Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van transcórrer en la més absoluta tranquil·litat. Va ser l'any de la inauguració del monument de ferro de Sant Jordi, com un homenatge al patró de la ciutat. El Cartell de Festes 1983 tenia als trompeters com a protagonistes. La pintura de Salvador Sellés es va destapar minuts abans de l'arrancà de la Glòria Major del 3 d'abril, Diumenge de Resurrecció. Es va estrenar el Sargento Moro, Salvador Vilanova, baix un cel blau que també va estar present a la Glòria Infantil i el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet del diumenge 17 d'abril. El 21 d'abril de 1983, a part de la direcció de l'Himne de Festes per part de Alfonso Sellés, es va descobrir el surtidor i escultures del moro, el cristià i Sant Jordi de "La Rosaleda", obra de Pepe Gonzalvo.
Alférez Moro filà Berberiscos 1983: Rafael Torres Blanes.
El capità cristià 1983 i el seu rodella van desfilar a peu i amb un trage negre auster en concordança amb la filà Asturianos. Els nans i bufons i les donzelles a la carrossa de Covadonga conformaren un boato curt tancat per una magistral esquadra de negres. Va ser la primera volta que es va escoltar al carrer la marxa cristiana "L'ambaixador cristià" del conegut Rafael Mullor, mentre que la senzilla esquadra d'enmig de la filà Navarros va desfilar amb "Ix el cristià". Per a l'esquadra de negres de la filà Cides va sonar "Salmo", la segona marxa cristiana de la història. L'alférez cristià va desfilar galopant a cavall i això va provocar que el públic no contemplara bé la seua túnica ocre. La climatologia va canviar i l'Entrada Mora va estar amenaçada per núvols grisos. Però el colorit de la filà Realistes i el seu escut de clavells animaven als mirons, expectants davant un boato amb parasols, palmiters i escuders. Els cavallers a cavall precedien al capità moro 1983 sentat en la seua carrossa, mentre que en altra anaven les huríes amb gàbies de coloms. Es va estrenar la marxa mora "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls i l'espectacular esquadra de negres va desfilar amb "No ho faré més". La filà Magenta va traure al carrer una desconcertant esquadra d'enmig, acompanyada de la marxa mora "Als berebers". La filà Berberiscos va revolucionar els boatos de les Festes de Moros i Cristians implicant a la dona en els seguicis. La favorita a cavall va tindre el mateix protagonisme que l'alférez moro de blanc i a cavall. Cavallers i dames, i varios grups femenins i carrosses donaves pas a l'esquadra de negres amb la marxa mora "El president" i un bonic trage.
Esquadra de negres capità filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.
Esquadra d'enmig filà Navarros. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra de negres alférez filà Cides. Disseny d'Antonio Piñero.
Esquadra de negres capità filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra d'enmig filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.
Esquadra de negres alférez filà Berberiscos. Disseny de Luis Solbes.
Desprès d'un 22 d'abril marcat pels càrrecs festers, el dia de Sant Jordi de 1983 va tindre un inqüestionable protagonista: Nicolás Cots Tortosa. El xiquet de la filà Vascos va lluir un trage romà clàssic de Rafael Guarinos amb una preciosa capa roja, tires marrons sobre falda blanca, corassa daurada amb la creu de la filà Vascos i casc amb plomes blanques. Desprès de la Processó de la Relíquia es va interpretar la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer que s'havia estrenat un any abans pel "Centenari de la Música Festera". El dia dels Trons va estar marcat per un Alardo massiu on els trabucs dels 1800 festers van silenciar les paraules diplomàtiques dels ambaixadors. Desprès de l'Aparició de Sant Jordi va actuar el conjunt musical alcoyà "La bufa la gamba" i els Soparets nocturns de 1983 van ser més participatius que mai.
El Dia dels Músics és un dels més importants per a la ciutat d'Alcoi, ja que significa el punt de partida de la Trilogia Festera Alcoyana. Gonzalo Barrachina Sellés va ser el compositor de "El Sig", un fragment de la zarzuela "La Bella Zaida" que a partir de 1917 es va convertir en l'Himne de Festes d'Alcoi. Segur que l'autor no haguera imaginat la repercussió de la seua obra en el futur, ja que es va escollir com a Himne de Festes en honor de Gonzalo Barrachina quan va faltar. Eugenio Moltó va escriure la lletra per a adaptar-la a les Festes de Moros i Cristians i que s'interpretara cada 21 d'abril. Qualsevol fester coneix a la perfecció les curtes estrofes de "Nostra Festa". A continuació posem la lletra sencera del més que centenari Himne de Festes d'Alcoi:
Nostra festa ja,
Cridant-nos està
Cridant estaaaaaaaa.
Amb veu i alé que és vida,
de tots és beneïda,
beneïda.
Visca! Visca!
Llaor, llaor,
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Llaor, llaor
per donar-te esplendor,
riu en l'esfera
la Primavera.
Analitzant un poc la senzilla lletra de l'Himne de Festes, descobrim que les Festes de Moros i Cristians són l'alé que ens alegra la vida i ens permet respirar durant els restants 362 dies de l'any. D'on brolla tanta energia festera i perquè provoca tantes emocions? Unir sentiments del passat és una de les claus de les Festes de Sant Jordi, repletes d'històries i llegendes que són la base d'unes tradicions a voltes massa immobilistes. Jaume I i Al-Azraq són els protagonistes de la recreació d'aquella batalla medieval de 1276 en la que els musulmans van ser expulsats d'aquestes terres desprès de que els cristians pararen la Tercera Revolta mudèjar. Potser hi ha part de fantasia en aquest relat, però mentre les cròniques del segle XIII es perdien en el temps, els contes èpics passaven de generació en generació fins a que es va instaurar la Trilogia Festera Alcoyana. Al final és una representació de la lluita entre el bé i el mal i la presència de Sant Jordi és un enigma. L'aparició de figures del cristianisme en moments crítics va més enllà de la devoció religiosa. Presències sobrenaturals apareixen documentats en guerres decisives i fent prodigis. A canvi de protecció, Alcoi es va proposar fer-li una festa beneïda a Sant Jordi i acabaria sent l'anima de la ciutat industrial. Quan ens crida Nostra Festa, s'obri una realitat màgica que té la seua pròpia lògica. Un fester no es disfressa ni camina poc a poc menejant una espasa, sinó que està desfilant i té expressions que sols comprenen els entesos en Festes de Moros i Cristians. La ment humana té la capacitat de crear realitats superposades que converteixen a 3 dies en els més especials de l'any. L'univers fester és ampli i va evolucionant però sempre amb llaor i esplendor. I potser no té massa coherència, però és el que hem heretat i portem preservant-ho durant segles.
I si les Festes d'Alcoi són en abril, és obvi que "riu en l'esfera la primavera". Perquè a la filà sempre hi ha rises, germanor, rituals i anècdotes que van teixint-se fins convertir-se en un patrimoni immaterial. I tenen més valor quan els veterans ja no estan entre nosaltres, perquè recordar és el millor homenatge als festers difunts. Estem cridats a fomentar la diversió al carrer, l'emoció cada volta que escoltem un pasdoble i el respecte a les tradicions. En Nostra Festa no hi ha connotacions xenòfobes i s'evita la discriminació de gènere. Allò de que les dones no anaven a la guerra és històricament discutible i qualsevol obstacle que es pose no té validesa. Durant dècades la societat alcoyana va anar retrassada en aquest sentit, degut a complexes masclistes que ja s'estan superant. Una prova és que desde 2019 han sigut 3 les dones que han dirigit l'Himne de Festes: Trinidad Sanchis, Silvia Gómez i en 2024 la flautista Blanca Carbonell. Així Nostra Festa es cuida i es renova any rere any, mantenint viu aquest tresor gràcies a les dones i als homes.
Abans del Mig Any del passat octubre de 2023 es van desvetllar els noms dels protagonistes artístics de les Festes de Sant Jordi 2024. L'Ajuntament d'Alcoi, per mitjà del nou regidor de tradicions, va anunciar que Joan Castejón farà el pròxim Cartell de Festes 2024, mentre que la flautista Blanca Carbonell serà la directora de l'Himne de Festes durant el Dia dels Músics. Són noms poc reconeguts mentre la societat alcoyana anhela que se li encarreguen aquestes tasques a altres persones. Per exemple al director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement i a més a més són de la ciutat.
BLANCA CARBONELL: Va nàixer a Alcoi el 21 d'abril de 1974, com si el seu futur estaguera predestinat a ser la protagonista del Dia dels Músics. Blanca Carbonell va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Joan Cantó d'Alcoi de la mà de José Miguel del Valle, continuant la seua formació en el Conservatori de València amb María Dolors Tomás. Després d'obtindre el Premi Extraordinari Fi de Carrera es va traslladar a França, on residirà des de 1992 fins a 2002 aconseguint varies beques. A París i Versalles va rebre el primer Premi de flauta, piccolo i música de cambra. Ha col·laborat amb orquestres com a Jove Orquestra del Mediterrani, Crous de París, Ópera Éclate, Orquestra Francesa de Flautes, Orquestra Sinfònica de Madrid, Orquestra de l'escola Superior Reina Sofía. Desde l'any 2006 és funcionària de carrera de la Comunitat de Madrid en l'especialitat de flauta travessera i actualment imparteix classes al centre musical de l'Escorial. Blanca Carbonell coneix molt bé la música francesa i l'òpera però el pròxim 19 d'abril s'enfrontarà a altre tipus de cant alcoyà: L'obra "El Sig" de la zarzuela "La Bella Zaida" de Gonzalo Barrachina (1869-1916). Totes les mirades estaran posades en la seua batuta quan les bandes de música arranquen i a la Bandeja s'escolte "Nostra Festa ja, cridant-nos està".
