CANVIS A LES FESTES D'ALCOI 1965

 L'Associació de Sant Jordi tenia uns objectius clars en la dècada dels 60 del segle XX: Rellançar el turisme fester amb innovacions i maduresa. Les Festes de Moros i Cristians ja eren molt conegudes i estimades pels valencians. Però Francisco Boronat com a president del Casal de Sant Jordi volia donar-li més importància als actes previs i que vinguera gent de tota Espanya. En 1965 es va aconseguir la distinció de "Interès Turístic Nacional", que no era gens habitual. El 19 d'abril es va estrenar una nova versió de l'Himne "Insigne Mártir", escoltant-se per primera volta a la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. La lletra va ser la primera de les moltes novetats que es reservaven per a les Festes d'Alcoi de 1965. La Glòria Infantil es va celebrar per primera volta el 23 d'abril de 1965, per a omplir el buit que s'havia quedat en el dia del patró. La Setmana Santa va caure el 18 d'abril així que la Trilogia Festera Alcoyana es va retrassar uns dies: 24, 25 i 25 d'abril. Rafael Ramis Carbonell i Salomón Sanjuán van ser els propulsors d'aquest pròleg dedicats al futur de Nostra Festa. Es pretenia potenciar la vessant innocent de les Festes de Moros i Cristians, i no focalitzar-se tant en les batalles entre dos bàndols. Una proposta entranyable i atrevida que va calar entre els alcoyans i alcoyanes. 

Desde el principi va ser un acte previ aclamat pels mirons i pels propis xiquets que emulaven la Glòria Major, també amb pasdobles. El simpàtic dia va acabar amb una mascletà, punt i final de cada diumenge de Glòria en Alcoi. Els xicotets glorierets van representar a les seues filaes amb orgull i portant puros de xocolate. Hi havia que complir uns requisits d'edat i d'altura. El primer Sergentet Moro de la història va ser el cordonero Vicente Albero Moltó. També va ser un dia molt especial per a Enrique Mataix al encarnar al primer Sergentet Cristià. Es van confeccionar nous trages per als Sergentets i distints als dels Sargentos adults. Va ploure i feia fred desde l'arrancà al Partidor, marcant el destí d'aquest pregó dels més menuts. I és que en moltes edicions la Glòria Infantil s'ha vist empanyada per l'aigua. És el cas de 1965, 1973, 1975, 1980, 1981, 1982, 1988, 2004, 2006, 2007, 2009, 2015 i 2019, junt a alguns aplaçaments al diumenge següent si fa millor temps. En 1979, amb motiu de l'any internacional de la infància, la Glòria Infantil va ser una reproducció exacta de la Glòria del diumenge de Pasqua de Resurrecció.

Fins a 1964 es va celebrar a la Glorieta un concurs de bandes de música que s'anomenava "Festa del Pasdoble". La escassa participació i el desinterès del públic exigia uns canvis que es van produir en l'Assemblea General del 24 de gener de 1965. Es va fer una profunda revisió dels actes del "Dia dels Músics" per a adaptar-los als temps i retre-li homenatge al compositor Gonzalo Barrachina. Es pensava en un acte massiu que transmitira el sentiment col·lectiu de tota una ciutat i que es notara una reforma radical. L'Ajuntament nombraria cada any a un reputat músic com a director de "El Sig" de la zarzuela "La bella Zaida". L'honor de ser el primer designat va recaure en Fernando de Mora Carbonell. La qualitat i maestria d'Amando Blanquer van ser recompensats en 1966, quan se li va donar la batuta per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi. Però en el cas de 1965, Fernando de Mora es va dirigir a un públic multitudinari per a cantar tots junts "Nostra Festa ja, cridant-nos està". Totes les bandes de música agrupades en la Bandeja feien sonar els seus instruments al uníson. Hi ha qui ho va percebre com un moment molt emocionant i un crit popular d'alcoiania. Altres ho van descriure com una explosió de sons a des temps. Les bandes de música van desfilar desde l'Avinguda País Valencià i abans els 350 músics havien fet un assaig general. Però l'experiment va tindre els seus fallos i el so no va convèncer als professionals. Rafael Casasempere va demanar que tocara sols una agrupació musical alcoyana i ho fera amb la millor entonació possible. A pesar de les crítiques, l'èxit de la interpretació de l'Himne de Festes és inqüestionable i a dia de hui es manté aquest format per a la vespra. És un moment consolidat en memòria de l'admirat Gonzalo Barrachina Sellés.

L'Entrada Cristiana va arrancar per primera volta al Partidor. Fins aquell moment el capità cristià iniciava el recorregut a la Plaçeta de la Verge Maria, però començar al Partidor com es feia a l'Entrada Mora era més espectacular. La filà Cruzados va portar a terme un gran boato pel seu càrrec. Antonio Palacios Gisbert va desfilar sobre quadriga com a capità cristià. A part d'estrenar itinerari, va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. L'alférez cristià medieval també va ser molt alabat. De fet Juan Jover Pascual va ser el primer càrrec de la refundada filà Alcodianos. L'Entrada Mora es va valorar com una de les millors del segle per ser molt ordenada i colorida. El bon oratge va contribuir a que la capitania mora de la filà Cordoneros brillara. La filà Magenta va celebrar el seu Centenari amb una magnífica esquadra commemorativa de Luis Solbes, seguint el seu estil africà. L'alférez moro de la filà Ligeros també va rebre enfervorits aplaudiments.

La Segona Diana de 1965 es va dividir en dos recorreguts. Les filaes cristianes desfilaven pel carrer Sant Nicolau i les filaes mores pel carrer Sant Llorenç. Aquesta desfilada simultània alternaria el recorregut de cada bàndol depenent de si l'any és par o impar. Els xiquets, principals protagonistes de l'acte, s'unien a la Plaça d'Espanya. Es seguia l'exemple de l'Alardo, amb distints itineraris desde 1963. Els ambaixadors van tindre problemes tècnics per a recitar el text. No es van escoltar bé les paraules en valencià de la pregària que havia escrit Joan Valls. Els micròfons i altaveus es van millorar a l'any següent. En definitiva 1965 va ser un any revolucionari per a les Festes de Sant Jordi i aquells actes continuen vigents.