FILAES DE CAVALLERIA

Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. Hi ha algunes mores, moltes cristianes i altres curioses com les filaes de Cavalleria. Eren unes filaes especials que no pertanyien a cap bàndol, encara que si tenien arrels històriques. Es caracteritzaven per desfilar sobre cavallets de cartó i trotar fent bromes al públic. Aquestes filaes no podien desempenyar capitanies ni alferecies i tampoc tenien esquadres de negres. Les filaes de Cavalleria es dedicaven exclusivament a obrir les desfilades amb els simpàtics cavallets. Per això eren les que donaven pas a l'inici de les Dianes, Processons i Entrades i també tancaven els actes. Aquesta idiosincràsia va causar cels a llarg plaç i pocs festers s'apuntaven a les filaes de Cavalleria. No tenien quasi privilegis i estaven marginades de la resta de bàndols. Poc a poc la majoria de filaes de Cavalleria van anar desapareixent, a excepció de la Primera Cavalleria de Realistes, la Cavalleria de Bequetes i la Cavalleria Ligera. Per a evitar l'extinció es van passar al bàndol moro convertint-se en les actuals filaes Realistes, Berberiscos i Ligeros i perdent els seus clàssics cavallets. Les filaes de Cavalleria eren d'altra categoria i tampoc se'ls permetia disparar a l'Alardo. A canvi, eren filaes més barates i no suposaven una forta càrrega econòmica per als components. Com no tenien capitans, el seu càrrec més important era el de General. Els Generals tenien una duració indefinida i eren semblants a la figura del primer tro. L'alegria i espontaneïtat de les filaes de Cavalleria agradava molt a finals del segle XIX, però va passar de moda al segle XX. La seua manera de desfilar es va veure ridícula quan les marxes mores van marcar el ritme pausat de les filaes. Les filaes de Cavalleria no tenien banda de música, sinó tan sols un grup de cornetes que tocaven música militar. La formació trencava la línia frontal i s'acostava al públic per a que els xiquets acariciaren els cavallets de cartó. Entraven corrent a la Plaça d'Espanya, simulant que galopaven sobre cavalls i llançaven confeti. El bon humor dels festers era evident, perquè acabaven llançant objectes dels alcoyans a surtidors i fonts. La gent fugia en massa de les ràpides filaes de Cavalleria, protagonistes del dia els Trons. Les filaes tenien les seues pròpies normes i tenien el dret d'apartar a la gent que ocupava els carrers desordenadament, fins hi tot furtant barrets als senyors. L'Associació de Sant Jordi va posar tantes restriccions a les filaes de Cavalleria que moltes van deixar de participar i altres es queixaven del sentiment d'inferioritat. Finalment en 1926 es va decidir abandonar el bàndol de Cavalleries. Les poques filaes de Cavalleria que quedaven es van integrar al bàndol moro. Per a tindre dret a càrrec es van eliminar els Generals, es va canviar el nom i el trage fins el punt de suprimir els cavallets de cartó. La filà Realistes va rescatar aquesta fisonomia en 1992, amb la recuperació de la Diana Vespertina del Cavallet. En 1995 la filà Berberiscos es va sumar a aquesta iniciativa, donant-li més popularitat a aquesta tradició del dia Sant Jordi. A la Fira Modernista de setembre de 2018 l'Associació de Sant Jordi va traure al carrer els trages de les filaes de Cavalleria desaparegudes en la "Glòria del Cavallet".

·CAVALLERIA D'ÀRABS: 

Aquesta filà va ocupar durant un temps el primer lloc en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries. Rafael Miró va ser el seu primer General en 1859, quan eren 18 individus. La Revolució del Petroli va esclatar a Alcoi en 1873 i les vagues obreres i la lluita anarquista va provocar una forta repressió. Per aquest motiu la Cavalleria d'Àrabs va votar en contra de celebrar Festes de Moros i Cristians en 1874, i el mateix van decidir unànimement en 1875. Per sort, la filà Àrabs si va participar en les glorioses Festes d'Alcoi de 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Miguel Moltó va substituir a Rafael Miró com a General en 1878. El trage àrab tenia inspiració otomana, amb bombatxos curts de color roig, faixa blava, camisa taronja i turbant blanc. Segurament la Cavalleria d'Àrabs es va fusionar amb la filà Realistes, ja que aquesta apareixia com a Primera Cavalleria de Realistes en 1886 i els Àrabs ja no existien.

