HISTÒRIA FILÀ TOMASINES D'ALCOI

"Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell". Aquesta cançó típica d'Alcoi descriu la desfilada de l'antiga filà Tomasines. Ja al segle XVIII portaven amb orgull el sombrero amb flors i van ser una de les filaes més volgudes del segle XIX. La filà Tomasines Velles ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi, datada en 1839. És una de les poques filaes a les que se'ls nombra en femení. Són "les Tomasines", junt a la Llana i la Magenta. La seua indumentària convivia amb altres filaes anacròniques com els Capellans, Somatenes, Garibaldins, Estudiants o Romans. Era l'estil decimonònic d'unes Festes de Moros i Cristians que encara no es preocupaven per recrear la història i el segle XIII amb fidelitat. El costumisme era més comú, sobretot en les filaes cristianes.

El trage primitiu de la filà Tomasines Velles era una còpia dels caçadors de Suïssa del segle XVIII. Estava composat per unes calces roges, sabates elegants, blusa blanca, jaqueta marró amb botons i un pantaló curt de color negre i molt ajustat. Al sombrero negre lluïen clavells de color roig i blanc que els aportaven un aspecte primaveral i desenfadat. La filà Tomasines es va refundar en 1850, desprès d'uns anys sense desfilar per motius econòmics. En 1851 la filà Tomasines Velles va tindre un alférez cristià, com també passaria en 1886. La filà Tomasines Velles ocupava el primer lloc en l'ordre d'antiguitat, fins hi tot per davant de la filà Andaluces.

Va haver en 1858 una sèrie de problemes interns que van dividir a la filà Tomasines i els festers es van separar en dos grups. L'Associació de Sant Jordi va aprovar en aquell any la denominada "Segona de Tomasines". Però prompte la filà va ser batejada com a filà Tomasines Noves, guanyant-se l'estima dels alcoyans. El disseny, també anacrònic, va ser presentat per Jorge Sempere. L'escissió no va afectar a la filà Tomasines Velles, que veia a l'altra filà com un germà bessó. Tal volta la filà Tomasines Noves si va tindre cels i la rivalitat es va fer palpable en 1870. La Segona de Tomasines va voler fer uns càrrecs memorables en 1871 i 1872, amb la idea d'eclipsar els rics trages dels capitans de la filà Tomasines Velles. Els dissidents van voler canviar d'arma i portaven una llança, mentre que les Tomasines Velles tenien trabucs. Altra diferència de les Tomasines Noves eren els saragüells negres i que portaven un tricorni sense flors. Les Tomasines Noves eren més coloristes ja que portaven xaleco groc, camisa blanca i jaqueta marró. A les Tomasines Noves els agradava molt ensenyar les pantorrilles, així que cal pensar que moltes voltes es llevaven les calces.

En 1895 la filà Tomasines Noves va tindre l'alferecia cristiana i el primer càrrec tomasina del que es conserva foto és del capità cristià 1896. Salvador Colomina Soler va vestir el mateix trage que el seu rodella: Jaqueta amb brodats daurats i xaleco luxós. Van compartir càrrec amb l'alférez cristià de la filà Cides, que en aquell moment tampoc portava trages medievals i semblaven mosqueters francesos. De fet el capità cristià de 1896 recorda prou al general Napoleón Bonaparte i als monarques d'altres imperis europeus de finals del segle XVIII.

Les 2 filaes de Tomasines gaudien de gran èxit al segle XIX. En 1864 la filà Tomasines Noves era la més nombrosa del bàndol cristià. Tenia 62 festers mentre que la filà Tomasines Velles tenia 48 festers. Aquesta antiga filà del bàndol cristià va tindre l'alferecia cristiana en 1902, disfrutant del bon temps d'aquell mes d'abril. José Abad Casasempere va desfilar a cavall i va voler repetir en 1903. Com a capità cristià, el conegut com "Fomento", portava un trage de burgès del segle XVIII, amb bicorn negre. El mocador blanc, el xaleco amb roses dibuixades i la jaqueta negra amb brodats van ser molt alabats. Els pantalons negres ajustat eren un poc més llargs de lo habitual i tapaven els genolls. José Abad "Fomento" va ser molt volgut i era un model a seguir entre els membres de la filà.

Seguidament dels càrrecs de les Tomasines Velles vindrien els de la filà Tomasines Noves. L'alfèrez cristià homònim de 1904 va ser Lorenzo Moltó. El fester lluïa un bigot molt propi de principis del segle XX i un tricorn. El trage seguia l'estètica de la filà, amb pantalons curs i calces brodades, però la jaqueta i el xaleco van resultar un poc repetitius. La capitania cristiana 1905 de la filà Tomasines Noves va ser criticada per veure's molt antiquada i poc original. Els temps havien canviat i amb la creació de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi es va apostar per un major historicisme. En aquell any Francisco Laporta dissenyava el trage de la filà Gusmans, la primera d'estil guerrer. Els aires renovadors i la preferència del públic per una estètica més medieval va fer que les Tomasines Velles s'extingiren en 1906. La filà Tomasines Noves també va perdre el seu protagonisme ràpidament i va desaparèixer en 1908. La filà Tomasines Noves va existir durant 50 anys exactament, encara que no va participar en 1874 i 1875 per les conseqüències de "La Revolució del Petroli".

Però la filà Tomasines Velles mai va caure en l'oblit completament i abans de la Segona República Espanyola ja es parlava d'una refundació. La fratricida Guerra Civil de 1936 va parar tot allò relacionat amb les Festes de Sant Jordi durant 3 anys. En 1940 començava la dictadura militar de Francisco Franco i els valors del passat es restituïen: Moral catòlica i ideologia feixista. Aquest ambient conservador va propiciar els records d'aquella filà Tomasines, mentre que en la postguerra es reorganitzaven les filaes. La filà Visigodos no va poder reaparèixer, però a canvi es va sembrar la llavor d'altres filaes cristianes: Tomasines (1941), Muntanyesos (1942) i una mai vista anteriorment com era la filà Cruzados (1945). El disseny clàssic tomasina ja es veia passat de moda en 1940, fins hi tot tenint en compte el retrocés cultural i social que va suposar el franquisme. La filà Tomasines resultava fora de lloc, però era apreciada pels més tradicionals. A més a més va tornar a ser molt popular la lletra de "Carrer Major cap a baix, baixaven les Tomasines, en la maneta al costat, fent música a les xiques. Nosaltres eixim a la Festa com si fórem oronelles i si pregunten qui som, som les Tomasines Velles. Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell”.

L'aparició del trage de tomasina vella en una Entrada Cristiana de reminiscències medievals va causar furor entre el públic, però també va ser prou criticat per altres sectors. El ressorgiment de la filà Tomasines se li deu a la Societat Recreativa El Serpis, que organitzava actes benèfics. L'entitat estava molt conscienciada amb la pobresa i en ella quedava algun socialista, així que estava vigilada pels falangistes i corria el risc de desaparèixer. La única solució va ser reconvertir la Societat Recreativa El Serpis en una filà cristiana, ja que no s'autoritzaven més filaes al bàndol moro. El fill del capità cristià 1903, Emilio Abad, va oferir el disseny de tomasina vella per a la pretensió de la Societat Recreativa El Serpis i va ser acceptada. Eugenio Valls, Enrique Soler, Camilo Sempere i altres van gestionar la refundació. La filà Tomasines es va estrenar a la Glòria del Diumenge de Resurrecció de 1941, però no va participar en la Trilogia Festera Alcoyana fins a 1942. La reestructurada filà Tomasines mantenia la idiosincràsia del trage de tomasina vella, però va haver un xicotet canvi: El trabuc per la llança de la filà Tomasines Noves. Elías Pérez va ser el primer tro que va lluitar contra els problemes econòmics i la falta de teles per a confeccionar els trages oficials, sent substituït per Rafael Santonja. Però la gent ja havia creat expectatives i en les Entraetes d’abril de 1942 tots cantaven la cançó de "Ja baixen les Tomasines". Moltes filaes patien falta de recursos, però la filà Tomasines tenia moltes ganes d'eixir al carrer i per fi van omplir de nostàlgia l'Entrada Cristiana 1942. No obstant, un trage tan anacrònic i desfasat va frenar que els socis s'apuntaren a la filà Tomasines, posant en perill el seu futur. Per a assegurar la supervivència de la filà es va adornar la capa amb seda blava, però aquest detall no va ajudar en 1944.

L'alférez tomasina de 1950 va tindre el privilegi de ser el primer en disparar el dia els Trons. Una remodelació de l'Alardo permetia que a partir de 1950 l'alférez moro i l'alférez cristià s'enfrontaren en la batalla i utilitzaren pólvora, trabucs i espases. Un dret que es manté hui en dia i que va començar amb Enrique Soler Oltra. El popular "Fleta" va recuperar un trage molt controvertit, inspirat en el rei Lluís XIV de França. Va desfilar a cavall amb sombrero d'almirant i peluca blanca. Els brodats de la llarga jaqueta verda brillaven amb el sol per estar fets de fil d'or. Encara que a Fleta li agradava molt cantar zarzueles, el seu boato es va ambientar més en el segle XVI, quan les monarquies absolutes dominaven Europa. A Enrique Soler li agradaven els trages d'altra època sense reminiscències guerreres i si del luxe dels palaus. Va destacar la carrossa de les menines amb un pavo real i arbres en flors. L'esquadra de negres tampoc va passar desapercebuda, amb una estètica pirata poc vista a les Festes d'Alcoi, però que si es podia veure en poblacions properes com Muro. La filà Tomasines era molt xicoteta, però mostrava la seua solidaritat amb els més desfavorits.

Enrique Soler anava a ser també el capità cristià 1951, però una lesió en el tendó no li permetia caminar ni ser genet. Vicente Guillem el va substituir, ja que era un fester que sabia muntar a cavall. Les Entrades de 1951 van tindre un temps inestable, però la pluja va afectar més al 23 d'abril. Es van ampliar les Festes de Sant Jordi fins el 25 d'abril, dia en que la borrasca va impedir fer l'Ambaixada Mora. Vicente Guillem Llorens va seguir l'estela de l'alférez cristià 1950 i va lluir un trage que recordava al rei Lluís XV de França, també amb peluca blanca. Tot el boato de la capitania tomasina recreava els jardins i fonts de Versalles, amb princeses i xiquets sobre palanquins. La fatalitat de Fleta al quedar-se sense ser capità cristià 1951 no li va impedir eixir al boato en una carrossa amb l'escut dels Regnes d'Espanya. La riquesa i bellesa de les favorites contrastava amb una esquadra de negres de corsaris. Cada esquadrer portava la camisa d'un color i un mocador amb la calavera tan distintiva dels bucaners. Eren anys de molts canvis i reflexions per a la filà Tomasines. Fins hi tot es va voler canviar el nom de la filà per "Cavallers de Sant Jordi", però no va prosperar perquè la denominació Tomasines estava molt arrelada als alcoyans i alcoyanes.

