Analytics

martes, 25 de octubre de 2022

MIG ANY ALCOI 2022

El mes d'octubre està marcat pel Mig Any i Alcoi ha pogut viure'l amb la normalitat que s'anhelava desde fa anys. A més a més el temps va respectar tant el divendres com el dissabte i les temperatures eren pròpies de l'estiu. La nota negativa del Mig Any 2022 va ser l'assassinat d'una dona per violència de gènere a la nit. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ condemnem totes les agressions masclistes.

A la vesprada del dia 21 d'octubre es va presentar al Sant Jordiet del pròxim any. Serà Nicolás Sánchez Linares de la filà Andaluces. L'acte infantil, però també protocol·lari, va ser organitzat pel col·legi concertat La Salle. Tota la comunitat educativa lasaliana està il·lusionada amb el Sant Jordiet 2023 perquè no havien tingut un alumne encarnant al patró desde 2008. La presentació de Nicolás Sánchez va ser molt emotiva per aquest motiu, sobretot per a la classe de 6 anys. Es va notar la diferència entre el nou Sant Jordiet i l'anterior, ja que Fernando Rius ha crescut molt desprès d'esperar 3 anys per a fer el traspàs de la bandera blanca amb la creu roja.

La pandèmia va provocar que no hi haguera una Presentació de Càrrecs desde 2019 i hi havia moltes ganes de viure aquest acte solemne. Els amics i familiars dels 4 càrrecs festers van omplir el Teatre Calderón per a animar i aplaudir als protagonistes de la Trilogia Festera Alcoyana 2023. El president de l'Associació de Sant Jordi li va posar la insígnia a Nicolás Sánchez al compàs del pasdoble contrabandista més identificatiu: "Ragón Falez". A continuació es va presentar a Miquel Jordà Linares com a alferez cristià de la filà Alcodianos. Es va destacar que és ciclista, xirimiter i Mossèn Torregrosa 2007. Com Miquel Jordà és un enamorat de la música festera va ser presentat amb una marxa cristiana de Francisco Valor. En concret "Fill del Sinc" amb la que va desfilar a l'esquadra d'enmig 2015 de la filà Alcodianos.
Un gran moment de la nit del 21 d'octubre va ser la presentació oficial de l'alférez moro de la filà Mudéjares. Ja se sabia desde 2019 que Alfonso Caerols Peidro seria el primer càrrec fester amb diversitat funcional de la història. Un pas ferm en la inclusió a les Festes de Moros i Cristians, i a més a més tenint el suport de tots els Palominos i dels alcoyans i alcoyanes en general. Alfonso Caerols ha sigut sempre de la filà Mudéjares i tenia ganes de ser alférez moro. La complicació residia en la capacitat de si els tutors legals podien gastar els diners en el càrrec, ja que es requeria una autorització judicial para despeses extraordinàries. Amb l'espontaneïtat que el caracteritza, Alfonso Caerols va arrancar ovacions mentre sonava "El moro del Sinc".

El capità cristià de la filà Cruzados en 2023 serà Jesús Mullor Massanet. Conegut com "Maxac" és un treballador del sector de serveis nascut en Fageca, una de les poblacions més xicotetes de la comarca del Comtat. I no és sols creuat, sinó que també va fundar la filà Famorquins. És família dels germans Piñero qui estaran molt involucrats al boato dissenyat per Santi Carbonell i que ha despertat ja molta expectació. La filla de Jesús Mullor va fer un discurs en que parlava dels orígens humils de "Maxac", ja que ell compleix més un perfil de "buscador d'esclatasangs" que de "Això ho pague jo". Desprès de nombrar a tots els cavallers, la banda de música va interpretar la marxa cristiana "Als Creuats".
La presentació més ortodoxa va ser la del capità moro 2023. Salvador Micó Cardona és un representant de 55 anys que agraeix la confiança de la filà Ligeros al ser votat per al càrrec. El boato de Juan Climent contarà una llegenda de cavalleria, però en canvi Santi Carbonell ha copat els dissenys dels 4 protagonistes. Salva Micó serà un capità moro sensible, futbolista i amb caràcter, com se'l va descriure al discurs del seu millor amic. El cabo batidor de l'esquadra d'enmig mora 2013 es convertirà en Al-Azraq 10 anys desprès i va saludar al públic amb la marxa mora "Als Ligeros".

Juan José Olcina va fer al·lusió al patró, al Mossèn Torregrosa i com hem superat els moments restrictius del Covid-19 en la seua reflexió com a veu del Casal de Sant Jordi. També va donar l'enhorabona al nou Ambaixador Cristià, al nou Sargento Cristià, a la directora de l'Himne de Festes i al creador del Cartell de Festes 2023. I tampoc es va oblidar de les esquadres de negres, en especial de les esquadres d'enmig de Gusmans i Judíos i de l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Muntanyesos. El president de l'Associació de Sant Jordi va demanar als primers trons i festers i festeres que treballaren seriosament per a que l'espectacle de les Entrades complira els horaris i se li tinguera respecte als mirons. L'alcalde Toni Francés va recordar les mesures restrictives del passat Mig Any i com les Festes d'Alcoi de 2022 es van viure com les millors de la història desprès del paró sanitari que tant van afectar als artesans. Per últim es va fer menció a l'amistat i ganes de superació dels càrrecs de Cruzados, Ligeros, Alcodianos, Mudéjares i Andaluces i es va cantar l'Himne de Festes.

La Glorieta estava plena de gent el dissabte 22 d'octubre de 2022, ja que feia 3 anys que no es vivia tanta germanor i unitat entre les carpes de les 28 filaes. Els càrrecs festers demostraven el seu carisma davant les entrevistes als mitjans de comunicació. Ja per la vesprada feia olor al plat típic de les Festes de Moros i Cristians. Desprès de la celebració light del Concurs d'Olleta Alcoyana en 2021, aquest any el nomenament dels campions va ser una explosió de felicitat. La filà Realistes es va endur el segon premi però la màxima puntuació va ser per a la filà Alcodianos. Curiosament les 2 filaes amb les alferecies 2023 han sigut les triomfadores del Mig Any. La filà Mudéjares li va guanyar a la filà Berberiscos al Campionat de Cotos, encara que els jugadors de cartes palominos ho van celebrar uns dies abans. Les Entraetes pel carrer Sant Nicolau i l'Avinguda País Valencià i Sant Llorenç es van allargar fins a altes hores de la nit del dissabte, mentre els joves disfrutaven del plis play als pubs com "Delirium", "Sport", "Don Vito", al Parterre o a la Plaça de Dins. El dissabte 29 d'octubre és el torn de la Visita a Fontilles.

martes, 18 de octubre de 2022

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ TOMASINES

Per a parlar de les esquadres de negres de la filà Tomasines hi ha que fer una separació entre les Tomasines Velles i el trage actual que va reformar Rafael Guarinos. Per això fins als anys 60 els dissenys resulten anacrònics i recorden a caçadors de França o Suïssa. Mentre els càrrecs festers recreaven els monarques absolutistes als jardins de Versalles, les esquadres de negres bevien d'una inspiració pirata poc vista a Alcoi. Tot va canviar en 1962 quan l'alferecia cristiana de la filà Tomasines va tindre per primera volta una estètica medieval. No obstant, també han tingut al·legories a trages basats en l'Antiga Roma. És per tant una filà amb multitud d'estils a les seues esquadres de negres, ja que fins hi tot Jordi Sellés li va posar un casc viking al disseny de 1990. Com a anècdota, l'esquadra de negres de 1976 va ser l'única del bàndol cristià en desfilar de nit. El motiu va ser que en l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi les Entrades es van dividir en 2 dies i la filà Tomasines va desfilar en l'últim lloc al tindre l'alferecia cristiana. En 1977 l'esquadra de negres del gran artista Luis Solbes tenia caps de tigre i en 2018 es va fer una reinterpretació dels animals d'aquell memorable disseny. Paco Aznar es va encarregar de les 2 primeres esquadres d'enmig tomasines en 1984 i 1998, mentre que Luis Sanus va fer les dels anys 2004 i 2005 amb excel·lents resultats. Juan Climent va fer l'última esquadra de negres del capità cristià 2019, abans de que la pandèmia del Coronavirus paralitzara les seues idees creatives. Curiosament a les esquadres de negres de la filà Tomasines mai han baixat en la cançó popular "Ja baixen les Tomasines en la ma al costat, dient-los a les fadrines mireu-me la rosa que porte en el cap. Porte sabata en sivella, la calça en ramell. Visca la flor del sombrero, corbata i xaleco i el bon saragüell". Però si han desfilat amb marxes cristianes com "Zoraidamir", "Víctor", "Cid", "Sala i Soler", "Mai-Sabel" o "Arcum". En l'apartat musical destaca que l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2004 va posar de moda la famosa peça "Creu daurà" i que en la capitania cristiana de 2005 es va estrenar la marxa cristiana "Paco Jover".

Esquadra primitiva de la filà anys 50. Disseny antic de Tomasina Vella.

Esquadra de negres del capità cristià 1951. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1962. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1963. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1976. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1977. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1984. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1990. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità cristià 1991. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig cristiana 1998. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2004. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra de negres del capità cristià 2005. Disseny de Luis Sanus.

Esquadra d'enmig cristiana 2012. Disseny de David Blasco.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2018. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres del capità cristià 2019. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Guarinos.

lunes, 10 de octubre de 2022

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MAGENTA

La filà Magenta és popularment anomenada "la que més espenta", i les seues esquadres de negres no podien ser menys. Va ser fundada en 1865 i va ser la segona filà d'Alcoi en traure esquadres de negres. Va ser en 1918 i els festers portaven uns escuts amb el rostre d'una jove fumant un cigarret de marca alcoyana. Desde la dècada de 1930 ha tingut algunes esquadres d'estètica tuareg, ja que primitivament s'anomenaven filà Beduïns. A partir dels anys 50 el pintor Luis Solbes es va encarregar de molts dissenys de la filà Magenta i fins hi tot va participar en l'esquadra centenària de 1965. Més avant Rafael Guarinos també va aportar la seua visió extravagant a les esquadres de negres de la filà Magenta. L'estètica africana no va arribar als dissenys magenteros fins als anys 90, quan van aparèixer Alejandro Soler i els germans Sempere. L'artista Jordi Sellés Pascual, creador del Cartell de Festes 2020-2022, va pertànyer a la filà Magenta però no sempre van recolzar els seus treballs. Al llarg de la seua carrera professional, Jordi Sellés sols es va encarregar de les esquadres de negres de la filà Magenta en 2005, 2011 i 2015. Va formar part d'elles com a membre, però als últims càrrecs van confiar en dissenyadors més joves com Antonio Aracil o el propi Santi Carbonell que va ser l'alférez moro. En 2018 es va trencar la maledicció de les 3 alferecies magenteres seguides amb mal oratge. Per tant la pluja ha afectat a prous esquadres de negres de la filà Magenta. Marxes mores solemnes han sonat per a les esquadres de negres de la filà Magenta, destacant les de Rafael Mullor Grau. Alguns exemples són "Un moro mudéjar" i "Al primer tro" però també clàssics com "Reige", "Als berebers", "Lawrence d'Arabia", "El president", "Marxa del centenari", "Any d'alferis" o "Uzul el selmim".

Esquadra de negres de l'alférez moro 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1951. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1963. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1964. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra commemorativa Centenari 1965. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1970. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1976. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1977. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1983. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1990. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres del capità moro 1991. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1997. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2004. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres del capità moro 2005. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2011. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2015. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2018. Disseny d'Antonio Aracil.

Esquadra de negres del capità moro 2019. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de blancs. Disseny de Rafael Aracil.

martes, 4 de octubre de 2022

FESTES DE PLANES

Un dels pobles de la comarca del Comtat que més tard celebra les seues Festes de Moros i Cristians és Planes. Se celebren el primer cap de setmana d'octubre en honor a Sant Roc, però també hi ha processons a l'altra patrona del poble i es fa una romeria a l'ermita del Santíssim Crist. Les filaes Maseros, Templaris i Moros del Raval organitzen una Entrada el dissabte per la vesprada. És una desfilada curta i senzilla que dona ambient i alegria als carrers estrets de Planes, encara que aquest any s'ha canviat el recorregut. L'Entrada destaca pels ballets que preparen les joves del poble, ja que la majoria d'esquadres de negres són d'alquiler. Un fet lògic i comú en totes les desfilades dels pobles amb menys de 1000 habitants com Benimarfull, l'Orxa, Beniarrés, l'Alqueria d'Asnar o Benilloba. No obstant, els veïns i veïnes organitzen uns actes discrets però amb molt de carinyo per a disfrutar de les tradicions. Les Festes Festes de Moros i Cristians de Planes de la Baronia són molt antigues, ja que eren terres dominades per Al-Azraq. De fet el visir musulmà que va morir a Alcoi en 1276 era de la Vall d'Alcalà. Planes és la població més propera i per això es recorda a Al-Azraq a travès de la filà Moros del Raval. Les filaes cristianes són les que rememoren l'època en que Jaume I va regnar, ja que Planes va ser part de la Corona d'Aragó desde 1245. El municipi va viure amb por l'incendi forestal de la Vall d'Ebo al mes d'agost de 2022, ja que el foc va arribar fins la pedania de Margarida. Passats els temps de tristesa, Planes de la Baronia ha celebrat unes Festes de Moros i Cristians inoblidables i el dissabte 1 d'octubre la pluja no va afectar a l'Entrada com si va passar al 2018. Als següents vídeos es recorden les Entrades dels anys 2022 a 2014:
 

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites