacant la carrossa amb dos coloms gegants. Molts grups del boato desfilaven en moviment, però els ballets més destacats van ser el de Virginia Bolufer amb grans capes i el de Inma Cortés. La prestigiosa coreògrafa alcoyana tornava a les Entrades d'Alcoi amb un ballet que representava el jardí del Teneré amb la peça musical "Sahara".

La sort estava de part de la filà Benimerines i en la seua curta història ja han tingut 3 Sant Jordiets. L'últim va ser José Manuel Bueno Ruiz en 2003. L'artista polifacètic Paco Aznar va innovar en el trage romà al crear un casc d'un blau elèctric. Un color poc utilitzat per al Sant Jordiet, mentre que la capa era la típica de color roig. El Sant Jordiet es va estrenar en la Processó de la Relíquia del 4 de maig de 2003. La filà Benimerines va repartir milers de dotzenes de clavells al públic per a adornar el tapís floral de José Manuel Bueno Ruiz.

La filà Benimerines celebrava els seus 25 anys en 2005, quan també els pertocava l'esquadra d'enmig. El disseny va sorprendre i és prou recordat per la innegable inspiració nòmada. 13 tuaregs sorgien del desert per a baixar pels carrers d'Alcoi al compàs de la marxa mora "Ali Geabà-Spyros". Eren beduïns en tons negres que recordaven l'origen històric de la filà Benimerines. Un trage auster que s'allunyava d'altres esquadres de negres més senyorials. Alfredo Mullor va pensar que la millor arma per als esquadrers era una espindarga. A part de les cordes, també portaven una cantimplora de pell d'animal sobre la capa roja.

La pluja va repetir com a convidada per segona volta consecutiva en una alferecia mora de la filà Benimerines. Va ser en la vesprada del 22 d'abril de 2012, quan el boato dissenyat per Santi Carbonell estava preparat al Partidor. Al boato va eixir un alfarer modelant plats de fang. El ballet Gawazi li feia un homenatge al cabo batidor de l'esquadra de negres. Els esquadrers van desfilar a la meitat del seguici amb la marxa mora "Paco el chollat". El tribal ballet de Virginia Bolufer antecedia a la carrossa dels cavallers i les dames. Juan Antonio Canalejas, les seues favorites i la resta de familiars van portar trages de David Verdú. Van ser els encarregats de tancar l'Entrada Mora 2012 baix els paraigües i estrenant la marxa mora "Al-faris".

Com era d'esperar, en 2013 la filà Benimerines va acceptar la capitania mora. L'alegria es va viure d'una forma continguda i gelada, degut al lamentable moment econòmic que travessava la societat. Encara que a l'Entrada Mora 2013 lluïa el sol, la gent no estava per a massa celebracions. El tercer capità moro de la filà Benimerines va ser Jordi Pascual. És un dels càrrecs més recordats de la dècada per varies raons: El senzill trage pastoril dels seus fills i del propi Jordi Pascual Ferrer. També per la peça musical "Al-er", una adaptació de la banda sonora que va fer Ignacio Sánchez Navarro. I sobretot per la polèmica del niqab. Un grup de mores cantant arrastraven la plataforma del capità moro i els seus rodelles. El conjunt formava l'escut de la filà Benimerines, amb ratlles de color blanc i negre. El debat es va produir per l'utilització d'uns burkes islàmics que van ofendre a alguns col·lectius. Va ser l'únic grup del boato que anava totalment tapat, ja que la resta del seguici es basava en els oficis musulmans tradicionals. El ballet Gawazi va representar el mar i les conquestes dels Banumarins en vaixells. Per altra banda, el ballet de Carmina Nadal va recuperar les figures dels 4 genets de l'Apocalipsi. La favorita, amb trage d'Alfredo Mullor, va desfilar junt a les seues dames al so de la marxa mora "10 de setembre". L'esquadra de negres va agradar molt pel seu estil bèl·lic i el colorit. Juan Climent firmava aquesta part de la impressionant capitania mora 2013 de la filà Benimerines.

Com la filà no té un malnom conegut, és molt popular la frase "Toqueu timbals i clarins, que arriben els Benimerins". Als últims anys la filà Benimerines s'ha caracteritzat per incloure a les Entrades una roponà prou nombrosa. A pesar de no ser una filà excessivament gran, si tenen grups joves que animen l'ambient i preparen roponaes molt estridents. Els crits de guerra i la percussió són habituals en la desfilada d'una filà tan guerrera com els Benimerines. És el cas de 2016, quan una tímida pluja els va sorprendre en ple carrer Sant Nicolau.

L'esquadra d'enmig 2019 va buscar un disseny que tinguera els colors blanc, negre i groc, tan representatius de la filà Benimerines. Predominaven els brodats ja que es tractava d'una esquadra de negres elegant de Juan Climent. No obstant, l'esperit de l'esquadra nòmada de 2005 seguia present, ja que molts esquadrers repetien i van escollir la mateixa mora de Vicente Pérez Esteban. Els veterans de la filà van produir un lamentable tall en l'Entrada Mora 2019 pel ritme lent al que va baixar l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines. Tal volta el bon temps va fer que els moros es relaxaren durant la desfilada de la mitja lluna.

Les esquadres de negres de la filà Benimerines tenen dos vessants molt diferenciades. Les d'estil 100% tribal i les d'estètica tuareg. D'entre les més destacades estan la del Mig de 2005, quan van trencar tots els esquemes amb un disseny simple però efectista i obscur. El referent de les esquadres de negres africanes és la de 1998, en molta concordança amb la resta del boato. Juan Climent és el dissenyador més reclamat per la filà Benimerines als últims anys, però Paco Aznar també va tindre un gran paper als anys 80. Per últim no ens podem oblidar de la tasca d'Alejandro Soler per a donar-li a la filà Benimerines una personalitat pròpia. L'aclamat artista va crear la primera esquadra de negres de la filà en 1984, recordada per les plomes de pavo real.

Paco Aznar tenia que ser el dissenyador del trage femení, ja que també havia sigut l'autor del trage masculí de 1980. En 2007 les dones de la filà Benimerines van lluir un encertat disseny que manté els bombatxos amb ratlles negres. Actualment la banda de música que acompanya a la filà és l'Agrupació Musical de Manuel, poble de la província de València. Els 60 músics interpreten la marxa mora "Benimerines" per als 102 components de la filà. També compten amb un centenar de xiquets i joves, 12 protectors, 11 jubilats, 16 socis i 19 acompanyants. El primer tro al 2019 ha sigut Marcos Verdú, però la filà Benimerines té en la ment i al cor el primer tro que va faltar en 2007: Enrique Sevila Maestre.

La filà Benimerines es prepara per a viure una destacada efemèride en l'imminent any 2020. El seu 40 aniversari. Desde 1980 són moltes les desfilades en les que la filà Benimerines ha aportat color a les Festes d'Alcoi. Una filà moderna, que sense tindre a les esquenes una llarga trajectòria s'ha guanyat l'estima i respecte dels habitants de la ciutat dels ponts. En abril de 2020 veurem que estan organitzant per a aquesta data especial dels 40 anys desde la fundació. Enhorabona Benimerines!