ESQUADRES DE NEGRES FILÀ CRUZADOS

La filà Cruzados d'Alcoi té unes boniques esquadres de negres molt identificades amb el trage templari. Si la setmana passada vam repassar les esquadres especials de la filà Ligeros, ara li toca a la filà cristiana amb la que comparteixen càrrec, per exemple les capitanies de 2023. El color blau i el color blanc són els que estan més presents als bocetos, ja que al llarg de la història sempre han sigut els més representatius de la filà al estar presents en la capa i la túnica. La creu roja també és prou recurrent en una filà tan relacionada amb les Croades i Terra Santa. Les primeres esquadres de negres de la filà Cruzados van arribar quan tan sols portaven 6 anys eixint a les Festes de Sant Jordi. Rafael Guarinos Blanes va dibuixar els càrrecs de 1952 i 1953, però a partir dels següents i fins a 1986 va ser el recordat Luis Solbes Payà qui es va encarregar de les esquadres de negres de la filà Cruzados. El contestà Ernesto Ferràndiz es va estrenar a les Festes d'Alcoi amb l'esquadra de negres de la solejada capitania cristiana 1993. José Moiña Pérez va fer els seus primers trages amb la filà Cruzados als anys 90 i ja al segle XXI va aconseguir un gran prestigi. La filà Cruzados ha sigut molt fidel a ell, tant en l'any 2000 com al 2006. De fet José Moiña ha sigut el dissenyador de tota l'alferecia cristiana 2022, excepte la fantàstica esquadra de negres d'Antonio Aracil. Santi Carbonell era una promesa del disseny fester i va crear l'esquadra d'enmig de 2014, en la que va participar. El fester creuat, també alférez moro 2018 de la filà Magenta, serà el dissenyador de la capitania cristiana 2023 i la jove esquadra de negres. La peça musical "Als cristians" s'ha escoltat en esquadres de negres de la filà Cruzados, com també les marxes cristianes "Als Creuats", "El Barranc del Sinc", "L'ambaixador cristià", "Blau i negre", "Aralk", "Biscaïns d'Onil versió 2007" i "Cristi de Templo". La pluja persegueix a les esquadres d'enmig creuades, tant la del 2000 com la primera de 1972.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1952. Disseny de Rafael Guarinos. 

Esquadra de negres del capità cristià 1953. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1964. Disseny de Luis Solbes. 

Esquadra de negres del capità cristià 1965. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1978. Disseny de Luis Solbes. 

Esquadra de negres del capità cristià 1979. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1986. Disseny de Luis Solbes. 

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1992. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra de negres del capità cristià 1993. Disseny d'Ernesto Ferràndiz.

Esquadra commemorativa Cinqüentenari 1995. Disseny de José Balaguer.

Esquadra d'enmig cristiana 2000. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2006. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità cristià 2007. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra d'enmig cristiana 2014. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2022. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de blancs. Disseny de José Balaguer.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ LIGEROS

Iniciem un nou apartat al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ dedicat a les esquadres de negres. Farem un repàs dels dissenys que cada filà ha tret al carrer desde els anys 50, quan artistes com Luis Solbes li van donar un fort impuls als bocetos d'esquadres especials. La filà Ligeros té la capitania mora en 2023 i serà la primera que analitzarem. Es caracteritza per unes esquadres de negres molt guerreres i absolutament totes tenen betún negre com a maquillatge. Això significa que els elements africans estan molt presents en aquesta filà fundada en 1873. De la primera esquadra que veiem, la de l'alférez moro 1952 no hi ha fotografia. La forta pluja va fer que els components abandonaren la desfilada al carrer Sant Nicolau i sols disposem del boceto de Rafael Guarinos. Altres dissenyadors de referència de la filà Ligeros han sigut Luis Solbes, Alejandro Soler i Jordi Sellés. Entre les marxes mores que han acompanyat a les esquadres de negres de la filà Ligeros estan "El kabila", "Sergen 78", "Als Ligeros", "Negros Kabilenyos de San Blas", "Tarde de abril", "Ali Geabà-Spyros", " Abenserraig", "Iel·las" i "Santiago capitán abencerraje". La pluja va acompanyar a les esquadres de negres de 1952, 1953, 1972 i 2006.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1952. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1953. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1965. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1966. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra commemorativa Centenari 1973. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra especial 1973 disseny antic dels 100 anys.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1978. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres del capità moro 1979. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1985. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1992. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità moro 1993. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 1999. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2006. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra de negres del capità moro 2007. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2013. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2022. Disseny de Juan Climent.

Acompanyament Sant Jordiet filà Ligeros. Disseny oficial de Rigoberto Guarinos.

JORDI SELLÉS: DISSENYADOR D'ALCOI

La visió artística de Jordi Sellés Pascual va revolucionar les Festes de Moros i Cristians, sent un dels pintors de referència d'Alcoi. Nascut en 1963, ja era detallista de xicotet i li agradaven els paisatges. Defineix la seua obra com a realista i intimista, encara que també li agrada pintar escenes quotidianes i llocs urbans. L'originalitat i imaginació dels seus dissenys i dibuixos ja van trencar esquemes quan era un jove amb talent en el llapis i paper. A més a més Jordi Sellés es considera un apassionat de la història musulmana, de l'Edat Mitjana i per supost de les tradicions alcoyanes. Ara, amb 59 anys, té una dilatada carrera professional al voltant de la pintura. De xicotet estava fascinat pels quadres familiars i va començar a estudiar disseny gràfic. No li va convèncer, com tampoc el món del tèxtil i va ser als 25 anys quan va descobrir la seua verdadera vocació: Els bocetos per a les Entrades.

L'Associació de Sant Jordi va convocar el primer concurs per a escollir el trage dels Sargentos i l'inexpert Jordi Sellés va guanyar. No seria la única volta que Jordi Sellés faria un boceto per a Sargentos, Sergentets i Ambaixadors. Desde aquell moment es va entregar en cos i ànima al disseny fester. El primer disseny que va traure al carrer va ser el de l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos a l'Entrada Cristiana de 1988. Unes hores més tard, a l'Entrada Mora també s'estrenaria amb l'esquadra de negres de l'alférez xano. Dos propostes senzilles que contrastaven amb l'estil recarregat i salvatge d'Alejandro Soler o l'elegància del veterà Luis Solbes.

Jordi Sellés es va fer un lloc al disseny fester ràpidament, sent competidor directe de Rafael Guarinos que estava a punt de jubilar-se. En 1989 va tornar a fer l'esquadra d'enmig cristiana, en aquest cas un trage bandoler per a la filà Andaluces. 1990 va ser un any molt productiu per al jove pintor. Es va encarregar de totes les esquadres de negres del bàndol cristià, amb propostes distintes que compartien una idea comú: La ferocitat. Així es va veure als dissenys bèl·lics de les filaes Navarros, Asturianos i Tomasines. Però el primer gran repte de Jordi Sellés va ser l'alferecia mora de 1990. La filà Magenta, a la que pertanyia, li va encarregar un boato nòmada en el que el càrrec desfilaria a camell. L'estètica tuareg d'aquell seguici va aportar frescura a una Entrada Mora ostentosa i que havia sigut maltractada per la pluja. Fora d'Alcoi començava a ser conegut i va rebre els primers encàrrecs per la comarca. La filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina li va encomanar l'esquadra de negres de l'abanderat moro 1990.

A l'any 1991 l'esquadra de negres va triar el disseny de Jordi Sellés per a la seua esquadra de negres de l'alférez cristià. Un trage innovador de botxí que va brillar a pesar de la falta de sol. Les Entrades de 1992 si van tindre un temps més esplendorós i això va afavorir el triomf de la filà Llana i la seua esquadra d'enmig. Un boceto de Jordi Sellés que demostrava la qualitat artística del seu traç i deixava reflectit cada detall. Un gest que era molt apreciat per les empreses de confecció que anaven a convertir el dibuix en realitat, com per exemple amb l'esquadra de negres de l'alférez moro 1992 de la filà Ligeros. Jordi Sellés es va encarregar del trage del capità cristià 1993 i del boato de la filà Cruzados, però no de l'esquadra de negres. En canvi no va fer res de l'alférez cristià de la filà Alcodianos però si l'esquadra de negres amb un casc de grans dimensions. Era una època en la que s'apreciaven els cascs enormes, com també es va veure al disseny de l'esquadra d'enmig 1993 de la filà Judíos. També l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Mudéjares tenia moltes plomes al casc.

La filà Aragonesos buscava en 1994 una esquadra de negres totalment diferent a les que havia tret a les últimes dècades. I Jordi Sellés va donar en el clau proposant un disseny molt tapat per teles blanques, mentre que anteriorment a les esquadres cristianes s'ensenyava molta carn. Jordi Sellés va treballar en l'alferecia cristiana 1994 i desprès en l'alferecia cristiana 1996, en aquest cas de la filà Asturianos. Tal va ser el nivell de satisfacció de la filà, que Jordi Sellés també va col·laborar en la capitania cristiana de 1997. El trage de Federico Agulló evocava al 100% la túnica taronja de la filà Asturianos. Als anys següents Jordi Sellés es va especialitzar en trages de grups femenins de boato, per a les filaes Maseros o Llana.

En 1997 es va enfrontar a la difícil tasca de dissenyar el trage d'un Sant Jordiet. Sergi Pérez Chinchilla va rebre forts aplaudiments amb el seu casc romà i el Sant Jordiet 1999 de la filà Andaluces també va portar un trage de Jordi Sellés. En el cas de Jorge Gonzàlez destacava la corassa amb el Temple de Sant Jordi estampat. Amb l'arribada del segle XXI les Entrades d'Alcoi van tindre un nou impuls amb les idees renovadores de Jordi Sellés. Algunes per a la capitania cristiana 2001 de la filà Vascos, on el dissenyador va tindre la plena confiança del veterà Fernando Tormo. La filà Aragonesos repetia dissenyador 14 anys desprès i l'esquadra d'enmig cristiana 2002 va ser impressionant. El seu disseny guerrer va eclipsar la senyorial esquadra de negres del capità miquero 2002, amb un turbant de Jordi Sellés d'una forma mai vista. Al 2003 Jordi Sellés sols va fer el trage del rodella i l'alférez cristià de la filà Navarros, ja que la resta del boato era obra d'Alejandro Soler. 

A l'any següent Jordi Sellés va tornar a compartir treball amb el reputat artista en la capitania cristiana 2004 de la filà Navarros. Va fer una sensacional esquadra de negres i els trages dels dos capitans, un fet insòlit. La filà Verds va preparar un boato sobre el desert en el que es rendia homenatge a Pepe Barber, que va morir abans de convertir-se en capità moro 2004. En els dos trages dels capitans es va respectar la idiosincràsia i colors de les filaes, i també els trages de les respectives favorites.

Un any molt especial per a Jordi Sellés va ser el 2005, ja que el seu amic Camilo Albero va confiar en ell per a desenvolupar tota la capitania mora de la filà Magenta. La il·lusió augmentava perquè el dissenyador formava part de la tribal esquadra de negres i va vestir un disseny propi on destacava la melena de lleó. En quant al trage del capità moro 2005, va ser molt distingit i anava en consonància amb el dels cavallers. En 2006 sols un disseny de Jordi Sellés va ser elegit: El de l'esquadra d'enmig de la filà Maseros.

Si ha hagut un any en que Jordi Sellés ha tingut molta faena, és sense cap dubte 2007. Va dissenyar els trages d'Antulio Moltó, favorita, cavallers, dames i resta de família que participava en la capitania cristiana de la filà Cruzados. Un èxit rotund que va ser superat per la vesprada en una esquadra de negres de capità moro inoblidable. La filà Ligeros té l'honor de tindre la primera esquadra especial mora amb el cap rapat, encara que el concepte presentat per Jordi Sellés era d'unes temibles aranyes. L'alférez moro 2007 també va vestir un trage preciós de Jordi Sellés i com la filà Mudéjares li va encarregar tots els dissenys del multitudinari boato va haver una palpable cohesió.

La fama de Jordi Sellés Pascual al món fester es va estendre per altres poblacions que celebren Festes de Moros i Cristians com Cocentaina, Ibi, Muro, Ontinyent, Albaida, Agullent, Altea o l'Olleria. Molt aplaudit va ser el trage de l'abanderat cristià 2008 de la filà Gentils de Cocentaina, qui era company seu a la filà Magenta d'Alcoi. La filà Llevantins i moltes altres han acudit a Jordi Sellés per a estrenar dissenys als seus respectius pobles.

Jordi Sellés té el rècord de dissenyar 4 esquadres d'enmig mores consecutives de 2008 a 2011. La primera de la filà Miqueros va ser espectacular per les plomes, mentre que la de la filà Xanos en 2009 era més austera. L'esquadra d'enmig de la filà Verds al 2010 va sorprendre per l'estètica massai, els escuts, el colorit i la substitució del casc per unes trenes molt utilitzades al continent africà. La última esquadra d'enmig mora que va realitzar va ser la de la filà Magenta en l'Entrada Mora del 14 de maig de 2011. Un disseny tribal, sense cap al·lusió al color de la filà i que utilitzava materials poc gastats al bàndol moro.

