ESQUADRA DE NEGRES FILÀ MASEROS

Llauradors de l'horta valenciana representen la filà Maseros d'Alcoi. Per això les esquadres de negres de la filà més rural de les Festes de Moros i Cristians estan molt relacionades amb el camp. Començant la retrospectiva als anys 50, s'aprecia que les esquadres de negres eren prou bàsiques i s'aprofitaven pells d'animals de la zona, com conills, ovelles o raboses. Els mateixos esquadrers preparaven els seus trages, amb ajuda de festers de la pròpia filà Maseros com Rafael Llorens o Miguel Moltó. Així va ser fins als anys 80 i amb molta varietat d'estils. Desde algunes rudimentàries, altres guerreres i fins hi tot les conegudes com "jugadors de tennis" pels pantalons curts. En canvi els saragüells sols han eixit a l'esquadra de negres del 150 aniversari de 1993. Curiosament en 1966 també es va celebrar el Centenari de la refundació de la filà Maseros. El passat agrícola de la ciutat es va veure reflectit als anys de càrrec de la filà Maseros i fins hi tot es parlava d'una maledicció meteorològica. Com els llauradors buscaven la pluja per a les collites, a la filà Maseros li va ploure en abundància en moltes capitanies cristianes. Va ser en 1908, 1926, 1957, 1971 i 1985 i fins hi tot les 2 últimes es van tindre que aplaçar a altre dia i suspendre durant 45 minuts. Els instruments de folklore de Llevant i de l'agricultura com l'aixà, la forca, el gaiato, la corbella, el rastrell o la guadanya s'han utilitzat com a armes de les esquadres de negres, per exemple a l'alferecia cristiana de 1984. Jordi Sellés va revolucionar l'estètica de la filà Maseros amb les 2 esquadres d'enmig de 1992 i 2006. Per altra part, José Moiña va tindre molt bon gust al fer les esquadres de negres dels càrrecs de 1998 i 1999 on el color blanc i el macramé van ser protagonistes. L'esquadra de negres més multicolor de la filà Maseros és la de l'alferecia cristiana 2012, obra de Roberto Pérez. A la capitania cristiana 2013 la senyera quatribarrada va estar present a tot el boato i a l'esquadra de negres de David Blasco. L'última esquadra d'enmig va esperar a que acabara la pandèmia del Coronavirus per a poder rendir-li un homenatge pòstum a Raül Botella, pintor modern i masero. Al 2022 van recuperar la tradició d'algunes esquadres de negres antigues que desfilaven sense casc. La peça musical "Pas als Maseros" de José Maria Valls és la més identificativa, però a les esquadres de negres també han sonat altres obres musicals com "Churumbelerías", "De Romaxe a Franqueira", "Ragón Falez", "Bonus Christianus", "L'altet dels canons", "Pròleg al tio Pep", "Llebeig" i la memorable "Tabal i saragüells" de Mario Roig. Per a continuar descobrint obres musicals de la filà Maseros recomanem "Manta, forca i festa" de Francisco Valor Llorens, "La neta del manyà" de José Rafael Pascual Vilaplana i "Saoro" de Ramón García Soler.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1956. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1957. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra commemorativa Centenari 1966. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1970. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra de negres del capità cristià 1971. Disseny de Rafael Llorens.

Esquadra d'enmig cristiana 1978. Disseny de Miguel Moltó.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1984. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1985. Disseny de Miguel Moltó.

   

Esquadra d'enmig cristiana 1992. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 1993. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1998. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità cristià 1999. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig cristiana 2006. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2012. Disseny de Roberto Pérez.

Esquadra de negres del capità cristià 2013. Disseny de David Blasco.

Esquadra d'enmig cristiana 2022. Disseny de Raül Botella.

Esquadra de blancs. Disseny rèplica dels llauradors de l'horta valenciana al segle XVIII.