JOAN CASTEJÓN: Va nàixer en desembre de 1945 a Elx. En 1963 es va traslladar a València com a alumne a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. Tan sols dos anys després ja va participar en la seua primera exposició col·lectiva a València. En 1966 va tindre la seua primera exposició individual en la Galeria Mateu de València, i li'n van seguir moltes més a galeries de València, Alacant i altres capitals comarcals. Joan Castejón és pintor, escultor i dibuixant, un dels principals representants del realisme social del grup d'Elx en la renovació plàstica valenciana de postguerra. Se solen atribuir les seues habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Joan Castejón té l'habilitat de forjar un estil personal i reconeixible que no el lliurarà dels habituals debats entorn al Cartell de Festes d'Alcoi. Estem segurs de que rebrà tantes crítiques com elogis, sempre partint de que la qualitat tècnica de l'il·licità és innegable.
Eren dos incògnites ja descobertes dels dies previs a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024, tenint com a filaes de càrrec a Alcodianos, Mudéjares, Aragonesos, Abencerrajes i Judíos. El Cartell de Festes es descobrirà el dia 1 d'abril, un dia desprès de la Glòria Major que caurà el diumenge 30 de març de 2024. Blanca Carbonell tindrà el seu gran moment més prompte que mai, ja que és la primera volta que el Dia dels Músics és un 19 d'abril. A més a més serà la sèptima dona en dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi, la segona consecutivament ja que li agafa el relleu a Silvia Gómez. El protagonisme femení de les Festes de Sant Jordi 2024 no acaba así. Lluny de posar límits, l'Associació de Sant Jordi ha escollit a dos xiquetes com les pròximes Sergentetes de la Glòria Infantil.
El concurs de Sergentets Infantils a la filà Abencerrajes es va celebrar el dissabte 11 de novembre de 2023, mentre que els carrers del casc antic s'omplien de grups de tuna que cantaven als balcons. Al concurs de Sergentets Infantils van sonar els pasdobles "Primavera" d'Antonio Gisbert, "Al cel" de Francisco Valor i "Brisas de Mariola" de Francisco Esteve. Es van presentar els següents 7 aspirants: Ona Santonja Aracil (Filà Alcodianos), Aitana Cantó Jordá (Filà Cordoneros), Jimena Vicens Cánovas (Filà Tomasines), Mateo Coderch Pastor (Filà Gusmans), Yago Zapata Sempere (Filà Navarros), Nicolás Agulló Monllor (Filà Berberiscos) i Martina Montava Caballero (Filà Aragonesos). Desprès de la deliberació del jurat, les guanyadores es van anunciar entre nervis i aplaudiments. Aitana Cantó com a primera classificada va escollir ser la Sergenteta del bàndol moro, ja que pertany a la filà Cordoneros. L'emocionada Ona Santonja de la filà Alcodianos serà la Sergenteta del bàndol cristià en la Glòria Infantil del dia 14 d'abril de 2024. Abril Albero deixa el càrrec de Sergenteta Mora desprès de passar a la història com la primera xiqueta en encarnar aquest paper. Molt contentes, Aitana Cantó i Ona Santonja van alçar la llança al compàs de "El Desitjat".
Amb la plena normalitat amb la que s'estan vivint les tradicions en aquest 2023, sembla que per fi hem deixat enrere al 100% tot el malson de la pandèmia mundial. I mirant cap al futur l'Ajuntament d'Alcoi ha establit les dates per a les Festes de Sant Jordi 2024. Hi ha novetats en els dies en que caurà la Trilogia Festera Alcoyana ja que s'han avançat uns dies. Una decisió gens habitual que no ha sigut ben vista pels majorals i directius de l'Associació de Sant Jordi. Les queixes es van fer públiques al passat Mig Any però va ser el govern local socialista qui va constatar que el dia dels Músics seria el 19 d'abril, les Entrades el 20 d'abril, Sant Jordi el dia 21 d'abril i es finalitzarà amb el dia dels Trons al 22 d'abril.
Jordi Martínez reprèn la seua activitat política com a regidor de tradicions. Ja va tindre aquest paper organitzatiu als anys del Tripartit de 2011, però a les següents legislatures la regidoria ha estat en mans d'altres membres destacats del PSOE: Raül Llopis i Carol Ortiz. Amb Jordi Martínez es van avançar les Festes de Moros i Cristians per primera volta. Va ser l'any 2013 i les Entrades es van celebrar el 21 d'abril. Per a 2024 també s'avançaran 2 dies a les dates tradicionals, ja que cap dia coincideix amb el cap de setmana. L'actual govern socialista de Toni Francés no li té cap por a "La guerra del calendari" com si ho va patir al passat el famós alcalde Josep Sanus als anys 90.
En altres ocasions en que les Festes de Moros i Cristians van caure entre setmana, es va arribar al consens traslladant els dies principals al cap de setmana posterior o als primers dies de maig quan les dates eren massa properes a la Setmana Santa. Que el 23 d'abril de 2024, dia del patró d'Alcoi, no vaja a ser festiu ha sentat mal a alguns sectors conservadors. Especialment a aquells devots o els creients catòlics que opinen que s'hauria de respectar l'onomàstica i que el dia de Sant Jordi no hi haguera que treballar. Però de totes formes el dia 21 d'abril de 2024 se li rendirà honor a la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros, a la Relíquia i al Sant Jordiet de la mateixa forma. El dia 23 d'abril es faran misses al Temple de Sant Jordi i hi haurà actes litúrgics coincidint amb el dia del descans, que seran del gust del president del Casal: Juan José Olcina.
La Glòria serà el Diumenge de Resurrecció que caurà 31 de març i per tant els Sargentos arrancaran sense que s'haja destapat el Cartell de Festes. Desprès del descobriment el dia 1 d'abril, la Glòria Infantil es farà el diumenge 14 d'abril i amb nous Sergentets. Passat el Triduo i el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, arribarà el dia dels Músics. La jornada coincidirà amb el dia de les Festes Patronals de Cocentaina. Mai havia coincidit el dia de la Mare de Déu del Miracle amb les Festes de Moros i Cristians, ja que al 19 d'abril encara no hi ha actes en Alcoi. La nit de l'olla i les Entraetes es faran desprès de que Blanca Carbonell dirigisca l'Himne de Festes: "El Sig" de Gonzalo Barrachina.
La Diana mai ha sigut tan prompte com en 2024, ja que arrancarà a les 5:45 del 20 d'abril de 2024. Unes hores més tard al Partidor començarà l'estimada Entrada Cristiana. La filà Alcodianos serà la primera amb el seu capità cristià Dani Cano. Desprès de l'esquadra d'enmig de la filà Vascos serà el torn de l'altre protagonista: Santi Castelló com a alférez cristià de la filà Aragonesos.
L'Entrada Mora arrancarà a les 5 de la vesprada i esperem que el temps siga més estable que al 2023. La capitania mora està en mans de filà Mudéjares i especialment del capità moro Jordi Peidro i la seua favorita Pepa Puchades. Els coneguts com Palominos a més a més viuran la seua dècima capitania mora en els seus 120 anys d'història. L'esquadra d'enmig mora serà de la filà Miqueros i l'últim càrrec principal de 2024 serà l'alférez moro de la filà Abencerrajes: Quico Cano.
El diumenge 21 d'abril de 2024 serà el dia de Sant Jordi, quan les mirades es centren en el xiquet Sant Jordiet. Mauro Abellán de la filà Judíos portarà un trage romà de Juan Climent i li llançaran clavells al carrer Sant Llorenç. En aquest dia ceremonial hi haurà Processons tant a Alcoi com a Cocentaina però dedicades a patrons diferents. Desprès de la Processó General, els festers i festeres eixiran a divertir-se en la Retreta nocturna.
Com a tancament espectacular està programat el dia dels Trons del 22 d'abril de 2024. Normalment és el dia de les Entrades però l'any que ve es canviarà el so de les bandes de música pel dels trabucs. L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Desde 1936 no hi havia un xiquet de la filà Judíos llançant les fletxes i per això no sols la família madrilenya de Mauro Abellán està entusiasmada, sinó tota la filà. Realment la il·lusió és una de les bases de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre els seus boatos per a que la gent s'apuntara a participar. La filà Alcodianos tindrà trages de César Vilaplana, al igual que l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos. Per part del bàndol moro, la filà Mudéjares tindrà un boato dissenyat pel propi capità moro i ambientat en la Tercera Revolta muladí. Santi Carbonell tancarà la seua trajectòria com a dissenyador fester amb el boato de l'alferecia mora de la filà Abencerrajes. Fent memòria, les filaes capitanes van desenvolupar una història conjunta fa 16 anys: "Cruïlla de cors". L'innovadora idea no va tindre continuïtat per la rebuda gelada dels mirons al carrer. Els boatos de les alferecies de 2008 també van tindre un nivell fluixet que esperem que puguen remuntar les filaes Aragonesos i Abencerrajes en 2024.
