CENTENARI DE LA BURRETA A ALCOI

L'any 1924 va ser molt important per a Alcoi, i especialment per als Reis Mags d'Orient. Fa 100 anys van eixir per primera volta unes burretes amb bústies i es van convertir en un símbol alcoyà. Les burretes van acompanyar a l'Emissari Reial per a que els xiquets i xiquetes tiraren les seues cartes amb els desitjos i regals que demanaven a Ses Majestats. En 1923 es va proclamar el primer Bando Reial, l'anunci de la proximitat de Melchor, Gaspar i Baltasar. Però l'acte que completava la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi es quedava un poc buit de contingut i per això les burretes van ser un revulsiu. Enrique Abad Vilaplana va ser l'autor dels primers Bandols Reials d'Alcoi, amb un estil pompós que s'ha mantingut en el temps. En 1923 el Bando Reial es va declamar el mateix dia 5 de gener pel matí, però en 1924 ja es va fer en la vesprada anterior a l'arribada dels Reis Mags. La Cavalcada d'Alcoi és la més antiga d'Europa, celebrant-se ininterrompudament desde 1885. L'entranyable acte de les Pastoretes es va incorporar en 1889 i per tant el Bando Reial és el més recent de tots.

El 4 de gener de 1924 va ser la filà Gusmans l'encarregada d'organitzar la desfilada, afegint a les burretes com a novetat. Vicente Pérez Bosch, conegut com "Pintoreti", feia d'Emissari Reial a cavall i darrere d'ell tan sols anaven 2 burretes amb bústies als lloms. Enseguida la burreta es va convertir en l'animal més representatiu del Bando Reial, encara que durant la dècada de 1920 va haver anys en que sols es va aconseguir una burreta per a transportar totes les cartes. El misteriós Emissari Reial amb el seu pergamí creava impacte en la gent i la burreta despertava l'entusiasme de tots els que la seguien. L'acte va agradar i en 1925 es va continuar fent igual, amb un patge guiant a la burreta. Així va ser fins que en 1933 van ser tres Santa Klaus els que portaven les bústies i això no va agradar als xiquets. El vestit roig típic del Pare Noel no s'adequava a l'acte del Bando Reial i va ser durament criticat. Així que en 1934 es va tornar al format de les burretes i cada any van anar augmentant en número. Cada 4 de gener les bústies anaven més plenes fins que en 1937 aquesta forma de correus es va paralitzar per la Guerra Civil Espanyola. En aquells anys de pobresa, fam i misèria es va fer el dia dels xiquets per a recaptar joguets amb intenció benèfica.

A partir de 1940, amb la dictadura de Franco com a context sociopolític i una economia deficitària per culpa la postguerra, l'acte del Bando Reial va ser auster i durant uns anys no es va cuidar tant la posada en escena. No hi havia diners ni per a regals i les famílies complien amb les il·lusions dels fills i filles com podien. A voltes un joguet es destapava el 5 de gener i al dia següent desapareixia fins a l'any que ve. Però la veu potent de l'Emissari Reial seguia animant a la població cada 4 de gener, encara que amb proclames feixistes i frases aduladores al règim dictatorial i Espanya. Rafael Coloma va escriure molts Bandols Reials d'aquella època sense llibertat d'expressió. 

La filà Gusmans, una de les més nombroses del bàndol cristià, va seguir preparant l'arribada dels Reis Mags i desde 1931 repartia cartes per a que els xiquets i xiquetes escrigueren els seus desitjos. La tradició la van seguir altres filaes com els Miqueros. L'acte previ a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi trau al carrer a centenars de persones amb l'objectiu de tirar la carta a la burreta. No els importa el fred de la vesprada i nit, però ha hagut anys on l'oratge no ha acompanyat i fins hi tot es va suspendre per la neu en 1965. La pluja ha estat present en 1956, 1977, 1985, 1990, 1997, 2002, 2009, 2010 i 2014. Com a curiositat, no es van aconseguir burretes per al Bando Reial de 1983.

Desde 1970 l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags es va encarregar de la Cavalcada, però en 1984 les discrepàncies amb l'Ajuntament d'Alcoi van provocar la desaparició de l'entitat. Aleshores va ser l'Associació de Sant Jordi l'organitzadora de les desfilades, incloent la del Bando Reial que tenia presència de soldats romans. L'any 1985 va ser extraordinari al celebrar-se el 100 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags, però al dia de "La Burreta" no va haver novetats fins a 1993. El grup de danses Carrascal va revolucionar l'acte del Bando Reial amb un nou format popular on el poble cantant "Nadaletes alcoyanes" i els pastors van substituir a l'apartat militar. Els costums i folklore local van continuar agafant pes en 1996, però les burretes van seguir sent imprescindibles en la tasca de recollir cartes.

Actualment l'acte de "La Burreta" és un dels més volguts pels alcoyans i alcoyanes i té una màgia especial gràcies als antorxers i la impaciència dels xiquets i xiquetes. Tots volen dipositar la carta en les bústies per a que els Reis Mags tinguen temps de llegir les peticions al Campament Reial del Preventori. El Bando Reial s'ha anat millorant, amb la incorporació de grups de danses tradicionals i els personatges del "Betlem de Tirisiti". Però l'essència sempre han sigut les burretes, que s'han mantingut en el temps durant 100 anys com els animals protagonistes de cada 4 de gener.

Les burretes formen part de la declaració BIC i per tant no poden eliminar-se de l'acte per ser Bé d'Interès Cultural Immaterial. Enguany s'ha publicat un llibre de Juan Javier Gisbert on es recullen els 100 anys del Bando Reial, buscant els inicis en 1923. S'ha investigat sobre el canvi de dia en 1924 i la presència de "La Burreta" i el llibre de 264 pàgines va recorrent el passat i present del preludi a la Cavalcada del 5 de gener. Els noms dels Emissaris Reials formen part de la història d'Alcoi i de Melchor, Gaspar i Baltasar. La portada del llibre del Bando Reial es obra del pintor Ignacio Trelis i el pròleg i la introducció són de Ramón Climent i Josep Lluís Santonja respectivament.

Ja es coneixen les 3 entitats que acompanyaran a Melchor, Gaspar i Baltasar el 5 de gener de 2024. Seran el Club Atletisme d'Alcoi, el Solc com a Associació Comarcal d'Ajuda en el Tractament del Càncer i la filà Verds. Els participants treballaran colze amb colze amb els patges i comitives, eixint més de 1000 persones en la Cavalcada d'Interès Turístic Nacional. El professor de la Universitat d'Alacant Tono Belda té la tasca d'escriure el text del Bando Reial. Per primera volta en la història serà una dona l'encarregada de declamar els versos: Pilar Almeria. L'actriu ajudarà amb la seua veu a animar als xiquets i xiquetes i no s'ha fet cap debat històric perquè hi haja una Emissària Reial. Ni tan sols els més tradicionals i conservadors han creat polèmica, ja que la Trilogia dels Reis Mags uneix a la societat alcoyana.

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2024

Ja fa setmanes que el Cartell de la CXXXIX Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és de domini públic. En novembre es va anunciar que l'artista guanyador al Concurs de Cartells era Miguel Ángel Bonilla Sánchez. La seua obra va ser presentada públicament a la Plaça d'Espanya en la vesprada del 1 de desembre de 2023. Va ser un acte senzill en el que les xiquetes vestides de pastoretes van ballar nadaletes amb panderetes i l'autor va fer declaracions als mitjans de comunicació. El fort vent i les baixes temperatures no van impedir que molta gent s'apropara a la façana del Consistori a contemplar el Cartell de la Cavalcada de Reis Mags 2024. També es van vendre productes típics al carrer Sant Llorenç, com una forma d'incentivar el comerç local amb unes paraetes a la llum de la lluna. I com no, es van encendre les llums artificials de l'Enramada del Nadal Alcoyà que tan pròpies i decoratives resulten. Però si falta un adorn a la Bandeja i són molts els alcoyans i alcoyanes que s'han queixat de que falta un arbre natural gegant. Per segon any consecutiu no s'ha plantat cap pi a l'autoproclamada ciutat del Nadal i les crítiques a l'Ajuntament no s'han fet esperar. Toni Francés, com a alcalde, no va fer al·lusió al tema i es va limitar a felicitar a Miguel Ángel Bonilla pel seu primer premi. 1200€ obté el guanyador del Cartell de la Cavalcada d'Alcoi 2024.

Al Cartell dels Reis d'Orient 2024 s'ha volgut que estiguen reflectits tots els elements del dia 5 de gener: Els patges, els 3 Reis Mags, els regals, l'estrela, les escales i les corones de Melchor, Gaspar i Baltasar. D'una forma molt sintètica es representa tot allò fonamental en la Cavaldada d'Alcoi, la més antiga d'Europa. És una obra abstracta que dificulta la comprensió per als més menuts, però que té el seu encant. Les figures són fàcils d'identificar i s'aprecia el color marró dels paquets, el roig de les escales i el negre de la pell dels patges. Colos bàsics per a plasmar l'essència d'una tradició molt antiga que data de 1885. L'estil de Miguel Ángel Bonilla li ha donat molt bon resultat al Concurs de Cartell d'Alcoi, però no serà una obra memorable que passe a la història. El jurat, encapçalat per Jordi Martínez com a regidor de tradicions, va valorar aspectes com la tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, tipografia, originalitat i presentació.

Miguel Ángel Bonilla va nàixer a Ontinyent i no li resulta llunyà el Nadal Alcoyà i la seua famosa Cavalcada de Reis Mags. Va cursar estudis de Disseny Gràfic i Industrial a l'Universitat d'Alcoi i va viure 4 anys a la ciutat, tenint bons records. Miguel Ángel Bonilla desenvolupa la seua tasca com a dissenyador gràfic i il·lustrador. En la seua faceta artística cal esmentar la seua obra pictòrica amb mostres, reconeixements i premis en certamens de caràcter nacional. A més a més va fer el Cartell de Moros i Cristians d'Ontinyent de 2019 i disseny de logotips per a càrrecs festers a la capital de la Vall d'Albaida. En 2022 va estar guardonat amb el segon premi als Premis Samsung d'Art Digital en Espanya i Portugal. Ha realitzat treballs de comunicació visual i imatge corporativa per a algunes empreses de diferents sectors com el tèxtil, sanitari o energètic. Enhorabona a l'ontinyentí!

El Mercat Nadalenc es va inaugurar a la Glorieta el passat 6 de desembre de 2023. Va durar fins al dia 10 aprofitant el cap de setmana. Els xirimiters de la Cordeta van posar música a l'acte matutí en el que van participar balladores infantils amb panderetes i el grup de danses Carrascal amb castanyoles. Per a ambientar va haver concert de jazz, contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, tendetes de productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes. Les més de 40 paraetes van rebre una gran afluència de gent, fent ambient al pont de la Puríssima abans de l'arribada oficial del Nadal.  

 El 22 de desembre de 2023 es van iniciar les representacions generals del "Betlem de Tirisiti". El teatre nadalenc més conegut havia estat reservat per a funcions escolars durant tot el mes de desembre. Gràcies a la companyia teatral "La Dependent" i el Teatre Principal molts col·legis valencians han pogut descobrir la màgia i carisma de personatges de titella com el Sereno, l'Agüelo, Tereseta o Tirisiti. La regidoria de turisme està fent un gran esforç per divulgar la Cavalcada dels Reis d'Orient declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural Immaterial. La imatge promocional de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi enguany és del rei Melchor sobre el seu camell. No hi ha rastre dels patges amb la seua cara de betún, ni de les burretes. Una llàstima ja que en 2024 es compleix el centenari de l'acte de "La Burreta" del 4 de gener i sols se li està donant importància als textos del Bando Reial.

BON NADAL!

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ GUSMANS

La filà Gusmans té un estil prou marcat a les seues esquadres de negres, completament identificades amb la figura històrica de "Guzman el bueno". Antigament era habitual que els propis esquadrers confeccionares els seus trages sense recórrer a empreses professionals. Aquesta forma de treballar s'ha mantingut en la filà Gusmans i són molts els dissenys fets per membres de la pròpia filà. Un exemple és Pablo Miró Berenguer que va saber connectar amb l'esperit de la filà i el seu disseny oficial. La filà Gusmans va ser la primera en tindre un trage medieval, quan Francisco Laporta va pintar aquell boceto en un quadre de 1906. Les sanefes i el color gris de la túnica han tingut variants i noves interpretacions en les esquadres de negres ferotges que ha tret la filà Gusmans. Desde les esquadres de víkings fins les més trencadores del segle XXI. César Vilaplana va aportar una visió renovadora a l'esquadra d'enmig de 2007, amb un maquillatge espectral i el cap rapat. Al 2023 van tornar a confiar en César Vilaplana per a una fantàstica esquadra d'enmig amb caputxa. No obstant, la sobrietat i els colors apagats com el gris, el granate o el marró són constants al llarg de la història d'aquesta filà. Tal volta l'esquadra del capità cristià 2014 és la que menys va agradar, però respectava la idea del monjo guerrer. I no li va faltar el sol, ja que la filà Gusmans ha patit mal oratge i fins hi tot suspensions d'Entrades en anys de càrrec com 1957, 1958, 1971, 1972, 1985, 2000, 2006 i 2007. "Bonus Christianus" va sonar triomfal a les plujoses Festes d'Alcoi 1972 per a l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Gusmans. En anys posteriors han sonat altres marxes cristianes com "Roger de Llúria", "Aleluya", "L'ambaixador cristià", "Als cristians", "Cid", "El Barranc del Sinc", "Mai-Sabel" i "Morer". Les esquadres de negres de la filà Gusmans tenen un aspecte auster que li suma bel·licositat a aquesta filà tan inspirada en l'Edat Mitjana i amb una estètica molt definida desde els seus inicis.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1957. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1958. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1971. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra de negres del capità cristià 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1979. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1985. Disseny de David Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1986. Disseny de Carlos Casabuena.

Esquadra d'enmig cristiana 1993. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1999. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra de negres del capità cristià 2000. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra commemorativa Centenari 2006. Disseny de Francisco Laporta.

Esquadra d'enmig cristiana 2007. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2013. Disseny de Pablo Miró.

Esquadra de negres del capità cristià 2014. Disseny d'Alfredo Mullor.

Esquadra d'enmig cristiana 2023. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de blancs. Disseny de Francisco Laporta.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ LLANA

La filà Llana presumeix de tindre molta solera a les Festes de Moros i Cristians. És una de les més veteranes, amb més de 200 anys d'història que li han permès tindre un número elevat d'esquadres de negres. No totes han sigut precisament boniques, però tenen un aura que les fa inigualables i fàcilment reconeixibles. La filà Llana té la seua pròpia idiosincràsia i a part de la palmera, el color groc és ja tot un símbol distintiu. La riquesa empresarial dels llaneros no sempre ha sigut sinònim de finura i bon gust, però comencem aquest repàs d'esquadres de negres per l'alferecia mora 1958 de la filà Llana. Rafael Guarinos va demostrar elegància en més d'una ocasió, encara que les dos esquadres de negres dissenyades per Luis Solbes en 1965 i 1972 eren més espectaculars i tribals. El tradicional maquillatge negre de betún era prou habitual en els esquadrers llaneros, destacant la capitania mora de 1986. Luis Sanus tenia vincles familiars amb la filà Llana i van confiar en el pintor Llaganya. Tot un encert perquè les esquadres de negres dels càrrecs de 1999 i 2000 són les millors creacions que ha tingut la filà Llana, i amb dos estètiques ben diferents. Curiosament un dels trages del boato del capità moro de l'any 2000 va eixir en esquadra a la Segona Diana i mai es va repetir tal fet. Al 2006 va saltar l'escàndol quan l'esquadra d'enmig va baixar entre paraigües amb un trage horrible i en estat d'embriagadesa. 3 esquadrers van ser retirats de l'Entrada Mora 2006 per anar borratxos i el públic xopat va xiular el lamentable espectacle. Per a eximir-se de la culpa, la filà Llana va traure al carrer una esquadra bicentenària en 2011 on destacaven les ulleres de vista. Però la commemoració dels 200 anys s'haguera tingut que fer abans, ja que la filà Llana ja va tindre càrrec en 1804. En l'alferecia mora 2013, la filà Llana va tornar a fallar amb una esquadra de negres lletja, encara que a la capitania mora de 2014 van agradar més amb un trage senyorial de David Blasco. L'últim disseny per a la filà Llana va ser de Juan Climent per al Mig 2020-2022. La filà Llana té predilecció per les marxes mores solemnes i clàssiques, per això a les seues esquadres de negres han sonat "Obeida" que van estrenar en 1965, "Llanero i president", "El moro del Sinc", "Fran-Semp", "L'entrà dels negres" que van estrenar en 1986, "Reige", "Marxa del centenari", "Als berebers", "El president", "El kabila" i "Jamalajam". A part de l'estètica particular de les esquadres de negres, també hi ha certa superstició sobre que a la filà Llana li plou molt en anys de càrrec com ha passat en 1946, 1971, 1972, 1986 i 2006.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1958. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1959. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1965. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1971. Disseny de Mari Carmen Llopis.

Esquadra de negres del capità moro 1972. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1978. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1985. Disseny de José Miguel Romà.

Esquadra de negres del capità moro 1986. Disseny de Manuel Fuster.

Esquadra d'enmig mora 1992. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1999. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres del capità moro 2000. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra especial Segona Diana 2000. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2006. Disseny d'Aitana Martín.

Esquadra commemorativa del Bicentenari 2011. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2013. Disseny de David Llorens.

Esquadra de negres del capità moro 2014. Disseny de David Blasco.

Esquadra d'enmig mora 2022. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs en Diana amb Sargento Moro a l'últim any de càrrec. Disseny de Pepe Mataix.

BOU EN CORDA D'ONTINYENT

 L'emblemàtica tradició del Bou en Corda arriba a Ontinyent un any més entre polèmiques. Els defensors pensen que és una festa de tota la vida, mentre que els detractors opinen que hi ha maltracte animal. Es tracta d'anar guiant als bous amb una corda pels carrers del casc antic de la capital de la Vall d'Albaida. El Bou en Corda d'Ontinyent se celebra dins de les festes patronals en honor a la Puríssima Concepció. A novembre ja es va celebrar la Fira d'atraccions d'Ontinyent que té aquest privilegi desde 1418. El dia central de les Festes d'Ontinyent és el de la Inmaculada, és a dir el 8 de desembre, per això el cap de setmana anterior es fa el Bou en Corda que data de 1662 i també inclou actes per als joves com "La Vaqueta" o l'esmorzar de la xocolatada. 

Les caigudes del bou i el seu sofriment contrasten amb les típiques i boniques imatges de l'animal passejant tranquil pel Pont Vell de la ciutat. Cada volta que un bou camina i corre amb la seua corda nugada, els carrers d'Ontinyent s'omplin d'aficionats a la tauromàquia. El Bou en Corda d'Ontinyent no finalitza amb la mort de cada animal, sinó que es tracta de moments de diversió acompanyant al bou. És semblant als Bous a la mar de Denia on es demostra la valentia humana i del propi animal. El civisme és la clau de que aquesta festa continue tan arrelada a Ontinyent, encara que les crítiques dels animalistes són cada volta més fortes i constants. La part gastronòmica serà més fàcil de conservar, ja que és típic menjar "coca de Fira" i una cassola d'arròs al forn.

A la Plaça Major d'Ontinyent és on es nuga al bou en el conegut acte de l'Embolà, lloc on en agost també s'interpreta la marxa mora "Ximo" per a començar les Festes de Moros i Cristians. L'embolà desde el corral es va realitzar en la vesprada del divendres 1 de desembre de 2023. Els actes centrals són el dissabte i el diumenge on fan el recorregut 6 bous amb boles a les banyes per a evitar cornades i ferits. Però el bou en corda d'Ontinyent no s'ha salvat d'accidents. En aquest 2023 ja es va celebrar "el bou de les penyes" en primavera i un dels bous va morir. L'animal anava ràpid i va saltar del Pont Vell caient al riu Clariano entre crits de sorpresa i dolor dels espectadors. 

Unes 30000 persones participen en aquesta tradició taurina emmarcada en la festivitat de "La Puríssima Concepció" d'Ontinyent. Són ja 361 anys desde que la patrona dels ontinyentins i ontinyentines té una festa tan popular. El Cant dels Angelets és el preludi de les segones festes més importants de la ciutat, desprès de les del Santíssim Crist de l'Agonia a l'estiu. La música antiga valenciana del segle XVII es cantada per veus infantils pregonant "La Puríssima". Els xiquets i xiquetes de blau i blanc amb ales platejades van vestits d'angelets cantant sobre una carrossa i precedits per cavalls amb abanderades. "L'anunci angèlic" és declarat bé immaterial pel seu valor artístic i musical i mostra un patrimoni ric ja que data de 1660.

La vespra es centra en els balls de nans i gegants que arriben el dia 7 de desembre al Raval. Els tradicionals cabuts tenen les seues pròpies danses al so de xirimites i per això és un acte multitudinari molt volgut pels xiquets i xiquetes. L'Església de Santa Maria desperta amb el volteig de campanes i comença el dia gran d'Ontinyent. La despertà i els coets donen pas als actes religiosos, el rosari al carrer, l'ofrena de flors i la Missa Major. Per la vesprada hi ha mascletà i castell de focs artificials, però la Processó General és la més important. Participen els nans i gegants, el ball dels arquets, la Veta, els Cavallets, la Tartuga, els pastors, els tornejants, l'Àliga i la Moma amb els 7 pecats capitals. La imatge de la Inmaculada Concepció és luxosa i va arribar a Ontinyent en 1642, demostrant que és una festa antiga i solemne. També és una festa patronal festiva per totes les danses tradicionals que fan les xiques amb castanyoles.  

El Bou en Corda d'Ontinyent va des del Camí dels Carros passant per la Cantereria, el pont Vell, la plaça de Baix, la plaça de Dalt o de l'Ajuntament i el Ravalet. Un d'ells, cada dia, és pujat a passejar pels carrerons i atzucacs de la Vila gràcies a l'ajuda dels portadors. Tot un goig pels centenars de corredors i milers d'assistents, mentre disfruten de l'ambient festiu i la música alegre. Tota una experiència el córrer davant del bou, el mirar com corren, l'apropar-se a l'animal, el botar la corda davant les banyes i l'entonar la cançó més animada per a cridar al bou: "La Xata Merenguera, 8, 9, 10 com es tan fina trico trico tra".

No obstant, la controvèrsia creix cada any i la indignació dels ciutadans en contra del Bou en Corda es fa palpable en recollides de firmes. Hi ha haguts anys en que els bous han patit, han caigut, han tingut una mala "embolà" o s'han banyat per la pluja. No tots els bous acaben estressats, però tanta gent no és adequada per al benestar de l'animal i es considera una festa cruel. Durant els pròxims anys se seguirà celebrant el Bou en Corda a Ontinyent, però no se sap fins a quan degut al rebuig dels propis ontinyentins que s'avergonyeixen de les festes taurines.

LES ENTRADES DE 1983

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de fa 40 anys van transcórrer en la més absoluta tranquil·litat. Va ser l'any de la inauguració del monument de ferro de Sant Jordi, com un homenatge al patró de la ciutat. El Cartell de Festes 1983 tenia als trompeters com a protagonistes. La pintura de Salvador Sellés es va destapar minuts abans de l'arrancà de la Glòria Major del 3 d'abril, Diumenge de Resurrecció. Es va estrenar el Sargento Moro, Salvador Vilanova, baix un cel blau que també va estar present a la Glòria Infantil i el Trasllat del Sant Jordi el Xicotet del diumenge 17 d'abril. El 21 d'abril de 1983, a part de la direcció de l'Himne de Festes per part de Alfonso Sellés, es va descobrir el surtidor i escultures del moro, el cristià i Sant Jordi de "La Rosaleda", obra de Pepe Gonzalvo.

Capità Cristià filà Asturianos 1983: Paulino Vallejo Giner.

Capità Moro filà Realistes 1983: Juan Ferrer Canet.

Alférez Cristià filà Cides 1983: Jorge Palasí Calatayud.

Alférez Moro filà Berberiscos 1983: Rafael Torres Blanes.

El capità cristià 1983 i el seu rodella van desfilar a peu i amb un trage negre auster en concordança amb la filà Asturianos. Els nans i bufons i les donzelles a la carrossa de Covadonga conformaren un boato curt tancat per una magistral esquadra de negres. Va ser la primera volta que es va escoltar al carrer la marxa cristiana "L'ambaixador cristià" del conegut Rafael Mullor, mentre que la senzilla esquadra d'enmig de la filà Navarros va desfilar amb "Ix el cristià". Per a l'esquadra de negres de la filà Cides va sonar "Salmo", la segona marxa cristiana de la història. L'alférez cristià va desfilar galopant a cavall i això va provocar que el públic no contemplara bé la seua túnica ocre. La climatologia va canviar i l'Entrada Mora va estar amenaçada per núvols grisos. Però el colorit de la filà Realistes i el seu escut de clavells animaven als mirons, expectants davant un boato amb parasols, palmiters i escuders. Els cavallers a cavall precedien al capità moro 1983 sentat en la seua carrossa, mentre que en altra anaven les huríes amb gàbies de coloms. Es va estrenar la marxa mora "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls i l'espectacular esquadra de negres va desfilar amb "No ho faré més". La filà Magenta va traure al carrer una desconcertant esquadra d'enmig, acompanyada de la marxa mora "Als berebers". La filà Berberiscos va revolucionar els boatos de les Festes de Moros i Cristians implicant a la dona en els seguicis. La favorita a cavall va tindre el mateix protagonisme que l'alférez moro de blanc i a cavall. Cavallers i dames, i varios grups femenins i carrosses donaves pas a l'esquadra de negres amb la marxa mora "El president" i un bonic trage.

Esquadra de negres capità filà Asturianos. Disseny de Francisco Borrell.

Esquadra d'enmig filà Navarros. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres alférez filà Cides. Disseny d'Antonio Piñero.

Esquadra de negres capità filà Realistes. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Magenta. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres alférez filà Berberiscos. Disseny de Luis Solbes.

Desprès d'un 22 d'abril marcat pels càrrecs festers, el dia de Sant Jordi de 1983 va tindre un inqüestionable protagonista: Nicolás Cots Tortosa. El xiquet de la filà Vascos va lluir un trage romà clàssic de Rafael Guarinos amb una preciosa capa roja, tires marrons sobre falda blanca, corassa daurada amb la creu de la filà Vascos i casc amb plomes blanques. Desprès de la Processó de la Relíquia es va interpretar la "Missa a Sant Jordi" d'Amando Blanquer que s'havia estrenat un any abans pel "Centenari de la Música Festera". El dia dels Trons va estar marcat per un Alardo massiu on els trabucs dels 1800 festers van silenciar les paraules diplomàtiques dels ambaixadors. Desprès de l'Aparició de Sant Jordi va actuar el conjunt musical alcoyà "La bufa la gamba" i els Soparets nocturns de 1983 van ser més participatius que mai.