Esquadra oficial femenina 2023. Disseny reformat amb xicotetes variacions.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ BENIMERINES

La més jove de les filaes d'Alcoi ha tingut unes excel·lents esquadres de negres en la seua curta història. La filà Benimerines va tindre un marcat caràcter mahometà desde la seua creació en 1980 i això s'ha transmès en els seus dissenys. La idea original del trage oficial va ser de Luis Solbes, però al ser rebutjat per l'Associació de Sant Jordi es van fer canvis. L'encarregat va ser Paco Aznar, qui també va dissenyar una cridanera esquadra de negres per a la capitania mora 1985. Però la primera esquadra de negres de la filà Benimerines va ser en l'alférez moro de 1984 i amb disseny d'Alejandro Soler. L'espectacular casc de plomes de pavo real feia més ètnica una esquadra de negres que va iniciar la col·laboració de l'artista amb la filà Benimerines. En 1991 i 1999 Alejandro Soler també va crear les esquadres de negres dels "Merímidas" amb una estètica guerrera i una sobrietat que contrastava amb el colorit trage oficial. A la tribal alferecia mora de 1998 l'esquadra de negres de José Moiña també va aportar un punt de vista africà. Com a contrast, en 2005 la segona esquadra d'enmig de la filà Benimerines va ser de tuaregs en un oasi amb una austeritat i foscor pròpia dels nòmades del desert. L'ambient beduí va seguir en l'alferecia mora de 2012, encara que l'esquadra de negres va ser més pomposa i es va banyar. La salvatge esquadra de negres del capità moro 2013 va agradar molt pels detalls de Juan Climent. El conegut dissenyador de l'actualitat també va fer l'última esquadra d'enmig de la filà Benimerines. Al 2019 Juan Climent va apostar pel classicisme i l'elegància utilitzant les ratlles blanques i negres dels bombatxos de la filà Benimerines. Els components tenen una marxa mora dedicada per Francisco Esteve Pastor, però mai l'han aprofitat per a les esquadres de negres. En les 9 ocasions han sonat les obres musicals "L'ambaixador", "Fran-Semp", "El negro Sansón", "Tariks", "El moro del Sinc", "Ali Geabà-Spyros", "Paco el chollat" i "Itna Assar Karim". La pluja els ha visitat en dos alferecies mores consecutives, estant encara vigent la maledicció de 1998 i 2012. Toqueu timbals i clarins, que arriben els Benimerins". 

Esquadra de negres de l'alférez moro 1984. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1985. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig mora 1991. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1998. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità moro 1999. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 2005. Disseny d'Alfredo Mullor.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2012. Disseny de Paco Verdú.

Esquadra de negres del capità moro 2013. Disseny de Juan Climent.

Esquadra d'enmig mora 2019. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs. Disseny de Paco Aznar.

CASTELLS DE FOCS ARTIFICIALS A ALCOI

 

Les Festes d'Alcoi tenen un component pirotècnic important que les fa més especials. La pólvora està molt present en la cultura valenciana i a Alcoi és la protagonista de l'últim dia de les Festes de Moros i Cristians. L'Alardo és realment una batalla de trabucs en la que s'enfronten dos bàndols i es consumeixen 3000 kilos de pólvora. També hi ha espectacles pirotècnics de primera categoria, amb coets, mascletaes, traques i castells de focs artificials nocturns. A les Festes de Sant Jordi està datat que ja es gastava pólvora en 1552 amb concursos de tir i també es llançaven coets al Temple de Sant Jordi. L'acte de l'Alardo es va documentar en 1658 i uns segles desprès ja es llançaven castells de focs artificials. L'any 1858 va haver un accident amb ferits per el llançament perillós d'un castell de focs. Al Cartell de Festes de 1862 hi ha un llarg text que redacta tots els actes de les Festes d'Alcoi i entre elles es destaca un castell de focs disparat a la Plaça d'Espanya. 

Va ser al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi quan es van llançar 3 castells de focs artificials pagats per l'Ajuntament i els gremis de la ciutat: El 26, 27 i 30 d'abril de 1876. També en 1890 pel dècim sisé centenari del Martiri de Sant Jordi es van llançar castells de focs artificials durant 3 dies consecutius. Però habitualment els espectacles pirotècnics es guardaven per a desprès dels dies centrals. Passades les Entrades, els espectacles pirotècnics es muntaven entre el 25 i 30 d'abril. Així va ser fins a la meitat del segle XX, ja que a partir de 1956 el castell de focs artificials es llançava el dia del descans per la nit. A partir de 1962 es disparaven 2 castells de focs artificials: Un la nit del 23 d'abril per ser el dia Sant Jordi i l'altre com una cloenda el dia 25 d'abril. És en 1965 quan es va canviar el lloc per a encendre la metxa i la pirotècnia esclatava desde el pont de Sant Jordi. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar en maig de 1976 per culpa la Setmana Santa. Va haver 4 castells de focs del 27 al 30 de maig, sent el més impressionant el del dia del patró per estar sonoritzat amb la melodia de l'Himne de Festes. De 1977 a 1991 els focs artificials van il·luminar el cel alcoyà el dia Sant Jordi al acabar la Retreta. A partir de 1992 s'incorpora un nou castell de focs cada 21 d'abril al finalitzar la interpretació de l'Himne de Festes. També desde aquell any es dispara un castell de focs quan la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros acaba la Processó General. A l'arribada del xiquet Sant Jordiet ja s'encenien bengales per a rebre al patró, però el castell de focs artificials li va sumar més emoció al moment religiós.

El dia 1 d'abril es descobreix el Cartell de Festes d'Alcoi i als anys 90 s'amenitzava amb un xicotet Correfocs a la Bandeja i alguna traca. No és fins al 2003 quan es dispara un castell de focs al destapar el Cartell de Festes, tancant el senzill acte. Desde 2013 es dispara un castell de focs desde la Plaçeta del Fossar mentre el Sant Jordiet llança fletxes en l'Aparició de Sant Jordi. Són espectacles pirotècnics del segle XXI més recents però que s'han consolidat. Pel que fa a les traques, hi ha documentada una "gran traca" el 25 d'abril de 1895 i en 1902 un testimoni anglès descriu una traca al migdia. Una corda amb petardos es va enrotllar a les faroles de la Plaça d'Espanya i es van llançar coets, petardos i serpentines. En 1892 es llançaren morterets per a rebre a Jaume I i els seus 40 cavallers en la Cavalcada Històrica del Conqueridor. Al segle XX una traca que recorria carrers del casc antic es disparava la nit del dia dels Músics. La traca de 1901 tenia 1500 metres, la de 1906 tenia 2000 metres i la de 1907 tenia 4000 metres. La denominació "traca japonesa" apareix als programes d'actes de 1921, 1923 i de 1948 a 1951. A partir dels anys 50 se l'anomena "fantàstica traca valenciana".

La novetat del Diumenge de Ressurrecció de 1956 és que es va programar una "gran traca" a la Plaça d'Espanya al acabar la Glòria Major. Les empreses pirotècniques valencianes havien introduït noves tecnologies i efectes que van derivar en les mascletaes actuals. Desde 1956 Alcoi té una mascletà el 23 d'abril al finalitzar la Missa a Sant Jordi. En 1965 desfila per primera volta la Glòria Infantil però no va ser fins a 1966 quan es va sumar altra mascletà en honor dels glorierets. També és tradicional que quan els festers ixen de les seus socials durant la Glòria també es disparen traques. S'utilitzen per a rebre als càrrecs importants de les filaes com capitans, alferes, Sargentos, Sergentets o gloriers. És notori que la pólvora forma part de Nostra Festa desde els seus orígens antics, tant per l'Alardo com pels meravellosos castells de focs i les solemnes mascletaes diürnes patrocinades per l'Ajuntament d'Alcoi.

I no ens podem oblidar del castell de focs més impactant que té Alcoi: El del 5 de gener durant la Cavalcada de Reis Mags. És en l'Adoració a la Sagrada Família quan es dispara desde l'Església de Santa Maria un grandiós castell de focs artificials que ompli de màgia la Plaça d'Espanya. Milers de persones contemplen com Melchor, Gaspar i Baltasar li ofereixen or, encens i mirra al Jesuset mentre sona la coneguda melodia coral de "Haleluya" de Haendel. El més recent és el de Ses Majestats en 2024, però cal dir que en 2023 va ser molt més original i per això el recordem a continuació.

TRILOGIA DELS REIS MAGS ALCOI 2024

En 3 dies diferents la ciutat ha viscut tota la màgia del Nadal Alcoyà, especialment centrant-se en l'Epifania dels Reis Mags. Quan encara estàvem en 2023 es van celebrar les tradicionals Pastoretes, en la que no falten les danses tradicionals, els carros i les cabretes. És un acte on els protagonistes són els xiquets i xiquetes i enguany s'ha fet de vesprada. Aquesta decisió de l'Ajuntament d'Alcoi va provocar queixes per l'horari i el fred, ja que és una desfilada que normalment es fa de matí. Però el regidor de tradicions va canviar la data per a que no coincidira amb les campanades de Cap d'any. Les Pastoretes es van celebrar el 30 de desembre a les 18:00 i van tindre bastant afluència de públic. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va encetar l'acte amb la interpretació de "L'entrà dels Reis" de Camilo Pérez Monllor. El folklore popular va contar amb la participació dels grups de danses alcoyans: Carrascal i Sant Jordi. Se li van oferir regals al Jesuset al pessebre de la Plaça d'Espanya on va acabar l'acte cantant les típiques nadaletes alcoyanes i en valencià.  

Per primera volta una dona ha sigut l'Emissària Reial, complit el seu paper amb elegància i una dicció perfecta pròpia d'una actriu dedicada al teatre. La veu del nou Tio Piam no va ser tan potent i el seu pregó va quedar un poc deslluït. A les 18:30 del dijous 4 de gener de 2024 arrancava desde el Partidor la comitiva amb pastoretes repartint romer. Els personatges del Tirisiti continuaven el seu compromís amb cares renovades. L'Agüelo, el Sereno, les beates i el bou amb el torero Clásico van ser qui més van interactuar amb el públic. El poble amb els seus instruments musicals quotidians li van posar música a les danses tradicionals. Al Bando Reial sempre s'escolten obres musicals com "Ja venen els Reis d'Orient per la Mariola", "Pastorets i Pastoretes" i "Crida i clam". Aquesta peça musical de Gregorio Casasempere anuncia desde 1993 l'arribada de la carrossa amb l'estrela. Pilar Almeria va ser l'Emissària Reial fent història en el centenari acte. Va llegir el text de Tono Belda que va tindre paraules per a "cuidar la terra amb estima i responsablement fer un món més sostenible". Al 2024 es complien 100 anys de la primera aparició de les burretes en l'acte del Bando Reial i van passar tan ràpid com sempre. Però tots els xiquets i xiquetes d'Alcoi van poder tirar les cartes a les bústies pel recorregut del carrer Sant Nicolau, la Plaça d'Espanya, el carrer Sant Llorenç i l'Avinguda País Valencià.

Al matí del 5 de gener tot estava preparat al Preventori per a rebre la visita de xiquets i xiquetes amb les seues famílies. El Campament Reial s'obria amb la gelor de les 8 del matí amb nombrós públic i cues per a pujar en autobús desde la Locomotora del tren Xitxarra. A la muntanya l'Associació Cultural Samarita havia muntat unes jaimes amb detalls de les estançes de Melchor Gaspar i Baltasar. Els xiquets i xiquetes buscaven els seus noms en els regals apilats i els patges saludaven a tot el món amb simpatia i amabilitat. També hi havia guardians, escrivans i animals com anecs, camells, burretes i cabres. Va cridar l'atenció la Guàrdia Romana amb soldats de la "Legio X Fretenis" de Judea que anaven en formació al so de tambors i cornetes. Els xurros i el xocolate calent solidari van fer més càlida la visita al Campament Reial amb finalitat benèfica.

Si va ploure al acabar el Bando Reial del 4 de gener, per a la Cavalcada d'Alcoi l'aigua va caure just abans de que arrancaren els Heraldos desde "El Camí". A les 18:00 els trompeters i timbalers egipcis anunciaven el pas de l'estrela amb una amazona a cavall. La Cavalcada de Reis Mags més antiga del món seguia amb les danses tradicionals i el poble de pastorets i pastoretes. Els antorxers precedien a la carrossa de l'Emissària Reial que el 5 de gener es dedica a llançar caramels i saludar més relaxadament. Més grups de danses amb castanyoles donaven pas als palmiters i la guàrdia del rei Melchor. Va crear certa confusió, però sent el primer rei mag va rebre la multitudinària rebuda dels xiquets i xiquetes. El rei Baltasar és el segon a Alcoi i va complir el seu paper sent el rei més estimat dels 3. No sabem si és perquè és el rei negre o per la seua vestimenta preciosa, però està clar que el "blackface" és innocent i sense cap connotació racista. Entenent el context es pot saber que els patges pugen per les escales per a entregar els regals sense ser reconeguts. El rei Gaspar va ser l'últim i va repartir moltes besades a la població fins a acabar al pont de Cervantes. L'Adoració a la Bandeja va ser el moment culminant de la 139 Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Ses Majestats van caminar fins al pessebre per a adorar a la Sagrada Família. Ni el castell de focs artificials ni el so de "Haleluya" de Haendel va fer plorar al Jesuset, acompanyat de la Mare de Déu i Sant Josep. Al final l'amor és la clau de la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi, amb una Cavalcada declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural.