Les Croades van ser les expedicions dels cristians contra els musulmans per a reconquistar Terra Santa i els creuats aquells que participaven en la campanya militar. Al segle IV l'esposa de l'emperador Constantí va descobrir el lloc de la crucifixió de Jesús a Palestina. Ja al segle XI es feien peregrinacions massives, fins hi tot de 12000 persones. Les institucions dels Sultans no posaven impediment al transit de cristians, fins que el califa Al-Hakim va iniciar una persecució i les invasions dels turcs van crear més dificultats. Els comerciants europeus volien tindre més intercanvis amb Orient, propulsats per la ruta de la seda i les espècies. A partir de l'any 1000 el Papa volia restablir la llibertat d'accés a Jerusalem, ja que la cristiandat es considerava una pàtria i els turcs es van convertir en enemics. L'església va reclamar la seua supremacia terrenal on la noblesa tindria com a comandant al Papa. El missatge va calar per la mentalitat religiosa de l'època però qui tenia exèrcits eren els senyors feudals. Els cavallers eren una força de combat formidable gràcies a les armadures, corasses, llances i espases. En aquesta conjuntura el Papa Urbà II va organitzar la primera Croada en 1095 per a rescatar Terra Santa dels destructors infidels i ho va justificar amb la frase en llatí "Deus Vult". El Papa va prometre la remissió dels pecats per a tots aquells que participaren i també privilegis. Però hi havia més motivacions: L'expansió de nous mercats amb Àsia i monarques que aconseguien un prestigi, impedint així les invasions d'Europa. Els guerrers saciaven les seues ganes de lluita amb un projecte dirigit per l'església i els nobles veien l'oportunitat d'aconseguir el domini de més terres. 
A la Primera Croada (1096-1099) els nobles van ser importants però la resposta del poble pla va desbordar les previsions. El fanatisme de Pere l'ermità va mobilitzar a molta gent, ja que per a ells morir a Jerusalem equivalia a viure el Judici Final i es buscava una recompensa espiritual. En aquest estat d'exaltació van ocórrer al·lusions apocalíptiques i fenomens sobrenaturals com pluges d'estreles o plagues. Amb Pere l'ermità com a predicador es van desplaçar 15000 persones que van causar episodis de violència i saqueig durant el viatge. A Hongria van perseguir als jueus com a assassins de Jesucrist però també s'apropiaven dels seus diners. Van ser aniquilats a Bizanci i les tropes de Pere l'ermità van deixar una impressió nefasta, per això l'imperi sempre va veure als creuats amb desconfiança. Desprès l'expedició es va basar en els cavallers, encara que Pere l'ermità i alguns peregrins supervivents van seguir en la Primera Croada. Van tardar 3 anys en arribar a Jerusalem i com li havien jurat fidelitat a l'emperador bizantí li van retornar Nicea desprès d'una batalla a camp obert. Desprès de passar penúries creuant Anatòlia, els creuats es van internar en Síria. Al conquerir Edessa, alguns nobles ja havien aconseguit el que buscaven i pretenien abandonar la Croada sense importar els objectius religiosos. La divisió en el propi grup va fer que Antioquía fora un obstacle al camí. La ciutat tenia muralles de pedra de 10 quilòmetres i 450 torres defensives. Els creuats no estaven preparats per a un setge així i durant mesos de 1098 van passar penalitats, fred i fam. Fins hi tot els tafurs practicaven canibalisme i no tenien por. Creien que la providència els protegia i, armats tan sols amb garrots, atacaven feroçment als turcs. Antioquía encara no s'havia rendit quan va arribar l'exèrcit àrab de Kerbogha, però la traïció d'un armeni va fer que els creuats passaren d'assetjants a assetjats. La visió miraculosa d'un monjo va revelar el lloc on estava una llança de Crist i va enfervorir a les tropes cristianes fins a atacar per sorpresa i guanyar. En 1099 els creuats van ocupar Betlem i confiaven en la providència. Però els faltaven màquines d'assalt i escales així que 6 vaixells cristians els van subministrar amb fusta i ferramentes. Durant la construcció estava en marxa un exèrcit musulmà desde Egipte així que Pere l'ermità feia processons descalç, dejunis i actes religiosos a la muntanya de les oliveres. Quan les torres d'assalt van estar preparades els creuats van poder entrar a Jerusalem. En juliol de 1099 va haver saqueig i matances i sols va sobreviure el governador de la ciutat. Musulmans i jueus van ser venuts com a esclaus i 70000 van ser morts al temple de Salomón. Es van retirar els cadàvers i en agost els creuats es van enfrontar triomfals a l'exèrcit egipci en Ascaló. La notícia de la caiguda de Jerusalem es va celebrar com una victòria a Europa i els italians van marxar a Palestina motivats pel negoci de productes asiàtics.
