La preocupació per donar-li rigor històric a Nostra Festa va provocar que els anacronismes d'algunes filaes foren mal vists per la gent. La filà Abencerrajes era conscient d'aquesta nova evocació del món àrab i van seguir l'estètica de la filà Marrakesch, però amb un trage més guerrer. 15 festers van estrenar el trage de la filà Abencerrajes a les Festes d'Alcoi de 1904, acompanyat de la banda Primitiva d'Alcoi. El disseny estava format per una túnica groga amb ratlles verdes i calces marrons a joc amb el calçat. El turbant era blanc i la faixa d'un blau clar amb llunes estampades. L'escut era marró, com la tela que cobria els braços dels festers. La filà Abencerrajes va causar sensació als carrers d'Alcoi, dotant de més realisme l'Entrada Mora. Al igual que amb la filà Marrakesch, Gusmans i Vascos, els components de la filà Abencerrajes tenien inquietuds i afany de superació. Va ser la primera filà mora en tindre esquadrers desfilant en llança, i així continuen fent-ho a la Diana i Entrada Mora.
La competència amb la filà Marrakesch va aparèixer en 1910. La filà Abencerrajes va acceptar la seua primera alferecia mora. La filà ja havia trencat amb tot lo vist anteriorment, però la capitania mora 1910 es va guanyar el favor del públic de part de la filà Marrakesch. L'expedició dels festers a l'Orà, l'estrena musical de "El Sig" de Gonzalo Barrachina, els instruments marroquís, les burretes, cavalls, camells en Alcoi per primera volta, l'elefant de cartó, les xilaves morunes. El primer boato de la història va eclipsar totalment a la filà Abencerrajes. No ho tenien fàcil desprès de tot el desplegament de la filà Marrakesch i estava difícil superar aquell fet històric d'Alcoi. No obstant, el trage de José Sanz Herrero com a alférez moro 1910 va ser tan alabat com el d'Enrique Casasempere com a capità moro 1910. L'alférez moro de la filà Abencerrajes es va basar en els trets distintius de la filà, com l'escut i la llança. A l'any següent José Sanz va ser el capità moro de la filà Abencerrajes, amb un trage que seguia el gust senzill de l'època. El capità moro 1911 portava una túnica brodada, una faixa a ratlles, capa blanca i collar de peçes metàl·liques. Els elements guerrers eren l'espasa i el casc amb una ploma. Al boato de la filà Abencerrajes en 1911 van destacar els palanquins amb xiquetes i que tots els músics anaven uniformats igual. Tota una novetat que va ser molt recordada als anals de la història festera.
La filà Abencerrajes es va guanyar la fama de ser els rebels davant l'Associació de Sant Jordi. Al 1919 van ser multats per allargar molt l'Entrada Mora i en 1920 la filà Abencerrajes va manifestar el seu descontent per la desaparició de la "Cavalcada dels 40 cavallers de Jaume I", acte celebrat el dia dels Músics. Al 1921 la filà Granadinos va deixar d'existir quan tenia capità moro i la filà Abencerrajes va rebutjar encarregar-se. La filà Marrakesch també va donar raons per a renunciar el càrrec i finalment va ser la filà Llana qui va assumir la capitania mora de 1921. La desaparició de la filà Granadinos va portar conseqüències a més d'una filà mora i la filà Abencerrajes va perdre un lloc en l'ordre de formació. Per això actualment desfila darrere de la filà Mudéjares, que és posterior al ser fundada en 1904. En els seus primers anys de vida, la filà Abencerrajes va tindre enfrontaments amb músics de l'Apolo, el president de l'Associació de Sant Jordi i l'Assessoria Artística del Casal. A la Retreta de 1921 la filà Abencerrajes va participar amb farolets. També van guanyar el premi a la millor carrossa, coneguda com "El Pardalot" d'Antonio Solsona. El lema de la carrossa era "Una àguila que de les urpes agafa a Alcoi" i es podia veure a l'au vigilant les cases alcoyanes i l'Església de Santa Maria amb la cúpula blava i el Campanar. Als anys 20 la filà Abencerrajes ja discutia amb la filà Llana per a aconseguir "La Roda", una mesura justa que no es va fer realitat fins a 1980. Amb el pas del temps, els festers de la filà Abencerrajes van anar sent més comprensius i tranquils, per a evitar més decepcions i conflictes que repercutiren negativament en les Festes d'Alcoi.
L'alferecia mora va recaure en la filà Abencerrajes a l'any 1922. El fundador Isidro Moltó Ortiz va ser l'alférez moro per ser el membre més veterà de la filà Abencerrajes. 1922 va ser l'any en que la filà Abencerrajes va desfilar amb carabassetes i el trage de l'alférez moro va ser molt auster, en la línia de la filà però més distingit. Al 1923 tres individus de la filà van compartir la capitania mora, un en cada dia de la Trilogia Festera Alcoyana. Rafael Pascual com a capità moro abencerraje va patir tant pluja com sol a les Festes d'Alcoi de 1923. L'esquadra de negres va sorprendre perquè cada esquadrer portava una xilava diferent, amb ratlles i colors diferents. A la fotografia que es conserva també s'aprecia un cabo batidor i el públic amb paraigües. La capitania mora 1923 va ser un càrrec compartit en el que molts festers van vestir el trage d'Al-Azraq, qui va conviure amb autèntics Abencerrajes en el seu exili a Granada (1258-1275). La dinastia abencerraje va recolzar a alguns sultans nazarís durant segles, però també van patir massacres i assassinats dins dels salons de l'Alhambra. Els visirs Abencerrajes vivien en palaus i es dedicaven a activitats culturals als jardins del Generalife. Són molt coneguts els poetes Abencerrajes i els seus estudis sobre l'Islam. El llinatge dels Abencerrajes va ser perseguit tant per cristians com per nobles cegries, una família enemiga del Regne Nazarita de Granada.
La filà Abencerrajes anava sumant prestigi entre la població i a més a més estava unida al seu amor per la música festera. La passió per les marxes mores va fer més fort el vincle amb la Primitiva d'Alcoi, la banda Vella que sempre acompanyava a la filà en tots els actes. A més a més Camilo Pérez Laporta ja li va dedicar un pasdoble a la filà Abencerrajes en l'any de naixement: "Benixerraix". El nucli de la Societat Musical Apolo estava en la filà Abencerrajes i per això el llaç entre la banda i la filà va ser tan estret. Això no ha impedit que en alguna ocasió hi hagueren discussions, com en 1912, però l'amistat va prevaldre. "Remigiet" és un dels pasdobles famosos de la filà Abencerrajes, ja que va ser composat per al fester Remigio Cremades, amic de Julio Laporta en 1914. Va ser en 1907 quan es va crear la primera marxa mora de la història. I la filà Abencerrajes va tindre l'honor d'estrenar "A Ben Amet" del compositor Antonio Pérez Verdú. L'obra dedicada als Abencerrajes pel senyor Tonico la guapa va agradar al públic i la va batejar com "la música de les carabassetes".
A l'Entrada Mora de 1908 també van desfilar amb la sublim marxa mora "La canción del harem", que havia composat anteriorment Camilo Pérez Laporta. A l'any 1914 Camilo Pérez Monllor va composar la marxa mora de les xirimites, és a dir "Uzul el selmim: L'entrà dels moros". Va ser estrenada per la filà Abencerrajes, però en un primer moment no va tindre una bona acollida. Actualment és la marxa mora preferida de la filà Abencerrajes i estan orgullosos de que Camilo Pérez Monllor els la dedicara. Fins al 2014 "Uzul el selmim" sols podia ser tocada per la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, que tenia la partitura original. Camilo Pérez Monllor també va composar per a la filà Abencerrajes la marxa mora "Els 3 capitans" de 1923 i el magnífic pasdoble "El K’sar el Yedid". Altre pasdoble estimat per la filà Abencerrajes és "El Desgavellat", composat per Julio Laporta Hellín en 1927. Els festers toquen "El Desgavellat" amb guitarres de canya a la Segona Diana.
No hi ha dubte de que la filà Abencerrajes és la que més marxes mores té dedicades i tot degut a la unió dels festers amb compositors de la banda Primitiva d'Alcoi. El patrimoni musical de la filà Abencerrajes va seguir augmentant amb "Un moble més" de Julio Laporta. És una joia de pasdoble que el compositor alcoyà va dedicar al fester Francisco Moltó Abad, apodat "el Pansit". El prodigiós Camilo Pérez Monllor va dedicar en 1931 la marxa mora "Baix la Figuera" a la filà Abencerrajes.
En temps republicans, la filà Abencerrajes va ser una de les que es va oposar a laïcisme de les Festes d'Alcoi. Al voler suprimir la Processó General, la filà Abencerrajes es va revoltar contra l'Ajuntament de la Segona República Espanyola, junt a altres 6 filaes: Llana, Miqueros, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos. En 1932 la filà Abencerrajes va ser declarada extingida per l'Associació de Festes Tradicionals de Moros i Cristians, que havia ocupat la tasca organitzativa que fins aquell moment feia l'Associació de Sant Jordi. Als anys 1932, 1933 i 1934 alguns festers de la filà Abencerrajes van viatjar a Palma de Mallorca per a celebrar les festes patronals allí, honrant a Sant Jordi en platges i vaixells. L'absència de la filà Abencerrajes a les Festes d'Alcoi va durar fins a 1935, gràcies a un recurs al jutjat que va permetre la readmissió de les filaes mores. Desprès de la Guerra Civil Espanyola, que va durar de 1936 fins el triomf del dictador Francisco Franco en 1939, la filà va anar refent-se. Al 1940 van tornar les Festes de Sant Jordi, amb més il·lusió i devoció que mai. La filà Abencerrajes i la banda Vella d'Alcoi van aportar alegria a aquella Entrada Mora de postguerra. Fernando de Mora va dirigir als música, vestits amb xilaves verdes amb ratlles. El trage dels músics combinava amb el preciós trage de la filà Abencerrajes. Però lo més destacat va ser la recuperació de la marxa mora "Uzul el selmim". En la seua estrena al 1914 no va agradar, però amb la incorporació de xirimites va canviar cap a un estil novedós. L'entusiasme va ser rotund i fins hi tot l'autor Camilo Pérez Monllor va felicitar a la banda Primitiva d'Alcoi per com sonava "Uzul el selmim". Desde 1940 és la marxa mora de referència de la filà Abencerrajes i una de les obres musicals més volgudes.
Es va fer indispensable que per a ser membre de la filà Abencerrajes hi havia que pertànyer a la Societat Apolo. L'alférez moro 1941 va ser Francisco Pérez Torres. El popular Sou era amic de Camilo Pérez Monllor i per això la música festera va ser molt important al boato de la filà Abencerrajes en 1941. El trage de l'alférez moro en tons clars va destacar per la finura i els brodats de color groc i verd. L'esquadra de negres va sorprendre per uns allargats escuts d'estil tribal. En canvi l'esquadra de negres del capità moro 1942 va destacar per l'aspecte bereber. Francisco Pérez Torres va tornar a fer el càrrec de la filà Abencerrajes en 1942, desfilant a cavall amb un turbant blanc i daurat. El parasol, com a símbol de poder del capità moro, va ser molt útil en la vesprada del 22 d'abril de 1942.
Nous confrontaments van succeir en la filà Abencerrajes en 1944, degut als talls en l'Entrada Mora. Indalecio Carbonell, com a primer tro, va defendre a la filà de que no va ser l'única culpable en el lent ritme de l'Entrada Mora de 1944. L'Associació de Sant Jordi va acusar a la filà Abencerrajes de parar l'esquadra en varies ocasions per a recrear-se amb la marxa mora "Uzul el selmim". La mediació entre filaes va permetre que s'oblidara el malestar. Carlos Aracil Aura va ser Sant Jordiet 3 anys consecutius, però cada volta en una filà. Al 1942 acompanyat de la filà Abencerrajes, en 1943 pels Contrabandistes i en 1944 per la filà Llana. Carlos Aracil vestia amb un original casc i una capa amb dibuixos florals en tons rosats. Era habitual en aquells temps que un xiquet repetira en el càrrec i estaguera compartit per varies filaes. A causa de la pobresa i fam, alguns festers es van desapuntar de la filà Abencerrajes. Indalecio Carbonell va fer grans esforços per a tirar endavant la filà i per això Gonzalo Blanes Colomer li va dedicar la marxa mora "Abencerrajes i Cegries". L'esquadra de blancs va estrenar la peça musical oriental de 10 minuts en l'Entrada Mora de 1947.
Al iniciar-se la dècada dels 50 la filà Abencerrajes va experimentar una recuperació progressiva. Els tocava l'alferez moro en 1954. José Payà Pérez va desfilar a camell mentre diluviava als carrers d'Alcoi. Era el quart any consecutiu que plovia en l'Entrada Mora, però el primer en el que l'alférez moro desfilava al final. Fins a 1954 l'alferecia mora es situava a la meitat de la parada militar i molta gent no es quedava fins al final. Amb el canvi substancial, el públic s'esperava fins el plat fort que sempre és l'alferecia mora. La filà Abencerrajes va traure una bona esquadra de negres a pesar de les dificultats. Els insuficients esquadrers tribals portaven escuts massais. El trage de José Payà va ser obra de Ramón Castanyer, pintor molt important d'Alcoi. Tot el boato basat en un oasi del desert va còrrer a càrrec de Ramón Castanyer, membre de la filà Abencerrajes. Van causar sensació els nòmades, nombrosos camells, la caravana del Sahara, les moretes en carrossa, els esclaus, els genets agressius, les aiguadores amb cànters, el grup de Rifeños i les burretes. La pluja va malbaratar una de les millors Entrades Mores de l'època.
El Ricachón va ser el capità moro 1955 de la filà Abencerrajes. El malnom d'aquest fester veterà es devia a que Francisco Satorre Miralles treballava al Banc d'Espanya. Foradava els bitllets que tenien que ser anul·lats i amb les restes llançava confeti. Era una forma d'aprofitar les sobres diminutes de paper i la gent es sorprenia al comprovar que eren bitllets de veritat. A Francisco Satorre no li mancaven diners i va fer una capitania mora a l'altura. El luxós trage del capità abencerraje 1955 va ser obra de Ramón Castanyer, destacant la túnica groga i els brodats verds. El Ricachón va desfilar a cavall i acompanyat d'un inservible parasol, ja que ni va fer sol ni va ploure. A la vesprada del 22 d'abril de 1955 el cel va estar ennuvolat i amenaçador, però no va arribar a descarregar aigua. La lentitud de l'Entrada Mora 1955 va exasperar al públic fins al sopor. Al boato abencerraje va destacar els jardins d'un alcàsser, els berebers amb espindargues i l'esquadra de negres. La sobrietat del disseny de Ramón Castanyer es trencava amb uns escuts lunars. Dos anys desprès, en 1957, Amando Blanquer composava la seua cèlebre marxa mora "Tarde de abril". Una meravella auditiva que va suposar la consagració del musicòleg alcoyà. "Tarde de abril" va ser dedicada a la filà Abencerrajes pels vincles d'amistat amb la banda Primitiva i l'esquadra de blancs la va estrenar en l'Entrada Mora de 1957.
El banderí de la filà Abencerrajes es va acabar en 1959, preparat perfectament per a iniciar una nova dècada d'esplendor per als festers. El primer Campionat de Cotos es va fer en 1963 i els guanyadors van ser els Abencerrajes, amb una bona tirada de cartes en contra de la filà Vascos. En 1965 van tornar a guanyar en el joc, en una final amb la filà Alcodianos. Francisco Gisbert va ser el Sant Jordiet 1963 de la filà Abencerrajes. La corassa d'escames era molt diferent al que estava de moda als anys 60 per al trage romà. El casc platejat era molt senzill i tenia un raspall blanc. Del trage de Francisco Gisbert va sorprendre un drac metàl·lic al muscle. En 1964 la filà Abencerrajes va fer un únic canvi a la seua indumentària. La túnica groga ja estava assumida com a pròpia, però la faixa donava constants problemes. Ramón Castanyer en va presentar una nova, feta de cuero marró però que també mantenia el color blau. Mai més s'ha modificat l'històric trage i el medalló de la faixa amb lletres àrabs s'ha convertit en un símbol de la filà Abencerrajes. Guillermo Berenguer Jordà va donar a la filà mora altre Sant Jordiet. El xiquet va vestir en 1967 un trage romà amb curta capa roja, falda blanca i tires blaves. A la corassa daurada es podia veure l'escut d'Alcoi amb l'imponent castell.
"Any d'alferis" és una de les obres magistrals de la història de la música festera. Com no podia ser d'altra forma, Amando Blanquer li la va dedicar a la filà Abencerrajes per la seua alferecia mora 1967. Va ser l'esquadra de negres la que va arrancar al Partidor amb l'espectacular marxa mora "Any d'alferis". El disseny destacava per la combinació dels colors verd, groc i roig amb el maquillatge negre. Als turbants blancs hi havia un detall diminut: Una aranya. L'alférez moro 1967 va ser José Sanz Llopis, un ancià de la filà que ja sabia el que era fer un càrrec, al menys parcialment en 1923. El seu trage destacava per la cotamalla i els adorns vegetals amb brodats de fulles verdes. El groc era el color principal de la túnica, i també va estar present en tots els trages femenins del boato. Molts abanderats van participar en la desfilada de la filà Abencerrajes, en la que es van olorar perfums de dos peveters. El bon temps va fer més apoteòsica la desfilada de José Sanz sentat en un trono. Va ser el primer càrrec de la filà sobre carrossa. El pare de l'alférez moro 1967 va ser el primer alférez moro de la filà Abencerrajes en 1910.
La policromia va ser un dels fets més rellevants del boato del capità moro 1968. La filà Abencerrajes ja estava considerada una filà de trellat i pretenia deixar un bon sabor de boca entre els alcoyans i alcoyanes. Jorge Mira Rovira va desfilar a cavall i amb un parasol que aquesta volta si tenia l'objectiu de tapar el radiant sol. El trage del capità moro 1968 va agradar pels constants recordatoris a la filà Abencerrajes. Per exemple l'estil de la faixa, però en tons verds i marrons o el color groc com a principal. Va ser el primer càrrec de la filà en portar bombatxos de color blau, un tipus de pantaló que no s'associava a la filà Abencerrajes. El boato de la capitania mora 1968 va ser curt, destacant les carrosses amb moretes i la continuïtat del conjunt, ja que l'Entrada Cristiana no havia sigut cohesionada. L'esquadra de negres amb peçes metàl·liques daurades, anava armada amb una forca i un escut redó platejat. El disseny va tindre opinions xocants, a causa de l'estranya peluca roja i els bombatxos verds. Els esquadrers van ser eclipsats per un arriscat cabo batidor que feia saltar al cavall. Va ser una Trilogia Festera Alcoyana de temps canviant, però tan sols van caure 4 gotes a les dos Dianes. Al coincidir el 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, es va notar un augment de públic foraster. 1968 va tindre un polèmic Cartell de Festes: una obra abstracta del valent Manolo Arjona. També va ser l'any del IV Centenari del Jesuset del Miracle. El seu miracle desprès del robatori de les sagrades formes es va commemorar tant en gener com en abril, maig i juny de 1968.
Per fi la filà Abencerrajes desempenyava l'esquadra d'enmig mora. De 1960 a 1974 van tindre que esperar per a traure una esquadra especial a la meitat de l'Entrada Mora. Li va ploure en abundància al capità moro 1974 de la filà Miqueros, però a l'hora d'arrancar el Mig de la filà Abencerrajes ja havia despejat. Les fotografies mostren l'esquadra d'enmig amb els carrers banyats desprès de la tromba d'aigua. Certament el turbant blanc amb ploma no va agradar, però la combinació de túniques verdes i grogues va resultar original. És una de les poques esquadres de negres que va crear el pintor Ramón Castanyer. Als anys 70 ja s'anomenava a la filà Abencerrajes com la filà del jolivert pels seus colors. Amb motiu del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, la filà Abencerrajes va participar al programa de televisió "1, 2, 3" en l'any 1976.
Desprès del discret boato del capità moro 1968, la filà Abencerrajes volia trencar amb tot lo vist a les Festes d'Alcoi. L'alferecia mora 1980 va ser molt qüestionada i va rebre tantes crítiques com elogis. La posada en escena d'Alejandro Soler estava pensada per a desfilar pel Camí, ja que en 1980 s'havia aprovat un canvi d'itinerari. Mai es va portar a la pràctica aquella arrancà desde "El Camí", ja que els festers eren incapaços de renunciar a la màgia del Partidor i Sant Nicolauet. Al contrari, si es va fer efectiva "La Roda", de la que era gran defensora la filà Abencerrajes. L'alférez moro 1980 va ser Luis Mataix Arañó, amb un auster trage de tuareg en blanc i negre. Alejandro Soler va cuidar tots els detalls, sobretot amb el turbant de macramé. Els cavallers de negre semblaven tàrtars de Turquia i el boato s'allunyava de les costums alcoyanes. Grups de teatre van participar al boato, amb l'alférez moro desfilant sobre un carruatge arrastrat per bous. "La Cassola", encarregada de les representacions del Betlem de Tirisiti, va eixir amb Luis Mataix. L'impacte entre els mirons va ser més rellevant per estar fora de lo corrent, al igual que l'esquadra de negres. Alejandro Soler va reinterpretar les esquadres de negres africanes, utilitzant llargues teles de color blanc i verd i amb un sorprenent casc. El desconcert creat pel boato sobre el desert va ser molt comentat.
En 1981 va ploure torrencialment en la interpretació de l'Himne de Festes, dirigit per primera volta per una dona: Pilar Mompó. Les Entrades van gaudir de bon oratge, però la pluja va tornar el dia Sant Jordi. El sol no va poder calfar una Entrada Mora de baixes temperatures, en la que la filà Abencerrajes va oferir un gran espectacle. No obstant el capità moro 1981 no va trencar tants els esquemes com l'any anterior i va desfilar sobre una quadriga. No faltava el parasol i l'escut de la filà, destacant una faixa groga amb ratlles verdes. Gonzalo Matarredona Llopis va dissenyar el seu propi trage en color gris, negre i blanc. Els detalls de la túnica abencerraje es van repetir en distints grups del boato, molt més colorista que el de l'alférez moro passat. El boato va tindre un animal imprescindible en els seguicis nòmades de la filà: Les burretes amb cistelles plenes de flors. Un element que ja no es va repetir en els següents boatos de la filà Abencerrajes. La favorita va desfilar en una carrossa que simulava un pati nazarita amb surtidors. L'esquadra de negres, fugint de les polèmiques de 1980, va ser més clàssica i portava bombatxos blancs. Els esquadrers van cridar l'atenció pel turbant verd fet de plomes de pavo real. Gonzalo Matarredona va ser un destacat fester de la filà Abencerrajes i al mateix any de 1981 va ser glorier. A més a més en la seua carrera artística va pintar els Cartells de Festes d'Alcoi de 1955 i 1962, quan es convocava un Concurs.
El propi Gonzalo Matarredona Llopis va ser el dissenyador de l'esquadra d'enmig 1987 de la filà Abencerrajes. El plantejament estètic era molt semblant al de la capitania mora 1981, amb un disseny tuareg en tons apagats. Pells de serp i bambú van ser utilitzats al Mig de 1987, on els colors blanc i negre van ser els escollits. L'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes va recuperar una impressionant marxa mora de Vicente Català. "No ho faré més" s'havia estrenat sense èxit en 1949 i desprès de molts anys perduda, la Societat Apolo va animar als esquadrers a que desfilaren amb ella. A partir de 1987, "No ho faré més" es va posar de moda, deixant en el passat aquelles dècades en l'ostracisme i l'oblit.
La coincidència del Sant Jordiet 1994 en l'any d'alférez moro de la filà Abencerrajes va deixar en segon lloc al xiquet. José Balaguer Català és l'últim Sant Jordiet de la filà i va portar un trage romà amb corassa platejada i cuero marró que havia fet la seua mare. Alejandro Soler es va esmerar en traure al carrer un boato innovador en 1994. La filà Abencerrajes va confiar el seu primer ballet de la història a la coreògrafa Ana Calvo. Les ballarines africanes portaven una túnica blanca i un casc de fibres naturals. L'ambientació del Congo era més verdadera gràcies a les obres musicals de Gregorio Casasempere i els grups femenins de boato amb trages tribals de color roig. L'esquadra de negres es va col·locar al centre del boato, cosa que no s'havia provat mai i no va convèncer. El disseny d'Alejandro Soler emulava el foc amb les plomes roges i taronja del casc. El comportament d'alguns esquadrers no va ser l'idoni, però l'esquadra de negres es va salvar de crítiques desmesurades per portar un impactant trage amb ossos i colgants exòtics. Els cavallers en carrossa obrien la part del boato dedicada a l'alférez moro: Francisco Payà Martí. Les favorites van estar acompanyades de dames amb gossos. La carrossa on també anava el rodella estava arrastrada per un enorme elefant. L'alférez moro, vestit per Alejandro Soler, portava un colom a la ma com a missatge de pau i tolerància entre cultures. El trage de Francisco Payà tenia un peto de cuero negre i túnica blanca decorada amb sanefes platejades. La capa posava el contrapunt guerrer al estar feta de pells d'animal en tons tostats. La Trilogia Festera Alcoyana 1994 va disfrutar d'un clima envejable, excepte pels núvols de la vesprada del dia Sant Jordi: 23 d'abril.
La involucració de Gregorio Casasempere Gisbert en la capitania mora 1995 va ser total i es va notar en les estrenes musicals del boato. L'excel·lent músic alcoyà va composar varies marxes mores, destacant "Alusul" i "Llaor", amb la que va baixar Santiago Guillem Mataix. L'il·lustre capità moro 1995 lluïa un preciós trage en tons daurats que enriquien el disseny oficial de la filà Abencerrajes. Alejandro Soler va pensar en un noble musulmà per a Santiago Guillem, amb detalls daurats fins hi tot al turbant blanc. El rodella l'acompanyava en una monumental carrossa tirada per esclaves mores amb cordes. Molts senyorials van ser també els cavallers i les dames. Les coloristes favorites saludaven desde la carrossa al compàs de la marxa mora "Anabel" del compositor Regolí: Enrique Llàcer Soler. El ballet d'Ana Calvo va presentar en aquesta ocasió una coreografia d'enorme sensualitat. Però el plat fort de la capitania mora 1995 va ser el grup folklòric marroquí que va mostrar els seus instruments musicals, balls i cants als alcoyans i alcoyanes. L'Entrada Mora de 1995 es va omplir de sorolls mai escoltats gràcies a les dones àrabs que movien la llengua i de les cançons que resava un muetzí desde un minaret. El grup provingut de la ciutat de Marrakesch es va guanyar el favor del públic, però també va enfadar a la filà Marrakesch. Els festers van veure resignats com la filà Abencerrajes mostrava un any abans el que ells tenien preparat per a la capitania mora 1996. Una frustració major perquè en 1994 l'alférez moro ja havia agafat la idea d'un elefant viu: Símbol de la filà Marrakesch. Aixina hi tot les dos filaes estan molt unides perquè coexisteixen juntes desde l'epoca modernista d'Alcoi. El disseny de l'esquadra de negres del capità moro de la filà Abencerrajes es va decantar per l'humiltat del beduïns. L'aposta musical novedosa va seguir amb "Germans", marxa mora de Pedro Estevan que va estrenar la fraternal esquadra de negres. El trage en tons blancs i marrons resultava amable i sols tenia colorit al turbant, fent referència al verd i groc de la filà. A la capitania mora 1995 li va faltar la visita del sol, però el temps va empitjorar i la resta de dies va ploure molt. Fins hi tot va nevar a la Font Roja el dia Sant Jordi, degut a la baixada de temperatures que s'anunciava per als dies 22 i 23 d'abril.
Leonardo Satorre, Francisco el Ricachón o Santiago Guillem eren homes que aportaven molt bon humor a la filà Abencerrajes i que ja no estaven al segle XXI. El començament de mil·lenni va estar marcat per a la filà Abencerrajes per la seua tercera esquadra d'enmig. A l'Entrada Mora de 2001 es va girar un vent que feia pensar en la pluja, però el cel estava ras. "Moros y cristianos", obra antiga de Camilo Pérez Monllor. Com ja van fer al Mig de 1987, la filà Abencerrajes rescatava una marxa mora d'altra època: 1935. Alejandro Soler va ser el dissenyador de l'esquadra d'enmig de 2001, d'estètica tuareg. El color crema es combinava amb alguns tocs de negre i roig. Un boceto que no va ser del tot entès en 2001, però que s'ha revaloritzat amb el pas del anys. La filà Abencerrajes mai ha deixat indiferent.
S'aproximava l'any del Centenari de la filà Abencerrajes i la Junta Directiva va publicar una revista que recopilava totes les esquadres de negres d'Alcoi. La relació entre la filà Abencerrajes, Àngel Lluís Ferrando i el Centre Instructiu Musical Apolo es va fer més estreta gràcies a la implicació dels festers en la colla de xirimiters "La Cordeta", fundada en 1993. Com el disseny oficial de la filà sols havia modificat la faixa, es va recuperar l'antiga de forma excepcional. Per això els festers al 2003 van vestir amb una faixa blava amb mitjes llunes, com la de l'any 1903. L'esquadra commemorativa dels 100 anys va portar un trage elegant del polifacètic Gonzalo Matarredona. La faixa era granate i la túnica a ratlles de color tostat, i no del inconfundible groc abencerraje. A l'Entrada Mora del 3 de maig de 2003 l'esquadra centenària de la filà Abencerrajes va desfilar amb "Tarde de abril". Precisament era la marxa mora que Amando Blanquer els havia dedicat en 1957 i que tenia un significat especial per a la filà Abencerrajes. Però no va ser l'única esquadra especial que va desfilar amb "Tarde de abril" en 2003.
La puntualitat va ser la nota predominant de l'alferecia mora 2008. La filà Abencerrajes va tindre diversos problemes amb la monta de cavalls del seguici de 2008. David Llorens va organitzar un boato realista on els trages femenins no van acabar de funcionar. Els grups representaven exploradors amb fanalets, arqueres, escrivans, ferrers i metges. La rebuda del públic cap a la temàtica de l'alferecia mora va ser un poc gelada. Però el ballet d'Ana Calvo va alegrar la nit del 22 d'abril amb les faldes multicolors de les gitanes del desert. Carros d'armes i representacions d'oficis del segle XIII van formar part del senzill boato de la filà Abencerrajes. La gloriosa marxa mora "Any d'Alferis" va sonar en l'alferecia mora abencerraje, tal i com ja havia passat en 1967. L'obra cumbre d'Amando Blanquer acompanyava als cavallers i l'alférez moro. José Vicente Juan Pérez es declarava un enamorat de l'Alardo, i per això el seu trage nòmada estava pensat per al dia els Trons. El blanc, el negre i les pells van formar part d'un simple trage de pastor musulmà. Al boato va haver presència universitària, amb un harem gris i la carrossa de la favorita i les dames. La filla de José Vicente Juan va donar tot un exemple de joventut i bellesa amb un trage ric en brodats. El cabo batidor va deixar als mirons amb la boca oberta, ja que cavalcava sobre un camell al ritme de la marxa mora "No ho faré més". Un punt i final espectacular de la ma dels germans Sempere, dissenyadors de l'esquadra de negres. El verd, el groc i les pells d'ovella feia que els esquadrers semblaren ramaders de Marroc.
La filà Abencerrajes obria la inesborrable Entrada Mora del dimecres 22 d'abril de 2009. El rigor històric del boato de 2008 es convertia en 2009 en un boato de luxe oriental. Com antany, la filà va col·laborar amb compositors per a crear noves melodies, associades a les Festes d'Alcoi. L'ontinyentí Saül Gómez va estrenar una de les seues marxes mores més famoses: "Santiago capitán abencerraje". 900 músics i corals van acompanyar al capità moro 2009, envoltant la seua carrossa de soldats daurats en posició d'atac. Antonio Guillem Picó volia fer-li un homenatge pòstum al seu pare: Santiago Guillem, el capità moro de 1995. Els trages d'Antonio Guillem i la rodella eren guerrers i van cridar l'atenció per no portar casc a la desfilada. José Moiña va utilitzar la força del negre i els metalls daurats per a mostrar un capità moro bèl·lic, que no tinguera res a veure amb el típic trage de càrrec alcoyà. El resultat va agradar i Antonio Guillem és un dels capitans moros més recordats del segle XXI, sobretot per la imatge d'un mar blanc de músics amb panderetes i màscares daurades. Els cavallers anaven a camell. Les favorites van mostrar sumptuositat sobre les carrosses d'escultures d'elefants daurats. Les dos filles del capità moro representaven el dia i la nit als seus trages de princeses. La fantasia, molt recurrent als dissenys de José Moiña, va omplir de colorit la vesprada solejada de l'Entrada Mora 2009. Els dos ballets de la capitania abencerraje van desfilar molt seguits, però Inma Cortés i Ana Calvo van presentar dos idees oposades de la dansa del ventre. "Xabat", la primera marxa mora de Saül Gómez, va sonar per al ballet del canelobre. Desprès de 3 grups femenins d'estètica africana, va arribar l'esquadra de negres de José Moiña. El color groc, les pells de tigre i les incomptables plomes al casc van ser els elements predominants d'un trage tribal i ferotge. Darrere de la banda de música interpretant "Tarde de abril" encara desfilaven varies carrosses amb joves del boato. Una capitania mora de gran lluminositat que, sense cap dubte és de les més recordades de la filà Abencerrajes per la seua qualitat i innovació musical.
