Disposats a superar l'Entrada Cristiana de l'any passat, la filà Gusmans preparava la capitania cristiana 2014 amb il·lusió. I tot va eixir a la perfecció el dia 3 de maig, fins hi tot l'oratge. Amb l'anunci de "Per Alcoi i per Sant Jordi avant l'Entrà" i amb la primera marxa cristiana de la història "Aleluya" començava la capitania de la filà Gusmans, com un homenatge a Francisco Laporta, el pintor que en 1906 va dissenyar el trage oficial de la filà Gusmans. Prompte va desfilar l'esquadra de blancs amb "Claus i corretges" però el primer gran impacte el va formar el ballet de Inma Cortés. Donzelles amb trages on predominava el groc i el blanc ballaven amb flautes a les mans. Altres donzelles amb elegants faldes blaves tocaven panderetes al ritme de la marxa cristiana "El honor de un caballero". Inma Cortés es reincorporava al mon fester amb una magnífica coreografia molt multitudinària, perquè darrere les donzelles hi havia unes xiques amb vestits que simulaven pedra de color gris i altres amb capes blanques que alçaven entre grans portalades. Uns trobadors amb trages medievals s'apuntaven a la festa en el castell que va organitzar Inma Cortés. Unes xiquetes amb trages en blau i blanc jugaven amb nines donant-li continuïtat a un boato ambientat en Tarifa, ciutat on Guzmán el Bueno va pedre al seu fill. Una torre i unes xiques vestides de negre explicaven la llegenda del punyal per mitjà de gestos. Sonava "Fanfàrria dolçainera" per a aquesta part del boato, dissenyat per Fernando Gisbert. El poble de Tarifa animava als soldats a superar les proves per anar a la guerra. Un grup de joves amb capes i trages de cuero i tela blanca corrien damunt d'una carrossa esquivant sacs, pals i destrals. La maquinaria d'ensinistrament per a la batalla va causar admiració entre el públic, que disfrutava de l'ambient alegre. El ballet de les princeses va estar a càrrec d'Elena Tudela, la coreògrafa murera que portava uns senzills i fins vestits en blanc i tostat. Les princeses amb flors al cap saltaven amb la música "Remuga capità 1994". Unes cortesanes amb faldes negres movien espills envoltant la figura de la mort que portava un quadre sinistre. Unes camperoles amb túniques blanques i una faixa lila cuidaven de les xiquetes ja que s'apropava la cucafera, un drac redó que continua sent recordat. El grup del mal amb caputxes marrons i un maquillatge fantasmagòric es barallava amb el grup del bé en una cuidada teatralització. El grup del bé també portava caputxes però el seu vestit era blanc i repartien romer. Feia molt bona oloreta quan apareixia la cort de la preferida. La filla del capità anava sobre una carrossa amb un drac de tres caps i amb la companyia de les marqueses amb capes blanques i faldes curtes de color verd. El disseny estrany també incorporava el color roig que també es repetia en la preferida. La pedreria i el color rosa estaven presents en el trage de la preferida amb els cabells recollits. El disseny de Fernando Gisbert no era massa encertat i tampoc el dels cavallers, vestits amb molta austeritat en tons marrons i ocres. Tots van desfilar sentats i sense casc en una carrossa que simulava una sala d'estudi i amb la peça musical "Eques". Un grup de dones amb trages simples de color lila entregaven monedes com a record per al públic. Les dames lluïen trages nobles de distints colors però de tela adamascada. La sobrietat imperava en la carrossa de les dames que recreava el jardí d'un palau. En canvi la carrossa de Toni Giner era un homenatge al Temple de Sant Jordi i per això entre l'heràldica de la capitania i els arcs adornats hi havia una imatge del Sant Jordi eqüestre. Però Sant Jordi matamoros no tenia el protagonisme sinó el capità cristià 2014. La seua favorita portava un llarg trage lila decorat amb collars, brodats i pedreria. Una trena i una cinta daurada coronaven el cap de la favorita. Les armes del capità i la favorita eren una espasa i una creu amb joies. El capità cristià 2014 era un conegut membre de la filà Gusmans, Toni Giner que es mostrava feliç i extrovertit en la seua desfilada triomfal, la mateixa que faria el seu germà unes hores després com a alférez de la filà Vascos. El senzill trage de Fernando Gisbert per al capità cristià estava composat de cuero i una falda tostada amb brodats. Totes les peçes del trage estaven fetes de cuero marró en diferents formes geomètriques i formant una original corassa. El casc mesclava cotamalla i el cuero marró que va caracteritzar al capità cristià 2014. La capa pareixia estar confeccionada amb fulles seques d'un arbre. A la marxa cristiana "Pax in nomine domine" se li sumaven molts instruments de percussió i fins hi tot es va poder veure al director de l'Himne de Festes tocant els timbals sobre una plataforma amb una bateria. Per segona volta, en la Plaça Espanya una xiqueta de la filà Alcodianos li va entregar les claus al capità cristià. En les anteriors dècades la tradició marcava que era un xique alcodianet. La integració va ser molt ben rebuda, al igual que els homes del vi amb túniques negres i gerres de vi. Unes taverneres amb faixes negres i faldes roges collien raïm abans de l'arribada del ballet de Carmina Nadal. El ballet sorgia de la idea de Rafa Felipe Porras de representar la vendimia. El color rosa inundava el carrer quan les ballarines baixaven per un tub. Caputxes, tires de tela i el color rosa simulant el vi van crear una estampa sensacional gràcies al maquillatge de les ballarines. Al genuí ballet de la vendimia l'acompanyava "Cavallers de Llúria", marxa cristiana dedicada a la novata filà de Cocentaina. En la carrossa del tub hi havien sentades unes xiques amb camises blanques xafant raïm com si estagueren preparant la vendimia. Un grup rural amb faldes de color taronja anava davant la carrossa dels barrils de vi i els veterans de la filà. La formalitat era la nota distintiva de l'esquadra de negres. Els esquadrers eren altius guerrers amb boles de punxes i una corona que els protegia el nas. Les teles de color negre i gris es confundien amb les barbes dels imponents esquadrers. Alfredo Mullor li havia posat cotamalla i cuero marró a la esquadra de negres, però sobretot metall daurat en escuts i muscleres. Destacable era la peça metàl·lica en forma de creu que cobria tota la cama. Els músics que tocaven la marxa cristiana "Morer" podien veure desde la seua posició la capa, de la que penjava una espasa i un detallista escut. Un disseny que gràcies a les corretges va ser molt gusmà però que no va agradar a tots els alcoyans. Així i tot la filà Gusmans va complir amb la responsabilitat de la capitania cristiana de forma digna i memorable.
.jpg)
