FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI: CARTELLS CAVALCADA DE REIS MAGS D'ALCOI

Si passem per l'Ajuntament d'Alcoi en desembre podem contemplar el Cartell de la Cavalcada de Reis M'ags d'Alcoi. Any rere any diferents artistes han presentat les seues propostes al Concurs de Cartells per als Reis d'Orient i els resultats són molt variats. Quasi tots els anys hi ha polèmica i al igual que al Cartell de Festes, mai falten les crítiques i elogis. El Cartell anunciador de la Cavalcada més antiga d'Espanya sempre s'ha caracteritzat per la originalitat. Són obres que exploren el món gràfic desde una perspectiva més moderna que la dels Moros i Cristians. Els autors es senten més lliures per a trencar amb la tradició i presentar idees trencadores. Fa un bon grapat d'anys va començar a presentar-se públicament el Cartell a la façana del Consistori. L'acte era més tranquil que el del descobriment del 1 d'abril, però amb la revolució de "Alcoi ciutat del Nadal" s'ha creat una nova fita cultural. Les pastoretes cantant nadaletes amb panderetes, la il·luminació de les llums artificials i l'enramada i la firma dels pintors són els moments culminants de la presentació del Cartell de la Cavalcada. No obstant, els alcoyans i alcoyanes ja coneixen l'obra anteriorment perquè es publica als mitjans de comunicació. És en novembre quan un jurat expert decideix el guanyador del Concurs. Per al 2021 l'obra guardonada ha sigut una senzilla carta a ses Majestats amb el fons blanc. Les autores són 3 xiques joves que estudien Disseny Gràfic. Al 2020 el preciós Cartell de la xemeneia també va ser obra d'un estudiant de l'Escola d'Art Superior d'Alcoi. De entre les alumnes premiades aquest any, Sara Marín destaca que reflexa "La il·lusió front al no res". I és que per culpa la pandèmia de Covid-19 no es farà la Cavalcada de Reis Mags com sempre i aquest buit s'havia de veure al Cartell de 2021. Però no deixem perdre la màgia del Nadal Alcoyà pels difícils temps actuals i mirem amb esperança aquest any nou.

Cartell Cavalcada 2021. Isabel Lledó.

Cartell Cavalcada 2020. Omar Jiménez.

Als Cartells de la dècada de 2010 s'ha vist un contrast entre quadres bastant clàssics i altres més innovadors. La figura dels patges ha estat interpretada en molts estils distints, però es tendeix a la repetició dels mateixos elements alcoyans. Al 2019, Hazael Rico va presentar un Cartell contemporani que va agradar molt al públic general i sobretot a la crítica. Més ajustada va ser la votació del Cartell de 2018, alçant-se com a vencedor Óscar Climent. Un llicenciat en Belles Arts que ja havia guanyat el primer premi de 1100 euros en 2015. Fins hi tot va estar implicat en un plagi al 2016, i va renunciar per haver presentat una obra semblant a Madrid. Finalment al 2016 Andrea Cremades va presentar un cartell en tons blaus. Els Cartells de 2014 i 2013 van ser alabats per la seua simpatia i colorit, ja que es tracta de Cartells destinats als xiquets i xiquetes. La tipografia, tècnica, colors, composició i simetria són alguns dels aspectes que es valoren al concurs. Al 2011 la marioneta de Irene Valdés va centrar totes les mirades. I en 2010 es va proclamar el 125 aniversari de la Cavalcada de Reis d'Alcoi amb un Cartell de Pablo Martínez.

Cartell Cavalcada 2019. Hazael Rico.

Cartell Cavalcada 2018. Óscar Climent.

Cartell Cavalcada 2017. Ramón Pascual.

Cartell Cavalcada 2016. Andrea Cremades.

Cartell Cavalcada 2015. Óscar Climent.

Cartell Cavalcada 2014. Jéssica Rodríguez.

Cartell Cavalcada 2013. Ignacio Doménech.

Cartell Cavalcada 2012. Josep Belda.

Cartell Cavalcada 2011. Irene Valdés.

Cartell Cavalcada 2010. Pablo Martínez.

Un nou segle s'encetava amb els germans Sempere com a dissenyadors polifacètics de les tradicions alcoyanes. El procediment de concurs obert a la ciutadania va donar molts bons resultats als anys 2000, donant-li al Nadal Alcoyà obres realment memorables. El de 2009 de Nayara Perea va ser icònic, el de 2006 utilitzava l'estètica infantil i el de 2005 va impactar per la simplicitat i la figura central del patge amb escala. Michel Abietar va oferir 2 Cartells molt sorprenents. Però el rècord absolut el va tindre Francisco Parreño guanyant el concurs en 3 anys consecutius. Va ser una etapa de fort creixement i promoció de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi i es va notar en l'alcanç del Cartell. Al 2003 es va afegir l'escrit "d'Interès Turístic Nacional". La irrupció dels alumnes de l'Escola d'Art Superior d'Alcoi al concurs de Cartell va aportar visions arriscades i personals que s'allunyaven bastant del concepte elegant que havia predominat en la primera part de la dècada dels 2000. Les "12 mirades màgiques" publicades al periòdic Ciudad en 2009 també van ser molt comentades.

Cartell Cavalcada 2009. Nayara Perea.

Cartell Cavalcada 2008. Lirios Jordà.

Cartell Cavalcada 2007. Inmaculada Llorente.

Cartell Cavalcada 2006. Esther Cortés.

Cartell Cavalcada 2005. Iván Cabrero.

Cartell Cavalcada 2004. Michel Abietar.

Cartell Cavalcada 2003. Francisco Parreño.

Cartell Cavalcada 2002. Francisco Parreño.

Cartell Cavalcada 2001. Francisco Parreño.

Cartell Cavalcada 2000. Jordi Sempere.

La cartellística als anys 90 va explorar noves corrents pictòriques per a comunicar l'arribada de Melchor, Gaspar i Baltasar a la ciutat dels ponts. L'essència visual dels Cartells de la Cavalcada de Reis Mags es resumeix en misteri, innocència i policromia. Desde el punt de vista plàstic, hi van haver grans il·lustracions com les de 1994, 1992 i 1990. Altres Cartells imitaven els dibuixos dels xiquets, com el cas de 1996 i 1997. La nit va ser un dels recursos més emprats en l'època dels 90 per a associar-lo a l'espectacle del 5 de gener. Un dels més comentats, pel seu fons i figures diminutes, va ser el d'un alacantí en 1998. José Miguel Piñero és un dels pocs que pot presumir d'haver pintat el Cartell de la Cavalcada en 1993 i el de les Festes de Sant Jordi en 2016. El Nadal Alcoyà estava plenament consolidat en 1993 i es buscava donar-li més prestigi, sobretot fent canvis en les Pastoretes, el Bando i l'Adoració. Malauradament la figura de l'Emissari Reial i les pastoretes no són figures que apareixen als Cartells de la Cavalcada d'Alcoi. Joves i pintors de fora de la ciutat van ser els escollits al llarg de la dècada.

Cartell Cavalcada 1999. Francisco Berenguer.

Cartell Cavalcada 1998. José Fernando Ugeda.

Cartell Cavalcada 1997. Aurelio Ayela.

Cartell Cavalcada 1996. Esther Ferràndiz

Cartell Cavalcada 1995. Pilar Linares.

Cartell Cavalcada 1994. Michel Abietar.

Cartell Cavalcada 1993. José Miguel Piñero.

Cartell Cavalcada 1992. Fernando Martí.

Cartell Cavalcada 1991. Jordi Molina.

Cartell Cavalcada 1990. Encarna Serrano.

Als Cartells dels anys 80 destaca la presència dels 3 monarques com a protagonistes, per damunt dels patges que encara no eren tan famosos i admirats. Una etapa expressionista i onírica que agafa idees dels còmics. Alguns Cartells es van aprofitar com a postal nadalenca i un dels que més repercussió va tindre va ser el de 1987. El fantàstic Cartell de la Cavalcada de 1986 va ser el primer en tindre el text en llengua valenciana. El Cartell de 1985 es va distribuir per molts llocs, amb la intenció de proclamar el Centenari de la Cavalcada de Reis Mags. L'Ajuntament va convocar el primer concurs per a commemorar els 100 anys de Cavalcada, sent premiat el duo de Quique Soler i Rosana Crespo. El patrimoni artístic de Cartells que són propietat de l'Ajuntament s'inicia en 1983, ja que abans els organitzadors de la Cavalcada eren l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. Abans de 1984 el Cartell de la Cavalcada utilitzava una frase en castellà per a pregonar quin dia era la visita dels Reis d'Orient. El Cartell de la Cavalcada de 1980 és el més antic que presentem en aquest recopilatori, però a la dècada dels 70 ja van proliferar els primers Cartells amb obres de Mila Santonja, Luis Solbes i Antonio Pérez. El primer Cartell oficial de la Cavalcada d'Alcoi, exceptuant dibuixos de propaganda feixista, va ser el de la família Telerín en 1965 que deia "Vamos a la cama que hay que descansar para que mañana podamos madrugar".

Cartell Cavalcada 1989. José Luis Soler.