·CAVALLERIA D'AUSTRÍACS:

Era la filà de Cavalleria més nombrosa en 1863, amb 40 individus. Mauro Miró era el General d'aquesta filà anacrònica que rememorava l'Imperi Austríac. Era la tercera en l'ordre d'antiguitat i se li criticava falta de disciplina als cavallets austríacs. El trage tenia pantalons blaus, una jaqueta verda amb detalls grocs i un barret curiós amb el símbol de l'àguila negra d'Austria. Al 1866 el General de la Cavalleria d'Austríacs era Francisco Espí. A partir de 1871 se li perd la pista a aquesta filà.

·CAVALLERIA DE PALESTINOS:

Joaquim Picó era el General de la Cavalleria de Palestinos en 1861. Aquesta filà era la segona en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries, però era la menys nombrosa. Tan sols 8 individus participaven en les càrregues i assalts al públic vestits de Palestinos. Al trage predominava el color blau obscur, combinat amb una camisa de blau clar. La capa era blanca i el turbant també, amb una ploma roja. Les Cavalleries de Marroks i Africans passaven per un mal moment, com també la Cavalleria de Palestinos. La falta d'individus els va portar a desaparèixer desprès de les Festes de 1876, en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi.

·CAVALLERIA DE HÚSSARS:

La filà inspirada en Hongria es va fundar en 1858, sent presentada per Antonio Carbonell com a General. En 1863 Miguel Sanus manava dels 15 individus de la Cavalleria de Hússars. En 1867 i 1868 el General va ser Antonio Gonzàlez i també va ser l'últim ja que en 1869 ja no apareix la Cavalleria de Hússars, d'estil europeu. El trage també representava una tropa militar del segle XVI, amb barret alt i ploma blanca. L'uniforme era de color negre, amb adorns en tons grocs. Els festers Hússars practicaven posicions damunt dels seus cavallets de cartó i formaven columnes, cercles i anaven creuant-se entre ells. Miguel Sanus va deixar d'assistir a les Assemblees Ordinàries de l'Associació de Sant Jordi en 1873 i no se sap si encara va representar a la Cavalleria d'Hússars a principis de la dècada.

·CAVALLERIA DE LANCEROS:

Quan en 1862 es va establir l'ordre d'antiguitat de les filaes de Cavalleria la dels Lanceros ocupava el segon lloc. Ja en 1859 es nombrava a Bruno Miralles com a General. Era la filà més xicoteta de totes, amb tan sols 7 individus. Vestien de roig amb una jaqueta amb cordons grocs a joc amb el barret triangular. Els pantalons eren blancs i les botes negres. La filà Lanceros feia uns exercicis i passos anomenats "Partir el fons" que eren molt aplaudits. El cabo variava la formació i l'esquadra trencava la seua línia frontal per a posar-se a l'esquerra o la dreta. A conseqüència de la crisi social de la Revolució del Petroli, moltes filaes no van poder sustentar-se. L'assassinat de l'alcalde Agustín Albors Blanes va impactar als alcoyans i les manifestacions proletàries van seguir als anys següents. La Cavalleria de Lanceros ja no va participar en les Festes extraordinàries de 1876, quan les cases i carrers es van decorar amb esplendor pel VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi.

·CAVALLERIA DE MARROKS:

L'Associació de Sant Jordi va aprovar aquesta filà marroquí en 1855, sent Ignacio Alcaina el seu General. El trage seria prou auster per la situació precària dels individus, però no faltaven els cavallets de cartó més guerrers que en altres filaes. La Cavalleria de Marroks tenia el seu nom en castellà i en 1863 comptava amb 13 individus. Blas Mullor era el seu General desde 1862 i anys més tard seria el capità moro de la filà Llana. Segurament la filà Marroks desapareixeria en aquell moment, sent font d'inspiració per a la filà Marrakesch i la filà Marroks de Muro.

·CAVALLERIA DE PEACO:

Aquesta filà decimonònica compartia trage amb la filà Cavalleria Ministerial de Cocentaina, els populars Cavallets. El disseny imitava la vestimenta de Napoleó Bonaparte, per tant la inspiració europea del segle XVIII era evident i clarament anacrònica per a les Festes de Moros i Cristians. Vestien amb barret negre de paper dur amb xicotetes plomes blanques. La levita era negra i la faixa roja, destacant la corbata i la camisa blanca. El trage d'estil francés es completava amb adorns daurats, pantalons blancs i botes negres. La Cavalleria de Peaco era la més lúdica de les cristianes i divertia molt als espectadors amb les persecucions pel carrer Sant Nicolau. El seu primer any en actiu va ser 1876, amb una estrena magnífica ja que les Festes d'Alcoi commemoraven 600 anys desde el fet històric de la Tercera Revolta d'Al-Azraq i la victòria cristiana. La Cavalleria de Peaco va perdre components en 1879 però en 1881 seguia desfilant amb una banda de cornetes pròpia. José Moltó era el General de la Cavalleria de Peaco en 1888, mentre que en 1889 ho va ser Miguel Sansolí. El càrrec va ser cedit a Jorge Castanyer en 1893, quan la filà era molt xicoteta. En 1895 els 30 individus de la Cavalleria de Peaco van fer l'assalt al nou Castell de Festes que s'havia construït en aquell any. Enrique Matarredona, Pedro Cantó, Bautista Gilabert, Francisco Candela i Antonio Pastor van ser alguns dels seus Generals. El tio Graella era el fester més carismàtic de la Cavalleria de Peaco i era conegut com un home bohemi a qui li agradava molt el vi. Cal dir que a la Cavalleria de Peaco se l'anomenava filà del vi i estava cansada dels Estatuts de l'Associació de Sant Jordi. Al desapuntar-se prous festers, la Cavalleria de Peaco va declinar la seua participació en les Festes d'Alcoi de 1904. Finalment van poder eixir i van sobreviure amb problemes econòmics, agravats en les plujoses celebracions de 1906. Amb l'aparició de les primeres filaes medievals, les poques Cavalleries existents entraven en decadència. La Cavalleria de Peaco va ser opacada pels trages historicistes de les filaes impulsades per Francisco Laporta: Gusmans i Vascos. En 1909 i 1910 el General Antonio Pastor votava negativament a celebrar les Festes de Sant Jordi degut a l'estat deficitari de la Cavalleria de Peaco. Seria el seu últim any de participació festera, donant pas al Escuadrón de San Jorge.

·CAVALLERIA DE SEQUETES:

1888 és la data fundacional d'aquesta filà alcoyana certament anacrònica. Lluïen jaqueta blava decorada amb teles blanques i cordons rojos i uns pantalons blancs. La Cavalleria de Sequetes tenia el seu moment de protagonisme al final de l'Alardo, quan baixava corrent pel carrer Sant Nicolau per a espantar al públic. No obstant, els seus cavallets de cartó eren graciosos. Salvador Colomina era el seu General, actuant com ho faria un primer tro en la resta de filaes. Desprès d'un parèntesi curt, la Cavalleria de Sequetes va tornar a eixir als carrers en 1896. José Egea va ser el General de 1899 i 1900, portant un trage digne del capità cristià. En 1904 el General Manuel Miralles votava no a la celebració de la Trilogia Festera Alcoyana, al igual que la Cavalleria de Peaco i la Cavalleria de Bequetes. Això deixava clar la fragilitat de les filaes de Cavalleria, ja que fins hi tot els populars Bequeteros van abandonar les Festes d'Alcoi breument. Però en canvi la Cavalleria de Sequetes no va poder rellançar-se en 1905 i mai més van reaparèixer a les Festes de Moros i Cristians.

·CAVALLERIA DE CAÇADORS:

La curta vida d'aquesta filà va fer que passara molt desapercebuda, sobretot tenint en compte que els cavallets de cartó eren molt volguts pels xiquets. La Cavalleria de Caçadors va nàixer en 1902, en l'ocàs d'aquest tipus de filà. Els reglaments de l'Associació de Sant Jordi havien coartat molt les llibertats de les filaes de cavalleria a l'acte de l'Alardo. L'assalt a la Plaça Espanya sols es podia efectuar pel carrer Sant Nicolau i sense molestar al públic. El trage de la Cavalleria de Caçadors mantenia els anacronismes que ja no agradaven tant als mirons. De fet el disseny era costumista i tenia uns pantalons rojos, jaqueta blava, botes negres i un barret amb una calavera. La majoria de filaes de Cavalleria tenien una espasa com a arma i en el cas dels Caçadors li donaven un aspecte bèl·lic. Cal recordar que la resta de filaes de Cavalleria eren militars però amb indumentària prou elegant i basat en exèrcits d'Europa. Dos anys desprès la Cavalleria de Caçadors tenia problemes econòmics, però les subvencions que també li donaren a la filà Maseros va fer que pogueren eixir en 1905. Va ser en 1908 quan ja no van poder fer front a les despeses i van anunciar la seua dissolució. L'Escuadrón de San Jorge es va crear motivat per la desaparició de les últimes cavalleries cristianes.

·CAVALLERIA DEL ESCUADRÓN DE SAN JORGE:

Alfredo Sempere va presentar el disseny del Escuadrón de San Jorge en 1906. Tan sols quedaven 2 filaes mores de Cavalleria i entre les cristianes es veia que la Cavalleria de Peaco no tenia futur. Això va portar a l'Associació de Sant Jordi a aprovar la Cavalleria del Escuadrón de San Jorge. Finalment de poc va servir i les Cavalleries van ser cancel·lades anys més tard. L'Escuadrón de San Jorge tenia l'esperança de sobreviure per tindre un trage medieval. El disseny de Fernando Cabrera era una mostra de l'esperit renovador que s'havia iniciat amb filaes com Gusmans i Vascos. La túnica roja amb una creu, les corretges marrons, la capa blava, la cotamalla i els metalls platejats donaven un nou aspecte a una filà de Cavalleria. Normalment eren anacròniques, però l'Assessoria Artística del Casal estava disposada a donar-li un caràcter més històric a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot el nom "Escuadrón de San Jorge" té les seues arrels en les lluites del segle XIII. Però un trage de bon gust medieval i uns cavallets de cartó no eren suficients i les Cavalleries vivien un temps plens de baralles internes perquè la seua idiosincràsia s'estava perdent. Les vistoses Entrades amb els boatos aclamats de 1910 eren els actes més esperats pel públic. A més a més el bàndol cristià patia una forta crisi i en 1911 desapareixia la filà Campeadors, en 1912 la filà Salomonistes i en 1915 la filà Estudiants. Una vaga de les fàbriques de tèxtil d'Alcoi va provocar una asfixiant situació per a l'Escuadrón de San Jorge. Les Festes de Moros i Cristians de 1916 es van aplaçar al mes de maig per aquest motiu i Laureano Sanchis va ser escollit el General de 1917. Camilo Julià va ser el General de 1919, defenent a l'Escuadrón de San Jorge com l'última salvació de les filaes de Cavalleria cristianes. En 1920 els individus no tenien quasi recursos econòmics però van aguantar uns anys més. La marcialitat del Escuadrón de San Jorge era impressionant, sobretot quan tancaven l'Entrada Cristiana amb cavalls de veritat. Així va ser en 1921 i 1922 quan el General era Miguel Monllor. L'últim General va ser Vicente Botella, que en l'Assemblea General Ordinària del 13 de maig de 1923 anunciava la retirada definitiva de l'Escuadrón de San Jorge. En 1924 alguns components de la filà van participar en la renovada Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I, impulsada per Fernando Cabrera. La bogeria dels assalts de les filaes de Cavalleria aniria perdent-se amb el pas del temps. Tan sols les filaes mores Realistes i Berberiscos mantindrien aquells moviments peculiars amb els cavallets de cartó.