PRESENTACIÓ DE CÀRRECS I MIG ANY ALCOI 2024

El Mig Any 2024 s'ha salvat de l'amenaça de la pluja i ha lluït en tot el seu esplendor. La visita a Fontilles tancava l'etapa de protagonisme dels capitans i alferes 2024 i el 19 d'octubre es van presentar els càrrecs de 2025. L'acte formal es va fer el dissabte per la vesprada al Teatre Calderón i hi havia molta expectació per la presentació de la primera dona com a alférez moro. El Sant Jordiet Martín Bellver Sevila va tindre el seu moment d'aclamació, tal i com es va fent desde l'edició passada. Abans la seua presentació era més infantil en la pròpia escola, però el xiquet de la filà Miqueros estudia a València. Per això va ser un més en la Presentació de Càrrecs, presidint la taula principal envoltat de les autoritats. Dona la coincidència de que fa 30 anys les 5 filaes protagonistes van ser les mateixes: Miqueros amb el Sant Jordiet 1995, Aragonesos i Abencerrajes amb les capitanies i Andaluces i Marrakesch amb les alferecies. 

L'alférez cristià de la filà Andaluces serà en 2025 José Cortés Blasco. Desprès de moltes esquadres de negres i Glòries, el càrrec més major de 2025 culminarà la seua trajectòria festera junt a la seua dona i filles com a favorites. El contrabandista tindrà una contrincant a l'altre bàndol: Ana Gisbert Mira-Perceval. Per primera volta una xica representarà un càrrec fester en Alcoi, obrint altra porta a la integració femenina. I ho farà en la filà Marrakesch, la que més ha promogut la igualtat en l'última dècada. La filà Marrakesch tindrà un boato guerrer on les dones seran tan pioneres i important com en altres ocasions on les barreres festeres s'han trencat. L'alacantina Ana Gisbert vol fer-li un homenatge al seu pare que va faltar, i estarà recolzada per les dames i rodelles. Indalecio Carbonell té entre els seus avantpassats a un fundador de la filà Abencerrajes. Ja amb això té mèrit suficient per a ser el capità moro 2025 i estarà arropat per molts cavallers i rodelles. Indalecio Carbonell Pastor és molt conegut en la vida social d'Alcoi i també del Círculo Industrial, a part d'haver fet l'esquadra d'enmig 2001. Desprès del discurs sobre el somni de Granada i l'aplaudiment al capità abencerraje va ser el torn de dedicar-li bones paraules a Salvador Albero Gonzàlez. El capità cristià 2025 de la filà Aragonesos és el popular Saoret que ja va ser Sargento Cristià de 2009 a 2012. Ara desempenyarà el càrrec més important de les Festes de Sant Jordi i estarà acompanyat de les seues filles i la seua dona com a favorita. Segur que traurà un boato molt festiu al haver sigut gerent de la discoteca Casablanca, encara que l'argument de la capitania cristiana 2025 girarà en torn a rendir-li honor a la filà Aragonesos, per exemple recuperant la marxa cristiana "L'aragonès perfecte". 

La transcendència històrica dels càrrecs festers 2025 i sobretot de la primera dona alférez moro va ser remarcada per l'alcalde d'Alcoi. Toni Francés va demanar germanor festera en un món polaritzat pel patiment i els conflictes internacionals.

Francisco García Carrillo va fer el seu primer discurs públic com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Va demanar respecte i diàleg per a les dones i decisions del Casal, perquè no es pot anar enrere i els avanços fets en Nostra Festa són de justícia, tolerància i igualtat. Pensen que no serà l'única festera en desempenyar un càrrec i hi haurà capitanes en el futur. L'entitat organitzadora pretén en aquest mandat estar més oberta a la ciutadania i celebrar religiosament i culturalment el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi en 2026.

La final del Campionat de Cotos es va saldar amb un contundent resultat. La filà Marrakesch li va guanyar a la filà Cordoneros per 4 a 0, com el Barça al Reial Madrid. La filà de l'alférez moro 2025 amb Ricardo Canalejas i Enrique Alijo no han tingut pietat de la parella cordonera: Jeremías Gisbert i Enrique Beneito. El dissabte 26 d'octubre una boira de fum envoltava el parc de La Glorieta. Els 28 calderos d'olleta aportaven calor a un migdia gelat en el que l'ambient a les carpes de les filaes era immillorable. Al templet de La Glorieta es van desvetllar els plats guanyadors del LI Concurs d'Olleta Alcoyana. El jurat va otorgar el segon premi a la filà Navarros i els campions van ser els cuiners mixtes de la filà Cides. El Sant Jordiet 2025, Martín Bellver va entregar el plat acreditatiu dels premis. A les 6 de la vesprada, i per segon any consecutiu, la filà Maseros va arrancar les Entraetes del Mig Any per Sant Nicolau. També va haver molt més públic de l'habitual en les filaetes per l'Avinguda País Valencià. La diversió nocturna es va allargar més de l'habitual gràcies al canvi d'hora.

VERSOS A LES FILAES DE JOAN VALLS

El poeta Joan Valls va nàixer a Alcoi el dia 1 de maig de 1917. Degut a problemes de salut en l'esquena, va viure una infància solitària i amb ganes superació. Estudia a Alcoi i la poesia i la música eren les seues principals vocacions. Estudia violí i toca la percussió a la banda Nova d'Alcoi. Amb 14 anys entra a treballar en una indústria tèxtil i aprofita el seu temps lliure per llegir poetes castellans com Machado i Salinas. L'any 1934 escriu el sainet satíric "Quatre de la terra", la seua primera obra. La peça és interpretada a l'Acadèmia Politècnica d'Alcoi i dos anys més tard escriu "Sol y nervio", el seu primer poemari. Durant els anys de la guerra pertany al Sindicat d'Escriptors i Artistes adscrit a la CNT i escriu el drama "Victòria", que mai no s'arriba a estrenar. En acabar el conflicte l'empresonen per col·laborar amb la causa republicana. El febrer de l'any 1940 és alliberat i l'any següent aplega els poemes escrits fins aleshores amb el títol "Guirnaldillas del nacimiento" (1941). El 1947 es casa amb Roser Colomer Nadal, coneguda tant familiarment com literària com a Sara. Aquest mateix any publica el primer llibre de poemes en català, "La cançó de Mariola", i a partir d'aquest moment utilitzarà la seua llengua pràcticament en tota la producció literària. L'any 1949 inicia, amb Carles Salvador, els cursos de català per correspondència organitzats per "Lo Rat Penat" i comença un període de formació en la llengua catalana.

L'any 1953 apareix "L'home pot ésser àngel", publicat a l'editorial Torre. Aquell mateix any, amb motiu dels Jocs Florals, viatja a València. L'amistat amb Josep Iborra l'uneix a Joan Fuster. Aquesta trobada serà determinant pel que fa al sentiment valencianista que es desprèn a l'obra de l'autor. El 1955 es publica "Presoner de l'ombra" i el 1958 "Grumet a soles". A banda dels poemaris de caràcter intimista, pels quals esdevé una de les veus més importants de la poesia valenciana a la postguerra, Joan Valls practica, també, una poesia de certamen que li proporciona nombrosos premis literaris. Aquests poemes seran recopilats al llarg de la seva vida en tres volums: "Toia d'ofrena" (1960), "Antologia de poemes premiats" (1970) i "Temps de Saó" (1979). Tornant a la poesia de caràcter existencialista, l'any 1959 publica "L'íntim miratge", amb el qual queda finalista del premi Ciutat de Barcelona, i, el 1960, apareix l'obra "Tast d'eternitat". Aquesta obra havia estat finalista del premi València del 1958. L'any 1959 obté el premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc, que veurà la llum el 1964. Amb "Les roses marginals" (1965) guanya el premi Ciutat de Palma del 1962. L'any següent, l'autor canvia de faena i entra a treballar com a arxiver a l'Ajuntament d'Alcoi. A més d'aquesta tasca, a partir del 1970 col·labora com a periodista al diari Ciudad, sota el pseudònim de "Furonet" i com a corrector a l'editorial alcoiana Marfil. Amb el poemari "Versos a Sara", publicat el 1967, guanya el premi Ciutat de Barcelona. Amb aquest títol ja havia guanyat, el 1961, el Premi València. Es tracta d'una obra de temàtica estrictament amorosa. L'any 1972 publica "Hereu de solituds", obra finalista de premi Carles Riba. Va estar molt vinculat a les filaes Maseros, Cides i Realistes, per això va col·laborar fent poemes per a anys de càrrec. Amb la filà Maseros es van fer populars els "paperets" satírics que repartien durant l'Entrada Cristiana, com també feien els xiquets en l'acte nadalenc de "Les Pastoretes". En 2017 Alcoi va celebrar l'any de l'autor en commemoració del seu 100 aniversari i es van recuperar alguns dels sainets que li havien premiat a l'Associació de Sant Jordi: "La visita del Blavet", "Tot per un balcó", "L'alférez entra a casa", "La vinguda del Rei Pere", "Un valset de l'antigor", "El crit de la festa" i "En plena Glòria".

El 4 d'abril del 1975 la ciutat d'Alcoi li va fer un homenatge a Joan Valls per la seua trajectòria poètica. Aquest mateix any publica "Breviari d'un eremita urbà", amb el qual guanya el premi Ausiàs March de Gandia, i "Cent serafins", on es mostra el vessant més popular i folklòric del poeta. El 1978 apareix "Les hores vives". A "l'Obra poètica" (1947-1974), publicada el 1981, s'hi recull tota la producció en català de l'autor fins a la data indicada. L'any 1983 se li concedeix el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València i l'any següent publica l'obra "Anys i paranys". El seu últim poemari publicat en vida és "Quadern vermell", publicat el 1986. Joan Valls Jordà va morir a Alcoi l'any 1989. De manera pòstuma, el 1990, es publica el seu darrer poemari, "La rosa quotidiana". Va escriure una adaptació de les Ambaixades de les Festes d'Alcoi i es van escoltar en 1989 a les Torres de Serrans de València i en 2017 a la Torre Na Valora d'Alcoi. A continuació recordem els versos que li va escriure per a cadauna de les 28 filaes alcoyanes en 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi.

FILÀ BERBERISCOS:

D'allà de terres llunyanes, plenes de pols i arena,

vingueren amb molta pena estes tribus mahometanes.

Hui tenen altres peanes, cosa que ningú diria, 

de no coneixer-la al dia.

Abans portaven cavallets que van deixar guardaets,

per a fer-se d'infanteria.

FILÀ TOMASINES:

Sense ramell i la ma al costat, vaja filà de trellat eixa del castell.

El seu nom? Les Tomasines de capa blanca i roja. 

La seua estampa és molt bella i fràgil com si foren nines.

Gent que on va floreix la broma perquè no tenen mal fel.

Beuen cafè, sucre i mel per tindre tesa la ploma.

FILÀ VERDS:

Moros en plena verdor d'esplèndida primavera,

visten la tela senyera de l'esperança millor.

Si tenen verd el color no és per falta de vergonya.

No prenen mai res a conya i per a fer-se el vermut

tenen bon saque, salut i cartersa senyse ronya.

FILÀ VASCOS:

Porten la creu al pit i el cap cobert d'un casco

S'autodenomina Vasco i acudeix al primer crit com un cristià aguerrit.

Per norma i conducta té en Festes fer-ho bé.

Si li pesa la porra, sol aclarir la modorra fent-se un colpet de cafè.

FILÀ MASEROS:

No saben res del forcat, ni de l'aixà, ni tampoc de Penella, ni de la dacsa i el blat.

Són homes de la ciutat que al fer-se el primer herbero es vesteixen de Masero.

Acrediten tal aire, que siguen manyà o drapaire tots regloten de salero.

FILÀ MARRAKESCH:

De la terra marroquina aquesta filà procura,

que hui tenim apertura i els moros no traguen quina.

Els festers són Marraskets de terres de califat.

Tenen criteri envarat i són xicots que no estan quiets.

Disfruten d'humor cordial i d'il·lusió molt febril,

i quan s'acosta l'abril empenyen tot el jornal.

FILÀ LLANA:

S'emborratxa la retina i el cor, 

quan la Llana planxà i neta obri l'Entrada vespertina.

Molt orientals lluiexen a la Diana.

Tots tenen, ningú demana ser cabo o general.

Vaig ser llanero de xic, abans de ser diputat,

i estic molt admirat d'eixe record meu antic.

FILÀ ASTURIANOS:

Lluitant contra les penúries i sent campexanos

Así estan els Asturianos, sense ser ningú d'Astúries.

Contra els moros són uns fúries, com a bons fills de Pelayo,

fan de sa casa un saio quan venen Festes

per molt que practiquen estes a base de fer ensayos.

FILÀ MUNTANYESOS:

Tan festers estos com són, d'il·lusions van encesos,

poquets com els Muntanyesos pots trobar en este món.

L'alegria és el seu don, qualitat de l'alcoyà,

siga de muntanya o pla, que eufòric esclata

quan s'enfunda l'escata i desfila llança en mà.

FILÀ XANOS:

Dels Xanos el bon pansell, la més brillant vestimenta

i el ser uns moros d'espenta per conquistar el castell.

En la Festa alcen rampell i en tot la filà destaca.

Tenen ampla la butxaca i obsequis elegants

van lluint despampanants el trafe d'ou en tomaca.

FILÀ CIDES:

Des l'estepa castellana vingueren un dia a Alcoi, 

contemplant desde Batoi la bellesa alcoyana.

Són gent d'harmonia ufana i bona organització.

I com tenen per blasó l'heroisme, 

fan la Festa amb optimisme i a mos redó.

FILÀ REALISTES:

El pintat perteneix als Realistes, una filà d'aristes,

de renom molt ben guanyat

Tenen fama que al passat eren de cavalleria

i botaven d'alegria sempre en alt el xafarot.

Ara sols alcen el got fent-se el vermut al migdia.

FILÀ NAVARROS:

Tenen com timbre de glòria l'amor a la tradició.

Per Sant Jordi el seu patró, no es prenen res a traïció.

En la gran festa alcoyana i en any commemoratiu,

presumeixen del motiu d'obrir l'Entrada i Diana.

Han de fer molts despilfarros per tindre enguany capità,

la centenària filà coneguda com Navarros.

FILÀ MUDÉJARES:

Que bonica és la filà! La formen homes de pro,

i d'ella va ser santó fa temps Ramiro el manyà.

Sempre en bona forma estan, vibrant en alegre febra.

En Festes tot es celebra, lluint un trage preciós

en el que destaca airós el bombatxo pas de zebra.

FILÀ ALCODIANOS:

Nets d'altres que ja fa anys anaven al Patronat,

hui s'ho troben tot pastat per a ser tots bons companys.

Hereus dels qui amb molt d'afany defensaren el Castell.

I allí es jugaren la pell. 

Vora el riu Molinar naden i saben guardar

la capa i el saragüell.

FILÀ ABENCERRAJES:

Seriots com Abderramàn, romàntics com Boabdil,

gastant-se bitllets de mil el Centenari honraran.

En esta filà tots fan grans tertúlies cada dia

i cuidant el foc sagrat fan que tinga trellat 

l'alcoyana moreria. 

FILÀ CRUZADOS:

De les últimes filaes que vingueren a Nostra Festa,

una gran filà és aquesta que té palmes ben guanyades.

Les barbes ben retallades li donen aire guerrer.

Un dels fundadors és Silvestre, nom un poc campestre

i d'ofici llanterner.

FILÀ CORDONEROS:

Va crear esta filà un que barbes afeitava

I ja aleshores portava una ploma ben plantà.

Ell tallava per lo sa i amb la ploma es feia aire.

Andalús i comodó va ser Antoni Cordó,

barber, fester i xarraire.

FILÀ ARAGONESOS:

Tanca el bàndol dels cristians la filà dels Aragonesos,

hereus d'aquells bons pagesos que extistien abans.

Fills del Rei Conqueridor, són valents de ressistència.

Tota la seua existència té la marca de l'amor.

En el barri de Batoi tenen la llança i la ballesta.

Viuen tot l'any per la festa, per Sant Jordi i per Alcoi.

FILÀ JUDÍOS:

Ja tenim al Judio nascut al poble d'Alcoi

que en festes du tal comboi, tal distinció i senyorio,

que sols fent bon montepio pot quedar com un kadí.

No té rencors ni verí i és amic de tot el món,

per a ello lo mateix són el yanki que el palestí.

FILÀ ALMOGÀVARS:

Han ratllat a gran altura, a bon ritme i nivell.

Estan que es deixen la pell en la lluita llarga i dura.

Almogàvars d'Aragó, grup d'entusiastes festers,

que volen ser els primers en agradar al Patró.

Bona gent i bons amics en la festa durant l'any.

Ells desterren tot el plany i d'il·lusions són ben rics.

FILÀ MIQUEROS:

És la filà més antiga de les que ixen a Nostra Festa,

i ningú el mèrit els resta, sense que açò pompa siga.

Els seus trons mai no fan figa, tenen el trabuc ben dret,

el caràcter alegret i visten de bona llana,

la manta mahometana i el turbant de formatget.

FILÀ ANDALUCES:

Patilles i roja faixa, ben arrogat i plantat,

manta i xaleco brodat, calanya i una navaixa.

La filà no està en baixa, agrada a les alcoyanes.

En l'Entrada i les Dianes fent el roder trauen suc,

i disparen el trabuc a les forçes musulmanes.

FILÀ BENIMERINES:

Desde l'últim disseny moro quasi 100 anys han passat,

fins que els Benimerins són per fi a la nostra ciutat.

Porten sang festera heretà per tradició i un gran amor al Patró.

Són un grup disciplinat de paciència acredità,

que disfruta de fer festa en un ambient pur i sa.

Toqueu timbals i clarins, que arriben els Benimerins.

FILÀ MOZÀRABES: 

Diplomàtica filà que recorda en bona ciència,

l'harmoniosa convivència amb l'element musulmà.

Tota ella està formada per un conjunt de veïns

pudorosos i fins, encara que un poc sorruts

són al poble coneguts com a domèstics felins.

FILÀ LIGEROS:

S'anomenen els Ligeros, que semblen una filà,

que saboreja l'Entrà al compàs dels timbaleros.

Són alcoyans sandungueros que s'ho prenen tot a broma,

i no creuen en Mahoma a pesar de dur turbant.

I és que els moros de Llevant sempre seran punt i coma.

FILA GUSMANS:

Panxa com un botijó cal que tinga el bon Gusmà,

feroç i aguerrit cristià si vol posar-se el faldó.

Tota la seua il·lusió es lluir el corretjam,

i que brille tot l'eixam dels claus que porta a la pell.

Desde el casc a l'aparell tots ells són un reclam.

FILÀ MAGENTA:

Rica i brillant vestimenta, la que llueix la Magenta.

A les xiques els agrada la filà que més espenta.

A tot Alcoi fa proclama de tan grandiosa antigor.

Desfila que és un primor formant un ric panorama.

Més de 100 anys té en la Festa esta filà de trellat.

D'ella estic enamorat perquè és bonica i llesta.

FESTES AL SANATORI DE FONTILLES 2024

La visita a Fontilles per part dels festers alcoyans és ja un clàssic de la tardor, encara que va perdent força i popularitat entre els actes del Mig Any. El dissabte 5 d'octubre de 2024 ni tan sols el públic va ser massiu i això que la climatologia va ser ideal. Ja ningú queda viu d'aquell grup de pioners que en 1951 es van traslladar a ajudar als malalts del Sanatori i aportar donatius. També hi ha pocs residents al Centre de Majors, ja que la lepra va desaparèixer fa anys de Fontilles. La malaltia no va deixar d'estar estigmatitzada i per això els alcoyans i alcoyanes seguiran fent l'anual visita a la població de la Marina Alta. Però no han fracassat ja que l'herència de la Penya Fontilles és eterna i forma part d'un sentiment col·lectiu. Els leprosos s'han erradicat, però les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi han contribuït a fer més pacífica i alegre la vida dels malalts durant dècades. El moment de màxima cautela va ser als anys 60 quan molts professionals cuidaven dels aïllats i solitaris homes que havien agafat la lepra. La visita a Fontilles es va fer popular a Alcoi com una forma de divertir-se abans del Mig Any i a finals del segle XX fins hi tot desfilaven carrosses i 3000 festers pel xicotet poble. Lluny queden aquelles xifres de participants i de diners recollits benèficament per a millorar la qualitat de vida i les infraestructures del Sanatori.

Els capitans de les filaes Alcodianos i Mudéjares i els alferes de les filaes Aragonesos i Abencerrajes van arribar a Fontilles acompanyats pels seus seguicis de cavallers dames i esquadres de negres. El Sant Jordiet Mauro Abellán es va traslladar desde Madrid i va estar arropat per la seua filà: Els Judíos. També va haver varies bandes de música durant la Diana matutina, la Processó i Missa i el dinar a l'aire lliure. L'entrega de regals per parts dels càrrecs als ancians va tindre moments de gran afecte i emotivitat. Llana, Miqueros, Cordoneros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van ser les filaes sense càrrec que van desfilar pels carrers de la Vall de Laguar. En l'edició 74 de la visita al Sanatori s'han recaptat menys diners, però la germanor continua sent el pilar que fonamenta aquest desplaçament de festers i músics. L'Entrada va estar encapçalada pel bàndol cristià, encara que va ser la capitania mora de la filà Mudéjares qui més participants va aportar a la desfilada vespertina. Jordi Peiro i la seua favorita Pepa Puchades estan molt compromesos amb la causa solidària de la visita a Fontilles. L'esquadra d'enmig miquera i el guerrer alférez moro de la filà Abencerrajes tancaven la jornada festiva.

 

Fontilles sobreviu a la desesperada fent festa sense tindre quasi congregació. El Correfocs dels Dimonis Rafolins, el 9 d'octubre a les tendetes de la Glorieta, el "Trail Running Solidari" o el festival de música en valencià "Sound Jordi" són events que han tingut més transcendència en aquest octubre de 2024. És evident que la Penya Fontilles s'ha de renovar o recuperar el seu poder de convocatòria si hi ha interès en salvar aquesta tradició i tasca social. Un esforç que sembla desmesurat quan sols queden 8 persones vivint al Sanatori de Fontilles. Sols queda preguntar-se si desprès del 75 aniversari, els festers alcoyans seguiran visitant aquest preciós paratge de muntanya?

La Presentació de Càrrecs té l'al·licient de que a part de als capitans i Sant Jordiet, també es farà públic el primer càrrec femení de la història d'Alcoi: Ana Gisbert Mira Perceval de la filà Marrakesch. L'acte més protocolari i seriós serà el pròxim dissabte 19 d'octubre de 2024. Les autoritats també donaran els seus discursos, sent molt esperada la primera intervenció de Francisco García Carrillo com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Durant la setmana es farà la final del Campionat de Cotos i el dissabte sabrem els guanyadors del Concurs d'Olleta Alcoyana. El pròxim dia 26 d'octubre de 2024 l'alegria es traslladarà a la Glorieta on els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia. Per segon any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargana fins la nit, quan els pubs com el nou Pícaro, Don Vito, Sports o Delirium li agafen el relleu a les zones d'ambient com la Glorieta, el Parterre i la Plaça de Dins.

FIRA MODERNISTA ALCOI 2024

L'època modernista cada volta atrau a més turistes i la Fira de la Glorieta suma a més amants dels costums a formar part de l'esdeveniment. La gran quantitat d'activitats fa que siga necessari estendre el programa a 2 setmanes de Modernisme Alcoyà. Com en cada edició desde 2017, es rendeix tribut a un personatge destacat de la ciutat. El triat enguany ha sigut Gonzalo Cantó, escriptor i fill predilecte d'Alcoi. L'obra de teatre escrita per Ximo Llorens explicava la seua vida.

Un dels grans reclams és que l'encarregat del pregó va ser el ballarí d'Alcoi Isaac Montllor, reconegut internacionalment per formar part de la Companyia Nacional de Dansa. El seu text es va llegir a la Plaça d'Espanya en la vesprada del divendres 27 de setembre de 2024:

