Quin any fester estem patint! Ha resultat ser tot el que no esperàvem: Una Cavalcada dels Reis d'Orient amb itinerari reduït, molts assatjos a les filaes durant febrer i de colp un paró absolut. Ningú pensava que una malaltia apareguda a Xina causaria tants problemes a nivell mundial. A ningú se li passava pel cap que les Festes de Moros i Cristians trencarien la seua ratxa de 80 anys ininterromputs en 2020. Però quan tan sols faltaven 6 setmanes per a la Trilogia Festera Alcoyana, l'Associació de Sant Jordi va anunciar que s'ajornava Nostra Festa. La intenció era celebrar-les més avant, però vist com es desenvolupava la crisi sanitària, això ha sigut impossible. Entre llàgrimes Juan José Olcina, el president del Casal, mantenia la seua esperança en celebrar-les passat l'estiu. Però mai es va donar una data concreta i finalment és impossible celebrar les Festes de Sant Jordi. Les mesures de restricció social no tenen cabuda en un dia d'Entrades, sempre multitudinari en Alcoi. Tampoc es podria cantar l'Himne de Festes amb normalitat. I el Sant Jordiet mereix una Aparició desde les almenes amb molta gent recollint les seues fletxes de pau. Tota la màgia de la Trilogia Festera Alcoyana no serà possible per ara. L'Ajuntament d'Alcoi no vol avançar cap calendari perquè la realitat varia cada setmana i el Coronavirus ho ha canviat tot. Ha alterat la vida de milions de persones i també ha provocat la suspensió de tradicions centenàries arreu del món.
És temps per al consens, no per a la crítica fàcil. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ donem tot el suport a l'Associació de Sant Jordi davant la decisió presa. No ha sigut ni tard ni prompte, quan tocava i s'havien descartat altres opcions improbables. Sols queda esperar fins una nova data i que regne la cordura. La Junta Directiva del Casal i els primers trons van buscar alternatives a les dates tradicionals i es van preocupar pels afectats. Mereixen un reconeixement i no opinions malintencionades. Alguns els acusaven d'esperar massa, però la serietat de l'assumpte tenia que meditar-se amb calma i no precipitar-se. Carol Ortiz, com a nova regidora de Festes, també ha buscat el bé comú com ho fa tot l'Ajuntament d'Alcoi. Davant aquest estat d'alarma hi ha que caminar en la mateixa direcció, independentment de la ideologia política. Per respecte a la sanitat pública, hem d'estar a la mateixa altura que ho han estat ells durant els dies més durs, salvant les vides dels infectats per Coronavirus. Seguirem avant pels qui ens han deixat.
Les Festes de Moros i Cristians mereixen tot el recolzament institucional per part de la Generalitat Valenciana, com ho ha sigut en el cas de les Falles. És desagradable la situació econòmica en que ha deixat la crisi sanitària a tot el sector artesà de Nostra Festa. Per això hi ha que reivindicar unes ajudes per als afectats. I volem nombrar a tota la indústria festera: Homes i dones que es dediquen a cosir i a brodar trages en empreses com Festalcoi, El Drac, Al-Azraq, el Molinar, Roperia Ximo, Metal-Festa, Metall-Art, Cotamalla, La Reconquista, Roberto Pérez Treballs per a la Festa, La Batalla i Tallers el Conqueridor. També volem donar publicitat a grans dissenyadors que té Alcoi com Juan Climent, Santi Carbonell, Antonio Aracil, José Moiña, Jordi Sellés, César Vilaplana, Luis Sanus o Michel Abietar. També als negocis de carrosses que tant s'impliquen en les Entrades d'Alcoi. Per exemple Angel Martín, Germans Guerola, el Llombo, Carros de Foc, Creviart o Artefacte. I als sabaters i metal·listes. Per últim animem a la població a que s'apunten a acadèmies de ball on treballen magnífiques coreògrafes alcoyanes: Virginia Bolufer, Carmina Nadal, Ana Botella, Inma Cortés i altres.
Disfrutarem de les Festes de Moros i Cristians com ho hem fet sempre. Ni tan sols amb més ganes, ja que tots els anys la il·lusió és la mateixa i va renovant-se. Els alcoyans i alcoyanes sempre hem valorat Nostra Festa i aquesta pandèmia sols ha fet augmentar la passió. Ja es va veure en varies ocasions als balcons: En aquells cants de l'Himne de Festes durant el confinament, formant esquadres en quarentena i celebrant la Glòria i la Trilogia Festera Alcoyana sense xafar els carrers. Un detall que ha ocasionat multes en altres pobles per part d'una minoria d'incívics. L'aïllament evitarà que es cree altre col·lapse a la Uci i hi ha que fer la desescalada per fases amb cautela. La pólvora està guardada per a quan siga requerida. Ara hi ha altra batalla i és una emergència greu. Però ja s'ha iniciat el compte enrere fins unes noves Festes, encara que siguen inaudites.
Està sent un mal any, però tornarem a donar-li colorit, alegria i música al casc antic de la ciutat. I ho farem tots units, amb 28 filaes lluitant contra l'adversitat. Molts ànims per als festers i festeres d'Alcoi. Però en especial per als 5 càrrecs festers. Les filaes Cordoneros, Muntanyesos, Ligeros i Cruzados han vist com se'ls furtava un any tan important desprès d'esperar a que la Roda dels càrrecs passara. El Sant Jordiet xano no ha tingut que esperar 14 anys per al seu càrrec, però també hi ha que tindre empatia amb ell, tan sols és un xiquet de 8 anys que no pot entendre la magnitud del problema. Un abraçada enorme per a Fernando Rius Mestre i la seua família. Quan siga el moment estarem a les cadires i balcons per a aplaudir al capità cristià Alfonso Moreno, al capità moro Rafael Tortosa, a l'alférez cristià Ximo Brotons i a l'alférez moro Rafael Aracil. No ens oblidem dels Sargentos, Ambaixadors i Mossèn Torregrosa, com tampoc de les 7 esquadres de negres i components dels boatos. Tot passarà i lluireu els vostres trages envoltats del calor humà. Desitgem que també siga un any inoblidable per a Àngel Lluís Ferrando com a director de l'Himne de Festes i per a Jordi Sellés, qui ja tenia el Cartell de Festes a punt per a destapar-se.
Un virus no podrà amb segles de sentiment fester i germanor. Superarem aquest malson col·lectiu i seguirem defensant els valors de Nostra Festa. Recordeu que qui perd els origens perd la identitat. No hi ha dubte de que les futures Festes de Sant Jordi seran molt recordades i serà inevitable emocionar-se al tornar a escoltar pasdobles pels carrers. Quanta alegria quan tot Alcoi estiga ple de moros i cristians, aquells que el cafè fa germans, com va dir Ovidi Montllor. Per la nostra part, el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ seguirà a ple rendiment i continuarem en actiu informant de l'actualitat festera. També recordarem la història de les filaes alcoyanes i reviurem anècdotes festeres setmanalment. Hi ha molts projectes pendents i els agraïments ens donen força per a tirar endavant amb entusiasme.
VISCA ALCOI I VISCA SANT JORDI!
Analytics
domingo, 31 de mayo de 2020
domingo, 24 de mayo de 2020
HERÀLDIQUES CÀRRECS 2020
Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. Si els banderins van sorgir a partir dels anys 50 del segle XX, les heràldiques dels càrrecs es van fer populars a finals dels anys 90. Muntanyesos, Cordoneros, Cruzados i Ligeros tenien els càrrecs principals en aquest 2020 i per això les seues heràldiques destaquen sobre les altres. La filà Xanos també tenia la seua heràldica al acompanyar al Sant Jordiet. 3 esquadres de negres tenien la seua heràldica: La del 150 aniversari de la filà Navarros i les d'enmig de les filaes Maseros i Llana. Esperem que les Festes d'Alcoi es puguen celebrar el més aviat possible, quan s'haja superat la crisi sanitària del Coronavirus. Probablement les heràldiques de 2020 passen a ser també les de 2021, convertint-se en les primeres filaes en tindre el mateix càrrec durant dos anys seguits. Les pròximes Entrades faran història!
lunes, 18 de mayo de 2020
SUSPENSIÓ FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI
Definitivament les Festes de Sant Jordi s'han suspès sense remei. Feia setmanes que la decisió anava complicant-se i finalment s'han complit els pitjors auguris. El passat 14 de maig de 2020 el president del Casal i l'alcalde d'Alcoi convocaven una roda de premsa per a donar novetats. La tristesa era palpable, desprès de dies de gran tensió. Els mitjans de comunicació exercien pressió per a que Alcoi es pronunciara i els habitants cada volta estaven més nerviosos. La crispació general que viu Espanya ha tingut en Alcoi altre tema de debat: La celebració d'unes Festes d'Interès Turístic Internacional. Les pèrdues econòmiques es valoren en 25 milions d'euros i a més a més no es rebran ajudes de l'Agència Valenciana del Turisme 40000 euros destinades a l'organització. Es tornaran els diners de les cadires a qui reclame el reemborsament del ticket per a les Entrades de 2020.
Davant la falta de garanties sanitàries, la Junta Directiva i els primers trons han decidit no fixar noves dates per a la pròxima Trilogia Festera Alcoyana. No seran en octubre com s'havia especulat, i tampoc hi ha certesa de que es puguen celebrar en abril de 2021, en les dates tradicionals de 22, 23 i 24 d'abril. Es fixarà un nou calendari fester quan la seguretat estiga garantida i la decisió és del govern espanyol. Les autoritats sanitàries seran les que autoritzen que les tradicions de tot el país tornen a realitzar-se. Al llarg de la primavera s'ha anunciat amb resignació l'aplaçament fins a 2021 de grans Festes com les Falles de València, les Fogueres d'Alacant, la Magdalena de Castelló, els romans de Cartagena, la Patum de Berga, la Tomatina de Bunyol, San Fermín de Pamplona o qualsevol fira i verbena de Madrid. Fins hi tot grans events mundials com els Jocs Olímpics, Eurovisión i l'Eurocopa de futbol s'han cancel·lat pel perill de juntar a tanta gent. En el cas de les Festes de Moros i Cristians a les nostres comarques, tan sols queda Cocentaina per a pronunciar-se. Lamentablement Muro, Ibi, Ontinyent, Castalla, Onil, Biar, Agullent, Banyeres, Petrer, Benissa, Oliva, Villena, Elda, Altea, Crevillent, Novelda i l'Olleria han suspès les seues Festes Patronals. La llista de pobles afectats és molt més llarga i desanima. Les aglomeracions que es produeixen en moltes festes valencianes sols provocarien més infectats per Covid-19. Està en les nostres mans previndre més contagis, focus i repunts de la pandèmia. El coronavirus ja ens ha fet prou mal en tots els aspectes i hem d'anar tots a una, sense enfrontaments.
L'estimat Miki va deixar clar als periodistes que l'Associació de Sant Jordi no té potestat per a cancel·lar Nostra Festa. No es pot cancel·lar el que no està fixat en el calendari. També va tindre paraules per a les famílies que han perdut alguna persona per la malaltia, les verdaderes víctimes d'aquesta tragèdia. Tot el sector de la sanitat pública mereix un reconeixement per tota l'entrega durant mesos, i això no es paga tan sols amb aplaudiments desde balcons. Les filaes alcoyanes han demostrat la seua solidaritat amb donacions benèfiques, la més recent la de la filà Vascos per a Càrites i la Creu Roja. Els 5 càrrecs festers de 2020 hauran de tindre paciència per a lluir els seus boatos al carrer. Molts ànims per a les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros, Llana, Navarros i Xanos, com també per a la resta de festers i festeres que han passat l'abril confinats. Al menys alguns li van retre honors a Sant Jordi desde els balcons i cantant l'Himne de Festes. Perquè ningú té més moral que Alcoi!
La notícia sobre les Festes d'Alcoi també inclou que no es celebrarà la Fira Modernista de setembre, el Mig Any a octubre, ni la visita al Sanatori de Fontilles. No obstant, si es publicarà la Revista de Festes, ja que estava impresa i preparada per a posar-se en venta al mes de març. Per a no perdre la subvenció de la Diputació d'Alacant, Juan José Olcina va anunciar que la Revista de Festes es presentarà el dia 28 de maig. Compromís ha demanat accions econòmiques per a salvar la situació dels artesans de Nostra Festa. Tal i com ha passat amb els artistes fallers i pirotècnics, els creadors de les posades en escena de les Entrades també necessiten ajudes. Sinó hauran de tancar i serà més difícil tornar a fer unes grandioses Entrades a Alcoi. Les conseqüències de la suspensió de les Festes d'Alcoi són terribles per a bars, hotels, empreses de confecció, carrossers, modistes, coreògrafes, dissenyadors, sabaters, metal·listes, músics. La seua faena estava quasi finalitzada en març, quan es va anunciar que les Entrades no serien el 25 d'abril de 2020 per l'estat d'alarma. Molts ànims per a tots els professionals que viuen de les Festes d'Alcoi. Ho estan passant mal perquè han perdut tota una temporada de negoci en pobles, al estar aplaçades totes les Entrades en les que anaven a alquilar trages. Toni Francés, com a alcalde de la ciutat, va dir que estudiarà ajudes per a la indústria festera. Per al regidor de Compromís, la solució s'ha de contemplar a escala autonòmica i que Alcoi com a referent ha de liderar la recuperació en l'àmbit fester, però sempre de forma conjunta amb la resta de municipis que celebren Festes de Moros i Cristians.
Aquesta crisi sense precedents ens ha de fer més forts. Les Festes d'Alcoi no són qualsevol cosa i hem de seguir pensant en elles, en com mantenir-les i superar aquesta situació penosa. Esperem que els treballadors que es dediquen al món fester es posen en marxa prompte i li retornen el seu esplendor a les Festes de Moros i Cristians. Hem de tindre esperança en el futur, ara que l'Hospital Verge dels Lliris no té cap pacient malalt de Covid-19. Però hi ha que actuar amb prudència i practicant el distanciament social fins que ens diguen els experts. Hi ha que ser responsables per a evitar altra onada que faja rebrotar el coronavirus. Bona senyal serà si al gener de 2021 Alcoi viu una Cavalcada de Reis Mags normal. Les circumstàncies són adverses i la desescalada crea inquietuds, però com va dir Lluís Llach a la seua coneguda cançó "Que tinguem sort": Malgrat la boira, cal caminar.
martes, 12 de mayo de 2020
LA LEGIONEL·LA EN ALCOI
Una perillosa bactèria es va instal·lar a Alcoi fa 20 anys. La legionel·la era una malaltia poc coneguda a la ciutat, però en uns mesos es va convertir en tema de conversació de tots els valencians. La bactèria es pot trobar en aigües estancades a alta temperatura. Al infectar a humans tenia com a símptomes fatiga, dificultat per a respirar i dolor muscular. El contagi es podia produir per sistemes d'aigua de grans edificis: Hotels, hospitals, aspersors, fonts públiques i aire acondicionat. El germen ataca els pulmons i es comprimeix la cavitat toràcica. El clima, la ubicació entre muntanyes i l'alta activitat industrial van ser causants de que en Alcoi es tardara tant en eradicar els bots de legionel·la. La bactèria es contagia en l'ambient, no entre humans. La ineficàcia en el diagnòstic del problema va allargar els brots durant molts anys, sumat a una mala gestió per part del PP a la Generalitat Valenciana.
Les mirades de preocupació es van centrar en Alcoi, on més casos hi havia a l'any 2000. Els metges van disparar les alarmes a finals de 1999, quan van veure creixents problemes de neumonia relacionats amb legionelosi. El primer brot va ser de 36 persones i va estar marcat per la opacitat informativa. El segon brot en abril de l'any 2000 va quedar amb 11 contagis i va provocar que Alcoi acaparar titulars als mitjans de comunicació de tota Espanya. El tercer brot de legionel·la va ser el més virulent. Al produir-se en setembre, es va constatar que havia fallat el sistema de control, basat en torres de refrigeració durant l'estiu. El govern local del PP va buscar l'origen dels contagis. L'augment de casos va obligar a que especialistes investigaren el focus de la legionel·la. La histèria col·lectiva de la societat va fer que es canviaren els difusors de les dutxes i aixetes i que es multiplicara el consum d'aigua embotellada. La Conselleria de Sanitat va ordenar la clausura de totes les torres de refrigeració d'Alcoi. En desembre de l'any 2000 es va produir la primera víctima mortal i el brot tenia ja 95 afectats. Al llarg de l'any 142 persones havien contraït l'afecció. Els protocols de prevenció van ser un fracàs. Ni les inspeccions ni els anàlisis del conseller popular Serafí Castellano van servir per a avançar, però al llarg de 2001 ja es va anar controlant la situació, amb una vigilància exhaustiva. Els empresaris van seguir les mesures de desinfecció per a que les fàbriques no foren un focus de contagis.
Els afectats per la legionel·la es van organitzar en una associació comarcal per a demanar atenció sanitària per a la recuperació. Les lesions provocades i la falta de suport administratiu per a enfrontar-se a les seqüeles va fer que els malalts prengueren una decisió: Posar una denuncia als jutjats per delicte contra el medi ambient. Al 2002 es van declarar 3 brots més de legionel·la i la Conselleria de Sanitat va sospitar que la bactèria s'havia fet immune als productes de desinfecció. La normativa per als aparells de risc es va endurir i van començar les sancions. Al mes de novembre van reaparèixer 2 brots nous, tant a Cocentaina com a Alcoi, però no es va voler fer públic les empreses responsables dels brots. La desconfiança dels alcoyans va provocar el cessament de Joan Lloret com a gerent de l'Àrea de Salut i es va nombrar a Carlos Aracil com a nou director de l'Hospital Verge dels Lliris. Carlos Aracil era un home amb molta projecció social. Estava vinculat al PP i posteriorment va ser alférez moro de la filà Llana i president de l'Associació de Sant Jordi. Quan es complien 30 anys de l'Hospital Verge dels Lliris, inaugurat en 1972, es van iniciar les obres d'ampliació. Al 2003 els 8 brots de legionel·la ja sumaven 293 afectats i 6 morts a la comarca. Es van disparar les multes als propietaris de instal·lacions de refrigeració i el tema de la legionel·la van centrar molts debats de les eleccions locals de 2003. Jordi Sedano es convertia en l'alcalde d'Alcoi, substituint al també popular Miguel Peralta. Un problema en el sistema de cloració va ser l'inici del dècim brot de legionel·la a Alcoi, detectat en novembre de 2003 per 4 persones amb neumonia.
La societat alcoyana ja estava molt sensibilitzada amb el tema i ho notava en el nivell de cloro de l'aigua potable. Entre el 2005 i el 2006 no va haver casos de legionel·la alcoyana i es va declarar la normalitat epidemiològica, però es va seguir efectuant inspeccions als anys següents. La clausura definitiva de fonts i surtidors als parcs es va fer efectiu en 2007. L'impacte més gran va ser el tancament de les cascades a l'escultura de Sant Jordi de La Rosaleda. Hi havia 16 brots de legionel·la compatibilitzats en 2010, quan es va trobar un dels causants del problema: Una màquina d'asfaltar i això va tindre com a conseqüència que es pararen moltes obres a la ciutat. Alcoi ja tenia 12 víctimes per legionelosis, encara que els pacients presentaven patologies prèvies. Els servicis per a llavar cotxes també van ser focus d'infecció, però la gent va anar perdent interès i l'associació d'afectats havia preferit oblidar.
La falta d'estudis sobre la bactèria i la seua persistència a la ciutat va provocar el brot número 18 en 2012. La intensitat va anar disminuint al llarg dels anys, encara que va haver 11 casos aïllats en novembre de 2014, però van ser lleus. Alcoi seguia sent zona de risc, ja que la legionel·la no es pot destruir, sols controlar. Les modificacions en la normativa de prevenció de legionel·la van permetre obrir fonts en 2016. Per fi es podien posar en funcionament de nou, sent les primeres les de la Glorieta i el parc del Sindicat. Va haver problemes per a posar en marxa de nou algunes fonts ornamentals, ja que portaven molts anys desactivades. En maig de 2018 es van encendre els xorros d'aigua de la Bandeja, estrenats quan Santiago Calatrava va construir la Llotja de Sant Jordi en 1995. Els surtidors de l'amfiteatre d'Amando Blanquer van tornar a brollar de nou en el recent 2019. Va ser el punt final de l'epidèmia de legionel·la a Alcoi. Fins así el resum de la legionel·la, un problema sanitari que va patir Alcoi i que ara repassem en temps de Coronavirus. L'objectiu és llançar un missatge esperançador i de confiança en un futur millor.
Les mirades de preocupació es van centrar en Alcoi, on més casos hi havia a l'any 2000. Els metges van disparar les alarmes a finals de 1999, quan van veure creixents problemes de neumonia relacionats amb legionelosi. El primer brot va ser de 36 persones i va estar marcat per la opacitat informativa. El segon brot en abril de l'any 2000 va quedar amb 11 contagis i va provocar que Alcoi acaparar titulars als mitjans de comunicació de tota Espanya. El tercer brot de legionel·la va ser el més virulent. Al produir-se en setembre, es va constatar que havia fallat el sistema de control, basat en torres de refrigeració durant l'estiu. El govern local del PP va buscar l'origen dels contagis. L'augment de casos va obligar a que especialistes investigaren el focus de la legionel·la. La histèria col·lectiva de la societat va fer que es canviaren els difusors de les dutxes i aixetes i que es multiplicara el consum d'aigua embotellada. La Conselleria de Sanitat va ordenar la clausura de totes les torres de refrigeració d'Alcoi. En desembre de l'any 2000 es va produir la primera víctima mortal i el brot tenia ja 95 afectats. Al llarg de l'any 142 persones havien contraït l'afecció. Els protocols de prevenció van ser un fracàs. Ni les inspeccions ni els anàlisis del conseller popular Serafí Castellano van servir per a avançar, però al llarg de 2001 ja es va anar controlant la situació, amb una vigilància exhaustiva. Els empresaris van seguir les mesures de desinfecció per a que les fàbriques no foren un focus de contagis.
Els afectats per la legionel·la es van organitzar en una associació comarcal per a demanar atenció sanitària per a la recuperació. Les lesions provocades i la falta de suport administratiu per a enfrontar-se a les seqüeles va fer que els malalts prengueren una decisió: Posar una denuncia als jutjats per delicte contra el medi ambient. Al 2002 es van declarar 3 brots més de legionel·la i la Conselleria de Sanitat va sospitar que la bactèria s'havia fet immune als productes de desinfecció. La normativa per als aparells de risc es va endurir i van començar les sancions. Al mes de novembre van reaparèixer 2 brots nous, tant a Cocentaina com a Alcoi, però no es va voler fer públic les empreses responsables dels brots. La desconfiança dels alcoyans va provocar el cessament de Joan Lloret com a gerent de l'Àrea de Salut i es va nombrar a Carlos Aracil com a nou director de l'Hospital Verge dels Lliris. Carlos Aracil era un home amb molta projecció social. Estava vinculat al PP i posteriorment va ser alférez moro de la filà Llana i president de l'Associació de Sant Jordi. Quan es complien 30 anys de l'Hospital Verge dels Lliris, inaugurat en 1972, es van iniciar les obres d'ampliació. Al 2003 els 8 brots de legionel·la ja sumaven 293 afectats i 6 morts a la comarca. Es van disparar les multes als propietaris de instal·lacions de refrigeració i el tema de la legionel·la van centrar molts debats de les eleccions locals de 2003. Jordi Sedano es convertia en l'alcalde d'Alcoi, substituint al també popular Miguel Peralta. Un problema en el sistema de cloració va ser l'inici del dècim brot de legionel·la a Alcoi, detectat en novembre de 2003 per 4 persones amb neumonia.
La societat alcoyana ja estava molt sensibilitzada amb el tema i ho notava en el nivell de cloro de l'aigua potable. Entre el 2005 i el 2006 no va haver casos de legionel·la alcoyana i es va declarar la normalitat epidemiològica, però es va seguir efectuant inspeccions als anys següents. La clausura definitiva de fonts i surtidors als parcs es va fer efectiu en 2007. L'impacte més gran va ser el tancament de les cascades a l'escultura de Sant Jordi de La Rosaleda. Hi havia 16 brots de legionel·la compatibilitzats en 2010, quan es va trobar un dels causants del problema: Una màquina d'asfaltar i això va tindre com a conseqüència que es pararen moltes obres a la ciutat. Alcoi ja tenia 12 víctimes per legionelosis, encara que els pacients presentaven patologies prèvies. Els servicis per a llavar cotxes també van ser focus d'infecció, però la gent va anar perdent interès i l'associació d'afectats havia preferit oblidar.
La falta d'estudis sobre la bactèria i la seua persistència a la ciutat va provocar el brot número 18 en 2012. La intensitat va anar disminuint al llarg dels anys, encara que va haver 11 casos aïllats en novembre de 2014, però van ser lleus. Alcoi seguia sent zona de risc, ja que la legionel·la no es pot destruir, sols controlar. Les modificacions en la normativa de prevenció de legionel·la van permetre obrir fonts en 2016. Per fi es podien posar en funcionament de nou, sent les primeres les de la Glorieta i el parc del Sindicat. Va haver problemes per a posar en marxa de nou algunes fonts ornamentals, ja que portaven molts anys desactivades. En maig de 2018 es van encendre els xorros d'aigua de la Bandeja, estrenats quan Santiago Calatrava va construir la Llotja de Sant Jordi en 1995. Els surtidors de l'amfiteatre d'Amando Blanquer van tornar a brollar de nou en el recent 2019. Va ser el punt final de l'epidèmia de legionel·la a Alcoi. Fins así el resum de la legionel·la, un problema sanitari que va patir Alcoi i que ara repassem en temps de Coronavirus. L'objectiu és llançar un missatge esperançador i de confiança en un futur millor.
miércoles, 6 de mayo de 2020
DISPARO AL DIA DELS TRONS D'ALCOI
L'Alardo és un dels actes més importants de les Festes de Moros i Cristians, i especialment de l'últim dia de la Trilogia Festera Alcoyana. És el dia de la batalla, el que commemora la victòria de les tropes de Jaume I contra els atacants d'Al-Azraq. Està datat que en 1570 ja es feia l'Alardo en Alcoi. Els trabucs són els protagonistes d'aquest antic acte que forma part de la representació teatral del dia els Trons. Desprès de l'estafeta i les Ambaixades, els festers es preparen per a la lluita entre els dos bàndol. Són 14 filaes cristianes contra 14 filaes mores, encara que el final ja està escrit. Es recrea allò que va passar en 1276, amb l'ajuda miraculosa del "Walí Walí". L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i Jaume I tan sols va enviar 40 cavallers a defendre la vil·la. Finalment els 40 cavallers van ser derrotats en una emboscada a el paratge de la Canal, però els sarraïns no van conquistar Alcoi perquè Al-Azraq havia mort durant la Tercera Revolta. Els alcoyans i alcoyanes rememoren aixó la seua història, allò que va passar en estes terres valencianes fa 744 anys.
La pólvora i el fum omplin els carrers d'Alcoi i els dispars dels trabucs creen un soroll i olor increïble. Cada fester dispara 2 kilos de pólvora durant l'Alardo de matí i el de la vesprada. Una quantitat insuficient per al llarg recorregut pel centre de la ciutat. Els càrrecs festers tenen el seu protagonisme durant el dia, ja que lluiten amb espases cos a cos i brinden amb xampany a l'Encaro. També participa el Mossèn Torregrosa, religiós que va animar als alcoyans a defendre el seu territori. Qui porta el trabuc més gran i dirigeix els dispars dels trabucs és el Cop. Les armes de foc són un dels anacronismes de Nostra Festa, ja que no existien a l'Edat Mitjana. Per a disparar hi ha que traure's el permís d'armes d'avantcàrrega. En 1963 es va dividir en dos el trajecte de l'Alardo. Pel matí els cristians retrocedeixen per uns carrers mentre que els moros avancen i per la vesprada ocurreix al contrari.
El trage de les filaes té algunes variacions durant el dia dels Trons, per raons de seguretat i neteja. El canvi més visible és la cantimplora i el peto, que tapa gran part del disseny oficial. A les últimes dècades, la majoria de les 28 filaes han anat fent homogeni l'ús de petos per al dispar. A continuació es poden veure tots els petos que es llueixen a l'Alardo, i que són distints als que gasten algunes filaes mores a l'esquadra de blancs de les Entrades. I aprofitem per a recordar els fets del 5 de maig de 1276, al mateix temps que recuperem imatges de l'Alardo de 2019. L'acte del dispar es va celebrar el 6 de maig, fa un any exacte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
El temps en Alcoi.
El Tiempo en Alcoy, Alcoi