viernes, 29 de diciembre de 2023
CENTENARI DE LA BURRETA A ALCOI
sábado, 23 de diciembre de 2023
CARTELL CAVALCADA ALCOI 2024
sábado, 16 de diciembre de 2023
ESQUADRES DE NEGRES FILÀ GUSMANS
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1985. Disseny de David Llorens.
Esquadra de negres del capità cristià 2000. Disseny de Pablo Miró.
Esquadra de blancs. Disseny de Francisco Laporta.
sábado, 9 de diciembre de 2023
ESQUADRES DE NEGRES FILÀ LLANA
Esquadra de blancs en Diana amb Sargento Moro a l'últim any de càrrec. Disseny de Pepe Mataix.
sábado, 2 de diciembre de 2023
BOU EN CORDA D'ONTINYENT
L'emblemàtica tradició del Bou en Corda arriba a Ontinyent un any més entre polèmiques. Els defensors pensen que és una festa de tota la vida, mentre que els detractors opinen que hi ha maltracte animal. Es tracta d'anar guiant als bous amb una corda pels carrers del casc antic de la capital de la Vall d'Albaida. El Bou en Corda d'Ontinyent se celebra dins de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció. A novembre ja es va celebrar la Fira d'atraccions d'Ontinyent que té aquest privilegi desde 1418. El dia central de les Festes d'Ontinyent és el de la Inmaculada, és a dir el 8 de desembre, per això el cap de setmana anterior es fa el Bou en Corda que data de 1662 i també inclou actes per als joves com "La Vaqueta" o l'esmorzar de la xocolatada.
Les caigudes del bou i el seu sofriment contrasten amb les típiques i boniques imatges de l'animal passejant tranquil pel Pont Vell de la ciutat. Cada volta que un bou camina i corre amb la seua corda nugada, els carrers d'Ontinyent s'omplin d'aficionats a la tauromàquia. El Bou en Corda d'Ontinyent no finalitza amb la mort de cada animal, sinó que es tracta de moments de diversió acompanyant al bou. És semblant als Bous a la mar de Denia on es demostra la valentia humana i del propi animal. El civisme és la clau de que aquesta festa continue tan arrelada a Ontinyent, encara que les crítiques dels animalistes són cada volta més fortes i constants. La part gastronòmica serà més fàcil de conservar, ja que és típic menjar "coca de Fira" i una cassola d'arròs al forn.
A la Plaça Major d'Ontinyent és on es nuga al bou en el conegut acte de l'Embolà, lloc on en agost també s'interpreta la marxa mora "Ximo" per a començar les Festes de Moros i Cristians. L'embolà desde el corral es va realitzar en la vesprada del divendres 1 de desembre de 2023. Els actes centrals són el dissabte i el diumenge on fan el recorregut 6 bous amb boles a les banyes per a evitar cornades i ferits. Però el bou en corda d'Ontinyent no s'ha salvat d'accidents. En aquest 2023 ja es va celebrar "el bou de les penyes" en primavera i un dels bous va morir. L'animal anava ràpid i va saltar del Pont Vell caient al riu Clariano entre crits de sorpresa i dolor dels espectadors.
Unes 30000 persones participen en aquesta tradició taurina emmarcada en la festivitat de "La Puríssima Concepció" d'Ontinyent. Són ja 361 anys desde que la patrona dels ontinyentins i ontinyentines té una festa tan popular. El Cant dels Angelets és el preludi de les segones festes més importants de la ciutat, desprès de les del Santíssim Crist de l'Agonia a l'estiu. La música antiga valenciana del segle XVII es cantada per veus infantils pregonant "La Puríssima". Els xiquets i xiquetes de blau i blanc amb ales platejades van vestits d'angelets cantant sobre una carrossa i precedits per cavalls amb abanderades. "L'anunci angèlic" és declarat bé immaterial pel seu valor artístic i musical i mostra un patrimoni ric ja que data de 1660.
La vespra es centra en els balls de nans i gegants que arriben el dia 7 de desembre al Raval. Els tradicionals cabuts tenen les seues pròpies danses al so de xirimites i per això és un acte multitudinari molt volgut pels xiquets i xiquetes. L'Església de Santa Maria desperta amb el volteig de campanes i comença el dia gran d'Ontinyent. La despertà i els coets donen pas als actes religiosos, el rosari al carrer, l'ofrena de flors i la Missa Major. Per la vesprada hi ha mascletà i castell de focs artificials, però la Processó General és la més important. Participen els nans i gegants, el ball dels arquets, la Veta, els Cavallets, la Tartuga, els pastors, els tornejants, l'Àliga i la Moma amb els 7 pecats capitals. La imatge de la Inmaculada Concepció és luxosa i va arribar a Ontinyent en 1642, demostrant que és una festa antiga i solemne. També és una festa patronal festiva per totes les danses tradicionals que fan les xiques amb castanyoles.
El Bou en Corda d'Ontinyent va des del Camí dels Carros passant per la Cantereria, el pont Vell, la plaça de Baix, la plaça de Dalt o de l'Ajuntament i el Ravalet. Un d'ells, cada dia, és pujat a passejar pels carrerons i atzucacs de la Vila gràcies a l'ajuda dels portadors. Tot un goig pels centenars de corredors i milers d'assistents, mentre disfruten de l'ambient festiu i la música alegre. Tota una experiència el córrer davant del bou, el mirar com corren, l'apropar-se a l'animal, el botar la corda davant les banyes i l'entonar la cançó més animada per a cridar al bou: "La Xata Merenguera, 8, 9, 10 com es tan fina trico trico tra".
No obstant, la controvèrsia creix cada any i la indignació dels ciutadans en contra del Bou en Corda es fa palpable en recollides de firmes. Hi ha haguts anys en que els bous han patit, han caigut, han tingut una mala "embolà" o s'han banyat per la pluja. No tots els bous acaben estressats, però tanta gent no és adequada per al benestar de l'animal i es considera una festa cruel. Durant els pròxims anys se seguirà celebrant el Bou en Corda a Ontinyent, però no se sap fins a quan degut al rebuig dels propis ontinyentins que s'avergonyeixen de les festes taurines.
sábado, 25 de noviembre de 2023
LES ENTRADES DE 1983
Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van transcórrer en la més absoluta tranquil·litat. Va ser l'any de la inauguració del monument de ferro de Sant Jordi, com un homenatge al patró de la ciutat. El Cartell de Festes 1983 tenia als trompeters com a protagonistes. La pintura de Salvador Sellés es va destapar minuts abans de l'arrancà de la Glòria Major del 3 d'abril, Diumenge de Resurrecció. Es va estrenar el Sargento Moro, Salvador Vilanova, baix un cel blau que també va estar present a la Glòria Infantil i el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet del diumenge 17 d'abril. El 21 d'abril de 1983, a part de la direcció de l'Himne de Festes per part de Alfonso Sellés, es va descobrir el surtidor i escultures del moro, el cristià i Sant Jordi de "La Rosaleda", obra de Pepe Gonzalvo.
Capità Cristià filà Asturianos 1983: Paulino Vallejo Giner.Esquadra de negres alférez filà Berberiscos. Disseny de Luis Solbes.