Estimats visitants i amigues, quin orgull estar compartint aquest moment. En primer lloc m'agradaria donar les gràcies a l'Ajuntament i entitats i persones que heu fet possible la Fira Modernista. És un esdeveniment que ens transporta a una època de lluita i esperança. Aquesta ciutat va ser testimoni de moments vibrants i transcendents de la història. Ens trobem en un municipi que es va construir amb les mans dels seus obrers i obreres, amb la visió dels artistes i amb l'empenta d'aquells que amb coratge i determinació van forjar un llegar de progrès i cultura. Fem homenatge a Gonzalo Cantó Vilaplana, periodista, dramaturg i poeta que amb el seu talent es va convertir en figura representativa de la nostra cultura. Com molts altres artistes del seu temps, va saber capturar l'esperIt d'Alcoi, una ciutat que no sols produïa amb les seus fàbriques sinó amb les seues idees, música i art. A travès de la seua obra va reflectir els somnis d'una societat que aspirava a la modernitat sense perdre les seues arrels. Però el modernisme a Alcoi no va ser sols arquitectura, sinó lluita obrera, reivindicacions i avanços socials. En aquests carrers homes i dones es van alçar per a exigir condicions dignes de treball i una vida millor. La Revolució del petroli de 1873, encara que anterior a l'apogeu del modernisme, va marcar un avanç i un desprès en la consciència dels treballadors i treballadores. Aquells dies de lluita en que les fàbriques es van convertir en camps de batalla pels drets, vam veure a les dones tindre un paper crucial. Eixes dones que la seua majoria treballaven al tèxtil i en llocs com la fàbrica de paper "Bambú" van alçar les seues veus junt amb els homes. Al igual que Amàlia Garrigós recordava l'any passat, la meua iaia també va ser una d'eixes dones bambuneres que treballaven en aquells tallers amb esforç i dedicació per a guanyar-se el pa. Elles no sols eren peces fonamentals de l'economia de la ciutat, sinó que també van liderar vagues i van participar activament en la Revolta del Petroli. Aquelles dones valentes lluitant pels seus drets van ser pioneres en la defensa de la dignitat de les treballadores. Alcoi no és sols una ciutat industrial i de lluites obreres, també és una ciutat que respira art, arquitectura i natura. Passejar pels seus carrers deixa admirar el modernisme en cada racó. La casa del Pavo o el Cercle Industrial són testimonis d'una època on l'arquitectura buscava ser bella i no sols funcional. Alcoi va saber integrar la modernitat amb la seua tradició, construint un entorn que ens ompli d'orgull. En aquesta terra fèrtil de la creativitat gran sorgir grans noms que van marcar la història: Fernando Cabrera en la pintura ens deixa veure l'essència d'aquesta terra. I no oblidem les dones artistes, sovint oblidades, que també van contribuir amb el seu talent a travès dels seus pinzells i música. Amb la literatura van saber mostrar la realitat del seu temps- Encara que els llibres de història no les mencionen, si formen part del patrimoni cultural. Hui us demane un fort aplaudiment per a aquelles dones de les que mai s'ha parlat. Ser alcoyà és més que un gentilici, és portar al cor l'orgull d'una terra que ha sabut ser gran en cada època. El nostre patrimoni cultural, desde la música de Cantó fins els arquitectes modernistes s'entrellaça amb la nostra volguda Serra de Mariola i el parc natural de Carrascal de la Font Roja. Racons com els Canalons o el Barranc del Sinc són refugi per a aquells que buscaven pau entre tantes lluites proletàries. La ciutat enclavada entre muntanyes no perd la seua essència, mirant el futur sense oblidar d'on ve. Hui mentre celebrem la Fira Modernista recordem que som hereus d'una rica tradició de progrés, art i lluita. Homes com Gonzalo Cantó i dones del moviment obrer ens inspiren a continuar construint un futur digne del nostre passat. Ser alcoyà és portar en l'ànima la història d'una ciutat que sempre ha sabut ser gran en cada obra d'art. Visca Alcoi i el seu llegat modernista i visca la gent de la Fira Modernista!

La Cercavila modernista ja és un clàssic i permet que tots els participants presumisquen de les seues millors gales mentre en fa de nit. Molts van de rics, però hi ha que recordar que els pobres eren notablement superiors en números als burgesos i aquesta és l'autèntica realitat de fa 200 anys. L'acompanyament de més grups de xirimiters, cavalls i el canvi de recorregut van propiciar l'èxit d'aquesta alegre desfilada de senyorets i dames. No es va fer aburrida com en altres anys, i això que va ser un passacarrer massiu per Sant Llorenç, Sant Francesc, la placeta de la Creu Roja, la plaça Ramón i Cajal i Sant Nicolau, per a arribar de nou a La Bandeja, en la qual hi havia prevista una altra novetat: Una revetla organitzada en col·laboració del Grup de Danses Sant Jordi.