Tal volta entre 2010 i 2013 va tindre una crisi d'inspiració i molts dels seus bocetos es van quedar guardats al caixó. En 2010 li va donar un nou enfocament a les esquadres contrabandistes gràcies a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Andaluces. Però altres filaes no van saber valorar l'esforç artístic de Jordi Sellés i no van escollir els seus dissenys. Això es va notar a les Entrades de 2012, quan no va eixir cap trage de Jordi Sellés a pesar de que havia presentat bones propostes per a les filaes Cides, Tomasines i Cordoneros. Tampoc les filaes Miqueros, Llana i Navarros van acceptar els bocetos de Jordi Sellés al 2011, però ell les va publicar al seu blog http://jordisellespascual.blogspot.com/

Però un home tan treballador i perfeccionista com Jordi Sellés no anava a rendir-se i en anys de forta crisi econòmica va continuar al servei de Nostra Festa. Al 2013 la filà Ligeros va demostrar ser molt fidel al pintor, escollint el seu disseny africà per a l'esquadra d'enmig mora. L'impressionant trage, el maquillatge, la bona meteorologia d'aquella vesprada i la marxa mora "Iel·las" de Saül Gómez van convertir en memorable aquell moment de la història de la filà Ligeros.

El boato que en 2014 va presentar la filà Llana va estar pensat per la ment creadora de Jordi Sellés. No obstant, el capità moro va lluir un trage en altra línia, pensat per a muntar a cavall. No va ser un any amb una participació multitudinària als seguicis, però els grups femenins de la capitania mora 2014 van aportar un colorit magnífic a la vesprada mahometana. La caça i la cetreria van ser el tema principal del boato llanero. A l'any 2015 no va dissenyar cap boato, però si dos esquadres especials: La commemorativa del 150 aniversari de la filà Magenta, en la qual va participar i l'esquadra de negres de l'alférez moro de la filà Miqueros, innovant de nou en el turbant.

A l'any 2016 Jordi Sellés va liderar la totalitat del boato de l'alferecia mora de la filà Xanos. Fidel Mestre Ferràndiz li va demanar un trage bèl·lic en tons marrons que va tindre una gran acceptació. També el trage dels cavallers en groc i gris o el de la favorita en taronja van ser molt encertats. Alguns dels trages femenins del boato no es van veure als carrers d'Alcoi per falta de gent, però Jordi Sellés va publicar els bocetos al Facebook i la seua pàgina web http://www.dibujosjordiselles.com/

La capitania mora 2017 de la filà Xanos tenia un argument continuista amb el càrrec de l'any anterior. De fet va ser Fidel Mestre Moltó, el pare de l'alférez moro 2016, qui va desempenyar el paper d'Al-Azraq ancià en 2017. Una família amb tanta solera va tornar a confiar en Jordi Sellés per a tot el boato, excluint l'esquadra de negres. Era obra de Roberto Pérez, amb qui Jordi Sellés sol coordinar-se per a passar un boceto del full a la realitat. Els grups femenins no van ser massa nombrosos, però es combinaven perfectament entre ells i això sempre s'agraeix. Aquest va ser un dels últims treballs extensos de Jordi Sellés per a les Festes d'Alcoi, però no va transcendir tant com s'esperava. Però no hi ha que llevar-li mèrit al dissenyador, ja que el trage del capità moro 2017 era d'una sobrietat exquisita. 

Jordi Sellés era fester de la filà Magenta, però als últims càrrecs de 2018 i 2019 no van confiar en ell i això li va suposar una decepció. La seua especialitat és la il·lustració i ha treballat per a editorials de llibres i revistes, sobretot dibuixant vinyetes. També s'ha endinsat en el mon del disseny gràfic, elaborant imatges corporatives i publicitat per a varies empreses i entitats. Són molt conegudes les caricatures de Jordi Sellés, en especial les dedicades a les 28 filaes d'Alcoi. Les pegatines o "La Gaceta Festera" van ser una font d'ingressos econòmics per a Jordi Sellés, convertint-se en el precursor del marketing fester.

L'oblit de la filà Magenta en 2018 i 2019 li va afectar molt, tant en l'àmbit laboral com el personal. La competència dels dissenyadors es cada volta més dura i Jordi Sellés és ja un dels més antics. Cal destacar que Jordi Sellés va ser un dels pioners en crear heràldiques per als càrrecs i les esquadres de negres. Al principi va ser una moda, però actualment ja està completament instaurat i fins hi tot es fan sopars per al descobriment de la imatge col·lectiva d'un any de càrrec. La seua última heràldica és la de l'esquadra de negres del capità moro de la filà Cordoneros. Encara que data de 2020, el disseny es va poder veure per fi al carrer en 2022. Va ser molt alabat pel maquillatge en distints tons, la trena del casc i els colors blau turquesa i roig ben conjuntats.

El regidor de Festes Mario Santacreu li va encarregar a Jordi Sellés la portada de la Revista de Festes 2011. Hi ha un rumor de que és el pas previ a pintar el Cartell de Festes. La portada de la Revista de Festes tenia com a protagonista un beduí del Magreb, junt a un mosaic nazarita i el rei Jaume I d'Aragó a cavall al costat de la tipografia. Carol Ortiz pensava que l'Ajuntament d'Alcoi estava en deute amb el gran pintor i al Mig Any de 2019 li va encarregar el Cartell de Festes d'Alcoi 2020. El procés de creació va acabar allargant-se més de l'esperat perquè la pandèmia del Coronavirus ens va deixar 2 anys sense celebracions. La complicada situació sanitària va privar a Jordi Sellés de poder presentar la seua obra en el moment que tocava. Per fi el Cartell de Festes de Jordi Sellés es va destapar el dia 1 d'abril de 2022. Tenia incomptables detalls que fan referència a Alcoi i que li donaven colorit. Destaquen els cascs i turbants de les 28 filaes alcoyanes, tant en la versió masculina com la femenina. Apareixen escuts, armes i begudes típiques d'Alcoi. També es mesclen instruments musicals i elements tradicionals de Nostra Festa, com el plat d'olleta, els paraigües, els metxeros i puros, el carro de neteja o les creus i mitges llunes. Les lletres "Alcoi" en color groc tapen els arcs de l'enramada festera. S'informa de les dates amb un original "2022" amb un 0 fent referència a les Festes cancel·lades de 2020. Baix de la tipografia s'aprecia el casc i la fletxa del Sant Jordiet i el Castell de Festes junt al pergamí de l'Estafeta i el Barranc del Sinc.

Alguns van patir davant la reacció del públic a un Cartell de Festes de Sant Jordi, però en el cas de 2022 la rebuda ha sigut positiva i el pintor està satisfet i content amb el resultat. Un cartell més desconegut de Jordi Sellés és el de la portada del "Extra Sant Jordi" que publica el nostre periòdic Ciudad cada any. Li va tocar en 2016 i va aprofitar l'ocasió per a mostrar una de les seues facetes pictòriques. L'autor dominava en aquell moment el retrat i era conegut per fer uns busts de personatges de descendència àrab. El rostre d'un moro en blanc i negre a llapis va sorprendre. Jordi Sellés també va ser el creadors d'alguns dissenys femenins desde que van aparèixer a partir de 2004. El trage de dona de la filà Aragonesos en 2006 i el de la filà Magenta en 2008.

Com a mostra d'agraïment cap al públic, Jordi Sellés ha pujat a les xarxes socials els bocetos de la recent alferecia mora 2022 de la filà Ligeros, on es pot apreciar la minuciositat del seu treball. Hi ha una línia unificadora entre tots els trages i els colors roig i blau són els principals. Als distints grups de boato es van afegint altres tonalitats com el groc, el blanc, el gris o el negre. No són trages rics que evoquen palaus d'Al Andalus, sinó que ens transporten a la batalla com es va transmetre a l'Entrada Mora del 22 d'abril de 2022. L'alférez ligero Rafael Aracil i els seus cavallers i favorites esperaven aquella nit desde feia anys i no van decebre als mirons.

Curiosament els trages de Jordi Sellés Pascual mai s'han vist mullats per la pluja, un fet destacable tenint en compte que les Festes d'Alcoi pateixen de mala climatologia a sovint. Tal volta Jordi Sellés té predilecció per l'esquadra de negres del capità moro 2007, on va fer amics i és un disseny molt recordat. Valorem moltíssim el treball artístic que ha fet Jordi Sellés durant tantes dècades, ja que li han donat una entitat nova a les Entrades d'Alcoi i els seus meravellosos boatos. Enhorabona per tot el que has aconseguit i a per les Festes d'Alcoi 2023!