A Terra Santa van aparèixer ordres religioses i bèl·liques com els Hospitalaris o els Templaris. L'Ordre de Cristi de Templo va nàixer l'any 1115 amb la missió de protegir els peregrins de Jerusalem. Els templaris van acumular tresors i fins hi tot eren envejats pels governadors. Les llegendes al voltant dels cavallers templaris van augmentar per la recerca del Sant Grial, el calze del que havia begut Jesucrist i que proporcionava la immortalitat. El símbol dels templaris eren dos guerrers pujats al mateix cavall i portant una túnica blanca amb la creu roja al pit. El comportament brutal dels creuats va fer que els musulmans s'alçaren en guerra santa per tot arreu. Així va nàixer la Yihad i com a resposta la Segona Croada. La causa va ser la caiguda d'Edessa en 1144. Van participar el rei Luis VII de França i Leonor d'Aquitània però l'expedició va ser un fracàs i no va aconseguir conquerir Damasc. L'emperador germànic es va retirar a finals de 1148, ja que els palestins havien aconseguit unificar-se. La política d'expansió va acabar amb els regnes cristians d'Orient i a més s'havia perdut l'esperit bèl·lic de Pere l'ermità.
El principi de la Tercera Croada va ser causat per un canvi de visir en 1169. El sultà Saladí es va fer l'amo d'Egipte quan el califat fatimí va decaure i va aconseguir el control polític de Síria. Saladí realment s'anomenava "Yusuf ibn Ayoub" i va ser un personatge clau perquè volia recuperar els territoris governats pels cristians. Va aprofitar les disputes familiars dels nobles de Jerusalem i un atac a una caravana del desert per a declarar la guerra. En juliol de 1187 es va produir la batalla decisiva a Hattin, aprofitant la calor de l'estiu. Saladí va destruir l'exèrcit creuat deixant-los lluitar al sol i sense aigua al haver impedit l'accés als pous. Els regnes cristians s'havien quedat sense gent per combatre i van caure una ciutat rere altra. Els habitants de Jerusalem volien evitar la rendició realitzat rituals misteriosos. Per exemple banyar despullades en aigua gelada a les dames de la cort o tallar-los els cabells públicament al Mont Calvari. No va servir de res, encara que Saladí va ser clement quan va entrar a la ciutat. No va haver matances i sols Trípoli, Tir i Antioquía van resistir l'atac de Saladí. Va entrar en escena el rei d'Anglaterra, deixant les seues terres en mans del seu germà. qui va pujar els imposts. De camí a Palestina, Ricard cor de lleó va conquerir Xipre i Acre perquè el seu exèrcit era potent i disciplinat. Va vendre la illa de Rodas als templaris. Els problemes a Anglaterra eren greus pels enfrontaments entre el príncep Joan i la pobra població que comandava el conegut Robin Hood. Així que el poderós Ricard cor de lleó va tindre que pactar la pau amb Saladí durant 3 anys. El rei anglès va poder tornar al seu regne en l'any 1192 i es van acceptar trànsits de peregrins a Jerusalem. Ricard cor de lleó, fill de la francesa Leonor d'Aquitània, va passar a la història per les seues gestes cantades pels joglars. Va ser presoner de l'imperi austríac i era un guerrer estratega i fervorós de Déu. Va ser assassinat per una fletxa a Limoges en 1199 i com no tenia fills el seu germà "Joan sense terra" va ser el seu successor.
El Papa Inocenci III continuava amb la idea de reconstruir el regne de Jerusalem i va convocar la Quarta Croada en l'any 1198. Aquesta campanya militar va acabar sent una afronta per a la cristiandat. Es volia arribar a Egipte però els italians demanaven un preu massa alt pels seus vaixells. Venècia va exigir que es reconquerira la ciutat de Zara, encara que Simó de Montfort es va oposar. No es va poder evitar i se li va furtar la ciutat al rei d'Hongria, qui recolzava la Quarta Croada. Els templaris van saquejar Constantinoble, actual Istanbul, i van fundar l'imperi cristià fins al 1261 quan va ser reconquerida pels otomans. La xicoteta Croada infantil de 1212 va estar protagonitzada per xiquets i adolescents. Creien que els més innocents eren els elegits per a recuperar el Sant Sepulcre. Serien els més pobres i purs els qui reconqueririen Jerusalem sense necessitats d'armes. Creuant les muntanyes dels Alps, 7000 xiquets van arribar a Itàlia amb esperança i pensaven que amb l'ajuda divina podrien embarcar a Gènova. El miracle de travessar el mar a peu no es va produir i es van separar. Alguns se'n van anar a Marsella, alguns es van enfonsar en vaixells i altres van ser venuts com a esclaus.
La Quinta Croada va transcórrer entre 1218 i 1221, en un ambient d'heretgia i repressió per part de l'estament del Clero. L'objectiu de la campanya templària eren El Cairo i Damasc per la seua importància al món islàmic. L'arribada al riu Nil era la clau per a destruir el poder d'Egipte i dominar el transport marítim del mar Mediterrani. L'intent d'endinsar-se en Egipte va fracassar i el multitudinari exèrcit creuat va haver de demanar la pau sense xafar Jerusalem. Es va admetre una treva de 9 anys i l'eixida dels cristians d'Egipte. Sant Francisco d'Assís va assistir a la Quinta Croada per a negociar amb els musulmans, així que va haver presència de l'ordre franciscana a Terra Santa. El rei Jaume I també va ser un monarca creuat ja que la seua campanya militar al Regne de València es va considerar una xicoteta Croada. De 1238 a 1245 el Conqueridor va adquirir nous territoris per a la Corona d'Aragó, incloent la capital valenciana. Però Jaume I no va poder organitzar una batalla a Terra Santa per les constants revoltes sarraïnes. La Tercera Revolta mudèjar de 1276, comandada pel visir Al-Azraq a Alcoi, va desbaratar l'intent del fills de Jaume I d'anar a les Croades de Terra Santa. La mort i derrota de l'exèrcit morú és la base històrica de les Festes de Sant Jordi d'Alcoi.
A la Sexta Croada de l'any 1229, l'Emperador Federico II es va embarcar rumb a Palestina quan el Papa l'havia excomulgat. Va negociar amb Al-Kamil, ja que els musulmans passaven per un mal moment. A canvi de respectar les mesquites, es va aconseguir el lliurament de Jerusalem als cristians. El rei de Sicília també va aconseguir per als cristians les ciutats de Betlem i Nazaret. La pau acordada va ser de 10 anys, però com no es van reconstruir les muralles no es va consolidar el govern cristià. Els musulmans van reconquistar Jerusalem definitivament en l'any 1244. Això va crear la necessitat d'una Sèptima Croada en 1248 i duraria fins a 1254. El rei Luís IX de França va caure derrotat a Egipte però va pagar el seu rescat. Va estar 4 anys a Terra Santa intentant aconseguir aliats, fins hi tot amb els mongols, i solucionant discussions entre dirigents. Al final el rei francès va tindre que tornar al seu país deixant un buit polític i els estats cristians van buscar la supervivència mantenint-se neutrals davant dels musulmans.
La Octava Croada va ser l'última, començant en temps d'epidèmies a l'any 1270. A Túnez va morir el rei francès Luís IX infectat. El príncep Eduard d'Anglaterra va arribar a Acre i el sultà Baybars havia destrossat la defensa de Trípoli. La presència de l'exèrcit creuat va obligar al sultà egipci a firmar una treva de 10 any i es va renovar amb el seu successor Qalawun. Però el fill no va respectar la pau i va acabar morint en combat a l'any 1290. Però les seues tropes tenien 100 màquines de guerra i molts soldats i els cristians no van suportar el setge ni amb la resistència de l'Ordre Templària. La caiguda de la ciutat d'Acre per als turcs en 1291 va provocar que els creuats es rendiren i evacuaren les seues possessions de Beirut i la resta de la costa mediterrània. Els últims en abandonar Terra Santa van ser els templaris del Castell de Tortosa. A l'any 1307 el rei de França Felip IV va acusar als templaris d'heretgia i en 1311 el Papa Climent V va aprovar la dissolució de l'Ordre Cristi de Templo. A la Corona d'Aragó se'ls va declarar innocents al Concili de Tarragona i els templaris es van incorporar a l'Ordre de Montesa en 1317.
A la Península Ibèrica el Papa va considerar Guerra Santa la lluita entre cristians i musulmans a les terres de Sharq Al-Andalus. Les batalles al califat de Còrdova, la Reconquesta del Regne de Taifes, la caiguda de Granada i les Naves de Tolosa formen part de les Croades. Desprès de 2 segles, les Guerres Santes sols van portar mort i desgràcia i poques victòries per als cristians d'Europa. L'època ja no era la mateixa que a la Primera Croada i s'havia perdut part del fervor religiós i les rutes comercials van ser obertes per l'interès dels musulmans. Durant 200 anys els estats creuats van ser molt fràgils però tenien un exèrcit gran pel qual els sultans no els expulsaven de Terra Santa. Ni en moments de gran esplendor van resultar una amenaça per a l'Islam, ja que els 120000 pobladors es concentraven en fortificacions i depenien de l'ajuda d'Europa. La falta d'unió entre ordres militars va fer que els creuats no sols lluitaren contra musulmans, sinó també entre ells. Al contrari, desitgem que en abril la filà Cruzados d'Alcoi estiga ben cohesionada per a preparar una magnífica capitania cristiana. Avant l'Entrada Cristiana 2023!
No hay comentarios:
Publicar un comentario