DESFILADA DEL CINQÜENTENARI DE LA UNDEF A COCENTAINA

 Fa 50 anys es firmava a Alcoi el conveni associatiu de la Undef. Era la federació que unia a totes les poblacions que celebraven Festes de Moros i Cristians i naixia desprès del Congrés de Villena de 1974. Ha passat mig segle i la UNDEF continua al peu del canyó, encara que Alcoi no forma part de l'agrupació. No obstant, va ser un dels municipis participants en la gran Entrada del dissabte 20 de juny de 2026. Els participants de les comarques van arribar en autobusos i es van vestir amb els trages característics de les seues Festes patronals. El Passeig del Comtat de Cocentaina va ser l'escenari d'una llarga i dinàmica desfilada en la que van participar tots els pobles associats. Pepa Prats, com a contestana i presidenta de la Undef, estava orgullosa del colorit i ambient festiu que es respirava als carrers engalanats. Era com estar ja en ple agost i fins hi tot el Castell de Festes estava plantat al Pla. Hi havia una tribuna d'autoritats al Palau Comtal, però sols les filaes de Cocentaina tenien el permís per a girar esquadra. La desfilada del Cinqüentenari de la Undef va arrancar a les 8 de la vesprada, amb una brisa que restava calor al primer dia de l'estiu. 

Els banderins de la Undef eren els primers en baixar pel Passeig del Comtat, i darrere ballaven les àguiles del ballet contestà d'Alicia Montava. La colla de xirimiters Mal Passet interpretava "Akelarre", donant pas a les filaes cristianes de totes les poblacions. Per ordre alfabètic van desfilar veloçment tots els pobles amb els seues representants de les tropes de la creu. També es van veure Pirates, Maseros o Estudiants però la majoria eren filaes d'estètica medieval. Van arribar festers i festeres desde diferents punts d'Espanya, com la ciutat de València, Múrcia o Lleida. Va ser molt aplaudida la presència de la filà Muntanyesos d'Alcoi. Tot i no formar part de la UNDEF, van participar en aquesta Entrada inèdita a Cocentaina junt amb Ontinyent, deixant una imatge d'autèntica germanor festera. Els xiquets i xiquetes també van tindre el seu moment de protagonisme. No sols els de fora, sinó que també van desfilar els publicadors infantils de la Publicació de Cocentaina al compàs de "Paquito el Xocolatero". És el pasdoble més internacional de la música festera i va estar composada pel contestà Gustavo Pascual en 1937. La representació de les filaes Contrabandistes va ser molt variada, donant-li eixe punt andalús i anacrònic que també tenen les Festes de Moros i Cristians. La sorpresa flamenca la van donar Piles, La Font de la Figuera i Molina del Segura. Els cavalls van tindre el seu moment d'atenció en varios moments, just abans de l'inici de la part àrab. Pobles xicotets com Benilloba, Beniarrés, Planes, Biar o Onil sols van participar amb bandes de música. Es va notar molt l'absència de les Festes d'Elda que recentment han aconseguit el títol d'Interès Turístic Internacional.

Complint horaris van fer aparició les filaes mores de moltíssimes poblacions. Es feia de nit quan el ballet d'Alicia Montava al ritme de "Judith" presentava la coreografia de les espècies. La il·luminació artificial per a l'ocasió va donar més brillantor a les tropes de la mitja lluna. El nombrós públic va contemplar preciosos trages d'inspiració mahometana de les següents poblacions: Abanilla, Agost, Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Alcoi amb el 150 aniversari de la filà Ligeros, Albatera, Almansa, Altea, Alzira, Archena, Asp, Banyeres de Mariola, Benimaurell, Benidorm, Bocairent, Calp, Castalla, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Caudete, Cieza, Elx, Dènia, Cocentaina amb el capità mudèjar 2026, Crevillent, Fontanars dels Alforins, Guardamar del Segura, Ibi, Jumilla, La Vila Joiosa, l'Olleria, Los Alcazares, Caravaca de la Cruz, Lleida, Monfort del Cid, Llutxent, Múrcia, Muro, Mutxamel, Novelda, Albatera, Ontinyent, Petrer, Salines, Santa Pola, Sant Vicent del Raspeig, València capital, Sax, Villena i Xixona. La directiva de la UNDEF, els estandards dels municipis participants i una carrossa simbòlica van tancar la desfilada, que es va prolongar durant prop de tres hores. Tot un repte per fer baixar amb rapidesa a 6000 festers en esquadres i a 20 bandes de música interpretant les marxes mores i cristianes més conegudes. Per exemple "Habibi", "Guàrdia Jalifiana", "Creu daurà", "Als Berebers", "Capitania Cides 1986", "Víctor", "Templaris d'Albaida" o "Ximo". La jornada festera va culminar amb un sopar de germanor a la Plaça del Mercat. L’acte ha conclòs amb un reconeixement a totes les persones que han contribuït al creixement de la UNDEF al llarg d’estos cinquanta anys, des dels seus presidents fins a les diferents juntes directives i entitats associades. Li desitgem a la UNDEF una llarga vida per a poder defendre el patrimoni de les Festes de Moros i Cristians.

VÍDEOS HISTÒRIA FOGUERES DE SANT JOAN D'ALACANT

S'apropen les Fogueres de Sant Joan a la ciutat d'Alacant. La festa més fermosa està a punt de complir 100 anys, ja que es va crear en 1928. Per això els següents vídeos repassen la història de les Fogueres alacantines del 20 al 24 de juny. Estan declarades d'Interès Turístic Internacional desde els anys 80, quan les barraques van esclatar i es van convertir en un lloc d'oci nocturn massiu. El principal atractiu de les Fogueres de Sant Joan són els propis monuments que planten les 90 comissions dels barris, com també les mascletaes o els passacarrers i ofrenes a la Verge del Remei. Els premis de la categoria de "Hogueras Sección Especial" li han donat a Alacant una estètica pròpia i molt relacionada en el modernisme i les sanefes del Passeig de l'Explanada. Perquè com va dir l'escriptor Joan Fuster: "Les palmeres es debaten educadament amb la lleugera pressió de la brisa. L'Explanada, a qualsevol hora del dia de qualsevol dia de la setmana, té un subtil aire de diumenge". En moltes poesies, cançons populars en valencià i llibrets foguerils es pot trobar l'essència de les Fogueres d'Alacant. Una tradició que no es pot perdre per la globalització i turistificació de la capital provincial. Alacantins i alacantines, ja estem en Fogueres!

CORPUS CHRISTI ALCOI 2026

El passat diumenge 7 de maig de 2026 Alcoi va viure una de les seues Processons més especials. El Corpus Christi va omplir el centre històric d'alegria i fervor, en un moment on el catolicisme està en boca de tots per la visita a Espanya del Papa León XIV. El Corpus Christi d'Alcoi és una de les celebracions religioses més antigues de la ciutat. Està documentat almenys desde l'any 1410 i commemora la presència de Crist en l'Eucaristia. La Processó combina elements religiosos amb manifestacions de cultura popular valenciana: danses, música tradicional de colles de xirimiters i tabaleters, xiquets de Primera Comunió, cofradies, gremis i representants de les Festes de Moros i Cristians. La Custòdia amb el Santíssim Sacramento baix palio és l'element central del recorregut i tanca la Processó amb la banda de música. En 1355 ja es feien danses tradicionals, però es van instaurar al Corpus Christi en 1506. Realment l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. "La moma" és un personatge vestit de blanc i amb moltes flors que porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El trage de "La Moma" es va cosir en 1993 i destaca per la seua puresa i la tela que li tapa el rostre i la identitat. Moltes de les danses tradicionals es van perdre amb el temps, però a partir de 1990 es van recuperar gràcies al treball del Grup de Danses Sant Jordi d'Alcoi. Aquest col·lectiu va tornar a portar al carrer balls que feia més de 250 anys que no es representaven regularment. Aquesta demostració de folklore també és molt apreciat a la ciutat de València, on el cap se setmana del Corpus Christi està considerat "La festa grossa".

Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat: Llauradors, tèxtils, comerç, fusters i metal·lúrgics. En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Els portadors del palio marquen el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia, interpretant "Caridad del Guadalquivir". Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors. Les novetats de la Processó de 2026 van ser les andes i el Sant Calze com una copa daurada portada per xiquets i la recentment estrenada bandera de l'Associació de Sant Jordi. La Processó del Corpus Christi sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Alberto Acosta de la filà Mudéjares va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que, a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant. Més encara perquè estem vivint l'Any Jubilar i acabarà precisament el 23 d'abril de 2027. Es preveu que siga el dia del patró, encara que Alberto Acosta Sánchez compartirà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi amb Mateo Vilaplana. Ell encara té actes en octubre com a Sant Jordiet 2026 de la filà Llana.

ALBERTO ACOSTA SÁNCHEZ ELEGIT SANT JORDIET 2027

L'Associació de Sant Jordi va celebrar el 4 de juny la tradicional Assemblea General Ordinària. El llanero Mateo Vilaplana va vindre desde Londres per a ser la ma innocent com a Sant Jordiet 2026. El xiquet Alberto Acosta de la filà Mudéjares va ser escollit com a Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi 2027. No sempre és així, però ahir el càrrec més important estava present al Teatre Principal en el moment en què va escoltar el seu nom. Junt a la seua germana, sa mare i son pare, va pujar a l'escenari, radiant de felicitat.

En les seues primeres paraules ha mostrat que està content, i que espera "el moment de llançar les fletxes" com el més desitjat del que serà la seua aventura representant al patró d'Alcoi. Alberto Acosta ha contat que li agrada el futbol, però més el tenis. Entrena a Muro i estudia al Col·legi Esclaves. Les matemàtiques són la seua assignatura favorita, juntament amb l'educació física, ja que és molt esportista i seguidor del Reial Madrid. La seua germana Carmen, tres anys més gran, ja va ser gloriereta de la filà Mudèjars fa un any. Els seus pares Alberto i Carmen, tots dos metges, són festers dels populars Palominos desde fa pocs anys pel seu grup d'amics. Carmen afirmava que el fill té l'habitació plena de Sant Jordis i que l'acte de l'Aparició el veia en un vídeo que tenen gravat. "Si el vam presentar al càrrec va ser per ell perquè li encantava la figura del Sant Jordiet". L'últim xiquet de la filà Mudéjares que va ser Sant Jordiet és Juanjo Valls a l'any 2018.

S'havien presentat 7 candidats de les filaes Mudéjares, Maseros, Marrakesch, Berberiscos, Cordoneros, Almogàvars i Miqueros, però l'elegit per sorteig ha sigut Alberto Acosta Sánchez. Desde 2023 que cap Sant Jordiet era un xiquet que vivia a Alcoi. Per als mestres de l'escola concertada és una alegria ja que mai havien tingut un Sant Jordiet. Així que el Col·legi Esclaves ha sigut una festa i els periodistes han acudit a l'hora del pati per a fer-li entrevistes a Alberto Acosta. Li costa parlar en valencià i se'l veu un xiquet tímid, una característica normal als 7 anys. Amb una maduresa impròpia de la seua edat ha confessat que tindre aquest càrrec és el somni de la seua vida.

Paco García, com a president del Casal, va comunicar que l'entitat presentaria al Consell Econòmic i Social i a l'Ajuntament les dates de dijous 22, divendres 23 i dissabte 24 com les de la Trilogia Festera Alcoyana 2027. Es tracta de les dates tradicionals, encara que fa molts anys que s'acorda passar-les a cap de setmana. Quan el president de l'Associació de Sant Jordi va fer la clàssica pregunta als assistents sobre si estaven d'acord amb aquestes dates es va poder sentir al Teatre Principal veus que deien que no. Paco García va entendre les opinions en contra però va afirmar que la proposta es vota a l'Assemblea de conformen junta directiva, primers trons i majorals. Paco García va fer balanç general de les Festes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi explicant que no es va baixar ràpid com diuen alguns, sinó complint l'horari de les Entrades 2026. Que les dones ja no són protagonistes de les notícies, sinó que és normal la seua presència a les esquadres, fins i tot mixtes amb el mateix disseny. I que les Entraetes es fan eternes i es continua sense corregir els vianants, especialment a les Glòries. La crònica de les passades Festes d'abril, l'aprovació del pressupost i la renovació de la Junta Directiva també van ser punts del dia en la reunió de l'Associació de Sant Jordi.

També es van presentar les esquadres d'enmig 2027 de les filaes Navarros i Magenta, que seran dissenyades per Jordi Sellés i Santi Carbonell respectivament. Es van nombrar públicament els altres 4 càrrecs per a l'any que ve. De la Filà Realistes, el Capità Moro estarà representat per Abacuc Maiques; de la Filà Asturianos, José Luis Sancha serà el Capità Cristià; Antonio Ríos, encarnarà la figura de l'Alférez Moro amb la filà Berberiscos, i Jorge Ferre serà l'Alférez Cristià de la Filà Cides. Els primers trons de les filaes Berberiscos i Cides van presentar les fiançes dels seus anys de càrrec 2027-2028. Juanjo López de la filà Berberiscos va explicar que la fiança era una peana de l'estrela bequetera subjectant el clàssic cavallet de cartó. És el símbol de la filà Berberiscos reinterpretat pel pintor Rafael Guarinos, ja que la Cavalleria de Bequetes va passar al bàndol moro fa un segle, en 1926. Com a diners es podia veure una moneda de l'Any Jubilar. Juanjo Quiñonero, primer tro de la filà Cides, va presentar la seua fiança en un cofre representatiu del Desterrament de Rodrigo Díaz de Vivar. Es tracta d'una càpsula de memòria on guardar un llibre amb el nom dels components de la filà Cides d'Alcoi. També es preservaven els bocetos masculí i femení de la filà Cides, junt a 11 monedes. Enhorabona a tots!