Per la nit va haver balls modernistes a la Bandeja, sobretot de senyores de la tercera edat. Es van interpretar valsos i polques antigues. També el dissabte al matí i el diumenge al migdia en la plaça Ramón i Cajal es van fer danses elegants i europees que van agradar molt a la gent, sobretot per les vestimentes que posaven nostàlgiques a les iaies i persones majors.

El dissabte pel matí Alcoi es va despertar com si fora un mercat del passat. La recreació de tendetes  modernistes a la Plaça d'Espanya va tindre com al·licient el descens desde el Campanar de l'Església de Santa Maria. La secció d'escalada del Centre Excursionista d'Alcoi va preparar una activitat innovadora deixant amb la boca oberta al públic. Toni Francés, com a alcalde d'Alcoi i pagès, va tallar la cinta inaugural de la VII Fira Modernista.

A la Glorieta es van promocionar ciutats com Terol, Cartagena, Carcaixent, Novelda i Benicàssim oferint productes típics de la seua regió i també mostrant l'arquitectura modernista que tenen. L'objectiu era que els visitants comtemplaren com era la vida en aquella època, no sols a Alcoi, sinó en altres ciutats. La ruta teatralitzada ‘El patiment dels dones’ posava en context la desigualtat que vivia el gènere femení fins fa unes dècades. Desprès de comprar productes naturals i artesanals, va ser el moment de la manifestació pel carrer Sant Nicolau. En 2024 les protestes es van centrar en reclamar el vot femení i en abolir l'esclavitud. 

Els membres de la Creu Roja, caracteritzats com a infermeres del segle XIX, s'han convertit en un símbol icònic de la tradició. En commemoració de l'aniversari de la Creu Roja, les infermeres van realitzar un ball el dissabte al matí amb bon acolliment. Aquest homenatge honra a les dones que en eixa època dedicaven el seu temps a cuidar als malalts i necessitats, utilitzant un repertori musical característic d'aquells anys. L'ambientació de l'època modernista també es va veure reforçada amb menjars i sopars temàtics. Un dels esdeveniments més benvolguts, el pícnic modernista amb música en directe al parc de Cervantes va tindre una gran afluència de participants i interpretes, ja que es va fer al migdia del dissabte 28 de setembre.

El centre històric d'Alcoi es va omplir de visitants en la vesprada del dissabte i la Casa Laporta va obrir les seues portes per a unes rutes guiades per les seues esplendoroses sales. La representació de "El laboratori de Frankestein" del grup Samarita o el teatre de "Tito Titot" no va ser l'única proposta enfocada als xiquets i xiquetes, ja que també va haver jocs infantils i un circ. Per la nit es va fer una recreació d'un foc de campament scout.

La transformació cultural i de la societat civil que es va viure a Alcoi a principis del segle XX va quedar reflectida en les activitats del diumenge 29 de setembre de 2024. La xocolatada o el timonet i pastetes dels excursionistes li van donar sabor a l'últim matí de Fira Modernista. Es va llegir poesia, tal i com es feia als Jocs Florals de la Renaixença Valenciana i també va haver una representació artística de "Sombres de bohemia" i la vida costumbrista amb danses. El grup de xirimiters Barxell va ambientar la plaça Gonzalo Cantó, per a l'acte del descobriment de la placa en homenatge a l'autor. Enhorabona a Lorena Zamorano com a regidora de turisme i a l'Ajuntament d'Alcoi.

Una llàstima que l'Associació de Sant Jordi ja no col·labore en cap acte de la Setmana Modernista. Les associacions són les grans implicades en la Fira Modernista i durant tot l'any busquen millorar i proporcionar al visitant una experiència d'època única i veritable. L'Associació Amics del Modernisme vol consolidar i perfeccionar les activitats ja existents, en lloc d'introduir noves propostes. “El nostre principal objectiu és enfortir les activitats que ja hem presentat en anys anteriors”, comentava Victoria Romero.