Encara que la filà Judíos té els seus orígens en la filà Sultans de 1817 no té esquadres de negres senyorials. De fet sorprèn que sent una filà relacionada amb els hebreus i la religió de Israel, els seus dissenys especials siguen pràcticament tots africans. L'estil tribal porta imposat a la filà Judíos desde els inicis de les esquadres de negres. Ja a la plujosa capitania mora de 1926 l'esquadra d'esclaus estava feta amb pells i plomes. La tradició de l'estètica africana va seguir durant dècades, com també la de les plujes torrencials en anys d'alférez moro de la filà Judíos. Recordats van ser aquells banyats 1946, 1972 o 1986 en els que l'artista alcoyà Luis Solbes ja estava plenament implicat en la filà Judíos. Ell va ser el dissenyador de referència de la filà Judíos durant tot el segle XXI, començant la seua carrera artística als càrrecs dels anys 40. Desprès Luis Solbes Payà va implantar el segell de les esquadres de negres d'Alcoi amb la cara pintada completament de negre. El betún i els llavis rojos van ser símbols d'identitat dels patges de la Cavalcada de Reis Mags i també dels esquadrers de la filà Judíos. A més a més van tindre una esquadra d'enmig en 1962 que va ser escollida a l'atzar i que damunt va tindre una cabo batidor femenina. Carol Brillon era una dona americana de la colònia militar d'aviació a la base de la serra Aitana i va ser una cabo batidor discreta degut al masclisme de l'època franquista. Durant l'Entrada Mora de 1973, tres esquadrers de la filà Judíos van patir cremades de segon grau al incendiar-se els leotardos negres. L'accident provocat per un cigarret mal apagat va ocórrer a la Plaça d'Espanya i va paralitzar la desfilada per l'esglai. Més tranquil·la va ser l'esquadra de negres del capità moro 1987, però d'aspecte ferotge. A començament del segle XXI la filà Judíos va oferir grans esquadres de negres al públic, totes inspirades en tribus d'Àfrica. Però en 2015 el dissenyador Santi Carbonell va trencar amb la norma i l'esquadra de negres del capità moro representava als sefardites. El trage incorporava símbols jueus com les seues inscripcions a la Torà, l'estrela de David i la Menorah com a canelobre sagrat. En l'esquadra d'enmig més recent, la de l'Entrada Mora 2023, la filà Judíos va retornar a l'estètica africana en blanc i negre gràcies a Juan Climent. Com no podia ser d'altra forma "Éxodo" i "Als Judíos" són les marxes mores més interpretades a les esquadres de negres dels antics Sultans. Però per a la filà Judíos també han sonat "Jamalajam", "Guàrdia Jalifiana", "Voluntat de fer", "Marxa del centenari", "Xavier el coixo", "El negro Sansón", "Als Xaparros", "Tarde de abril" i "Uzul el selmim". Per a 2024 la filà Judíos tindrà Sant Jordiet, i ja se sap que el xiquet Mauro Abellán no vestirà un trage romà del pintor Jordi Sellés. Haurem d'esperar fins l'any que ve.
Esquadra de negres del capità moro 1960. Disseny de Luis Solbes.Esquadra d'enmig mora a sorteig 1962. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig mora 1966. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1986. Disseny de Luis Solbes.Esquadra de negres del capità moro 1987. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2000. Disseny de Fermín Vélez.Esquadra de negres del capità moro 2001. Disseny de José Moiña.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2014. Disseny de José Moiña.Esquadra de negres del capità moro 2015. Disseny de Santi Carbonell.Esquadra commemorativa del Bicentenari 2017. Disseny de Luis Solbes amb ploma primitiva.
Esquadra de blancs. Disseny modificat de Luis Solbes amb peto de cuero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario