HISTÒRIA FILÀ ARAGONESOS D'ALCOI

La filà de Batoi data de 1961 i va ser la primera filà d'Alcoi que és va insta·lar fora del centre de la ciutat. Naixia la última filà cristiana: els Aragonesos. Però els origens d'aquesta filà són molt anteriors i cal buscar-los al segle XIX. L'Antiga Aragonesa va aparèixer nombrada per primera volta en l'acta de l'Associació de Sant Jordi de 1859, any en que Alcoi va patir una epidèmia de còlera. La filà no tenia cap connotació històrica i el seu trage semblava el d'un pagès amb trabuc, pantalons negres, faixa blava i jaqueta marró. L'alférez aragonès de 1863 va ser el seu primer tro: José Jover. A l'any següent l'Antiga Aragonesa es va desfer perquè els seus 8 components no podien afrontar la capitania cristiana 1864. La filà no tenia himne, sinó la seua pròpia pòlka.

L'Antiga Aragonesa va renàixer de les seues cendres en 1871, formada pels mateixos membres que una dècada abans. Lorenzo Mira va presentar la figura dels Aragonesos, els quals no van poder participar en les Festes de Sant Jordi de 1873, 1874 i 1875. El motiu va ser la suspensió general a causa de la Revolució del Petroli i els successos de la classe treballadora que va acabar amb la vida de l'alcalde alcoyà Agustín Albors, qui ha passat a la posteritat com "El Pelletes". La repressió cap als obrers va ser molt forta i precisament el proletariat era qui més s'implicava en les Festes de Moros i Cristians d'aquella època. La filà Aragonesos si va formar part de les glorioses Festes d'Alcoi 1876, any en que es celebrava el 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Aragonesos tenia certa disputa en 1880 amb la filà Capellans, que era la primera en l'ordre de formació del bàndol cristià. Al 1889 la filà Estudiants va renunciar al càrrec d'alférez i també ho van fer els Mariners, Aragonesos i Navarros. L'alferecia cristiana va recaure finalment en la filà Maseros. La filà Aragonesos va perdre el seu lloc de formació i va abandonar les Festes d'Alcoi en 1893.

La filà Aragonesos ho va tornar a intentar en 1922, quan van presentar un nou disseny medieval a l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. El disseny de José Domínguez destacava per la túnica blanca i la senyera al pit. Però la nova filà Aragonesos va tindre molts problemes i no va poder eixir a Festes d'Alcoi fins a 6 anys desprès. Els conflictes socials regnaven al final del règim de Primo de Rivera i molts membres de la filà Aragonesos estaven involucrats en la lluita obrera que pretenia enderrocar al dictador. Els festers van participar activament en les Festes de Sant Jordi de 1929. Francisco Seguí va ser el primer tro que va renunciar a que la filà Aragonesos tinguera el càrrec d'alférez cristià en 1931. Una ocasió desaprofitada, però al menys la filà Aragonesos si va presentar alguna esquadra de negres. En aquells temps les esquadres especials no estaven tan regulades i les filaes sense càrrec també desfilaven com a esclaus. Durant la Segona República Espanyola la filà va eliminar el símbol de la corona reial i la va canviar per la bandera roja, groga i morada. La Guerra Civil de 1936 a 1939 va acabar amb gran part dels festers de la filà Aragonesos. És lògic que posteriorment no es refundara la filà als anys 40 com la resta, ja que la censura franquista va ser molt dura.

Durant la Setmana Santa de 1961 un grup d'entusiastes del barri de Batoi va decidir fundar una filà. Batoi estava considerat com una xicoteta pedania d'Alcoi, però amb el creixement de la ciutat el barri va deixar d'estar allunyat de la resta de la localitat. De fet és el barri on està el Collao, el camp de futbol del Club Deportivo Alcoyano. La filà Aragonesos va decidir tindre la seu social en Batoi, ja que estava allunyada del casc antic de la ciutat i volia donar-li ambient fester al barri. La resta de filaes es concentraven al centre històric, on es desenvolupen tots els actes festers. Aquesta declaració d'intencions de la filà Aragonesos ja va sorprendre als alcoyans en 1961. Els residents de Batoi pretenien donar-li una dimensió diferent a la filà i fer-la atractiva a les generacions més joves. Ben prompte, la filà Aragonesos es va guanyar la simpatia de la gent, sobretot pels seus valors de senzillesa, alegria i ment oberta. Molts homes humils es van veure identificats amb la filà i es van apuntar pel bon humor del que feia gala la filà de Batoi.

Els antecedents de la fundació de la filà Aragonesos en 1961 es trobaven quan un grup de Batoi va voler apuntar-se a alguna filà cristiana. Però la majoria posaven pegues a que tingueren el montepio en Batoi i el president de l'Associació de Sant Jordi els va emparar. Francisco Boronat els va revelar que en uns industrials alcoyans afincats en Girona volien refundar la filà Voluntaris Catalans i que podien encaminar les seues protestes a aquesta filà en gestació. El projecte de la filà Voluntaris Catalans es va descartar en 1960 i molts dels socis van recolzar la creació de la filà Aragonesos. En un bar de Batoi es van fer les primeres reunions, on es barallava el nom de Visigodos o Ballesters. Finalment es va decidir que la ballesta seria l'arma de la filà cristiana, tal i com va proposar el cronista de l'Associació de Sant Jordi. 

El pintoresc barri de Batoi va ser l'escenari de la presentació del trage oficial de la filà Aragonesos en febrer de 1962. El disseny, aprovat per Roque Monllor, va ser obra de Luis Solbes. El trage de la Diana tenia una capa verda, un peto marró, i túnica negra amb la quatribarrada com a sanefa. La Senyera de la Corona d'Aragó apareixia com a escut al pit, amb els identificatius colors roig i groc. Per a defensar-se tenien un original casc de metall i cuero marró, fletxes de la ballesta i un escut. Enganxat al cinturó, el bolset feia referència a la creu roja de Sant Jordi com a patró de la Corona d'Aragó i també d'Alcoi. El primer tro fundador, Salvador Sellés va lluir orgullós el disseny de Luis Solbes en la Glòria de 1962. Però anteriorment ja s'havia vist el trage de la filà Aragonesos en Alacant, ja que van participar en la desfilada del dia de la província. 30 festers formaven part de la filà Aragonesos quan van eixir al carrer en 1962, estrenant el nou recorregut de les Entrades. La desfilada ja no acabava al carrer Santo Tomás, sinó que donava la volta a la Plaça d'Espanya i seguia pel carrer Sant Llorenç i Generalísimo, actual Avinguda País Valencià. 

Les demandes de llibertat política de la filà Aragonesos en plena dictadura de Francisco Franco i la descentralització que van portar a terme en Batoi van provocar que l'Associació de Sant Jordi contemplara als festers com un grup polèmic i avançat a l'època. Això va quedar patent en el seu primer càrrec. L'alférez cristià 1966 va desfilar a peu al costat de la seua favorita. Era un fet insòlit que Miguel Ferrer compartira el seu protagonisme amb una dona, en una posició d'igualtat. Luis Solbes va dissenyar el trage que portava Miguel Ferrer, amb falda curta, capa negra i una corassa platejada amb la senyera d'Aragó al pit. L'alferecia cristiana 1966 va tindre una bicolor esquadra de negres amb disseny de Luis Solbes. La responsabilitat del càrrec li va agradar a Miguel Ferrer, ja que es va convertir en el primer capità cristià de la filà Aragonesos. En 1967 també va desfilar a peu, però acompanyat de la seua rodella. Els dos portaven una curta túnica de pells en tons gris amb la quatribarrada com a escut. Luis Solbes ja s'havia convertit en un col·laborador fixe de la filà Aragonesos i va pensar en una espasa com a arma del capità cristià 1967. El boato va ser reduït però va lluir baix el sol i l'esquadra de negres va desconcertar bastant per la forma i colors de la túnica.

 L'entrega de claus al capità cristià portava molts anys duent-se a terme gràcies a la filà Aragonesos. Era un xicotet aragonès qui protagonitzava aquest acte simbòlic al Cantó Pinyó. Però amb motiu de l'esquadra d'enmig 1974, la filà Aragonesos es va adonar de que per primera volta no podria donar-li les claus al capità cristià. La filà Aragonesos, al ser l'última en desfilar a l'Entrada Cristiana, sempre podia organitzar l'entrega de claus. Però en 1974 anaven a desfilar al centre de la desfilada i no els donava temps. Per això van proposar que fora la filà Alcodianos qui ho preparara, ja que representaven els antics pobladors de la vil·la d'Alcoi. Desde aquell any és un xiquet alcodianet qui s'encarrega de portar les claus de la ciutat. L'Entrada Cristiana de 1974 va ser molt ordenada, desprès de tots els talls que havia tingut l'alferecia cristiana 1973 de la filà Mozàrabes. Però l'esquadra d'enmig de la filà Aragonesos en 1974 no va tindre contratemps i els horaris es van complir. Això si, el temps va ser un poc inestable i una forta tempesta va entorpir la capitania mora de la filà Miqueros. El disseny dels esquadrers de la filà Aragonesos va ser obra de Luis Solbes, una volta més. La túnica jugava amb tires de color roig i groc per a formar les 4 barres de la Senyera d'Aragó. La capa era blanca i negra i el casc de metall platejat. Amb la proximitat d'una nova dècada, la filà Aragonesos va decidir modificar el seu peto marró en 1978. El petit canvi consistia en que el peto es partia per la meitat, donant més comoditat a les cames dels festers. Al contrari el peto per a l'Alardo que va dissenyar Santi Amador era de color gris.

