Una filà tan culta com la filà Xanos d'Alcoi no podia desaprofitar l'ocasió de l'alferecia mora i va preparar un boato inspirat en fets històrics reals. Fidel Mestre Ferràndiz representava a Al-Azraq en la seua joventut, una època medieval entre insurreccions i pactes de pau entre moros i cristians. Les marxes mores de compositors contestans anaven a marcar el desenvolupament del seguici, començant amb la marxa mora de José Pérez Vilaplana "A mons pares" que interpretava la Unió Musical Contestana per a l'esquadra de blancs. Un mapa amb els noms dels territoris governats per Al-Azraq obria el boato de Jordi Sellés, ple de carrosses decorades amb exquisit gust. El grup femení Tetuán repartia follets informatius sobre la temàtica de l'alferecia mora 2016, amb episodis de la vida del visir d'ulls blaus. Les dones vestien un fantàstic trage amb un cinturó colorista, un gran mocador taronja al cap i una falda de color groc. De la defensa de les terres del visir àrab s'encarregaven unes ballarines amb una daga a la ma. El ballet anomenat Javal es movia sinuosament amb la peça musical "Roda celest" que tocaven els xirimiters de la Colla Mal Passet de Cocentaina. Virginia Bolufer va fer tot un exercici de superació personal amb una ballet professional dedicat a la seua mare. Les ballarines es cobrien la cara amb un mocador taronja de tela fina. Els moviments de la coreografia van resultar molt atractius gràcies als vels blancs i la falda taronja. La curta camisa daurada deixava veure la panxa de les ballarines, amb un tatuatge de henna. Uns guerrers a cavall amb trages en blau, tostat i marró obrien pas a la carrossa del pou amb una jaima en la que anaven els savis consellers d'Al-Azraq. Per primera volta en les Entrades els dos ambaixadors eixien junts. Ricard Sanz i Juan Javier Gisbert teatralitzaven l'acord entre els dos bàndols, sobre una taula plena de pergamins. En 1245 Al-Azraq i l'infant Alfonso d'Aragó van firmar el Tractat del Pouet. Era un intercanvi de terres per a Jaume I a canvi de que Al-Azraq conservara els castells d'Alcalà i Perpuxent. L'incompliment del pacte a mitjans del segle XIII va produir un alçament dels sarraïns i l'intent d'assassinat a Jaume I en la boda d'Al-Azraq amb una jove cristiana. Aquesta escena històrica estava representada per un grup de huríes amb trages en blau, blanc i negre que lluïen preciosos brodats i penjolls. La novia de la boda era una ballarina amb un sexy vestit blanc. L'estratègia d'Al-Azraq per acabar amb la vida del seu rival estava simbolitzada per unes ballarines negres que alçaven les seues capes al so de la peça musical "Wallima". El ballet Zafif d'Ana Botella va omplir de colorit els carrers d'Alcoi ja que cada ballarina portava un vestit de diferent color, però la sensualitat de les faldes amb filigrana eren el més destacat. Les màscares blanques de les ballarines simbolitzaven la traïció a Jaume I en plena boda de la noble cristiana. El palanquí del ballet d'Ana Botella estava composat de múltiples formes geomètriques en tons càlids que formaven una estrela. Els avestrussos anaven a acompanyar als xiquets de la filà Xanos però finalment els animals que van eixir van ser cavalls. Els emirs infantils acompanyaven a la rodella en una carrossa xicoteta, com la filla de l'alférez moro. Les xiquetes que envoltaven a la rodella i a la estrela de Salomón estaven acompanyades de la marxa mora "No ho faré més". Els cavallers sobre camell portaven uns magnífics trages de Jordi Sellés que destacaven pels colors gris i taronja. L'estil morú de Jordi Sellés augmentava en la capa blanca dels cavallers, ja que tenien un escut allargat amb la mitja lluna mahometana. L'alférez moro 2016 desfilava a continuació en una carrossa sensacional formada per tres plataformes en forma d'estrela i amb dibuixos de mitges llunes. Per desgràcia la idea va estar mal executada i la carrossa va sofrir l'excés de servilletes que es llancen desde els balcons. El confeti i paperets del públic van tapar els dibuixos de la carrossa fent que Fidel Mestre fora el centre de totes les mirades. L'alférez moro de la filà Xanos lluïa un guerrer trage dissenyat per Jordi Sellés amb un turbant blanc. La cotamalla gris estava present fins hi tot en la falda, encara que quedava un poc tapada per una tela ocre unida a la faixa, de la qual penjava un sable xicotet. La part superior del trage estava format per una corassa de xapetes de cuero marró, encara que el color roig també estava present. La capa de Fidel Mestre era de color groc, seguint els tons principals del disseny oficial de la filà Xanos. La clàssica marxa mora "Voluntat de fer" acompanyava a l'alférez moro 2016. Altra marxa mora d'un autor de Cocentaina acompanyava a la favorita. Es tractava de la primera obra musical del mestre José Pérez Vilaplana: "Guàrdia Jalifiana". Unes amazones amb banderes obrien pas a la carrossa de la favorita i les dames, que seguia la mateixa línia estètica que la del seu home. Cada dama estava plantada sobre una estrella i el trage estava composat per una camisa taronja amb mànegues de tela fina i metalls platejats al pit. La falda combinava els colors gris i taronja mentre que el xicotet turbant era de tons tostats. La favorita també portava una túnica de color taronja amb amples mànigues de color blanc. Tot el trage tenia pedreria incrustada, excepte el cinturó que estava fet de treballades peçes de metall. El turbant que havia imaginat Jordi Sellés per a la favorita tenia un vel brillant que li tapava els cabells. El turbant granate també tenia elements platejats que feien més luxós el trage de la última gran protagonista femenina de les Entrades d'Alcoi 2016. Cal ressenyar que el pare de l'alférez moro serà el pròxim capità xano en les Festes de 2017 i l'argument del càrrec tindrà continuïtat. Fidel Mestre Moltó representarà l'any que ve al Al-Azraq més vell. Serà un capità moro que torna de l'exili a Granada per a comandar la Tercera Revolta de 1276. Les dones dels esquadrers portaven túniques marrons ratllades i tocaven la percussió per a tancar la senzilla i curta alferecia mora de la filà Xanos. La temible esquadra de negres va crear un gran tall en la desfilada, però va ser perdonat al contemplar el vistós trage que havia dissenyat Santi Carbonell. L'estètica africana agrada molt en Alcoi i per això l'esquadra de negres de la filà Xanos va ser de les més aplaudides de la jornada. El bèl·lic disseny destacava per un casc amb banyes i una llarga melena de pèl d'origen animal. A la cara pintada de blanc i negre tenien apegades pedres diminutes, sent un dels maquillatges més treballats que s'han vist. La gran quantitat de collars de boles i peçes de metall no deixaven veure una túnica tribal de tons marrons amb dibuixos geomètrics. Al cinturó metàl·lic es podia apreciar la mitja lluna i l'estrela, al igual que en la capa negra, blava i groga. Els colors groc i blau també apareixien en la falda dels esquadrers salvatges. El groc estava a la part central amb uns medallons de bronze enganxats, mentre que el blau apareixia als costats junt a fines ratlles roges. El calçat i el bolset estaven fets de pell natural. A l'espectacular esquadra de negres sols li faltava una marxa mora impressionant per a ser perfecta i així va ser: L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi va tocar "Jamalajam", seguint la tònica de la filà Xanos que està molt vinculada als músics contestans. Sense paraules i amb la boca oberta va deixar l’alferecia mora 2016 de la filà Xanos.
Ara no estic segur del tot,pero juraría que les "dames" es van fer anomenar "Huríes" i els "cavallers",eren "Emires"...a vore...lo de Filà culta,que vols que el diga...Algú li va explicar quí són les "Huríes"???.Perque molta Diana de dónes i molta integració i mira tú els Chanos i la cultura pero una "Hurí" es una "golfa del paraíso moro",per resumir... No veig la cultura per cap de puesto,encara que si tinguera que triar entre "Hurí" i "Jequesa",crec que si em deixen agarrar els timbals,ajude a baixar-los,que això sí és precís.
Ara no estic segur del tot,pero juraría que les "dames" es van fer anomenar "Huríes" i els "cavallers",eren "Emires"...a vore...lo de Filà culta,que vols que el diga...Algú li va explicar quí són les "Huríes"???.Perque molta Diana de dónes i molta integració i mira tú els Chanos i la cultura pero una "Hurí" es una "golfa del paraíso moro",per resumir...
ResponderEliminarNo veig la cultura per cap de puesto,encara que si tinguera que triar entre "Hurí" i "Jequesa",crec que si em deixen agarrar els timbals,ajude a baixar-los,que això sí és precís.