CAMILO PÉREZ MONLLOR: COMPOSITOR D'ALCOI

Es compleixen 75 anys de la mort de Camilo Pérez Monllor, un dels músics del segle XX més importants a Alcoi. El fill del compositor Camilo Pérez Laporta va nàixer el 25 de juliol de 1877 i al formar part d'una família musical va aprendre solfeig ràpidament. La vida professional de Camilo Pérez Monllor va girar entorn a la direcció de bandes de música militars. Es va formar al Reial Conservatori de Música de Madrid i un dels seus professors va ser l'alcoyà Joan Cantó, compositor del primer pasdoble sentat: "Mahomet". Les composicions de Camilo Pérez Monllor provenien de la inspiració del seu pare, encara que també va crear moltes marxes solemnes per a processons i actes catòlics. A Cadis li va dedicar a Camilo Pérez Laporta la simfonia "La cueva de los Montesinos". Era 1905 i el progenitor havia deixat a la banda de Villena per a acompanyar-lo en la banda de l'exèrcit a Andalucia. Entre els dos van composar "Pare i fill", pasdoble dedicat al poble de Cocentaina. El pare de Camilo Pérez Monllor ja tenia un gran prestigi entre els valencians per haver composat pasdobles com "Krouger" o "El capitán". A més a més  "La canción del harem" està considerada la segona marxa mora de la història, composada en 1907. La marxa àrab de Camilo Pérez Laporta té tan sols uns mesos de diferència amb "A Ben Amet" del músic Antonio Pérez Verdú. Camilo Pérez Monllor era el primogènit, però l'altre fill també va destacar per les seues marxes mores per a les Festes d'Alcoi. Evaristo Pérez Monllor és l'autor de la gran marxa mora "Genna al Ariff".

Públic, festers i músics admiraven els alegres  pentagrames de Camilo Pérez Monllor, destacant la vitalitat expressiva de pasdobles com "24 de setembre de 1810", datada en 1910. L'elegància i espontaneïtat de les melodies de Camilo Pérez Monllor van calar entre els habitants d'Alcoi. "El K'sar el Yedid" és el pasdoble que més entusiasme desperta a la Diana del 22 d'abril desde que s'estrenara en 1912, basat en l'Alcàsser de l'Alhambra de Granada.

"Nanos i gegants" va ser la peça musical que va crear en 1913. Però al mateix any Camilo Pérez va ser aclamat per donar-li contingut musical a la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. "L'entrà dels Reis" es va convertir en la melodia principal del Nadal Alcoyà, consolidat amb el pas dels anys. És la primera peça musical pensada per a la Cavalcada de Ses Majestats d'Orient i tot un referent per als xiquets i xiquetes ja que fins hi tot sona a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti". A "L'entrà dels Reis" es condensa tot l'ambient nadalenc de la tradició alcoyana i s'inclou un fragment de la cançó popular "Serra de Mariola".

"Uzul el selmim" és la marxa mora insigne de Camilo Pérez Monllor, encara que en 1914 va passar inadvertida. El prodigiós Camilo Pérez va quedar decepcionat per la rebuda dels espectadors, ja que era una obra amb molts matisos i original tenint en compte les poques marxes mores que existien en 1914. Va ser als anys 40 del segle XX quan la coneguda com "L'entrà dels moros" es va fer famosa, passant a ser la marxa mora preferida de la filà Abencerrajes. La melodia de les xirimites és seductora i única mentre que la sonoritat final de "Uzul el selmim" és memorable i vibrant. És una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX i les panderetes de "Uzul el selmim" recorden als telers d'Alcoi.  

Camilo Pérez Monllor li va dedicar el pasdoble sentat "De la terreta" al pintor alcoyà Fernando Cabrera. En 1915 va estrenar els pasdobles "Subirana" i un "Himne a Canaries" que es va fer famós a Tenerife. El seu pare va faltar el 7 de febrer de 1917 i Evaristo Pérez Monllor es va encarregar de difondre la música festera del seu pare. Camilo Pérez Monllor es va casar en 1901 a l'edat de 23 anys, però no va tindre fills. Com a curiositat, el rei Alfons XIII de Borbó li tenia estima a Camilo Pérez. El seu tio Julio Laporta Hellín, autor dels pasdobles "Un moble més", "Remigiet" i "Mi Barcelona", també va influenciar en la vessant compositiva de Camilo Pérez.

Els vincles familiars amb la banda Primitiva eren ja forts i Camilo Pérez Monllor participava a l'Entrada Mora d'Alcoi. La filà Abencerrajes va tindre l'alferecia mora 1922 i a la Retreta va sorprendre el fanalet que van traure. La carrossa il·luminada de la filà Abencerrajes va passar a la història com "El pardalot". Aquesta vivència va marcar a Camilo Pérez Monllor i va composar el pasdoble "Farol". En 1923 tres homes es van encarregar del càrrec de la filà Abencerrajes i per a deixar constància Camilo Pérez va crear la marxa mora "Els 3 capitans". "El xiquet", "El tio Colau", "El pacífic", "El cuc" o "El vencedor" són altres obres musicals de l'autor als anys 20, però que no van transcendir. 

En una expedició africana a la ciutat de Nador, Camilo Pérez Monllor va agafar referències artístiques per a composar "L'entrà de la kabila Ben Kurda". Va ser l'estrena musical d'Alcoi més aplaudida a les Festes de Sant Jordi de 1919. Una meravella de marxa mora que és molt significativa en quant a l'estil que tenien les marxes mores a principis del segle XX. En aquella època Camilo Pérez Monllor tenia molta relació amb la ciutat murciana de Cartagena i va composar el pasdoble "Pitriqui" (1923).

L'any 1927 va agafar la direcció de la banda "Corporació Musical Primitiva d'Alcoi", com també ho va fer el seu pare "Camilo el roig" de 1913 a 1917. Camilo Pérez Monllor ja estava lligat anteriorment a la banda Vella i a la filà Abencerrajes, a qui els va dedicar la marxa mora "Baix de la figuera" en 1931. En especial al Centre Instructiu Musical Apolo, ja que Camilo Pérez també va ser mestre d'harmonia i compartia berenars amb alumnes, músics i festers baix d'una figuera a les casetes de camp d'Alcoi. Tots els músics alcoyans li tenien admiració i un cordial respecte a Camilo Pérez Monllor, cada volta més veterà en el món de les agrupacions musicals.

"Sant Jordi" és una peça musical de 1932, molt semblant al passacarrer "La festa del carrer" que Camilo Pérez va composar en 1917. Les amistats de Camilo Pérez Monllor també van contribuir a que tinguera una carrera artística tan prolífica. "Moros y cristianos" és la seua millor marxa mora i està dedicada a l'estimat Quico l'alt. Francisco Blanes va agrair tindre una marxa mora tan bonica i va formar amb ella a l'Entrada Mora de 1935, quan la filà Abencerrajes va poder tornar a eixir a les Festes republicanes. El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a Marroc.

En 1933 es va traslladar a viure a Barcelona i ja no li agradava l'ambient de taverna de les filaes alcoyanes. Les seus socials eren cellers poc higiènics on la classe obrera bevia cafè licor. L'autor en cap moment va tindre competència amb Gonzalo Blanes Colomer, altre dels músics alcoyans més destacats de la primera meitat del segle XX. Va composar una peça musical per a Miguel de Cervantes, amb el títol de "Don Quijote de la Mancha". Encara que Camilo Pérez pertanyia a la filà Abencerrajes, també li va dedicar en 1941 "La cançó dels Marrakesch" a la il·lustre filà mora. En 1945 li va dedicar un pasdoble al club de futbol de la seua ciutat natal: El Deportivo Alcoyano. Camilo Pérez Monllor va faltar en Madrid el 4 de gener de 1947, deixant com a llegat una extensa producció i trajectòria musical. Al llarg de les dècades ha rebut el reconeixement de la societat alcoyana i de grans directors com Gregorio Casasempere Gisbert o Àngel Lluís Ferrando Morales. La vinculació amb la filà Abencerrajes es segueix notant actualment ja que desfilen amb moltes obres musicals de Camilo Pérez Monllor, sobretot amb "Uzul el selmim".