2010 es va convertir en una cita important per a la filà Abencerrajes, al presentar-se el seu disseny femení. El trage de dona va ser rebut amb recel pels alcoyans i alcoyanes, ja que estava fet per Claudia Pérez, associada personalment a la filà. El disseny femení no va ser un èxit i està pendent de ser canviat. És contraproduent que una de les poques filaes mores que no té bombatxos utilitze pantalons per a un disseny femení trencant tot el concepte del disseny original de 1903. No és una de les filaes amb més festeres de ple dret i té 74 col·laboradores femenines, però la filà Abencerrajes entra dins de les anomenades progressistes. Però al mateix temps és una filà que respecta molt les tradicions i són seriosos als actes. A més a més tenen un gran respecte pels clàssics de la música festera i tenen molts coneixements de marxes mores. És probablement una de les filaes amb més persones cultes, encara que també ha tingut grans empresaris pagant la fulla. Mauro Solbes, conegut pels seus playmobils i recreacions dels Cartells de Festes, és abencerraje.
"Uzul el selmim" estava d'aniversari en 2014, al complir-se 100 anys desde la seua composició. La banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi va preparar les celebracions per a donar a conèixer l'obra de l'alcoyà Camilo Pérez Monllor. El fill de Camilo Pérez Laporta també va composar "L'entrà de la kabila Ben Kurda" i "L'entrà dels Reis", peça musical imprescindible cada 5 de gener. A l'Entrada Mora del 3 de maig de 2014 la filà Abencerrajes va desfilar amb doble esquadra, i una d'elles recordava el disseny primitiu de Rafael Peidro. Lamentablement uns mesos desprès la Societat Apolo i la filà van trencar la seua relació de més de 100 anys. Era la col·laboració més duradera entre dos agrupacions alcoyanes. Al 2015 la filà Abencerrajes va traure una nova esquadra d'enmig a l'Entrada Mora del 25 d'abril. El cel encapotat no va ser obstacle per a que els esquadrers africans disfrutaren. El contestà Ximo Pascual es va encarregar d'un trage amb reminiscències massais, sobretot per les trenes i el casc de plomes marrons. El roig de la túnica i el groc dels allargats escuts li van donar més color al Mig de 2015.
Els integrants de la filà Abencerrajes poden estar orgullosos dels seus quasi 120 anys d'història a les Festes de Sant Jordi. Va ser una filà revolucionària que va lluitar per tot allò que considerava just, enfrontant-se tant a l'Associació de Sant Jordi com a l'Ajuntament d'Alcoi en algunes ocasions. La part negativa ha sigut la separació amb la banda Vella d'Alcoi, per lo que desde fa uns anys estan acompanyats pel Cercle Musical Primitiva d'Albaida. A pesar de tot, l'anterior director de la banda Primitiva d'Alcoi, Gregorio Casasempere, continua sent membre de la filà. El popular Gori és un dels personatges destacats de la filà, com també l'expresident de l'Associació de Sant Jordi del 2000 al 2004: Rafael Romá. Actualment el primer tro de la filà Abencerrajes és Ignacio Vicedo, qui està mediant per a que els 146 festers no patisquen les conseqüències de la crisi econòmica derivada del Coronavirus. A aquesta xifra de membres de ple dret hi ha que sumar-li 18 jubilats, 14 simpatitzants i 82 xiquets i xiquetes. L'extens repertori musical de la filà Abencerrajes fa que els festers estiguen molt compromesos en salvaguardar les seues marxes mores i pasdobles. A més a més conserven molt bé el seu passat, com es va veure en els quadres dels anteriors càrrecs que van eixir a la capitania mora 2009. En aquell boato es va superar el número de participació als seguicis: 1700 persones. L'esperit fester de la filà Abencerrajes es resumeix en estima cap a la música i fidelitat a Alcoi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario