MARXES MORES FILÀ REALISTES

La filà Realistes no té una marxa mora fixa que va repetint cada any i això li lleva representativitat al seu repertori musical. En diferents Entrades Mores ens ha sorprès amb obres musicals molt variades i de gran qualitat. La majoria sonaven a la filà Realistes per ser marxes mores clàssiques o estar de moda. Però també tenen estrenes musicals de molta rellevància. És el cas de "Cavall de foc" i "Al-Wazir", 2 marxes mores de gran qualitat i que curiosament no són d'autors alcoyans. José Rafael Pascual Vilaplana i Saül Gómez són els compositors preferits d'aquesta emblemàtica filà alcoyana. Altres marxes mores que esporàdicament han sonat a les esquadres de blancs de la filà Realistes són "El president", "Marxa del centenari" o "Jamalajam".

"CAVALL DE FOC" és la marxa mora que més èxit ha proporcionat a la filà Realistes. Es va estrenar en l'alferecia mora 1996 i precisament va acompanyar al càrrec: Miguel Àngel Alcaraz. La marxa mora va emocionar al públic que havia aguantat una plujosa Entrada Mora 1996. És l'obra més famosa del murer José Rafael Pascual Vilaplana i ha sonat moltíssimes voltes, tant en Alcoi com en altres poblacions. El títol fa referència al símbol animal de la filà Realistes i al foc del boato de l'alférez moro 1996. Més d'una volta s'han vist cavalls de foc als seguicis de la filà de cavalleria. El so de les xirimites en "Cavall de foc" enamora a l'instant i el fort transmet grandiositat i luxe oriental. Hi ha varies versions de "Cavall de foc" i això facilita que siga una marxa mora adequada per als càrrecs, els ballets i per a fer el cabo en una esquadra. De fet no ha deixat de sonar en les posteriors capitanies i alferecies de la filà Realistes d'Alcoi. 

"SISCO" és una marxa mora de Daniel Ferrero Silvaje, l'aclamat compositor d'Ontinyent. Va tindre prou d'èxit en èpoques passades, però en Alcoi sols s'ha sentit amb la filà Ligeros i alguna esquadra de la filà Realistes. A la comarca de la Marina Baixa és una de les marxes mores preferides dels festers. No obstant, "Sisco" està dedicada a Francisco Miró, primer tro dels Saudites d'Ontinyent en 1988, any de la composició.

"LAWRENCE D'ARABIA" és una marxa mora que va sorgir de la banda sonora de la famosa pel·lícula de Hollywood, inspiració recurrent en la música festera. En "Lawrence d'Arabia" un militar fa una travessia pel desert per a unificar les tribus guerreres del Nord d'Àfrica. L'obra de Maurice Jarre data de 1962 però la seua versió de marxa mora es va estrenar en 1986, a l'alferecia mora de la filà Judíos d'Alcoi. 10 anys desprès la filà Realistes va incloure "Lawrence d'Arabia" al boato de l'alférez moro 1996.

"VOLUNTAT DE FER" és una marxa mora del mestre de Cocentaina: José Pérez Vilaplana. És una de les obres que més interpreta la banda Unió Musical Contestana i també està dedicada a una filà de socarrats: La Guàrdia Jalifiana que també s'anomena "Sahorins". Es va estrenar a l'Entrada Mora de 1968. En 1996 va acompanyar a la favorita de l'alférez moro d'Alcoi: Miguel Àngel Alcaraz de la filà Realistes. 

"ALS XAPARROS" és una marxa mora estrenada en 1991 a les Festes de Muro. Sent del compositor murer José Rafael Pascual Vilaplana és lògic que s'estrenara al seu poble natal. Perquè "Als Xaparros" és una peça musical meravellosa, amb moltes harmonies i instruments musicals variats. Cada fragment de la marxa mora té una part de la banda com a protagonista: Les trompetes, la flauta travesera, els clarinets o les xirimites. El ballet d'Ana Calvo va eixir amb "Als Xaparros" en l'alferecia mora 1996 de la filà Realistes. Les huríes ballaven davant de la figura articulada del cavall "Real". Va sorprendre als alcoyans per les seues grans dimensions i pels seus moviments al ritme de "Als Xaparros". Aquesta va ser la carta de presentació de l'empresa de carrosses "Carros de foc", de fama internacional.

"MOROS DEL RIF" és la peça musical que va marcar el pas de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1996 de la filà Realistes. Una explosió de colorit que es va veure ressaltat gràcies a la genial interpretació de la marxa mora de Francisco Alcaraz Ramis. "Moros del Rif" es va tornar a escoltar en la següent alferecia mora de la filà Realistes en 2010. La marxa mora té literalment el nom d'una filà de Muro i va ser estrenada a l'Entrada Mora de 1981.

"GENNA AL ARIFF" és una joia musical infravalorada a les Festes de Moros i Cristians. Però a pesar de ser una marxa mora de 1924, Rafael Palmer Balaguer la va recuperar per a la seua desfilada com a capità moro 1997. "Ariff" significa intel·ligent en àrab i precisament és un dels adjectius que descriu al capità moro de la filà Realistes. Rafael Palmer és un fester culte i amb bon gust musical que es va empenyar en traure al carrer "Genna al Ariff", sense importar els seus 7 minuts de duració i que fora part d'una zarzuela. L'alcoyà Evaristo Pérez Monllor va composar una marxa oriental inspirada en el Generalife i l'Alhambra de Granada i seguint el gust musical espanyol de principis del segle XX. El compositor va saber connectar amb els alcoyans i va deixar grans obres musicals abans de la seua mort en 1930.

"FANFÀRRIA CAPITÀ REALISTA 83" és una peça musical de José Maria Valls. Es va estrenar en la capitania mora 1983 de la filà Realistes d'Alcoi. Desprès de 14 anys sense ser tocada "Fanfàrria capità realista 83" es va recuperar en memòria de Juan Ferrer Canet. En l'Entrada Mora 1997 la marxa mora va acompanyar a les dames i la favorita, la filla de Rafael Palmer Balaguer. Al boato del capità moro també es va estrenar els sons de campanes de Llorens Barber i una versió àrab de "Un moble més" de Julio Laporta Hellín.

"J.G.I." és probablement la marxa mora més fúnebre de Francisco Esteve Pastor, tenint en compte que la majoria de les seues obres tenen un aire seriós i melancòlic. I és que "J.G.I" és l'última obra de música festera que va escriure el músic murer abans de la seua mort. En 1987 li la va dedicar a Joan García Iborra, el director de la banda de Francisco Esteve Pastor. En 1997 "J.G.I" li aportava ritme al ballet d'Ana Calvo. Per a la capitania mora de la filà Realistes es va pensar en una coreografia centrada en el pavo real i les seues vistoses plomes.

"TARDE DE ABRIL" va ser la marxa mora més interpretada en les Festes d'Alcoi 2003, que es van celebrar al mes de maig. La filà Realistes tenia l'esquadra d'enmig i va decidir desfilar amb aquesta preciositat musical d'Amando Blanquer Ponsoda. El compositor alcoyà va ser un visionari i allà per 1957 va composar "Tarde de abril", un any abans de inventar les marxes cristianes. La marxa mora la va estrenar la filà Abencerrajes, per la qual l'autor tenia predilecció al ser la filà de la banda Primitiva d'Alcoi l'agrupació més vella de la ciutat. L'estructura de la marxa mora "Tarde de abril" varia durant els seus 6 minuts però manté un exotisme àrab que entusiasma als festers. Incomprensiblement el jurat del Festival de Música Festera d'Alcoi va pensar que "Tarde de abril" no era adequada per a desfilar i no la va premiar. Però als anys 60 "Tarde de abril" ja s'havia convertit en l'obra musical preferida dels alcoyans.

"XUBUCH" és una marxa mora molt escoltada a les Festes de Muro. I és que és una peça musical de José Rafael Pascual Vilaplana, el compositor més conegut de Muro actualment. "Xubuch" era un alfaquí de Muro al segle XVI que es dedicava a les lleis i la justícia. "Xubuch" va ser un èxit en la seua estrena a l'Entrada Mora de Muro en 1999. Té un aire i un paregut notable amb "Cavall de foc", marxa mora de l'autor que s'havia estrenat 3 anys abans. "Xubuch" està dedicada a Gustavo Pérez, capità moro 1999 de la filà Realistes de Muro. I en Alcoi "Xubuch" tan sols ha sonat amb la filà Realistes, per ara...

"MENDA CAPITÀ 2002" és una marxa mora de Vicente Pérez Esteban que com indica el títol es va estrenar en 2002. Va dedicada a Vicente Espí, el capità moro d'Albaida de la filà Moros Nous. En l'any 2010 Juan Pedrós va escollir aquesta marxa mora per a baixar pels carrers d'Alcoi com a alférez moro de la filà Realistes. Al boato van sonar altres obres musicals poc conegudes com "Alfaris 2006", "Narguile" i altres estrenes de percussió. La marxa mora més destacada del càrrec va ser "Menda capità 2002" de Vicente Pérez Esteban, músic natural d'Albaida.

"MOROS DE L'ALQUERIA" és una obra musical per a xirimites de José Rafael Pascual Vilaplana. El títol correspon a una filà de les Festes de Castelló de la Plana. Es va estrenar en 1995 en un espectacle del grup "Xarxa Teatre". En 2010 es va escoltar a l'alferecia mora de la filà Realistes i per raons desconegudes va passar prou desapercebuda dins d'un boato ple de sorpreses, ballets i dinamisme.

"ABENSERRAIG" va tancar amb nostàlgia l'Entrada Mora d'Alcoi 2010. L'esquadra de negres de la filà Realistes la va elegir per a posar punt i final a l'alferecia mora. En aquell moment la marxa mora de Saül Gómez Soler estava de moda i era una de les preferides per a fer el cabo. I és que "Abenserraig" no va ser un èxit instantani del compositor ontinyentí. Van tindre que passar anys fins que la seua elegant melodia agradara als festers i espectadors. "Abenserraig" la va estrenar en 2004 Toni Morales damunt d'un cavall. Era un auster capità moro dels Abencerrajes d'Ontinyent amb una posada en escena en la que el negre era la tonalitat principal.

"XABAT" és altra de les marxes mores més representatives de Saül Gómez. Si "Abenserraig" es va composar en 2004, "Xabat" data d'un any abans. Està dedicada a Salvador Gramage, capità moro dels Benimerins d'Ontinyent en 2003. A l'Entrada Mora 2011 va sonar amb l'esquadra de la filà Realistes. "Xabat" fa referència al sèptim dia de la setmana, un dia sagrat i de descans en moltes cultures i que a més a més es nombra molt a la Torà.

"MARCO POLO" es va escoltar per primera volta en Canadà l'any 1997. És una obra inspiradora de Loreena McKennitt que pel seu ritme oriental convida a menejar el melic com feia Shakira a la dansa del ventre. "Marco Polo" trau la inspiració dels viatges del comerciant de Venècia pels mercats de païssos d'Àsia al segle XIV. El contestà Francisco Valor va adaptar "Marco Polo" a xirimites en 2001 i en 2011 Juan Ponsoda va refer la peça per a la capitania mora de la filà Realistes. Un grup d'amics obria el boato acompanyant la peça musical "Marco Polo" amb instruments de percussió. El nombrós grup mixte estava format per varies generacions. Xiquets, joves i adults que cantaven "Asdika" que en àrab significa "Amistat".

"VERÍ" és una de les composicions més decepcionants de l'ontinyentí Saül Gómez. Té una melodia bàsica i irritant que es repeteix i que va pujant de intensitat. L'obra transmet la por, el mal i la desesperació d'una persona que té verí al cos. Tot estava recreat al ballet de l'escorpí gegant. Una coreografia de Vanessa Pastor amb molt d'equilibrisme que formava part de la capitania mora 2011 de la filà Realistes. Una xica penjada de la cua de l'animal es movia al ritme de "Verí", una obra musical d'aquesta dècada que no s'ha tornat a escoltar a les Festes d'Alcoi.

"ISHTAR" és una marxa mora dividida en 3 parts que formen una suite musical per a l'Entrada Mora. Es va estrenar en 2011 per al capità moro de la filà Realistes, per a la seua favorita i la resta de la seua família. Toni Aracil va aparèixer sobre un lleó alat de grans dimensions al so de "Ishtar". Els propis músics cridaven "Ishtar" en varies ocasions durant la interpretació de la peça musical. Àngel Lluís Ferrando ens té acostumats a composicions de llarga duració, però "Ishtar" es fa insofrible degut a la seua harmonia i continua reiteració del tema musical. "Ishtar" és la peça musical de menys qualitat del músic alcoyà i ho afirmen fins hi tot en la filà Realistes. És una marxa mora pesada que va aburrir al públic i damunt es va escoltar repetidament al boato del capità moro 2011. Mai més s'ha escoltat a Alcoi "Ishtar" perquè no és una marxa mora fàcil d'escoltar i no emociona. Per tant és un dels fracassos que alguna volta han patit càrrecs que han estrenat obra musical al seu boato. Àngel Lluís Ferrando va agafar el títol de la marxa mora d'una deesa persa de l'amor, la fertilitat i la bellesa. A Babilònia hi havia una portalada sagrada que s'anomenava "Ishtar" i tenia una mantícora, símbol de la capitania mora de la filà Realistes.

"ALAIA" és una composició de Francisco Valor Llorens per a xirimites. En 2011 va sonar a un dels ballets de la capitania mora de la filà Realistes. El seu ritme és molt apropiat per a les coreografies orientals i sensuals que caracteritzen l'Entrada Mora. De fet "Alaia" es va estrenar en l'Entrada Mora de Muro a l'any 2005. Està dedicada a Laia, que va ser la rodella del capità moro de la filà Realistes. "Alaia" té una melodia que no per desconeguda deixa de ser bonica.

"BEN AL SAHAGUI" és una marxa mora de Francisco Valor Llorens que està en auge. Als últims anys s'escolta molt a les Entrades Mores i corre el risc d'acabar saturant al públic. En 2017 "Ben al Sahagui" va sonar per a l'esquadra d'enmig de la filà Realistes d'Alcoi. El disseny africà va ser el més votat al Ranking d'esquadres 2017. El percussionista contestà Francisco Valor li va dedicar "Ben al Sahagui" al seu amic Natxo Ferràndiz. Aquest fester de Cocentaina va ser l'abanderat moro de la filà Guàrdia Jalifiana i no és una coincidència que "Ben al Sahagui" siga el nom del carrer on està allotjada la seu social de la filà Sahorins, una de les més estimades de la capital de la comarca del Comtat.

"AL-WAZIR" és altra de les grans marxes mores dedicades a la fila de cavalleria. Per a acabar aquesta recopilació de les marxes mores de la filà Realistes hem deixat una grandíssima marxa mora de Saül Gómez Soler. Desde la seua estrena en 2011 "Al-Wazir" no ha deixat d'escoltar-se en les desfilades de la filà Realistes d'Alcoi. Recentment s'arranca al Partidor amb "Al-Wazir" perquè és una marxa mora prou llarga que dona temps a disfrutar als esquadrers. Ja ho van comprovar a la capitania mora 2011, perquè "Al-Wazir" és altra de les composicions per a Toni Aracil Martínez, un regal del seu montepio. Els cavallers van donar suport al capità moro en aquelles Festes d'Alcoi que es van celebrar els dies 14, 15 i 16 de maig. Una marxa mora molt emotiva i vibrant com totes les del jove Saül Gómez Soler.

MARXES CRISTIANES FILÀ CRUZADOS

La filà Cruzados està ambientada en les Croades de Terra Santa. Sent així és lògic que la seua música siga d'estil medieval i les marxes cristianes recreen l'ambient bèl·lic de la Guerra Santa contra l'Islam. La filà Cruzados acostuma a traure boatos llargs i intensos als seus càrrecs. En cap d'ells ha faltat la música de percussió, sobretot en les 2 últimes alferecies de 1992 i 2006. Veuerem si segueixen aquesta línia en la pròxima alferecia cristiana de 2010. Haurem d'esperar encara bastant així que mentre recordem les marxes cristianes dels boatos de la filà Cruzados. Les esquadres de negres també han desfilat sempre amb marxes cristianes molt variades, destacant que a les esquadres d'enmig sempre han estrenat obres noves de gran qualitat.

"ALS CREUATS" és la marxa cristiana que tots els anys acompanya a l'esquadra oficial de la filà Cruzados d'Alcoi. L'obra de Joan Enric Canet Todolí s'ha fet imprescindible per als festers i identifica al 100% la seua baixada pels carrers del centre de la ciutat. Una marxa cristiana molt harmònica i alegre que els permet marcar el pas a un ritme ràpid. En un principi anava a anomenar-se "Heràldica", però el compositor va decidir canviar-la per un títol més evident. La melodia principal de "Als Creuats" és com un crit de festa que anima a disfrutar de les Entrades. Joan Enric Canet Todolí va dedicar "Als Creuats" a la pròpia filà en 1986. Els encarregats d'estrenar-la van ser els membres de l'esquadra d'enmig cristiana d'aquell any.

"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història. Al igual que la primera, es tracta d'una obra de l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. "Salmo" agafa influències de "Aleluya", però és més religiosa i sacramental. Tal volta per això s'adequava molt al boato de l'alférez cristià 1992. "Salmo" va sonar en la part dels monjos gregorians del boato de la filà Cruzados. "Salmo" s'havia composat 30 anys abans i està dedicada al fester Adrián Espí Valdés. Per això la filà Navarros va estrenar "Salmo" en la capitania cristiana de 1962.

"PICADILLY CIRCUS" sols ha sonat en Alcoi en una ocasió. A pesar de ser la marxa cristiana més famosa del contestà José Vicente Egea, els alcoyans no li tenen massa estima a aquesta peça musical. Per primera i única volta va sonar als carrers d'Alcoi en l'alferecia de la filà Cruzados 1992. Javier Vicedo Manzano va desfilar junt a la seua filla com a alférez cristià i va escollir "Picadilly Circus" per a innovar. I és que "Picadilly Circus" és una marxa cristiana molt atrevida i original que va sorprendre als crítics i festers als anys 90. El seu ritme marcat i la seua sonoritat trencaven amb totes les marxes cristianes anteriors. José Vicente Egea Insa va començar a composar l'obra al parc i la plaça Picadilly Circus de Londres i per això li va posar aquest títol en anglès. La inspiració li va vindre al escoltar un músic de carrer tocant la flauta. "Picadilly Circus" marca l'evolució del subgènere i va crear debat entre els seus defensors i altres festers que no poden ni escoltar-la. És una marxa cristiana que és apreciada i odiada a parts iguals. Costa fer el cabo amb la seua melodia, per això en Alcoi mai ha sigut de les preferides dels festers. En canvi en pobles com Cocentaina, Muro o Ibi s'escolta constantment. Curiosament va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi com a reconeixement a un treball compositiu tan interessant i grandiós. José Vicente Egea va introduir fragments de jazz i música americana en "Picadilly Circus" i això va influenciar obres posteriors de l'autor com "Marfil".

"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" va ser la marxa cristiana amb la que va desfilar l'esquadra de negres de la filà Cruzados. Si l'alférez cristià 1992 va arriscar amb l'elecció de la marxa cristiana "Picadilly Circus", l'esquadra de negres va ser més tradicional. En 1992 "L'ambaixador cristià" ja es considerava un clàssic de la música festera, i tan sols tenia 10 anys. L'obra de Rafael Mullor Grau es va estrenar en l'alferecia cristiana 1982 de la filà Asturianos. És la marxa cristiana per excel·lència de les Festes d'Alcoi, sobretot per estar dedicada als ambaixadors i per guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1982. També en 1993 "L'ambaixador cristià va desfilar per a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Cruzados. 

"OH FORTUNA" forma part de l'òpera "Carmina Burana" de Carl Orff. Aquesta escena musical de l'obra de 1936 va acompanyar al capità cristià 1993 de la filà Cruzados: Javier Vicedo Manzano. No es tracta d'una obra per a les Festes de Moros i Cristians, però en varies ocasions "Oh fortuna" ha sonat per a càrrecs alcoyans. El nom fa referència a la sort que roda, fent al·lusió a la deessa Fortuna de l'època romana. La seua lletra en llatí no es va cantar en l'Entrada Cristiana 1993 ja que no hi havia coral però es tradueix així:
"Oh Fortuna, como la luna variable de estado, siempre creces o decreces; ¡Qué vida tan detestable! ahora oprime después alivia como un juego, a la pobreza y al poder lo derritió como al hielo. 
Suerte monstruosa y vacía, tu rueda gira, perverso, la salud es vana siempre se difumina, sombrío y velado también a mí me mortificas; ahora en el juego llevo mi espalda desnuda por tu villanía. 
 La Suerte en la salud y en la virtud está contra mí, me empuja y me lastra, siempre esclavizado. En esta hora, sin tardanza, toca las cuerdas vibrantes, porque la Suerte derriba al fuerte, llorad todos conmigo."

"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. En el cas de 1993 "Aleluya" va acompanyar a la favorita, la rodella i les dames de la filà Cruzados. "Aleluya" va sonar en la capitania cristiana 1993 junt a altres melodies medievals per al ballet d'Ana Calvo i els bufons.

"SUPERMAN" és la melodia principal de la banda sonora de la pel·lícula de Hollywood. John Williams va escriure la partitura en 1978 per a donar-li personalitat a "Superman", el superheroi de capa roja. Òbviament la música d'Estats Units del segle XX no encaixa en una recreació d'una batalla de 1276. Per això va xocar tant al sentir-se la coneguda melodia de "Superman" a l'Entrada Cristiana 1993. El fet ha passat a la història d'Alcoi i es tracta d'un dels debats més recordats de les Festes d'Alcoi. El cas "Superman" va ser abordat per l'Associació de Sant Jordi com una ofensa a les tradicions. Es va criticar la necessitat de protagonisme dels integrants del boato que van desfilar amb "Superman", entre ells l'empresari Lionel Grau. La polèmica va transcendir i va deslluir la capitania cristiana de la filà Cruzados. "Superman" va sonar específicament a la part del seguici dedicada a les justes de l'època, on apareixien uns cavallers preparats per a lluitar en un torneig medieval. Amb el pas del temps el succés continua sent recordat, en part gràcies a les bromes de l'humorista Xavi Castillo. Hi ha la creença popular de que Lionel Grau va desfilar com a capità moro 1998 amb "Superman", però realment va passar al boato del capità cristià 1993. També es va qüestionar molt la utilització d'un òrgan electrònic per part de la banda del Campello. Mai més s'ha tornat a escoltar "Superman" a les Festes d'Alcoi degut a tots els comentaris negatius que va rebre, però si es continua utilitzant altres bandes sonores americanes per a adaptar-les a marxa cristiana.

"BLAU I NEGRE" és una estrena musical per a la filà Cruzados d'Alcoi. Àngel Esteve va composar la marxa cristiana per al "Mig 2000 Creuats" que és altra forma d'anomenar la triomfal obra. L'esquadra d'enmig de la filà Cruzados va patir les conseqüències de la pluja en l'Entrada Cristiana de l'any 2000, però els espectadors van aplaudir amb força al disseny de José Moiña. L'apartat musical va ser molt comentat, encara que "Blau i negre" no s'ha tornat a escoltar a Alcoi. Estaria bé que la pròpia filà Cruzados recuperara aquesta marxa cristiana als propers anys de càrrec, ja que és de bona qualitat. Àngel Esteve li va posar per títol "Blau i negre" a la marxa cristiana perquè eren dos colors presents a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados.
"PERE L'ERMITÀ" és una obra de Bene Ripoll, molt vinculat al grup Castell Vermell d'Ibi i al ballet de Virginia Bolufer. Precisament "Pere l'ermità" es va estrenar al

ballet "La creu" de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. Les ballarines mostraven la creu dels templaris unint mocadors de color roig. Benedictor Ripoll Belda va fer una melodia misteriosa per a "Pere l'ermità". El so de les xirimites narren la història d'un monjo que vivia refugiat al seu monestir i sols va deixar de resar per a defendre la seua fe contra els invasors musulmans en la Guerra Santa. Anteriorment al boato de l'alférez cristià, els grups de percussió tocaven tambors per a representar les lluites entre els dos bàndols que volien ser amos de Jerusalem.

"L'ALTET DELS CANONS" és una de les marxes cristianes més festives de José Rafael Pascual Vilaplana. El murer li va dedicar l'obra al capità cristià 1989 de la filà Contrabandistes de Muro. La caseta de Rafael Colomer es troba en una part de la muntanya de Muro que s'anomena l'altet dels canons". En la Guerra d'Independència contra Napoleó "l'altet dels canons" va ser l'únic lloc del Port d'Albaida on es va permetre posar canons. La guerra contra els francesos va durar de 1808 a 1814 però aquest moment històric no té cap relació amb la marxa cristiana ni amb el capità dels Contrabandistes Rafael Colomer, el qual no va poder fer el càrrec per culpa del servici militar. "L'altet dels canons" es va convertir en una melodia popular i en 2006 va sonar a l'alferecia cristiana de la filà Cruzados. La coreògrafa Carmina Nadal va ballar amb aquesta marxa cristiana tan alegre creant un conjunt molt colorista.

"MUJERES DE ANTIOQUÍA" va ser una de les estrenes de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. L'autor de l'obra, Gori Casasempere, es va inspirar en les donzelles de la ciutat d'Antioquía, una regió mediterrània de Turquia. En 1098 Antioquía va ser conquerida pels templaris en la Primera Croada. Aquest fet històric va estar representat pel ballet de Dori Lloret, anomenat "Costureres i guerreres". Tant la música com la coreografia estaven dividits en 2 parts molt diferents. Va cridar l'atenció el so d'uns flautins provinents del Conservatori de València.

"OBERTURA DE BEN HUR" és una de les marxes cristianes més espectaculars i poc escoltades de les Festes de Moros i Cristians. Com el títol indica, es tracta del principi de la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur", una gran producció de Hollywood en 1959. L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert, el mestre Gori, va fer una adaptació per a marxa cristiana de l'obra de Miklós Rozsà (1907-1995). "Obertura de Ben Hur" va sonar a Alcoi per primera volta a l'any 2000. En 2006 va acompanyar a la favorita i les dames de l'alférez cristià. Una música molt adequada per a l'ambientació guerrera del boato de la filà Cruzados.

"GRÀCIES CREUATS" va ser la marxa cristiana principal de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados. El mestre Gregorio Casasempere Gisbert li va dedicar la seua nova obra a Miguel Seguí Soriano, alférez cristià 2006. En un principi la marxa cristiana s'anava a anomenar "In Jerusalem", però a causa dels esdeveniments, problemes i acusacions prèvies a abril que va rebre el càrrec al final es va decidir canviar el títol. "Gràcies Creuats" és una forma explícita d'agrair el suport i ànims que va rebre l'alférez cristià en els moments més durs, quan la polèmica més va afectar a Miguel Seguí. Siga com siga, en el migdia del dia 22 d'abril de 2006 l'alferecia cristiana de la filà Cruzados va ser tot un èxit. L'apartat musical va contribuir a que el boato de la filà Cruzados fora tan alabat. Gori Casasempere va incloure cants corals i crits de guerra en "Gràcies creuats". Per mitjà de les notes musicals es narrava la conquesta de Jerusalem en les Croades. Per això la marxa cristiana té una part molt guerrera i agressiva i altra de celebració on la melodia és més ceremonial.
 

"ARALK" és una marxa cristiana de Francisco Valor molt recordada. Està dedicada a Clara, l'abanderada de la filà Mozàrabes de Ibi en 2003. Per això el títol de la marxa cristiana és el seu nom escrit al revés i canviant la "c" per la lletra "k". En 2006 "Aralk" era un de les marxes cristianes de moda i a Alcoi va sonar més d'una volta. Una marxa cristiana tan guerrera i emotiva quedava perfecta per a tancar l'alferecia cristiana de la filà Cruzados. Així que aquesta marxa cristiana del contestà Francisco Valor va marcar el pas de la fantasmagòrica esquadra de negres de la filà Cruzados.

"TEMPLARIOS DE CARAVACA" és una marxa cristiana de Ignacio Sánchez Navarro. A pesar de ser una obra prou coneguda, en Alcoi sols ha sonat una volta. Va ser la marxa cristiana del capità cristià 2007 de la filà Cruzados. Antulio Moltó Femenia va escollir aquesta marxa cristiana perquè descrivia molt bé l'estil noble del seu trage i la temàtica de templaris que tenia el boato. En l'any 2000 "Templarios de Caravaca" es va estrenar en la localitat murciana. Ignacio Sánchez Navarro va dedicar la marxa cristiana a la Ordre del Temple de Caravaca de la Cruz. Els seus fundadors van promoure les Festes de Moros i Cristians en l'any 1959.

"CREU DAURÀ" va sonar en la capitania cristiana 2007 en la seua versió per a xirimites. La famosa marxa cristiana de Francisco Valor Llorens es va consagrar en l'Entrada Cristiana de 2007 com la peça musical més escoltada de la dècada. En 2002 l'autor va dedicar "Creu daurà" a la filà Cruzados de Cocentaina pels seus 50 anys eixint a festes. La filà Cruzados d'Alcoi també va voler utilitzar aquesta marxa cristiana als seus anys de càrrec. El ballet d'Ana Botella dansava entre els jardins d'un palau amb la fantàstica melodia de "Creu daurà".

"BENATAIRE" és altra marxa cristiana de Francisco Valor. Sense tindre el mateix èxit de "Creu daurà", "Benataire" també es va escoltar molt a les Festes de Moros i Cristians. Va acompanyar a la favorita del capità cristià 2007 de la filà Cruzados. "Benataire" és el malnom del capità cristià 2005 de la filà Pirates de Muro, Ximo Segura Requena.. El boato de la filà Cruzados en 2007 va tindre molta presència de la percussió gràcies a nombrosos grups de dones i mixtes. 

"SALADÍ EXULTANT" va ser una estrena musical de Bene Ripoll Belda per al boato de la filà Cruzados. La capitania cristiana 2007 va tindre una part àrab dins del boato i en ella es va poder veure com alguns sarraïns canviaven de religió i traïcionaven al seu bàndol. Saladí va ser un sultà d'Egipte i Siria que va conquerir Jerusalem i va provocar la Tercera Croada. Aquesta guerra santa es recorda pels reis d'Europa i en especial la intervenció de Ricard cor de lleó en 1190. El títol de "Saladí exultant" fa referència al moment en que Salah ad-Din Yusuf està pletòric per tindre en les seues mans la terra santa. "Saladí exultant" té una melodia àrab i acaba amb una explosió de ritme cristià, tal i com passava en el ballet de "La conversió del Yussuf". Virginia Bolufer va representar per mitjà de les ballarines com al principi eren odalisques àrabs i desprès es convertien al cristianisme. A meitat de l'obra musical de Benedicto Ripoll les ballarines es llevaven el vel taronja i deixaven veure una túnica roja d'estil cristià.

"LA VALLDIGNA" és una obra de Xavier Richart per a xirimites. La melodia sembla extreta de la música antiga de l'Edat Mitjana, però "La Valldigna" és va estrenar en 2006. La marxa cristiana està dedicada a la comarca valenciana de la Valldigna, d'on és la família de l'autor. Inclou alguns municipis de La Safor i està rodejada de muntanyes. En la capitania cristiana 2007 "La Valldigna" va acompanyar al grup de botafumeiros i les abanderades de Damasc que integraven el boato.

"NIT DE BRUIXES" era totalment perfecta per al ballet de Carmina Nadal a la capitania cristiana 2007 de la filà Cruzados. Es representava un roure mil·lenari que robava l'ànima als cavallers cristians que descansaven al seu tronc. Va ser el ballet més aplaudit del boato i el càrrec d'Antulio Moltó es recordar sobretot per aquest espectacular ballet. "Nit de bruixes" forma part d'una suite de danses d'Antonio de la Asunción escrita a la dècada dels 2000. L'obra conta la llegenda d'unes bruixes que fan encanteris amagades als boscos. Per això les 3 parts de la suite són "Al caure la nit", "Sortilegi" i "Akelarre".

"BISCAÏNS D'ONIL" està dedicada a la filà d'Onil i va ser estrenada allí a l'any 2001. Posteriorment els esquadrers de la filà Cruzados d'Alcoi li van encarregar una nova versió a l'autor. Miguel Àngel Más Mataix va acceptar gustosament per a fer més coneguda la marxa cristiana. I en 2007 "Biscaïns d'Onil" es va reestrenar amb una versió millorada en la que s'escoltaven cants gregorians. L'esquadra de negres de la capitania cristiana de la filà Cruzados va incloure un xicotet cor femení per a cridar les paraules de victòria que s'havien afegit a "Biscaïns d'Onil". Gràcies a la filà Cruzados d'Alcoi i l'art del músic Miguel Àngel Más Mataix la marxa cristiana va rebre un reconeixement que en 2001 no va tindre. L'adaptació per a esquadra ha tingut més èxit que la marxa cristiana original.

"CRISTI DE TEMPLO" és la marxa cristiana que es va composar per a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados en 2014. També és una obra del compositor de La Cañada Miguel Àngel Más Mataix. El títol "Cristi de templo" guarda relació amb l'argument de l'esquadra d'enmig: Els templaris que custodiaven el Sant Grial. Era la copa de la que va beure Jesucrist a l'últim sopar i que, segons conta la llegenda, convertia en immortal a qui bevia del Sant Grial. L'ordre dels Templaris té molta relació amb la Guerra Santa i per tant amb la filà Cruzados d'Alcoi.

"MARXA DELS CREUATS" és una obra de l'alcoyà José Maria Valls. El títol deixa clar que està pensada per a la filà Cruzados, però en aquest cas els d'Ontinyent. Es va estrenar en 1989 i va tindre un relatiu èxit. A Alcoi s'escolta poc, però no sona a la típica marxa cristiana dels anys 80 i podria recuperar-se pròximament...

MIG ANY ALCOI 2018

Cada dia que passa ens apropem més a la Trilogia Festera 2019. Alcoi viurà les seues Festes de Moros i Cristians al mes de maig, però la celebració del Mig Any es manté en octubre. El passat cap de setmana va estar ple d'actes d'indole festera. Ni l'amenaça frustrada de la gota freda va poder amb les ganes de festa dels alcoyans, alcoyanes i en especial dels càrrecs festers.

El primer en viure la seua presentació oficial va ser el Sant Jordiet. Álvaro Santacreu Piñero va estar acompanyat dels seus amics de classe. L'acte es va celebrar al col·legi Salesians el divendres per la vesprada. Els familiars, la comunitat educativa i les autoritats locals van felicitar al xiquet de 8 anys. A pesar de tractar-se d'una espècie de festa infantil no van faltar els discursos de l'alcalde Toni Francés i el president de l'Associació de Sant Jordi Juan José Olcina. Desprès del traspàs de bandera per part del Sant Jordiet 2018 Juanjo Valls al Sant Jordiet 2019 es va cantar l'Himne de Festes.

El divendres 19 d'octubre va prosseguir a les 20:30 amb la Presentació dels capitans i alferes 2019. Amb menys assistents que en anys anteriors es va fer un repàs per la vida festera dels personatges principals de les Festes 2019. Álvaro Santacreu de la filà Verds va tornar a rebre els aplaudiments del públic. En segon lloc es va parlar del gran fester Modesto Moiña Doménech. Aquest fester de la filà Muntanyesos serà l'alférez 2019. La seua il·lusió està recolzada sobretot per sa mare i els seus amics ja que no està casat. El cordonero Jorge Doménech Rodríguez serà l'alférez moro 2019 i el símbol del seu càrrec serà un elefant. El pròxim capità cristià estarà encarnat per Juan Enrique Miralles Jordà de la filà Tomasines. Dona la casualitat de que el seu pare "Pope" ja va ser el capità tomasina de 1991. A la filà Magenta li pertoca la capitania mora en la persona de Jorge Candela Mataix. Un mallorquí que ha sabut transmetre l'amor per Sant Jordi a la seua família. Degut als problemes econòmics de la filà Magenta es fa imprescindible estar units en un any tan important com el de capità moro. Com a part institucional de l'acte, l'alcalde Toni Francés es va adreçar a tots els presents per a remarcar la declaració de les Festes d'Alcoi com a Bé d'Interès Cultural.  

Per la seua part el president Juan José Olcina va fer al·lusió als deutes financers d'alguna filà. Per part de l'Associació de Sant Jordi es vol evitar contratemps amb els diners. Fa escassos mesos es va cesar a la junta directiva de la filà Magenta per un dèficit ocorregut en l'any d'alferecia mora. Actualment la filà Magenta funciona com una gestora per a poder fer front a les despeses d'un any de capitania mora. Gràcies a la intervenció externa dels economistes es porta endavant el càrrec, controlant els pagaments d'una forma més vigilada per Rafael Mora.

El dissabte 20 d'octubre el cel encapotat amenaçava pluja. Però va aguantar i fins hi tot es van poder celebrar les Entraetes nocturnes. A l'hora de dinar ja es respirava ambient fester a la Glorieta. Les filaes Cides i Benimerines anunciaven orgullosos les seues esquadres d'enmig. La resta de filaes preparava les olletes per al concurs gastronòmic. El premi del XLVI Concurs d'Olleta Alcoyana es va fer públic al fer-se de nit. Els afortunats van ser la filà Mozàrabes amb el primer premi i la filà Vascos amb el segon premi. El jurat va felicitar als cuiners de les 2 filaes i els va entregar els plats decoratius. En quant al Campionat de Cotos la filà Muntanyesos va jugar millor les seues cartes i va vèncer a la filà Marrakesch.

Radio Alcoy ha pujat a Youtube un vídeo resumint tot el que va passar a la Glorieta durant el Mig Any 2018. Les entrevistes són molt interessants així que hem de felicitar als periodistes per fer un reportatge tan complet.

El Mig Any ja ha acabat però els pròxims 3 caps de setmana continuen farcits d'actes festers. Es tracta de les Presentacions dels boatos per a que la gent s'apunte a eixir amb alguna de les filaes de càrrec. Tomasines, Magenta, Muntanyesos i Cordoneros estan preparant uns seguicis fantàstics amb trages de gran vistositat. L'objectiu es agradar i ser recordats. Açò està en mans dels dissenyadors de les Entrades 2019: Juan Climent, César Vilaplana i Antonio Aracil. Les temàtiques són inèdites i sinceres, tal i com han destacat els dos capitans. Tots els dissenys són estrenes i els preus són molt variats. S'espera el mateix nivell de participació que en 2018, quan sembla que es va superar els temps de crisi definitivament. Les dates de les presentacions dels boatos són:
-Capitania mora filà Magenta: Dissabte 27 d'octubre a les 19:00 en la seu social de la filà Vascos.
-Capitania cristiana filà Tomasines: Diumenge 28 d'octubre a les 12:00 en la seu social de la filà Vascos.
- Alferecia mora filà Cordoneros: Diumenge 4 de novembre a les 12:00 en la seu social de la pròpia filà.
-Alferecia cristiana filà Muntanyesos: Dissabte 10 de novembre a les 18:00 en la seu social de la pròpia filà.

DESITJANT QUE ARRIBE JA EL MES DE MAIG!

VISITA A FONTILLES 2018

Ahir dia 13 d'octubre els festers d'Alcoi es van desplaçar fins el Sanatori de Fontilles per a portar l'alegria festera als malalts un any més. 11 filaes han omplit de festa la Vall de Laguar, encara que la participació i notorietat dels actes continua deslluït en comparació a fa unes dècades.

En aquesta edició número 68 de la visita solidària ha estat al capdavant de la Penya Fontilles Rafael Palmer. El president es mostrava content per una jornada amb tan bon humor i una climatologia radiant. Pel matí es va interpreta l'Himne de Festes i es va fer una reduïda Diana. Els actes van continuar amb una missa a l'aire lliure i una processó on van participar tots els càrrecs festers menys l'alférez moro de la filà Magenta. Una llàstima no contar amb tots els càrrecs en un dia tan especial. La visita a la residència d'ancians, malalts i leprosos va estar marcada per les emocions i els regals als residents. Al dinar de germanor es va celebrar l'objectiu complit: 12000 euros recaptats benèficament.

La vesprada d'octubre ha portat esperança i diversió als carrers de Fontilles. Primer van desfilar els cristians en una Entrada on no podia faltar la música de "L'ambaixador cristià". La filà Navarros va ser la més nombrosa gràcies als integrants de la seua capitania cristiana 2018. José Vicente Jornet, com a capità cristià, va estar acompanyat de les seues favorites, cavallers, dames, components del boato i la ferotge esquadra de negres. Esquadres de Mozàrabes i Cruzados no van faltar a la cita amb el Sanatori. L'alférez cristià de la filà Tomasines va aparèixer a peu junt a la seua dona. També van desfilar els cavallers i les dames, però no l'esquadra de negres. L'Entrada Cristiana la tancaven la filà Gusmans i un grup de danses tradicionals.

L'Entrada Mora es va fer curta i va deixar als espectadors amb ganes de més. Es van escoltar marxes mores tan famoses com "El president" o "Abenserraig". La filà Verds amb el seu capità moro Jorge Vaquer van obrir la desfilada. El colorit va impregnar els carrers de San Francisco de Borja gràcies als trages dels cavallers o l'esquadra de negres. Favorites, dames i rodelles seguien una senda caminant pausadament. Festers Cordoneros i Miqueros van formar una esquadra completa. En canvi les filaes Judíos i Llana tenien menys components a l'esquadra i van desfilar unides. El Sant Jordiet Juanjo Valls va desfilar entregant fletxes als espectadors, sobretot als xiquets. La seua família i alguns festers de la filà Mudéjares el van arropar en la seua despedida del càrrec. Per últim desfilava l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos amb el seu peculiar disseny de Michel Abietar.

S'acosta el Mig Any 2018 i amb ell la final del Campionat de Cotos i la presentació de càrrecs al Teatre Calderón. El divendres 19 d'octubre a les 20:30 es llegiran els discursos dedicats als capitans i alferes 2019: Jorge Candela serà el capità moro de la filà Magenta. Juan Enrique Miralles es proclamarà capità cristià de la filà Tomasines. Jorge Doménech serà presentat com a alférez cordonero i Modesto Moiña serà oficialment l'alférez cristià de la filà Muntanyesos. El dissabte 20 d'octubre es farà a la Glorieta el XLVI Concurs d'Olleta Alcoyana. I si el temps ho permet hi haurà una entraeta nocturna pels carrers del centre d'Alcoi. En cas de pluja i falta de músics sempre tindrem solucions...

FESTA DEL 9 D'OCTUBRE DE 2018 A ALCOI

Alcoi un any més està celebrant la festivitat del 9 d'octubre, dia dels valencians. Entre el divers guió d'actes destaca la Fireta a la Glorieta que està sent molt visitada. Productes típics, gastronomia valenciana, artesania i informació d'associacions alcoyanes ocupen gran part de les tendetes de la Fireta. Destaca per damunt de tot el lloc de la llibreria Llorens i els llocs de torrons i menjar tradicional. La periodista Anna Boluda ha escrit aquest any el "Manifest del 9 d'octubre" parlant de l'enyorança d'estar lluny de la seua terra i en especial d'Alcoi. A més a més el dia 6 d'octubre la Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina va fer torres humanes a la Glorieta. Els joves castellers van deixar bocabadats als alcoyans que es van acostar a veure l'espectacle amb música de xirimita.

La Generalitat Valenciana compleix 600 anys en aquest 2018. La bona noticia que ens han donat els polítics als últims mesos és el retorn de la televisió pública valenciana. Canal 9 s'ha convertit en À Punt amb una notable millora de qualitat, on el contingut és en valencià sense trampes. Durant tot el cap de setmana i fins aquesta vesprada estarà oberta la Fireta del 9 d'octubre d'Alcoi. També el dissabte 6 d'octubre a les 9 de la nit es va celebrar el popular Correfocs. Els Dimonis Rafolins van omplir de fum, xispes i coets els carrers d'Alcoi. Dimonis en diferents vessants, disfresses i estils van asustar i alegrar al públic en una demostració pirotècnica de caràcter 100% valencià. El final a la Bandeja va entusiasmar a la gent gràcies a les interaccions dels dimonis i un sonor castell de focs.

Alcoi celebra la festa dels valencians d'una forma austera i sense excessiva pompositat. Tal volta la proximitat amb altres Festes com la Fira Modernista en setembre li resten importància. Però mai deixarà de ser un dia festiu en el que les famílies i amics es junten per a celebrar la nostra identitat com a poble lliure i amb una cultura rica. A l'escut d'Alcoi es pot veure la quatribarrada com a signe de que pertanyem al País Valencià i ja antigament Alcoi formava part de les viles medievals de la Corona d'Aragó. Al llibre de Vicent Carbonell de 1672 apareix l'escut d'Alcoi. Gràcies a la "Célebre Centúria" sabem que l'escut d'Alcoi recrea un Alcoi tradicional amb el castell rodejat de terra verda. Al fons es veuen les muntanyes que envolten Alcoi. Però destaca al dibuix la confluència de dos rius: Barxell i Molinar que acaben unint-se per a formar el riu Serpis. La creu roja sobre la fortalesa al·ludeix al patró Sant Jordi i les ales a que és una ciutat salvadora. Les banderes d'Espanya es van afegir en 1844 pel suport de la ciutat a la monarquia de Isabel II. Si l'escut ovalat ja dona pistes de que Alcoi és una ciutat valenciana, la bandera ho remarca més per tindre com a fons la quatribarrada. 

Més mostres de que Alcoi forma part de la Comunitat Valenciana són les nombroses al·lusions a la senyera que hi ha en trages institucionals com els portadors de la relíquia de Sant Jordi o els heraldos de la ciutat. Els heraldos són personatges secundaris que obrin la majoria de desfilades que es celebren a Alcoi. Per exemple la Glòria Major i la Glòria Infantil, les processons del dia Sant Jordi, el Bando i la Cavalcada de Reis Mags i fins hi tot les cercaviles de la Setmana Modernista. El trage dels heraldos destaca pels tons marrons i granate, però sobretot per portar les quatre barres de la Corona d'Aragó en varies parts de la vestimenta, i també a les banderes. A la recent Glòria del Cavallet de la Fira Modernista es van recuperar antics trages d'heraldo en els que també hi havia referències a la quatribarrada.

En un dia tan emblemàtic com hui no podem obviar a Ovidi Montllor i les seues cançons en valencià. El cantautor alcoyà va deixar frases mítiques en lletres excel·lents dins de la seua extensa discografia: "Un entre tants", "Crònica d'un temps", "A Alcoi", "Salvat", "A l'Olimpia", "De manars i garrotades", "Bon vent i barca nova" i "4-2-1942". Entre aquestes és important recordar:

-Direm paraules amb sentit i canviarem armes per abraçades. ("A la vida.") 

-Se'ns anirà la por i no dubtarem a eixir de casa. ("Autocrítica i crítica.")
-Fruirem de les garrigues, de la mar, de les espigues i del cel clar. Fruirem de l'home o de la dona, de l’amor i de la brisa bona. ("Balada del pas pel món.")
-Serà blava i tranquil·la la mar, serà verda i espessa la vall, serà gran i dolça la muntanya. ("Serà un dia que durarà anys.")
-No oblidarem les arrels que ens han tocat i són la nostra preferència: catalanes a la manera de València. ("La cançó del cansat.")

MARXES MORES FILÀ MARRAKESCH

La filà Marrakesch és una de les filaes més historicistes del bàndol moro d'Alcoi. També fidel a les arrels àrabs és la música que identifica a la filà i s'han escoltat algunes melodies de Marroc als seus boatos. Però per damunt de tot els càrrecs de la filà Marrakesch destaquen pel seu classicisme, també en quant a esquadres de negres. I si això s'aprecia als dissenys, també a la música. Amb la filà Marrakesch han sonat moltes voltes marxes mores clàssiques d'Alcoi i també obres famoses dels compositors de música festera del segle XX. Per exemple José Maria Valls, Amando Blanquer o José Rafael Pascual Vilaplana. El compositor José Maria Ferrero Pastor fins hi tot va ser membre de la filà Marrakesch i per això a la següent recopilació hi ha tantes marxes mores del mestre d'Ontinyent. La banda Unió Musical de Muro mereix una menció especial per aquells anys en que van tocar per a la filà Marrakesch. Aquest passat vincle va permetre que a la Diana de la filà Marrakesch sonara el famós pasdoble "La Penya el Frare" de Francisco Esteve.

"XAVIER EL COIXO" és la marxa mora que més ha sonat en les esquadres de blancs de la filà Marrakesch. No obstant, el propi Xavier González no té cap vinculació a la filà Marrakesch d'Alcoi, sinó a la filà Tariks de Muro. Simplement als membres de la filà alcoyana els va agradar aquesta marxa oriental de José Rafael Pascual Vilaplana. La colla de Xirimiters La Xafigà de Muro la va estrenar a l'Entrada Mora de 1985 i ràpidament es va convertir en un clàssic de la música festera. Poc temps desprès es va escoltar a les Festes d'Alcoi i va quedar instaurada com a marxa mora oficial de la filà Marrakesch. Fins hi tot va ser la marxa mora amb la que les primeres festeres de la filà Marrakesch van desfilar en l'Entrada Mora de 2016. José Rafael Pascual Vilaplana li va donar un gran impuls a l'ús de xirimites a les marxes mores. La curiositat d'aquesta marxa mora és que el grup tradicional "Al Tall" va versionar "Xavier el coixo" amb el seu particular estil. 

"MARRAKESCH" és la marxa mora que el músic ontinyentí José Maria Ferrero Pastor li va dedicar a la filà Marrakesch d'Alcoi per l'estima que li tenia a molts components de la filà. La seua melodia lúgubre i seriosa ha provocat que quasi no s'escolte al carrer i ni la pròpia filà Marrakesch la toque. El pas del temps tampoc ha ajudat a que siga una marxa mora recordada. Al ser de 1963 està prou obsoleta i no capta l'essència d'una Entrada Mora d'Alcoi, sinó d'Ontinyent. I és que José Maria Ferrero Pastor es va inspirar en aquesta marxa mora per a composar "Ximo" un any desprès. Encara que "Marrakesch" de 1963 no siga recordada si ho és l'estret vincle entre el director de la banda Unió Artística Musical d'Ontinyent i les Festes d'Alcoi, sobretot amb la filà Marrakesch.

"XIMO" és la marxa mora cèlebre del mestre d'Ontinyent José Maria Ferrero Pastor. De fet és l'Himne oficial de les Festes de Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de l'Agonia. A Joaquim Sanz va dedicada la marxa mora, encara que als Kabiles tots el coneixien com a Ximo. Al estrenar-se en 1964 s'ha guanyat el títol de marxa mora clàssica de la música festera i  continua sonant en molts pobles, especialment a la Vall d'Albaida. "Ximo" perdura en el temps mantenint el seu cadenciós ritme com si es tractara d'una marxa mora actual. En 1988 va sonar a Alcoi amb l'esquadra d'enmig de la filà Marrakesch.

"WAHABITAS" és una triomfal marxa mora que a pesar de ser esplèndida no s'ha escoltat a Alcoi desde fa molts anys. I és que aquesta marxa mora de Joan Enric Canet Todolí no ha sonat en una Entrada Mora desde que en 1995 acompanyara a l'alférez moro de la filà Marrakesch: Antonio Candela. "Wahabitas", a part de ser la tribu religiosa dels sunnites, també era una filà del barri de San Blas d'Alacant. Actualment ja no existeix perquè es fa fusionar amb la filà Tuaregs per a fundar la filà Nòmades amb més components. "Wahabitas" es va estrenar en 1992 amb el músic de Sagunt Joan Enric Canet Todolí molt satisfet amb la sonoritat de la marxa mora. En 1995 es va fer una versió de la marxa mora "Wahabitas" per al ballet de Carmina Nadal i s'anomenava "Favorita", encara que el ballet contava la història d'una plaga d'aranyes.

"UN MORO MUDÉJAR" és tan excel·lent que en 1981 va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Però la marxa mora no es va estrenar al carrer fins a 1982, precisament amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Marrakesch. Anys desprès "Un moro mudéjar" va tornar a sonar en una esquadra de negres de la filà Marrakesch: La de l'alférez moro de 1995. Encara que l'obra de Rafael Mullor Grau té molta relació amb la filà Marrakesch, el seu títol indica que està dedicada a la filà Mudéjares d'Alcoi, i en concret al fester Isidro Tormo.

"BON CAPITÀ" és altra de les millors marxes mores de José Maria Ferrero Pastor. No ha sonat massa als últims anys però va rebre una gran acceptació en 1971, tant al carrer com al Festival de Música Festera d'Alcoi ja que va guanyar el primer premi. José Maria Ferrero Pastor li la va dedicar a Don Roque Monllor en agraïment al seu tracte cordial amb ells i els músics d'Ontinyent. Roque Monllor va ser un fester exemplar d'Alcoi i la seua capitania mora de 1969 va ser molt elogiada. El seu bon gust estètic també era patent pel fet de ser assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi als anys 50. La seua qualitat humana el van fer molt volgut en la filà Marrakesch i per això en 1995 l'esquadra de blancs de la filà Marrakesch va desfilar amb la marxa mora "Bon capità". Va ser un homenatge pòstum a Roque Monllor Boronat ja que havia faltat uns mesos abans de l'alferecia mora.

"BEN MILIANAH" és una marxa mora per a xirimites poc coneguda a Alcoi. L'obra es va estrenar en 1995 i en 1996 ja va sonar en l'Entrada d'Alcoi amb el boato del capità moro de la filà Marrakesch. Un boato recordat per la pluja i la originalitat dels dissenys de Luis Sanus. El músic Eduardo Nogueroles va dedicar la marxa mora a una filà del seu poble: Meliana.

"TARDE DE ABRIL" va emocionar més que mai en l'Entrada Mora de 1996. Alcoi esperava expectant a Jaime Navarro Sielva, capità moro de la filà Marrakesch. L'incendi de les carrosses dies abans del 22 d'abril havia creat moltes teories sobre el càrrec. Però el capità moro va aparèixer sobre una carrossa reconstruïda sonant la millor marxa mora d'Amando Blanquer. El propi Amando Blanquer li va confessar a Jaime Navarro que "Tarde de abril" mai havia sonat tan bé com en aquella Entrada Mora. La qualitat artística de l'obra és indiscutible, a pesar de que en 1957 alguns jurats declararen que "Tarde de abril" no era apta per a desfilar en Alcoi. Una equivocació que no té cap motiu de pes, com s'ha demostrat per ser una de les marxes mores més escoltades. En la versió simfònica de la marxa mora es manté l'aire oriental que tan caracteritza a la marxa mora. La filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi la van estrenar en l'Entrada Mora de 1957 però va ser en 1996 quan la mateixa banda va protagonitzar un moment inesborrable en els cors dels alcoyans. Quan la pluja caïa més fort els músics van interpretar "Tarde de abril" amb gran emoció i el capità moro de la filà Marrakesch agraïa el fet de que la Plaça d'Espanya estaguera plena de públic, proveït amb paraigües i impermeables. 

"EL PRESIDENT" és la coneguda marxa mora que va acompanyar a l'esquadra de negres del capità moro 1996. La filà Marrakesch també va eixir amb aquesta marxa mora en 2002, quan tenien l'esquadra d'enmig. "El President" va estar dedicada per José Picó Biosca al seu amic Rafael Todolí. A part de ser fester de la filà Manta Roja de Cocentaina, també va ser president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit en 1971, data de composició de la peça musical. Quasi totes les filaes d'Alcoi, incloent la filà Marrakesch, han desfilat amb "El president" alguna volta. I és que va ser una marxa mora premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi, convertint-se en una de les obres musicals preferides per a les esquadres de negres.

"ABEN BAZEL" va ser la marxa mora escollida per a la part més guerrera de la capitania mora 1996. Aquesta seriosa obra de Joan Enric Canet Todolí sols ha sonat en Alcoi amb la filà Marrakesch. "Aben Bazel" va ser la primera marxa mora composada per l'autor i en 1981 va sorprendre pel seu ritme agitat. Els ànims no van decaure entre les components del boato del capità dels Marrakesch 1996 gràcies a l'energia d'aquesta agressiva marxa mora.

"MARXA DEL CENTENARI" és la marxa mora que va acompanyar a l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la fundació de la filà Marrakesch. No és difícil endevinar perquè els esquadrers van escollir aquesta marxa mora per a la seua desfilada el 22 d'abril de 2001 amb un senzill trage com el de la filà en 1901. A més a més la "Marxa del centenari" la va estrenar l'esquadra de negres del capità moro Francisco Cortés Tenedor de la filà Marrakesch. Amando Blanquer va composar "Marxa del centenari" en el seu moment de màxima inspiració. Segons contava l'autor, la marxa mora li va eixir de l'ànima i no li va costar gens escriure la partitura. Era 1982 i es celebrava el centenari de la primera obra de música festera. Amb el pasdoble "Mahomet" de Juan Cantó es va obrir el camí d'un gènere musical imparable, que cada any ofereix novetats i estrenes de gran qualitat. La música festera és ampla i abarca molts estils, però sense cap dubte Amando Blanquer i la seua obra "Marxa del centenari" són clars exemples de l'èxit de la música festera.

"TONATIUH" és una peça musical que fa referència al Déu del sol en la mitologia asteca. Joan Enric Canet Todolí es va basar en històries de Mèxic sobre Tonatiuh per a crear aquesta bèl·lica música. El va estrenar el ballet de Carmina Nadal en 1996. La capitania mora de la filà Marrakesch tenia una part dedicada al culte al astre solar. I de nou en l'alferecia mora 2009 de la filà Marrakesch va tornar a sonar "Tonatiuh" amb el ballet de Carmina Nadal. En aquesta segona ocasió la coreografia representava les forces de la natura al desert i les ballarines vestien com el dia i la nit amb coloristes capes. Un èxit del boato de l'alférez moro 2009 que en part va ser gràcies a l'ambientació musical de Joan Enric Canet Todolí.

"ANY D'ALFERIS" és altra de les grans marxes mores de la música festera alcoyana i com era d'esperar forma part del repertori d'Amando Blanquer Ponsoda. Està dedicada a la filà Abencerrajes en el seu any d'alferecia mora de 1967, personificada en el fester José Sanz. Molts altres càrrecs d'Alcoi han desfilat amb aquesta sensacional marxa mora. El veterà Miguel Llorens va desfilar amb "Any d'alferis" en l'Entrada Mora de 2009. Una il·lusió de tota la vida desde que el seu pare fora alférez cristià en 1947, però no amb la filà Marrakesch.

"JUANJO" va sonar en l'Entrada Mora 2009 per a la favorita i les dames de l'alférez moro de la filà Marrakesch. Totes van disfrutar gràcies a la sumptuosa marxa mora del murer Francisco Esteve Pastor. En 1986 li va dedicar "Juanjo" al seu nebot Juan José Rico Esteve i la marxa mora va anar agafant popularitat fins convertir-se en una de les melodies més reconegudes de la música festera. Alguns crítics consideren que "Juanjo" és una marxa mora desfasada.

"PENYA CADELL" és la marxa mora amb la que l'esquadra de negres de l'alférez moro 2009 va arrancar al Partidor. Els esquadrers de la filà Marrakesch també van acompanyar a Miguel Llorens com a cavallers el dia de Sant Jordi. "Penya Cadell" va ser composada per Francisco Esteve Pastor en 1975 i per primera volta es va escoltar en l'Entrada Mora de Xixona, amb la filà Moros Grocs. El títol fa referència a la Serra Benicadell que està en Muro, poble d'on era Francisco Esteve Pastor. "Penya Cadell" es troba en decadència com a marxa mora ja que fa molts anys que no s'escolta. A Alcoi la última volta va ser amb l'esquadra de negres de la filà Marrakesch i així hi tot en aquella ocasió es va alternar la desfilada amb altra marxa mora que estava en plena eclosió: "Abenserraig de Saül Gómez.

"J.G.I." és la marxa mora pòstuma del murer Francisco Esteve Pastor. Es va estrenar desprès de la tràgica mort de l'autor en 1989. Les inicials del títol "J.G.I" pertanyen a Joan García Iborra a qui va dedicada la marxa mora. És una marxa mora molt adequada per a desfilar, però la coreògrafa Carmina Nadal va elegir "J.G.I." per a posar en escena el ballet dels tintorers a la capitania mora 2010 de la filà Marrakesch.

"EL COLZE" és una llarga marxa mora de Ramón García Soler. La filà Marrakesch es caracteritza per traure marxes mores distintes a les habituals. Alguns exemples anteriors eren ""Wahabitas", "Bon capità", "Ben Milianah", "Tonatiuh" o "Aben Bazel". El mateix es pot dir de la peça musical per a banda "El colze". Amb una duració de més de 7 minuts no pareix la marxa mora més adequada per a desfilar en una Entrada Mora. Però si va ambientar perfectament el zoco de la ciutat de Marrakesch, tal i com es reproduïa en una part del boato del capità moro 2010 de la filà Marrakesch. Ramón García Soler va dedicar la marxa mora a la Penya el Colze dels Mudéjares d'Ontinyent, i en especial al seu primer tro de l'any 2004: Miguel Àngel Vidal.

"NAHASH" va ser una de les estrenes musicals de la capitania mora 2010 de la filà Marrakesch. Aquesta moguda peça musical per a xirimites marcava el pas del ballet Gawazi en el seu primer any sense la direcció de la prestigiosa coreògrafa Ana Calvo. "Nahash" és divertida i sensual i amb les seues notes recorda els moviments d'una serp, tal i com es veia en la posada en escena del ballet en el que apareixien uns encisadors de serps.

"UN CHAVA CAPITÀ" és la marxa mora que va estrenar el capità moro 2010 pels carrers d'Alcoi. El propi Miguel Jiménez Boronat va encarregar una marxa mora amb aquest títol a l'alcoyà José Maria Valls. I és que el fester de la filà Marrakesch volia que existira una marxa mora en memòria del seu iaio Vicente Boronat. Un fester destacat per fer molt bé el cabo en la filà Miqueros. "Un Chava capità" es va escoltar en concerts i ensayos però el moment més emocionant va ser quan Miguel Jiménez va arrancar al Partidor i mirava el cel encapotat recordant als seus familiars. Entre els pentagrames de "Un Chava capità" està escrit el vers de José Cuenca "Y en el grito del desierto coreado por tímbales la marxa mora se clava como saeta en la sangre".

"NO HO FARÉ MÉS" és la famosa marxa mora que va acompanyar a les favorites del capità moro filà Marrakesch en 2010. Elles bromejaven sobre la possibilitat de repetir en el càrrec i de si fer-ho més. Històries semblants han eixit a partir del graciós títol d'aquesta marxa mora de Vicente Català. Al ser una marxa mora vella de 1949 no es sap la raó exacta del títol, però la melodia ha perdurat al llarg de les dècades, aportant nombroses anècdotes. Al contrari que "Un Chava capità", la marxa mora "No ho faré més" si ha seguit escoltant-se en totes les Entrades Mores d'aquesta dècada.

"SOC MARRAKESCH" és una marxa mora dedicada a la filà Marrakesch per part de José Maria Valls. La idea de composar aquesta marxa mora li va vindre a l'autor alcoyà perquè es sentia molt identificat amb aquesta filà de la seua ciutat. No tenia la intenció de dedicar-la a cap fester en concret. En 1986 la filà Marrakesch va rebre aquesta marxa mora com un gran regal a la filà i per això ha sonat en varies esquadres de negres de la filà. Justament les dos últimes esquadres de negres de la filà Marrakesch van baixar pels carrers del centre d'Alcoi amb "Soc Marrakesch". Una coincidència de l'esquadra del capità moro 2010 i l'esquadra d'enmig 2016.