La Llaganya sempre s'ha caracteritzat per tindre unes esquadres de negres molt guerreres. Però als anys 60 era una filà molt pobra i amb pocs components i això no permetia un gran lluïment. Antigament s'anomenaven filà Asturs, ja que així va ser fundada durant la Segona República Espanyola. Amb el canvi de nom a filà Almogàvars van aconseguir reviscolar i convertir-se en una de les més estimades pels alcoyans i alcoyanes. Actualment són una filà xicoteta i amb gran poder adquisitiu que els ha permès traure al carrer vestimentes espectaculars. La modificació del trage oficial en 1962 va consolidar la filà, gràcies al disseny de Luis Solbes. El famós pintor alcoyà també va crear la primera esquadra d'enmig de la filà Almogàvars, a l'any 1982. Però si hi ha un artista que va marcar època, eixe va ser Alejandro Soler. La filà Almogàvars va ser una de les primeres en confiar amb ell als anys 70. Però Alejandro Soler va fonamentar el seu prestigi als càrrecs de la filà Almogàvars de 1988 i 1989. Aquelles esquadres de negres són recordades pel trencament amb la moda i donar pas a "l'etapa dels metalls". El lema de "Desperta ferro" es va fer més evident que mai, ja que la filà Almogàvars representa als mercenaris de la Corona d'Aragó. Ja al segle XXI, José Moiña es va encarregar de les esquadres de negres de la seua pròpia filà. Però al 2003 José Moiña era el propi capità cristià i no es va encarregar de l'esquadra de negres com en l'any anterior. El criticat disseny dels germans Sempere semblava el home de les neus. A l'esquadra d'enmig cristiana de 2010, José Moiña va canviar les pells per les xapes metàl·liques. Curiosament les esquadres de negres de la filà Almogàvars són de les que més han desfilat sense sol. A l'Entrada Cristiana no és tan habitual que estiga nuvolat, però a la filà Almogàvars els ha passat en 1961, 1974, 1975, 1996, 2003, 2010 i 2016. La marxa cristiana més volguda per la Llaganya és "Almogàver i alcoyà" que va ser estrenada en aquell esplendorós 1982. Altra marxa cristiana remarcable de la filà Almogàvars és "Madriles", composada en 2003 també per José Maria Valls i dedicada a un il·lustre primer tro. Però altres marxes cristianes escoltades en esquadres de negres almogàvers són "Bonus Christianus", "Antebellum" o "El diví". Posats a triar marxes cristianes de Francisco Valor, per al futur seria ideal escollir "Almugawir". Tota la ferocitat dels adalids catalans de Roger de Flor es veu reflectida en les esquadres de negres de la filà Almogàvars, incloent les últimes de 2016 i 2017.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1960. Disseny de Francisco Botí.
Esquadra de negres del capità cristià 1961. Disseny de Francisco Botí.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1974. Disseny de Rafael Aracil.
Esquadra de negres del capità cristià 1975. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra d'enmig cristiana 1982. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra commemorativa Cinqüentenari 1984. Disseny de José Masià de 1934.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1988. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità cristià 1989. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra d'enmig cristiana 1996. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2002. Disseny de José Moiña.
Esquadra de negres del capità cristià 2003. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra d'enmig cristiana 2010. Disseny de José Moiña.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2016. Disseny d'Alejandro Soler.
Esquadra de negres del capità cristià 2017. Disseny d'Antonio Aracil.
Una filà tan veterana d'Alcoi té un llarg historial d'esquadres de negres espectaculars. Al segle XX, la majoria d'esquadres especials dels Xanos van estar dissenyades per Luis Solbes o Rafael Guarinos. A més a més el pintor alcoyà es va encarregar de la modificació del trage oficial de la filà, canviant el color dels bombatxos del rosa al groc. La filà Xanos ha anat variant l'estil de les seues esquadres de negres, amb algunes més austeres i morunes i altres més africanes. L'estil africà es va evidenciar més als càrrecs del segle XXI, quan els germans Sempere van aconseguir uns resultats memorables. Els dissenys xanos de 2002 i 2003 van sorprendre per la originalitat de les túniques. A l'esquadra de negres de l'alférez moro la imaginació es va disparar amb les conxes marines i a la del capità moro va impactar el casc fet amb trenes marrons. Però la creativitat ha seguit estant present a la filà Xanos als càrrecs de 2016 i 2017, gràcies a les magnífiques esquadres de negres de Santi Carbonell i Roberto Pérez. La Unió Musical Contestana és la banda de música de la filà, però no sempre han utilitzat marxes mores de Cocentaina. Les esquadres de negres han descobert obres musicals que s'han fet conegudes en distintes èpoques. Per exemple "Fran-Semp", "A mons pares", "Als berebers", "Juanjo", "Ali Geabà-Spyros", "Menda capità 2002", "El kabila" o "Jamalajam". Les festeres xanes porten molts anys sent membres de ple dret a la filà, qui sap si seran les primeres en traure una esquadra de negres femenina a Alcoi?
Esquadra de negres de l'alférez moro 1961. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità moro 1962. Disseny de Rafael Guarinos.
Esquadra d'enmig mora 1968. Disseny de Rafael Guarinos.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1974. Disseny de Rafael Guarinos.
Esquadra de negres del capità moro 1975. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig mora 1981. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1988. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres del capità moro 1989. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig mora 1995. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2002. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra de negres del capità moro 2003. Disseny dels germans Sempere.
Esquadra d'enmig mora 2009. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2016. Disseny de Santi Carbonell.
Esquadra de negres del capità moro 2017. Disseny de Roberto Pérez.
Esquadra de blancs. Diana femenina. Disseny inspirat en el masculí de Rafael Guarinos.
La filà Cruzados desempenya en 2023 la capitania cristiana a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Per aquest motiu anem a conèixer l'origen del nom de la filà templària. Fundada en 1945, la filà Cruzados va ser la primera en nàixer desprès de la Guerra Civil Espanyola i tenia una inspiració medieval completament real. Però els creuats també van alimentar moltes llegendes sobre Ricard cor de lleó, Saladí o les prediccions de Pere l'ermità. Tot un imaginari místic en Terra Santa amb la idea d'alliberar els llocs sagrats on va viure i morir Jesucrist. Al contrari, els musulmans buscaven defensar Jerusalem, una ciutat santa de l'Islam. Va haver 8 Croades oficials, a part d'expedicions cada primavera i tardor quan la situació era greu. Sols la primera Croada i la sisena aconseguiren el seu objectiu. La quarta va ser una vergonya per al cristianisme, encara que durant 200 anys es van establir estats croats a Palestina que van deixar el seu llegat. El Papa, els reis i els nobles desplaçaven els seus exèrcits molt lluny i això costava moltes riqueses i riscs. Que impulsava al poble a deixar les seues propietats i modestes cases per a lluitar en una guerra religiosa?
Les Croades van ser les expedicions dels cristians contra els musulmans per a reconquistar Terra Santa i els creuats aquells que participaven en la campanya militar. Al segle IV l'esposa de l'emperador Constantí va descobrir el lloc de la crucifixió de Jesús a Palestina. Ja al segle XI es feien peregrinacions massives, fins hi tot de 12000 persones. Les institucions dels Sultans no posaven impediment al transit de cristians, fins que el califa Al-Hakim va iniciar una persecució i les invasions dels turcs van crear més dificultats. Els comerciants europeus volien tindre més intercanvis amb Orient, propulsats per la ruta de la seda i les espècies. A partir de l'any 1000 el Papa volia restablir la llibertat d'accés a Jerusalem, ja que la cristiandat es considerava una pàtria i els turcs es van convertir en enemics. L'església va reclamar la seua supremacia terrenal on la noblesa tindria com a comandant al Papa. El missatge va calar per la mentalitat religiosa de l'època però qui tenia exèrcits eren els senyors feudals. Els cavallers eren una força de combat formidable gràcies a les armadures, corasses, llances i espases. En aquesta conjuntura el Papa Urbà II va organitzar la primera Croada en 1095 per a rescatar Terra Santa dels destructors infidels i ho va justificar amb la frase en llatí "Deus Vult". El Papa va prometre la remissió dels pecats per a tots aquells que participaren i també privilegis. Però hi havia més motivacions: L'expansió de nous mercats amb Àsia i monarques que aconseguien un prestigi, impedint així les invasions d'Europa. Els guerrers saciaven les seues ganes de lluita amb un projecte dirigit per l'església i els nobles veien l'oportunitat d'aconseguir el domini de més terres.
A la Primera Croada (1096-1099) els nobles van ser importants però la resposta del poble pla va desbordar les previsions. El fanatisme de Pere l'ermità va mobilitzar a molta gent, ja que per a ells morir a Jerusalem equivalia a viure el Judici Final i es buscava una recompensa espiritual. En aquest estat d'exaltació van ocórrer al·lusions apocalíptiques i fenomens sobrenaturals com pluges d'estreles o plagues. Amb Pere l'ermità com a predicador es van desplaçar 15000 persones que van causar episodis de violència i saqueig durant el viatge. A Hongria van perseguir als jueus com a assassins de Jesucrist però també s'apropiaven dels seus diners. Van ser aniquilats a Bizanci i les tropes de Pere l'ermità van deixar una impressió nefasta, per això l'imperi sempre va veure als creuats amb desconfiança. Desprès l'expedició es va basar en els cavallers, encara que Pere l'ermità i alguns peregrins supervivents van seguir en la Primera Croada. Van tardar 3 anys en arribar a Jerusalem i com li havien jurat fidelitat a l'emperador bizantí li van retornar Nicea desprès d'una batalla a camp obert. Desprès de passar penúries creuant Anatòlia, els creuats es van internar en Síria. Al conquerir Edessa, alguns nobles ja havien aconseguit el que buscaven i pretenien abandonar la Croada sense importar els objectius religiosos. La divisió en el propi grup va fer que Antioquía fora un obstacle al camí. La ciutat tenia muralles de pedra de 10 quilòmetres i 450 torres defensives. Els creuats no estaven preparats per a un setge així i durant mesos de 1098 van passar penalitats, fred i fam. Fins hi tot els tafurs practicaven canibalisme i no tenien por. Creien que la providència els protegia i, armats tan sols amb garrots, atacaven feroçment als turcs. Antioquía encara no s'havia rendit quan va arribar l'exèrcit àrab de Kerbogha, però la traïció d'un armeni va fer que els creuats passaren d'assetjants a assetjats. La visió miraculosa d'un monjo va revelar el lloc on estava una llança de Crist i va enfervorir a les tropes cristianes fins a atacar per sorpresa i guanyar. En 1099 els creuats van ocupar Betlem i confiaven en la providència. Però els faltaven màquines d'assalt i escales així que 6 vaixells cristians els van subministrar amb fusta i ferramentes. Durant la construcció estava en marxa un exèrcit musulmà desde Egipte així que Pere l'ermità feia processons descalç, dejunis i actes religiosos a la muntanya de les oliveres. Quan les torres d'assalt van estar preparades els creuats van poder entrar a Jerusalem. En juliol de 1099 va haver saqueig i matances i sols va sobreviure el governador de la ciutat. Musulmans i jueus van ser venuts com a esclaus i 70000 van ser morts al temple de Salomón. Es van retirar els cadàvers i en agost els creuats es van enfrontar triomfals a l'exèrcit egipci en Ascaló. La notícia de la caiguda de Jerusalem es va celebrar com una victòria a Europa i els italians van marxar a Palestina motivats pel negoci de productes asiàtics.
A Terra Santa van aparèixer ordres religioses i bèl·liques com els Hospitalaris o els Templaris. L'Ordre de Cristi de Templo va nàixer l'any 1115 amb la missió de protegir els peregrins de Jerusalem. Els templaris van acumular tresors i fins hi tot eren envejats pels governadors. Les llegendes al voltant dels cavallers templaris van augmentar per la recerca del Sant Grial, el calze del que havia begut Jesucrist i que proporcionava la immortalitat. El símbol dels templaris eren dos guerrers pujats al mateix cavall i portant una túnica blanca amb la creu roja al pit. El comportament brutal dels creuats va fer que els musulmans s'alçaren en guerra santa per tot arreu. Així va nàixer la Yihad i com a resposta la Segona Croada. La causa va ser la caiguda d'Edessa en 1144. Van participar el rei Luis VII de França i Leonor d'Aquitània però l'expedició va ser un fracàs i no va aconseguir conquerir Damasc. L'emperador germànic es va retirar a finals de 1148, ja que els palestins havien aconseguit unificar-se. La política d'expansió va acabar amb els regnes cristians d'Orient i a més s'havia perdut l'esperit bèl·lic de Pere l'ermità.
El principi de la Tercera Croada va ser causat per un canvi de visir en 1169. El sultà Saladí es va fer l'amo d'Egipte quan el califat fatimí va decaure i va aconseguir el control polític de Síria. Saladí realment s'anomenava "Yusuf ibn Ayoub" i va ser un personatge clau perquè volia recuperar els territoris governats pels cristians. Va aprofitar les disputes familiars dels nobles de Jerusalem i un atac a una caravana del desert per a declarar la guerra. En juliol de 1187 es va produir la batalla decisiva a Hattin, aprofitant la calor de l'estiu. Saladí va destruir l'exèrcit creuat deixant-los lluitar al sol i sense aigua al haver impedit l'accés als pous. Els regnes cristians s'havien quedat sense gent per combatre i van caure una ciutat rere altra. Els habitants de Jerusalem volien evitar la rendició realitzat rituals misteriosos. Per exemple banyar despullades en aigua gelada a les dames de la cort o tallar-los els cabells públicament al Mont Calvari. No va servir de res, encara que Saladí va ser clement quan va entrar a la ciutat. No va haver matances i sols Trípoli, Tir i Antioquía van resistir l'atac de Saladí. Va entrar en escena el rei d'Anglaterra, deixant les seues terres en mans del seu germà. qui va pujar els imposts. De camí a Palestina, Ricard cor de lleó va conquerir Xipre i Acre perquè el seu exèrcit era potent i disciplinat. Va vendre la illa de Rodas als templaris. Els problemes a Anglaterra eren greus pels enfrontaments entre el príncep Joan i la pobra població que comandava el conegut Robin Hood. Així que el poderós Ricard cor de lleó va tindre que pactar la pau amb Saladí durant 3 anys. El rei anglès va poder tornar al seu regne en l'any 1192 i es van acceptar trànsits de peregrins a Jerusalem. Ricard cor de lleó, fill de la francesa Leonor d'Aquitània, va passar a la història per les seues gestes cantades pels joglars. Va ser presoner de l'imperi austríac i era un guerrer estratega i fervorós de Déu. Va ser assassinat per una fletxa a Limoges en 1199 i com no tenia fills el seu germà "Joan sense terra" va ser el seu successor.
El Papa Inocenci III continuava amb la idea de reconstruir el regne de Jerusalem i va convocar la Quarta Croada en l'any 1198. Aquesta campanya militar va acabar sent una afronta per a la cristiandat. Es volia arribar a Egipte però els italians demanaven un preu massa alt pels seus vaixells. Venècia va exigir que es reconquerira la ciutat de Zara, encara que Simó de Montfort es va oposar. No es va poder evitar i se li va furtar la ciutat al rei d'Hongria, qui recolzava la Quarta Croada. Els templaris van saquejar Constantinoble, actual Istanbul, i van fundar l'imperi cristià fins al 1261 quan va ser reconquerida pels otomans. La xicoteta Croada infantil de 1212 va estar protagonitzada per xiquets i adolescents. Creien que els més innocents eren els elegits per a recuperar el Sant Sepulcre. Serien els més pobres i purs els qui reconqueririen Jerusalem sense necessitats d'armes. Creuant les muntanyes dels Alps, 7000 xiquets van arribar a Itàlia amb esperança i pensaven que amb l'ajuda divina podrien embarcar a Gènova. El miracle de travessar el mar a peu no es va produir i es van separar. Alguns se'n van anar a Marsella, alguns es van enfonsar en vaixells i altres van ser venuts com a esclaus.
La Quinta Croada va transcórrer entre 1218 i 1221, en un ambient d'heretgia i repressió per part de l'estament del Clero. L'objectiu de la campanya templària eren El Cairo i Damasc per la seua importància al món islàmic. L'arribada al riu Nil era la clau per a destruir el poder d'Egipte i dominar el transport marítim del mar Mediterrani. L'intent d'endinsar-se en Egipte va fracassar i el multitudinari exèrcit creuat va haver de demanar la pau sense xafar Jerusalem. Es va admetre una treva de 9 anys i l'eixida dels cristians d'Egipte. Sant Francisco d'Assís va assistir a la Quinta Croada per a negociar amb els musulmans, així que va haver presència de l'ordre franciscana a Terra Santa. El rei Jaume I també va ser un monarca creuat ja que la seua campanya militar al Regne de València es va considerar una xicoteta Croada. De 1238 a 1245 el Conqueridor va adquirir nous territoris per a la Corona d'Aragó, incloent la capital valenciana. Però Jaume I no va poder organitzar una batalla a Terra Santa per les constants revoltes sarraïnes. La Tercera Revolta mudèjar de 1276, comandada pel visir Al-Azraq a Alcoi, va desbaratar l'intent del fills de Jaume I d'anar a les Croades de Terra Santa. La mort i derrota de l'exèrcit morú és la base històrica de les Festes de Sant Jordi d'Alcoi.
A la Sexta Croada de l'any 1229, l'Emperador Federico II es va embarcar rumb a Palestina quan el Papa l'havia excomulgat. Va negociar amb Al-Kamil, ja que els musulmans passaven per un mal moment. A canvi de respectar les mesquites, es va aconseguir el lliurament de Jerusalem als cristians. El rei de Sicília també va aconseguir per als cristians les ciutats de Betlem i Nazaret. La pau acordada va ser de 10 anys, però com no es van reconstruir les muralles no es va consolidar el govern cristià. Els musulmans van reconquistar Jerusalem definitivament en l'any 1244. Això va crear la necessitat d'una Sèptima Croada en 1248 i duraria fins a 1254. El rei Luís IX de França va caure derrotat a Egipte però va pagar el seu rescat. Va estar 4 anys a Terra Santa intentant aconseguir aliats, fins hi tot amb els mongols, i solucionant discussions entre dirigents. Al final el rei francès va tindre que tornar al seu país deixant un buit polític i els estats cristians van buscar la supervivència mantenint-se neutrals davant dels musulmans.
La Octava Croada va ser l'última, començant en temps d'epidèmies a l'any 1270. A Túnez va morir el rei francès Luís IX infectat. El príncep Eduard d'Anglaterra va arribar a Acre i el sultà Baybars havia destrossat la defensa de Trípoli. La presència de l'exèrcit creuat va obligar al sultà egipci a firmar una treva de 10 any i es va renovar amb el seu successor Qalawun. Però el fill no va respectar la pau i va acabar morint en combat a l'any 1290. Però les seues tropes tenien 100 màquines de guerra i molts soldats i els cristians no van suportar el setge ni amb la resistència de l'Ordre Templària. La caiguda de la ciutat d'Acre per als turcs en 1291 va provocar que els creuats es rendiren i evacuaren les seues possessions de Beirut i la resta de la costa mediterrània. Els últims en abandonar Terra Santa van ser els templaris del Castell de Tortosa. A l'any 1307 el rei de França Felip IV va acusar als templaris d'heretgia i en 1311 el Papa Climent V va aprovar la dissolució de l'Ordre Cristi de Templo. A la Corona d'Aragó se'ls va declarar innocents al Concili de Tarragona i els templaris es van incorporar a l'Ordre de Montesa en 1317.
A la Península Ibèrica el Papa va considerar Guerra Santa la lluita entre cristians i musulmans a les terres de Sharq Al-Andalus. Les batalles al califat de Còrdova, la Reconquesta del Regne de Taifes, la caiguda de Granada i les Naves de Tolosa formen part de les Croades. Desprès de 2 segles, les Guerres Santes sols van portar mort i desgràcia i poques victòries per als cristians d'Europa. L'època ja no era la mateixa que a la Primera Croada i s'havia perdut part del fervor religiós i les rutes comercials van ser obertes per l'interès dels musulmans. Durant 200 anys els estats creuats van ser molt fràgils però tenien un exèrcit gran pel qual els sultans no els expulsaven de Terra Santa. Ni en moments de gran esplendor van resultar una amenaça per a l'Islam, ja que els 120000 pobladors es concentraven en fortificacions i depenien de l'ajuda d'Europa. La falta d'unió entre ordres militars va fer que els creuats no sols lluitaren contra musulmans, sinó també entre ells. Al contrari, desitgem que en abril la filà Cruzados d'Alcoi estiga ben cohesionada per a preparar una magnífica capitania cristiana. Avant l'Entrada Cristiana 2023!
La culminació del Nadal Alcoyà és la Cavalcada de Reis Mags, la més antiga d'Espanya. Amb 138 edicions és una de les més tradicionals i boniques i per això té tanta acceptació entre el públic. De fet és una celebració d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Però les crítiques s'han centrat en la figura dels patges i la tensió va aparèixer en uns dies en que tot hauria de ser alegria i complicitat al carrer. Els patges són un pilar fonamental d'aquesta celebració innocent que no té cap intenció de ser racista. Es necessita un documental on s'explique de forma racional la idiosincràsia de la Trilogia dels Reis Mags. Les entitats exteriors que ataquen a Alcoi haurien de informar-se millor i entendre el context. No sempre un "Blackface" inconscient té connotacions racistes, i menys en una ciutat poc globalitzada on l'esclavitud i la comunitat afroamericana no existien. El "blackface" dels patges no és una ferramenta per a ridiculitzar a una raça, sinó una forma de no ser reconeguts. De nou s'ha malinterpretat desde fora una de les tradicions més volgudes i arrelades a la província d'Alacant. Afroféminas no critica a empreses de joguets, "El Corte Inglés" o multinacionals neocolonialistes que si participen en Cavalcades de la resta d'Espanya. Però si es queixen d'una presumpta discriminació en la Cavalcada d'Alcoi, mentre que els ciutadans defensen i intenten explicar el context dels patges com a ajudants de Melchor, Gaspar i Baltasar.
El passat 5 de gener, a pesar del fred, els carrers estaven plens per a rebre a Ses Majestats. La colla de campaners anunciaven desde l'Església de Santa Maria el començament de la desfilada desde "El Camí". A un ritme ràpid van baixar els heraldos, trompeters i timbalers, l'estrela il·luminada i els grups de danses Carrascal i Sant Jordi. L'Emissari Reial va tornar a saludar desde la carrossa als xiquets i xiquetes, que el recordaven del dia anterior quan anava llegint "El Bando Reial". 2023 no ha sigut sols l'any del Centenari de l'acte del 4 de gener, ja que també es compleixen 110 anys desde que Camilo Pérez Monllor va composar "L'entrà dels Reis". Va cridar l'atenció el grup del poble amb instruments musicals i el castanyer que també anava cuinant roses de blat. Més danses i grups de pastorets i pastoretes creaven expectació. Es van poder veure distints grups d'antorxers, palmiters, portadors de cofres, escuders i soldats romans.
La part central de la Cavalcada de Reis Mags estava formada pel seguici del rei Melchor, acompanyat per la Cambra de Comerç. Va ser molt emotiu que el rei més ancià tornara a repartir besades als xiquets i xiquetes. Tampoc el rei Baltasar havia pogut besar ni abraçar en 2022 ni 2021 degut a les restriccions de la pandèmia global del Coronavirus. Per això el rei negre tenia una il·lusió majúscula, com també la filà Muntanyesos que l'acompanyava per a celebrar el seu centenari. Com ja se sap, a Alcoi canvia l'ordre dels 3 monarques i l'últim és el rei Gaspar. Majors i xicotets s'apropaven al seu camell per a besar-lo, mentre que el treball dur era tasca de la Creu Roja. També l'Associació de Sant Jordi va fer un gran esforç organitzant tota la Cavalcada fins al pont de Cervantes. En alguns moments al carrer Sant Nicolau el ritme es va descontrolar i els bous de l'Emissari Reial van agafar velocitat. els Reis Mags d'Orient van arribar a la Plaça d'Espanya abans del previst.
A les 20:30 de la nit va donar inici l'Adoració a la Bandeja. La Verge Maria, Sant Josep i el Jesuset van caminar entre recipients de fang amb foc fins al pessebre. Melchor, Gaspar i Baltasar descansaven als seus tronos fins el moment en que sonara "Haleluya" de Haendel. Una tradició espectacular que aquest any es va veure reforçada per un magnífic castell de focs artificials. Els coets disparats desde el Campanar i la cúpula de l'Església de Santa Maria van fer que siga un dels millors dispars pirotècnics vists en Alcoi. A més a més no va haver aforament restringit com al 5 de gener de 2022 i aquells que havien esperat amb paciència van poder disfrutar de l'acte de l'Adoració. Un moment únic i especial que han copiat moltes poblacions valencianes desde que és retransmès per la televisió pública valenciana. Va ser una nit viscuda amb plenitud desprès dels durs anys anteriors sense contacte, encara que ja toca estrenar uns dissenys nous per als Reis Mags.
El Preventori va amanéixer el 5 de gener amb el Campament Reial muntat. Una faena laboriosa de l'Associació Cultural Samarita que porta molts anys duent excel·lents resultats. La novetat d'enguany va ser la Guàrdia Romana anomenada "Legio X Fretenis" de Judea. L'escrivà ocupava la jaima i també es van veure patges i ajudants llegint les cartes. Als més menuts els feia gràcia veure els camells i buscar el seu nom als paquets de regals, que és també la idea principal del Cartell de Rebeca Jover. La iniciativa no ha perdut el seu caràcter solidari encara que està demostrat que seria un negoci rentable degut a l'afluència massiva de gent durant el matí i la rapidesa amb la que s'esgoten les entrades. 7000 persones van pujar a peu i altres en autobús ja que el Campament Reial està ubicat als peus de la serra Mariola. Toca despedir-se de la màgia d'Alcoi ciutat del Nadal fins l'any que ve, esperant que Melchor, Gaspar i Baltasar vinguen carregats de regals, pau i felicitat.
.jpg)
