GLÒRIA I TRASLLAT DE SANT JORDI EL XICOTET 2025

La Glòria del Diumenge de Resurrecció és com la llum que guia als festers cap a la setmana més emocionant de l'any. La Trilogia Festera Alcoyana està prop, i això que s'ha retrassat per la tardia Setmana Santa 2025. El passat 20 d'abril Alcoi va amanéixer solejat però amb fred, i això es va notar entre el públic de la Processó dels Xiulitets. Però a mesura que el matí avançava, els núvols anaven cobrint el cel i les filaes omplien de música els carrers. L'acompanyament fins la Plaça d'Espanya va donar pas al so dels timbalers i trompeters i els heraldos a cavall. La Societat Unió Musical d'Alcoi va obrir la Glòria 2025 interpretant el pasdoble "Krouger". La clàssica peça musical de Camilo Pérez Laporta compleix el seu 125 aniversari.

Mauro Camáñez de la filà Judíos debutava com a Sargento Moro amb un trage dissenyat per Nico Pérez. Els dos són nous en les seues respectives responsabilitats festeres. L'emoció es notava al rostre de Mauro Camáñez desprès d'haver-se presentat varies voltes al concurs de Sargento. El fill de l'alférez moro 2000 per fi ha complit un dels seus somnis. Ara és Sargento Moro desprès d'haver sigut rodella, encara que al trage de turbant blau en ploma, bombatxos verds, faixa groga i capa roja no hi havia referències a la seua filà ni al càrrec de son pare. Els 14 gloriers i glorieres del bàndol moro van ser Salvador Payá Boronat (Filà Llana), Fernando Company Barber (Filà Judíos), Santiago Seguí Richart (Filà Miqueros), Sara García Vidal (Filà Xanos), Javier Fernández Poveda (Filà Verds), Ignacio Palmer González (Filà Magenta), Mauro Díaz Cortés (Filà Cordoneros), Fernando Jerez Pérez (Filà Ligeros), Carlos Vicente Alemany Bleda (Filà Mudéjares), Irene Pérez Jordà (Filà Abencerrajes), Carlos Flores Cabrerizo (Filà Marrakesch), Omar Martínez Leal (Filà Realistes), Juan Manuel Martínez Pérez (Filà Berberiscos) i Evaristo Alcaraz Molina (Filà Benimerines). La Societat Musical Nova d'Alcoi a l'arrancà va interpetar "A la guerra", altre pasdoble de Camilo Pérez Laporta.

Per a Jordi Seguí Orejuela era la seua tercera Glòria al capdavant del bàndol de la Creu. Però va ser la més complicada perque el dijous passat va patir un accident i té una lesió. El fester de la filà Alcodianos no va perdre el somriure en l'arrancà i va disfrutar també del segon tram per l'Avinguda País Valencià. Els gloriers cristians van ser José Juan Alcaraz Sabido (Filà Andaluces), María Sancha Cortés (Filà Asturianos), Miguel Clement Sarriá (Filà Cides), Gema Cerdá Miralles (Filà Maseros), Javier Blanes Climent (Filà Gusmans), Carla Vicedo Peidro (Filà Vascos), Manuel Seco de Herrera Cigales (Filà Mozárabes), Mauro Vercher Botella (Filà Almogàvars), Miguel Ángel Abietar Cortés (Filà Navarros), Óscar Rico Esteve (Filà Tomasines), Francisco Aceituno Morillo (Filà Muntanyesos), Víctor Hugo Ribes Muñoz (Filà Cruzados), José Manuel Martí Blanes (Filà Alcodianos) i Rafel Sellés Masià (Filà Aragonesos). El principi de la desfilada va baixar cap al Casal al compàs del pasdoble "Musical Apolo" d'Amando Blanquer Ponsoda i interpretat per la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi.

El Diumenge de Pasqua va seguir amb la desfilada dels gloriers desde el Partidor fins a la Plaça d'Espanya, punt de partida i de final. Al carrer Sant Nicolau esperaven els 5 càrrecs festers 2025 per a que giraren les esquadres i se'ls repartira un puro als protagonistes. El Sargento Cristià va recolzar a Mauro Camàñez com a un amic, ja que empatiza amb els nervis del principiant. A l'acabar a les 2 del migdia es va disparar una mascletà que va recórrer la Bandeja pels dos costats. Els dinars i actes interns de cada filà van continuar durant tot el dia per a donar pas a l'alegria a la Plaça de Dins i la tradicional "Entraeta del berenar" per als xiquets i xiquetes.

