Normalment el punt de partida de les Festes de Sant Jordi és el descobriment del Cartell de Festes però, com enguany la Glòria ha sigut en març aquest elegant acte s'ha convertit en el primer de la edició 2016, anunciant que Alcoi va a vestir-se de festa en poques setmanes. Oficialment era la interpretació de l'Himne de Festes a les 10 del matí la que encetava la jornada festiva. Darrere dels heraldos i de la banda de música "Unió Musical d'Alcoi" arribava el torn del bàndol moro.
Ahir 27 de març el Sargento Moro Daniel Méndez va conduir a les 28 filaes mores per segona volta, després de la seua estrena en el càrrec l'any passat. Tot el públic de la Plaça d'Espanya va aplaudir l'alegre arrancà de Daniel Méndez. Poques novetats en els gloriers moros que van arrancar amb el pasdoble "El desitjat", molt típic en la Glòria d'Alcoi i que en aquesta ocasió van tocar els músics de la "Societat Musical Nova d'Alcoi".
L'altra part del pròleg fester va ser l'arrancà del bàndol cristià. Per últim any Mateo Martín dirigia la Glòria Major amb la llança. El Sargento Cristià va escollir per a la seua despedida el pasdoble "Krouger", associat a la banda "Corporació Musical Primitiva" i també a les esquadres femenines. Mateo Martín es va mostrar molt efusiu durant tot el trajecte, conscient de que finalitzaven els seus 4 anys com a Sargento Cristià. A l'Avinguda País Valencià va protagonitzar una emotiva arrancà, després d'haver baixat fins el Casal on estaven reunits els directius de l'Associació de Sant Jordi. Els manons de la festa van regalar un puro a cada glorier.
Amb un cel més encapotat que al principi del dia, la Glòria Major va arrancar en l'última part del recorregut: El Partidor. Aquest any l'únic problema van ser els altercats amb els fotògrafs. La policia local no va tractar massa bé als professionals de la imatge quan estaven fent el seu treball. També algun sector del públic va increpar als fotògrafs i càmeres que es posaven davant de l'esquadra i no deixaven veure el pas dels gloriers. Tots els participants de la Glòria es van poder lluir en el tros més estimat per tots els festers: El carrer Sant Nicolau.
Els càrrecs festers van felicitar als gloriers i curiosa va ser la imatge de l'alférez moro de la filà Xanos. Fidel Mestre va en cadires de rodes perquè s'està recuperant d'una lesió al peu. Li enviem molts ànims per a que estiga perfecte per a l'Entrada Mora. La Glòria Major es va acabar a la Bandeja a les 2 del migdia aproximadament. El Sant Jordiet Juan Anduix va encendre una trepidant mascletà.
La pròxima parada abans de la Trilogia del 22, 23 i 24 d'abril tindrà cita el dia 1 d'abril a la vesprada-nit. La presentació de la Revista de Festes i el descobriment del Cartell 2016 pregonaran l'arribada de Nostra Festa. Les expectatives estan molt altes en referència al Cartell dels Germans Piñero i desitgem que aquest any no es filtre per internet abans de que estiga penjat a la façana de l'Ajuntament. Vídeo de la Glòria Major 2016 de "Radio Alcoy".
Amb motiu de la Setmana Santa tots els pobles d'Espanya organitzen processons durant aquesta setmana de passió. Els dies més religiosos de l'any tenen una música pròpia que acompanya a les cofradies durant l'estació de penitència. Les marxes de processons estan pensades per a portar els passos i escenes de la vida de Jesucrist, a un ritme lent i ple de seriositat, ja que tot ha de ser molt ceremonial i respectuós. En Setmana Santa es commemora la mort i resurrecció de Jesús de Nazaret, sent les processóns d'Andalucia les més famoses del mon. Compositors com José Vélez, Emilio Cebrián o Óscar Navarro han demostrat la seua fe en el cristianisme creant música adequada per als devots catòlics que ixen en les pausades processons amb el ciri a la ma. A Alcoi no es canten saetes i les marxes processionals més tocades per les Bandes de Música són: "Jerusalem", "Hosanna in Excelsis", "Mater Mea" i "Nuestro padre Jesús" ja que tenen una melodia molt mediterrània.
Hui és Divendres Sant i els valencians també tenim una cita en les Processons de Setmana Santa. A Alcoi es fa la "Procesión del Santo Entierro" però la gran característica de la Setmana Santa Alcoyana no arriba fins el Diumenge de Resurrecció. Quan ix el sol es celebra la Processó dels Xiulitets en que la Mare de Déu i el seu Fill es reencontren després d'una ràpida carrera pel carrer Sant Nicolau. Aixina comença la Pasqua en Alcoi i serveix de precedent per a la Glòria, el primer acte de les Festes de Moros i Cristians. La Glòria 2016 es celebrarà el dia 27 de març esperant que pose en harmonia i pau el mon fester. Els últims dies l'Associació de Sant Jordi s'han envoltat una vegada més de polèmica perquè l'Assemblea no va aprovar el disseny femení de la filà Vascos. Les festeres que anaven a desfilar en esquadra a l'Entrada ja tenien confeccionat el seu trage de dona i en votació secreta 14 homes van anar en contra del nou trage. El trage, prou semblant al masculí, pretén adaptar-se als nous temps perquè el disseny femení que s'ha utilitzat fins ara és perillós per al dispar i estèticament no és propici per a fer esquadra. El trage de dama vasca té una falda massa llarga i no respecta els colors de la filà com són el blanc i lila. Donem el nostre suport a la filà Vascos i les seues festeres de ple dret i critiquem la forma en la que el president de l'Associació de Sant Jordi està gestionant el problema del trage femení. Carlos Aracil no ha de permetre votacions secretes que obstaculitzen l'avanç de Nostra Festa. És una vergonya que una minoria conservadora frene una evolució necessària dins de les filaes i més en el cas del disseny femení de la filà Vascos que contava amb l'aprovació de l'assessor artístic, Ignacio Trelis i de la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi. La societat alcoyana no es pot permetre més acusacions de masclisme després del bon resultat que van tindre les esquadres femenines de les filaes Marrakesch i Realistes. Esperem que en la pròxima reunió al Casal es solucione el tema de la filà Vascos per a beneficiar la igualtat de gènere en les Festes de Sant Jordi i el pròxim 22 d'abril el públic puga aplaudir a la primera esquadra femenina cristiana amb un trage que represente al 100% la filà Vascos.
Aquest any dos actes oficials de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi estan d'aniversari. El dia 23 d'abril de 2016 viurem la celebració dels 25 anys de la Diana Vespertina del Cavallet mentre que el dia 24 d'abril l'acte del Contrabando complirà 100 anys.
En referència a la Diana Vespertina del Cavallet és un acte desenfadat en el que els festers de les filaes Realistes i Berberiscos desenvolupen divertides evolucions sobre cavallets de cartó.
A principis del segle XX hi havien algunes filaes que no pertanyien a cap bàndol. Eren les filaes de cavalleria que es caracteritzaven pe obrir les desfilades sobre cavallets trotant pels carrers. Poc a poc les filaes de cavalleria van anar desapareixent i per a evitar l'extinció de les filaes Realistes i Berberiscos, aquestes dos es van unir al bàndol moro. La resta de filaes de cavalleria van deixar de eixir a Festes i Realistes i Berberiscos van abandonar els seus clàssics cavallets de cartó per a desfilar com a filaes normals a l'Entrada Mora.
Però l'any 1992 la filà Realistes va decidir recuperar l'acte de la Diana Vespertina del Cavallet i el públic va aplaudir la decisió. Al ser la primera cavalleria la iniciativa va sorgir d'aquesta filà que sempre està a l'avantguarda de Nostra Festa. El rotund èxit es va veure quan la filà Realistes va baixar pels carrers d'Alcoi amb molta alegria i els més majors recordaven aquells cavallets de cartó que havien estat en l'oblit durant dècades. Així les antigues filaes de cavalleria tornaven a tindre la seua desfilada especial el dia de Sant Jordi.
La filà Berberiscos es va afegir a l'acte uns anys després. La filà Berberiscos va ser la filà de segona cavalleria fins l'any 1926 quan van passar de ser Cavalleria de Bequetes a filà Berberiscos. En la Diana del Cavallet de l'any 1995 els populars bequeteros estrenaven els seus cavallets de cartó entre l'aprovació general dels espectadors. I les dos filaes han continuat preparant l'acte fins l'actualitat en perfecta harmonia.
Cada filà té un cavallet que s'adapta als colors i característiques del trage oficial de la filà. Els cavallets de la filà Berberiscos són marrons amb llargues faldes grogues. En el cas de la filà Realistes ells tenen uns cavallets negres amb faldes més curtes i de color verd.
Les peçes musicals que acompanyen a les dos filaes estan composades expressament per a l'acte. Són els pasdobles més adequats per al to desenfadat i graciós de l'acte. És música de ritme accelerat que permet les evolucions i girs que fan els festers sobre els cavallets. La filà Realistes desfila amb el pasdoble "L'Aranya" tocat per la banda Unió Musical d'Albaida. Darrere desfila la filà Berberiscos amb el pasdoble "El petit Souet" de Evaristo Pérez Monllor.
Visualment els cavallets fan un bonic efecte gràcies a les formes geomètriques que els festers preparen exclusivament per a aquest acte. Tots els festers desfilen amb una espasa a la ma i van dirigits pel cabo, l'únic component de l'esquadra que no porta cavallet.
L'acte comença a les 6 de la vesprada a la Font Redona i baixa pel carrer Sant Nicolau fins rodejar la Plaça d'Espanya. Les dos filaes acaben el recorregut a la porta de l'Ajuntament, on es col·loca el Cartell de Festes. Aquest 2016 la Diana Vespertina del Cavallet serà una gran efemèride entre els Realistes i Berberiscos perquè el dia 23 d'abril s'està preparant una Diana del Cavallet especial per a celebrar els 25 anys.
També dos filaes cristianes estan d'enhorabona. Andaluces i Maseros porten 100 anys protagonitzant junts l'acte del Contrabando. Aquest és un acte molt antic que es celebra tradicionalment a les 8 del matí del 24 d'abril. El teatral diàleg entre el masero i el contrabandista es desenvolupa a la Plaça d'Espanya. Els Maseros estan damunt del Castell i els Andaluces sobre cavalls. Les posicions són com a les Ambaixades, els actors principals sobre les almenes del Castell. La temàtica de l'acte explica com la filà Maseros domina Alcoi i els Contrabandistes li demanen poder comerciar a canvi de ajuda en l'amenaça mahometana. Després de una forta discussió acaben cedint i les dos filaes s'alien per a combatre a l'exèrcit musulmà unint esforços.
En 1916 la filà Maseros va fer el parlament per primera vegada però anteriorment eren altres filaes les que discutien amb els Contrabandistes. Durant el segle XIX van ser les filaes Somatenes, Estudiants i Navarros les encarregades de l'humor desde dalt del Castell de Festes. Al desaparèixer la filà Estudiants van ser els Maseros els substituts i així evitar el final de la història del Contrabando. La filà Andaluces recita el text en castellà mentre que la filà Maseros contesta en valencià però gran part del Contrabando és improvisat i toca temes d'actualitat d'una forma crítica. El sentit de l'humor és una de les característiques que fan del Contrabando un acte únic i diferent, dins de la serietat de la majoria d'actes de les Festes de Sant Jordi. Les frases gracioses i les bromes fan riure al públic que disfruta de les intervencions de Maseros i Andaluces en un acte anacrònic però entretingut.
Aquest acte sempre s'ha celebrat pel matí però per a donar-li més notorietat en l'any del Centenari les dos filaes han decidit traslladar l'acte al migdia del 24 d'abril. Ja no es farà el Contrabando abans de l'Alardo, sinó que es celebrarà abans de l'hora de dinar per a que puga assistir més gent, ja que a les hores matineres a les que es feia fins l'any passat era impossible omplir la Plaça d'Espanya d'espectadors. Altre canvi important serà que abans del diàleg al Castell hi haurà un encontre al Cantó Pinyó entre les dos filaes: Els Andaluces apareixeran sobre cavalls pel carrer Sant Llorenç i els Maseros pel carrer Sant Nicolau muntats en carros rurals. La filà Muntanyesos s'incorpora a l'acte i representaran al poble alcoyà. Tots els components realçaran l'acte del Contrabando que mereix guanyar prestigi, sobretot en un any tan important com el del Centenari.
València és la capital de les Falles però no és l'únic lloc on celebren mascletaes. La pólvora és una tradició distintiva dels valencians i la ciutat d'Alcoi també demostra passió pel foc. Però d'una forma diferent i sempre relacionada amb les Festes de Moros i Cristians. Mentre que en les Falles la mascletà cobra un paper principal a Alcoi els pirotècnics tenen un paper molt secundari. Les mascletaes alcoyanes estan reservades per a dies especials: El migdia del dia la Glòria, el migdia de la Glòria Infantil i el migdia del 23 d'abril, dia del patró. La pólvora es gasta més el dia de l'Alardo però als alcoyans també els agrada escoltar mascletaes i en tenim 3 diurnes a l'any. La fallera major no diu "Senyor pirotècnic pot començar la mascletà", así són els 4 càrrecs festers els qui encenen la metxa i comença el dispar que acaba omplint la Plaça Espanya de fum. Tan sols el barri del Partidor munta una Falla per Sant Josep però els alcoyans tindrem el luxe de tindre una mascletà en març ja que aquest any el diumenge de resurrecció cau el 27 de març. Fins el dia de la Glòria ens quedem esperant les mascletaes veient com altres pobles celebren les Falles. Als següents vídeos es poden veure les millors mascletaes dels últims anys disparades a Alcoi per les Festes de Sant Jordi.
Les novetats de Nostra Festa han suscitat polèmica perquè les filaes Vascos, Marrakesch i Realistes han anunciat que tindran noves esquadres femenines. Per part dels Vascos serà la primera esquadra femenina de tot el bàndol cristià i la primera filà que en la història tinga una esquadra de dones en les Entrades. L'any passat la filà Marrakesch ja va marcar un hito ja que les seues membres de ple dret van ser les primeres en arrancar una Diana. I també 2015 va ser important per a les dones de la filà Realistes que van desfilar en la Diana amb el seu tradicional trage femení. Aquest 2016 la filà Marrakesch tindrà esquadra femenina a l'Entrada Mora, mentre que l'esquadra femenina de la filà Realistes continuarà desfilant en la Diana. L'avanç cap a la igualtat en les Festes d'Alcoi és imparable i ha irromput amb força després de molts anys de debat. Enhorabona a les 3 filaes per normalitzar una situació que en pocs anys ja serà habitual.
El cicle d'Entraetes 2016 d'Alcoi comença el proper 27 de març amb l'Entraeta del Berenar. Però després del dia de la Glòria ja no tornen a haver desfilades fins el dijous 31 de març. Com passa sempre el carrer Sant Nicolau estarà més abarrotat d'esquadres que l'Avinguda País Valencià. El carrer Sant Llorenç sols tindrà bandes de música i festers els caps de setmana com es pot observar a l'Horari Entraetes 2016 oficial de l'Associació de Sant Jordi:
Hi ha que remarcar que el dia 18 d'abril está reservat per a l'Ajuntament i poden desfilar totes aquelles persones a les que els faja il·lusió. Les Entraetes més esperades pels alcoyans són les de esquadres de negres. Aquest any hi hauran 7 perquè la filà Verds amb l'esquadra commemorativa del 150 aniversari es suma a les filaes de càrrec 2016: Mozàrabes, Aragonesos, Almogàvars, Miqueros, Marrakesch i Xanos.
L'Horari d'Entraetes pot sofrir modificacions al llarg del mes d'abril i les filaes encara es poden apuntar perquè hi han moltes nits lliures. Fonèvol no ha programat cap entraeta reivindicativa per a la incorporació de la dona en la festa. L'any passat si ho van fer i tenen un objectiu quasi complit perquè és molt probable que la Glòria de 2017 siga mixta i que en els pròxims anys tornen a haver esquadres femenines en Diana o Entrada segons dicte la Roda de cada filà. Fonèvol ha deixat enrere els enfrontaments polèmics per a manifestar-se a favor de la igualtat d'una forma més festiva i conciliadora com es va poder comprovar a les Entraetes de 2015.
I encara que no estem en abril, la decoració urbana d'Alcoi va convertint-se i l'enramada ja està posada per tots els carrers del casc històric de la ciutat. I amb l'inici del muntatge del Castell de Festes han arribat les borrasques i fins hi tot la neu a la Font Roja. Mai falla, el Castell de Festes s'ha de banyar tots els anys. Amb el muntatge de l'enramada finalitzat sols queda esperar a que s'encenguen les llums el dia 1 d'abril amb el descobriment del Cartell dels germans Piñero. Fins eixe dia podem recordar el projecte d'enramada de Luis Solbes que finalment no es va realitzar mai. Els plànols pertanyen a l'any 1965 però l'encàrrec no va tindre el suport suficient.
Els cabos batidors són els genets experts que van sobre cavall lluint el trage de l'esquadra que va darrere. Galopen i fan piruetes sobre l'animal d'una forma impressionant. I el seu objectiu és anticipar el trage de l'esquadra de negres i va obrint el pas entre aplaudiments del públic. L'equitació té un gran treball darrere que no es veu ja que són un complement del conjunt de l'esquadra de negres però són molt importants en les Entrades d'Alcoi. Per això hi ha molta afició a l'equitació en Alcoi i ho demostren escoles amb cavalls i camells de gran qualitat com la Quadra Peluca o la Quadra Rovira. L'homenatge de hui va per a grans cabos batidors que anònimament li donen esplendor i espectacularitat a les Festes de Moros i Cristians.
El pròxim diumenge 6 de març de 2016 està programada una nova edició de la "Exhibició de Cabos Batidors" a les 11:00 del matí en un espai exterior i natural preparat per Peluca per a que genets demostren les seues aptituds davant el públic mentre fan botar al cavall al so de les marxes mores i cristianes.
Les següents fotografies mostren grans moments de Cabos Batidors pels carrers d'Alcoi:
Als anys 70 els Cabos Batidors ja tenien un gran prestigi en les Entrades. Els exercicis de doma més comuns són el pas espanyol, les cabrioles, piafé, passatge i el trot. Alcodianos 1973.
El Cabo Batidor més perillós de la història en una increïble pirueta. Mudéjares 1980.
Les reverències del cavall fan esclatar els aplaudiments i vítols del públic. Ligeros 1979.
El Cabo Batidor porta el mateix trage que les esquadres de negres i formen un conjunt harmònic. Miqueros 1980.
Realistes 2010.
Ligeros 2013.
Els cavalls marrons són els cavalls menys comuns entre els Cabos Batidors. Realistes 1983.
El cavall negre demostra força i bravura. És habitual veure cavalls de raça Frisona. Berberiscos 2004.
Per la puresa del color blanc els cavalls blancs són els més sol·licitats. Magenta 2015.
El Cabo Batidor necessita un membre de la filà que l'ajude durant el trajecte de l'Entrada per si té algun problema. Muntanyesos 1978.
Una de les millors estampes del Cabo Batidor és el seu galop veloç pel Carrer Sant Nicolau o l'Avinguda País Valencià. Almogàvars 2010.
Asturianos 2011.
Berberiscos 2011.
Les esquadres de blancs també tenen un cabo batidor amb el trage oficial quan la filà té any de càrrec. Realistes 2011.
Cides 2012.
Gusmans 2014.
Abans de la Trilogia els esquadrers fan varies proves de vestuari i assajos amb el cabo batidor. L'Associació de Sant Jordi exigeix la carta del veterinari amb les vacunes i l'estat de salut de tots els animals de les Entrades. Vascos 2000.
El cavall més famós de les Festes de Sant Jordi s'anomena "Boato" i ha eixit moltes voltes en l'Entrada Mora per la seua qualitat tècnica i l'espectacularitat dels seus moviments, al igual que altre cavall que li diuen "Finalista". Verds 2010.
Antigament també els capitans anaven a cavall, però d'una forma més elegant que el Cabo Batidor, aquesta moda es va substituir als anys 90 per les carrosses dels càrrecs. Marrakesch 1982.
En moltes ocasions el cabo batidor i el formador s'agafen de la ma en un moment d'unió molt impactant gràcies als passos de corbeta i alçada. Berberiscos 2012.
Cruzados 2014.
Vascos 2014.
En 2013 els cristians van tindre tres grans Cabos Batidors en l'Entrada matutina. Maseros 2013
Muntanyesos 2013.
Gusmans 2013.
Als anys 70 els cavalls no portaven cap decoració però desde fa dècades el cavall té una xicoteta vestimenta i algun detall que combina amb el trage de l'esquadra de negres. Navarros 1975.
Gusmans 2007.
Cides 2012.
Tan sols dos voltes el Cabo Batidor ha canviat el cavall per un camell. Entre les dos ocasiones excepcionals hi han 30 Entrades Mores de diferència i sempre amb un resultat majestuós i novedós. Berberiscos 1977.
Abencerrajes 2008.
El Cabo Batidor de l'alférez cristià 2011 va tindre problemes en la seua baixada triomfal degut a l'aglomeració de espectadors enmig del carrer que va haver en aquella caòtica Entrada Cristiana. El cavall anava esquivant a persones que li obstaculitzaven el seu pas. Cides 2011.
També va tindre mala sort el Cabo Batidor de l'esquadra de blancs de l'alférez moro 2012 ja que va caure del cavall perquè les ferradures de l'animal es van esvarar perquè el carrer estava banyat per la pluja. Benimerines 2012.
Les esquadres commemoratives també ixen amb cavall. El Cabo Batidor celebra els aniversaris de les filaes junts a les esquadres de 50, 100, 150 o 200 anys. Llana 2011.
La filà Maseros ha tret en la última dècada uns extraordinaris cavalls en les seues esquadres de càrrec, fent estudiats exercicis de doma. Maseros 2006.
Maseros 2012.
I per últim en 2015 l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Mozàrabes també va demostrar molt d'atreviment amb el seu Cabo Batidor. Però això si, està prohibit que els animals tinguen patiment.
Com anunciàvem al principi aquest diumenge els cavalls seran els animals més aplaudits en Alcoi gràcies a una iniciativa que es consolida any rere any: L'Exhibició de Cabos Batidors. El vídeo següent és de març de l'any passat i inclou entrevistes de "Ara Multimèdia a genets i amazones.
