RAFAEL GUARINOS: DISSENYADOR FESTER D'ALCOI

Rafael Guarinos Blanes va ser un gran pintor alcoyà que va dedicar part del seu art a reforçar el disseny fester i fer-lo més professional i de qualitat. Va ser Assessor Artístic de l'Associació de Sant Jordi a partir de 1977 i fins a 1994 va estar treballant per Nostra Festa de forma incansable. Rafael Guarinos apostava radicalment per la fantasia i va ser el motor per a que els artesans s'implicaren més en Nostra Festa. Va faltar als 89 anys el 29 de juliol de 2016, i en el cinquè aniversari de la seua mort recordem les seues obres i bocetos més destacats i les senyes de identitat de la seua plàstica.

Era un pintor vocacional i va aportar una nova estètica a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, començant la seua carrera en 1948 al dissenyar tota la capitania cristiana de la filà Mozàrabes i la mora de la filà Miqueros. Als anys 50 amb els càrrecs de les filaes Cordoneros, Ligeros i Cruzados va millorar el seu estil. El seu patrimoni artístic va anar creixent, al mateix temps que anava sent popular a les filaes. Rafael Guarinos va pintar molts quadres de Sant Jordi, amb una iconografia pictòrica àmplia i variada. A més a més la seua fe en el patró d'Alcoi el va portar a dissenyar trages de Sant Jordiet: Als anys 50 i 60 i els de 1970, 1983 i 1993. Sabia combinar els colors i les teles, encara que l'estil dels seus trages s'ha quedat un poc obsolet hui en dia. No obstant, va marcar una època plena de detalls i preciosisme.

Com a pintor del Cartell se li va atorgar aquest honor en 1951, 1953 i 1967, destacant l'obra del musulmà a cavall. També va crear 5 portades per a la Revista de Festes: En 1955, 1976 amb el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, 1982 amb el Centenari de la Música Festera, en 1987 i en 1990 en el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. Les referències al patró de la ciutat eren evidents en les seues pintures. Rafael Guarinos apostava clarament per la senzillesa i la lluminositat, i prenent-se llicències històriques a favor d'una major imaginació. La seua tècnica preferida era l'aquarel·la, com es pot veure als següents bocetos de 1955.

El canvi radical del disseny de la filà Tomasines va suscitar una polèmica en 1954 sobre si convenia eradicar absolutament tots els anacronismes de Nostra Festa. El trage de tomasina vella estava en decadència i Rafael Guarinos va proposar la vestimenta de noble medieval en tons blaus. Els defensors dels anacronismes van veure amb amarga nostàlgia com es perdia l'últim referent de la indumentària típica, espontània i folklòrica d'Alcoi. Rafael Guarinos era fester de la filà Cides i va ser l'encarregat de canviar el disseny oficial de la seua filà allà per l'any 1960. El disseny de Rafael Guarinos va causar una grata impressió entre els alcoyans. Una de les innovacions del disseny de Rafael Guarinos era el material de l'escut. La filà Cides va ser la primera en canviar els escuts de fusta i cartró per uns de metall que li donaven més autenticitat al conjunt. Novament la filà Cides tenia un trage medieval que seria el definitiu i perfilava l'estètica festera per als anys 60.

Moltes altres filaes cristianes van modificar el seu trage oficial, sent Rafael Guarinos un dels impulsors d'aquesta revolució. Li va donar una nova visió als trage oficial de la filà Mozàrabes en el plujós 1952. També va ser el creador del disseny de la filà Alcodianos, refundada en 1960. Als anys 50 ja va dissenyar esquadres de negres per a filaes del bàndol moro com Ligeros, Mudéjares o Berberiscos, però també va dissenyar trages de capità cristià com el de la filà Gusmans en 1958. Als anys 60 va incrementar la seua participació en el disseny fester i pràcticament va dissenyar per a totes les filaes d'Alcoi en algun any de càrrec, per exemple les dos alferecies de 1965 de les filaes Alcodianos i Ligeros. 

Per a la filà Xanos va dissenyar l'esquadra de negres del capità moro 1962 i l'alferecia mora de 1974. L'estreta col·laboració amb la filà Cides va seguir en els càrrecs de 1969 i 1970 i també va tindre l'honor de dissenyar la primera esquadra d'enmig de la filà en 1977. En 1973 Rafael Guarinos va crear la capitania cristiana de la filà Vascos, però aquell any es recorda pel lamentable retràs de la desfilada i els xiulits a l'esquadra de negres de l'alférez cristià. Rafael Guarinos va crear els trages del capità i alférez moro de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Del trage del capità moro de la filà Verds destacava la corona daurada amb joies damunt del turbant negre. En 1977 va dissenyar l'esquadra de negres i boato de la filà Magenta. Curiosament el trage que va presentar per al capità moro 1977 no va convèncer i va acabar sent aprofitat per a la novedosa figura dels cavallers.

Rafael Guarinos es va consolidar com un referent imprescindible del disseny alcoyà i als anys 80 va fer el trage de l'alférez cristià 1983 de la filà Cides, just quan Paco Aznar estava en auge. En 1982 i 1983 Rafael Guarinos va apostar pel colorit als boatos dels dos càrrecs de la filà Realistes i també va dissenyar l'arriscada esquadra d'enmig de la filà Magenta. Va saber conviure amb el gran Luis Solbes i no va haver competència per veure qui dels dos tenia millors bocetos. De fet no es van eclipsar mai entre ells i cada dissenyador tenia les seues filaes de confiança.

Rafael Guarinos va renovar els trages dels Heraldos i trompeters i timbalers en 1982, amb uns dissenys innovadors en el seu moment d'estrena. En 1984 va dibuixar un excel·lent Llibret de filaes que actualitzava el de Luis Solbes i que va ser aprofitat com a baralla de cartes. Al mateix any també va reestructurar la Cavalcada de Reis Mags, quan faltava poc per al centenari de la trilogia nadalenca d'Alcoi i l'Ajuntament no sabia com organitzar la Cavalcada dels Reis d'Orient. El model actual de la desfilada de Melchor, Gaspar i Baltasar va sorgir de la ment de Rafael Guarinos. A l'any 1986 Rafael Guarinos va crear les banderes heràldiques que es colguen de l'Enramada. Primer es van posar a la Plaça d'Espanya i l'efecte no va ser el desitjat. Es van llevar per a no tapar la visió de les Entrades desde els balcons. Les banderes van tornar amb un nou plantejament en 1989, amb els escuts de les 28 filaes. 

La capitania mora 1986 de la filà Llana va ser obra de Rafael Guarinos, amb una idea basada en les jaimes del desert i els nòmades a camell. Francisco Matarredona portava un trage amb clares reminiscències llaneres. Rafael Guarinos va dissenyar el trage de l'alférez cristià 1987 i estava molt satisfet perquè la última volta que havia col·laborat amb la filà Mozàrabes havia sigut en l'alferecia de 1959. En 1991 Rafael Guarinos va veure com Alejandro Soler li agafava el relleu en la capitania mora 1991, no obstant l'esquadra de negres de la filà Magenta va escollir un disseny clàssic i africà 100% Guarinos. L'últim càrrec i boato dissenyat per Rafael Guarinos va ser el capità cordonero de 1992, quan la creativitat ja es veia un poc reduïda per l'edat. Rafael Guarinos tenia una concepció dels seguicis on els ballets no tenien massa rellevància i als anys 90 les coreògrafes van agafar un fort impuls a les Entrades. En 1995 la filà Vascos va canviar les capes de llana per unes de seda més lleugeres, amb l'ajuda de Rafael Guarinos.

Rafael Guarinos era un bon home que tenia molt d'afecte a les ciutat d'Alcoi i Ibi. En maig de 2021 es va inaugurar un mural de Rafael Guarinos a la façana lateral del Museu Alcoyà de la Festa. La lona amb dibuixos de Solbes i Guarinos va estar acompanyada de música festera en directe al descobriment, sent un dels pocs actes festers celebrats en aquest any de pandèmia.