jueves, 16 de mayo de 2013

ALFERECIA TOMASINES 2004






El color blau era l'amo del migdia del 22 d'abril de 2004. Blau en el cel i blau en la filà de l'alférez cristià. La estimada filà Tomasines era l'encarregada de deixar un bon sabor de boca després d'una guerrera Entrada Cristiana. Multitudinari va ser el començament del boato amb la melodia popular de "Ja baixen les Tomasines". Un grup de xiquets repartien clavells entre el públic i l'esquadra oficial desfilava al ritme de "Ramón Petit". I la tradició va deixar pas a la imaginació en el boato de Luis Sanus. Un grup d'abanderades amb les dos tonalitats de blau que identifiquen la filà Tomasines obria el camí a l'únic ballet de l'alferecia tomasina. Una autèntica meravella de ball ens va oferir Ana Botella. Les ballarines de gris i blau deleitaven al públic amb uns ventalls que movien frenèticament al compàs de la fanfàrria "Japanese" mentre un impressionant drac blau caminava poc a poc. Un xicotet unicorn acompanyava la part del clero amb un grup de monjos i el Mossèn Torregrosa. Les incienseres de taronja i blau repartien varetes aromàtiques al públic .Unes guerreres amb trages en taronja i roig i una armadura d'escames de bronze creaven l'ambient idoni per a l'arribada dels cavallers, sobre una carrossa entre el fum que exparcien un grup de botafumeiros. La guàrdia femenina, amb un trage guerrer on destacava el ocre i un gran casc, envoltava el drac groc que protegia als cavallers de l'alférez. Ells portaven a la capa roja un escut amb la heràldica familiar. Al trage negre predominava el metall i també al treballat casc en forma de ales de drac, el símbol de la filà que va ser omnipresent en aquesta magnífica alferecia cristiana. Alguns detalls destacables dels cavallers eren l'espasa i el cinturó roig del que penjava una banya. Sonava la marxa cristiana "La Victòria" i la creativitat de Luis Sanus no s'acabava amb el grup de llanceres de marró amb un casc ple de plomes. Un palanquí amb xiquets i les escuderes amb trages en gris i un casc de plomes roges continuaven el seguici dels Tomasines. Un senzill grup de druides marrons i uns genets a cavall van desfilar prop de l'alférez cristià. Davant de Rafael Blanquer apareixien els guerrers amb cotamalla i cuero marró damunt una túnica blanca. I per damunt dels cascs amb plomes negres s'albirava la figura altiva de l'alférez cristià 2004. La carrossa en forma de troncs talats era arrastrada per uns esclaus moros que marcaven el pas seguint les notes de la ostentosa marxa cristiana "Ben Hur". Rafael Blanquer era un alférez tomasina guerrer i temut que mostrava el seu poder a tot Alcoi. El disseny de Ismael Llorens era una obra maestra on predominava el metall i la cotamalla. Però no era un disseny auster ja que el casc i l'arma representaven un aterrador drac amb ales i una llarga cua que s'estenia per la capa negra. L'alférez tomasina portava a les mans uns guants amb unes urpes afilades, a cada ungla portava una garra que podia ferir a l'adversari. Sense cap dubte, aquest alférez és un dels més guerrers i bèl·lics de la història de les Festes d'Alcoi.  La força de la esplèndida estampa de Rafael Blanquer contrastava amb la delicadesa de les notes de "La rosa i el drac", marxa cristiana que s'estrenava per a la favorita de l'alférez tomasina. Unes dones de blau i roig que feien moviments corporals amb escuts redons acompanyaven a la carrossa de la favorita i el rodella. Tant la carrossa com el trage del rodella seguien la mateixa línia que la posada en escena de Rafael Blanquer, amb ferro i pell de serp. La favorita, vestida de blau clar amb una falda negra, saludava al públic mentre els metalls daurats i el casc amb plomes li brillaven a la llum del sol. La favorita portava un trage elegant i les seues dames blanques amb capes roges li feien companyia a peu. L'avantsala de l'esquadra de negres eren unes guerreres de marró i blau que no sols portaven plomes taronja al casc, sinó també a les llargues llançes. Un dia memorable per a la filà Tomasines i un inesborrable record per als components d'una trencadora esquadra de negres. El cos ferotge dels esquadrers estava pràcticament cobert de pintura platejada. Com a la resta del boato, les plomes estaven molt presents, tant a la capa feta de plomes roges com a la falda que tenia cosides milers de plomes blaves, el color de la filà. El casc era molt original per la forma que tenia que tapava gran part de la cara maquillada. Les plomes estaven col·locades als muscles i no al casc ja que era completament metàl·lic. La resta del trage també tenia molt de metall: al cinturó del qual penjaven boles de plata, a l'escut del pit, i al bolset que solen portar les clàssiques esquadres de negres alcoyanes. Gràcies a l'alferecia tomasina 2004, es va donar a conèixer la marxa cristiana "Creu daurà" de Francisco Valor que havia estat composada per a la filà Cruzados de Cocentaina dos anys abans. A partir d'aquesta esquadra tomasina, moltes altres esquadres han baixat l'entrada amb una de les peçes musicals més conegudes dels moros i cristians. "Creu daurà" i l'espectacular disseny de Luis Sanus posaven un digne punt i final a l'Entrada Cristiana d'Alcoi 2004. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites