HISTÒRIA FILÀ ALCODIANOS D'ALCOI

Joventut i vigor són les paraules que descriuen a la filà Alcodianos. Els fundadors constituïen un grup molt unit perquè van ser companys d’escola durant la infància i adolescència. De xiquets van compartir jocs, alegries i tristeses al col·legi Salesians. D’adults no van voler perdre els vincles d’amistat i decidiren fundar una filà com un nucli fidel on transmetre els valors que van aprendre a la prestigiosa escola concertada d’Alcoi. La Societat d’Antics Alumnes Salesians va fundar la filà Alcodianos en 1959. Una filà fraternal i divertida, però també molt responsable i amb un futur prometedor. 

Però hem de retrocedir en el temps per a descobrir els orígens de la filà Alcodianos. El Patronat de la Joventut Obrera volia crear una nova filà amb referents històrics. Mossèn Josep va impulsar la idea de que fora una filà amb evocacions històriques. L’estabilitat socioeconòmica d’Alcoi va propiciar que aparegueren les primeres filaes cristianes ambientades en l’Edat Mitjana. La creació de l’Assessoria Artística del Casal va ser fonamental per a que filaes com Gusmans, Vascos o Alcodianos foren un revulsiu per al bàndol cristià. Es van estrenar a l’Entrada Cristiana de 1912, amb un recorregut recentment estrenat que permetia la mateixa vistositat per als cristians pel matí i per als moros per la vesprada. 

L’Associació de Sant Jordi no va tindre inconvenient per a aprovar el primer disseny de la filà en 1911. Fernando Cabrera va pintar un trage que destacava per la túnica blanca i el casc platejat amb plomes blanques. La capa també era blanca i com a rames portaven una espasa al cinturó marró i una llarga llança de torneig medieval. El castell i la quatribarrada al pit formaven l’escut d’Alcoi, ja que la filà representava als antics pobladors de la vila medieval al segle XIII. Precisament van ser aquest Alcodianos els qui van defensar Alcoi de l’atac de les tropes d’ Al-Azraq el 5 de maig de 1276. Uns habitants humils que van estar animats a la batalla per Mossèn Torregrosa i van rebre l’ajuda de 40 cavallers de Jaume I. Desde la portalada de Sant Marc van ser els Alcodianos qui s’aclamaren a Déu per a que els protegira. L’aparició miraculosa de Sant Jordi llançant fletxes va decantar la balança de part dels cristians i els Alcodianos van seguir vivint dins la muralla d’Alcoi. La Tercera Revolta Mudèjar havia acabat amb la mort del visir Al-Azraq.

Moltes filaes anacròniques patien un ostracisme relacionat amb la falta de components i que l’estètica ja no era del gust de l’època. Al segle XX els alcoyans estaven encantats amb filaes de noms inspiradors i amb trages històrics. Per això la filà Alcodianos va ser ben rebuda pel públic, seguint la línia renovadora de filaes com Abencerrajes i Marrakesch. Ja en 1913 van desempenyar el seu primer càrrec junt a la filà Estudiants. L’alférez cristià va ser Camilo Amat Gisbert, amb un boceto de Fernando Cabrera. El mateix home va repetir com a capità cristià 1914 de la filà Alcodianos, quan encara no existien les esquadres de negres. Camilo Amat Gisbert va desfilar a cavall i envoltat de guerrers amb altes llançes com si vingueren d’una justa de l’època. Joaquim Martí va comandar la filà Alcodianos en aquells primers anys, amb el suport del distingit artista Fernando Cabrera.

 La filà Alcodianos va rogar a l’Associació de Sant Jordi que li concediren un plaç de 15 dies per a trobar a la persona indicada per a ser l’alférez cristià 1920. La filà no passava per un bon moment i fins hi tot es va decidir que si la filà Alcodianos renunciava al càrrec, seria la filà Navarros l’encarregada. Finalment Jorge Pérez Gisbert va ser l’alférez cristià 1920, destacant al boato una enorme carrossa que va ser desqualificada al concurs de la Retreta. Al mateix temps que era primer tro, Jorge Pérez Gisbert va ser el capità cristià 1921 de la filà Alcodianos. No li va suposar cap estrès i va disfrutar dels 2 anys de càrrec lluint trages de vellut i escut metàl·lic al pit. Com a alférez de 1920 va portar un simple casc amb ploma blanca i com a capità cristià 1921 el casc recreava aquell emblemàtic de Jaume I amb un drac alat. Tant l’esquadra del capità cristià de la filà Vascos com de l’alférez 1920 de la filà Alcodianos van sorprendre molt. Els espectadors encara no estaven acostumats a esquadres de negres al bàndol cristià. 

 Els problemes econòmics de la filà Alcodianos es van agreujar en 1922, desprès de les despeses dels anys de càrrec i encara que havien venut el trage del capità cristià 1921. L’Associació de Sant Jordi va donar una subvenció extraordinària a varies filaes per a evitar l’extinció. Les pessetes extra van ser aprofitades per la filà Navarros per a portar endavant la capitania cristiana 1922. De res va servir en el cas de la filà Alcodianos ja que van desaparèixer en 1923 per una deficient gestió dels diners. Havien tingut que fer front a molts càrrecs en poc temps i això va ocasionar que se la considerara una filà cara. Durant 10 anys va participar la primitiva filà Alcodianos en les Festes de Sant Jordi, desapareixent al mateix anys que el Escuadrón de San Jorge. El col·legi Salesians d’Alcoi es va inaugurar en 1927 i l’ordre religiosa va començar a impartir l’ensenyament a la ciutat amb molta acceptació. Unes dècades més tard va aparèixer la Societat d’Antics Alumnes Salesians, consolidant moltes activitats al llarg de l’any i de tot tipus: Esportives, caritatives, teatrals i recreatives. Fins hi tot van organitzar la Festivitat de Maria Auxiliadora al mes de maig. Un dinar de futbolistes del col·legi Salesians d’Alcoi va acabar sent la primera reunió per a refundar la filà Alcodianos. 

Va ocórrer en abril de 1959 i al mateix temps també es va acceptar la idea de formar un banc de sang. Uns donants altruistes que es van apuntar a la filà Alcodianos. Francisco Boronat Picó, com a president del Casal, estava conforme amb la proposta de Salvador Doménech Llorens per a refundar a la filà Alcodianos. Animats per la Junta Directiva, els Salesians van seguir treballant per Nostra Festa. Els faltava un boceto i van decidir arriscar moltíssim. Van presentar un trage morú per al bàndol cristià, explicant que volien simbolitzar la mescla de cultures existents a la Corona d’Aragó al segle XIII. La innovació no va agradar gens i el trage de color roig i blanc amb bombatxos lila va ser rebutjat. Com a curiositat aquest disseny d’estètica nòmada va acabar sent el trage oficial de la filà Argelianos de Ibi. 

Rafael Guarinos ho va tornar a intentar i va presentar altre disseny per a la filà Alcodianos, aquesta volta amb una estètica més guerrera i medieval. El disseny va ser aprovat per l’Associació de Sant Jordi en gener de 1960. Constava de túnica verda amb merlets que recreaven les almenes d’un castell. Al pit portaven l’escut d’Alcoi combinant els color roig amb unes ales grogues. El xicotet casc era platejat i del cinturó marró penjava una espasa de fusta. La filà Alcodianos és l’única cristiana que desfila a l’Entrada Cristiana amb la capa blanca, decorada amb un escut on es veu el Castell de Festes. Les botes blanques es van afegir al disseny posteriorment. El trage oficial es va estrenar als carrers en la Glòria del 17 d’abril de 1960. El glorier fundador Jorge Segura va causar admiració. El cronista de Festes oficial va ser l’encarregat de preparar tota la documentació i papers que tenia que presentar la filà Alcodianos per a institucionalitzar-se. Adolfo Espí va ser el primer tro en les Festes d’Alcoi de 1960, quan 25 festers de la filà Alcodianos van fer la seua reaparició baix el sol de la Diana i l’Entrada Cristiana. Els bàndols moro i cristià van estar igualats durant poc temps, ja que amb la fundació de la filà Aragonesos en 1961 hi havia 14 filaes cristianes i 13 mores. L’equilibri es va recobrar en 1980 gràcies a la filà Benimerines, curiosament sorgida també d’uns antics alumnes Salesians. Resultava que la filà Alcodianos s’estava fent massa gran i alguns van preferir passar-se al bàndol moro.

La consolidació de la filà Alcodianos va arribar en 1962, quan eren 48 membres. Es va estrenar el pasdoble “Alcodianos” de Rafael Giner Estruch pel nou itinerari de les Entrades. Ja no acabarien al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás, sinó a l’Avinguda País Valencià. En 1962 es van celebrar Jocs Florals amb motiu de les Festes de Sant Jordi i Maria Doménech va ser l’única dama de la filà Alcodianos. Un antic alumne dels Salesians que no era fester de la filà va salvar el compromís de l’alférez cristià 1965. Juan Jover Pascual va ser el primer càrrec de la filà Alcodianos en la seua etapa moderna. Per als components era tot un repte desempenyar l’alferecia cristiana amb tan sols 5 anys d’existència festera. Esportistes, simpatitzants i antics alumnes Salesians van sustentar un boato participatiu i amb una torre d’assalt. L’alférez cristià va desfilar sentat en una plataforma. El trage de Juan Jover combinava els colors groc i verd amb una corassa metàl·lica i un casc amb plomes de colors. La capa roja va estar pensada per Rafael Guarinos, al igual que l’esquadra de negres. Un disseny senzill que estava composat per una capa groga, una curta túnica de color roig i alguns metalls decoratius. Els esquadrers portaven un garrot com a arma, tancant la solejada Entrada Cristiana de 1965. És remarcable que l’oratge va ser benigne en casi totes les Entrades dels anys 60.

El montepio per a la capitania cristiana 1966 va permetre que la filà Alcodianos gastara molts dels seus recursos econòmics en mostrar un seguici esplendorós. No era una filà de rics, però al ser bastant nombrosa va poder portar endavant el càrrec amb la col·laboració dels antics alumnes Salesians. Més difícil va ser trobar un voluntari per a ser el propi capità cristià 1966 i finalment es va tirar avant Jorge Segura. Per tant aquest fester va ser el primer glorier i el primer capità cristià de la filà Alcodianos. El seu trage combinava els colors roig i blanc amb una capa verda. El casc daurat incorporava una xicoteta corona i com a arma portava una espasa. Jorge Segura va escandalitzar a alguns mirons per la seua incontinència en la Plaça d’Espanya. Fer-se pipi en plena Entrada Cristiana es va prendre amb humor i va ser perdonat pels nervis. El capità cristià 1966 va estar acompanyat de dos rodelles i dos favorites vestides de roig i rosa. Una vidriera policromada amb el patró d’Alcoi i dos carrosses formaven part del boato, encara que el capità cristià va desfilar a cavall. L’esquadra de negres recordava l’estètica del trage oficial de l’antiga filà Alcodianos de 1912, amb les seues plomes al casc, llançes de torneig i quatribarrada al pit. És destacable que la filà Alcodianos va traure esquadres especials infantils en més d’una ocasió. 

Una d’eixes ocasions en que els xiquets de la filà Alcodianos van desfilar com una esquadra de negres va ser en 1973. Els tocava per primera volta l’esquadra d’enmig i la filà va considerar que es podien traure 2 esquadres de negres. Un error que va allargar molt l’Entrada Cristiana 1973 i va ser criticat per l’Associació de Sant Jordi. Els talls a la desfilada van acabar repercutint en l’alferecia cristiana de la filà Mozàrabes. El retràs horari va enfadar al públic i va sabotejar al boato i l’esquadra de negres envaint la calçada. La filà Alcodianos va ser una de les culpables d’aquella caòtica Entrada Cristiana de 1973, però la seua esquadra d’enmig de Luis Solbes va agradar molt. La capa a tires roges i grogues recreava la quatribarrada com a bandera d’Aragó i la falda era roja. Els metalls daurats del casc i la corassa brillaven baix el sol. A principis dels anys 70 es van fer algunes modificacions en el trage oficial de la filà Alcodianos per exemple a la capa i el calçat. Però el canvi més notable va ser l’estrena d’un peto tostat a l’Entrada Cristiana. L’escut d’Alcoi amb la creu roja i el Castell marró eren el dibuix central d’un peto preciós que va ser molt alabat. Es va veure per primera volta en la plujosa Entrada Cristiana de 1972 i el peto sols s’ha suprimit sense èxit en les Festes de 1995.

Francisco Moltó Abad va ser un fester alcoyà molt important al segle XX. A pesar de pertànyer a la filà Abencerrajes, “El Pansit” va ser Sargento Cristià durant 14 anys. Va arrancar la seua primera Diana en 1966 i va manifestar que no es retiraria del càrrec fins que la filà Alcodianos no tinguera altra capitania cristiana. Així ho va complir fins a 1980. Altre personatge molt estimat a la filà Alcodianos és l’Alcaide. Antuán Vicedo, Juan Llopis i Jorge Llàcer han sigut històrics alcaides que actuen com a amfitrions d’Alcoi quan el capità cristià arriba al Cantó Pinyó. En senyal d’agraïment van acompanyats d’una comitiva amb un xiquet alcodianet. En l’any 1974 la filà Alcodianos va protagonitzar l’entrega de claus al capità cristià i així s’ha mantingut la tradició fins a 2019. Abans de 1974 era la filà Aragonesos la que li oferia les claus al capità cristià, ja que era la última en desfilar abans de l’alférez cristià. Però en aquell 1974 els pertocava l’esquadra d’enmig a la filà Aragonesos i van sol·licitar que l’encarregada fora la filà Alcodianos per representar als antics pobladors d’Alcoi. Tot tenia sentit i la filà Alcodianos va accedir, encarregant-se del paper un xiquet alcodianet. Cada any un fester elegit per sorteig fa l’acte simbòlic de pujar a la carrossa i donar-li les claus al capità cristià.

A la Segona edició del Concurs d’Olleta Alcoyana la filà Alcodianos va guanyar el primer premi. Va ser durant el Mig Any d’octubre de 1973. En 1976 Alcoi celebrava el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians anaven a fer-se durant 5 dies al mes de maig. La massiva Diana Centenària del tercer dia de Festes d'Alcoi en 1976 va quedar gravada en la memòria de la filà Alcodianos. Va ser la filà més multitudinària de la desfilada, com si tots els festers formaren un excepcional batalló. A la Glòria Centenària que va desfilar en dos ocasions diferents, la filà Alcodianos va vestir el seu trage primitiu de 1912 i el de la desapareguda filà Àngeles.

Per mitjà d’una votació entre 3 candidats es va elegir a l’alférez cristià 1979. Coincidia en el 20 aniversari de la filà Alcodianos i en l’any internacional de la infància. Àngel Silvestre Lario va estar acompanyat del seu rodella amb un trage idèntic. Tant el pare com el fill vestien un trage en tons verds i negres amb heràldiques a la túnica i un casc platejat rematat amb plomes verdes, el color de la filà. A més a més Juan Llopis Micó va ser el primer Mossèn Torregrosa que estava vinculat a la filà de l’alférez cristià i no a la família Torregrosa. La quatribarrada del boato va ser molt comentada pel desbordant públic de les solejades Entrades de 1979. Àngel Silvestre va ser un alférez cristià auster que va desfilar a peu. Enrique Galbis, membre de la filà, també va dissenyar el trage de l’esquadra de negres. De nou, la falda roja dels esquadrers era molt curta, com s’estilava en l’època. El casc daurat era la part més rica del trage de l’esquadra de negres, un magnífic final per a l’alferecia cristiana 1979. 

Per a la capitania cristiana de 1980, Francisco José Agudo va portar un globus aerostàtic que finalment no es va enlairar desprès de molts intents. Paco Agudo Valdés, conegut per la venta de mobles i les pel·lícules de Festes de Moros i Cristians, va ser el capità cristià de la filà Alcodianos. Els reportatges en vídeo de la seua desfilada pels carrers d'Alcoi va inspirar els posteriors documentals sobre la Trilogia Festera Alcoyana que es van fer anualment desde 1982. Els cavallers a cavall havien format part de l'esquadra de negres de l'any anterior i a ells se'ls va dedicar la peça musical “El capità i els cavallers 1980” d'Amando Blanquer. Paco Agudo va estar acompanyat pel seu fill com a rodella en una plataforma molt ben decorada. Se'l va anomenar el capità cristià volàtil per les ales de la carrossa i del casc daurat amb plomes. El blanc era el color de la túnica i el verd el de les mànigues. Al dissenyador Luis Solbes li agradava clavar símbols de la filà als seus dissenys i per al capità cristià 1980 va incloure l’escut d’Alcoi i el Castell de Festes. L’arma era la llança de torneig que utilitzava la filà Alcodianos en els seus primers anys. Les donzelles del boato estaven precedides per una carrossa simulant el yelm del rei Jaume I el Conqueridor. L'esquadra especial infantil tenia aires fenicis. Fa 40 anys la filà Alcodianos va presentar una esquadra de negres estranya que mai s’havia vist. El casc daurat tenia forma de cilindre, la falda era negra i verda i la capa roja, com la creu al pit. En 1980 es va aprovar “La Roda”, que permetia que cada any l’ordre de formació anara retrocedint. Un canvi molt celebrat per la filà Alcodianos, ja que al ser de les més recents sempre desfilava l’antepenúltima a l’Entrada Cristiana. Altra reforma plantejada era que les Entrades arrancaren en “El Camí” però finalment no es va voler prescindir del tram de Sant Nicolauet i el Partidor. 

L’esquadra d’enmig de 1987 va tindre un professional cabo batidor sobre un cavall blanc. “Apòstol poeta” era una marxa cristiana de fama als anys 80 i va ser utilitzada per moltes esquadres de negres, entre elles la del Mig de la filà Alcodianos. El trage estava format per una capa roja i una túnica de pell tintada a ratlles blanques i negres. Les xarxes de pesca i les escames al casc daurat aportaven reminiscències marineres al disseny del fester alcodiano Enrique Galbis. Una esquadra d’enmig compartida per festers de varies generacions: Joves i vells de la filà Alcodianos.  

L’alferecia cristiana 1993 de la filà Alcodianos va tindre una estètica tremendament bèl·lica. Carmina Nadal es va estrenar com a coreògrafa d’èxit amb el ballet del bé i el mal. Les ballarines es dividien en trages de color roig i negre i blanc i daurat. Amb les seues capes i màscares amb plomes representaven la lluita entre el bé i el mal per a que Sant Jordi acabara matant al drac. Es va estrenar la fanfàrria “Mascarada” del composito Àngel Lluís Ferrando. La Cucafera amenaçava a la princesa Margarita, tal i com es conta a la llegenda de Sant Jordi i la rosa. El boato de José Moiña va estar format per tropes de guerreres, ballesteres i arqueres. El so de les campanes i cascavells anunciava l’arribada de l’alférez cristià i els seus temibles cavallers. El trage de Jordi Seguí Ripoll és probablement el més guerrer i salvatge que ha portat un alférez cristià a Alcoi. Destrals, espases, metalls, cotamalla, banyes i rostres terrorífics conformaven un impressionant trage de José Moiña. Jordi Seguí “Quaranta” li va cedir el càrrec al seu pare en alguns actes, com a homenatge a la seua dilatada vida festera. La carrossa tenia una calavera, mentre que la favorita estava protegida per unes banyes gegants. Portava un trage roig amb molts metalls platejats i un casc alat amb plomes. “L’ambaixador cristià” i “El Barranc del Sinc” van ser dos marxes cristianes de Rafael Mullor Grau que es van escoltar al boato de la filà Alcodianos. Un teler, mercenaris lluitant, dames amb llançes i gossos de caça completaven un excel·lent boato que va tancar l’Entrada Cristiana de 1993. Però com a colofó triomfal estava l’esquadra de negres amb disseny de Jordi Sellés. L’allargat casc i la falda taronja amb tocs de verd van brillar en el solejat migdia del 22 d’abril de 1993. 

Segurament la capitania cristiana 1994 siga recordada com la millor de la filà Alcodianos en tota la seua història. El incomparable Alejandro Soler es va encarregar de tot el disseny dels trages, incloent també carrosses tan espectaculars com la fortalesa amb pont llevadís, la torre de vigilància i els escenaris teatrals. Els nanos i gegants que obrien el boato representaven les tropes d’Al-Azraq i Jaume I preparades per a la batalla. Els 40 cavallers de Jaume I precedien a Vicente Gisbert Torregosa. El capità cristià 1994 i les seues 2 favorites portaven uns fantàstics dissenys d’Alejandro Soler. Les filles de Vicente Gisbert anaven de roig i negre, mentre que el propi capità cristià vestia de blanc amb la creu roja a la falda i un castell metàl·lic al pit. El casc platejat amb plomes negres als dos costats era molt bonic. La banda de música de Carcaixent va arribar tard i es va incorporar a la desfilada a l’altura de la Font Redona. Els cavallers amb trages nobles i heràldiques van estrenar la marxa cristiana “Remuga capità 1994”. Molts grups femenins d’estètica guerrera, la guàrdia amb llançes, els escuders marrons i un torneig medieval a cavall van completar el boato. L’alcoyana Carmina Nadal va presentar el seu segon ballet també amb la filà Alcodianos, qui li havia donat l’oportunitat d’introduir-se en la part més artística de les Festes de Moros i Cristians. Les ballarines amb màscares emulaven ser titelles enganxades als seus fils. Com cada titella representava les virtuts i pecats, el vestit era diferent i li donava més cromatisme al conjunt. Àngel Lluís Ferrando va composar la graciosa obra musical “Titellam”, que utilitzava ferramentes del camp com a instruments de percussió. L’esquadra de negres era impressionant i seguia l’estil d’Alejandro Soler: Colors obscurs, metalls daurats en excés, capa de pell d’animal, cuero marró i banyes al casc alat de color negre. Vicente Gisbert va gaudir de bon oratge en la seua Entrada Cristiana de 1994. 

La primera dona en ser membre de ple dret a les Festes d’Alcoi pertany a la filà Alcodianos. Núria Martínez Molina va creuar en la filà al 1997 pagant la fulla a gastos sencers. Per tant ja era festera i en teoria podia gaudir dels mateixos privilegis que un home. A pesar de les pressions del sector més conservador de Nostra Festa, Núria Martínez va desfilar amb el trage oficial recolzada pels seus companys Alcodianos. Ella es va convertir en una de les protagonistes de l’Entrada Cristiana de 1998, rebent felicitacions al seu pas per la tribuna d’autoritats. L’alcalde José Sanus li va donar l’enhorabona pel pas endavant que havia fet. També va rebre el suport del president de l’Associació de Sant Jordi: Adolfo Seguí que justament era membre de la filà Alcodianos. Semblava que la integració de la dona anava a revolucionar les Festes d’Alcoi, però pocs anys desprès la Junta Directiva de Rafael Romà va prohibir les esquadres mixtes. L’Ordenança Festera feia molt complicat que Núria Martínez tinguera el dret de fer esquadra, ja que necessitava a 10 festeres més apuntades a la filà Alcodianos. En varies filaes es va denegar a les dones que eixiren en esquadra i això va conduir a que es constituirà una entitat que buscava la igualtat de les dones a les Festes d’Alcoi. Fonèvol va protestar per la negativa i rebuig que van rebre festeres com Núria Martínez i Hermínia Blanquer, a qui no se li permetia fer esquadra en la filà Navarros. El masclisme va seguir existint a pesar de la creació dels dissenys femenins. La filà Alcodianos va ser de les primeres en tindre un. El trage fet per José Moiña mantenia el color verd de la filà, però allargava la falda i li donava més presència a les teles blanques i el cuero marró. Les dones vetades de les filaes van provocar debat a la ciutat i els casos vergonyosos van arribar als tribunals. Les polèmiques i amenaces que envoltaven a Fonèvol continuen vigents, ja que ara demanen un trage únic per als festers i festeres. L’ostracisme de Núria Martínez va acabar en 2018, quan ja hi havia 13 festeres de ple dret a la filà Alcodianos i van poder desfilar a la Diana. Ara els falta una esquadra de blancs a l’Entrada Cristiana, encara que les festeres s’han resignat al trage femení que es va crear al 2005, amb xicotetes modificacions. 

Al començament del segle XXI la filà Alcodianos afrontava una nova esquadra d’enmig. El disseny de José Moiña era increïble tant per davant com per darrere, amb una capa de pell marró amb cranis humans penjant de l’arma. Cordes, cascavells, ossos, macramé, banyes i xapes de bronze van ser alguns dels materials gastats per a adornar el trage. L’embut del casc va impactar molt, com també les plomes de faisà i els metalls. El pas accelerat de la marxa cristiana “Cid” va fer que l’esquadra de negres 2001 de la filà Alcodianos arribara a la Bandeja amb 15 minuts d’avanç sobre l’horari previst. L’èxit de la brillant Entrada Cristiana de 2001 també va ser mèrit de les filaes Vascos i Mozàrabes per la fluïdesa dels seus boatos de càrrec. 

A la filà Alcodianos li pertocava l’alferecia cristiana en l’any posterior a la celebració del 750 aniversari de l’Otorgament de la Carta Pobla. Les estrenes musicals de Francisco Valor i Saül Gómez van crear molta expectació abans del 22 d’abril de 2007. Al boato van sonar “Zaphirus”, “Sagittarie”, “Signum” i “Draps bruts” que no s’havien escoltat mai i es van convertir en composicions molt alabades. Els ballets de Carmina Nadal van recrear els coloms blancs de la Glorieta i un multicolor llavador tradicional. La Torre Na Valora, el portal de Riquer i el pont de Buidaoli van estar presents en un boato ple de campanes i àguiles. El Mossèn Torregrosa animant als camperols també va tindre més protagonisme que mai a l’Entrada Cristiana de 2007. Les arqueres precedien a la carrossa de la favorita i les dames plenes de plomes negres, amb estètica bèl·lica i amenaçant. José Moiña va ser el dissenyador del càrrec i, com era amic personal de l’alférez cristià, va eixir de cavaller. A Ricardo Pons Sala li va afectar la pluja quan ja havia arrancat i no va suposar un problema per a que disfrutara en la seua carrossa envoltada de bruixes espectrals en moviment. Tant els cavallers com el propi alférez cristià portaven un trage guerrer en tons negres i molts metalls platejats. A més a més l’exultant Ricardo Pons tenia brodats a la falda i un estampat d’un quadre de Marçal de Saz on apareixia Jaume I i Sant Jordi derrotant als musulmans. L’esquadra de negres, dissenyada per César Vilaplana, també va tindre predomini de metalls i cadenes i del color negre. En canvi la capa era roja i groga. La banda de música tocant la marxa cristiana “Penyalba” tancava el boato de la filà Alcodianos en 2007. 

Un guió argumental conjunt van tindre les dos capitanies de 2008. La filà Alcodianos va presentar un boato amb un plantejament molt original, idea de Jordi Peidro amb l’aprovació de Fernando Santonja. “Cruïlla de cors” narrava la història de 2 bessons separats en la infància. Sigfrid vivia amb la seua família i desprès de visitar Osca va descobrir que el seu germà Yazid havia sigut assassinat pels musulmans. Va nàixer en ell l’odi cap a aquella religió i es va convertir en un guerrer de la cristiandat. Al llarg de la seua vida, Sigdrid va viure entre luxes de palaus i també va ser capturat pels àrabs en batalles. Desprès d’encarregar-se de fires i mercats va acabar en la Batalla d’Alcoi de 1276, on es va retrobar en el seu germà. Yazid havia sigut criat pels àrabs durant dècades i formava part de les tropes d’Al-Azraq. Un abraç entre Sigfrid i Yazid llançava un missatge de germanor entre cultures. La posada en escena no va ser massa adequada i el desordre i falta de serietat d’alguns grups va deslluir la capitania cristiana 2008. La música pregravada va ser molt criticada per l’ús excessiu en varies parts del boato. No era el mateix escoltar xirimites en directe que uns altaveus. Encara que “Cruïlla de cors” va ser una aportació interessant que va donar molt de joc, al carrer no va resultar com s’esperava. La trama era massa complicada i ni tan sols quedava clara per mitjà de ballets com “El dimoni moro”, “Les infidelitats de la cort” o “La peste negra”. La sobrietat del trage blau de Nando Santonja Sanz va ser molt comentada. El capità cristià 2008 va ser el primer en no portar casc i els alcoyans no van entendre aquesta decisió transgressora. La favorita i les rodelles també portaven trages senzills en blau i taronja. La carrossa de Fernando Santonja tenia una cascada i una portalada gòtica. L’esquadra de negres d’Alfredo Mullor portava una túnica ocre, una melena al casc i una capa colorista. Els esquadrers salvatges van desfilar amb “Xamarcai” de Francisco Valor i els cavallers amb “Aleluya” d’Amando Blanquer. La primera marxa cristiana de la història complia 50 anys en 2008. Àngel Lluís Ferrando, director de la Banda Primitiva d’Alcoi, va estrenar la marxa cristiana “Cruïlla de cors”. Al igual que “Zaphirus” de Francisco Valor, “Cruïlla de cors” també incorporava una coral. Es pot considerar a la filà Alcodianos com una de les que més ha fet pel progrés de la música festera alcoyana. 

 L'únic Sargento Cristià que ha tingut la filà Alcodianos és Juan Abad Lillo, que va guanyar el concurs en 2005. Va fer la seua despedida del càrrec arrancant la Glòria Major del 23 de març de 2008. Aquell dia va nevar i Juan Abad estava molt content ja que coincidia en l’any de capitania cristiana de la seua filà. Al bàndol contrari, l’únic Sargento Moro de la filà Alcodianos va ser Carlos Mateo Gonzàlez. L’il·lusionat jove va tindre que aplaçar la seua estrena a la Glòria Major de 2011 per culpa d’una borrasca durant tota la Setmana Santa. Un any abans, la filà Alcodianos va celebrar el seu Cinqüentenari. La celebració va incloure exposicions fotogràfiques i es van organitzar actes culturals. L’Entrada Cristiana de 2010 va arrancar amb mal temps, però va parar poc desprès i la filà Alcodianos quasi no es va veure afectada per la pluja. Santi Carbonell s’estrenava com a dissenyador fester amb l’esquadra commemorativa de la filà Alcodianos. El cinturó de cuero marró tenia gravada la silueta del Barranc del Sinc i la capa blanca i roja feia al·lusió a la creu de Sant Jordi. La túnica era verda i gris amb una combinació poc vista que va donar bons resultats a pesar de la falta de sol. El casc metàl·lic tenia dos ales de plata. Una esquadra de negres clàssica per als 50 anys desde la refundació de la filà Alcodianos. A la plujosa Diana de 2010 es va estrenar el pasdoble de Francisco Valor anomenat “De Fusta a metall”. El títol reflectia el pas del temps en la filà Alcodianos, ja que als seus inicis l’espasa de la filà era de fusta i actualment és de metall. 

A l’Entrada Cristiana de 2009 va desfilar una esquadra infantil de xiques de la filà Alcodianos. La novetat va pillar d’imprevist als mitjans de comunicació i no va haver tanta polèmica com en anys passats perquè eren menors d’edat. Les joves anaven en esquadra darrere de la banda de música, reivindicant les seues ganes de formar part activa de les Festes de Moros i Cristians. Encara que mai van estar prohibides, fins al 2015 no va haver una esquadra femenina a la Diana. Gràcies a la filà Marrakesch van començar a normalitzar-se les esquadres femenines en Alcoi. En aquest històric any, la filà Alcodianos va tindre la seua quarta esquadra d’enmig. Santi Carbonell repetia amb el Mig oferint un disseny ferotge i amb destrals com a arma. Desprès de la decepcionant acollida de la capitania cristiana 2008, la filà Alcodianos va recuperar l’estima del públic en 2015. L’esquadra d’enmig va triomfar i també la nova marxa cristiana de Francisco Valor: “Fill del Sinc”. Els metalls en or i plata cobrien l’armadura, braços i el casc dels esquadrers. La túnica negra i gris tenia mols detalls i la capa a ratlles roges i grogues formava la bandera valenciana. A més a més dels mucles penjaven 3 escuts: Una corona reial, els símbols d’Alcoi i la imatge de Sant Jordi a cavall. 

La filà va nàixer a partir de la Societat d’Antics Alumnes Salesians i allí s’ha quedat durant dècades, mantenint aquella unió i afecte amb la institució religiosa i educativa. La filà Alcodianos disposa d’un gran local a la Plaça Mossèn Josep, junt a l’escola i el teatre dels estudiants. La capacitat de la seu social és suficient per als 218 individus festers, els 27 socis, les 124 acompanyants femenines i els 90 infantils. Seria genial que un d’aquells xiquets fora Sant Jordiet, ja que la filà Alcodianos té pendent aquest càrrec patronal escollit a l’atzar. En aquest mes de setembre de 2020 han faltat 2 primers trons de la filà Alcodianos: José Ignacio Domínguez i José Llorca que va ser fundador. Altres festers importants de la filà cristiana són Voro Boronat, Jordi Pascual, Adolfo Laliga, Jaume Segura, Juan Llopis i Julio Ibàñez. Ismael Gisbert és el primer tro desde 2018 i a la seua Junta Directiva li demanem molta paciència per a gestionar a la filà en aquesta època de pandèmia.

La Societat Cultural de Penàguila és la banda de música que toca per a la filà Alcodianos desde l’any 1993. Precisament en aquell any d’alferecia cristiana, l’esquadra de blancs va començar a desfilar amb la marxa cristiana “Bonus Christianus”, reservant el pasdoble “Alcodianos” per a la Diana. També la colla de xirimiters “La Degollà” d’Alcoi porta 25 anys rebent la confiança de la filà salesiana. Aquest respecte pels músics es va notar en alguns càrrecs i és molt habitual que compositors com Francisco Valor i Àngel Lluís Ferrando li dediquen obres musicals a la filà Alcodianos. En l’apartat artístic, José Moiña va tindre prou força com a dissenyador durant molts anys i desde 2010 Santi Carbonell ha rebut molts encàrrecs de la filà Alcodianos. En el futur, qui va ser alférez moro de 2018, prepararà la pròxima alferecia cristiana de la filà Alcodianos. Esperem que siga una realitat en 2022...

HISTÒRIA FILÀ MUDÉJARES D'ALCOI

Un grup d'amics amb aspiracions festeres va ser la fundadora de la filà Mudéjares. Una entitat que pot sentir-se orgullosa d'haver nascut per les inquietuds d'uns homes del segle XIX, i no per disputes entre filaes. Les reunions per a crear una nova filà van començar en una bodega. El primer boceto de la filà Mudéjares es va presentar al Casal en 1901, al mateix temps que la filà Marrakesch. Però el disseny es semblava molt al de la filà Llana i van tindre que fer modificacions. En 1903 es va admetre el disseny de la filà Abencerrajes, però a la filà Mudéjares se li seguia exigint canvis en el boceto. L'Associació de Sant Jordi finalment va aprovar el trage oficial de la filà Mudéjares quan els bombatxos grocs tenien ratlles verdes. Per fi la filà Mudéjares va poder eixir a les Festes d'Alcoi de 1904. Portaven una faixa blanca a ratlles roges, turbant blanc, camisa blava i xaleco blau. Per tant el disseny de Lorenzo Silvestre s'ha mantingut en el temps perquè l'actual és molt paregut.

La filà Mudéjares va ser l'última filà mora acceptada en molt de temps. El primer tro de la filà Asturianos va demanar a la Junta Directiva que no es presentaren més filaes del bàndol moro. La raó era que hi havia poques filaes cristianes i els dos bàndols estaven molt descompensats. L'aparició recent de les filaes Marrakesch, Abencerrajes i Mudéjares havia desequilibrat les forces, ja que al bàndol cristià desapareixien moltes filaes. El decret pretenia incentivar la creació de filaes cristianes, evitant l'aparició d'altres mores. Els Palominos es van salvar de la norma, però la filà Turcos (1888-1906) no va poder refundar-se. A la filà Granadinos també se li va negar dos voltes la seua readmissió entre les filaes mores, ja que els dos bàndols encara no estaven igualats en 1921. Les úniques filaes mores que van poder reviure van ser Realistes i Berberiscos, al reconvertir-se en filaes de cavalleria en 1926. Per tant, la filà Mudéjares simbolitza el final de l'època en que es van fundar les excessives filaes mores historicistes. El foment de les filaes cristianes va donar resultats al crear-se les filaes Gusmans i Vascos, les primeres d'estètica medieval.

Al desaparèixer la filà Almohades, els Palominos avancen llocs en l'ordre de formació. I per una sèrie de disputes i problemes, les filaes Abencerrajes i Marrakesch van perdre els seus números d'antiguitat, deixant-li a la filà Mudéjares el novè lloc. Desprès de la filà Mudéjares no es va tornar a acceptar una filà mora fins a 1980, quan es va estrenar al carrer la filà Benimerines. Molt prompte la filà Mudéjares va tindre la consideració del món fester per la seua serietat, disciplina i entusiasme. Ja en 1904 la filà Mudéjares va desfilar amb la seua capa blanca, fet que continuen fent. Junt a les filaes Abencerrajes, Xanos, Vascos i Alcodianos, són les úniques que tenen la capa a l'esquadra de blancs de les Entrades. També desfilen amb un escut redó.

Sobre l'origen del malnom "Palominos" hi ha varies hipòtesis. Una es tracta dels calçotets dels festers de la filà, a voltes bruts per abusar del café licor. Altra fa referència de forma implícita al caràcter i costums dels festers de la filà. La versió més verosímil està relacionada amb "Pau el claret", cuiner que preparava a tota la filà Mudéjares la seua especialitat de dinar: Coloms guisats. El malnom, lluny de ser despectiu, ha calat entre els alcoyans i la filà Mudéjares aprecia que els diguen "Palominos". Una tradició de la filà és cantar acompanyats de canyes com a instrument musical. Solen reunir-se en desembre per a cantar nadaletes i cada divendres entonen cançonetes populars i de creació pròpia. Per exemple "En la filà Mudéjares hi han xicots de molt bon humor, disfruten tot lo que poden en ensayos i cançons. Escolteu-nos fadrinetes, escolteu-nos en molta atenció, som xicots de bones cases que no pillem mai el guitarró".

L'Associació de Sant Jordi buscava el major rigor possible a l'hora d'escollir el nom de les filaes del segle XX. Els Mudéjares van ser els musulmans que van permanèixer en les nostres terres durant la Reconquista del segle XIII. Els pobladors àrabs vivien en alqueries cristianes, però no van renunciar a la seua fe en l'Islam i conservaven els seus rituals. El primer càrrec de la filà Mudéjares correspon a José Francés Blanes com a alférez moro 1911. Era un membre fundador que a més a més era veterà de la Guerra de Cuba. Els 30 components de la filà, de classe treballadora, van tirar avant el càrrec, al igual que en la capitania mora de 1912. Lorenzo Silvestre Gironés havia sigut el creador del trage, el primer glorier i el primer tro de la filà durant l'etapa incial. Ell mateix es va comprometre a ser el primer capità moro palomino. Del seu trage destacaven els bombatxos brodats que no tenien res a veure amb els ratllats. L'Entrada Mora de 1912 va tindre que parar momentàniament per un fort ruixat, però no va arribar a suspendre's perquè els núvols se'n van anar.

Un carter d'Alcoi va desempenyar l'alferecia mora 1921 de la filà Mudéjares. Era Remigio Pascual Esteve, sobre cavall i amb un turbant blanc de forma redona. Fernando Cabrera va dissenyar també el trage del capità moro de 1922, amb teles aconseguides en Barcelona. Remigio Pascual va repetir en el càrrec al 1922, acompanyat del seu rodella amb un trage idèntic. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi va ajudar en l'organització del boato. No hi ha imatges de les esquadres de negres, que es van inventar a les Festes d'Alcoi uns anys abans gràcies a la filà Verds.

Els Sant Jordiets de 1927, 1928 i 1929 van ser desempenyats pel xiquet Jorge Silvestre Andrés. Per tant la filà Mudéjares va acompanyar al Sant Jordiet 3 anys seguits. El Sant Jordiet vestia un trage romà simple: Amb falda groga i cuero marró i una capa roja molt curta. Va ser el Sant Jordiet que més anys va estar en el càrrec, al mateix temps que es construïa el pont de Sant Jordi. Jorge Silvestre va ser de major president de l'Associació de Sant Jordi, i també l'iniciador d'una gran saga familiar a la filà Mudéjares. El següent Sant Jordiet de la neutral filà Mudéjares va ser republicà. Es tracta de Luis Pérez en les plujoses Festes d'Alcoi de 1934. La tensió era molt gran per l'anticlericalisme i s'omitia bastant el paper miraculós de Sant Jordi en la batalla de 1276. No obstant, l'Aparició de Sant Jordi no es va cancel·lar i Luis Pérez va complir la seua funció desde les almenes del Castell de Festes. La filà Mudéjares va tindre una postura moderada i acatava amb conformitat totes les consignes de l'Ajuntament d'Alcoi.

Amb l'inici de la Segona República Espanyola, la filà Mudéjares va afrontar de nou els càrrecs d'alférez i capità moro. José Gisbert Pla va acceptar representar a la filà en uns anys complicats per a l'Associació de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi de 1931 havien transcorregut amb alegria popular i sense violència. Però el canvi polític va fer que en 1932 l'Ajuntament desestimara fer processons en honor a Sant Jordi. La simple proposta de suprimir un acte religiós va significar un debat cruent entre festers ateus i catòlics. Algunes filaes es van negar a eixir a les Festes de Moros i Cristians, considerant-se extingides. La filà Mudéjares, aliena al problema, va preparar l'alferecia mora de 1932 amb il·lusió. Seria el primer càrrec de José Gisbert, ja que va repetir com a capità moro de 1933. La situació s'havia caldejat més i fins hi tot van arribar als tribunals per la prohibició de 7 filaes, les que defenien la importància del patró. L'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians es va coordinar amb la filà Mudéjares per a portar endavant la capitania mora 1933. Antorxers i les favorites amb enormes turbants van conformar el boato. La pluja torrencial que va caure va destrossar la decoració d'una carrossa. Els Palominos estaven desolats desprès d'esforçar-se tant, ja que la carrossa no va poder eixir a l'hora d'arrancar. L'esquadra de negres portava una túnica a ratlles horitzontals. En 1933 ja es notava un país fracturat entre catòlics militars i republicans, però no va ser fins a 1936 quan el dictador de dretes Francisco Franco va fer un colp d'estat. Als 3 anys següents no va haver Festes de Moros i Cristians per la Guerra Civil Espanyola. Esperem que la pandèmia del Covid-19 no ens deixe sense tradicions durant tant de temps...

Acabat el conflicte bèl·lic, l'Associació de Sant Jordi va tornar a organitzar les Festes d'Alcoi de 1940 i va reformular tota la Roda de càrrecs. La filà Llana havia tingut l'alferecia mora en 1936, però la nova Junta Directiva va canviar l'ordre, donant-li prioritat a les filaes més recents. Per això les filaes mores de càrrec van ser Ligeros i Mudéjares, enmig d'un fort sentiment de patriotisme feixista. El caràcter religiós de les Festes de Moros i Cristians va reviscolar, fomentat per la ideologia del nacionalcatolicisme. La Revista de Festes es va utilitzar com a propaganda de Falange. En 1940 també es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I, un acte del passat que es celebrava en la vespra, el dia 21 d'abril. José Gisbert Pla, conegut com Ramiro, va renovar l'alférez moro en 1940, tornant a desfilar a cavall com en 1933. Estava arropat per una carrossa amb un harem femení. La pobresa de la postguerra va afectar a la pompositat de la capitania mora 1941, però altres filaes ho van patir més. A més a més la filà Mudéjares mai va veure perillar la seua existència, ni tan sols per motius econòmics. Encara que els 40 components eren de famílies modestes, mai van rebutjar un capità moro, que en 1941 va tornar a ser José Gisbert. L'esquadra de negres era moruna pels bombatxos de tela adamascada i el turbant pompós de color blanc. Al contrari que en capitanies anteriors, a la filà Mudéjares els va acompanyar el sol en 1941.

Les tradicions alcoyanes es van rellançar amb la eficient contribució de la filà Mudéjares. Un dels objectius per a millorar la Trilogia Festera Alcoyana va ser l'increment de participants en la Segona Diana. Els Palominos es van convertir en una filà model i digna de ser imitada. L'alférez moro 1953 va ser Ramiro Gisbert Pascual, fill de José Gisbert qui havia ocupat tots els càrrecs anteriors. El boato va desfilar molt ordenat, a pesar de la intermitent pluja. L'alférez moro 1953 va desfilar a cavall amb un trage que combinava el lila i el roig. L'esquadra de negres sorprenia pels rombes rojos al turbant i els bombatxos a ratlles que va dissenyar Rafael Guarinos. José Gisbert Pla, pare de l'anterior alférez moro, va ser una volta més capità moro. A més a més en 1954 la filà Mudéjares també celebrava el cinqüentenari. Amb 72 anys José Gisbert va pujar a un cavall per a encapçalar la capitania mora més plujosa de la filà Mudéjares. Era el quart any consecutiu en que es banyava l'Entrada Mora, però la de 1954 va resultar ser una llàstima i fins hi tot es va haver de parar durant uns minuts. L'esquadra de negres va estrenar la famosa obra musical "El moro del Sinc" de Rafael Giner Estruch. El trage de Rafael Guarinos tenia lletres àrabs a les faldes i uns turbants alts a ratlles. Una fastuosa capitania mora 1954 malgrat la presència inoportuna d'una pluja molt densa.

Els diluvis dels anys de càrrec de 1953 i 1954 van tindre com a recompensa 2 Sant Jordiets als anys 60. La fortuna va somriure a la filà Mudéjares en 1962, justament en l'any en que també hi havia dames d'honor. El xiquet Ramiro Jorge Gisbert Abad va desempenyar el càrrec infantil recolzat per la seua nombrosa família. En la saga dels "Ramiros" començava a ser tradició tindre Sant Jordiet, ja que el seu germà també ho va ser en 1966. Ramiro Jorge Gisbert va combinar els colors blau, roig i daurat en 1962, mentre que Francisco Jorge Gisbert Abad va vestir un trage de falda blanca, corassa de bronze i capa roja. En 1966 el dia del patró no va caure en 23 d'abril a causa de la Setmana Santa. La bona actuació de la filà Mudéjares amb el Sant Jordiet es va repetir en 1966, sent molt alabats pel seu sentit de la responsabilitat. 

El públic estava un poc cansat desprès d'una Entrada Mora 1966 massa lenta. Però la filà Mudéjares va aconseguir entusiasmar als alcoyans i alcoyanes quan ja es feia de nit. Anteriorment cap alferecia mora havia acabat de nit, però les llums de l'enramada van ajudar al lluïment del boato palomino. Carrosses, palanquins i referències ornamentals a l'Alhambra de Granada van encantar als espectadors a pesar del retràs horari. Francisco Gisbert Pascual va desfilar a peu com a alférez moro 1966. Anava escoltat per palmiters, cavalls, la favorita i el seu propi nebot que era Sant Jordiet. L'esquadra de negres de Luis Solbes Payà va destacar per una ampla capa i un turbant roig acabat amb plomes. Francisco Gisbert Pascual va ser capità moro 1967 en uns circumstàncies diferents a les de l'alferecia mora 1966. L'estat de salut de la seua dona no li van permetre disfrutar tant dels càrrec, però al menys va tindre bon temps durant tota la Trilogia Festera Alcoyana. Francisco Gisbert va desfilar sentat en una carrossa i vestint en tons grocs, blancs, rojos i blaus. Molts van pensar que el seu trage com a alférez moro 1966 va ser millor que el de l'any següent, encara que mantenia els mateixos colors i també era de Luis Solbes. En quant a l'esquadra de negres, els rombes van tornar a repetir-se en un disseny en tons grocs, negres i rojos. Al ritme de la marxa mora "Reige", els esquadrers van desfilar molt més ràpids en 1967.

Les carrosses del Cop van ser un invent de la filà Mudéjares en 1970, sent els pioners i sentant precedent. Van demanar permís a l'Associació de Sant Jordi per a que els xiquets eixiren agrupats en carrossa a l'Entrada Mora. Desprès d'autoritzar-ho, el president de l'Associació de Sant Jordi Francisco Boronat va sancionar als Palominos ja que en la carrossa l'ocupaven més veterans que festers infantils. I en 1973 els més xicotets tornaven a cobrar importància en la filà Mudéjares. Juan Carlos Gisbert Abad, fill de l'alférez moro 1953, va ser el Sant Jordiet. Ramiro Gisbert Pascual celebrava que el seu tercer fill també seria Sant Jordiet, i en una data molt important. Es complien 20 anys del seu càrrec i faltaven 20 anys més per a que acceptara altre càrrec. Juan Carlos Gisbert va deixar el llistó molt alt, al igual que els seus germans en 1962 i 1966. El Sant Jordiet 1973 portava una original corassa amb l'estampa de 2 cavalls. Els metalls platejats, una falda blanca i una curta capa roja remataven el disseny de Luis Solbes. L'aclamat pintor alcoyà també va dissenyar la primera esquadra d'enmig de la filà Mudéjares. Al plujós 1972 els Palominos van provar la doble esquadra i en 1973 els tocava esquadra de negres baix un sol radiant. Els músics tocant "El moro del Sinc" podien veure la meravellosa capa dels esquadrers. El trage del Mig 1973 va agradar per la senzillesa, excepte al turbant roig amb plomes blanques i metalls daurats que aportaven molta pompositat.

Les esquadres de negres de la filà Mudéjares eren d'estil clàssic i sempre triomfaven entre el públic local. Luis Solbes es va entregar en cos i ànima per a donar-li un toc especial a les esquadres de negres de la filà Mudéjares, diferenciant-les d'altres com les de la filà Marrakesch o Berberiscos. A pesar dels estils propis de les esquadres de negres de cada filà, totes tenien en comú el maquillatge de betún negre. El cantant Ovidi Montllor va participar en la Primera Diana de 1975 amb la filà Mudéjares. També era fester en 1976, quan es va celebrar el VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. A la Glòria Centenària la filà Mudéjares va representar a la desapareguda filà de Juan, ja que compartien bombatxo groc a ratlles. Ovidi Montllor va formar part de l'esquadra de blancs de la filà Mudéjares en 1977 i molts li van fer fotos durant l'Entrada Mora. L'autor de cançons com "Homenatge a Teresa", "M'aclame a tu", "Va com va" o "El meu poble Alcoi" va ser guardonat com a "Palomino d'honor".

L'alacantí Antonio Martínez Serrano va actuar com a alférez moro 1979 de la filà Mudéjares. El seu trage va ser molt comentat perquè era trencador i abandonava els colors de la filà per a centrar-se en el blanc i roig. Un enorme turbant blau amb plomes blanques va agradar molt. La distribució de colors de la original esquadra de negres va ser molt alabada. De nou un gran disseny de Luis Solbes, a conjunt amb els colors de l'alférez moro: Blau, roig i blanc. Els Palominos més xicotets van tindre el seu protagonisme ja que era l'any internacional dels xiquets. Al boato es va incloure una carrossa femenina d'unes dimensions mai vistes i que a més a més va ser respectada per un oratge benèvol. Al 1979 també es va celebrar el 75 aniversari de la filà, coincidint en any de càrrec com ja va passar en les bodes d'or de 1954.

 La filà Mudéjares no tenia candidats per a capità moro 1980 i van recurrir de nou a Antonio Martínez Serrano, que estava fora de l'ambient de la filà i no era alcoyà. Però el veterà estava molt vinculat als empresaris d'Alcoi i va accedir al càrrec, desprès de la positiva experiència de 1979. La formalitat va ser la nota dominant d'una capitania mora austera, on el comportament exemplar de tots els Palominos va ser comentat positivament. De fet la filà Mudéjares era una de les que més felicitacions rebia de l'Associació de Sant Jordi per tindre una actitud modèlica. El trage del capità moro 1980 va ser més proper al disseny oficial de la filà Mudéjares. Antonio Martínez i el dissenyador Paco Aznar van fugir de colors estridents com en 1979 i van presentar un trage noble. No va ser el primer capità palomino en desfilar amb parasol, però si l'únic que va fer l'Entrada Mora a peu. Luis Solbes va presentar una esquadra de negres amb capa roja, gran turbant amb plomes de faisà i bombatxos que combinaven el groc i el verd. 1980 va ser un any important per l'estrena als carrers de la filà Benimerines, però també per l'aprovació de l'arrancà al Camí i no al Partidor. El canvi de recorregut no es va posar en pràctica, però si "La Roda" en les Entrades. Això va permetre que a l'any següent de la capitania mora, la filà Mudéjares desfilara en segon lloc, retrocedint poc a poc. En 1981 la filà Mudéjares va traslladar la seua seu social de "El Camí" a la plaça Emilio Sala.

Al centre de l'Entrada Mora 1986 desfilava la filà Mudéjares amb la seua esquadra d'enmig. A l'arcaic disseny de Luis Solbes li van faltar els raig de sol. Però al menys als esquadrers no els va afectar el fort ruixat que va destrossar la capitania mora de la filà Llana. El cabo batidor feia trotar al cavall amb prudència perquè el terra estava mullat i ple de confeti. Als bombatxos es va recurrir de nou als colors de la filà: Groc i verd i també s'utilitzava el roig per a la faixa com en esquadres de negres anteriors. El turbant estava decorat amb unes estilitzades plomes blanques. Sense cap dubte es tracta d'una esquadra de negres molt típica dels anys 80. La banda de música tocava la marxa mora "Éxodo" per a l'esquadra d'enmig 1986. La Societat Instructivo Musical de Benigànim es va estrenar amb la filà Mudéjares baix la pluja del 22 d'abril de 1990. En 1992 van inaugurar l'actual seu social, un local amb molt d'espai al carrer "El Terrer", sent veïns de la filà Judíos.


Un veterà molt important de la filà seria l'alférez palomino de 1993. Ni més ni menys que Ramiro Gisbert Pascual, qui ja tenia experiència en el càrrec per ser l'alférez moro 1953. 40 anys desprès va fer la seua desfilada sentat i acompanyat dels seus nets. Ramiro Gisbert tenia les esquenes cobertes per un escut gegant que incorporava la seua carrossa. Luis Solbes li va dissenyar un trage que li otorgava serenitat. L'ancià Ramiro Gisbert vestia de palomino mudat i es mostrava sensiblement emocionat. Els trages de les 3 favorites també tenien presents els colors de la filà. El boato va incloure unes serps humanes que eixien de cistelles i un ballet de màscares amb plomes de pavo real. Es va notar un descens en la participació femenina a l'Entrada Mora 1993. La sobrietat de l'esquadra de negres es trencava en el casc ple de grans plomes blanques, verdes i negres.

Joaquim Rosendo Payà tenia totes les paperetes per a convertir-se en un gran capità moro. Per a la filà Mudéjares era el moment idoni per a mostrar un grandiós boato, el millor en els seus 90 anys. I així va ser, començant amb percussió i filaes d'altres poblacions que també s'anomenaren Mudéjares. L'ambient anava tornant-se més salvatge a mesura que s'apropava el primer ballet africà de la història, dirigit per Virginia Bolufer. Les ballarines portaven plomes blanques al casc i està faldes de pell de guepard. El capità moro 1994 va fer la seua apoteòsica desfilada sobre un escorpí gegant. La carrossa estava arrastrada per esclaus cristians i sonava la marxa mora "Ximo", en relació al nom del capità moro. El trage fet per José Moiña era molt guerrer i estava replet de símbols de l'escorpí, destacant la corassa daurada. Joaquim Rosendo va estar seguit per la seua dona i les seues filles com a favorites, en una carrossa on també estaven les dames. Si els cavallers de l'alférez moro havien anat a cavall, en 1994 els cavallers van decidir desfilar a camell. Una idea amb cert risc, ja que els cavallers no van tindre una Entrada Mora tranquil·la. La gàbia del tigre, peveters, les encantadores de serps, els mags, l'harem a carrossa i les huríes completaven un boato amb la música per a xirimites "Als Xafigueiros". L'esquadra de negres era la més exòtica que havia tret mai la filà Mudéjares. José Moiña va apostar per les plomes blanques, el cap d'un rinoceront, la pell de zebra i els metalls platejats per a un disseny molt innovador. També va ser arriscada l'elecció de la marxa mora: "El somni" d'Amando Blanquer. Una capitania mora de 10 que va afiançar el prestigi de la filà Mudéjares.

Una impactant esquadra d'enmig va oferir la filà Mudéjares en la vesprada del 5 de maig de l'any 2000. Començava una nova era i els dissenys festers també s'adaptaven al nou mil·lenni. José Moiña va jugar amb els tons blancs i verds per a crear una esquadra de negres d'innegable bellesa. Les plomes blanques ja s'havien convertit en un element imprescindible de les esquadres de negres de la filà Mudéjares. La capa en tons verds portava escrits del Coran amb les característiques lletres àrabs. El maquillatge també va rebre molts elogis i recordava a les serps, animal relacionat amb la filà. Copiant a l'esquadra d'enmig de 1986, els esquadrers del Mig 2000 van escollir una volta més la marxa mora "Éxodo", tan estimada i escoltada a les Festes d'Alcoi.

El 2004 va ser molt important. La filà Mudéjares complia anys. 100 exactament i ho van celebrar lo millor que van saber. L'Entrada Mora de 2004 va estar unida a les inclemències meteorològiques. Per a més ràbia, el moment de pluja més torrencial va ser quan l'esquadra centenària, dissenyada per Jordi Peidro, estava en plena desfilada. Les filaes mores van decidir continuar amb valentia i el públic va ser el millor estímul per a seguir amb voluntat fèrria aquell 22 d'abril. El luxe oriental de l'esquadra commemorativa recordava al trage de Ramiro Gisbert com a alférez moro 1993. Els bombatxos grocs, la camisa blava i la tradicional faixa a ratlles deixaven clara quina filà celebrava 100 anys. José Maria Valls va deixar constància de l'efemèride composant la marxa mora "Centenari mudèjar".

La novena alferecia mora de la filà Mudéjares es va desenvolupar en 2007. Desprès de la intensa pluja caiguda l'any passat, els Palominos temien que altra volta els núvols els jugaren una mala passada. Però tot va eixir bé i el boato arrancava amb "Dimonis de Massalfassar". Els nombrosos trages femenins del boato van ser obra de Jordi Sellés. El primer ballet recreava un camp de blat regat per les ballarines de l'aigua. El ballet de Inma Botella al compàs de "Alhakem" va eclipsar al ballet d'Ana Botella. Amb música autòctona reproduïda en altaveus les amigues de la novia practicaven la dansa del ventre. També va ser la primera volta que es va veure un ballet infantil a les Festes d'Alcoi. Les dames saludaven al ritme de la marxa mora "Naders" i els cavallers van desfilar de dos en dos en quadrigues. José Jorge Pérez Gisbert va tindre el plaer de representar a l'alférez moro 2007 de la filà Mudéjares. El trage que va dibuixar Jordi Sellés es basava en les tonalitats pastel, sobretot taronja i tostat amb brodats en verd. José Jorge Pérez es va mostrar com un alférez moro calmat i disfrutant de la meravellosa marxa mora "Any d'alferis" del mestre Amando Blanquer. Un harem exquisit arrastrava amb cordes la plataforma de l'alférez palomino. El llarg boato el tancava una representació de la Tercera Revolta en moviment, amb la lluita d'espases entre moros i cristians. El resplendor de l'esquadra de negres es devia a la seua claredat. Tant la túnica com les plomes i la capa eren de color blanc. Fins hi tot es va batejar aquesta esquadra de negres com "els merengues", encara que era d'estètica tribal. José Moiña va afegir nacre i conxes marines per a adornar el trage, que també tenia diminutes plomes negres. Els esquadrers palominos van ser uns dels tants que van desfilar amb la marxa mora "Ali Geabà-Spyros" en aquella època. Excel·lent alferecia mora de 2007.

"Cruïlla de Cors" va ser el projecte conjunt de les dos capitanies de 2008. Les filaes Alcodianos i Mudéjares anaven a contar una història entrellaçada per mitjà dels seus boatos. Una proposta que va crear gran expectació durant els mesos previs, però que no va acabar d'entendre's en el transcurs de les Entrades del 22 d'abril. "Cruïlla de Cors" narrava la vida de dos germans separats de joves. Sigfrid es criaria en territori cristià mentre que l'educació de Yazid correria en mans dels àrabs. El boato del capità moro 2008 feia un repàs pels moments importants de Yazid: L'atac a l'alqueria on vivia amb la seua família, l'acolliment dels àrabs desprès d'una terrorífica nit al bosc, el viatge a Granada en camell, la peregrinació a la Meca, les revoltes contra els impostos als mudèjars, les batalles en alta mar i la Yihad, el paradís d'Alà i la Tercera Revolta iniciada per Al-Azraq per a conquerir Alcoi en 1276. Els cavallers i dames van desfilar a carrossa amb la marxa mora "Habibi". El ballet de Virginia Bolufer representava els animals nocturns. 2 ballets va preparar Ana Botella, sent un d'ells exclusivament de xiquetes. Les favorites, dona i filles d'Enrique Romà, saludaven desde una jaima verda. El capità moro 2008 vestia un senyorial trage de José Moiña en tons blancs i amb brodats de fil daurat, blau i roig. Els metalls estaven reservats per a la corassa i com a demostració de pau no portava arma, sinó una estilitzada pipa de fumar. Enrique Romà Llorca va desfilar en una carrossa arrastrada per camells en una vesprada solejada. El capità moro 2008 va voler fer-li un homenatge al seu pare desfilant amb "Culibrí", marxa mora que li va encarregar a José Rafael Pascual Vilaplana. Desprès del preciós trage del capità moro, José Moiña va canviar d'estètica radicalment. L'esquadra de negres que va presentar no tenia ni un centímetre lliure de detalls. Plomes roges i negres, calaveres, màscares zulú, ossos creaven un conjunt ferotge de gran plasticitat. La música no era tan africana: "El president", una clàssica marxa mora de Miguel Picó Biosca. Encara que la iniciativa de "Cruïlla de Cors" era molt curiosa, finalment no va resultar i cap altra filà s'ha atrevit a coordinar-se amb un boato amb un fil argumental unificat.

Brillant va ser l'esquadra d'enmig 2014 de la filà Mudéjares. José Moiña va començar la seua trajectòria amb la filà Mudéjares en 1994 i durant 20 anys havia creat totes les esquadres de negres dels Palominos. Els esquadrers amenaçaven amb la llança, però tenien un estil distingit gràcies a l'ús dels metalls daurats, fins hi tot al turbant amb banyes. Els bombatxos eren blancs i la corassa tenia gravat un lleó. Altre animal present al trage era l'elefant, que apareixia a l'esquena banyat en or. Una fantàstica esquadra d'enmig que va baixar per Sant Nicolau amb la marxa mora "Martí Ximana" del contestà Francisco Valor. L'Entrada Mora de 2014 es va celebrar el 3 de maig i això va contribuir a que el sol i la calor acompanyaren durant tots els dies de Festes de Sant Jordi.

El sext xiquet Sant Jordiet de la filà Mudéjares va ser real en 2018, desprès de dècades sense tindre un Sant Jordiet palomino. En total es pot dir que la filà ha recolzat al Sant Jordiet en 8 anys distints. El tímid Juanjo Valls Fuster va anar soltant-se amb els mitjans de comunicació. En abril ja era tot un expert en concedir entrevistes i es va guanyar la simpatia dels alcoyans i alcoyanes. El 23 d'abril de 2018 Juanjo Valls va mostrar per primera volta el seu trage romà. Juan Climent va dibuixar un Sant Jordiet clàssic i elegant. El disseny estava format per una falda blanca, un gran casc amb raspall de plomes, una capa amb la creu roja i una espectacular corassa daurada amb l'escut redó de la filà Mudéjares. Juanjo Valls deixava clara la seua procedència i de quina filà era tota la seua família. El seu iaio va viure el càrrec amb molt d'orgull.

Sense armar gran rebombori, la filà Mudéjares va anar adaptant-se als nous temps. Però no va ser fins al 2019 quan es van fer visibles els progressos en qüestions d'igualtat. Les dones es van fer un lloc en la Junta Directiva de la filà, encara que el primer tro seguia sent un home: Carlos Alemany. Desde el blog reivindiquem més llocs de responsabilitat per a les festeres, que segur poden aportar molt al món fester. Noemí Peidro es convertia en la primera gloriera de la filà Mudéjares i Clara Pastor en la primera gloriera infantil. Les dos van complir el seu paper el mateix dia, ja que els dos actes s'havien suspès per un temporal de pluja. Finalment la Glòria es va aplaçar a la vesprada del dissabte 27 d'abril de 2019, una data gens habitual. La incorporació de les glorieres va ser un pas endavant en la història de la filà. Però va ser més evident quan l'esquadra de blancs de l'Entrada Mora va estar formada per 11 dones que eren membres de ple dret. A la nit del 4 de maig de 2019 la filà Mudéjares va traure una esquadra femenina davant i l'esquadra masculina de sempre darrere. Va ser molt emocionant, però el disseny femení quedava un poc estrany. Cal recordar que era un trage amb falda groga dissenyat en 2006 per Ernesto Ferràndiz i que no estava pensat per a fer esquadra.

Actualment hi ha 97 Palominos pagant la fulla. Sembla una filà xicoteta, però hi ha que afegir les 70 col·laboradores femenines, 30 jubilats, 39 socis, 22 juvenils i 11 xiquets. "El moro del Sinc" és la marxa mora més volguda per la filà Mudéjares. Encara que està associada a la Societat Musical Nova d'Alcoi i a la filà Miqueros, la famosa marxa mora de Rafael Giner Estruch va ser estrenada per l'esquadra de negres del capità palomino de 1954. La Societat Instructiva Musical de Benigànim té uns timbalers enèrgics que provoquen tot tipus de comentaris quan passa l'esquadra oficial de la filà Mudéjares. Enviem molt ànims a la població valenciana que està passant uns moments molt durs a causa dels rebrots del Covid-19. Tornant a la filà Mudéjares d'Alcoi, cal ressenyar que fa poc van perdre al seu individu més major. Manel Calatayud Rubio era un fester com els d'antany, amb una forma molt particular i respectuosa de viure les tradicions. No faltava mai a la filà i era un gran coneixedor de les cançonetes. Descanse en pau.