El trage de la filà Tomasines no s'adaptava al concepte historicista d'Entrada Cristiana que s'havia implantat en Alcoi i en 1954 es va prendre la dràstica decisió de triar un nou disseny, aquesta volta d'estil medieval. L'escollit va ser el de Rafael Guarinos, amb una túnica a ratlles en 2 tonalitats blaves que va sorprendre molt. El casc daurat amb ploma roja, la cotamalla, les xapetes daurades i el cinturó de cuero marró li donaven un aspecte de participant d'una Justa de l'època. En l'escut al pit s'incorporava un drac de cua de peix, però es van apropiar de la rosa com a símbol de la filà. Un trage bonic que es rematava amb una capa roja i la mateixa arma: Una llança que els permetia moure's amb tanta delicadesa com les antigues Tomasines Noves. En la Glòria de 1954 es va presentar el nou trage tomasina, amb un blau més obscur que l'actual però de la mateixa qualitat plàstica. Encara que el trage antic va tindre molts retractors, no tots volien la seua desaparició perquè es perdia part del folklore alcoyà. La polèmica va arribar fins als articles d'opinió del periòdic Ciudad. Fins hi tot es plantejava si s'havien de llevar tots els anacronismes festers, incloent els més volguts com les filaes Andaluces i Maseros. Alguns veterans tomasines es van desapuntar com a protesta pel trage i ja no van poder acompanyar al Sant Jordiet 1955. El xiquet Jesús Colomina Jordà va representar al patró d'Alcoi de casualitat. El bequetero Adolfo Bernabeu anava a ser Sant Jordiet en 1954 i 1955, però el seu pare, un important industrial alcoyà li va cedir el càrrec al fill d'un dels seus treballadors. L'agraciat va ser Jesús Colomina, tenint el suport de la filà Tomasines. El trage romà destacava per la corassa daurada amb una creu cristiana, les plomes roges del raspall del casc i les tires de cuero marró de la falda blanca amb brodats.

El primer tro dels anys 60 tenia una personalitat molt oberta i entusiasta, així que va fomentar el creixement de festers de la filà Tomasines. L'alferecia cristiana 1962 va servir per a que molts joves s'apuntaren participant primerament en el boato i desprès s'integraren com a membres de ple dret. Amb la nova indumentària tomasina es va decidir fer un seguici medieval, amb favorites vestides de castellanes. Rafael Cantó Vañó va portar un trage guerrer com mai s'havia vist en la filà Tomasines. El blau marí de la túnica, la capa roja i el casc amb plomes l'identificaven al 100% amb la filà Tomasines. L'alférez cristià 1962 va desfilar a cavall en un migdia solejat, fet que va contribuir als tallons produïts pels relaxats festers. De fet l'esquadra de negres es va despenjar completament de la desfilada i el públic va protestar. Al boato de Rafael Cantó va sorprendre la plataforma del botxí i l'esquadra de negres, amb melena i una curta falda negra. Les Entrades es van celebrar el dia 28 d'abril de 1962 per la tardia Setmana Santa i l'hora de l'arrancà es va avançar 15 minuts. A més a més es va canviar el recorregut de les desfilades. Es va deixar de passar pel carrer Santo Tomás i es donava la volta a la Plaça d'Espanya per a encarar el carrer Sant Llorenç i acabar a l'Avinguda País Valencià. L'alférez tomasina 1962 va estrenar aquest nou itinerari i per això va ser fotografiat davant del Castell de Festes.

La capitania cristiana 1963 va ser compartida, però va destacar Luis Pérez Miró desfilant a carrossa en l'Entrada Cristiana. En lo alt d'una escalinata apareixien sentats la favorita de blau i el capità cristià 1963. El trage, fet per Rafael Guarinos, destacava per la cotamalla groga i un casc alat. A la túnica roja hi havia molts brodats, per exemple una àguila imperial de plomes negres, una corona i la flor de lis en fil d'or. L'espasa del capità cristià 1963 estava colgada del cinturó negre. El boato va apostar més per la qualitat que la quantitat i no va tindre cap tall. L'esquadra de negres tenia una falda amb una tela groga, una capa roja i un escut platejat al pit, però el que més va impactar va ser la coleta de cabells negres que portaven els estranys esquadrers. Al coincidir el dia 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el públic foraster va ser molt nombrós. L'Alardo de 1963 es va desdoblar en dos itineraris, sent un canvi positiu que es manté en l'actualitat.

Una puntual crisi interna causada per la Junta Directiva va fer que el primer tro Luis Pérez amenaçara en la dissolució de la filà Tomasines. El local de la Plaça d'Espanya que va cedir l'empresari tomasina Juan Miralles es van convertir en la diminuta seu social de la filà Tomasines en 1969. La solidaritat demostrada durant dècades, gràcies a alguns membres de la filà Tomasines i la Societat Recreativa el Serpis, es va perdre als anys 70. Es van deixar de fer regals als més desfavorits i la filà ja no era tan xicoteta com per a organitzar visites als asils. El segon Sant Jordiet tomasina va ser una realitat en 1974. Óscar Jover Pastor, fill de l'estimat fester "l'Àguila" va viure un any molt especial de la seua infància. Va ser el primer Sant Jordiet en ser rebut amb bengales al final de la Processó General. El trage de Óscar Jover era senzill per la falda blanca i la capa roja. Però va tindre una corassa original, amb el dibuix de 2 pavos reals i el Corpus Christi en metall daurat. Seria l'últim càrrec tomasina en època franquista, ja que els següent van coincidir amb la Transició cap a la democràcia espanyola.

El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi es va celebrar a Alcoi en 1976. Un any carregat d'efemèrides i actes extraordinaris. Un dels més destacats va ser la Glòria Centenària del dia 23 d'abril. Es van recuperar els dissenys primitius de les filaes existents, així que van desfilar dos festers tomasines: Un amb el trage de la filà Tomasines Velles amb flors al cap i altre amb el trage de la filà Tomasines Noves amb el xaleco groc. A l'Entrada Cristiana també es va incorporar una excepcional esquadra especial amb el trage de tomasina vella i un cabo batidor. La Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar fins a finals del mes de maig i van durar 5 dies. Això va permetre al bàndol cristià desfilar de vesprada, com mai s'havia fet. L'anècdota va ser important per a la filà Tomasines ja que desempenyaven l'alferecia cristiana 1976 i anaven a ser els últims. El boato va estar pensat per a la llum nocturna i va destacar per la carrossa amb la cort de Maria Antonieta, reina de França de la dinastia dels Austria. Les vidrieres i els grups de castellanes van completar un boato històric. Francisco Valldeperas Casas era un fester tomasina que residia en Sabadell i que va acceptar ser l'alférez cristià en l'any del VII Centenari. Les plomes del casc feien al·lusió al color blau de la filà, mentre la túnica de Luis Solbes era de color blanc amb brodats de fil d'or. Saludava amb l'espasa muntat a cavall i agraint que les tempestes respectaren l'Entrada Cristiana. No va passar el mateix amb l'Entrada Mora i la Processó General, que va ser aplaçada al dia 30 de maig a causa de la pluja. L'esquadra de negres va sorprendre desfilant quasi de nit i amb un casc de plomes roges. La capa recreava unes flames, el cinturó era negre i la falda curta estava coberta per unes cadenes daurades.  Francisco Valldeperas va quedar lligat per a sempre amb Alcoi i la filà Tomasines. La seua devoció el va dur a regalar els nous banquets del Temple de Sant Jordi, ja que era fuster. Altre dels moments més comentats del VII Centenari de la Batalla d'Alcoi de 1276 va ser la participació de 2 filaes alcoyanes a l'exitós concurs de televisió "1,2,3 responda otra vez". Els alcoyans van desfilar pel plató de RTVE entre les carabasses típiques del programa.

L'emblemàtic fester tomasina "L'Àguila" va ser el capità cristià 1977. Les Entrades es van tornar a celebrar en el seu dia tradicional: Un 22 d'abril solejat. Francisco Jover Pérez anava a peu i arrastrant una llarga capa que subjectaven els glorierets infantils del bàndol cristià. La falda combinava els colors roig i blanc i la corassa tenia una creu. El casc de metall daurat estava rematat per unes pomposes plomes. Els rodelles van ser els seus fills i al boato també van desfilar unes donzelles. La carrossa de la rosa va encantar als mirons perquè els pètals s'obrien i es tancaven al ritme de la marxa cristiana "Zoraidamir". Genets distingits, estandards i monjos seguien al capità cristià 1977. El disseny de Luis Solbes que més va agradar va ser el de l'esquadra de negres. El roig i el blau contrastaven amb el daurats dels metalls. Però va destacar sobretot la pell de guepard de la capa i el propi cap de l'animal en el casc. Els xiquets que van participar al boato van rebre molts aplaudiments, al igual que les joves exòtiques de la carrossa amb columnes blanques. Els horaris es van complir i les Festes d'Alcoi van ser descrites com normals i brillants. En aquells anys ja es parlava de l'alt nivell adquisitiu dels festers de la filà Tomasines. Amb el pas del temps s'havia convertit en una filà gran molt vinculada als industrials del tèxtil que tanta fama tenien a la ciutat. Francisco Jover era un d'aquests empresaris rics que va fer un càrrec esplendorós. Els amos de les fàbriques es van apoderar d'una filà de principis d'esquerres en el passat. Al contrari, la filà Muntanyesos havia estat fundada per la burgesia local i dècada rere dècada va anar convertint-se en una filà humil. 

La seu social actual de la filà Tomasines va ser inaugurada en 1982 i va ser molt alabada per restaurar un local del casc antic al carrer Sant Jordi. Dos anys desprès la filà Tomasines afrontava la seua primera esquadra d'enmig. Fins a 1984 no van tindre el càrrec del Mig, ja que al bàndol cristià es va iniciar la Roda d'esquadres d'enmig en 1971 amb la filà posterior a les Tomasines en l'ordre de la desfilada. La bona situació econòmica dels festers i la il·lusió van fer que el disseny de Paco Aznar fora magnífic. Les xapetes platejades del pit, el punyal de la falda i l'artístic casc van ser molt aplaudits. La marxa cristiana "Zoraidamir" de José Pérez Vilaplana estava de moda i es va escoltar molt als anys 80. L'Entrada Cristiana 1984 va tindre un resultat redó, sent part del triomf l'esquadra d'enmig tomasina i els càrrecs de Cides i Maseros. En 1987 la filà Tomasines va guanyar el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any, coincidint amb la noticia de que el fester Octavio Rico Jover presidiria l'Associació de Sant Jordi. La seua Junta Directiva va viure una època de pau i tranquil·litat festera, allargant-se fins a 1995. El president Octavio Rico té dedicat el pasdoble "Tayo" de Francisco Esteve Pastor.

La filà del gest de la ma al costat va tindre alferecia cristiana en 1990. La filà Tomasines havia tingut càrrec en l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi i 14 anys desprès commemoraven el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi de Capadòcia. Luis Jordà Albero va ser l'alférez cristià i va estar acompanyat de les seues 3 filles com a favorites. Portaven trages de Paco Aznar amb metalls platejats, cotamalla gris i una ploma al casc. Però el que més va sorprendre va ser la carrossa del drac taronja, ja que sobre les seues ales apareixien sentades les favorites i el propi alférez tomasina. El drac ja era tot un símbol per a la filà i també es va contemplar en les banderes del ballet. La coreògrafa Inma Cortés va escollir la melodia de "Japanese" i el resultat va ser memorable. De fet va ser el ballet més nombrós que s'havia vist fins als anys 90 i va encantar pel dinamisme i la combinació de colors de les ballarines. Els cavallers van desfilar a peu amb "Fomento Musical" de José Pérez Vilaplana i les components del boato vestien totes en tons blaus. L'esquadra de negres també portava una falda d'aquest color, però va impactar per les banyes del casc i els metalls. El disseny va ser obra de Jordi Sellés i la marxa cristiana "Victor". Es van entregar roses al públic, multitudinari pel bon temps i la coincidència del 22 d'abril en diumenge. Una alferecia cristiana 1990 correcta que va ser molt ben valorada en la seua època.

Una volta més un home amb influències socials i econòmiques capitanejava la filà Tomasines. Era un motiu suficient per a que el càrrec de 1991 creara grans expectatives. Juan Miralles Mira va desfilar en una carrossa escalonada junt a la seua filla. La rodella sobre palanquí portava el mateix trage que el capità cristià, amb l'escut tomasina al pit. La favorita vestia de blanc i blau mentre que ell apostava pel roig amb brodats de fil d'or. Del trage de Paco Aznar va destacar el cinturó de metall i el casc amb un animal i plomes blanques. El cel també estava blanc i els núvols no van descarregar fins a la vesprada. La carrossa dels mags va causar sensació i també el ballet de Inma Cortés, amb màscares daurades i negres que aportaven exotisme al boato. Els trages de Paco Aznar van ser molt comentats per tindre reminiscències romanes, sobretot els cavallers i les dames blanques. L'esquadra de negres també tenia cert aire romà, però estava dissenyada pel grandíssim Luis Solbes Payà. La capa de quatre colors combinava amb la part davantera, predominada pel roig i el blanc. El casc daurat tenia plomes blanques, servint de nexe amb el trage del capità tomasina. La desfilada cristiana 1991 va arrancar de forma anàrquica i filà Tomasines no va ser l'única culpable dels retrassos considerables que es van viure aquell 22 d'abril de fa 30 anys. Els talls van ser incontrolables a les 2 Entrades, rebent xiulits i crits de crispació per part del públic. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització havia sigut nefasta i va millorar aquest aspecte de cara a 1992. Juan Miralles, conegut com "Pope" és un fester tomasina molt volgut que va dur a terme una capitania cristiana amb molts luxes.

La saga de Sant Jordiets de la família Chinchilla va començar en 1993. La filà Tomasines va acompanyar al xiquet elegit per sorteig entre molts candidats. Iván Amorós Chinchilla definia al Sant Jordiet com la causa que donava sentit a les Festes d'Alcoi. El fester futbolista va estrenar el seu trage de Sant Jordiet el solejat 23 d'abril de 1993. Rafael Guarinos Blanes es va despedir del disseny fester amb aquest trage romà, desprès de 40 anys de dedicació artística. La puresa del color blanc sobreeixia en el trage de Iván Amorós, però els elements preferits del xiquet eren la corassa amb àguiles, la capa roja i el casc daurat amb plomes immaculades. 160 anys desprès de que la Relíquia de Sant Jordi arribara a Alcoi, el Sant Jordiet 1993 la besava amb devoció desprès de les processons. La filà Tomasines albirava el final del seu any de protagonisme en l'Aparició de Sant Jordi 1993. Pocs anys desprès arribaria el quart Sant Jordiet tomasina, quan la filà era una de les més exclusives i familiars de la ciutat, ja que tenia pocs components. La filà Tomasines va tindre 2 Sant Jordiets en la dècada dels 90 i el cosí de Iván Amorós va ser Sant Jordiet 4 anys desprès. Aquesta il·lusió per representar al patró d'Alcoi era sobretot del iaio matern dels xiquets: Amado Chinchilla.

La sort va somriure al xiquet Sergi Pérez Chinchilla en 1997, al eixir la seua boleta del bingo per a ser Sant Jordiet. Pertanyia a la filà Tomasines i a la filà Mudéjares i Sergi Pérez pot presumir de tindre un iaio capità cristià i un pare alférez moro. Sergi Pérez va desempenyar el càrrec sense timidesa i curiosament és un dels pocs Sant Jordiets que han estudiat en l'escola pública. Acostumats a Sant Jordiets salesians i d'altres escoles concertades, Sergi Pérez se'n eixia de la norma. El conegut col·legi públic Romeral li va donar un aire fresc a la presentació del Sant Jordiet que es realitza al Mig Any. Però Sergi Pérez Chinchilla va veure perillar les seues Festes de Moros i Cristians 1997 degut a la guerra del calendari. L'Ajuntament d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi van proposar passar les dates de la Trilogia al cap de setmana. La societat va defensar els tradicionals 22-23-24 sempre fins hi tot en una multitudinària manifestació. Els conservadors, comandats per Adrián Espí, van aconseguir el seu objectiu i les dates del calendari van ser revocats. La crispació social i les dures crítiques van centrar el debat en gener de 1997 i finalment Silvestre Vilaplana va dimitir com a president del Casal. El dimecres 23 d'abril de 1997 va tornar la concòrdia. Sergi Pérez Chinchilla va simbolitzar la pau desprès de mesos d'enfrontaments personals i polítics que no van aportar res positiu a Nostra Festa. A pesar del mal temps, el Sant Jordiet va poder lluir el seu trage a la Processó de la Relíquia. Sergi Pérez portava falda blanca a conjunt amb les plomes del casc, capa granate amb brodats daurats i una curta falda blanca. Unes tires en tons blaus vinculaven el trage romà al disseny medieval de la filà Tomasines. L'Aparició de Sant Jordi va culminar les Festes d'Alcoi 1997 amb Sergi Pérez Chinchilla llançant fletxes desde el Castell de Festes. Tocava pensar en les Entrades de 1998 en les que la filà Tomasines tenia el Mig. Paco Aznar va ser l'escollit per a un trage clàssic, ja que els esquadrers eren veterans de la filà. Els colors groc, blau i roig predominaven al disseny, junt al negre de l'ample cinturó i els metalls daurats. La capa blanca, la destral i el drac alat del casc van cridar molt l'atenció. El ritme de la marxa cristiana "Cid" va allargar el pas de l'esquadra de negres tomasina, desesperant al públic. Tots els capitans vius de la filà Tomasines van participar en aquesta esquadra d'enmig de 1998. 

En 1998 la filà Tomasines ja va disfrutar del Mig amb sol, però amb alguns núvols amenaçants que pronosticaven pluja per a la vesprada mahometana. El mateix va passar en 2004, quan tenien l'alferecia cristiana. I si en 1998 va desfilar la primera festera de ple dret, Núria Martínez, en 2004 es van veure els primers dissenys femenins. Entre ells el de la filà Tomasines junt al de Cruzados, Asturianos, Vascos i Realistes. Centrant-se en l'alférez tomasina, l'home encarregat va ser Rafael Blanquer Santonja, conegut com "Peti". El boato arrancava amb el ballet d'Ana Botella amb la melodia "Japanese" que ja s'havia escoltat 14 anys abans. El ballet va sorprendre pel drac que es movia i d'on eixien les ballarines blaves amb ventalls. Els dissenys de Luis Sanus van ser molt guerrers en tots els grups de dones del seguici, tenint el blau, roig i ocre com colors unitaris. D'entre els peveters de fum eixia la carrossa dels cavallers, amb un drac allargat. El trage destacava pels metalls i el casc alat. Uns esclaus arrastraven els troncs sobre els que anava pujat l'alférez cristià 2004, amb la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur". Rafael Blanquer va confiar el seu trage a un nou dissenyador: Ismael Llorens. El casc reproduïa el cos, cap i ales d'un drac i la cotamalla gris era la base del trage bèl·lic. Els metalls creaven l'estructura d'un drac amb les seues escates brillants, la corassa, les urpes i una espina dorsal en la capa negra. També va ser impactant el trage del rodella i la favorita, en tons blaus i negres. Ella i les dames de blanc van estrenar la marxa cristiana "La rosa del drac", que va augmentar la popularitat del contestà Francisco Valor. L'esquadra de negres va desfilar amb "Creu daurà", la marxa cristiana que més fama li ha donat al compositor. El disseny de Luis Sanus va ser una meravella per la falda de plomes blaves i la capa completament feta de plomes roges, l'altre color de la filà. El maquillatge facial gris es mimetitzava amb el casc de metall platejat. Molt aplaudit va ser el conjunt de l'alferecia cristiana 2004, un any en que la Segona Diana va arrancar desde la Font Redona. Anteriorment l'acte dels xiquets s'iniciava al Partidor.

A pesar de l'avançada edat, Amado Chinchilla Martínez va portar el seu càrrec de capità cristià 2005 amb dignitat. La bona climatologia d'aquell mes d'abril es va aliar amb aquest empresari alcoyà que ja era tota una institució veterana en la filà Tomasines. Dos dels seus nets havien sigut Sant Jordiet i els altres descendents van participar en 2005 com a rodelles i favorites de rosa. Amado Chinchilla estava precedit per la carrossa dels cavallers amb falda roja i un grup de xiquets repartint clavells al públic. Sentat però elevat per la carrossa, el capità cristià lluïa un trage amb falda negra i una llarga capa amb brodats. Però el color predominant del trage senyorial de Ismael Llorens era el blau clar. Els adorns de plata completaven un preciós trage amb una corona de rei. S'estrenava la ceremonial marxa cristiana "Amado capità", amb el que ballaven unes moretes llançant pètals. Els trages femenins del boato van ser dissenyats per Luis Sanus, qui també va crear l'esquadra de negres. Metalls platejats, penjolls i pells marrons li donaven sobrietat al conjunt, molt original per la forma del casc. Un dels plats forts del boato tomasina va ser el ballet d'Ana Botella. Es representava un sopar festiu en un palau medieval, en el que uns bufons feien bromes i els arlequins dansaven per a distraure a la cort. Les màscares i el colorit dels trages dels nobles van aportar molta plasticitat al ballet d'Ana Botella. Encara que el símbol de la rosa s'havia repetit al boato, no es va deixar de costat al drac ferotge. Una figura articulada d'un drac roig atacant a uns guerrers tancava el primer boato de 2005. Les novetats musicals de la filà Tomasines van ser molt ben valorades, destacant les marxes cristianes "Paco Jover" i "Pope" dedicades als anteriors capitans de 1977 i 1991 pel músic Ramón Garcia Soler. 

La pròpia filà Tomasines reconeix que són poc participatius de la festa al carrer i fins hi tot no són molt propensos a eixir en massa als actes oficials. Al segle XX era fins hi tot habitual la frase "Amb 11 festers sobra" ja que alguns ni tan sols volien fer esquadra o eixir a la Diana i l'Entrada Cristiana. Ara les coses han canviat i les dones han guanyat espai en la filà Tomasines. Van aconseguir disseny femení en 2004, formant part del boato de l'alférez cristià. Però aquest disseny de Luis Sanus ha aguantat el pas dels anys i segueix sent el trage de dona tomasina. Les franges verticals es mantenen però cambia el casc sense ploma roja. La cotamalla gris és molt característica de la filà Tomasines, encara que el drac i la rosa roja són els símbols oficials que els uneixen amb l'anacrònic trage de les Tomasines Velles. La filà té ara per ara 163 festers, 98 infantils i 50 socis. És incert saber quan les festeres de ple dret podran fer esquadra en aquesta conservadora filà. A l'Entrada Cristiana es dediquen a repartir rams de flor al públic, tradició antiga que es va perdre desprès de la Guerra Civil i que la filà ha recuperat.

El privilegi de l'esquadra d'enmig no va ser tan fàcil als anys de crisi econòmica i en 2012 la precarietat laboral i l'atur governaven a Espanya. Però les Festes d'Alcoi s'esperaven amb la mateixa il·lusió que sempre i la filà Tomasines desfilava al centre de l'Entrada Cristiana. Al ser una filà rica no va tindre problemes per a traure al carrer un trage espectacular, obra de David Blasco. El marró i negre van ser els colors predominants, mentre que el cel també es tornava negre anunciant pluja. El casc amb ossos i els adorns en forma de pedres van donar un aire guerrer i clàssic a l'esquadra d'enmig 2012. La capa de pèl negre, el cuero del cinturó i els metalls platejats completaven un esplèndid disseny, allunyat dels colors de la filà Tomasines. L'esquadra d'enmig cristiana va desfilar ràpida i amb marcialitat per a evitar els retrassos horaris de l'any anterior. Per primera volta es va escoltar a Alcoi la magnífica marxa cristiana "Sala i Soler" del contestà Francisco Valor Llorens.

L'últim alférez cristià tomasina no es massa llunyà i va ser una realitat el solejat 22 d'abril de 2018. Un gran càrrec personificat en José Luis Calvo Silvestre, un murer que va rescatar la marxa masera "La penya el cuc" per a la seua baixada pels carrers d'Alcoi. La temàtica del boato eren els exèrcits comandats per Pere III d'Aragó en una aliança entre els Regnes de Castella, Lleó i Navarra. El fill de Jaume I va emprendre la batalla de las Navas de Tolosa per a frenar l'impuls dels almohades en la Península Ibèrica. Tots els dissenys femenins de l'artista Juan Climent es basaven en una ordre militar medieval. Els cavallers i les dames, tots de blau i negre, van desfilar en carrosses separades amb les marxes cristianes "Xamarcai" i "La rosa i el drac" respectivament. Un dels ballets representava els clavells blancs i rojos mentre que l'altre simbolitzava els dracs amb un esquelet, ales i un crani terrorífic. Però el ballet que més va agradar una volta més va ser el de l'alcoyana Ana Botella. Per mitjà de la coreografia es va contar la llegenda de Sant Jordi matant el drac. La lluita entre el bé i el mal es va mostrar amb uns àngels blancs ballant entre uns dimonis negres amb espectaculars trages. Al ritme de la marxa cristiana "Dinàmics" ballaven les joves de roig recreant la sang del drac. Una guàrdia femenina de color blau precedia a la carrossa de l'alférez cristià 2018 i les 2 favorites amb trages elegants en tons blaus. Estaven protegides per un drac de dos caps que es movia i sobre el que saludava José Luis Calvo. Al trage de Juan Climent predominava el cuero marró i les teles en tons obscurs que emulaven la túnica tomasina. El casc tenia molta història i estava composat de metalls platejats, un drac i plomes roges. El drac de cua de peix estava present, mentre que l'esquadra de negres va preferir al tigre com a animal de referència. Juan Climent i els esquadrers van fer un homenatge al disseny de 1977, protagonitzat per les pells ratllades, les teles roges, les plomes de faisà i els metalls platejats. Sense cap dubte una inoblidable alferecia cristiana que va estar a la mateixa altura que la resta de càrrecs de 2018.

Un estudiat boato van presentar les Tomasines en 2019, girant en torn a l'ordre trinitària. Eren uns religiosos que traslladaven i rescataven als esclaus cristians sotmesos per l'Islam. Uns monjos obrien pas al ballet de Virginia Bolufer amb arbres, troncs i flors i fulles. Al ritme de la marxa cristiana "Mai-Sabel" les ballarines representaven el trajecte per les muntanyes dels Pirineus que van fer els Trinitaris. Els diferents grups de guardians i infidels capturats van aportar una estètica moruna a la capitania cristiana 2019. El segon ballet va estrenar la peça musical "Captivis Libertas" de Francisco Valor. Els trages eren molt simples per a que les ballarines feren acrobàcies. Els cavallers portaven una corassa platejada i teles blaves i roges, desfilant al ritme de la marxa cristiana "La Victòria". El capità cristià 2019 va ser Juan Enrique Miralles, fill de "Pope" que ja havia fet el càrrec en 1991. En aquesta ocasió, la marxa cristiana va ser "Terra Trinitas", també de Francisco Valor. Juan Enrique Miralles va desfilar junt a la seua filla en una plataforma amb les escultures de l'Hotel Reconquista d'Alcoi. Un drac daurat gotejava sang que acabava mesclada en les roses de la capa de la favorita. Era una autèntica princesa amb molts brodats i els cabells al descobert. El capità tomasina portava una armadura platejada del pintor Ignacio Trelis. Unes xapetes daurades tapaven la falda blava i la creu trinitària s'observava als braços. La corassa metàl·lica tenia un drac estampat i el casc semblava una corona. Juan Enrique Miralles lluïa una capa roja, mentre que les dames no en portaven i basaven el seu trage blau en un mosaic bizantí a la falda. A la carrossa de les dames hi havia una còpia dels àngels de l'altar del Temple de Sant Jordi. El ballet de les reines tenia trages cridaners que recordaven al de la pròpia Ana Botella en la capitania cristiana 2005. Arlequins i cortesanes donaven la benvinguda a princeses de 15 civilitzacions. Cada ballarina portava un trage diferent amb les característiques del seu lloc d'origen. Unes vidrieres humanes es movien amb l'obra musical "Deus Vult" com a cloenda de l'innovador ballet d'Ana Botella. Uns savis de varies cultures desfilaven a carrossa amb la peça musical "Alatriste". Juan Climent es va encarregar del boato, incloent als consellers i l'esquadra de negres. Un disseny clàssic en tons negres que devia pesar prou per tot el metall, sobretot al casc alat. Les barbes blanques, el cuero marró al pit i la creu roja del cinturó van destacar per damunt de la resta del bonic trage. I així es tanca el recopilatori de càrrecs, no sols de la filà Tomasines, sinó de les Festes d'Alcoi fins a la data actual.

Juan Climent ha tingut el recolzament dels càrrecs més recents de la filà Tomasines. Però no ha sigut l'únic dissenyador pel qual han tingut predilecció. Luis Sanus va rebre crítiques molt positives en els seus boatos de l'alferecia 2004 i la capitania 2005. Era un moment de plenitud creativa per al pintor i fins hi tot va fer el recordat Cartell de Festes 2008.  Segurament també se li haguera encarregat a Luis Sanus l'alferecia tomasina 2018, però estava molt esgotat desprès de la seua capitania cristiana 2017. El prolífic Paco Aznar també va fer les seues incursions en el disseny fester als anys 90, fins hi tot llevant-li treball a Rafael Guarinos. Els dos van ser artistes importants per a la filà Tomasines, fins hi tot més que Luis Solbes, tot un referent per a altres filaes com Marrakesch, Aragonesos, Judíos o Berberiscos. Però no es pot menysprear la tasca de Rafael Guarinos, fins hi tot aguantant als partidaris del trage antic de tomasina vella. I és que aquesta qüestió de l'anacronisme sempre ha tingut els seus detractors i hui en dia pocs defenen una tornada de la filà Tomasines als seus inicis estètics. De fet els càrrecs, boatos i esquadres de negres s'han adaptat gustosament a l'estètica medieval. Fins hi tot han trobat recursos històrics propis i desconeguts, com es va poder veure amb l'Ordre Trinitària en 2019.

Pel que fa a la música festera, la filà Tomasines desfila tradicionalment amb la marxa cristiana "Ramón Petit", estrenada en Ibi en 1993. Però les Tomasines són fidels a Francisco Valor i desde 2004 la majoria dels seus boatos estan acompanyats d'obres musicals de l'autor més conegut de Cocentaina. Fins hi tot tenen dedicada "La rosa del drac", com a signe d'identitat. No obstant, a l'any 2005 es van permetre la llicència d'encarregar marxes cristianes noves en honor dels càrrecs antics de la filà. D'entre elles destaca "Paco Jover" dedicada a l'Àguila que ja havia faltat en aquell moment. També en 2004 van apostar per un canvi en la banda de música. I tenen l'orgull d'estar acompanyats de músics locals: L'Agrupació Musical el Serpis d'Alcoi. És la banda més jove de la ciutat, fundada al segle XXI, mentre la Primitiva data de 1830. A la Diana interpreten el pasdoble "Oh artista", adequat per al gest tomasina de la ma al costat. La filà Tomasines està considerada la més pija d'Alcoi, amb uns festers de classe social alta i amb poder econòmic. Fins hi tot se'ls acusa d'elitistes, ja que el seu accès és limitat i no tots poden apuntar-se a la filà lliurement. Una postura que defen Gilberto Jover com a primer tro. Aixó són les Tomasines, la formació cristiana amb la que concloem aquesta llarga etapa del blog dedicada a repassar la història de les 28 filaes alcoyanes.

HISTÒRIA FILÀ MAGENTA D'ALCOI

Al segle XIX era molt freqüent que l'Associació de Sant Jordi acceptara la creació de filaes noves sense cap problema. S'autoritzaven sobretot filaes mores que pocs anys desprès mostraven falta de solidesa per problemes econòmics o de participació escassa. L'aparició de la filà Magenta es va produir en maig de 1865 amb altre nom: Beduïns en la posició número 11 de les filaes de llana. Els fundadors volien tindre un nom propi i no ser nombrats pel teixit dels seus bombatxos. No era una costum del bàndol moro, en canvi en 1865 es va acceptar la refundació de la filà Maseros i no hi havia problemes de subdivisions genèriques al bàndol cristià. L'elecció del nom Beduïns per part del primer tro Vicent Gisbert ja denotava un interès històric per part dels festers.

Els beduïns eren un poble nòmada del desert que practicava la transhumància. Vivien com a tuaregs que erraven per les dunes del Sahara i Siria. Aquesta tribu àrab va dominar Marroc i Egipte al segle VII i venerava la religió islàmica, la poesia, les pedres precioses i la natura. Es dedicaven a la ramaderia i es desplaçaven buscant aigua i oasis. Encara que eren pastors, també tenien unes efectives tàctiques de combat que els feien letals en les batalles. Les caravanes de beduïns pel desert estaven acompanyades de tendes de campanya i camells, cabres i ovelles. Els beduïns li donen molta importància als clans i la sang, però també són molt hospitalaris. Llàstima que aquest nom amb arrels orientals va ser substituït per un malnom més localista i relacionat en el color de les teles.

La Revolució del Petroli va esclatar en juliol de 1873, quan la filà Beduïns estava en mans del primer tro Eugenio Sempere. La situació política va deixar a Alcoi sense Festes de Sant Jordi als anys 1974 i 1975. Quan la lluita obrera, les vagues i manifestacions anarquistes i la repressió al proletariat es van calmar, les filaes tornaren als carrers d'Alcoi. I en un any inoblidable ja que en 1876 es commemorava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Beduïns encetava una època il·lusionant amb la seua primera alferecia mora. A més a més en 1876 se'ls va començar a anomenar popularment com a filà Magenta. Salvador Sancho anava a ser l'alférez moro en 1874, però el seu càrrec amb la filà Beduïns es va aplaçar dos anys. Traçant una línia paral·lela amb 2021, sembla que el mateix li passarà a l'alférez moro de la filà Ligeros. Precisament la filà Ligeros es va fundar en el difícil 1873 i desfilava darrere de la filà Magenta. Un any de malestar social degut a l'assassinat de l'alcalde: Agustín Albors "el Pelletes". El seu cos va ser mutilat i arrastrat pels carrers d'Alcoi mentre s'incendiava l'Ajuntament. La façana de l'Ajuntament es va decorar i enllumenar més que mai en 1876, desprès de ser restaurada. Desprès del gran any de Salvador Sancho, José Jordà va organitzar la capitania mora de 1877.

A les actes de l'Associació de Sant Jordi de 1878 ja apareixia el canvi de denominació de filà Beduïns a fila Magenta. Una decisió consensuada i acceptada pel nou primer tro José Espí. L'origen del nom filà Magenta es deu al color dels bombatxos. El disseny oficial estava format per uns pantalons a la turca, manta blanca, faixa groga, jaqueta verda, xaleco roig amb brodats florals i un turbant de ratlles roges i grogues. La forma d'aquest turbant recordava al formatget de la filà Miqueros. Espontàniament els alcoyans van començar a anomenar filà Magenta als Beduïns i així va anar calant. El color dels bombatxos també va ser el factor desencadenant per a que en 1866 es refundara la filà Verds, tal i com també va passar amb els Moros Grocs de Castalla o els Moros Vermells de Xixona. No obstant si hi ha una filà Beduïns en poblacions com Petrer, Ibi o Crevillent. En 1883 la filà Magenta va tornar a tindre càrrec, sense transcendir massa dades. Si que se sap que, al igual que en la seua estrena en 1866, la filà Magenta va patir molta pluja en 1883. Per aquells temps es va constituir la música festera, sent "Mahomet" el primer pasdoble composat expressament per a les Festes de Moros i Cristians.

Els següents càrrecs de la filà Magenta serien els de 1890 i 1891, tal i com tornaria a passar 100 anys més tard. Es dona la casualitat de que la filà Magenta va desempenyar l'alferecia mora en 1890, quan es commemorava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians van resultar extraordinàries. Camilo Jordà Blanes va ser l'alférez moro amb un trage similar al de la pròpia filà. El mateix home desempenyaria la capitania mora de 1891. Pocs anys desprès, en 1897, l'alferecia mora va tornar a recaure en la filà Magenta. José Payà Reig va ser el protagonista, repetint en 1898 com a capità moro. Les Festes de Sant Jordi de 1898 van estar marcades per l'inici de la guerra entre Estats Units i Espanya. La pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va ser catalogada com a desastre per Maria Cristina, la reina regent. Espanya sentia el pessimisme del conflicte bèl·lic i apareixia una cèlebre generació d'escriptors: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. A pesar del desplom del producte interior brut, es van celebrar les Festes d'Alcoi de 1899 i 1900, quan va haver un canvi en el disseny de la filà Magenta.

És en 1905 quan es produeix una nova alferecia de la filà Magenta, compartint càrrec amb la filà Asturianos al bàndol cristià. Els trages dels càrrecs ja s'allunyaven més del disseny oficial de la filà. Una idea que va propulsar la recent Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. Pintors com Fernando Cabrera Cantó i Francisco Laporta Valor es van involucrar al 100% en la creació de bocetos i quadres per a les Festes de Moros i Cristians. José Gisbert Jover va ser l'alférez moro 1905 i era molt típic estar acompanyat per un rodella. Com no tenia cap fill, va ser Conxita Gisbert Miró l'encarregada de portar un trage en diminut del seu pare. Tots els càrrecs anteriors de la filà Magenta havien tingut un xiquet rodella, però mai una xiqueta. Fins aquell any tots els càrrecs magenteros havien portat una ploma per a distingir-se de la resta de festers. Però el capità moro 1906 va destacar per la capa brodada, els bombatxos a ratlles i un turbant blanc. En 1906 les Festes d'Alcoi van patir pluja i temperatures gèlides.

Amb l'aparició dels boatos i les esquadres de negres, els càrrecs de les Festes de Moros i Cristians van guanyar en esplendor al llarg de la dècada de 1910. Tot això va comportar que la filà Magenta afrontara com un repte la seua alferecia mora 1917. La inspiració i el nom de Beduïns es va recuperar per a aquest càrrec, personificat en Rafael Calafí Ilario. Però aquell 1917 va passar a la història per la declaració de "El Sig" de Gonzalo Barrachina com a Himne de Festes i de la sorprenent esquadra de negres de la filà Verds. La filà Magenta, junt a la filà Verds, va proposar que la Glòria no es celebrara un dissabte, sinó el diumenge de Resurrecció. Això va generar polèmica ja que significava una remodelació dels actes de la Setmana Santa i la Pasqua a la ciutat. La filà Magenta va tindre problemes amb el dèficit de pólvora en el seu any de capitania mora. Rafael Calafí va vestir un trage senzill amb túnica, faixa a ratlles, capa i un turbant blanc amb plomes de pavo real. Va destacar l'escut de l'esquadra de negres del capità magentero 1918, amb una imatge d'una jove fumant.

Desde principis del segle XX la filà Magenta va anar introduint xicotetes modificacions al seu trage antic. El turbant de formatget va quedar rellevat, apostant per un més simple de color blanc. El canvi més insignificant va ser el del calçat en 1900. La filà Granadinos i la filà Magenta van sol·licitar a l'Associació de Sant Jordi acurtar la llargària dels bombatxos en 1916. La reforma més profunda ocorregué en 1926, quan es va suprimir la manta blanca. Així la filà Magenta es va sumar a les moltes que s'havien passat a la comoditat de les capes. Les mànegues tindrien forma acampanada i estarien decorades amb flecos, mentre que al xaleco se li van llevar els brodats per a col·locar uns cordons entrellaçats. La obligació de confeccionar tants trages nous va obligar a la filà Magenta a demanar subvencions en 1926, sent acceptades pel president del Casal de Sant Jordi. El pasdoble "Puruva" va tindre una versió per a la filà Magenta amb lletra d'Enrique Valls.

Un sastre va ser l'alférez moro 1929 de la filà Magenta. Es conserva el quadre de Francisco Laporta que va servir com a boceto del trage del càrrec Enrique Cabrera Payà. Era un disseny guerrer amb casc daurat, túnica granate i capa blanca. Al Passeig General els capitans i alferes de 1929 saludaven desde vehicles adornats. A l'Entrada Mora Enrique Cabrera va agradar pel seu escut i la simplicitat de les formes. En 1930 el mateix fester seria capità moro de la filà Magenta, enmig de l'alegria pel final de la dictadura de Primo de Rivera. A la solejada vesprada del 22 d'abril Enrique Cabrera va desfilar a cavall i amb un trage replet de perles i plomes al turbant. A més a més l'esquadra de negres va ser molt aplaudida per la seua pompositat, amb un gran turbant, collars i bombatxos a ratlles. La Segona República Espanyola va portar molts malentesos a les Festes d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi va deixar d'organitzar els actes en 1932. La filà Magenta, al contrari que altres, no va tindre reticències per a participar en les Festes de Moros i Cristians dels anys següents. Les filaes Llana, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos si van desistir per motius religiosos.

Als anys 1937, 1938 i 1939 no va haver Festes de Moros i Cristians, sols dolor a causa de la Guerra Civil. Finalment els falangistes si van passar, sumint a Espanya en una dictadura militar durant 4 dècades. L'anomenat caudillo Francisco Franco va censurar moltes llibertats, però va promoure el nacionalcatolicisme associat a la religió cristiana. No es d'estranyar que quan les Festes d'Alcoi es van reorganitzar als anys de la postguerra, Sant Jordi va recobrar tot el protagonisme que l'Ajuntament republicà li havia llevat en l'etapa anterior. El Sant Jordiet, com a representació infantil del patró de la ciutat, va renàixer amb força. No va ser tasca fàcil la recuperació dels membres de la filà Magenta i damunt van ser els encarregats d'acompanyar al Sant Jordiet 1940. Jaime Silvestre Pérez va ser l'escollit d'entre els orfes de la Casa de la Beneficència. En 1941 la filà Magenta va tornar a acompanyar al Sant Jordiet i el xiquet portava un trage amb corassa d'escates brillants i una falda i capa bàsica. No hi havia diners per a més i la població estava passant fam. Antonio Armiñana Abad va agafar el lloc de primer tro amb ganes de remuntar la filà Magenta. El conegut tio Matraca va ser un fester emprenedor, devot i servicial.

10 anys desprès del càrrec de Sant Jordiet, el tio Matraca es va veure envoltat de la preparació de l'alferecia mora 1950. L'elegància del trage va demostrar que la filà Magenta havia superat les dificultats econòmiques. Al disseny de Luis Solbes predominaven els colors verd, blanc i magenta en uns bombatxos decorats amb flors. L'esquadra de negres va desfilar amb llum diürna en una vesprada solejada i molt satisfactòria per als alcoyans i alcoyanes. Els esquadrers maquillats amb betún portaven un turbant en forma de cono. A pesar de l'avançada edat, Antonio Armiñana va ser el primer alférez moro en disparar a l'Alardo. Fins a 1950 els alferes tan sols tenien un paper contemplatiu al dia dels Trons. La filà Magenta va donar una lliçó de dignitat que es repetiria en 1951, a pesar de la lentitud del ritme moro. Antonio Armiñana va prendre la decisió de ser ell mateix el capità magentero 1951. En la vesprada nuvolada del 22 d'abril va lluir un trage replet de brodats, fins hi tot als bombatxos de color magenta. La capa granate, la faixa groga i els detalls en verd el van convertir en un càrrec colorista. El tio Matraca va desfilar a cavall i envoltat de parasols i palmiters. Un capità moro carismàtic, ja que es va posar una barba postissa. El coordinat boato va tindre molts palanquins, tronos reials i gàbies per a xiquets esclaus. I és que la participació infantil a la capitania mora 1951 va ser prou important i Antonio Armiñana tenia molta simpatia entre els xiquets. A l'esquadra de negres predominava el color roig, blanc i negre, mentre que la faixa era cadauna d'un color distint. El cabo batidor no portava el mateix turbant que els esquadrers, sinó una coleta d'estètica massai. El dia Sant Jordi va amanéixer plujós i es van suspendre tots els actes, excepte la Missa Major a l'Església de Santa Maria. Degut al mal temps es van allargar les Festes d'Alcoi un dia més, celebrant-se el 24 d'abril la Segona Diana, les Processons i la Retreta. El dia dels Trons es va fer en el tradicional dia del descans, encara que el 25 d'abril va tornar a ploure amb força i no es va efectuar l'Ambaixada Mora. L'encaro i la lluita d'espases si que es va realitzar i a la vesprada es va aclarir el cel, finalitzant unes atípiques Festes d'Alcoi 1951.

La revitalització de la filà Magenta se li deu a dos primers trons. Les idees de Paco Olcina creant el sopar en homenatge a la dona magentera i les publicacions de revistes internes gràcies a Pepe Blanquer. Aquest enamorat de les arts gràfiques va editar el conte "Un moret plorant", inspirat en la marxa mora del compositor de "Paquito el Xocolatero". L'obra "El ball del moret" del contestà Gustavo Pascual Falcó va sonar en l'alferecia magentera de 1963. Enrique Vicent Peidro va exercir el càrrec pressionat pels seus amics, ja que ell no era fester. De fet l'alferecia mora va portar tants maldecaps a la família que no va tornar a eixir mai. De totes formes les seues filles van ser les favorites sobre palanquins i l'alférez moro va desfilar a cavall. Portava un trage molt a la moda de 1963, amb senzills brodats i un turbant clàssic. Els colors predominants eren el roig, groc i lila en tons pastel, al igual que en l'esquadra de negres. Les teles dels esquadrers eren de colors clars com el blanc i el rosa, destacant un turbant estret i allargat. La filà Magenta estava formada per treballadors modests i es van alegrar de que el seu esforç econòmic es veguera recompensat en una vesprada de sol i llum. De totes formes l'alférez moro 1963 va passar bastant desapercebut, exceptuant la carrossa de la coral infantil. Al coincidir el dia 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el públic forani va ser molt nombrós. L'Alardo de 1963 es va desdoblar en dos itineraris, sent un canvi positiu que es manté en l'actualitat.

A l'Entrada Mora 1964 es van subsanar per fi els contratemps ocasionats desde 1962 en el nou itinerari que passava pel carrer Sant Llorenç. El Cantó el Pinyó i la girada a la Plaça d'Espanya eren un punt conflictiu del recorregut. L'afany de superació de la filà Magenta es va veure reafirmada en la capitania mora de Rafael Sanus Botí. La capa magenta amb lletres àrabs, la faixa groga i la camisa verda identificaven a Rafael Sanus com a càrrec magentero. Luis Solbes Payà li va donar sobrietat al trage amb uns bombatxos blancs a conjunt amb el turbant. Els palmiters i parasols eren elements indispensables en els boatos d'aquells anys. La favorita i rodella desfilaven sentades en palanquins luxosos i va sorprendre la carrossa d'un drac que movia el cap. L'esquadra de negres del capità moro 1964 tenia una túnica roja i un casc en forma d'embut. Un disseny aprovat amb un suficient, però que no va transcendir més allà.

No va haver pausa per a la filà Magenta desprès de la capitania mora 1964, ja que a l'any següent celebraven els 100 anys desde el naixement de la filà Beduïns. Una efemèride que li va donar encara més notorietat a les Festes d'Alcoi de 1965. Va ser l'any en que es va inventar la Glòria Infantil i en el que un músic va dirigir per primera volta l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. A la solejada vesprada del 24 d'abril de 1965 l'esquadra commemorativa de la filà Magenta va rebre molts elogis. A l'esquadra centenària van participar il·lustres magenteros i també el propi dissenyador del trage africà: Luis Solbes Payà. El color groc i les teles blanques a ratlles negres van crear un bonic contrast, sent el casc amb una màscara zulú el remat perfecte per als esquadrers. En l'any 1965 la filà Magenta estava formada per 45 components.

Rafael Aracil Ruescas va fer la reforma del trage oficial magentero en 1967, quedant constituïda la imatge de la filà definitivament. Es va canviar la capa per un xaleco llarg semblant a una xilava blanca. També el turbant incorporava un bonet roig. El resultat va agradar prou i recordava més a l'estampa nòmada que volia representar la filà Magenta. Així es va recuperar l'esperit beduí que havia marcat els inicis de la filà en 1865. A més a més la penya i montepio dels "Beduïns arruïnats" va rescatar aquell nom primitiu de la filà Magenta. La primera esquadra d'enmig que els va tocar per ordre rotatori va ser en 1970. Un any polèmic per a Nostra Festa perquè es pretenia traspassar la Trilogia Festera al cap de setmana. La filà Magenta es va oposar a aquest canvi en les tradicions, recolzada també per les filaes Llana, Abencerrajes, Asturianos, Vascos i Navarros. El magentero Enrique Luis Sanus Abad defenia les dates del 22, 23 i 24 d'abril i pocs anys desprès es va convertir en president de l'Associació de Sant Jordi. Un mandat llarg que va durar de 1975 a 1987. Finalment l'Entrada Mora 1970 es va celebrar amb sol el dissabte 25 d'abril, tenint a la filà Magenta al centre de la desfilada. El clima social es va relaxar desprès d'uns mesos de fortes tensions. L'esquadra d'enmig de la filà Magenta estava basada en els colors bàsics negre i roig. El turbant era blau i va destacar l'estampat de la capa blanca. No va ser una Entrada Mora monòtona i justament l'únic tall que es va produir va ser provocat per l'esquadra d'enmig de la filà Magenta.

Tal i com ja va passar al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, a la filà Magenta li tocava alferecia mora en un any remarcable. En 1976 les Festes de Moros i Cristians es van retrassar fins a finals de maig, per a poder recordar l'efemèride dels 700 anys de la Batalla d'Alcoi amb una Trilogia Festera Alcoyana més llarga. I és que van haver 5 dies d'alegria, començant pel dia els músics i acabant amb l'Alardo el dia 30 de maig. Però ni prorrogant les Festes de Sant Jordi a quasi l'estiu es vam salvar de la pluja. Una tromba d'aigua va desplaçar totes les cadires col·locades per a veure les dos Entrades vespertines, recollint-se 48 litres per metre quadrat. Abans de l'arrancà va parar de ploure, però durant el transcurs de les últimes filaes va tornar a ploure. L'alferecia mora de la filà Magenta va poder desfilar sense problemes ja que tan sols xispejaxa. Enrique Pons Sellés va desfilar sentat sobre una plataforma on anaven les seues rodelles. Els 3 portaven el mateix trage de Rafael Guarinos en tons verds i blancs. La faixa de l'alférez moro 1976 era groga i els bombatxos negres. Com a part del boato es va introduir una esquadra especial amb el disseny vell de la filà Beduïns, amb el formatget al turbant. Esclaus cristians i la carrossa de la làmpara màgica d'Aladdin completaven el seguici d'Enrique Pons. La filà Magenta va tindre una esquadra de negres inigualable com a colofó de la nit de l'Entrada Mora 1976. De nou es van combinar els colors blanc i roig amb un turbant blau adornat amb metalls daurats. Els esquadrers portaven pells de guepard i van desfilar amb la marxa mora "Reige" de José Maria Ferrero. La Processó General es va tindre que suspendre a causa d'una forta tempesta i es va realitzar el dia els Trons abans de l'Aparició de Sant Jordi. La Glòria Antiga va ser un dels actes extraordinaris que més van agradar en el VII Centenari de la Batalla d'Alcoi.

Les Festes d'Alcoi de 1977 van ser un retorn a la normalitat desprès de l'intens 1976, també en l'àmbit polític degut a la transició democràtica. Les Entrades es van celebrar com sempre el 22 d'abril, recuperant-se la recreació de l'atac d'Al-Azraq en 3 dies de festa. La filà Magenta obria l'Entrada Mora amb uns trompeters, un grup de moros de Crevillent i la presència exuberant de Remigio Vicent Jover. Va ser el primer càrrec en desfilar sobre un elefant real, despertant l'atenció del públic. Per a aconseguir a l'enorme animal viu es va contactar amb un circ. El capità moro 1977 portava un trage amb bombatxos blancs, camisa roja i turbant de metall. Remigio Vicent portava al pit un collar daurat en forma de cercles. Rafael Guarinos va proposar un primer trage per al capità moro que no va agradar i va acabar sent aprofitat pels seus amics. Per primera volta es van juntar un grup de festers per a ser l'escolta a cavall del capità moro. Així van nàixer els cavallers, figura d'acompanyament masculí que desde 1977 recolza als càrrecs festers en tots els actes. Amb sol i 27 graus de temperatura va discurrir el boato de la filà Magenta. A part dels mencionats primers cavallers, el seguici es va completar amb palanquins i els 80 festers de ple dret de la filà. L'esquadra de negres 1977 combinava els bombatxos blancs amb un turbant cònic de color verd. El maquillatge de betún recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags i la capa emulava la pell de tigre.

Rafael Guarinos va repetir com a dissenyador de les esquadres de negres de la filà Magenta. Per al Mig de 1983 va apostar per un casc de tires daurades que va rebre comentaris de tot tipus. Als esquadrers se'ls va comparar amb pallassos pels marcats llavis rojos, els lluentons daurats i la combinació de teles roges i blaves. En una vesprada nuvolada d'abril, la estètica i colorit de l'esquadra d'enmig no va deixar indiferent a ningú. La marxa mora elegida va ser "Als Berebers" del mestre contestà José Pérez Vilaplana. En 1983 la filà Magenta ja havia aconseguit 106 festers, que eren molts en comparació a les xifres dels dramàtics anys 40.

Desprès de la discutible imaginació de l'esquadra d'enmig 1983, la filà Magenta va tornar a apostar per l'estil tuareg per als seus càrrecs. En 1990 els tocava l'alferecia mora, coincidint amb el 125 aniversari de la filà Beduïns i el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. L'atzar en un sorteig va convertir a Juan Pla Galiana en un senyor del desert a camell. L'austeritat del trage era patent en els bombatxos negres, la faixa groga i les mànegues de color tostat. Segurament els beduïns no portaven massa adorns i per això sols es van veure metalls a l'arma i el turbant blanc. Juan Pla va estar acompanyat del seu rodella, també a camell i amb el mateix trage senzill. Es va estrenar la marxa mora "Alfaris Magenta", inspirada en la banda sonora de Indiana Jones. La pluja havia molestat als mirons durant quasi tota la vesprada, però va arreciar quan l'alférez moro 1990 entrava a la Plaça d'Espanya. És una de les poques Entrades Mores en les que ha arribat a pedregar. Jordi Sellés, membre de la filà, començava a guanyar-se un lloc entre els dissenyadors amb el boato nòmada de l'alferecia mora 1990. La favorita i les dames reptaven al fred amb uns trages fins i amb poca tela. Això si, l'harem estava resguardat en una jaima. Els colors obscurs com el negre i marró van predominar en elles i la resta de grups femenins del boato. Les aiguadores amb cànters precedien als cavallers blancs a cavall i armats amb escuts redons. Amazones, cristians encadenats i egípcies van formar part d'un boato que va incloure un ballet. Per primera volta la coreògrafa Inma Cortés col·laborava amb la filà Magenta per a presentar el ballet almoràvid en color blanc i negre. La pluja no va amedrantar a l'esquadra de negres, animada amb la melodia de "Lawrence d'Arabia". El disseny d'Alejandro Soler tenia una corassa daurada, una túnica verda amb inscripcions àrabs i una pell com a capa. El casc amb plomes negres i un crani feien més ferotge el conjunt.

El flamant capità moro 1991 va ser Antonio Gonzàlez Moltó, veterà que va il·lusionar a la seua dona i la seua filla per a que l'acompanyaren com a precioses favorites. La riquesa de les teles adamascades va predominar tant en els trages del boato com en el del propi capità moro. L'amenaça de la pluja va tornar a fer-li una mala jugada a la filà Magenta. Per sort va parar de ploure poc desprès de que el capità moro pegara la volta a la Bandeja, amb el so de les campanes de fons i l'estrena de la marxa mora "Clam" de Gregorio Casasempere. El boato s'iniciava amb un grup multitudinari de percussió i unes portadores d'estores. L'escolta femenina del capità moro tocava el xilòfon. Alejandro Soler li va dissenyar un trage molt luxós a Antonio Gonzàlez i ell el va lluir amb orgull desde la carrossa. Unes ballarines de blau amb ventalls de plomes creaven un efecte impressionant per a rebre al capità moro de la filà Magenta. I el identificatiu color va estar present en el trage, junt a les perles i un turbant negre. Els joves escuders i les arqueres acompanyaven la desfilada dels cavallers a cavall. La coreògrafa Ana Botella era família del capità moro i va poder portar a la pràctica el seu primer ballet al compàs de la marxa mora "Juanjo". Si magnífics van ser els dissenys d'Alejandro Soler, no es va quedar enrere l'africana esquadra de negres. Va ser l'últim disseny creat per Rafael Guarinos, qui mantenia un vincle amb les esquadres de negres de la filà Magenta. Abans de retirar-se del disseny fester, va presentar una esquadra especial amb teles roges, pells d'animal, moltes banyes i plomes de pavo real al turbant. Les dos Entrades de 1991 van tindre en comú uns retards en l'horari imperdonables i que van provocar severes crítiques i xiulits dels espectadors.

Desprès de la discòrdia creada per la "Guerra del Calendari", les Festes d'Alcoi de 1997 es presentaven com una oportunitat de conciliació. Al mes de gener s'havia convocat una manifestació per a mantindre les dates festeres en els tradicionals "22, 23 i 24 sempre". L'alcalde d'Alcoi en aquella dècada era el socialista Josep Sanus, que pertanyia a la filà Magenta. L'èxit de la protesta va fer que l'Ajuntament reculara i les Entrades es van celebrar el dimarts 22 d'abril de 1997. La filà Magenta tenia la responsabilitat de l'esquadra d'enmig i van acudir als germans Sempere. Jorge i José Domingo estaven guanyant prestigi pels seus dissenys arriscats i concebuts com a conjunt. Aquest va ser l'èxit de l'esquadra de negres de 1997, tractant-se d'un disseny amb uniformitat en els detalls i la utilització intel·ligent de teles de color granate i negre. El casc en forma de cobra estava fet de pells de serp i plomes verdes. Les escames del rèptil i la interpretació de la "Marxa del Centenari" d'Amando Blanquer van ser lo més comentat de l'esquadra d'enmig de la filà Magenta.

Els magenteros no podien creure's la seua mala sort en relació a la climatologia. L'Entrada Mora 2004 va arrancar amb sol, però a les 7 de la vesprada va esclatar una forta tempesta que va malbaratar el boato de l'alférez moro. A la filà Magenta ja li havia plogut en 1991 i 1990, i també un poc a l'alferecia mora de 1976. Rodolfo Llàcer Santacreu es va convertir en el tercer alférez magentero consecutiu en patir les inclemències del temps. El boato va estar replet de ballets i començava amb el de les banderes de Virginia Bolufer. Tal volta el ballet més espectacular va ser el de Inma Cortés recreant un bazar de teles. Entre les tendetes de Beirut les mercaderes movien mocadors al ritme de la música oriental d'Omar Faruq. Les guardianes roges custodiaven la carrossa vegetal de les favorites i rodelles. Tota la família de Rodolfo Llàcer el va arropar, destacant el seu net sobre una plataforma de fusta arrastrada per bous. A la banda de música interpretant la marxa mora "Penya Cadell" li seguia les dames sobre una carrossa en forma de pavo real. Els cavallers, imposats per la filà Magenta en 1977, van desfilar per primera volta en carrossa. Fins aquell 2004 els cavallers magenteros havien sigut fidels a les cavalcadures equines. El ballet d'Ana Botella amb gaiatos precedia a la carrossa de l'alférez moro de la filà Magenta. Rodolfo Llàcer va triar la marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer i a Alejandro Soler com a dissenyador. L'artista alcoyà va concebir un trage amable en el que la túnica de color crema tapava els bombatxos blaus. Dos teles en tons magenta, cueros marrons i un casc blanc d'estil nòmada van completar el bonic trage de l'alférez moro 2004. Les antorxeres obrien el camí al cabo batidor de l'esquadra de negres. Un impressionant disseny dels germans Sempere que no va ser deslluït ni per la pluja torrencial. La caputxa blanca del turbant de color roig va rebre molts comentaris positius, sent la resta del trage d'estil tribal amb plomes de faisà. L'or brillava en la corassa i l'escut de la capa blanca. La pluja no sols va fer aparició el dijous 22 d'abril, sinó que també havia sabotejat la Glòria 10 dies abans.

No va ser suficient per a la filà Magenta un boato amb 3 ballets i per a l'any següent volien superar aquesta xifra. La capitania mora 2005 es recordada per el número excessiu de coreografies, començant amb la tribu de "Majen We" de Virginia Bolufer. Sense cap dubte va ser un gran inici d'Entrada Mora, amb la peça musical "L'Espentall" de Bene Ripoll i les ballarines amb faldes de pell de zebra movent els escuts. El segon ballet, presentat per Inma Cortés, recordava les nits al palau de Sherezade. Una posada en escena digna dels contes de les "Mil i una nits" al so de la marxa mora "Ali Geabà-Spyros". El ballet d'Elena Tudela precedia a la favorita, sobre un camell gegant que movia el cap. La dona del capità moro 2005 vestia de color rosa i s'acompanyava de la marxa mora "Xabat" de Saül Gómez. Els 2 fills i la filla de Camilo Albero van desfilar en altra carrossa al ritme de "Gentama", una peça rítmica que jugava amb les síl·labes de la filà Magenta. La percussió va estar present en diferents punts del boato i sobretot va marcar el pas del ballet d'Ana Calvo. Les ballarines disfrutaven de les plantes dels jardins i les guirnaldes verdes s'enrotllaven pel vestit en tons rosa. Les dames van desfilar amb la marxa mora "Marrakesch" de José Maria Ferrero. Els cavallers a carrossa també van escollir una marxa mora poc coneguda i que portava per nom "Magenta" al estar dedicada a la pròpia filà. Dos obres tan serioses com ""Genna al Ariff", una marxa mora antiga que anunciava al capità moro 2005. Camilo Albero Climent es va presentar sereno i amb un disseny clàssic, pensat pel seu amic Jordi Sellés. Desfilava sobre un ariet amb fulles de palmera, agraint amb la ma els forts aplaudiments del públic. El trage senyorial del capità magentero destacava per les teles de color blanc, negre, marró, groc i verd i per les mitges llunes platejades. El ballet del mercat d'esclaves tancava el boato de 2005, ple de peveters i aromes. La sensualitat de la proposta d'Ana Botella es devia a l'ús de cròtals i les fines teles negres de les egípcies. La guàrdia omeya deixava pas a l'esquadra de negres, intensament africana. Jordi Sellés va centrar l'atenció en les melenes de lleons d'uns esquadrers coberts de pells i penjolls. Els ossos d'una columna vertebral ocupaven tota la capa. Al remat, una esplèndida capitania mora en la que la filà Magenta per fi va ser beneïda amb raigs de sol.

El disseny femení de la filà Magenta es va estrenar en 2008, sent una idea de Jordi Sellés. El pintor coneixia de sobra els detalls del trage beduí, ja que era membre de la filà. El color magenta agafava més protagonisme al trage de dona per estar plasmat a la falda i el turbant. "Caravana" es va convertir als anys 2000 en la marxa mora per als "Ensayos" de la filà Magenta, tal volta per la referència als nòmades del desert. L'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 2011 es va sentir molt arropada pel nombrós públic. A conseqüència de la Setmana Santa, el dia del treballador i les dates de les Festes de Muro, les Entrades d'Alcoi es van tindre que retrassar sense remei fins al 14 de maig de 2011. A pesar dels constants talls a les desfilades, aquell any va ser increïble pels càrrecs, boatos i esquadres de negres. El sol va fer brillar el trage de Jordi Sellés, amb el repetit recurs dels casc amb sabor africà. Per al Mig de 2011 es va utilitzar espart i cuero marró. El cobre i les teles grogues van ser part essencial d'un trage amb xicotets adorns verds i medallons. Van desfilar amb la marxa mora "Lawrence d'Arabia".

El 150 aniversari de la filà Magenta es va portar a terme de forma esplendorosa en 2015. Un any molt lúdic per a la filà que va culminar en l'Entrada Mora del dissabte 25 d'abril. S'estava fent de nit però els núvols seguien amenaçant al bàndol de la mitja lluna. Al so de la cèlebre marxa mora "Uzul el selmim", el cabo batidor feia trotar al cavall blanc. Un espectacle eqüestre que va eclipsar als esquadrers amb barbes de savis. Jordi Sellés va tindre l'honor de dissenyar el trage commemoratiu per a la filà del seu cor. L'esquadra especial dels 150 anys desde la fundació de la filà Beduïns reprenia l'aspecte tuareg gràcies als tons tostats de la túnica, semblants a l'arena del desert. El cinturó groc tenia alguns metalls daurats i d'ell penjava una daga i un bolset multicolor. El turbant blanc tenia algun detall de color magenta, com a referència als bombatxos de la filà. L'escut redó de la capa era el mateix que s'havia mostrat en l'heràldica de 2015. 

En la nit càlida del 22 d'abril de 2018 la filà Magenta va traure al carrer el major boato de la seua història. L'alferecia mora representada per Santi Carbonell havia despertat grans expectatives, sobretot perquè el jove era dissenyador fester i havia preparat un gran boato. Tot començava amb el ballet dels corbs negres sobre un arbre i la recreació de la batalla de Sagrajas. Les mores de Fez, les aiguadores dels oasis i els veterans a carrossa disfrutaven d'una odalisca ballant al so de "Titarós". 2 zancuts donaven pas al ballet d'Alicia Montava amb la marxa mora "Cavall de foc". Però eren sargantanes els animals que es movien entre les ballarines amb vaporoses faldes en tons marrons. L'ambientació de les dunes va seguir amb una travessia per l'Atlas per part de les mores d'Atar, un ariet en forma de cap de cabra i les nòmades amb trages negres dissenyats per Santi Carbonell. La intensitat va augmentar amb el so dels tambors d'un grup percussionista de Castelló. Darrere del retronador soroll anava la guàrdia negra. L'exotisme de les dames a cavall va deixar pas a l'aristocràtica favorita sobre la carrossa del serrallo. La mare de Santi Carbonell vestia de color magenta i taronja i sonava la marxa mora "Tarde de abril". El novio de l'alférez moro 2018 va desfilar protegit per eunucs i portant l'heràldica sobre un camell. Els cavallers també van desfilar a camell semblant uns autèntics berebers en tons magenta i blanc. Encara que Santi Carbonell Quesada era de la filà Cruzados va acceptar l'alferecia mora amb la filà Magenta amb il·lusió. El resultat del seu propi trage va ser immillorable: Falda de color magenta amb moltíssims brodats, braços amb dibuixos de llaçeria i anells als dits i una capa negra amb un escut redó. Els elements bèl·lics del disseny eren la llança, espasa i punyal com a armes, la corassa daurada i el casc de metall platejat amb lletres àrabs gravades. Les banderes i escuts de la carrossa li deixaven tot el protagonisme al primer càrrec homosexual de les Festes d'Alcoi. A més a més la solemnitat de la peça musical "Moros y Cristianos" va fer més memorable aquell final d'Entrada Mora 2018. Però faltava l'esquadra de negres amb l'apoteòsica marxa mora "Uzul el selmim", també de Camilo Pérez Monllor. El disseny del jove Antonio Aracil apostava per l'estil africà però prescindint dels metalls. La faixa era d'espart, la falda de pell d'antílop i la melena estava feta de pèl blanc. El sacrifici de Santi Carbonell es va veure recompensat amb un públic completament bolcat en l'alferecia mora de la filà Magenta, com feia temps que no es veia.

Jorge Candela Mataix és, amb permís del cordonero Rafael Tortosa, l'últim capità moro de les Festes d'Alcoi que ha pogut complir el seu somni. I és que el boato de la filà Magenta en 2019 girava en torn al somni d'un xiquet que volia ser capità moro. El ballet de les titelles s'enredrava entre els fils d'un xiquet fent una representació teatral. Les ballarines vestides de tostat simbolitzaven la lluita de poder entre els moros i cristians. La encisadora música "Djole" animava al ballet africà d'Ana Botella. Una espectacular coreografia en la que una tribu mostrava les seues vistoses màscares amb cabelleres de palla i trages amb teles de color rosa. En una plataforma un bruixot feia encanteris, donant pas a les guàrdies armades. El tercer ballet va ser ideat per la contestana Alicia Montava i es basava en els torns de fang i la creació de plats de ceràmica. Les alfareres vestien amb xilaves de color rosa, groc, verd i blanc i envoltaven un forn morú. Sobre una estora apareixien les dames amb vestits en tons magenta i molta filigrana. Un grup femení transportava les heràldiques dels anteriors capitans magenteros. Al boato es van poder escoltar obres musicals com "Kapytan" o "Marco Polo". Els cavallers van desfilar sobre una plataforma de fusta secundada per camells. Dels amics del capità moro destacava el turbant blanc i l'espindarga. L'escolta califal i els rodelles a camell precedien a la carrossa de la favorita i el capità moro. Jorge Candela i la seua dona saludaven amb les mans unides i disfrutant de la marxa mora "Tina", estrenada per a ella. Extasiats van arribar a la Plaça d'Espanya el 4 de maig de 2019 baix un sol de justícia. Juan Climent va ser el dissenyador de tot el boato i per als protagonistes es va decantar pels colors blanc i magenta. En Jorge Candela brillaven els metalls de la corassa i altres adorns, mentre que en la favorita eren exquisits els brodats en fil d'or i la tiara. Un capità moro elegant amb una carrossa igual de preciosa. Es tractava de la cupula d'un palau blanc amb una estora. L'esquadra de negres feia por amb un maquillatge aterrador i pells de zebra. El disseny de Santi Carbonell no podia ser més salvatge, mantenint l'escut de la filà Magenta al cinturó de bronze. La calavera del casc estava coronada amb plomes i banyes de bou. Les tonalitats taronja, roig i marró van predominar en una magnífica esquadra de negres al compàs de la marxa mora "Al primer tro". La filà Magenta va superar amb una nota altíssima la seua capitania mora, a pesar d’una gestió econòmica deficient que havia portat polèmica els mesos anteriors. L'Entrada Mora 2019 va tindre alguns talls però es recordada amb nostàlgia i estima per ser la última d'una època feliç.

L'antiga filà Beduïns, rebatejada com a filà Magenta al segle XX, no se li atribueix cap malnom. Però si és molt popular la frase de "La Magenta la que més espenta". És una graciosa referència al ritme en que solen desfilar, ja que té el mèrit de sols haver produït talls en 1970, 1990, 1991, 2011 i 2019. Les esquadres de negres amb cabo batidor solen tindre la culpa, però no està gens mal per a una filà amb 156 anys. Una història tan llarga els ha aportat moltes curiositats. Per exemple la creació dels cavallers, la maledicció de la pluja en les alferecies magenteres, la destresa dels seus cabos batidor, la falta de Sant Jordiets recents o els premis al Concurs d'Olleta Alcoyana de 1993, 2014 i 2019. Per ara continuen sent els guanyadors actuals, perquè en 2020 no es va poder celebrar el Mig Any a causa de la maleïda pandèmia del Coronavirus.

 

Jordi Sellés era el pintor de referència de la filà Magenta i com pertanyia a la pròpia entitat mora els va oferir alguns dels seus millors dissenys. Per exemple la capitania mora de 2005, el disseny femení de 2008 o l'esquadra commemorativa del 150 aniversari. Però han sigut molts altres dissenyadors els que han col·laborat amb la filà Magenta, sent una de les filaes que més ha canviat de dissenyadors en els seus anys de càrrec. Els més antics Enrique Cabrera i Francisco Laporta a principis del segle XX. Desprès de la Guerra Civil Espanyola van confiar en l'irrepetible Luis Solbes, qui ho va abarcar tot fins als càrrecs de 1976 i 1977. Era el torn de Rafael Guarinos, qui compartia afició al disseny fester amb Luis Solbes. Alejandro Soler va acaparar moltíssim protagonisme als anys 90, coincidint amb una excel·lent capitania mora magentera. I els germans Sempere també van ser elegits per dos esquadres de negres de la filà Magenta: Les de 1997 i 2004. Els dissenyadors més populars d'aquesta dècada van ser els encarregats dels càrrecs més moderns de la filà: Santi Carbonell, Antonio Aracil i Juan Climent. No hi ha cap dubte de que van presentar bocetos ben definits i d'una qualitat molt alta. Bravo!

Ara el dissenyador Jordi Sellés s'ha apuntat a la filà Ligeros, però no sabem si al seu Cartell de Festes 2020-2021 inclourà algun detall per a la seua estimada ex-filà. Els magenteros respiren tranquils perquè van poder desenvolupar els seus càrrecs abans de que el Covid-19 trastocara les nostres vides. Però òbviament la suspensió de totes les tradicions també va desanimar als festers beduïns. Francisco Oriola va ser elegit primer tro de la filà Magenta en juliol de 2019 però sols s'ha trobat moments difícils. I és que l'anterior primer tro va ser acusat d'apropiació indeguda de fons. Presumptament Vicente Carcelén es va quedar 67000 euros i va ser sancionat per l'Associació de Sant Jordi, arribant als tribunals judicials. Els comptes de la filà Magenta van ser intervinguts en 2018 per auditar-los i detectar irregularitats. Experts econòmics d'una gestora es van encarregar de la filà Magenta i l'incident ha portat al president del Casal a fer reformes en els estatuts per a evitar malversació en més filaes. Per a més mala sort, la polèmica va esclatar quan la filà Magenta es disposava a disfrutar del seu any de càrrec.

L'emblema de la filà Magenta és una mitja lluna abraçant una estrela de 6 puntes verda. No hi ha dubte de que el color dels bombatxos ha calat fons en la idiosincràsia de la filà, fins el punt d'abandonar el bonic nom de reminiscències tuaregs. La seu social de la filà Magenta es troba al carrer Sant Doménech i és suficientment gran per a una filà modesta en número de components. Als 100 festers, 30 jubilats, 19 socis, 18 juvenils i 78 xiquets els acompanya la banda de música "Unió Musical de Beniarrés", el poble de la comarca del Comtat que ha agafat notorietat per Samantha d'Operación Triunfo. Fins así el repàs d'aquesta filà mora, recopilant la seua història desde 1865 fins a 2021, com hem fet amb la resta de filaes d'Alcoi a l'apartat del blog "Retrospectiva de les filaes".