Quan la filà va tindre el seu segon alférez cristià, ja no era la filà més contemporània d'Alcoi. En 1980 va aparèixer la filà Benimerines i la filà Aragonesos tornava a tindre càrrec. L'entranyable fundador veterà Antonio Miralles, apodat "Simba", va ser l'alférez cristià 1980. El seu net el va acompanyar com a rodella, portant el mateix trage de Luis Solbes. La quatribarrada dividia en dos parts la túnica negra, sobre una falda de color tostat. Al cinturó tenia un lleó i el color verd de la filà es podia veure a la capa i les plomes del casc. Antonio Miralles va seguir la tradició dels càrrecs de la filà Aragonesos: Baixar l'Entrada Cristiana a peu i amb una espasa com a arma. L'esquadra de negres de Luis Solbes va tindre diferències amb el boceto inicial, però va agradar molt al públic per la combinació de teles marrons, roges i verdes. En la desfilada del bàndol de la creu es va escoltar massa la peça musical "Zoraidamir" del contestà José Pérez Vilaplana. El sol va acompanyar una Entrada Cristiana 1980 històrica, ja que es va provar La Roda de les filaes amb resultats molt positius. Al contrari, la proposta d'arrancar les Entrades al Camí i no al Partidor mai va arribar a ser una realitat.

El bienni de càrrecs va continuar en 1981, amb la capitania cristiana de la filà Aragonesos. Antonio Miralles va acceptar l'honor per votació popular i el conjunt de la filà de Batoi va sufragar les despeses. La unanimitat de la filà va donar com a resultat un bon any de capità cristià. El trage d'Antonio Miralles va seguir la línia del de l'any anterior: Color negre a la túnica, quatribarrada, plomes al casc i capa blanca. El lleó aquesta volta estava al pit i feia referència al símbol de la filà i no tenia res a veure amb "Simba". Una cort de palau va formar part del boato, on les xiquetes també van tindre el seu paper. L'esquadra de negres va estar formada per membres d'altres filaes, destacant que formava Lionel Grau, famós empresari de la filà Berberiscos. Luis Solbes es va tornar a encarregar del trage del capità cristià, però l'esquadra de negres en canvi va ser de Paco Aznar. El trage destacava per la falda negra i un pompós casc amb plomes verdes i les barres roges i grogues. "Bonus Christianus" del mestre Ferrero d'Ontinyent va sonar per a l'esquadra de negres del capità cristià 1981. L'amenaça climatològica finalment no va ser per a tant i les Entrades es van desenvolupar amb fred però un cel ras. Això si, la pluja va estar present de forma dèbil a la Processó General i de forma torrencial a la interpretació de l'Himne de Festes. Pilar Mompó va ser la primera dona en dirigir "El Sig" de Gonzalo Barrachina, envoltada de paraigües.

La segona esquadra d'enmig de la filà va esdevindre tot un motiu de celebració per als Aragonesos,  festers plurals i conscienciats de la grandesa de Nostra Festa. El Mig 1988 va ser el primer encàrrec d'una filà al pintor Jordi Sellés. A partir dels anys 90 Jordi Sellés s'ha consagrat com a dissenyador fester i és l'autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2020, el qual veurà la llum quan estiga superada la crisi sanitària del Coronavirus. L'esquadra d'enmig cristiana 1988 va tindre comentaris de tot tipus, per ser molt destapada i mostrar molta carn. De fet els esquadrers tan sols estaven tapats per un curta falda de pell negra adornada amb metalls daurats i tires de color roig i groc a un costat. La capa era blanca i la destral infonia temor. L'esquadra de negres va ser molt guerrera i atrevida, deixant bocabadat el curiós metall daurat que cobria el cap i una part de la cara dels joves esquadrers. Com a nota negativa la filà Aragonesos va desfilar a pas lent i va deixar molta part del carrer buida. Un detall que va aprofitar el cabo batidor per a fer les seues demostracions de monta i doma baix un sol radiant i la peça musical "Als cristians" de José Maria Valls. Al 1988 la filà celebrava les bodes de plata.

Seguint l'ordre establert, en 1994 li corresponia l'alferecia cristiana a la filà Aragonesos. Un cel blau va rebre a Javier Rufino, un jove que va tirar avant amb el càrrec. La intenció era aportar un innovador punt de vista als boatos, però la idea no va calar del tot. La falta de ballets es va notar, sobretot en l'època en que començaven a ser part imprescindible dels seguicis. La posada en escena va ser molt teatral i també identificable amb l'esperit desenfadat de la filà Aragonesos. Trobadors cecs, contacontes, auques, donzelles, monjos, joglars, llavadores amb cànters, ferrers i zancuts li van donar dinamisme al boato. Els cavallers a cavall eren el preàmbul de l'alférez cristià 1994, acompanyat de la seua favorita vestida com una fina princesa. Els nobles trages destacaven pels tons pastel, encara que Javier Rufino estava resplandent amb la túnica platejada i la corona daurada. Tal i com ja va passar en 1966, l'alférez cristià es va posar a la mateixa altura que el personatge femení. Els dos saludaven desde una carrossa emmarcada en un pòrtic d'estil romànic en la que no faltava un òrgan i sants entre els arcs. Tancant tota la representació d'un poble medieval va desfilar l'esquadra de negres. Els esquadrers amb teles blanques i capa negra van desfilar amb la marxa cristiana "Ramón Petit" de Francisco Carchano. El cuero marró, les banyes al casc i les fletxes i la ballesta van estar presents al trage de Jordi Sellés. Santi Amador es va encarregar del trencador boato, que no va resultar massa car econòmicament per a la filà Aragonesos.

La incansable filà Aragonesos va tirar la casa per la finestra en la seua capitania cristiana 1995. La filà estava passant de ser modesta a convertir-se en una de les més multitudinàries d'Alcoi. Abans de l'Entrada Cristiana del 22 d'abril de 1995 es van repartir entre el públic 5000 mocadors de color groc i roig per a ser onejats. La sobrietat del boato es va veure en grups de monjos, escuders feudals, moretes, abanderades i arqueres. Pedro García es situava junt a la seua dona en una carrossa amb una tenda de campanya. La favorita portava un trage en blanc i negre, mentre que el capità cristià vestia de negre i roig amb molts metalls daurats. La filla de Pedro García va desfilar en palanquí i el ballet d'Ana Calvo representava la mort en la batalla. Un exèrcit a cavall li va fer ombra als cavallers, que també van desfilar a cavall. "Postludi" i "L'Adalid" van ser dos estrenes d'Àngel Lluís Ferrando per a la capitania cristiana de la filà Aragonesos. L'esquadra de negres va destacar pels tons marrons i un casc amb el cap d'una àguila. Temperatures gelades van ser la tònica de les Festes de Sant Jordi 1995, encara que a l'Entrada Cristiana va fer sol. Pedro García no es va lliurar de la pluja el dia Sant Jordi i el dia els Trons, amb les muntanyes nevades.

A les esquadres de blancs de la filà Aragonesos els faltava una marxa cristiana identificadora. Els festers necessitaven una peça musical de ritme marcial que s'adequara a la seua forma de moure la porra. Els cabos de la filà Aragonesos tenen molta fama i un estil únic que fan que siga una filà molt especial. Els desitjos musicals de la filà es van complir en 1999, quan aquell 22 d'abril es va estrenar "Aragonesos 99". La marxa cristiana de Daniel Ferrero va ser definida com guerrera i de fàcil interpretació. No era una obra musical arriscada i tenia tots els tòpics de les marxes cristianes dels anys 90. Però "Aragonesos 99" va calar entre els alcoyans i especialment a la filà Aragonesos. Desde 1999 s'ha convertit en el pletòric acompanyament de les esquadres de blancs, encara que la filà també té dedicada la marxa cristiana "Óscar Moreno. Els joves de la filà Aragonesos s'han involucrat en crear imaginatives roponaes. Al segle XXI la filà es va fer tota una experta en armar soroll a l'Entrada Cristiana. Fins hi tot li feien la competència a la clàssica Roponà de la filà Gusmans. Les posades en escena tenien temàtiques com la caça del porc senglar, l'abastiment de provisions en sacs, la defensa amb escuts, els ariets, les campanes gegants i altres al·legories medievals.

La filà Aragonesos partia en 2 la solejada Entrada Cristiana de 2002. L'esquadra d'enmig va encantar als espectadors, valorant també la marxa cristiana "Batallers". Jordi Sellés repetia com a dissenyador 14 anys desprès de la seua estrena amb el Mig de la filà Aragonesos. Per al 2002 va concebre un trage bèl·lic amb els colors de la filà i una túnica curta en tons crema. El xicotet casc amb cola de cavall permetia fer el cabo sense dificultats i la capa verda tenia penjat un escut amb les barres de la Corona d'Aragó. L'Entrada Cristiana de 2002 va sofrir massa tallons.

Durant les nits d'Entraetes, la filà s'ho passa de categoria. La més volguda pels Aragonesos és l'Entraeta de Pals. És una tradició pròpia en la que els membres de la filà desfilen amb pals de fusta adornats amb unes cintes roges i grogues, en record de la Senyera. L'Entraeta de Pals alberga a molt de públic curiós al carrer Sant Llorenç. La filà Aragonesos, tota cohesionada, va acompanyar al Sant Jordiet 2007. Jordi Casimiro Olcina Moltó va ser el primer Sant Jordiet de la història de la filà. Amb la seua innocència es va guanyar el cor dels alcoyans i alcoyanes representant al patró. Paco Aznar va crear un dels trages més coloristes per a un Sant Jordiet. La corassa romana tenia l'escut de la filà i la creu roja. La falda era blanca i la capa verda reproduïa la forma de la del disseny oficial de la filà. El casc va agradar molt i estava rematat amb un raspall de plomes roges. El xiquet és un dels Sant Jordiets més recordats del segle XXI. Jordi Casimiro Olcina va desempenyar el paper principal de les Festes d'Alcoi 2007, però dos anys desprès també seria el rodella del capità cristià.

Al llarg de tan sols 3 anys, la filà Aragonesos va representar tots els càrrecs que ofereixen les Festes de Moros i Cristians. 2008 va estar destinat a la preparació de l'alferecia cristiana, que va eixir al carrer el 22 d'abril amb un temps primaveral. Marcos Javier Pérez Payà va recordar a Jaume I en l'any en que València celebrava el 800 aniversari del rey Conqueridor. El boato va fer al·lusió al monarca de la Corona d'Aragó al segle XIII, sobretot amb un genet de bronze que transportava la Senyera valenciana. El començament del seguici va estar marcat pels colps de percussió de la Setmana Santa de Calanda. Els tambors van donar pas a altra tradició aragonesa: Les bodes dels amants de Teruel. Arqueres a cavall i abanderades van seguir el boato, on es van veure quadres amb la iconografia de Sant Jordi. L'aclamat Pep Gimeno Botifarra anava cantant albades com a part del boato de Santi Amador. El ballet de Maria José Albors formava una heràldica de pedra i l'últim ballet li feia un homenatge als cabos de la filà. Marcos Javier Pérez Payà i els seus cavallers saludaven desde una plataforma amb inscripcions, escuts i un rellotge solar amb la data de 1276. L'alférez cristià aragonès portava un trage auster en diferents tonalitats de marró. La capa era verda i el casc tenia un drac platejat, molt en la línia del rei Jaume I. Les dames de roig custodiaven a l'adolescent filla de l'alférez cristià. Altea Pérez va ser una de les favorites més joves de la història, junt a altres del mateix 2008. Entre les estrenes de l'alferecia cristiana de la filà Aragonesos, va destacar "Adalid de la Cristiandat" i "Alcaide d'Alcoi" del músic Àngel Lluís Ferrando. A més a més va ser la primera volta que es van escoltar a Alcoi les marxes cristianes "El diví" i "Templaris d'Albaida". L'esquadra de negres va ser el moment culminant de l'Entrada Cristiana, amb un trage de David Blasco. S'incorporaven els símbols més coneguts de la filà Aragonesos per a crear una de les millors esquadres de negres de la dècada. Negre i verd es combinaven amb els colors roig i groc de la quatribarrada, encara que el trage també tenia molts metalls i pells d'animal. L'impactant casc era un esquelet i melena de lleó. Un gran final per a una alferecia cristiana sense massa ostentació.

A la capitania cristiana de 2009, la filà Aragonesos es va tornar a mostrar orgullosa de les terres que representa: Aquell regne medieval que governava Jaume I amb els furs. Les tropes en lleves eren la temàtica del boato i per això al principi es van veure trompes alpines i genets reclutant forçosament al poble per a la guerra. Catapultes i grups femenins guerrers van constituir tot un món colorista i idealitzat de la baixa Edat Mitjana. Però la foscor s'aproximava amb el ballet fantasmagòric d'Ana Botella. Les caputxes negres ocultaven els tenebrosos rostres de les ballarines, que desde una carrossa es movien al pas de "Danza Colorista" de Rafael Mullor Grau. La llegenda de la campana d'Òsca contava que van assassinar a uns nobles per a evitar una rebel·lió i que els seus caps decapitats van servir per a les campanes de l'església. Els fantàstics cavallers van estrenar la marxa cristiana "Tubma" i el capità cristià "Ambut". Les dos obres musicals tenien com a base les lletres del malnom de José Vicente Olcina Seguí. La carrossa tenia dos lleons: Un de pedra i altre de veritat tancat en la gàbia. El capità cristià 2009 va ser més opulent que l'anterior alférez aragonès i fins hi tot va trencar una regla de la filà. Tots els càrrecs desde 1966 havien tingut una espasa com a arma, però José Vicente Olcina Seguí la va substituir per una llança que se li va trencar en plena desfilada. El trage de David Blasco conjugava els colors roig, blanc i negre de forma elegant. El casc era de metall platejat i al cinturó daurat es trobava el detall d'un arbre, heràldica del cognom Olcina. La creu cristiana, la quatribarrada i el lleó rampant estaven presents a la capa. La família del capità cristià 2009 va desfilar sobre una carrossa vegetal, amb un lloc de privilegi per a les filles de José Vicente Olcina. Els trages senyorials combinaven el blanc i el negre. Les dames lluïen els seus preciosos trages desde una carrossa plena de llibres. "La Victòria" va ser l'acompanyament musical, mentre que el ballet de la ferreria de Maria José Albors ballava amb la marxa cristiana "Tizona". La participació elevada al boato va fer que la capitania cristiana 2009 s'allargara, però va resultar un gran espectacle. Molts grups de llanceres i del poble repartint pa van formar part del seguici de David Blasco. L'esquadra de negres va innovar tant que va rebre mirades estupefactes. El trage en blau, gris i tostat incorporava símbols químics i tres dagues al cinturó marró. Però el que més va impactar va ser el maquillatge fantasmal i la caputxa dels esquadrers. Santi Amador va imaginar uns alquimistes que donaren por amb lentilles terrorífiques i l'obra "Signum". Els complements de l'esquadra de negres van ser un xicotet escut amb les 4 barres roges i grogues, una espasa i una banderola enganxada a la capa d'escames. Tota la capitania cristiana 2009 va marcar un abans i un desprès i la gent ho recorda com el millor boato de la filà Aragonesos.

Molts Sargentos ha tingut la filà Aragonesos al llarg de la seua història. Això és degut a la solera que tenen els seus cabos, i no sols amb la porra. Amb la llança també es defenen de meravella i són una prova els 4 Sargentos que han guanyat els concursos. El primer de tots va ser Miguel Sempere Payà, qui va crear cantera i va exercir el càrrec durant dos legislatures: De 1981 a 1988. Altre aragonès insigne va agafar el relleu de Miguel Sempere en 1989. Gonzalo Pascual Orozco va ser Sargento Cristià fins a l'any 1996. Els dos van estar 8 anys com a Sargentos i a més a més també van participar a la Glòria Històrica del 2006. Com a Sargento Moro 1991-1994 va estar l'aragonès Enrique Ripoll Peidro, coincidint que els Sargentos dels dos bàndol eren de la filà Aragonesos. Salvador Albero Gonzàlez es va estrenar com a Sargento Cristià en 2009, any en que la seua pròpia filà tenia la capitania cristiana. Acabat el torn del popular "Saoret", Mateo Martín Balaguer va seguir la saga dels Sargentos Cristians de la filà Aragonesos. Mateo Martín va arrancar la Glòria de 2013 a 2016. En quant als xiquets, també tenen prestigi a la filà Aragonesos. Els Sergentets Infantils de la filà són Sergio Arévalo (2004-2005), Iñaki Albero (2008-2009), Carles Cloquell (2014-2015) i Víctor Fernández (2017-2018) que curiosament sempre han representat al bàndol cristià.

La il·lusió del cinqüentenari de la filà Aragonesos va durar tot un any, però va esclatar al matí del 14 de maig de 2011. Aquella va ser la data de l'Entrada Cristiana, que va transcórrer baix un cel diàfan. L'esquadra commemorativa dels 50 anys de la filà Aragonesos va desfilar amb la marxa cristiana "Zoraidamir" i un trage de Santi Amador. El detall de la porra amb el número 50 va agradar molt. El trage era simple però vistós i combinava els colors negre, roig i ocre. L'explosió de color es trobava a la capa verda, amb fletxes, un lleó rampant, la creu de Sant Jordi i la històrica senyera. El casc de cotamalla grisa seguia l'estètica de les esquadres de negres de la filà, evitant un casc aparatós que molestara els moviments del cabo. La filà Aragonesos va provocar varies parades en l'Entrada Cristiana 2011, sobretot entre la roponà del 50 aniversari i l'esquadra especial. El ritme lent de la majoria de filaes va acabar perjudicant a la filà Cides que tenia l'alferecia cristiana i va desfilar passades les 3 del migdia.

L'epicentre de l'Entrada Cristiana 2016 va ser cosa de la filà Aragonesos. Juan Climent es va consagrar com a dissenyador fester al crear una impressionant esquadra d'enmig de caire aragonès. La meteorologia incerta i amenaçant no va ser impediment per al triomf de la filà Aragonesos. El trage dels esquadrers era obscur i estava ple de metalls platejats. El casc era una corona guerrera que deixava veure la cara dels components de l'esquadra. El maquillatge era completament negre, fins hi tot les dents estaven pintades. A la túnica negra amb armadura sobreeixia la quatribarrada, sent l'únic toc de color les 4 barres roges i grogues. La capa marró tenia un escut i un lleó gris, símbol ferotge de la filà. L'esquadra d'enmig 2016 va estrenar la impressionant marxa cristiana "Dies Irae" del compositor d'Albaida Vicente Pérez Esteban. La filà Aragonesos va tornar a recurrir a la llegenda de la campana d'Òsca i la seua conspiració noble acabada en venjativa matança.

El segon Sant Jordiet de la filà Aragonesos es va fer realitat exactament 10 anys desprès del primer. Si Jordi Casimiro Olcina va deixar el llistó molt alt en 2007, Tomás Pascual Cantó no es va quedar enrere. El xiquet va atendre amb espontaneïtat i candor als mitjans de comunicació i va complir el seu paper protagonista vigilat per sa mare. David Blasco va dissenyar el trage del Sant Jordiet 2017, composat per una corassa metàl·lica amb adorns daurats i platejats, unes tires de cuero marró i una falda curta de color blanc. Tant la capa com les plomes del casc eren de color granate. Tomás Pascual va llançar moltíssimes fletxes de plàstic en l'Aparició de Sant Jordi, que per primera volta va rebre queixes d'uns ferits. La filà Aragonesos va arropar al Sant Jordiet 2017 tan unida com sempre i també ho va fer la banda de música de la filà: La Societat Musical Nova de Palomar.

No és pot parlar de la filà Aragonesos sense fer menció de la seua escola de cabos. Presumeixen de tindre un futur prometedor, i a més a més els xiquets i xiquetes de la filà aprenen a formar amb la porra amb gran soltura i eficàcia. Els festers tenen una forma característica i inimitable de fer el cabo, ajudats per l'escut negre que porten en l'altra ma. Un detall que tan sols tenen ells i que ajuda a l'esquadra a tindre un efecte més visual. Als últims anys les esquadres de blancs arranquen molt amb una marxa cristiana de Vicente Pérez Esteban. "L'Aragonés Perfecte" li la va dedicar Coleto a un primer tro de la filà que va faltar: Perfecto Valero. Les dones s'han incorporat a la filà Aragonesos amb prou facilitat i ja en 2006 era una de les filaes amb més xiques vestint el trage femení, obra del pintor Jordi Sellés. Al 2017 les joves de la filà Aragonesos van fer la seua primera Diana al tram de l'Avinguda País Valencià. L'experiència va rebre el suport del públic i en 2019 les festeres de la filà Aragonesos van repetir a la Diana del 4 de maig amb satisfacció i sense estridències.

Moltes esquadres de negres de la filà Aragonesos han trencat esquemes. És el cas de les més recents de 2016 i 2009, que van marcar un nou estil que s'ha copiat en altres poblacions als últims anys. Cal recalcar que Santi Amador sols ha volgut posar la seua creativitat al servici de la filà del seu cor. Una de les esquadres de negres que més va sorprendre va ser la de l'alferecia cristiana 2008, en unes Entrades d'Alcoi que van tindre uns boatos pobres però unes esquadres de negres de gran qualitat. També l'esquadra d'enmig de 2002 va rebre grans elogis en el seu moment i va marcar un punt d'inflexió en la carrera artística de Jordi Sellés. El pintor va estar molt relacionat amb la filà Aragonesos desde el Mig de 1988, però mai va arribar a formar part de la filà. Crida l'atenció els intents de l'alcoyà polifacètic Paco Aznar per entrar al món fester amb esquadres de negres de la filà Aragonesos en 1981 i 1995, coincidint en anys de capità cristià. De l'etapa més antiga dels dissenys de la filà, Luis Solbes Payà va col·laborar amb varies esquadres de negres. L'estimat artista s'havia guanyat la confiança dels festers de Batoi al dissenyar el trage oficial en 1961.

Desde temps passats, la filà Aragonesos ha donat la imatge de ser una de les més progressistes d'Alcoi. No debades se la relaciona amb ideologia d'esquerres i va incorporar a la dona sense entrebancs. Actualment hi ha més de 20 festeres de ple dret a la filà Aragonesos i sols els falta fer esquadra de blancs a l'Entrada Cristiana. En total són 205 festers, 136 infantils, 15 jubilats i 141 acompanyants. Està clar que la filà Aragonesos és una de les més nombroses de les Festes d'Alcoi i a més a més ix molt al carrer en massa a donar ambient festiu. El primer tro actual és Mateo Martín, qui va ser Sargento Cristià i la seua Junta Directiva està formada per joves, aquells que s'anomenen "Aragonesos de calbot". La filà s'ha caracteritzat per ser molt democràtica en les seues decisions internes. La seu social ja no està al barri de Batoi, sinó que s'ha traslladat al casc antic, concretament al carrer "La Cordeta" número 8. Però la filà Aragonesos no oblida a Batoi i els seus orígens humils amb la promesa de tindre un futur gloriós. La perseverança i esforç dels seus festers ha acabat fent que siga una de les filaes més populars i abundants en número de totes les Festes d'Alcoi.

HISTÒRIA FILÀ ABENCERRAJES D'ALCOI

La vida social a Alcoi a principis del segle XX era molt notable i moltes voltes constituïa el germen de noves filaes. És el cas de la filà Abencerrajes, nascuda a través de la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. L'entitat va ser decisiva per a la fundació de la filà Abencerrajes en 1902. El grup de la Societat Musical Apolo estava present en Alcoi desde 1830 i havia sigut la banda de moltes filaes alcoyanes. Però en 1900 la Primitiva d'Alcoi va tindre problemes i els músics van pensar que si tingueren una filà pròpia i allí solucionarien les discrepàncies. D'un dels socis fundadors va eixir la idea d'anomenar-se Abencerrajes, com la dinastia de l'Alhambra de Granada. Alcoi vivia en 1902 una època d'inspiració oriental on les filaes volien ser historicistes i recrear els temps de dominació àrab. De la mateixa corrent artística va sorgir la filà Marrakesch, un any abans. Però la filà Abencerrajes no va poder participar en les Festes de Moros i Cristians de 1903. Remigio Valor va presentar el boceto de la filà Abencerrajes a l'Associació de Sant Jordi. Els directius van quedar al·lucinats amb el quadre i trage de Rafael Peidro. L'Assessoria Artistica del Casal va acceptar enseguida a la filà Abencerrajes, pel seu caràcter renovador. Uns anys més tard, al bàndol cristià també s'animarien a revolucionar l'estètica festera, gràcies a les primeres filaes medievals: Gusmans i Vascos.

La preocupació per donar-li rigor històric a Nostra Festa va provocar que els anacronismes d'algunes filaes foren mal vists per la gent. La filà Abencerrajes era conscient d'aquesta nova evocació del món àrab i van seguir l'estètica de la filà Marrakesch, però amb un trage més guerrer. 15 festers van estrenar el trage de la filà Abencerrajes a les Festes d'Alcoi de 1904, acompanyat de la banda Primitiva d'Alcoi. El disseny estava format per una túnica groga amb ratlles verdes i calces marrons a joc amb el calçat. El turbant era blanc i la faixa d'un blau clar amb llunes estampades. L'escut era marró, com la tela que cobria els braços dels festers. La filà Abencerrajes va causar sensació als carrers d'Alcoi, dotant de més realisme l'Entrada Mora. Al igual que amb la filà Marrakesch, Gusmans i Vascos, els components de la filà Abencerrajes tenien inquietuds i afany de superació. Va ser la primera filà mora en tindre esquadrers desfilant en llança, i així continuen fent-ho a la Diana i Entrada Mora.

La competència amb la filà Marrakesch va aparèixer en 1910. La filà Abencerrajes va acceptar la seua primera alferecia mora. La filà ja havia trencat amb tot lo vist anteriorment, però la capitania mora 1910 es va guanyar el favor del públic de part de la filà Marrakesch. L'expedició dels festers a l'Orà, l'estrena musical de "El Sig" de Gonzalo Barrachina, els instruments marroquís, les burretes, cavalls, camells en Alcoi per primera volta, l'elefant de cartó, les xilaves morunes. El primer boato de la història va eclipsar totalment a la filà Abencerrajes. No ho tenien fàcil desprès de tot el desplegament de la filà Marrakesch i estava difícil superar aquell fet històric d'Alcoi. No obstant, el trage de José Sanz Herrero com a alférez moro 1910 va ser tan alabat com el d'Enrique Casasempere com a capità moro 1910. L'alférez moro de la filà Abencerrajes es va basar en els trets distintius de la filà, com l'escut i la llança. A l'any següent José Sanz va ser el capità moro de la filà Abencerrajes, amb un trage que seguia el gust senzill de l'època. El capità moro 1911 portava una túnica brodada, una faixa a ratlles, capa blanca i collar de peçes metàl·liques. Els elements guerrers eren l'espasa i el casc amb una ploma. Al boato de la filà Abencerrajes en 1911 van destacar els palanquins amb xiquetes i que tots els músics anaven uniformats igual. Tota una novetat que va ser molt recordada als anals de la història festera.

La filà Abencerrajes es va guanyar la fama de ser els rebels davant l'Associació de Sant Jordi. Al 1919 van ser multats per allargar molt l'Entrada Mora i en 1920 la filà Abencerrajes va manifestar el seu descontent per la desaparició de la "Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I", acte celebrat el dia dels Músics. Al 1921 la filà Granadinos va deixar d'existir quan tenia capità moro i la filà Abencerrajes va rebutjar encarregar-se. La filà Marrakesch també va donar raons per a renunciar el càrrec i finalment va ser la filà Llana qui va assumir la capitania mora de 1921. La desaparició de la filà Granadinos va portar conseqüències a més d'una filà mora i la filà Abencerrajes va perdre un lloc en l'ordre de formació. Per això actualment desfila darrere de la filà Mudéjares, que és posterior al ser fundada en 1904. En els seus primers anys de vida, la filà Abencerrajes va tindre enfrontaments amb músics de l'Apolo, el president de l'Associació de Sant Jordi i l'Assessoria Artística del Casal. A la Retreta de 1921 la filà Abencerrajes va participar amb farolets. També van guanyar el premi a la millor carrossa, coneguda com "El Pardalot" d'Antonio Solsona. El lema de la carrossa era "Una àguila que de les urpes agafa a Alcoi" i es podia veure a l'au vigilant les cases alcoyanes i l'Església de Santa Maria amb la cúpula blava i el Campanar. Als anys 20 la filà Abencerrajes ja discutia amb la filà Llana per a aconseguir "La Roda", una mesura justa que no es va fer realitat fins a 1980. Amb el pas del temps, els festers de la filà Abencerrajes van anar sent més comprensius i tranquils, per a evitar més decepcions i conflictes que repercutiren negativament en les Festes d'Alcoi.

L'alferecia mora va recaure en la filà Abencerrajes a l'any 1922. El fundador Isidro Moltó Ortiz va ser l'alférez moro per ser el membre més veterà de la filà Abencerrajes. 1922 va ser l'any en que la filà Abencerrajes va desfilar amb carabassetes i el trage de l'alférez moro va ser molt auster, en la línia de la filà però més distingit. Al 1923 tres individus de la filà van compartir la capitania mora, un en cada dia de la Trilogia Festera Alcoyana. Rafael Pascual com a capità moro abencerraje va patir tant pluja com sol a les Festes d'Alcoi de 1923. L'esquadra de negres va sorprendre perquè cada esquadrer portava una xilava diferent, amb ratlles i colors diferents. A la fotografia que es conserva també s'aprecia un cabo batidor i el públic amb paraigües. La capitania mora 1923 va ser un càrrec compartit en el que molts festers van vestir el trage d'Al-Azraq, qui va conviure amb autèntics Abencerrajes en el seu exili a Granada (1258-1275). La dinastia abencerraje va recolzar a alguns sultans nazarís durant segles, però també van patir massacres i assassinats dins dels salons de l'Alhambra. Els visirs Abencerrajes vivien en palaus i es dedicaven a activitats culturals als jardins del Generalife. Són molt coneguts els poetes Abencerrajes i els seus estudis sobre l'Islam. El llinatge dels Abencerrajes va ser perseguit tant per cristians com per nobles cegries, una família enemiga del Regne Nazarita de Granada.

La filà Abencerrajes anava sumant prestigi entre la població i a més a més estava unida al seu amor per la música festera. La passió per les marxes mores va fer més fort el vincle amb la Primitiva d'Alcoi, la banda Vella que sempre acompanyava a la filà en tots els actes. A més a més Camilo Pérez Laporta ja li va dedicar un pasdoble a la filà Abencerrajes en l'any de naixement: "Benixerraix". El nucli de la Societat Musical Apolo estava en la filà Abencerrajes i per això el llaç entre la banda i la filà va ser tan estret. Això no ha impedit que en alguna ocasió hi hagueren discussions, com en 1912, però l'amistat va prevaldre. "Remigiet" és un dels pasdobles famosos de la filà Abencerrajes, ja que va ser composat per al fester Remigio Cremades, amic de Julio Laporta en 1914.  Va ser en 1907 quan es va crear la primera marxa mora de la història. I la filà Abencerrajes va tindre l'honor d'estrenar "A Ben Amet" del compositor Antonio Pérez Verdú. L'obra dedicada als Abencerrajes pel senyor Tonico la guapa va agradar al públic i la va batejar com "la música de les carabassetes". 

A l'Entrada Mora de 1908 també van desfilar amb la sublim marxa mora "La canción del harem", que havia composat anteriorment Camilo Pérez Laporta. A l'any 1914 Camilo Pérez Monllor va composar la marxa mora de les xirimites, és a dir "Uzul el selmim: L'entrà dels moros". Va ser estrenada per la filà Abencerrajes, però en un primer moment no va tindre una bona acollida. Actualment és la marxa mora preferida de la filà Abencerrajes i estan orgullosos de que Camilo Pérez Monllor els la dedicara. Fins al 2014 "Uzul el selmim" sols podia ser tocada per la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, que tenia la partitura original. Camilo Pérez Monllor també va composar per a la filà Abencerrajes la marxa mora "Els 3 capitans" de 1923 i el magnífic pasdoble "El K’sar el Yedid". Altre pasdoble estimat per la filà Abencerrajes és "El Desgavellat", composat per Julio Laporta Hellín en 1927. Els festers toquen "El Desgavellat" amb guitarres de canya a la Segona Diana.

No hi ha dubte de que la filà Abencerrajes és la que més marxes mores té dedicades i tot degut a la unió dels festers amb compositors de la banda Primitiva d'Alcoi. El patrimoni musical de la filà Abencerrajes va seguir augmentant amb "Un moble més" de Julio Laporta. És una joia de pasdoble que el compositor alcoyà va dedicar al fester Francisco Moltó Abad, apodat "el Pansit". El prodigiós Camilo Pérez Monllor va dedicar en 1931 la marxa mora "Baix la Figuera" a la filà Abencerrajes.

En temps republicans, la filà Abencerrajes va ser una de les que es va oposar a laïcisme de les Festes d'Alcoi. Al voler suprimir la Processó General, la filà Abencerrajes es va revoltar contra l'Ajuntament de la Segona República Espanyola, junt a altres 6 filaes: Llana, Miqueros, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. En 1932 la filà Abencerrajes va ser declarada extingida per l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, que havia ocupat la tasca organitzativa que fins aquell moment feia l'Associació de Sant Jordi. Als anys 1932, 1933 i 1934 alguns festers de la filà Abencerrajes van viatjar a Palma de Mallorca per a celebrar les festes patronals allí, honrant a Sant Jordi en platges i vaixells. L'absència de la filà Abencerrajes a les Festes d'Alcoi va durar fins a 1935, gràcies a un recurs al jutjat que va permetre la readmissió de les filaes mores. Desprès de la Guerra Civil Espanyola, que va durar de 1936 fins el triomf del dictador Francisco Franco en 1939, la filà va anar refent-se. Al 1940 van tornar les Festes de Sant Jordi, amb més il·lusió i devoció que mai. La filà Abencerrajes i la banda Vella d'Alcoi van aportar alegria a aquella Entrada Mora de postguerra. Fernando de Mora va dirigir als música, vestits amb xilaves verdes amb ratlles. El trage dels músics combinava amb el preciós trage de la filà Abencerrajes. Però lo més destacat va ser la recuperació de la marxa mora "Uzul el selmim". En la seua estrena al 1914 no va agradar, però amb la incorporació de xirimites va canviar cap a un estil novedós. L'entusiasme va ser rotund i fins hi tot l'autor Camilo Pérez Monllor va felicitar a la banda Primitiva d'Alcoi per com sonava "Uzul el selmim". Desde 1940 és la marxa mora de referència de la filà Abencerrajes i una de les obres musicals més volgudes.

Es va fer indispensable que per a ser membre de la filà Abencerrajes hi havia que pertànyer a la Societat Apolo. L'alférez moro 1941 va ser Francisco Pérez Torres. El popular Sou era amic de Camilo Pérez Monllor i per això la música festera va ser molt important al boato de la filà Abencerrajes en 1941. El trage de l'alférez moro en tons clars va destacar per la finura i els brodats de color groc i verd. L'esquadra de negres va sorprendre per uns allargats escuts d'estil tribal. En canvi l'esquadra de negres del capità moro 1942 va destacar per l'aspecte bereber. Francisco Pérez Torres va tornar a fer el càrrec de la filà Abencerrajes en 1942, desfilant a cavall amb un turbant blanc i daurat. El parasol, com a símbol de poder del capità moro, va ser molt útil en la vesprada del 22 d'abril de 1942.

Nous confrontaments van succeir en la filà Abencerrajes en 1944, degut als talls en l'Entrada Mora. Indalecio Carbonell, com a primer tro, va defendre a la filà de que no va ser l'única culpable en el lent ritme de l'Entrada Mora de 1944. L'Associació de Sant Jordi va acusar a la filà Abencerrajes de parar l'esquadra en varies ocasions per a recrear-se amb la marxa mora "Uzul el selmim". La mediació entre filaes va permetre que s'oblidara el malestar. Carlos Aracil Aura va ser Sant Jordiet 3 anys consecutius, però cada volta en una filà. Al 1942 acompanyat de la filà Abencerrajes, en 1943 pels Contrabandistes i en 1944 per la filà Llana. Carlos Aracil vestia amb un original casc i una capa amb dibuixos florals en tons rosats. Era habitual en aquells temps que un xiquet repetira en el càrrec i estaguera compartit per varies filaes. A causa de la pobresa i fam, alguns festers es van desapuntar de la filà Abencerrajes. Indalecio Carbonell va fer grans esforços per a tirar endavant la filà i per això Gonzalo Blanes Colomer li va dedicar la marxa mora "Abencerrajes i Cegries". L'esquadra de blancs va estrenar la peça musical oriental de 10 minuts en l'Entrada Mora de 1947.

Al iniciar-se la dècada dels 50 la filà Abencerrajes va experimentar una recuperació progressiva. Els tocava l'alferez moro en 1954. José Payà Pérez va desfilar a camell mentre diluviava als carrers d'Alcoi. Era el quart any consecutiu que plovia en l'Entrada Mora, però el primer en el que l'alférez moro desfilava al final. Fins a 1954 l'alferecia mora es situava a la meitat de la parada militar i molta gent no es quedava fins al final. Amb el canvi substancial, el públic s'esperava fins el plat fort que sempre és l'alferecia mora. La filà Abencerrajes va traure una bona esquadra de negres a pesar de les dificultats. Els insuficients esquadrers tribals portaven escuts massais. El trage de José Payà va ser obra de Ramón Castanyer, pintor molt important d'Alcoi. Tot el boato basat en un oasi del desert va còrrer a càrrec de Ramón Castanyer, membre de la filà Abencerrajes. Van causar sensació els nòmades, nombrosos camells, la caravana del Sahara, les moretes en carrossa, els esclaus, els genets agressius, les aiguadores amb cànters, el grup de Rifeños i les burretes. La pluja va malbaratar una de les millors Entrades Mores de l'època.

El Ricachón va ser el capità moro 1955 de la filà Abencerrajes. El malnom d'aquest fester veterà es devia a que Francisco Satorre Miralles treballava al Banc d'Espanya. Foradava els bitllets que tenien que ser anul·lats i amb les restes llançava confeti. Era una forma d'aprofitar les sobres diminutes de paper i la gent es sorprenia al comprovar que eren bitllets de veritat. A Francisco Satorre no li mancaven diners i va fer una capitania mora a l'altura. El luxós trage del capità abencerraje 1955 va ser obra de Ramón Castanyer, destacant la túnica groga i els brodats verds. El Ricachón va desfilar a cavall i acompanyat d'un inservible parasol, ja que ni va fer sol ni va ploure. A la vesprada del 22 d'abril de 1955 el cel va estar ennuvolat i amenaçador, però no va arribar a descarregar aigua. La lentitud de l'Entrada Mora 1955 va exasperar al públic fins al sopor. Al boato abencerraje va destacar els jardins d'un alcàsser, els berebers amb espindargues i l'esquadra de negres. La sobrietat del disseny de Ramón Castanyer es trencava amb uns escuts lunars. Dos anys desprès, en 1957, Amando Blanquer composava la seua cèlebre marxa mora "Tarde de abril". Una meravella auditiva que va suposar la consagració del musicòleg alcoyà. "Tarde de abril" va ser dedicada a la filà Abencerrajes pels vincles d'amistat amb la banda Primitiva i l'esquadra de blancs la va estrenar en l'Entrada Mora de 1957.

El banderí de la filà Abencerrajes es va acabar en 1959, preparat perfectament per a iniciar una nova dècada d'esplendor per als festers. El primer Campionat de Cotos es va fer en 1963 i els guanyadors van ser els Abencerrajes, amb una bona tirada de cartes en contra de la filà Vascos. En 1965 van tornar a guanyar en el joc, en una final amb la filà Alcodianos. Francisco Gisbert va ser el Sant Jordiet 1963 de la filà Abencerrajes. La corassa d'escames era molt diferent al que estava de moda als anys 60 per al trage romà. El casc platejat era molt senzill i tenia un raspall blanc. Del trage de Francisco Gisbert va sorprendre un drac metàl·lic al muscle. En 1964 la filà Abencerrajes va fer un únic canvi a la seua indumentària. La túnica groga ja estava assumida com a pròpia, però la faixa donava constants problemes. Ramón Castanyer en va presentar una nova, feta de cuero marró però que també mantenia el color blau. Mai més s'ha modificat l'històric trage i el medalló de la faixa amb lletres àrabs s'ha convertit en un símbol de la filà Abencerrajes. Guillermo Berenguer Jordà va donar a la filà mora altre Sant Jordiet. El xiquet va vestir en 1967 un trage romà amb curta capa roja, falda blanca i tires blaves. A la corassa daurada es podia veure l'escut d'Alcoi amb l'imponent castell.

"Any d'alferis" és una de les obres magistrals de la història de la música festera. Com no podia ser d'altra forma, Amando Blanquer li la va dedicar a la filà Abencerrajes per la seua alferecia mora 1967. Va ser l'esquadra de negres la que va arrancar al Partidor amb l'espectacular marxa mora "Any d'alferis". El disseny destacava per la combinació dels colors verd, groc i roig amb el maquillatge negre. Als turbants blancs hi havia un detall diminut: Una aranya. L'alférez moro 1967 va ser José Sanz Llopis, un ancià de la filà que ja sabia el que era fer un càrrec, al menys parcialment en 1923. El seu trage destacava per la cotamalla i els adorns vegetals amb brodats de fulles verdes. El groc era el color principal de la túnica, i també va estar present en tots els trages femenins del boato. Molts abanderats van participar en la desfilada de la filà Abencerrajes, en la que es van olorar perfums de dos peveters. El bon temps va fer més apoteòsica la desfilada de José Sanz sentat en un trono. Va ser el primer càrrec de la filà sobre carrossa. El pare de l'alférez moro 1967 va ser el primer alférez moro de la filà Abencerrajes en 1910.

La policromia va ser un dels fets més rellevants del boato del capità moro 1968. La filà Abencerrajes ja estava considerada una filà de trellat i pretenia deixar un bon sabor de boca entre els alcoyans i alcoyanes. Jorge Mira Rovira va desfilar a cavall i amb un parasol que aquesta volta si tenia l'objectiu de tapar el radiant sol. El trage del capità moro 1968 va agradar pels constants recordatoris a la filà Abencerrajes. Per exemple l'estil de la faixa, però en tons verds i marrons o el color groc com a principal. Va ser el primer càrrec de la filà en portar bombatxos de color blau, un tipus de pantaló que no s'associava a la filà Abencerrajes. El boato de la capitania mora 1968 va ser curt, destacant les carrosses amb moretes i la continuïtat del conjunt, ja que l'Entrada Cristiana no havia sigut cohesionada. L'esquadra de negres amb peçes metàl·liques daurades, anava armada amb una forca i un escut redó platejat. El disseny va tindre opinions xocants, a causa de l'estranya peluca roja i els bombatxos verds. Els esquadrers van ser eclipsats per un arriscat cabo batidor que feia saltar al cavall. Va ser una Trilogia Festera Alcoyana de temps canviant, però tan sols van caure 4 gotes a les dos Dianes. Al coincidir el 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, es va notar un augment de públic foraster. 1968 va tindre un polèmic Cartell de Festes: una obra abstracta del valent Manolo Arjona. També va ser l'any del IV Centenari del Jesuset del Miracle. El seu miracle desprès del robatori de les sagrades formes es va commemorar tant en gener com en abril, maig i juny de 1968.

Per fi la filà Abencerrajes desempenyava l'esquadra d'enmig mora. De 1960 a 1974 van tindre que esperar per a traure una esquadra especial a la meitat de l'Entrada Mora. Li va ploure en abundància al capità moro 1974 de la filà Miqueros, però a l'hora d'arrancar el Mig de la filà Abencerrajes ja havia despejat. Les fotografies mostren l'esquadra d'enmig amb els carrers banyats desprès de la tromba d'aigua. Certament el turbant blanc amb ploma no va agradar, però la combinació de túniques verdes i grogues va resultar original. És una de les poques esquadres de negres que va crear el pintor Ramón Castanyer. Als anys 70 ja s'anomenava a la filà Abencerrajes com la filà del jolivert pels seus colors. Amb motiu del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, la filà Abencerrajes va participar al programa de televisió "1, 2, 3" en l'any 1976.

Desprès del discret boato del capità moro 1968, la filà Abencerrajes volia trencar amb tot lo vist a les Festes d'Alcoi. L'alferecia mora 1980 va ser molt qüestionada i va rebre tantes crítiques com elogis. La posada en escena d'Alejandro Soler estava pensada per a desfilar pel Camí, ja que en 1980 s'havia aprovat un canvi d'itinerari. Mai es va portar a la pràctica aquella arrancà desde "El Camí", ja que els festers eren incapaços de renunciar a la màgia del Partidor i Sant Nicolauet. Al contrari, si es va fer efectiva "La Roda", de la que era gran defensora la filà Abencerrajes. L'alférez moro 1980 va ser Luis Mataix Arañó, amb un auster trage de tuareg en blanc i negre. Alejandro Soler va cuidar tots els detalls, sobretot amb el turbant de macramé. Els cavallers de negre semblaven tàrtars de Turquia i el boato s'allunyava de les costums alcoyanes. Grups de teatre van participar al boato, amb l'alférez moro desfilant sobre un carruatge arrastrat per bous. "La Cassola", encarregada de les representacions del Betlem de Tirisiti, va eixir amb Luis Mataix. L'impacte entre els mirons va ser més rellevant per estar fora de lo corrent, al igual que l'esquadra de negres. Alejandro Soler va reinterpretar les esquadres de negres africanes, utilitzant llargues teles de color blanc i verd i amb un sorprenent casc. El desconcert creat pel boato sobre el desert va ser molt comentat.

En 1981 va ploure torrencialment en la interpretació de l'Himne de Festes, dirigit per primera volta per una dona: Pilar Mompó. Les Entrades van gaudir de bon oratge, però la pluja va tornar el dia Sant Jordi. El sol no va poder calfar una Entrada Mora de baixes temperatures, en la que la filà Abencerrajes va oferir un gran espectacle. No obstant el capità moro 1981 no va trencar tants els esquemes com l'any anterior i va desfilar sobre una quadriga. No faltava el parasol i l'escut de la filà, destacant una faixa groga amb ratlles verdes. Gonzalo Matarredona Llopis va dissenyar el seu propi trage en color gris, negre i blanc. Els detalls de la túnica abencerraje es van repetir en distints grups del boato, molt més colorista que el de l'alférez moro passat. El boato va tindre un animal imprescindible en els seguicis nòmades de la filà: Les burretes amb cistelles plenes de flors. Un element que ja no es va repetir en els següents boatos de la filà Abencerrajes. La favorita va desfilar en una carrossa que simulava un pati nazarita amb surtidors. L'esquadra de negres, fugint de les polèmiques de 1980, va ser més clàssica i portava bombatxos blancs. Els esquadrers van cridar l'atenció pel turbant verd fet de plomes de pavo real. Gonzalo Matarredona va ser un destacat fester de la filà Abencerrajes i al mateix any de 1981 va ser glorier. A més a més en la seua carrera artística va pintar els Cartells de Festes d'Alcoi de 1955 i 1962, quan es convocava un Concurs.

El propi Gonzalo Matarredona Llopis va ser el dissenyador de l'esquadra d'enmig 1987 de la filà Abencerrajes. El plantejament estètic era molt semblant al de la capitania mora 1981, amb un disseny tuareg en tons apagats. Pells de serp i bambú van ser utilitzats al Mig de 1987, on els colors blanc i negre van ser els escollits. L'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes va recuperar una impressionant marxa mora de Vicente Català. "No ho faré més" s'havia estrenat sense èxit en 1949 i desprès de molts anys perduda, la Societat Apolo va animar als esquadrers a que desfilaren amb ella. A partir de 1987, "No ho faré més" es va posar de moda, deixant en el passat aquelles dècades en l'ostracisme i l'oblit.

La coincidència del Sant Jordiet 1994 en l'any d'alférez moro de la filà Abencerrajes va deixar en segon lloc al xiquet. José Balaguer Català és l'últim Sant Jordiet de la filà i va portar un trage romà amb corassa platejada i cuero marró que havia fet la seua mare. Alejandro Soler es va esmerar en traure al carrer un boato innovador en 1994. La filà Abencerrajes va confiar el seu primer ballet de la història a la coreògrafa Ana Calvo. Les ballarines africanes portaven una túnica blanca i un casc de fibres naturals. L'ambientació del Congo era més verdadera gràcies a les obres musicals de Gregorio Casasempere i els grups femenins de boato amb trages tribals de color roig. L'esquadra de negres es va col·locar al centre del boato, cosa que no s'havia provat mai i no va convèncer. El disseny d'Alejandro Soler emulava el foc amb les plomes roges i taronja del casc. El comportament d'alguns esquadrers no va ser l'idoni, però l'esquadra de negres es va salvar de crítiques desmesurades per portar un impactant trage amb ossos i colgants exòtics. Els cavallers en carrossa obrien la part del boato dedicada a l'alférez moro: Francisco Payà Martí. Les favorites van estar acompanyades de dames amb gossos. La carrossa on també anava el rodella estava arrastrada per un enorme elefant. L'alférez moro, vestit per Alejandro Soler, portava un colom a la ma com a missatge de pau i tolerància entre cultures. El trage de Francisco Payà tenia un peto de cuero negre i túnica blanca decorada amb sanefes platejades. La capa posava el contrapunt guerrer al estar feta de pells d'animal en tons tostats. La Trilogia Festera Alcoyana 1994 va disfrutar d'un clima envejable, excepte pels núvols de la vesprada del dia Sant Jordi: 23 d'abril.

La involucració de Gregorio Casasempere Gisbert en la capitania mora 1995 va ser total i es va notar en les estrenes musicals del boato. L'excel·lent músic alcoyà va composar varies marxes mores, destacant "Alusul" i "Llaor", amb la que va baixar Santiago Guillem Mataix. L'il·lustre capità moro 1995 lluïa un preciós trage en tons daurats que enriquien el disseny oficial de la filà Abencerrajes. Alejandro Soler va pensar en un noble musulmà per a Santiago Guillem, amb detalls daurats fins hi tot al turbant blanc. El rodella l'acompanyava en una monumental carrossa tirada per esclaves mores amb cordes. Molts senyorials van ser també els cavallers i les dames. Les coloristes favorites saludaven desde la carrossa al compàs de la marxa mora "Anabel" del compositor Regolí: Enrique Llàcer Soler. El ballet d'Ana Calvo va presentar en aquesta ocasió una coreografia d'enorme sensualitat. Però el plat fort de la capitania mora 1995 va ser el grup folklòric marroquí que va mostrar els seus instruments musicals, balls i cants als alcoyans i alcoyanes. L'Entrada Mora de 1995 es va omplir de sorolls mai escoltats gràcies a les dones àrabs que movien la llengua i de les cançons que resava un muetzí desde un minaret. El grup provingut de la ciutat de Marrakesch es va guanyar el favor del públic, però també va enfadar a la filà Marrakesch. Els festers van veure resignats com la filà Abencerrajes mostrava un any abans el que ells tenien preparat per a la capitania mora 1996. Una frustració major perquè en 1994 l'alférez moro ja havia agafat la idea d'un elefant viu: Símbol de la filà Marrakesch. Aixina hi tot les dos filaes estan molt unides perquè coexisteixen juntes desde l'epoca modernista d'Alcoi. El disseny de l'esquadra de negres del capità moro de la filà Abencerrajes es va decantar per l'humiltat del beduïns. L'aposta musical novedosa va seguir amb "Germans", marxa mora de Pedro Estevan que va estrenar la fraternal esquadra de negres. El trage en tons blancs i marrons resultava amable i sols tenia colorit al turbant, fent referència al verd i groc de la filà. A la capitania mora 1995 li va faltar la visita del sol, però el temps va empitjorar i la resta de dies va ploure molt. Fins hi tot va nevar a la Font Roja el dia Sant Jordi, degut a la baixada de temperatures que s'anunciava per als dies 22 i 23 d'abril.

Leonardo Satorre, Francisco el Ricachón o Santiago Guillem eren homes que aportaven molt bon humor a la filà Abencerrajes i que ja no estaven al segle XXI. El començament de mil·lenni va estar marcat per a la filà Abencerrajes per la seua tercera esquadra d'enmig. A l'Entrada Mora de 2001 es va girar un vent que feia pensar en la pluja, però el cel estava ras. "Moros y cristianos", obra antiga de Camilo Pérez Monllor. Com ja van fer al Mig de 1987, la filà Abencerrajes rescatava una marxa mora d'altra època: 1935. Alejandro Soler va ser el dissenyador de l'esquadra d'enmig de 2001, d'estètica tuareg. El color crema es combinava amb alguns tocs de negre i roig. Un boceto que no va ser del tot entès en 2001, però que s'ha revaloritzat amb el pas del anys. La filà Abencerrajes mai ha deixat indiferent.

S'aproximava l'any del Centenari de la filà Abencerrajes i la Junta Directiva va publicar una revista que recopilava totes les esquadres de negres d'Alcoi. La relació entre la filà Abencerrajes, Àngel Lluís Ferrando i el Centre Instructiu Musical Apolo es va fer més estreta gràcies a la implicació dels festers en la colla de xirimiters "La Cordeta", fundada en 1993. Com el disseny oficial de la filà sols havia modificat la faixa, es va recuperar l'antiga de forma excepcional. Per això els festers al 2003 van vestir amb una faixa blava amb mitjes llunes, com la de l'any 1903. L'esquadra commemorativa dels 100 anys va portar un trage elegant del polifacètic Gonzalo Matarredona. La faixa era granate i la túnica a ratlles de color tostat, i no del inconfundible groc abencerraje. A l'Entrada Mora del 3 de maig de 2003 l'esquadra centenària de la filà Abencerrajes va desfilar amb "Tarde de abril". Precisament era la marxa mora que Amando Blanquer els havia dedicat en 1957 i que tenia un significat especial per a la filà Abencerrajes. Però no va ser l'única esquadra especial que va desfilar amb "Tarde de abril" en 2003. 

La puntualitat va ser la nota predominant de l'alferecia mora 2008. La filà Abencerrajes va tindre diversos problemes amb la monta de cavalls del seguici de 2008. David Llorens va organitzar un boato realista on els trages femenins no van acabar de funcionar. Els grups representaven exploradors amb fanalets, arqueres, escrivans, ferrers i metges. La rebuda del públic cap a la temàtica de l'alferecia mora va ser un poc gelada. Però el ballet d'Ana Calvo va alegrar la nit del 22 d'abril amb les faldes multicolors de les gitanes del desert. Carros d'armes i representacions d'oficis del segle XIII van formar part del senzill boato de la filà Abencerrajes. La gloriosa marxa mora "Any d'Alferis" va sonar en l'alferecia mora abencerraje, tal i com ja havia passat en 1967. L'obra cumbre d'Amando Blanquer acompanyava als cavallers i l'alférez moro. José Vicente Juan Pérez es declarava un enamorat de l'Alardo, i per això el seu trage nòmada estava pensat per al dia els Trons. El blanc, el negre i les pells van formar part d'un simple trage de pastor musulmà. Al boato va haver presència universitària, amb un harem gris i la carrossa de la favorita i les dames. La filla de José Vicente Juan va donar tot un exemple de joventut i bellesa amb un trage ric en brodats. El cabo batidor va deixar als mirons amb la boca oberta, ja que cavalcava sobre un camell al ritme de la marxa mora "No ho faré més". Un punt i final espectacular de la ma dels germans Sempere, dissenyadors de l'esquadra de negres. El verd, el groc i les pells d'ovella feia que els esquadrers semblaren ramaders de Marroc.

La filà Abencerrajes obria la inesborrable Entrada Mora del dimecres 22 d'abril de 2009. El rigor històric del boato de 2008 es convertia en 2009 en un boato de luxe oriental. Com antany, la filà va col·laborar amb compositors per a crear noves melodies, associades a les Festes d'Alcoi. L'ontinyentí Saül Gómez va estrenar una de les seues marxes mores més famoses: "Santiago capitán abencerraje". 900 músics i corals van acompanyar al capità moro 2009, envoltant la seua carrossa de soldats daurats en posició d'atac. Antonio Guillem Picó volia fer-li un homenatge pòstum al seu pare: Santiago Guillem, el capità moro de 1995. Els trages d'Antonio Guillem i la rodella eren guerrers i van cridar l'atenció per no portar casc a la desfilada. José Moiña va utilitzar la força del negre i els metalls daurats per a mostrar un capità moro bèl·lic, que no tinguera res a veure amb el típic trage de càrrec alcoyà. El resultat va agradar i Antonio Guillem és un dels capitans moros més recordats del segle XXI, sobretot per la imatge d'un mar blanc de músics amb panderetes i màscares daurades. Els cavallers anaven a camell. Les favorites van mostrar sumptuositat sobre les carrosses d'escultures d'elefants daurats. Les dos filles del capità moro representaven el dia i la nit als seus trages de princeses. La fantasia, molt recurrent als dissenys de José Moiña, va omplir de colorit la vesprada solejada de l'Entrada Mora 2009. Els dos ballets de la capitania abencerraje van desfilar molt seguits, però Inma Cortés i Ana Calvo van presentar dos idees oposades de la dansa del ventre. "Xabat", la primera marxa mora de Saül Gómez, va sonar per al ballet del canelobre. Desprès de 3 grups femenins d'estètica africana, va arribar l'esquadra de negres de José Moiña. El color groc, les pells de tigre i les incomptables plomes al casc van ser els elements predominants d'un trage tribal i ferotge. Darrere de la banda de música interpretant "Tarde de abril" encara desfilaven varies carrosses amb joves del boato. Una capitania mora de gran lluminositat que, sense cap dubte és de les més recordades de la filà Abencerrajes per la seua qualitat i innovació musical.

2010 es va convertir en una cita important per a la filà Abencerrajes, al presentar-se el seu disseny femení. El trage de dona va ser rebut amb recel pels alcoyans i alcoyanes, ja que estava fet per Claudia Pérez, associada personalment a la filà. El disseny femení no va ser un èxit i està pendent de ser canviat. És contraproduent que una de les poques filaes mores que no té bombatxos utilitze pantalons per a un disseny femení trencant tot el concepte del disseny original de 1903. No és una de les filaes amb més festeres de ple dret i té 74 col·laboradores femenines, però la filà Abencerrajes entra dins de les anomenades progressistes. Però al mateix temps és una filà que respecta molt les tradicions i són seriosos als actes. A més a més tenen un gran respecte pels clàssics de la música festera i tenen molts coneixements de marxes mores. És probablement una de les filaes amb més persones cultes, encara que també ha tingut grans empresaris pagant la fulla. Mauro Solbes, conegut pels seus playmobils i recreacions dels Cartells de Festes, és abencerraje.

"Uzul el selmim" estava d'aniversari en 2014, al complir-se 100 anys desde la seua composició. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va preparar les celebracions per a donar a conèixer l'obra de l'alcoyà Camilo Pérez Monllor. El fill de Camilo Pérez Laporta també va composar "L'entrà de la kabila Ben Kurda" i "L'entrà dels Reis", peça musical imprescindible cada 5 de gener. A l'Entrada Mora del 3 de maig de 2014 la filà Abencerrajes va desfilar amb doble esquadra, i una d'elles recordava el disseny primitiu de Rafael Peidro. Lamentablement uns mesos desprès la Societat Apolo i la filà van trencar la seua relació de més de 100 anys. Era la col·laboració més duradera entre dos agrupacions alcoyanes. Al 2015 la filà Abencerrajes va traure una nova esquadra d'enmig a l'Entrada Mora del 25 d'abril. El cel encapotat no va ser obstacle per a que els esquadrers africans disfrutaren. El contestà Ximo Pascual es va encarregar d'un trage amb reminiscències massais, sobretot per les trenes i el casc de plomes marrons. El roig de la túnica i el groc dels allargats escuts li van donar més color al Mig de 2015.

Els integrants de la filà Abencerrajes poden estar orgullosos dels seus quasi 120 anys d'història a les Festes de Sant Jordi. Va ser una filà revolucionària que va lluitar per tot allò que considerava just, enfrontant-se tant a l'Associació de Sant Jordi com a l'Ajuntament d'Alcoi en algunes ocasions. La part negativa ha sigut la separació amb la banda Vella d'Alcoi, per lo que desde fa uns anys estan acompanyats pel Cercle Musical Primitiva d'Albaida. A pesar de tot, l'anterior director de la banda Primitiva d'Alcoi, Gregorio Casasempere, continua sent membre de la filà. El popular Gori és un dels personatges destacats de la filà, com també l'expresident de l'Associació de Sant Jordi del 2000 al 2004: Rafael Romá. Actualment el primer tro de la filà Abencerrajes és Ignacio Vicedo, qui està mediant per a que els 146 festers no patisquen les conseqüències de la crisi econòmica derivada del Coronavirus. A aquesta xifra de membres de ple dret hi ha que sumar-li 18 jubilats, 14 simpatitzants i 82 xiquets i xiquetes. L'extens repertori musical de la filà Abencerrajes fa que els festers estiguen molt compromesos en salvaguardar les seues marxes mores i pasdobles. A més a més conserven molt bé el seu passat, com es va veure en els quadres dels anteriors càrrecs que van eixir a la capitania mora 2009. En aquell boato es va superar el número de participació als seguicis: 1700 persones. L'esperit fester de la filà Abencerrajes es resumeix en estima cap a la música i fidelitat a Alcoi.