La proposta de modificar la Trilogia Festera es basava en traspassar-la a l'últim cap de setmana del mes: 25, 26 i 27 d'abril de 1970. Però la societat alcoyana en massa no estava disposada a renunciar a l'estimat 22 d'abril com a dia de les Entrades. No veien problema en que caiguera dimecres, dijous i divendres. El 5 de novembre de 1969 es va convocar un Ple a l'Ajuntament tan sols per a debatre el trasllat de dates festeres. L'Acord entre partidaris del cap de setmana i defensors de la tradició s'intuïa impossible. L'Associació de Sant Jordi havia acceptat el canvi de dates amb 29 vots a favor i 27 en contra. El consens no era fàcil, ja que fins hi tot l'alcalde d'Alcoi va votar en contra del canvi. Francisco Vitoria Laporta va cridar "El meu no és en majúscules". El regidor de Festes, Jorge Trelis Blanes, també es va pronunciar al·legant "El meu si també és en majúscules". La consulta a entitats locals va rebre un rotund no per part del "Consejo del Movimiento" i del sindicat del tèxtil. Degut a la desunió dels festers per aquest assumpte, es va demanar celebrar un referèndum. Mai s'ha portat a terme.
La disparitat d'opinions ja existia en 1958, quan els alcoyans es queixaven de que celebrar les Festes de Moros i Cristians en abril significava pluja segura. Fins hi tot es va proposar que les Festes d'Alcoi es celebraren en juliol. En 1964 es va fer un intent frustrat de que la Trilogia Festera Alcoyana caiguera el cap de setmana del 26, 27 i 28 d'abril. Les filaes Llana, Magenta, Vascos i Abencerrajes va rebutjar la proposta de 1970 per quebrantar el sentit tradicional de Nostra Festa, encara que altres filaes opinaven que el canvi de dates no afectava al contingut històric de les Festes de Sant Jordi. Roque Monllor Boronat disfrutava de gran prestigi per haver sigut el capità moro 1969 i defenia que les Entrades podrien celebrar-se en diumenge per a que hi haguera més públic de fora. Roque Monllor era un senyor molt tradicional, però havia viscut la seua capitania mora amb la filà Marrakesch desde el punt de vista de les Festes entre setmana. Aquest fester veterà té dedicada una marxa mora preciosa de l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. "Bon capità" va guanyar el primer premi al Concurs de Música Festera d'Alcoi 1971.
El 18 de novembre de 1969 l'Associació de Sant Jordi va debatre el canvi de dates als dies 20, 21 i 22 d'abril, mantenint el 23 d'abril com a festiu per ser el dia del patró i poder servir de descans. Però la proposta no va calar i Enrique Luis Sanus Abad va defendre les dates tradicionals. L'amic de l'escriptor Camilo José Cela va ser posteriorment president del Casal. Alguns primers trons van amenaçar en dimitir en bloc si es canviaven les dates. Àngel Soler de la filà Navarros va ser el gran protestant en tota la polèmica del canvi de dates. La crisi del calendari ja era una realitat. Els anteriors presidents de l'Associació de Sant Jordi, Paco Boronat i Rafael Terol, defenien el canvi de dates. La votació secreta de l'Assemblea Extraordinària va donar com a resultat 30 paperetes en contra i 24 a favor. Així que es va sol·licita a l'Ajuntament d'Alcoi que es mantingueren les dates típiques de 22, 23 i 24 d'abril. Però tot estava ja organitzat i les Festes de Sant Jordi 1970 s'haurien de celebrar en les dates acordades: 25, 26 i 27 d'abril.
La filà Asturianos va ser contundent en la negativa al canvi de dates. Es van manifestar en contra radicalment, jurant no vestir-se si les dates es canviaven a cap de setmana. Però la filà Asturianos anava a estrenar el seu nou disseny en 1970 i els pocs festers de la filà havien fet un gran esforç per a pagar els trages. A més a més ja no es podia fer res perquè el Ministeri de Treball havia aprovat els dies festius. L'Associació de Sant Jordi es va comprometre a revisar el calendari per als anys següents. En 1971 les Festes d'Alcoi tornarien a celebrar-se en les dates tradicionals, tal i com desitjava la població majoritàriament. Els primers trons van utilitzar la via judicial com a pregària per a que el canvi de dates s'anulara, o al menys suplicaven que el 23 d'abril fora festiu per ser el dia del patró Sant Jordi. L'Ajuntament no tenia potestat legal per a això, però el govern civil va acceptar la petició del festiu del 23 d'abril, eliminant la festivitat de Sant Vicent Ferrer. A la reunió del 8 de febrer de 1970, l'alcalde va preguntar "Cavallers volen festa?" i la resposta va ser afirmativa, sabent que la Trilogia Festera Alcoyana cauria en dissabte, diumenge i dilluns i es trencava la tradició.
Van arribar les magnífiques Festes d'Alcoi 1970. Els càrrecs de les filaes Cides, Maseros, Realistes i Berberiscos van gaudir del sol durant els 4 dies de celebració. Rodrigo de Santiago va dirigir l'Himne de Festes el divendres 24 d'abril. El dia 25 es van celebrar les 2 Entrades, sent molt aplaudits els moros. Les 7000 cadires pel recorregut es van omplir d'alcoyans i gent de fora. La filà Asturianos tan sols va tindre 14 festers, lluint els xicotets canvis en la indumentària. Però va ser la filà Navarros la que va escandalitzar a certs sectors del públic. Com a protesta van desfilar tan sols 11 festers a l'Entrada Cristiana i menys individus en la Processó General i l'Alardo. El boicot de la conservadora filà Navarros va ser molt criticat al periòdic Ciudad.
La participació de la filà Navarros va tindre defensors per la fidelitat a les seues conviccions i detractors per la falta de dignitat desfilant tan sols amb 11 festers, sent en total 50 en la realitat. 40 festers van sacrificar els seus dies d'alegria primaveral. A més a més es donava la casualitat de que 1970 la filà Navarros complia 100 anys. Portaven mesos organitzant activitats culturals i concursos amb motiu del Centenari, però la fervent defensa de les dates tradicionals van fer que s'oblidaren de celebrar-ho en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Navarros tenia preparada una esquadra commemorativa, disseny de Luis Solbes, que mai va eixir al carrer. Una decisió que es va lamentar profundament, perquè ja no hi havia remei. Que guanyaven queixant-se del canvi de dates quan ja s'havia produït? La postura de la filà Navarros va quedar clara i al menys no van perdre el torn en l'ordre d'antiguitat. És curiós que en aquest 2020 la filà Navarros celebra el seu 150 aniversari i la Trilogia Festera Alcoyana també s'ha desplaçat al cap de setmana. De fet les Entrades es celebraran el dissabte 25 d'abril, tal i com ja va passar en 1970. Però la societat alcoyana ha canviat i no hi ha hagut cap crisi del calendari. La filà Navarros en 2020 si que traurà al carrer la seua esquadra commemorativa dels 150 anys, dissenyada per Michel Abietar.
Desprès de la crisi del calendari de 1970, l'Associació de Sant Jordi va acordar tornar a les dates tradicionals indefinidament. Els directius i primers trons volien pau i que la societat festera no es tornara a fracturar per un tema tan banal. Però la intensitat de la polèmica es va repetir en altres ocasions i cada volta amb més força. En 1973 es va proposar que les Festes de Sant Jordi duraren 4 dies i es reestructuraren les processons. La idea de celebrar les Entrades en dos dies diferents per la vesprada es va provar en 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Les Festes d'Alcoi es van aplaçar a finals de maig i com a anècdota el capità cristià va ser Adrián Espí Valdés. Aquest respectat fester de la filà Navarros va estar present en totes les polèmiques del calendari, com a firme defensor del 22, 23 i 24 d'abril. Però la tensió va esclatar en 1997, batejat com l'any de la Guerra del Calendari. El clima social es va tornar aspre a principis de l'any. La manifestació del 19 de gener de 1997 va crear una sensació de crispació en la vida dels alcoyans. Un debat que va saltar a tots els àmbits socials i no sols al mon fester. Els regidors del PP van utilitzar la Guerra del Calendari com a arma política per a guanyar vots. De fet, en les eleccions següents s'acabaria la llarga trajectòria de Josep Sanus com a alcalde socialista. La pitjor crisi festera va superar a la de 1970, considerant-se 1997 un any de gran desunió entre filaes. L'exigència de no canviar les dates festeres a cap de setmana va estar demostrada en la recollida de 1700 firmes. Però els directors de 4 instituts d'Alcoi van denunciar que s'estava obligant a firmar a alumnes menors d'edat. La manifestació desde el Partidor va ser multitudinària, però algunes fotografies qüestionen allò que s'ha dit: Que és la protesta ciutadana més massiva de la història d'Alcoi. Entre 4000 i 8000 persones van participar darrere de la pancarta de "22, 23 i 24 Sempre". Les discussions explotaven en cercles familiars, bars i sobretot en les seus socials de les filaes. El comerç, les bandes de música i l'hosteleria van ser els únics en defendre les Festes d'Alcoi en cap de setmana. El recolzament del govern local va revocar la decisió del canvi de dates al veure la resposta ciutadana. El president de l'Associació de Sant Jordi va dimitir el dia 21 de gener de 1997. El buit de Silvestre Vilaplana de la filà Cruzados va ser cobert per Adolfo Seguí. El fester de la filà Alcodianos va ser escollit president del Casal en febrer, amb la diferència de tan sols un vot. Finalment les Festes d'Alcoi 1997 es van celebrar dimarts, dimecres i dijous. Al ser dies entre setmana, eren laborables en la resta d'Espanya i es va notar la falta d'espectadors forasters. Les conseqüències de la Guerra del Calendari van ser llargues i fins al 2013 no es van modificar les dates festeres per a que coincidiren en el cap de setmana. Actualment el tema del Calendari està superat i de fet les Festes de Sant Jordi 2020 s'han allargat al cap de setmana perquè els dies tradicionals són dimecres, dijous i divendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario