miércoles, 25 de marzo de 2020

ÀNGEL LLUÍS FERRANDO: EL DIRECTOR D'ALCOI

El pròxim director de l'Himne de Festes d'Alcoi és el músic Àngel Lluís Ferrando Morales. Abans del seu moment estel·lar al dia dels músics 2020, volem recordar les seues obres musicals més significatives. Àngel Lluís Ferrando va nàixer en 1965 i és titulat superior en Direcció d'Orquestra i Musicologia al Conservatori d'Aragó. Ha realitzat cursos de pedagogia, anàlisi i composició, junt a altres especialistes de prestigi. Desde 1987 és compositor de música per a cine i ha fet concerts simfònics en Mèxic, Estats Units, Taiwan i Espanya. Com a director de bandes de música s'ha encarregat de la Societat Musical l'Aliança de Mutxamel (1997-2001) i la Unió Musical de Bocairent (2002-2005). Forma part del grup Esclats (quartet de percussió) i és professor de llenguatge musical i harmonia al Centre Instructiu Musical Apolo d'Alcoi. Desde gener de 2007 és el director de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i segueix la seua tasca en l'actualitat. Va agafar el relleu de Gregorio Casasempere Gisbert, qui portava 28 anys com a director de la banda de música més vella d'Alcoi. Àngel Lluís Ferrando sempre ha tingut un gran respecte per Amando Blanquer i Camilo Pérez Monllor. Una de les seues marxes mores preferides és "A la Meca", composada en 1910 per Gonzalo Blanes Colomer. També demana més popularitat per a la marxa mora "L'ambaixador" del seu admirat Amando Blanquer. El seu coneixement profund de la música festera l'ha convertit en un compositor de gran qualitat. L'alcoyà Àngel Lluís Ferrando té un estil dinàmic i teatral que està molt relacionat amb la seua afició i vinculació al teatre. Una de les grans demostracions de la música teatral és "Cucafera", inaugurada a la Mostra de Teatre d'Alcoi 1994. La peça formava part d'una dramatització en la que s'intentava despertar a un drac. També té moltes composicions per a dansa.


Es va estrenar a les Festes d'Alcoi en 1991 composant una fanfàrria per al ballet de Inma Cortés, a l'alferecia mora de la filà Cordoneros. La confiança de la filà Cordoneros en Àngel Lluís Ferrando va continuar en la capitania mora de 1992, amb la peça musical "Ussak" i "Huseyni". La seua unió a la música per a ballets va seguir amb "Mascarada", un èxit que va acompanyar al primer ballet de Carmina Nadal. "Mascarada" sonava innovadora i quedava molt bé en la lluita del bé i el mal a l'alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos. 1994 va ser el millor any d'Àngel Lluís Ferrando com a compositor. Va participar en la capitania cristiana i l'alferecia cristiana. Per a la filà Alcodianos a composar "Nanos i gegants", "L'entrà del capità cristià 1994", "Remuga capità 1994", "Eques", "Titellam" i "Aixadelles". Amb la filà Aragonesos va estrenar "Preludi", "Auca" i "Postludi". Un any molt productiu en la carrera del músic alcoyà. Al 1995 va seguir col·laborant amb la filà Aragonesos amb les obres musical "L'Adalid" i "Dansa de guerra i mort". Per a l'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides va composar "Xusma", que no va tindre ressò. Si va ser més important per a Àngel Lluís Ferrando l'encàrrec de la filà Benimerines en 1998. Es va encarregar de la majoria de música de la plujosa alferecia mora. Al boato va sonar "La Tribu", "El bruixot" amb el ballet de Virginia Bolufer, "L'elegida" per a la favorita i els rodelles i "El Guerrer" per al propi alférez benimerí: Francisco Berenguer. Al 1999 Àngel Lluis Ferrando va composar l'oblidada peça musical "Dragó" per a un ballet de l'alferecia cristiana de la filà Gusmans. A l'any següent la filà Gusmans va estrenar al seu boato la peça musical "Gaudiam IV", que acompanyava a un drac articulat de la capitania cristiana. Amb el canvi de segle, Àngel Lluís Ferrando es va especialitzar en les composicions per a ballets d'Alcoi: Muharrakat i Al Atrass a l'alferecia mora 2001 de la filà Miqueros i "Feres" a la capitania cristiana 2003 de la filà Almogàvars. En quant a pasdobles, Àngel Lluís Ferrando té una llista curta formada per "Sergio" i "Estirpe bereber". Un punt d'inflexió en la carrera artística de l'alcoyà va ser 2005. La filà Muntanyesos li va encarregar una marxa cristiana trencadora per a l'alferecia cristiana. L'esquadra de negres va estrenar "Tempora Belli", la primera marxa cristiana amb coral incorporada. Més avant altres compositors van posar de moda les veus vocals a les marxes cristianes, però Àngel Lluís Ferrando va ser el precursor amb "Tempora Belli". Una peça musical difícil i que els festers no van comprendre. La coral crevillentina cantava melodies medievals i de música sacra, amb fragments de cants gregorians que van sorprendre al públic per estar escrits en llatí. No es pot qüestionar la qualitat i transcendència de "Tempora Belli" en la música festera, encara que no és massa escoltada. El mateix passa amb "Cruïlla de Cors", altra marxa cristiana de l'autor que no té el mèrit que mereix. Per a la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos també va composar "El dimoni moro", "Els Gremis" i "Seduïts per la cort". Tres obres musicals poc conegudes que s'interpretaven amb xirimites. 2008 va ser de nou molt intens per a Àngel Lluís Ferrando, al composar varies marxes cristianes per a l'alférez aragonès: "Alcaide d'Alcoi" i "Adalid de la cristiandat". "Ishtar" va ser creada per al capità moro 2011 de la filà Realistes: Toni Aracil. És probablement la marxa mora més fluixeta d'Àngel Lluís Ferrando Morales. Als últims anys l'autor ha rebut encàrrecs de dos capitans cristians d'Alcoi: Toni Giner al 2014 i Luis Sanus al 2017. Per a la filà Gusmans es va estrenar "Pax in nomine domine" i per a la filà Almogàvars "Rictus", coincidint en l'any en que Àngel Lluís Ferrando va patir un ictus. La seua última composició per a Festes de Moros i Cristians és "Sorginak", estrenada a la capitania cristiana 2018 de la filà Navarros. Àngel Lluís Ferrando ha posat la seua imaginació al servici de l'art i el resultat és una notable carrera professional com a compositor de música festera. Gràcies director, desitgem que el cant de l'Himne de Festes 2020 siga molt especial per a tu.

- MASCARADA (1993)

-NANOS I GEGANTS (1994)

-REMUGA CAPITÀ 1994 (1994)

-TITELLAM (1994)

-POSTLUDI I L'ADALID (1995)

-LA TRIBU, EL BRUIXOT I L'ELEGIDA (1998)

-EL GUERRER (1998) -FERES (2003)

-TEMPORA BELLI (2005)

-CAPITÀ DE CAPITANS (2007)

-SEDUÏTS PER LA CORT (2008)

-ELS GREMIS (2008)

-CRUÏLLA DE CORS (2008)

-ALCAIDE D'ALCOI (2008)

-ISHTAR (2011)

-PAX IN NOMINE DOMINE (2014)

-RICTUS (2017)

viernes, 20 de marzo de 2020

APLAÇAMENT FESTES D'ALCOI 2020: ELS CÀRRECS OPINEN

Alcoi i la resta d'Espanya s'ha paralitzat per a fer-li front al Coronavirus. Una pandèmia a nivell global que està fent molt de mal a l'economia, el sistema sanitari i la moral de la gent. Però el confinament tancats a casa està servint per a valorar més als treballadors d'hospitals i tendes, com també per a apreciar la vida normal. La gent s'ha tancat a les seues cases per a no propagar la malaltia i hi ha que prendre l'aïllament amb calma i bon humor. Hi ha que evitar les aglomeracions, tindre cura de la higiene i actuar amb serenitat. Als últims dies s'han escoltat marxes mores en alguns balcons de la ciutat, per a animar l'ambient. El gran Gori Casasempere va tindre l'excel·lent idea de interpretar desde el seu saló un pasdoble al piano. L'obra és de sobra coneguda: "Chordiet" i l'autor és el seu propi pare. Gregorio Casasempere Juan li va dedicar "Chordiet" al seu fill Jordi.


El Coronavirus ho ha canviat tot, inclús les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en honor a Sant Jordi. En 2020 no seran en abril i falta que la Junta Directiva pose en una data oficial per als mesos següents. Idees hi ha varies: Celebrar la Trilogia Festera Alcoyana en juliol, amb un guió d'actes més enfocat en un horari vespertí i nocturn. Seria extraordinari veure una Entrada Mora per la nit, com es fa a Ontinyent o Cocentaina. O reviure una Entrada Cristiana de vesprada, amb l'alférez cristià desfilant amb l'enramada encesa com a l'any 1976. Altra opció és celebrar-la en setembre, enllaçant les Festes de Moros i Cristians amb la Romeria a la Font Roja i la Fira Modernista. L'última opció per a no passar tanta calor és celebrar tots els actes en octubre. Aprofitar el Mig Any sembla un error al repercutir en la preparació de les Festes de Sant Jordi de 2021. Sense Mig Any, els càrrecs festers de 2021 no tindrien la seua presentació oficial ni bastants mesos per a organitzar actes culturals. Els capitans i alferes de 2020 eclipsarien als següents i és una proposta amb avantatges i inconvenients. De moment no hi ha un calendari oficial, tal i com va dir Juan José Olcina Navarro en la roda de premsa junt a l'alcalde d'Alcoi. El president de l'Associació de Sant Jordi estudiaria tots els plans per a consensuar una decisió que agrade a tots els implicats. De moment estan cancel·lats tots els concerts d'exaltació de música festera.

Els 4 càrrecs principals de les Festes d'Alcoi 2020 han donat el seu punt de vista sobre la suspensió de la Trilogia Festera Alcoyana. Pau Sellés desde Ara Multimèdia els va fer algunes preguntes sobre quines expectatives tenien i com estaven els ànims. Per al capità moro no s'acaba el mon i vol gaudir de bona salut quan es desenvolupen les Festes. El cordonero Rafael Tortosa coneix l'estrès de prendre decisions pel bé comú, ja que va ser president de l'Associació de Sant Jordi. Com a capità moro ha trobat una part positiva a l'assumpte. Acaba de ser iaio d'un xiquet i podrà ser el seu rodella. Confia en no solapar-se amb els càrrecs de 2021, ja que Nostra Festa és germanor. El capità cristià de la filà Muntanyesos és troba més disgustat perquè pensa que les Entrades no es celebraran abans d'estiu. És normal que desprès d'esperar la capitania durant 16 anys, Alfonso Moreno estiga un poc apagat ara que ja ho tenia tot preparat. Dies abans de l'anunci de l'aplaçament, la filà Muntanyesos va celebrar un assaig apoteòsic amb més de 300 persones i els ànims han baixat. Però la salut és el primer i Alfonso Moreno està digerint la notícia com la resta de població. Rafael Aracil opina que el retràs en les dates és un encert i afirma amb resignació que no hi ha més remei. L'alférez moro de la filà Ligeros estava trist però les mostres de suport l'han abromat. La situació és inaudita però està confiat en que la banda de Beniarres no li falle. També hi ha un compromís per a que els trages dels boatos no s'estrenen en altres pobles abans que en Alcoi. L'alférez cristià i la resta de càrrecs no tindran problemes per a emmagatzemar les carrosses, ja que l'Ajuntament d'Alcoi ha oferit unes naus industrials per a guardar-les fins que siga el moment. Per a Ximo Brotons de la filà Cruzados, ja hi haurà temps per a fer festa, en març hi ha que quedar-se en casa. Al ajornar-se les Festes 2020 es va sentir decepcionat i va passar males nits. Però Ximo Brotons i la seua família han fet la reflexió de que la seua alferecia cristiana passarà a la història. Això ha animat i tranquil·litzat a la filà Cruzados i les participants del boato. La duració del càrrec de Fernando Rius com a Sant Jordiet serà la més llarga del segle XXI i el xiquet xano espera viure les Festes de Moros i Cristians més grans i recordades. Enviem molt d'afecte als càrrecs i als festers i festeres en general.

A continuació enllacem moltes obres de música festera per a escoltar-les durant els dies de tancament en casa. Segur que alegraran a alcoyans i alcoyanes que anhelen que acabe ja aquesta crisi del Coronavirus.

viernes, 13 de marzo de 2020

AJORNADES LES FESTES D'ALCOI 2020 PEL CORONAVIRUS

L'Associació de Sant Jordi ha decidit cancel·lar les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2020. Les dates acordades, 25-26-27 d'abril, han sigut ajornades a més avant per motiu de la crisi sanitària i econòmica provocada pel Coronavirus. Una pandèmia que ja ha afectat als Carnestoltes de Venècia, la Magdalena de Castelló, les Falles de València o la Setmana Santa d'Alacant. Desde feia dies s'anava comentant la probable suspensió de les Festes de Sant Jordi 2020. El virus dona mals auguris i ja hi han molts casos d'infectats i morts en Espanya. La comunitat autònoma més afectada és Madrid, però els valencians patirem l'èxode de molts castellans cap a la costa de Llevant. Demanem cordura per a no acabar com Itàlia.
S'han viscut moments molts durs al Casal de Sant Jordi, amb una tristesa sense precedents perquè les circumstàncies no s'havien viscut mai. Juan José Olcina, president de l'Associació de Sant Jordi es mostrava molt afectat en la roda de premsa. No ha pogut evitar plorar moments abans de la seua intervenció per a explicar la suspensió de les Festes d'Alcoi. La regidora de tradicions enceta el seu primer any en el càrrec amb aquesta mala notícia. Carol Ortiz s'ha apropat a Juan José Olcina per a oferir-li un mocador per a secar-se les llàgrimes, com a demostració de unió. L'alcalde d'Alcoi ha anunciat que tots els actes previs de Nostra Festa també han sigut suprimits per ara. Això inclou que no hi haurà Glòries, ni processons ni presentació de la revista i el Cartell de Festes. El pintor Jordi Sellés té temps per a rectificar les dates del seu Cartell 2020, davant aquesta situació extraordinària.

Davant la situació lamentable, sols queda dir que el més important és la salut i renaixerem de les cendres per a celebrar unes imborrables Festes de Moros i Cristians al llarg de 2020. No hi ha un calendari previst, però es parla de celebrar la Trilogia Festera Alcoyana en juliol, com a les Falles de València. Altra possibilitat per a evitar la calor seria aplaçar-les fins al Mig Any. Però celebrar les Festes 2020 en octubre significa deixar molt poc marge per als preparatius de 2021. No es contempla anular les Festes d'Alcoi 2020, abans o desprès tindrem música festera als carrers.
Molts ànims per als primers trons, músics, festers i festeres en general, públic, alcoyans i alcoyanes, coreògrafes, dissenyadors, compositors i acompanyants de les filaes i boatos. En especial tot el suport a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Xanos, Maseros, Llana i Navarros per tindre càrrecs en 2020. Una abraçada molt forta per a Alfonso Moreno, Ximo Brotons, Rafael Tortosa, Rafael Aracil, Fernando Rius i les seues famílies. Quan la situació millore aplaudirem i recolzarem més que mai als càrrecs 2020 i tot Alcoi estarà al carrer. Sense cap dubte serà un any històric que no podrem oblidar. Les Entrades d'Alcoi fora del seu abril habitual, però amb la situació sanitària més normalitzada. Les Festes de Sant Jordi tenen segles de tradició i ens han donat lliçons de supervivència i resiliència. La germanor gravada en ment i cor. És temps de paciència i remar en la mateixa direcció.

Si tens símptomes del Coronavirus (febre, tos, dificultat respiratòria) no hi ha que acudir als centres de salut ni a Urgències. Per a no propagar la malaltia, és millor cridar al telèfon 900300555. Es tracta de parar per seguir i com va dir la Fallera Major de València "Açò també passarà". Tota la solidaritat amb els afectats pel Covid-19, tant per causes laborals com per causes de salut. La societat festera entén la decisió presa per l'Ajuntament d'Alcoi i és sent orgullosa de la pinya formada per a arribar al consens. Per a no precipitar-se les dates de la Trilogia Festera Alcoyana 2020 s'avisaran més endavant. Desitgem que la greu pandèmia del Coronavirus vaja millorant poc a poc. Les recomanacions davant l'emergència sanitària i el col·lapse dels hospitals és no eixir de casa. L'aïllament és la millor forma de combatre aquesta forta grip tan contagiosa. Amb esforç i posant de la nostra part ho superarem. Hi ha que fer cas a les autoritats per a que els 3 casos de Coronavirus en la comarca no es multipliquen. La societat alcoyana eixirà reforçada d'aquest moment històric de les Festes de Moros i Cristians. Desde 1940 s'han celebrat les Festes de Sant Jordi ininterrompudament.
Et vull Festa. Ens ha tocat viure temps difícils i inimaginables. La sensació d'impotència és amarga, sobretot quan ens lleven una tradició tan estimada. Però no ens frustrem perquè un virus xinés ens ha robat la primavera. L'esperança farà que les Festes d'Alcoi 2020 siguen més especials que mai, fins hi tot més emotives que aquelles viscudes baix una pluja torrencial. Com a consol, esperem preservar la vida de milers de persones, sacrificant allò que més estimem. Gràcies per la comprensió i ànims a tots i totes.
VISCA ALCOI I VISCA SANT JORDI!

sábado, 7 de marzo de 2020

LA CRISI DEL CALENDARI: ALCOI 1970

Es compleixen 50 anys d'una de les polèmiques més fortes que ha viscut Nostra Festa. Per a entrar en context, Alcoi es trobava en 1969 en una etapa d'esplendor decreixent, desprès d'uns anys de plenitud econòmica, social i cultural. L'Associació de Sant Jordi s'havia consolidat com a institució organitzadora de les Festes de Moros i Cristians. Als darrers anys la Junta Directiva de Francisco Boronat Picó havia introduït nous actes com la Glòria Infantil, l'Acció de Gràcies o el Mig Any. El traspàs per a un nou president del Casal es va produir en maig de 1967, amb l'arribada de Jorge Silvestre. L'Associació de Sant Jordi volia adaptar-se als nous temps i afrontava la nova dècada amb optimisme. Però a finals de 1969 es va iniciar una batalla en el mon fester d'Alcoi. Molta gent ja parlava de moure la Trilogia Festera Alcoyana fins al cap de setmana. Les Entrades de 1969 es van valorar positivament pel capità moro de la filà Marrakesch i negativament pel desordre de la desfilada cristiana. Les Festes 1969 es van celebrar als tradicionals 22, 23 i 24 d'abril: Dimarts, dimecres i dijous. Els enfrontaments començaven a ser palpables quan l'Ajuntament va intervindre en la decisió del canvi de dates per a 1970. Any en que la filà Navarros celebrava 100 anys de la seua fundació.

La proposta de modificar la Trilogia Festera es basava en traspassar-la a l'últim cap de setmana del mes: 25, 26 i 27 d'abril de 1970. Però la societat alcoyana en massa no estava disposada a renunciar a l'estimat 22 d'abril com a dia de les Entrades. No veien problema en que caiguera dimecres, dijous i divendres. El 5 de novembre de 1969 es va convocar un Ple a l'Ajuntament tan sols per a debatre el trasllat de dates festeres. L'Acord entre partidaris del cap de setmana i defensors de la tradició s'intuïa impossible. L'Associació de Sant Jordi havia acceptat el canvi de dates amb 29 vots a favor i 27 en contra. El consens no era fàcil, ja que  fins hi tot l'alcalde d'Alcoi va votar en contra del canvi. Francisco Vitoria Laporta va cridar "El meu no és en majúscules". El regidor de Festes, Jorge Trelis Blanes, també es va pronunciar al·legant "El meu si també és en majúscules". La consulta a entitats locals va rebre un rotund no per part del "Consejo del Movimiento" i del sindicat del tèxtil. Degut a la desunió dels festers per aquest assumpte, es va demanar celebrar un referèndum. Mai s'ha portat a terme.

La disparitat d'opinions ja existia en 1958, quan els alcoyans es queixaven de que celebrar les Festes de Moros i Cristians en abril significava pluja segura. Fins hi tot es va proposar que les Festes d'Alcoi es celebraren en juliol. En 1964 es va fer un intent frustrat de que la Trilogia Festera Alcoyana caiguera el cap de setmana del 26, 27 i 28 d'abril. Les filaes Llana, Magenta, Vascos i Abencerrajes va rebutjar la proposta de 1970 per quebrantar el sentit tradicional de Nostra Festa, encara que altres filaes opinaven que el canvi de dates no afectava al contingut històric de les Festes de Sant Jordi. Roque Monllor Boronat disfrutava de gran prestigi per haver sigut el capità moro 1969 i defenia que les Entrades podrien celebrar-se en diumenge per a que hi haguera més públic de fora. Roque Monllor era un senyor molt tradicional, però havia viscut la seua capitania mora amb la filà Marrakesch desde el punt de vista de les Festes entre setmana. Aquest fester veterà té dedicada una marxa mora preciosa de l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. "Bon capità" va guanyar el primer premi al Concurs de Música Festera d'Alcoi 1971.


El 18 de novembre de 1969 l'Associació de Sant Jordi va debatre el canvi de dates als dies 20, 21 i 22 d'abril, mantenint el 23 d'abril com a festiu per ser el dia del patró i poder servir de descans. Però la proposta no va calar i Enrique Luis Sanus Abad va defendre les dates tradicionals. L'amic de l'escriptor Camilo José Cela va ser posteriorment president del Casal. Alguns primers trons van amenaçar en dimitir en bloc si es canviaven les dates. Àngel Soler de la filà Navarros va ser el gran protestant en tota la polèmica del canvi de dates. La crisi del calendari ja era una realitat. Els anteriors presidents de l'Associació de Sant Jordi, Paco Boronat i Rafael Terol, defenien el canvi de dates. La votació secreta de l'Assemblea Extraordinària va donar com a resultat 30 paperetes en contra i 24 a favor. Així que es va sol·licita a l'Ajuntament d'Alcoi que es mantingueren les dates típiques de 22, 23 i 24 d'abril. Però tot estava ja organitzat i les Festes de Sant Jordi 1970 s'haurien de celebrar en les dates acordades: 25, 26 i 27 d'abril.

La filà Asturianos va ser contundent en la negativa al canvi de dates. Es van manifestar en contra radicalment, jurant no vestir-se si les dates es canviaven a cap de setmana. Però la filà Asturianos anava a estrenar el seu nou disseny en 1970 i els pocs festers de la filà havien fet un gran esforç per a pagar els trages. A més a més ja no es podia fer res perquè el Ministeri de Treball havia aprovat els dies festius. L'Associació de Sant Jordi es va comprometre a revisar el calendari per als anys següents. En 1971 les Festes d'Alcoi tornarien a celebrar-se en les dates tradicionals, tal i com desitjava la població majoritàriament. Els primers trons van utilitzar la via judicial com a pregària per a que el canvi de dates s'anulara, o al menys suplicaven que el 23 d'abril fora festiu per ser el dia del patró Sant Jordi. L'Ajuntament no tenia potestat legal per a això, però el govern civil va acceptar la petició del festiu del 23 d'abril, eliminant la festivitat de Sant Vicent Ferrer. A la reunió del 8 de febrer de 1970, l'alcalde va preguntar "Cavallers volen festa?" i la resposta va ser afirmativa, sabent que la Trilogia Festera Alcoyana cauria en dissabte, diumenge i dilluns i es trencava la tradició.


Van arribar les magnífiques Festes d'Alcoi 1970. Els càrrecs de les filaes Cides, Maseros, Realistes i Berberiscos van gaudir del sol durant els 4 dies de celebració. Rodrigo de Santiago va dirigir l'Himne de Festes el divendres 24 d'abril. El dia 25 es van celebrar les 2 Entrades, sent molt aplaudits els moros. Les 7000 cadires pel recorregut es van omplir d'alcoyans i gent de fora. La filà Asturianos tan sols va tindre 14 festers, lluint els xicotets canvis en la indumentària. Però va ser la filà Navarros la que va escandalitzar a certs sectors del públic. Com a protesta van desfilar tan sols 11 festers a l'Entrada Cristiana i menys individus en la Processó General i l'Alardo. El boicot de la conservadora filà Navarros va ser molt criticat al periòdic Ciudad.

La participació de la filà Navarros va tindre defensors per la fidelitat a les seues conviccions i detractors per la falta de dignitat desfilant tan sols amb 11 festers, sent en total 50 en la realitat. 40 festers van sacrificar els seus dies d'alegria primaveral. A més a més es donava la casualitat de que 1970 la filà Navarros complia 100 anys. Portaven mesos organitzant activitats culturals i concursos amb motiu del Centenari, però la fervent defensa de les dates tradicionals van fer que s'oblidaren de celebrar-ho en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Navarros tenia preparada una esquadra commemorativa, disseny de Luis Solbes, que mai va eixir al carrer. Una decisió que es va lamentar profundament, perquè ja no hi havia remei. Que guanyaven queixant-se del canvi de dates quan ja s'havia produït? La postura de la filà Navarros va quedar clara i al menys no van perdre el torn en l'ordre d'antiguitat. És curiós que en aquest 2020 la filà Navarros celebra el seu 150 aniversari i la Trilogia Festera Alcoyana també s'ha desplaçat al cap de setmana. De fet les Entrades es celebraran el dissabte 25 d'abril, tal i com ja va passar en 1970. Però la societat alcoyana ha canviat i no hi ha hagut cap crisi del calendari. La filà Navarros en 2020 si que traurà al carrer la seua esquadra commemorativa dels 150 anys, dissenyada per Michel Abietar.

Desprès de la crisi del calendari de 1970, l'Associació de Sant Jordi va acordar tornar a les dates tradicionals indefinidament. Els directius i primers trons volien pau i que la societat festera no es tornara a fracturar per un tema tan banal. Però la intensitat de la polèmica es va repetir en altres ocasions i cada volta amb més força. En 1973 es va proposar que les Festes de Sant Jordi duraren 4 dies i es reestructuraren les processons. La idea de celebrar les Entrades en dos dies diferents per la vesprada es va provar en 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi es van aplaçar a finals de maig i com a anècdota el capità cristià va ser Adrián Espí Valdés. Aquest respectat fester de la filà Navarros va estar present en totes les polèmiques del calendari, com a firme defensor del 22, 23 i 24 d'abril. Però la tensió va esclatar en 1997, batejat com l'any de la Guerra del Calendari. El clima social es va tornar aspre a principis de l'any. La manifestació del 19 de gener de 1997 va crear una sensació de crispació en la vida dels alcoyans. Un debat que va saltar a tots els àmbits socials i no sols al mon fester. Els regidors del PP van utilitzar la Guerra del Calendari com a arma política per a guanyar vots. De fet, en les eleccions següents s'acabaria la llarga trajectòria de Josep Sanus com a alcalde socialista. La pitjor crisi festera va superar a la de 1970, considerant-se 1997 un any de gran desunió entre filaes. L'exigència de no canviar les dates festeres a cap de setmana va estar demostrada en la recollida de 1700 firmes. Però els directors de 4 instituts d'Alcoi van denunciar que s'estava obligant a firmar a alumnes menors d'edat. La manifestació desde el Partidor va ser multitudinària, però algunes fotografies qüestionen allò que s'ha dit: Que és la protesta ciutadana més massiva de la història d'Alcoi. Entre 4000 i 8000 persones van participar darrere de la pancarta de "22, 23 i 24 Sempre". Les discussions explotaven en cercles familiars, bars i sobretot en les seus socials de les filaes. El comerç, les bandes de música i l'hosteleria van ser els únics en defendre les Festes d'Alcoi en cap de setmana. El recolzament del govern local va revocar la decisió del canvi de dates al veure la resposta ciutadana. El president de l'Associació de Sant Jordi va dimitir el dia 21 de gener de 1997. El buit de Silvestre Vilaplana de la filà Cruzados va ser cobert per Adolfo Seguí. El fester de la filà Alcodianos va ser escollit president del Casal en febrer, amb la diferència de tan sols un vot. Finalment les Festes d'Alcoi 1997 es van celebrar dimarts, dimecres i dijous. Al ser dies entre setmana, eren laborables en la resta d'Espanya i es va notar la falta d'espectadors forasters. Les conseqüències de la Guerra del Calendari van ser llargues i fins al 2013 no es van modificar les dates festeres per a que coincidiren en el cap de setmana. Actualment el tema del Calendari està superat i de fet les Festes de Sant Jordi 2020 s'han allargat al cap de setmana perquè els dies tradicionals són dimecres, dijous i divendres.