Hui 23 d'abril s'ha realitzat el Trasllat de la figura de Sant Jordi el Xicotet, amb la participació del Sant Jordiet Martín Bellver de la filà Miqueros. Una processó alegre però solemne que està vinculada a la vesprada del 17 d'abril normalment. Però en 2025 les Festes de Moros i Cristians s'han atrassat fins al 3, 4 i 5 de maig. Això ha provocat que el dia del patró es quedara buit de contingut i es decidira rendir-li un homenatge religiós a Sant Jordi. Fins hi tot ha sigut una sort no celebrar les Entrades en el dia tradicional, ja que va estar ploent. Les Entrades de la població de Banyeres de Mariola si es van banyar, ja que no van retrassar les dates festeres i comparteixen a Sant Jordi com a patró.

SETMANA SANTA ALCOI 2025

La Setmana Santa ha impregnat d'olor a encens i ciri la ciutat d'Alcoi. La profunditat espiritual de les Processons fan que siga una tradició íntima i amb poc públic. Si en 2024 va ser Maria Bolufer l'encarregada del Cartell anunciador, enguany altra dona ha creat el Cartell amb el Barranc del Sinc camuflat en una tela de color morat. És el color del Nazareno, una de les cofradies més importants d'Alcoi i de la resta de pobles. La professora Lluïssa Santonja de l'institut Andreu Sempere és l'artista del Cartell de la Setmana Santa 2025.

El Diumenge de Rams començava amb la processó de la Burreta, que representa l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Després es va realitzar la benedicció de les palmes a la Glorieta, en presència del pas de Jesús sobre la burreta. Per la nit la Processó de comiat entre les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i el Nazareno va emocionar al públic de la Plaça d'Espanya. L'encontre entre mare i fill al so d'una saeta i les marxes de processó com "Nuestro Padre Jesús" o "Mater Mea" van fer plorar a més d'un creient. Per segon any consecutiu la pluja va acompanyar aquesta Processó del Comiat amb tan de rigor. 

 

Els dies 14 i 15 d'abril de 2025 no va haver processons en Alcoi. Els tambors van anunciar la particular Processó del Via Crucis del Dimecres Sant. El Crist Crucificat i la Mare de Déu dels Dolors es van trobar en una Processó celebrada a les 8 de la nit del 16 d'abril. La "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores" van traure el pas del Crist Crucificat de l'Església de Sant Mauro. En 2025 s'ha restaurat el pas del Cristo Yacente, una imatge de 1952 obra de Miguel Torregrosa que mai s'havia arreglat. La carència de costalers és una problemàtica recurrent en la Setmana Santa, ja que la falta d'implicació de la societat alcoyana en els actes religiosos és palpable. El Trofeu Filaes coincideix amb la Setmana Santa i la competició esportiva convida molt més a la participació. 

El 17 d'abril és important per ser el Dijous Sant. A les 21:00 eixirà del Partidor la imatge de la Mare de Déu de la Soledat i el Crist Crucificat. La Processó del Silenci té com a obligació la serietat i respecte. Fins hi tot la música és diferent, amb la participació de bandes militars de cornetes. El recorregut és el carrer Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Pintor Casanova, Plaçeta del Fossar i Església de Santa Maria on es juntaran les dos imatges. La colla de campaners d'Alcoi faran sonar la matraca desde el Campanar. El toc de matraca és antic i l'instrument penitencial s'utilitzava per a fer reflexionar als fidels sobre la mort de Jesucrist en la creu. Cal recordar que en 2019 els passos de la Processó del Silenci van tindre que retrocedir en la Font Redona a causa de la insistent pluja i no van acabar l'estació de penitència.

