Malauradament les previsions de pluja es van complir la vesprada del 22 d'abril de 2006. A les cinc de la vesprada plovia torrencialment a Alcoi i l'Associació de Sant Jordi no sabia si suspendre l'Entrada Mora. Els músics temien pels seus instruments i la tensió era palpable. Però el públic previst amb paraigües estava abarrotant els carrers i el capità moro Antonio Aracil estava disposat a fer la seua emotiva Entrada. Perquè la capitania dels Cordoneros l'any 2006 és de les més emotives que es recorden per totes les mostres de suport que van donar els espectadors al capità i a la seua filà Cordón. Al Partidor es va viure una arrancà plena de ràbia i al mateix temps alegria per veure que l'Entrada Mora seria una realitat a pesar del temporal. Les escuderes blaves amb teles negres, grogues i blaves i grans escuts per defendre a Al-Azraq començaven el boato al compàs de les xirimites. Moltes llàgrimes van brollar en l'esquadra oficial dels Cordoneros amb la ploma tricolor banyada per l'aigua i els músics tocant "Habibi" baix la tempesta. La idea del boato era mostrar un Alcoi morisc i la primera carrossa que es va veure va ser la d'una gran muralla plena de detalls. Els xiquets de la filà i una roponà amb pals divertien al nombrós públic que li havia plantat cara a la pluja. La peça musical "La primavera" animava l'ambient al mateix temps que marcava els passos del ballet de Carmina Nadal, que tractava sobre l'estratègia dels invasors. Les ballarines eren les peçes de l'ajedrez enfrontades en dos bàndols: unes vestides de blanc i altres de roig. No faltaven el cavall, el rei, la torre o la reina en una divertida i trepidant dansa que va agradar molt al públic. Carmina Nadal es consolidava com a coreògrafa mentre sobre la carrossa del tauler d'escacs dos moros jugaven a l'ajedrez. Els cavallers desfilaven a camell i sobre una carrossa que incorporava una tenda de campanya moruna de color granate. Els cavallers portaven trages dels germans Sempere que destacaven per l'ús de tela verda i taronja i l'ús del metall a la corassa i al casc. La faixa era de color blau i la capa blanca. La coneguda marxa mora "Cavall de foc" sonava per als cavallers, que eren els amics del capità moro 2006. Abanderats sobre camells amb trages de color verd i turbant groc donaven pas a les arqueres roges amb un original casc pensat pels germans Sempere, creadors de tot el boato de la capitania mora de la filà Cordoneros. Uns tuaregs blaus portaven el palio que protegia de la pluja a un cavall de raça Frisona que va sorprendre pel tamany i pel seu color negre. La coreògrafa Maria José Albors s'estrenava en les Festes de Moros i Cristians amb un magnífic ballet d'estètica musulmana amb un senzill turbant roig i unes vaporoses faldes de color tostat que estaven enganxades a les mans. Les amples mànigues del vestit donaven molta plasticitat a les ballarines quan es movien al so d'una estrena musical de Saül Gómez. Sonava per al capità moro 2006 la marxa mora "Blau i nacre" en referència als colors del trage del capità Antonio Aracil Payà. Un gran elefant articulat de color groc arrastrava la carrossa del capità i el rodella formada per dos trompes alpines de gran tamany. El rodella i el capità moro portaven un trage similar format per una túnica blava, una elegant corassa blanca de peçes de nacre pures i un casc de metall acabat en una xicoteta mitja lluna. L'austeritat es mesclava amb el bon gust en un trage dels germans Sempere molt recordat per utilitzar el nacre. La cotamalla metàl·lica li cobria els braços a Antonio Aracil, que portava una espasa com a arma. Espectacular i emocionant va ser l'arribada a la Plaça Espanya del capità moro de la filà Cordoneros sobre l'altiva carrossa i amb els ulls plorosos de veure a tanta gent ovacionant-lo baix els paraigües. La capa negra del capità moro tenia una gran profusió de brodats de color roig. El boato continuava amb un poble d'homes amb gaiatos i dones amb trages fets de mantes multicolors i espart. Un teler tradicional feia al·lusió a l'industria tèxtil d'Alcoi i el so de "Ponts de saviesa" imitava el soroll dels telers amb guitarres de canya. Més melodiosa era la marxa mora "Terra" que sonava per a les concubines negres que portaven cànters i un trage de color taronja. Però el que més destacava del vistós trage eren els detalls daurats que fins hi tot penjaven dels cabells negres. Un jardí de tarongers representava la carrossa on anaven sentades les dames de la favorita lluint trages amb filigrana i teles de molts colors com el verd i el magenta. El ballet de despedida del boato estava al càrrec de Maria José Albors que en aquesta ocasió va utilitzar unes llargues mànigues platejades per efectuar el ball. El trage estava composat per un vel gris i una llarga falda amb algun detall de color blau. Era el preàmbul de la favorita i el seu primogènit, resignats amb els seus preciosos trages mullats. La guàrdia groga i blava amb llançes i escuts envoltava la carrossa, molt decorada, que representava una font d'aigua amb molta vegetació. La favorita portava un senyorial trage verd i rosa ple de pedreria i detalls com joies que adornaven el trage i el turbant d'estil àrab. Com un senyor mahometà es presentava el primogènit, el successor del capità moro, que saludava a tot Alcoi disfrutant del moment amb la seua família i en concret amb la seua mare, la favorita, a la qual acompanyava la marxa mora "Xabat". El primogènit portava un trage roig amb brodats de fil daurat i una capa blanca. L'or també estava present al turbant i al cinturó demostrant la riquesa de la dinastia del capità cordonero. A la carrossa de la font li seguien un grup de xiques amb túniques grogues adamascades que tocaven la percussió, però el boato pegava un gir radical amb l'arribada de l'esquadra de negres. El fervor del públic creixia al comprovar l'impressionant trage de Paco Verdú, que es va inspirar en uns esclaus per dissenyar una cridanera esquadra de negres en la que contradictòriament predominava el blanc. Però no sols les pells blanques formaven el trage sinó que també hi havia un bombatxo verd quasi amagat, una falda roja amb ossos i metalls penjant i com en tota esquadra guerrera, no podia faltar el cuero marró. Un detall que va agradar va ser el cinturó amb un lleó rampant, però sense cap dubte el que va destacar més va ser el casc amb plomes blanques i negres, unes banyes estretes i incomptables detalls que li donaven un aire aterrador a la tribal esquadra. El maquillatge, fins hi tot als braços, estava molt cuidat i a la cara tenia molt de colorit com també la capa que representava la mitja lluna i el símbol de la filà: la ploma tricolor. La marxa mora "Soc Marrakesch" sonava per a l'africana esquadra de negres, sent aquest un gran final per a la plujosa però aplaudida capitania mora 2006 de la filà Cordoneros.
