FESTES D'ALCOI 1876: VI CENTENARI DEL PATRONATGE DE SANT JORDI

En 1876 Alcoi encara vivia les seqüeles de la Revolució del Petroli. Tomás Maestre va ser l'alcalde successor del Pelletes i a Espanya s'havia restablit la dinastia borbònica. En 1876 el nou alcalde d'Alcoi, Francisco Moltó, va revitalitzar la indústria i va aprovar el Monte de Pietat i les primeres caixes d'estalvis. Antonio Aura, com a president del Casal de Sant Jordi opinava que no era el moment adequat per a alegries i les Festes d'Alcoi 1875 van quedar suspeses. Poc desprès Antonio Aura va dimitir. Les filaes havien estat dos anys sense poder eixir al carrer, ja que la Revolució del Petroli de juliol de 1873 havia creat un fort malestar social entre burgesia i proletariat. Tant en 1874 com en 1875 els primers trons havien votat negativament a celebrar les Festes de Moros i Cristians, com ha passat en 2020 i 2021. El guió d'actes de les Festes de Sant Jordi 1876 es va ampliar, introduint celebracions culturals que involucraren a totes les corporacions. El pregó fester animava a participar en la decoració dels carrers i resolia si la Batalla d'Alcoi s'havia produït en 1275 o 1276. Es convidava a la gent dels voltants a visitar a Alcoi i commemorar la mort d'Al-Azraq i l'Aparició Miraculosa de Sant Jordi Màrtir. Miguel Sanus era el president de l'Associació de Sant Jordi i va convocar a la ciutat per a organitzar unes tradicions amb caràcter generós, fraternal, caritatiu i patriòtic-religiós. Es va preparar una medalla commemorativa de l'efemèride del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, un certamen literari, dinars solidaris per als pobres, malalts i la Casa de la Beneficència i un concurs d'escaparates.

La façana del Consistori i altres cases luxoses es van engalanar més que mai, amb adorns i llums de colors. L'Ajuntament tenia una decoració de l'arquitecte José Moltó amb farolets venecians, columnes arcs del triomf, figures geomètriques i dibuixos vegetals en tons verds. Es va alçar una columna rotatòria de 16 metres amb fonts d'aigua natural i un Sant Jordi Matamoros al pedestal il·luminat. També el Casino va engalanar la façana amb elements gòtics i la Societat d'Orient amb motius àrabs. L'antic Temple de Sant Jordi es va decorar amb arcades naturals com les de l'enramada. A part de les cases burgeses ben revestides, la Reial Fàbrica de Panys va plantar una preciosa portalada nazarita al seu carrer. A varies cases es van col·locar altars en honor al patró, i també dibuixos de manissetes que demostraven la devoció dels alcoyans i alcoyanes. El Círculo Industrial va exposar un tren locomotora. En tots els balcons es van penjar creus cristianes i guirnaldes, tradició que s'ha mantingut amb el pas del temps. Va haver moltes cucanyes pels carrers, concerts musicals, Certamens literaris i Jocs Florals als que van acudir prous escriptors. L'Associació de Comerç va construir un carro amb un Sant Jordi enorme i xiquets de cada continent.

Per a potenciar les Festes d'Alcoi es va incrementar el número de castells de focs artificials, mascletaes i traques. El teatre popular del poeta Antonio Vilaplana també va estar present com a acte previ a la Trilogia Festera Alcoyana. Es va estrenar l'obra "Firam, Firam", el quart sainet fester alcoyà del que es té constància. Molts polítics i militars van ser convidats per l'Ajuntament en abril de 1876. Es va calcular que Alcoi va rebre a 30000 visitants. Francisco Company va editar a la seua impremta el primer llibret de filaes, amb dibuixos de les 32 filaes que van participar en les Festes del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Les Entrades es van celebrar en el tradicional 22 d'abril i els càrrecs de 1876 van ser:

• Capità Cristià filà Asturianos: Felipe Pascual.
• Alférez Cristià filà Cides: Miguel Gonzàlez.
• Capità Moro filà Verds: Vicente Olcina.
• Alférez Moro filà Magenta: Salvador Sancho.

L'ordre de l'Entrada Cristiana va ser el capità cristià de la filà Asturianos, Capellans, Somatenes, Romans, Antigua Espanyola, Tomasines Velles, Estudiants, Andaluces, Cides, Tomasines Noves, Navarros, Àngels, Garibaldins, Maseros, Mariners, Antigua Aragonesa, Vizcainos, Cavalleria de Peaco i Cavalleria de Sequetes. Més de 1000 festers acompanyats de 20 bandes de música i molt bon temps. L'Entrada Mora es va iniciar a les 2 de la vesprada amb la capitania mora de la filà Verds, Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Magenta, Cordoneros, de Juan, Moros Elegants, Tapiadors i Rifeños, que s'estrenaven en aquell mateix any. Tancaven la desfilada les 2 filaes de Cavalleria: Realistes i Berberiscos. La filà Judíos portava bombatxos rosa i una ploma blava i blanca. El turbant de ratlles roges i grogues recordava a la Senyera però el motiu era la inspiració turca del disseny oficial. A l'Imperi Otomà hi havia una bandera militar de ratlles roges i grogues, molt semblant a la de l'antiga Corona d'Aragó. Turquia era el símbol de l'Islam al segle XIX i havien estat influenciades per les tropes d'almogàvers catalans. Aquesta unió de cultures es va donar a les batalles de Bizanci i Anatòlia durant l'Edat Mitjana. La filà Turcos, fundada en 1873, també tenia el color roig i groc al turbant, com a referència a l'exèrcit otomà"Sari Kirmisi". Per la nit es va celebrar la Retreta amb artístics farolets. 

El 23 d'abril va caure en diumenge, començant amb la Segona Diana. La Missa de campanya i les Processons van tindre molt de públic. Nanos, danses de bastons, clero i els gremis van participar en la Processó de la Relíquia. Els devots, grups folklòrics, les 32 filaes i varies carrosses van eixir a la Processó General de la vesprada. Es va alabar molt la imatge eqüestre de Sant Jordi, feta per Miguel Gironés de la filà Llana. Una tempesta va retrassar l'arrancà del colorit Passeig General. El 24 d'abril de 1876 va haver Contrabando, Estafeta, Ambaixades i dispars amb trabucs. Com encara no es feia l'Aparició de Sant Jordi, la Trilogia Festera Alcoyana acabava amb danses, balls i serenates. Va haver problemes amb la pólvora i les armes de foc, però finalment es va acceptar la celebració del dia els Trons. L'Alardo ja es feia en 1570 i per tant era imprescindible al ser l'acte més antic. Un any excepcional com el del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi tenia que acabar diferent i les celebracions populars es van allargar fins al 30 d'abril de 1876. La Processó del Trasllat per a retornar al patró al seu Temple es va fer amb els festers de les 32 filaes portant ciris. Aquesta va ser la cloenda d'unes Festes de Moros i Cristians que Alcoi guardaria en la memòria per a sempre.