En 2025 s'ha avançat l'horari de la Processó del "Santo Entierro". El 18 d'abril, Divendres Sant, a les 19:00 s'iniciarà la processó més solemne i llarga. 6 pasos desfilen pels carrers del centre d'Alcoi gràcies al "Gremio de Labradores" i la "Cofradía del Cristo Yacente y Nuestra Señora de los Dolores". Desde l'Església Arciprestal de Santa Maria partiran els nazarenos amb capirot i els passos de "Nuestro Padre Jesús de Nazareno", el Crist Agonizant, la Verge de la Soledat, la Verge dels Dolors, el Crist Crucificat i el "Cristo Yacente". El recorregut serà carrer Sant Blai, Santo Tomàs, L'Escola, Mossén Torregrosa, Sant Francesc, Plaça Ramón y Cajal, Sant Nicolau, Plaça d'Espanya, Carrer Pintor Casanova i Placeta del Fossar.

 

La Setmana Santa d'Alcoi dona l'oportunitat de conèixer precioses marxes de processons. No volem escoltar tantes saetes ni cants sevillans allunyats de la idiosincràsia catòlica valenciana. Hi ha meravelloses composicions per a acompanyar els passos i als típics capuxinos. "Hosanna in excelsis" d'Óscar Navarro o "Jerusalem" de José Vélez són bons exemples. Però en 2025 és important destacar la marxa de processó "Mektub". La ceremonial composició de Mariano San Miguel compleix 100 anys i estaria bé recuperar els seus compassos lents i espectaculars. El centenari de "Mektub" ens apropa a una de les marxes de processó més boniques i nostàlgiques de la història.

On mai falten portadors és a la popular Processó dels Xiulitets del Diumenge de Resurrecció. L'encontre entre Jesucrist desprès de la seua mort i la Verge Maria es fa prop de l'Església de Sant Mauro. A les 07:30 el Crist Ressuscitat es rebut pel públic amb emoció i el sacerdot declama un discurs desde un balcó. És el moment en que la Mare de Déu comença la seua carrera portada per joves dels Júniors. El carrer Sant Nicolau, la Plaça Ramón i Cajal i la Glorieta s'omplin de gent amb botijes de fang. L'aigua del recipient i el bufit provoquen el soroll d'un pardalet i aquesta és la singularitat de la Processó dels Xiulitets. Al fer sonar la botija pareix un xiulit, expressant l'alegria per l'arribada del dia de Pasqua. La velocitat amb la que la Mare de Déu corre pel carrer Sant Nicolau entusiasma al públic, contemplant el seu mant blanc i la corona. En algunes ocasions la carrera ha sigut tan ràpida que els corredors han acabat caient a terra, com va passar en 2006 i 2014.

Les oracions per la mort de Jesús durant el Dissabte Sant acabaran amb la missa de Pasqua i el so de les campanes que anuncien que Jesús ha ressuscitat el Diumenge de Glòria. I precisament la Glòria és l'acte final i inicial del dia 20 d'abril de 2025. El pròleg de les Festes de Moros i Cristians arrancarà a la Plaça d'Espanya a les 10:00 del matí. El Sargento Cristià serà el punt de partida i els gloriers anunciaran la proximitat de la Trilogia Festera Alcoyana. Mauro Camáñez s'estrenarà com a Sargento Moro i vestirà un trage nou. De moment deixem el boceto de Luis Solbes per al Sargento Moro de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Li desitgem un debut magnífic al fester de la filà Judíos i que estiga ben acompanyat del seu company Jordi Seguí de la filà Alcodianos i la resta de gloriers. 

HORARI ENTRAETES ALCOI 2025

En les setmanes anteriors a les Festes de Moros i Cristians als carrers del centre d'Alcoi ja sonen marxes mores i cristianes. Però també pasdobles que són ben populars en les tradicionals Entraetes d'abril. La Setmana Santa 2025 cau tard i per això les Entraetes no arrancaran fins al dilluns 21 d'abril pel carrer Sant Nicolau. Les esquadres de negres es concentren en el cap de setmana, que és quan més públic hi ha i els cavalls i bandes es llueixen més. L'ambient fester i l'olor a puro s'allargarà fins al 1 de maig, festiu pel dia del treball i jornada anterior al dia dels músics.

El passat dijous 27 de març de 2025 es va presentar la Revista de Festes d'Alcoi 2025. La portada és obra d'Orfeó Soler Denia que té un estil senzill i un art molt pur. El cap de perfil d'un àrab de mirada profunda és el protagonista en tons rojos. El pintor va utilitzar la tècnica del dibuix, i es nota que el cavall també està fet a llapis sobre fons blau. Un guerrer humil i un elegant cavall són les úniques 2 figures que es poden observar en la portada de la Revista de Festes, obra del fill del inoblidable Alejandro Soler. La Revista de Festes 2025 augmenta el número de pàgines i documents. Les novetats de composició no afecten al contingut i es mantenen les seccions divulgatives. Com tot, evoluciona sense perdre les arrels i gràcies a l'Associació de Sant Jordi s'amplia el patrimoni col·lectiu. Ja en la recta final, les paraules de Paco García president del Casal, van ser d'agraïment per a tots els qui fan una revista que és reflex de la nostra identitat, història i passió festera .La revista científica és altra de les publicacions que es van presentar al Saló Rotonda del Cercle Industrial.

A la Presentació de la Revista de Festes va haver una ponència prèvia impartida Jaume Lloret, professor de la Universitat d'Alacant i expert en Teatre valencià. Va exposar el progrés del moviment teatral costumista valencià des dels seus inicis al segle XIX a València i les seua rodalia, quan es representaven els miracles de Sant Vicent Ferrer. És el sainet fester alcoià l'immediat successor gràcies a les inquietuds i a les necessitats d'oci que demanaven els obrers i la burgesia alcoyana. Jaume Lloret ha destacat a Armando Santacreu i a Joan Valls com els vertaders precurssors del sainet que viu la seua època d'esplendor de 1963 a 1989. Després de centenars d'obres escrites i publicades, el sainet pateix araun moment de crisi de creativitat i d'espectadors joves. Ha provocat una sequera d'obres noves que ha estat combatuda per l'Associació de Sant Jordi amb la convocatòria dels tallers d'escriptura de sainets. Jaume Lloret ha posat en valor també l'existència del Quadre Artístic del Casal, que s'ha convertit en el grup teatral més veterà del territori valencià. La Concòrdia del patró 2025 és la figura d'un Sant Jordi Eqüestre de Girona. Va ser adquirida en 1943 per Francisco Pastor de la filà Abencerrajes. L'ha donat al Casal el seu net, Indalecio Carbonell que és el capità moro 2025.

En 2025 les Festes de Sant Jordi es celebraran els dies 2,3,4 i 5 de maig però ja hi ha molts actes en abril, com per exemple el Trofeu Filaes del Dissabte Sant. La regidoria de turisme prepara una campanya promocional per a anunciar les festes per tot el territori nacional. Es fa amb un gran cartell en tanques publicitàries amb una fotografia de Jaume Solbes de Kinema. En la imatge, com explica la regidora de turisme Lorena Zamorano, es veu el patrimoni alcoyà al fons amb el Castell de Festes i el Campanar. Hi ha un element clàssic com és el cavall fent cabrioles i el cabo. La protagonista és l'esquadra del 150 aniversari 2024 de la fila Ligeros. Enguany s'ha decidit com a novetat aglutinar totes les propostes turístiques que hi ha a Alcoi en una única agenda turística sobre les Festes de Moros i Cristians. Han participat empreses turístiques, restaurants i museus, i "esperem cada any sumar més empreses i iniciatives. En l'agenda es pot consultar els dies de les Glòries i entraetes, les visites al Castell, les visites guiades a l'Alcoi Medieval, els diferents museus, i fins i tot on trobar menús festers o participar d'activitats com una gran gimcana familiar. Tot fins acabar amb l'Aparició de Sant Jordi del dilluns 5 de maig de 2025.

CARTELL FESTES ALCOI 2025

Encara falta un mes per a les estimades Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Per això el Cartell de Festes 2025 serà un dels que més temps passe exposat a la façana de l'Ajuntament. La nit del 1 d'abril de 2025 Ximo Canet estava nerviós pel repte que havia sigut pintar el Cartell de Festes de Sant Jordi. En el moment de destapar la cortina, l'Himne de Festes va deixar de sonar perquè un músic de la Corporació Musical Primitiva s'havia desmayat. La ràpida intervenció de la Creu Roja va fer que l'incident quedara en anècdota. La banda va reprendre el "Nostra Festa ja" mentre les autoritats es feien fotografies. El Sant Jordiet Martín Bellver va viure el gran moment de destapar el Cartell de Festes junt a altre miquero, l'alcalde Toni Francès. El castell de focs artificials disparat va tancar un acte curt però ple d'emotivitat i simbolisme. Ximo Canet tenia clar que volia que les Festes d'Alcoi s'identificaren fàcilment en l'obra. Un cartell en tons terra i realitzat mitjançant el tradicional procés d'elaboració de pintura al tremp amb ou i pigments naturals que sol fer servir l'autor polifacètic. L'estil és més figuratiu del que s'esperava en un artista com Ximo Canet. A més a més si algú es col·loca baix del marc negre del Cartell de Festes pot comprovar que té aroma: A cúrcuma i curri.  

Al Cartell es distingeixen diversos elements identificatius de la iconografia festera, com el Castell de Festes en el seu 130 aniversari, el Barranc del Sinc com a representació de la ciutat entre muntanyes i el Campanar de l'Església Arxiprestal de Santa Maria. Tot emmarcat per la característica enramada que fa 40 anys va començar a instal·lar-se a la Plaça d'Esànya. Les Ambaixades es veuen representades pels dos actors amb els braços en alt. El moro d'esquenes i el cristià davant del Castell de Festes són les peces humanes del Cartell, junt a un heraldo amb la característica bandera quatribarrada. Però el roig no apareix pràcticament a la pintura i són el groc, taronja i el marró els colors protagonistes. La tipologia és prou medieval i s'emplaça a la part inferior del Cartell de Festes. Enguany és important remarcar les dates al celebrar-se els dies 3, 4 i 5 de maig de 2025.

Ximo Canet esperava els xiulits i versions humorístiques del Cartell per xarxes socials, però s'ha trobat amb l'acceptació total de la gent. Pocs anys els mirons estan tan satisfets amb el Cartell de Festes i els comentaris estan sent més positius de lo habitual. Però encara queden molts dies per a que puga sorgir la polèmica. Amb anterioritat al descobriment del cartell, el Teatre Calderón va acollir "Vespra d'Abril", una gala de preàmbul, que reunia a dirigents festers i en què es va fer una presentació de l'autor del cartell i del director de l'Himne de Festes: Francisco Carchano. Música, reconeixements i els parlaments van completar un acte protocol·lari, que va finalitzar amb els compassos de "El Sig" de Gonzalo Barrachina. A la gala "Vespra d'abril" li falten arts escèniques, en canvi el Cartell de Festes de 2025 és com un escenari. Ximo Canet li va dedicar l'obra als seus pares que ja tenen una edat avançada però han pogut viure tot el procés de creació. El primer secret de les Festes de Sant Jordi 2025 ja està desvetllat, però en queden molts. 

El capità cristià de la filà Aragonesos desprèn alegria en les jornades prèvies i està preparant molts actes lúdics. La singularitat contrabandista és altre dels comentaris principals de les Festes de Sant Jordi 2025, tenint en compte que la filà Andaluces farà l'alferecia cristiana. La filà Abencerrajes, acostumada a fer alferecies mores més fluixetes, ha reservat la majoria del pressupost per a desempenyar una gran capitania mora. I les expectatives estan molt altes amb l'alferecia mora per la noticia novedosa. Ana Gisbert Mira Perceval serà la primera dona que farà un càrrec en Alcoi. La filà Marrakesch també ha preparat concerts i esdeveniments abans de la Trilogia Festera Alcoyana. El pròxim 4 d'abril s'inaugurarà a les 18:30 un mercat àrab a la Glorieta, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcoi. El Zoco Àrab oferirà als assistents una experiència plena d'història, tradició i aromes exòtiques, fent-los sentir com si estigueren passejant per la mítica ciutat del Marroc. 50 tendetes oferiran una gran varietat de productes, des de tavernes i teteries amb deliciosos dolços àrabs fins a una selecció gastronòmica que inclourà formatges, embotits i altres especialitats. Els amants de l'artesania podran gaudir d'una extensa oferta en aromateràpia, joieria i ceràmica elaborades per experts artesans. Els visitants podran admirar antics oficis àrabs, com el d'un perfumista, un barber, un tallista i un vidrier, que compartiran els secrets de les seues habilitats tradicionals amb la música ambiental de fons. Actuaran grups ètnics musulmans i el ballet de Carmina Nadal, molt vinculat a la filà Marrakesch. La màgia i l'encant àrab estaran presents tot el cap de setmana, i a part de la zona cultural també hi haurà un espai de jocs infantils.