ESQUADRES DE NEGRES FILÀ CIDES

El disseny oficial de la filà Cides és un dels que més ha variat al llarg de la seua llarguíssima història. Però les seues esquadres de negres han mantingut una estètica bèl·lica i austera amb resultats de tot tipus. Algunes dècades amb trages pomposos i altres amb trages més simples. La filà Cides va passar per grans penúries als anys 50 i els proletaris alcoyans encara no s'havien recuperat de la Guerra Civil Espanyola. Les esquadres de negres dels anys de càrrec 1955 i 1956 van estar composades per festers d'altres filaes. Eixa va ser l'ajuda que va rebre la filà Cides per a portar endavant l'alferecia i capitania quan la pobresa de la postguerra encara deixava seqüeles en les filaes de classe obrera. Sols tenien dos membres de fulla, un d'ells Agustín Herrera que va revitalitzar la filà Cides als anys 60. La renovació generacional i la suma d'amics de "El kasike" va millorar la situació de la filà Cides. A més a més en 1960 es va reformar el trage oficial donant-li l'estil medieval i castellà que té actualment. Tot va ser gràcies al dissenyador Rafael Guarinos, qui sempre havia col·laborat amb la filà Cides i va revitalitzar el bàndol cristià. El pintor amateur va crear la majoria d'esquadres de negres de la filà Cides, també les més senzilles de 1969 i 1970 i la primera esquadra d'enmig a l'any 1977. Ja en 1983 van canviar de dissenyadors a l'alferecia cristiana, donant-li valor a l'àguila com a símbol de la filà Cides. El polifacètic Paco Aznar és membre de la filà Cides i ell es va encarregar de les esquadres especials de 1984 i del Mig de 1991. El contestà Ernesto Ferràndiz ha treballat per a la filà Cides en varies ocasions, la primera amb la genial esquadra de negres de l'alférez cristià 1997. La figura històrica de Rodrigo Díaz de Vivar i les seues espases va donar peu a que el pintor valencià Manolo Boix dissenyara exclusivament l'esquadra de negres del capità cristià 1998. Va ser l'única volta que l'afamat artista va crear un boato per a les Festes de Moros i Cristians i va ser molt controvertit per la originalitat dels trages renaixentistes. Dos dels millors dissenys d'esquadres de negres de la filà Cides van ser els del Mig de 2005 i l'alférez cristià 2011. Eren idees espectaculars de José Moiña i César Vilaplana respectivament, encara que els talls d'aquella Entrada Cristiana de maig van deslluir la desfilada dels agressius esquadrers. La mítica narració del Cid Campeador com a guerrer que s'aliava amb els musulmans va servir d'inspiració en la capitania cristiana 2012. Santi Carbonell va incloure detalls àrabs en una esquadra de negres en tons rojos. I per últim en 2019 la filà Cides va sorprendre al públic amb un impactant esquadra d'enmig monocromàtica de Santi Carbonell de figures de fang en un Retaule de fusta de la Colegiata de Castella i Lleó. El sol ha sigut l'acompanyant de la majoria d'Entrades de la filà Cides en anys de càrrec, exceptuant 1991. Les marxes cristianes més característiques de la filà Cides han sigut "Salmo", la segona marxa cristiana d'Amando Blanquer o l'excepcional "Tino Herrera" que el compositor alcoyà va estrenar amb els esquadrers del capità cristià 1998. Però altres marxes cristianes escoltades amb la filà Cides són "Apòstol poeta", "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "Víctor", "El Barranc del Sinc", "Aralk", "El timbal i la lluna del Cid", "Christianus Ximena" i "El diví".

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1955. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1956. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1969. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1970. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig cristiana 1977. Disseny de Rafael Guarinos

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1983. Disseny d'Antonio Piñero.

Esquadra de negres del capità cristià 1984. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra commemorativa 150 aniversari 1986. Disseny primitiu Soldadesca.

Esquadra d'enmig cristiana 1991. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1997. Disseny d'Ernesto Ferràndiz.

Esquadra de negres del capità cristià 1998. Disseny de Manolo Boix.

Esquadra d'enmig cristiana 2005. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2011. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres del capità cristià 2012. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra d'enmig cristiana 2019. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Guarinos.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ BERBERISCOS

L'estètica bequetera és una de les més reconegudes de les Festes de Moros i Cristians. La filà Berberiscos té una llarga trajectòria en Alcoi, primer com a filà de cavalleria i desde 1926 integrada al bàndol moro. Per tant no va ser fins als anys 30 que van tindre les seues primeres esquadres de negres, en plena Segona República Espanyola. 10 anys desprès, en l'alferecia mora de 1944, la filà Berberiscos ja tenia consolidat un estil africà per a les seues esquadres de negres. Rafael Guarinos va saber entendre la idiosincràsia dels populars Bequeteros i als càrrecs dels anys 50 va seguir aquesta línia tribal amb les cares pintades amb betún negre. El mateix maquillatge es va utilitzar en l'esquadra d'enmig 1964 i en la del Centenari de 1969, dissenyada per Luis Solbes Payà. El pintor també es va encarregar de les esquadres dels anys de càrrec 1970 i 1971, resultant molt vistoses pels cascs de plomes. La segona esquadra d'enmig de la filà Berberiscos en 1977 va trencar amb tot lo vist. El cabo batidor anava per primera volta sobre un camell i els esquadrers representaven a nòmades del desert, basats en un quadre de José Segrelles. Aquesta novedosa estètica beduïna va tindre continuïtat a les esquadres de negres dels anys de càrrec de 1983 i 1984. L'empresari Lionel Grau sempre va tindre cert protagonisme, despertant admiració i comentaris de tot tipus quan eixia a alguna esquadra de negres. La més peculiar va ser la de l'alférez moro de 1997, inspirada en els massais de "Les mines del rei Salomón" que va rebre crítiques i alabances. Per a l'impressionant capitania mora de 1998 l'esquadra de negres va oferir un ric disseny ètnic de José Moiña. El classicisme alcoyà va tornar a la filà Berberiscos de la ma de Roberto Pérez al Mig Moro de 2004. Molt innovadora va ser la temàtica del foc per a l'esquadra de negres de l'alférez moro 2011 de Santi Carbonell, mentre que en 2012 José Moiña va repetir amb la idea salvatge i les plomes. Les últimes esquadres especials que ha tret al carrer la filà Berberiscos són la d'enmig de 2018 i la del 150 aniversari de 2019. 150 aniversari de 2019. L'elegant esquadra commemorativa va dur a la realitat el boceto de Manolo Boix que havia sigut Cartell de Festes 1987, recuperant la tradició bequetera de 1977 de convertir quadres d'artistes en trages d'esquadrers. L'antiga Cavalleria de Bequetes ha promogut el coneixement de marxes mores com "El president", "Any d'alferis" o la "Marxa del Centenari" d'Amando Blanquer. Però també han estrenat alguna peça musical com "Marxa Berberisca" a la capitania mora 1998. Al segle XXI per a les esquadres de negres de la filà Berberiscos han sonat "No ho faré més", "Als Judíos", "Paco el chollat" i "Jamalajam". El mal oratge ha sigut constant en els anys de càrrec de la filà Berberiscos i els núvols han amenaçat a les esquadres de negres dels anys 1957, 1958, 1983 o fins hi tot la pluja va aplaçar les Entrades de l'any de capità moro 1971. Directament els esquadrers s'han banyat en les Entrades Mores de 1990, 1998, 2004 i 2012. Però per damunt de tot està el bon gust dels Bequeteros i l'espectacularitat dels seus anys de càrrec.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1957. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1958. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1964. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra commemorativa del Centenari 1969. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1970. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1971. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1977. Disseny de José Segrelles.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1983. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1984. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1990. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1997. Disseny de Vicente Torregrosa.

Esquadra de negres del capità moro 1998. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig mora 2004. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2011. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de negres del capità moro 2012. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig mora 2018. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2019. Disseny de Manolo Boix.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Giner.

VÍDEOS FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE MURO

Muro està en plena celebració de les seues Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. La patrona i les clavariesses ja han tingut el seu moment i també les 6 filaes mores que van protagonitzar una esplendorosa desfilada amb la capitana de la filà Marroks, l'abanderada de la filà Llana i 3 ballets que estrenaven Alicia Montava i Elena Tudela. És el torn del bàndol cristià amb 6 filaes de dissenys variats, el Cinqüentenari de la filà Arquers, el capità pirata i l'abanderat templari. L'itinerari va canviar fa uns anys i ja no passa pels carrers estrets de l'Ajuntament i la parròquia. Però les Entrades si acaben a la Plaça del Matzem, on no molesta tan el sol que va ponent-se durant la vesprada per la Penya el Frare. En 1822 ja es feien actes tan antics com "La Vespra", l'Alardo, la Processó General o "La Baixà i posterior Pujà" de la Mare de Déu dels Desamparats fins la seua Ermita. El dilluns 13 de maig de 2024 els ambaixadors recitaran el text de l'advocat Senabre, datat en 1852, en les Ambaixades. Desitgem que el pròxim cap de setmana les Festes de Muro acaben de forma pacífica i alegre i les 12 filaes puguen fer la Diana i demés actes finals. A continuació deixem els reportatges de les Entrades de Muro de 2011 a 2024. A través dels anys es poden veure els canvis i evolucions de les esquadres de negres i comparar als vídeos de Pàgina 66, Ara Multimèdia i Radio Alcoy els dos recorreguts pels que han desfilat els festers i festeres.

ENTRADA MORA MURO 2011. Capitania filà Realistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2011. Capitania filà Mare de Déu.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2012. Capitania filà Maseros.  

ENTRADA MORA MURO 2012. Capitania filà Verds.  

ENTRADA MORA MURO 2013. Capitania filà Llana.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2013. Capitania filà Templaris.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2014. Capitania filà Arquers.  

ENTRADA MORA MURO 2014. Capitania filà Moros del Rif.  

ENTRADA MORA MURO 2015. Capitania filà Tariks.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2015. Capitania filà Contrabandistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2016. Capitania filà Pirates.  

ENTRADA MORA MURO 2016. Capitania filà Marroks.  

ENTRADA MORA MURO 2017. Capitania filà Realistes.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2017. Capitania filà Mare de Déu.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2018. Capitania filà Maseros.  

ENTRADA MORA MURO 2018. Capitania filà Verds.  

ENTRADA MORA MURO 2019. Capitania filà Llana.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2019. Capitania filà Templaris.  

ENTRADA MORA MURO 2022. Capitania filà Moros del Rif.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2022. Capitania filà Arquers.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2023. Capitania filà Contrabandistes.  

ENTRADA MORA MURO 2023. Capitania filà Tariks. 

ENTRADA MORA MURO 2024. Capitania filà Marroks.  

ENTRADA CRISTIANA MURO 2024. Capitania filà Pirates.

JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA DE MURO

El compositor José Rafael Pascual Vilaplana és un dels músics més aclamats a les comarques que celebren Festes de Moros i Cristians. El motiu és que ha creat grans obres musicals que han transcendit i algunes fins hi tot s'han convertit en clàssics instantanis. José Rafael Pascual Vilaplana va nàixer el 30 d'abril de 1971 en Muro, on va iniciar els seus estudis musicals. Va passar per la Unió Musical de Muro, el Conservatori d'Alcoi i el de València, on va ampliar els seus coneixements de direcció de bandes. La seua especialitat era el piano i el bombardino, però prompte va demostrar interès per les bandes de música, sobretot dirigir-les. Va assistir a cursos de pedagogia musical i va començar a treballar com a director de diverses bandes de música valencianes: La de Bocairent, Castell de Castells, Xixona, Xàtiva, Muro i la colla de xirimiters "La Xafigà" de la seua població natal. Però també ha dirigir orquestres del territori espanyol i internacional, destacant els seus anys de dedicació en l'Orquestra Simfònica d'Albacete i la Banda Municipal de Bilbao i Barcelona. Ha sigut jurat en concursos de música de banda i ha gravat discos monogràfics de les seues composicions. La seua primera obra musical va ser "Xavier el coixo" que de seguida va rebre l'aclamació de les filaes mores de molts municipis i també del grup musical "Al Tall" que la va versionar. Desprès de "Xavier el coixo", encara als anys 80 va estrenar "L'altet dels canons", molt popular a la filà Maseros. Recuperava melodies típiques de Muro com "El tio Pep", repetint aquesta fòrmula en "Herbero de Mariola" per a xirimites. Alta marxa mora coneguda de José Rafael Pascual Vilaplana és "Als Xaparros", però el seu gran èxit va arribar amb l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes d'Alcoi. En aquella plujosa Entrada Mora va sonar "Cavall de foc" i va entusiasmar a tots i totes. Del mateix estil i qualitat són les marxes mores "Xubuch", "A l'Amir en l'Edu", "Tudmir" o "Moros de l'Alqueria, encara que també es defenia amb marxes cristianes com "Archaeus" o l'emotiva "Jéssica" dedicada a una favorita que havia faltat abans d'acompanyar al capità cristià de Muro. Els anys 90 van ser molt prolífics per a José Rafael Pascual Vilaplana, sent requerit per les filaes Arquers, Llana, Realistes i Pirates de Muro. Desprès d'incloure a sopranos en la música festera com a "Bekirent fanfàrria", va seguir innovant amb obres musicals de la dècada dels 2000 com "La neta del Manyà", "Crusllan", "Alqaria" o "Exabeam". Desprès d'uns anys de descans va tornar amb força amb el pasdoble "Yakka" i "Culibrí", de la ma del capità moro 2008 de la filà Mudéjares d'Alcoi. La fantàstica marxa mora es va incloure al segon recopilatori "De fang" de José Rafael Pascual junt a "Congo's" o el pas masero "Cachasa" entre altres. Desprès d'uns anys treballant per a altres pobles, va tornar a Alcoi en 2020 composant la banda sonora de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados, però la pandèmia va provocar que "Ioam", "Amicitia", "Elaia", "Unda et sanguine", "Viderunt" i "Tabut" no s'escoltaren al carrer fins a abril de 2022. 

José Rafael Pascual Vilaplana sempre ha admirat a altres compositors de música festera que el precedien com Francisco Esteve, José Pérez Vilaplana, José Maria Ferrero, Rafael Alcaraz Ramis i per damunt de tots al gran Amando Blanquer Ponsoda. El record als qui han faltat és una de les bases de la inspiració del compositor murer. Per a ell Nostra Festa és generositat quan es comparteixen il·lusions, respecte per allò heretat i compromís per continuar-ho i deixar-ho com herència a les futures generacions. Nostra Festa és renovar emocions any rere any esperant allò que ja coneixes però que en cada edició festera cobra vida i sembla tot un món nou. I les Festes de Muro són per a José Rafael Pascual l'aroma de les pastes damunt la taula del menjador esperant als convidats dels seus pares. José Rafael Pascual Vilaplana ha guanyat molts premis, sent els més importants el "Batuta d'Or d'Holanda 1997", el Premi Nacional Euterpe de 2004, i la medalla d'or de Muro. Al seu poble especialment s'estimen les seues marxes mores i cristianes, que tots els anys sonen sobretot en primavera. Les Festes de Muro 2024 en honor a la Mare de Déu dels Desamparats comencen el proper divendres 10 de maig amb la Vespra. El dissabte serà el torn de la Diana i de vesprada la màgica Entrada Mora amb els càrrecs de les filaes Marroks i Llana. El diumenge 12 de maig de 2024 se li farà l'ofrena a la patrona i per la vesprada la guerrera Entrada Cristiana amb els càrrecs de les filaes Pirates i Templaris. Ballets, esquadres de negres i carrosses donaran pas a l'Alardo i les Ambaixades del dilluns. La setmana següent es celebrarà la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats com a moment culminant de les Festes de Moros i Cristians de Muro.

XAVIER EL COIXO (Marxa mora 1985).  

L'ALTET DELS CANONS (Marxa cristiana 1989).  

ALS XAPARROS (Marxa mora 1990).  

SARA (Pasdoble 1991).  

MOROS DE L'ALQUERIA (Marxa mora 1995).  

ALIMARA (Marxa cristiana 1995).  

A L'AMIR EN L'EDU (Marxa mora 1995).  

CAVALL DE FOC (Marxa mora 1996).  

ARCHAEUS (Marxa cristiana 1998).  

XUBUCH (Marxa mora 1999).  

TUDMIR (Marxa mora 1999).  

RASPEIG (Marxa mora 1999).  

ALS FEIXUCS (Marxa mora 1999).  

JÉSSICA (Marxa cristiana 2000).  

LA NETA DEL MANYÀ (Marxa cristiana 2001).  

PIQUERAS EL REALISTE (Marxa mora 2002).  

CRUSLLAN (Marxa cristiana 2003).  

ALQARIA (Marxa mora 2003).  

EXABEAM (Marxa mora 2003).  

CULIBRÍ (Marxa mora 2008).  

QIRBILYÀN (Marxa mora 2009).  

QUEBRANTÀ (Pasdoble 2009).  

ODRÀCIR LLAC D'ESPURNES (Marxa cristiana 2011).  

ALMOGÀVARS, SANG I FERRO (Marxa cristiana 2013)  

IOAM (Marxa cristiana 2020).  

XANDRI (Marxa cristiana 2022).