TIRISITI AL 2018

Al llarg del mes de desembre els carrers d'Alcoi s'han anat transformant. Als últims dies l'ambient s'ha impregnat d'esperit nadalenc, i també de la gelor pròpia de l'hivern. Per unes setmanes els alcoyans no pensen en les seues Festes de Moros i Cristians: Pensen en el Nadal. I especialment somnien en l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Les cues de xiquets al Teatre Principal signifiquen que Tirisiti s'està representant. El tradicional teatre de titelles no pot tindre un títol més nadalenc i costumbrista a la volta "El Betlem de Tirisiti". Una senya de identitat que fins hi tot canvia l'urbanisme de la ciutat per unes setmanes.

Tirisiti manté una singular relació amb els habitants d'aquesta ciutat i forma part de l'oci imprescindible de desembre. Els protagonistes del Retaule bíblic fins hi tot concedeixen entrevistes a periòdics com "El Gratis" o "Les Muntanyes":

-Periodista: Bon dia Tirisiti. Milers de persones de llocs diferents esperen veure la teua representació amb il·lusió. Estàs preparat?

-Tirisiti: Si, està tot a punt. He repintat la venta i han arreglat el campanar de l'Església. Em consta que el sereno s'ha comprat un rellotge nou per a no fallar quan li pregunten l'hora.

-Periodista: Eres un referent del Nadal... Com portes això de ser tan famós?

-Tirisiti: Reconec que a voltes em costa eixir al carrer, però l'amor dels espectadors val la pena.

-Periodista: Enguany t'han dedicat una biblioteca al centre per a tots els xiquets i xiquetes. Estàs content?

-Tirisiti: Clar que si, m'agrada molt que els xiquets volen amb la imaginació i disfruten dels llibres. A través de les pàgines dels contes poden conèixer mons i personatges.

-Periodista: No vols que et dediquen un carrer com a Camilo Sesto?

-Tirisiti: A Facebook hi ha un grup que es diu "Tirisiti també vol un carrer". Pense que a la gent que tant m'estima si que els agradaria un carrer amb el meu nom. O millor un aeroport...

-Periodista: Estàs preparat per a les eleccions polítiques que són en abril?

-Tirisiti: Si, em presente a alcalde! És una notícia que sols sabia Tereseta i les beates. Això si, no vaig a dir per quin partit.

-Periodista: Al final de la teua representació sempre te'n vols anar a la lluna... Per què?

-Tirisiti: Per què? Tu no has vist com està el pati! No te'n vindries en mi?

Rodrigo Paños també va conversar amb el Sereno, el Torero i el Sagristà. Per últim també amb l'agüelo i Tereseta:

-Periodista: Bon dia Sagristà. Es porten bé les titelles del Betlem? Van a missa tots els dies?

-Sagristà: Tots van a missa a l'hora, com un clau. No s'escapa ningú, menys els romans que són pagans i mai entren a l'Església.

-Periodista: Aleshores tots aniran al cel menys els romans?

-Sagristà: Tirisiti tampoc perquè s'escaqueja i per tal de no escoltar el sermó fins hi tot se'n va a la lluna.

-Periodista: Li heu comentat al Papa que vinga a veure la representació del Betlem?

-Sagristà: Si, li ho hem dit per carta. Però no sé si és millor que no vinga. Muntem massa embolic.

-Periodista: Bon dia Torero. El teu nom és Clásico no?

-Torero: En realitat em dic Andrés Coloma i vaig ser un prestigiós de la tauromàquia als anys 20. La dictadura de Primo de Rivera va posar de moda els bous com a festa nacional, amb la intenció de que les masses no pensaren en política, ni en democràcia ni en cap colp d'estat.

-Periodista: Per tant eres producte del nacionalcatolicisme... Quina és la teua història fora del teatre?

-Torero: Com a Clásico vaig aconseguir una afortunada notorietat en 1926, sobretot entre els alcoyans, encara que vaig nàixer a Ibi. La meua carrera a la plaça de bous va acabar quan encara era jove, però a Alcoi vaig seguir sent un ídol de l'època.

-Periodista: Com vas passar del mon taurí a ser una titella de "El Betlem de Tirisiti"?

-Torero: Era tan famós com les peladilles o el paper de fumar Bambú. Al club taurí vaig ser víctima d'un atac amb navaixa. Em vaig convertir en imatge d'Alcoi però el teatre era molt més segur, tan sols tenia que torejar a un bou manso. José Esteve era un betlemer que em va introduir en una de les escenes de "El Betlem de Tirisiti". Allí m'he quedat amb molt de gust.

-Periodista: Bon dia Sereno. Com porte el teu treball?

-Sereno: Estupendament. Soc un funcionari públic amb moltes responsabilitats, no és sols donar les hores. Ara m'han dit que em compraran una Tablet tàctil per a tindre-ho tot més controlat. Cal estar al dia en la tecnologia.

-Periodista: I el públic? Es porta bé?

-Sereno: No, el públic em crida, m'enganya, es riuen de mi, em diuen xixero i em canten "El Sereno s'ha perdut en la Font de la Salut i una agüela l'ha trobat amagat en un forat". Però sense els xiquets no soc res.

-Periodista: A tu que t'agrada més l'horari d'estiu o d'hivern?

-Sereno: Com soc vell m'agrada més l'horari d'estiu perquè es disfruta més de la llum. Es pot passejar i fer una partida de cotos a la terrassa. Però a l'hivern tinc molt de treball. Així que és un dubte existencial que no puc respondre.

-Periodista: Bon dia Agüelo. Diuen que sempre estàs enfadat. Per què?

-Agüelo: Perquè patisc de gota i estic fart. Siguiente pregunta!

-Periodista: A qui bonegaries de la vida real?

-Agüelo: A tot el mon! Eurobascollaes per als polítics de València, Madrid i Brussel·les!

-Periodista: Amb casi 150 anys coneixeu Alcoi millor que ningú... Que penseu de la ciutat en l'actualitat?

-Agüelo: He vist coses i he estat en llocs que mai imaginarieu, més enllà d'Orió. He vist obrir i tancar teatres i centres d'art. Jo he conegut la pastisseria del negret. Ara hem evolucionat molt. Les titelles de "El Betlem de Tirisiti" estàvem en una caixa de sabates i ara estem en un teatre... Hi ha que millorar la vida d'aquesta ciutat.

-Periodista: Bon dia Tereseta. Tu no vols eixir a les Festes de Moros i Cristians?

-Tereseta: Jo he sigut molt combativa a la meua joventut en el tema de la dona en la festa. Ara m'alegre de veure que les coses van normalitzant-se. Massa poc a poc per al meu gust, però segur que aconseguirem la plena integració.

-Periodista: En els temps que corren cal ser feminista?

-Tereseta: Clar que si! S'ha de ser feminista, solidària, ecologista i políticament correcta. Al teatre estic contenta perquè tinc unes noves amigues. Són aliades de la sororitat entre xiques, i molt festeres. Són les titelles femenines de Muntanyesos i Cordoneros. Pertanyen a les dos filaes que en 2019 desempenyaran les alferecies.

El Nadal Alcoyà és un projecte col·lectiu de la ciutat, impulsat per l'Ajuntament desde fa dècades. No importa el partit polític que estiga al govern, tots uneixen esforços per a millorar el Nadal. Però s'ha de fer amb cautela i sense entrar en casos de corrupció o associacions que s'organitzen malgastant diners públics... El Nadal Alcoyà 2018 es va notar un poc més tard de l'habitual perquè les llums no es van posar a l'hora. Molta gent es va queixar, però l'espera s'ha traduït en una il·luminació especial que sols pot tindre Alcoi. L'enramada ornamental s'ha completat per altres carrers principals d'Alcoi. La Plaça Espanya està repleta de siluetes d'un rei mag sobre el seu camell. I al centre de la Bandeja les famílies, grups i xiquets es fan fotografies amb les figures decoratives del Tirisiti i el Pessebre.

El dia 24 de desembre la Plaça Espanya va rebre la visita dels castanyers solidaris. Una iniciativa entranyable que té molts objectius: Recollir diners per als més necessitats, alegrar la Nit de Nadal, repartir fruïts secs i cantar les típiques nadaletes alcoyanes: "Pastorets i pastoretes", "Baix d'una penyeta", "Barrabàs", "Camina Maria", "La Pandorga", "Jo pense portar-li al bon Jesuset", "L'asguinaldo", "Ja venen els Reis" o "Pastoret on vas?". A les filaes també es canten unes estranyes cançons: Les nadaletes festeres. Una mescla curiosa que és resultat de les dos grans tradicions d'Alcoi i que tenen lletres curioses per a tractar-se de nadaletes.

Alcoi s'adorna per a rebre una festivitat que es celebra en tantes parts del mon que és difícil destacar. Però la singularitat del Nadal Alcoyà no ha passat desapercebut i cada volta és més conegut. La regidora de turisme, Lorena Zamorano, porta anys reivindicant les nostres tradicions perquè són úniques. El valor afegit és que no han perdut l'essència ni estan comercialitzades. Les campanyes de publicitat que es fan no es venen a grans multinacionals ni a empreses de dibuixos animats. Fins hi tot aquest 2018 s'ha fugit de la polèmica dels patges negrets. El personatge continua penjant en molts balcons i no ha rebut atacs per a desprestigiar-lo. Sols seran protagonistes durant els primers dies de gener.

Als últims anys al Nadal Alcoyà li ha eixit un competidor: La Fira Modernista de setembre. En aquest 2018 hem vist com centenars de dones i homes passejaven pel centre històrics amb vestits elegants del segle XIX. Un ritual que acabarà sent part del patrimoni cultural, com també ho són altres desfilades amb un públic multitudinari: Les Entrades i la Cavalcada. No hi ha dubte que aquestes manifestacions festives agraden en Alcoi. Fan que moltes persones es gasten diners i trauen de nosaltres mateixa les millors qualitats creatives. L'actual govern socialista ha trobat la fórmula per a explotar la setmana modernista. I el govern socialista de José Sanus als anys 90 va trobar la forma de implicar a amplis sectors de la població per a participar al Bando i la Cavalcada. Ser antorxer va passar a ser un honor, desprès de que durant dècades fora una obligació dels soldats del Regimiento Vizcaya, vestits d'egipcis no de militars. L'espectacular rebuda de la Fira Modernista fa pensar que se li vol llevar interès a la Trilogia dels Reis Mags. Desprès de 2 anys té la voluntat de consolidar-se i l'alcalde Toni Francés està orgullós de veure el creixement d'aquesta celebració a la tardor. Aquest homenatge al passat industrial de la ciutat ha tingut més èxit que els intents frustrats de ampliar les Festes d'Alcoi: Setmana Santa, Falles, Carnestoltes en Quaresma i una Romeria a la Verge dels Lliris que cada any perd adeptes. Al següent vídeo es poden veure les múltiples meravelles que presenta el nostre benvolgut Alcoi:

Hui dia 30 de desembre de 2018 comença la Trilogia dels Reis Mags. Desde les 12:00 els pastorets i pastoretes faran la seua desfilada en carros i ballant pel carrer Sant Nicolau fins la Plaça d'Espanya. Allí adoraran a la Sagrada Família, tal i com faran Melchor, Gaspar i Baltasar el pròxim 5 de gener. Com a acte previ, no ens podem oblidar del Bando. El divendres 4 de desembre de 2019 l'Emissari Reial llegirà el Bando i darrere de la seua carrossa les burretes portaran bústies per a introduir les cartes a ses majestats. És la víspera del gran dia: La CXXXIV Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

Tan sols queda enviar un desig de pau i tolerància per al pròxim any. Ens espera un 2019 tan fester com ho ha sigut l'inoblidable 2018. En l'àmbit de les Festes de Moros i Cristians volem donar sort a Álvaro Santacreu, Juan Enrique Miralles, Modesto Moiña, Jorge Candela, Jorge Doménech i les seues respectives famílies. Ells seràn els futurs capitans i alferes de les Festes de Sant Jordi. Molts ànims a les filaes Verds, Tomasines, Muntanyesos, Magenta i Cordoneros perquè estan treballant molt per a que els seus càrrecs siguen un èxit. L'esforç de les esquadres també es veurà recompensat en maig. FELIÇ ANY NOU!

MARXES MORES FILÀ BENIMERINES

Quan ens disposem a celebrar el Nadal i passar uns dies molt familiars, al blog volem acabar un apartat musical. Aquesta és la última entrega del repàs de marxes mores i cristianes de les filaes alcoyanes. Tanquem "Marxes mores i cristianes" amb la filà més recent: La filà Benimerines. La més jove de les Festes d'Alcoi té un complet repertori de marxes mores que valen la pena escoltar. La filà Benimerines, amb menys de 40 anys d'història, pot presumir de tindre dedicat un clàssic de la música festera com és "Benimerines". Les obres de Francisco Esteve Pastor tenen un lloc privilegiat en el cor de la filà Benimerines d'Alcoi. La majoria de càrrecs de la filà Benimerines han estrenat marxa mora, destacant "Al-er" en 2013 que va tindre un fort impacte i situacions de debat. Encara és un secret amb quina marxa mora desfilarà la pròxima esquadra d'enmig mora de 2019, responsabilitat de la filà Benimerines d'Alcoi.

"BENIMERINES" és la marxa mora que el murer Francisco Esteve Pastor va dedicar a la filà Benimerines d'Alcoi. I per això el títol és tan clar i concís. Personalment estava pensada com a homenatge al fester Eduardo Pascual, però l'autor va decidir que tota la filà mereixia una marxa mora pròpia. I és que la marxa mora "Benimerines" es va composar en 1982, tan sols dos anys desprès de la fundació de la filà Benimerines. La creació de la última filà mora va equilibrar el número de filaes a les Festes de Sant Jordi. Un fet molt celebrat en 1980, tan celebrat com la marxa mora "Benimerines". El seu estil seriós i obscur ha fet que no siga una de les marxes mores més identificatives de l'Entrada Mora d'Alcoi. Però el seu ritme cadenciós va calar en els festers de la filà Benimerines i sempre desfilen amb aquesta magistral marxa mora.

"EL KABILA" és una coneguda marxa mora de José Maria Ferrero Pastor. El temps no passa per a aquesta marxa mora i la seua melodia és constant en les Festes de Moros i Cristians. En 1965 "El Kabila" va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però en realitat està dedicada a un fester i amic del compositor ontinyentí: El president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967, el kabila Francisco Martínez. L'esquadra d'enmig mora 1991 de la filà Benimerines va desfilar amb "El Kabila" i "El negro Sansón" pels carrers d'Alcoi.

"EL GUERRER" és una marxa mora molt original que incorpora instruments ètnics d'Àfrica i també les tradicionals xirimites valencianes. Una marxa mora misteriosa i inquietant que va estrenar l'alférez moro 1998 de la filà Benimerines. Francisco Berenguer Sanchis i els seus cavallers van desfilar amb "El guerrer" en una nit plujosa. La marxa mora és obra de l'alcoyà Àngel Lluís Ferrando i crea un conjunt musical unit amb altres marxes mores estrenades al boato tribal de 1998. La resta d'obres també tenien un toc exòtic, innovador i africà. Les amazones desfilaven amb "La tribu", el ballet de Virginia Bolufer amb "El bruixot" i la favorita amb l'espectacular marxa mora "L'elegida". Desafortunadament aquestes marxes mores no es tan enregistrades i sols es poden escoltar en vídeos en directe de l'Entrada Mora 1998. "El guerrer" si està pujada al Youtube i té moltes visites, tractant-se d'una marxa mora poc coneguda. 

"TARIKS" és la marxa mora amb la que va desfilar la guerrera esquadra de negres de la filà Benimerines en 1998. Es tracta d'una bèl·lica marxa mora molt adequada per a dissenys agressius, ferotges i africans com era el cas de l'alferecia mora de fa 20 anys. La marxa mora de Francisco Esteve Pastor es complementava a la perfecció amb l'esquadra de negres, en el final d'una Entrada Mora memorable. Al igual que "Benimerines", la marxa mora Tariks" també es va composar en 1982 i porta per títol el nom d'una filà. Es tracta de la estimada filà mora de Muro, els Tariks. El seu ritme ràpid i la dificultat de la marxa mora ha fet que mai més haja sonat en Alcoi i estiga prou infravalorada a la majoria de pobles.

"FRAN-SEMP" és una sumptuosa marxa mora que destaca pel so de les xirimites. Tractant-se d'una peça musical de 1952 sorprèn que s'incorporen les xirimites, ja que en aquella època la popularitat de l'instrument valencià no tenia bona salut. Quasi ningú tocava la xirimita, però Miguel Picó Biosca va arriscar en "Fran-Semp", donant-li tot el protagonisme a les xirimites. Al ser una marxa mora vella ha perdut certa frescura, però continua sonant original i no es pot comparar amb cap altra marxa mora, ni tan sols del mateix autor. El compositor d'Alcoleja va jugar amb el nom i els cognoms de Francisco Sempere per a poder dedicar-li la marxa mora "Fran-Semp" d'una forma subtil. A la multitudinària  capitania mora 1999 de la filà Benimerines "Fran-Semp" va sonar a la part inicial del boato, amb molta participació femenina.

"HABIBI" és una calmada marxa mora que va sonar en la capitania mora 1999. Concretament en el ballet de Virginia Bolufer que la filà Benimerines va anomenar "Rosa del desert". Alfredo Anduix Rodríguez sols ha composat una marxa mora en la seua vida. Va ser "Habibi" en 1989 i ho va fer per la seua dona. El títol "Habibi" es tradueix de l'àrab com carinyo i és una mostra d'amor. A Cocentaina o Onil "Habibi" és una marxa mora prou recurrent, però en Alcoi sona a la llarga. Un fet incomprensible ja que la marxa mora és meravellosa i és 100% adequada per a una Entrada Mora vespertina, com ho és la d'Alcoi.

"EL MAHDÍ" és altra marxa mora poc escoltada en Alcoi però que sempre sona amb la filà Llana de Cocentaina. L'autor José Pérez Vilaplana la va dedicar al capità moro 1976 de la filà Llana de Cocentaina. La part més característica i emblemàtica de la marxa mora és la que protagonitzen els clarinets abans del fort. "El mahdí" és l'enviat d'Alà segons la religió musulmana i en això es va inspirar el mestre de Cocentaina. Com la capitania mora 1999 de la filà Benimerines tenia una ambientació magrebí, era normal que al boato sonara "El Mahdí".

"ANY D'ALFERIS" és la marxa mora amb la que curiosament va desfilar el capità moro 1999. El benimerí José Figuerola Jordà va elegir una marxa mora d'Amando Blanquer que fins aquell moment s'havia reservat per a acompanyar al càrrec d'alférez moro. Però "Any d'alferis" era la marxa mora preferida del fester i no va haver problema per a desfilar amb ella sobre una carrossa on també anava el rodella. El capità moro de la filà Benimerines i "Any d'alferis" com a banda sonora van sorprendre al públic. També l'estrena de la marxa mora "Any d'alferis" en 1967 va sorprendre al públic. La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, banda de la que formava part Amando Blanquer, va tocar per primera volta "Any d'alferis" en l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Abencerrajes. Desde 1967 "Any d'alferis" ha rebut l'aclamació dels festers de generació en generació. Continua sent una de les gran obres del desaparegut Amando Blanquer.

"SAHARA" és una marxa mora que Joaquim Sanjuán va composar en 1999 per al ballet d'Inma Cortés. La coreògrafa alcoyana estava saturada desde feia anys de ballets per a les Entrades, però al escoltar "Sahara" es va animar per a tornar al mon artístic de les Festes de Moros i Cristians. Les xirimites tenen tot el protagonisme en una marxa mora alegre i moruna que recorda a les dunes del desert saharià. La inspiració de l'obra musical i del ballet era les terres de tuaregs que hi ha en Àfrica. De fet el ballet es titulava "El jardí del Teneré" i les ballarines es vestien d'arena, aigua i palmeres per a recrear un oasi.

"GUÀRDIA JALIFIANA" és una espectacular marxa mora del contestà José Pérez Vilaplana. En 1952 es va estrenar aquesta marxa mora per a la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina, els populars Sahorins. El cap de filà Antonio Briva Agulló era amic del músic i li va prometre un llibre de solfeig per a que seguira els seus estudis d'harmonia. A canvi del llibre de Theodor Dubois, José Pérez Vilaplana li va regalar a la filà aquesta mítica marxa mora. Les favorites del capità de la filà Benimerines van desfilar amb "Guàrdia Jalifiana" baix el sol del dia 22 d'abril de 1999.

"ALS BEREBERS" és una marxa mora tan famosa com "Guàrdia Jalifiana". Les dos són del compositor José Pérez Vilaplana, les dos estan dedicades a una filà de Cocentaina i les dos van sonar a la capitania mora 1999 d'Alcoi. La filà Benimerines tancava el seu boato amb "Als berebers", dedicada a la filà Bereberes de Cocentaina, els polèmics borts. Una marxa mora que traspassat fronteres i ha sonat fins hi tot en Marroc gràcies a la banda Unió Musical Contestana. La sonoritat de la marxa mora ha fet plorar a més d'un alcoyà, i per supost a molts socarrats. És una de les obres de música festera que més han emocionat als festers, desde l'any 1972.

"EL MORO DEL SINC" és la peça musical que va marcar el pas de l'esquadra de negres a la capitania mora 1999 de la filà Benimerines. Aquesta marxa mora clàssica no falla en cap recopilació de música festera de filaes alcoyanes. Rafael Giner Estruch la va composar en 1954 i per decisió pròpia no va voler repetir mai la fórmula de l'èxit. El títol és tan obert que qualsevol fester pot identificar-se amb aquell moro del Barranc del Sinc, símbol paisatgístic d'Alcoi.

"ALI GEABÀ-SPYROS" és la marxa mora que va sonar per a l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines. En 2005 la filà no sols estava al centre de l'Entrada Mora, sinó que també complia 25 anys. Per a celebrar-ho va sonar la magnífica "Ali Geabà-Spyros". Vicente Pérez Esteban va composar la marxa mora en 1998 i va sonar per primera volta amb la filà Tuaregs d'Albaida. D'estil nòmada també va ser l'esquadra d'enmig de l'Entrada Mora d'Alcoi a l'any 2005.

"ZOC" és una peça musical per a xirimites amb una melodia extremadament àrab i exòtica. Jordi Bernàcer va composar "Zoc" en l'any 2000 per a un dels ballets de la capitania mora de la filà Llana d'Alcoi. La inspiració li va vindre al músic desprès de visitar un bazar a la ciutat de Fez. "Zoc" no té una versió d'estudi a Youtube, però ha acompanyat a alguns boatos a les Festes de Moros i Cristians. En concret al 2012 va acompanyar a unes palmiteres a l'alferecia mora de la filà Benimerines. També va sonar "Noches de Arabia", una adaptació de la banda sonora de la pel·lícula de Disney "Aladdin" de dibuixos animats.

"PACO EL CHOLLAT" està repleta de matisos i és una impressionant i moruna marxa mora. "Paco el chollat" és el malnom de Francisco Pastor, un dels fundadors de la filà Berberiscos de Crevillent. En 1992 l'ontinyentí Daniel Ferrero Silvaje va composar "Paco el chollat" i 20 anys desprès va sonar per primera volta en Alcoi. A l'esquadra de negres de l'alférez moro 2012 de la filà Benimerines no li va afectar la pluja, perquè van disfrutar molt de la desfilada amb "Paco el chollat". tocada pels músics de la banda de Xixona.

"AL-FARIS" és una marxa mora on les xirimites dominen la partitura. Una marxa mora bonica, trepidant i novedosa que va tancar l'Entrada Mora 2012 d'Alcoi. La dificultat de la marxa mora i que s'estrenara baix l'aigua ha provocat que no es torne a escoltar, ja que diuen que està gafada. "Al-Faris" té una versió adaptada per al ballet de Virginia Bolufer. Una coreografia ràpida i tribal que precedia als cavallers i dames. El músic Andrés Guerrero va dedicar "Al-Faris" a l'alférez moro de la filà Benimerines. Juan Antonio Canalejas va estrenar la seua marxa mora sobre una carrossa junt a tota la seua gent: Família i amics.

"XABAT" és la marxa mora que els festers associen al prestigiós compositor Saül Gómez. És la primera marxa mora que va fer i tan sols tenia 21 anys. El jove d'Ontinyent li la va dedicar a Salvador Gramage, capità benimerí a l'Entrada Mora d'Ontinyent de 2003. 10 anys desprès era la filà Benimerines d'Alcoi qui desempenyava la capitania mora. En 2013 "Xabat" ja havia sonat molt en Alcoi, però encara mantenia l'encant d'una marxa mora de indubtable qualitat. En un boato ple de percussió "Xabat" va sobreeixir al acompanyar a la carrossa dels cavallers. "Xabat" és el dissabte en la cultura dels jueus i es tracta d'un dia sagrat, com el diumenge per als catòlics. "Xabat" també significa "company espiritual del poble israelí".

"10 DE SETEMBRE" és la marxa mora que va acompanyar a la favorita i les dames de la filà Benimerines. Sols ha sonat en Alcoi a la capitania mora de 2013. "10 de setembre" és una esplendorosa marxa mora que no té massa popularitat perquè a part de ser llarga, té un ritme molt lent. Però dins de la monotonia de la peça, sorprèn un fragment amb instruments ètnics que és molt bonic i alegre i ens transporta a l'ambient èxotic d'un poblar marroquí. La marxa mora té dos parts que estan basades en un romanç del segle XV. S'inclou una melodia mora i altra cristiana que representa la convivència entre les dos religions a la Península Ibèrica. "10 de setembre" va ser composada per l'alcoyà Francisco Amaya en l'any 2007 i la va estrenar la banda l'Aliança de Mutxamel. La raó és que "10 de setembre" va ser un encàrrec de la filà Abencerrajes de Mutxamel per a celebrar el seu 25 aniversari. Els Martxosies de Mutxamel es van fundar en 1982 i no tenien marxa mora pròpia amb la que desfilar amb la filà Abencerrajes. El títol "10 de setembre" fa referència al dia en que es celebra l'Entrada Mora de la localitat de Mutxamel. "10 de setembre" i "Al-er" estan a l'altura d'altres composicions musicals que han sonat a les capitanies mores d'Alcoi d'aquesta dècada. Per exemple "Un chava capità", "Ishtar", "Belsaí", "El guardià de l'arca" o "Kapytan".

"AL-ER" és la marxa mora que va estrenar Jordi Pascual Ferrer, capità benimerí de les Festes d'Alcoi 2013. Ignacio Sánchez Navarro va composar una monumental obra musical de llarga duració per al capità moro més recordat d'aquesta dècada. "Al-er" incorporava una coral femenina que va sorprendre més per l'estètica i el conjunt negre i blanc que formava l'escut de la filà Benimerines. "Al-er" va portar una polèmica a nivell nacional degut a que la coral anava vestida amb niqab i molta gent ho va malinterpretar pensant que era una burla al burka que porten les dones als països d'extremisme islàmic. Sobre la instrumentació de "Al-er" és destacable l'ús de les campanes i les trompetes per avisar que s'acosta un gran moment. L'arribada del capità moro d'Alcoi va ser efectista i es manté en la memòria dels alcoyans. També es va discutir molt sobre si era adient que la melodia de la marxa mora "Al-er" s'inspirara en la banda sonora de "Terminator". Clarament la pel·lícula de l'actor Arnold Schwarzenegger no té res a veure amb la història dels moros i cristians d'Alcoi. Molta gent també coneix "Al-er" amb el títol de "Marxa mora de Terminator". Mai més s'ha escoltat per la situació controvertida que va tindre, però la marxa mora "Al-er" és grandiosa i inoblidable.

"ITNA ASSAR KARIM" és la marxa mora que va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Benimerines en 2013. Desprès de que al capità moro l'acompanyara "Al-er", l'estrena de la marxa mora "Itna Assar Karim" va quedar en segon lloc, eclipsada al sonar quasi a continuació de "Al-er". Encara que la marxa mora del músic Andrés Guerrero estiga oblidada, el desig de l'autor era que els esquadrers s'identificaren amb ella, ja que tenia una dedicatòria molt especial: A Manuel, el sogre de Andrés Guerrero que formava part de l'esquadra de negres. "Itna assar karim" vol dir "Bona idea" en àrab i és una frase per a animar als festers de la filà Benimerines a apuntar-se a l'esquadra de negres. 2013 va ser un any complicat per a l'economia de les filaes i va haver problemes per a completar els integrants d'una esquadra de negres. És més difícil fer un càrrec en anys de crisi i per això volem felicitar a la filà Benimerines per aquella pletòrica capitania mora de 2013.

MARXES CRISTIANES FILÀ ARAGONESOS

La filà Aragonesos és una filà guerrera per naturalesa. Així que és lògic que les seues marxes cristianes tinguen un marcat estil bèl·lic. Al llarg de la història no destaca per tindre grans obres dedicades però a l'última dècada el seu repertori s'ha ampliat notablement. La raó és la bona amistat que conserva la filà amb el músic d'Albaida Vicente Pérez Esteban. La filà Aragonesos d'Alcoi està agermanada amb la filà Templaris d'Albaida desde fa 10 anys i part de la culpa la té Coleto, com l'anomenen els seus amics. José Maria Valls va composar "Óscar Moreno" com a homenatge pòstum a un fester de la filà. Amb el repàs de les marxes cristianes d'aquesta filà nombrosa donem quasi per acabat aquest apartat del blog.

"ARAGONESOS 99" és la marxa cristiana que més identifica a la filà. Desde la seua estrena en 1999 s'ha convertit en la marxa cristiana preferida dels festers de Batoi. Va ser un èxit immediat, estrenant-se al carrer en la plujosa Entrada Cristiana de l'any 2000. El compositor Daniel Ferrero Silvaje va dedicar la seua marxa cristiana més guerrera a tota la filà Aragonesos d'Alcoi. El metall i la percussió són els protagonistes i segueix l'estil rítmic de les marxes cristianes de principi del segle XXI. 

"ALS CRISTIANS" és un dels clàssics de la música festera més coneguts. Alcoi li té una especial estima a aquesta marxa cristiana de 1975. Segurament és perquè el músic José Maria Valls va dedicar "Als cristians" a tots els components de les 14 filaes cristianes d'Alcoi. I això és molta gent. Quasi totes les filaes han desfilat alguna volta amb aquesta peça musical elegant i guerrera al mateix temps.  Es va estrenar al carrer a l'Entrada Cristiana d'Alcoi de 1976, quan ja havia guanyat el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1975. La filà Aragonesos va triar "Als cristians" tant per a l'esquadra d'enmig de 1988 com per a l'esquadra de negres del capità cristià de 1995. 2 dissenys molt ferotges però ben diferents entre ells.

"EL BARRANC DEL SINC" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de blancs en 1994, any de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos. L'obra de Rafael Mullor Grau va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera de 1985. L'autor va dedicar la marxa cristiana a dos alcoyans enamorats del Barranc del Sinc: Els seus pares en l'any que complien 25 anys de casats. Una forma magnífica de recordar les bodes de plata. 

"DANZAS TERPSICORE" és música de l'època renaixentista. Però en Alcoi ha sonat en ballets de la filà Cruzados i Vascos. Per a la filà Aragonesos va sonar en el medieval boato de l'alférez cristià 1994: Javier Rufino. L'alemà Michael Praetorius va composar en 1612 un conjunt d'obres musicals anomenades "Danzas Terpsicore". En la mitologia grega Terpsicore era la mussa de la dansa i es representava com una jove filla de Zeus que recitava poemes amb una lira a la ma.

"RAMÓN PETIT" és la marxa cristiana que va tancar l'alferecia cristiana 1994 de la filà Aragonesos. En un boato en el que es va notar l'absència de marxes cristianes es va agraïr que l'esquadra de negres decidira desfilar amb aquesta obra de Francisco Carchano Moltó. "Ramón Petit" agafa el nom del capità cristià 1993 de la filà Almogàvars de la veïna localitat de Ibi. Una marxa cristiana que sense ser un gran èxit si es imprescindible en l'Entrada Cristiana d'Alcoi.

"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història. Al igual que la primera, "Aleluya", també va ser d'Amando Blanquer. En 1962 el compositor alcoyà li va dedicar "Salmo" al seu amic Adrián Espí Valdés. Un fester de la filà Navarros que va aconseguir el respecte de molts festers conservadors per escriure l'enciclopèdia festera "Nostra Festa" i encapçalar les manifestacions de la Guerra del Calendari de 1997. "Salmo" recorda als càntics gregorians i la música sacra. Aquesta és la visió que Amando Blanquer tenia de les marxes cristianes i al no tindre èxit va abandonar el subgènere durant molts anys. Les esquadres no desfilen amb "Salmo" perquè és música religiosa amb un ritme lent i litúrgic. Però "Salmo" si encaixa en certs boatos com el del capità cristià 1995. La filà Aragonesos va escollir "Salmo" per a uns monjos amb martells gegants. Àngel Lluís Ferrando va estrenar varies obres musicals a la gelada Entrada Cristiana de 1995. Entre elles "Postludi" o "L'adalid", que va sonar per al capità cristià Pedro García.

"BATALLERS" és la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos. Era la segona volta que sonava aquesta marxa cristiana en Alcoi i ho va fer a la solejada Entrada Cristiana de 2002. Ramón García Soler va composar "Batallers" per a la filà d'Albaida en el seu any de capitania cristiana 1999. Amb el temps "Batallers" és una de les marxes cristianes més estimades per la filà Aragonesos.

"ADALID DE LA CRISTIANDAT" és una peça musical d'Àngel Lluís Ferrando que va estrenar en 2008. Dins del boato de l'alférez cristià es van poder escoltar tambors de Calanda, albades valencianes de ma de Pep Gimeno Botifarra i algunes obres noves. Una d'elles era "Adalid de la cristiandat", en referència al militar que dirigia un grup de soldats cristians. La melodia d'Àngel Lluís Ferrando tenia un marcat caràcter medieval i era senzilla però original.

"ALCAIDE D'ALCOI" és altra composició que va estrenar la filà Aragonesos a l'alferecia cristiana de 2008. Àngel Lluís Ferrando va tindre molt de treball en 2008 perquè també va composar "Cruïlla de cors" per al capità cristià de la filà Alcodianos. "Alcaide d'Alcoi" recupera una melodia medieval per a xirimites. Separant fragments e l'obra es recitaven poemes en honor de l'alférez cristià i Jaume I. "S'acosten dies de festa, i la festa va per dins. Nos que valem tant com vos i tots junts més que vos us elegim rei". "Alcaide d'Alcoi" agafa el títol del personatge que acompanya al xiquet que entrega les claus al capità cristià. 

"EL DIVÍ" va sonar per primera volta a Alcoi amb l'alférez cristià 2008. Javier Pérez Payà i els seus cavallers de la filà Aragonesos van escollir aquesta marxa cristiana de Francisco Valor en la seua versió sense cor. Posteriorment s'ha convertit en una de les marxes cristianes més escoltades dels últims anys. També el ballet de Maria José Albors ballava al ritme de "El diví" i els seus càntics sobre "Jerusalem". La traducció de la lletra en llatí és "Clameu cants de guerra, no tingueu por perquè la victòria és nostra". Tot un crit de batalla per a una marxa cristiana molt guerrera. Una primera part anima a unir-se a la fe de Jesucrist i la segona part de "El diví" clama a l'atac cap als musulmans. "El diví" és el malnom del capità cristià 2007 de la filà Hospitalaris de Torrent: Àngel Llàcer, que no hi ha que confondre amb el jurat de "Tu cara me suena".

"AMBAIXADORA CONTRABANDISTA 1998" és una marxa cristiana amenaçant del músic Miguel Àngel Sarrió. L'ontinyentí li va dedicar aquesta peça musical a la seua germana, ja que en 1998 va ser l'ambaixadora cristiana de les Festes d'Ontinyent. 10 anys desprès de la seua estrena, "Ambaixadora contrabandista 1998" va marcar el pas d'un ballet colorista de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos.

"TEMPLARIS D'ALBAIDA" és una excel·lent marxa cristiana de Vicente Pérez Esteban. Als seus 6 minuts de duració ens transporta a altra època, a dies de caça a l'Edat Mitjana amb els seus sons de trompes alpines. O també a l'interior d'una ermita, on els templaris resaven abans d'iniciar les Croades. El so de les campanes no li lleva ambient bèl·lic i misteriós a "Templaris d'Albaida". El compositor d'Albaida Coleto és membre de la filà Templaris i per això va composar aquesta marxa cristiana per als seus amics i paisans. Es va estrenar en l'any 2005 i en 2008 va sonar en Alcoi. "Templaris d'Albaida" va concloure l'alferecia cristiana amb la impressionant esquadra de negres de la filà Aragonesos.

"DANZA COLORISTA" va ser una idea innovadora del compositor alcoyà Rafael Mullor Grau. Estava pensada per al ballet de pitonisses de l'alferecia cristiana 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi. Per això mesclava melodies contrabandistes, amb altres més místiques. El conjunt crea una obra simfònica de ritme trepidant i misteriós que recorda els balls espanyols més flamencs i també un ambient bèl·lic, de màgia, bruixeria. Per això Ana Botella va escollir "Danza colorista" per a un ballet terrorífic que no tenia res colorista. El ballet de la campana de Huesca es completava amb terrorífiques ballarines vestides de negre i amb un maquillatge espectral. Al ser una dansa en Alcoi sempre ha sonat per a ballets. Primer amb les gitanes de Virginia Bolufer en 1995 i en 2009 a la capitania cristiana de la filà Aragonesos.

"TUBMA" és una marxa cristiana de Francisco Valor en la que predomina el so de les xirimites, intercalat amb fragments per a banda de gran intensitat. És una de les obres musicals més desconegudes del compositor contestà. Va ser un encàrrec dels cavallers del capità cristià 2009. Van baixar amb "Tubma" sobre una carrossa i amb un trage meravellós amb els colors de la filà Aragonesos. "Tubma" és la paraula "ambut" escrit del revés i aquest és el malnom del capità cristià 2009. Al igual que "Ambut", "Tubma" mereix més reconeixement social. 

"AMBUT" és altra marxa cristiana estrenada a la capitania de la filà Aragonesos en 2009. Al igual que "Tubma" el títol fa referència al malnom de José Vicente Olcina Seguí. Al capità cristià 2009 l'anomenaven "Ambut" desde la infància perquè un mestre li va dir que tenia una veu molt forta i estrident. La frase d'on extrau "Ambut" és "Xiquet, al parlar sembla que a la boca tingues un ambut". El símbol del lleó es va unir a l'embut i el capità cristià va desfilar amb "Ambut" sorprenent al públic. La marxa cristiana del músic Andrés Arévalo era molt senyorial i bonica, però no s'ha tornat a escoltar a les Festes d'Alcoi.

"LA VICTÒRIA" és una sensacional marxa cristiana de l'any 2001. Es va estrenar a l'Entrada Cristiana de Bocairent per desig de l'autor Enrique Alborch Tarrasó. El so de les campanes a la melodia anuncia la victòria de les tropes cristianes i a més a més li dona molta emoció a la marxa cristiana. El ritme, marcat pels plats i la percussió, va en ascens creant un ambient màgic. Les dames de les favorites de la filà Aragonesos van baixar pletòriques sobre carrossa al compàs de "La victòria". La joventut de la capitania cristiana 2009 va ser notable, ja que la filà Aragonesos és una filà amb una mitja d'edat gens elevada. 

"TIZONA" és la marxa cristiana que va acompanyar al ballet de la Ferreteria, coreografiat per Maria José Albors. Els propis ferrers s'encarregaven de marcar la percussió de "Tizona", amb utensilis metàl·lics desde una carrossa. Va ser un dels ballets de la capitania cristiana 2009 de la filà Aragonesos. El compositor Pedro Joaquim Francés va trobar una autèntica font d'inspiració en la història del Cid Campejador. "Tizona" era el nom d'una de les espases de Rodrigo Díaz de Vivar. Tan famosa com Colada, s'ha convertit en l'arma més mítica de l'Edat Mitjana i també és una gran marxa cristiana. El seu ritme marcat es va escoltar per primera volta en Callosa d'en Sarrià a l'any 1996, aconseguint el primer premi en un concurs.

"SIGNUM" és la marxa cristiana més ben valorada de Saül Gómez Soler. Va ser composada en 2007 per a Ricardo Pons Sala, alférez cristià de la filà Alcodianos. 2 anys desprès es reafirmava el triomf de "Signum" al sonar en la capitania cristiana 2009. L'esquadra de negres de la filà Aragonesos no va deixar indiferent a ningú amb l'enigma de les 3 dagues. Un concepte molt original que es va veure ressaltat per un disseny trencador de Santi Amador. L'esquadra fantasmal d'alquimistes sorprenia encara més al so de "Signum", una marxa cristiana relativament nova. "Signum" es tradueix del llatí com "Ensenya".

"ZORAIDAMIR" és una marxa cristiana antiga de José Pérez Vilaplana. Va ser escrita en 1969 i ha sobreviscut al pas del temps gràcies a la seua frescura i alegria. El principi recorda a un pasdoble sentat però va agafant velocitat i crea un ambient fester inigualable. En 2011 la filà Aragonesos va celebrar el seu cinqüentenari. L'esquadra commemorativa dels 50 anys va desfilar a un ritme pausat amb l'artística marxa cristiana "Zoraidamir".

"L'ARAGONÈS PERFECTE" és una marxa cristiana plena de sobrietat. A pesar de ser l'obra més austera de Vicente Pérez Esteban, no deixa de sorprendre perquè afegeix algunes notes musicals de la marxa cristiana "Aragonesos 99". L'autor li la va dedicar a un amic d'Alcoi que havia faltat. En 2011 la filà Aragonesos li va fer un homenatge a Perfecto Valero Payà, que havia sigut primer tro de la filà. Per això el títol és "L'aragonès perfecte", recordant la tràgica mort del fester a la seu social de la filà. Més d'un any la filà Aragonesos ha recordat a Perfecto Valero arrancant al Partidor amb "L'aragonès perfecte".

"DIES IRAE" és la marxa cristiana que va estrenar l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos a l'Entrada Cristiana de 2016. La traducció del llatí significa "Dies de ira", recordant les guerres per qüestions religioses que tantes morts van deixar en l'Edat Mitjana, i continuen deixant hui en dia... La part positiva és que aquesta frase medieval ha servit d'inspiració per a una de les millors composicions de música festera que s'han fet als últims anys. Vicente Pérez Esteban, conegut com Coleto, va composar aquesta marxa cristiana per la seua amistat amb la filà Aragonesos. La música té reminiscències històriques com melodies de cants gregorians i el so d'una campana de 1883 que s'anava tocant en directe a la desfilada. La llegenda d'aquesta impactant esquadra d'enmig era l'assassinat de 12 nobles de la cort aragonesa de Ramiro II. Els caps decapitats dels 12 corruptes i un bisbe rebel van servir per a fer sonar les campanes de la catedral de Huesca.

LES ENTRADES DE 1978

Les Festes d'Alcoi de fa 40 anys van disfrutar d'un temps excepcional en el que el sol va brillar en tots els actes. Carlos Palacio García va tornar a la seua ciutat natal per a dirigir l'Himne de Festes. Manuel Mora va pintar una papallona colorista com a imatge principal del Cartell de Festes 1978.  Es va parlar d'una relaxació de la consciència festera i que es necessitaven propostes renovadores per als anys següents, sobretot per la depriment Retreta. En un any amb tanta autocrítica, els majors aplaudiments se'ls van endur els compositors José Maria Valls i Miguel Picó Biosca per la marxa mora "Sergen 78".

Capità Cristià filà Muntanyesos 1978. Emilio Gisbert Coloma.

Capità Moro filà Cordoneros 1978. Lucas Guerrero Tortosa.

Alférez Cristià filà Cruzados 1978. Jorge Verdú Català.

Alférez Moro filà Ligeros 1978. Juan Bordera Llorens.

Els càrrecs van ser magnífics, destacant l'alférez cristià de la filà Cruzados per ser el més jove de la història, amb tan sols 17 anys. Les senyores castellanes en una carrossa amb un drac de dos caps van sorprendre al boato del capità cristià. Els dissenyadors més rellevants d'aquella dècada, i en especial de 1978, van ser Luis Solbes, Rafael Guarinos i Paco Aznar. Una carrossa de la extensa i bonica capitania mora va tindre un accident al Partidor. L'alferecia mora va incorporar molts cavalls, junt a altres animals exòtics que es van veure en la vesprada mahometana. Es va criticar una Entrada Mora plena de talls i poca organització.

Esquadra de negres capità filà Muntanyesos. Amb la marxa cristiana "Zoraidamir".

Esquadra d'enmig filà Maseros. Amb la marxa cristiana "Bonus Christianus".

Esquadra de negres alférez filà Cruzados. Amb la marxa cristiana "Gentileza 72".

Esquadra de negres capità filà Cordoneros. Amb la marxa mora "Sergen 78".

Esquadra d'enmig filà Llana. Amb la marxa mora "Llanero i president".

Esquadra de negres alférez filà Ligeros. Amb la marxa mora "Voluntat de fer".

El dimarts 24 d'abril de 1978, Alcoi va rebre la visita de l'escriptor Camilo José Cela, que es va vestir de miquero per a l'Alardo. També el dia dels Trons es va presentar en la ciutat José Luis Albiñana en la seua primera visita oficial com a president de la Generalitat Valenciana. La Trilogia Festera Alcoyana es va acabar amb l'Aparició de Sant Jordi. El xiquet que en 1978 va representar al Sant Jordiet va ser Fermín Chinchilla de la filà Miqueros.

RETRANSMISSIÓ ENTRADES D'ALCOI PER TVA

Desprès de la trista desaparició de RTVV les Festes d'Alcoi van buscar nous cadenes de televisió per a que es seguira retransmitint les Entrades en directe. La solució va ser TVA, la televisió comarcal de l'Alcoià i el Comtat. Televisió Aitana no va deixar passar l'oportunitat d'emetre íntegrament unes Festes de Moros i Cristians d'interès turístic internacional. Any rere any van aconseguir més professionalitat i fins hi tot s'atrevien amb retransmissions en directes d'altres Entrades de pobles com Cocentaina, Muro, Ibi, Castalla o Onil. Però les Festes d'Alcoi són les que més dificultat tècnica tenien i en 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 han anat millorant, tant per com es gravaven com per com es comentaven les Entrades. Una tradició tan visual i atractiva ha cridat l'atenció d'altra televisió valenciana privada: Mediterraneo Tv. Els següents vídeos mostren com mitjans de comunicació amb menys pressupost van suplir la falta d'una televisió pública com Canal 9. Moltes gràcies.