CARNESTOLTES ALCOI

Una de les festes més celebrades arreu del mon són les Carnestoltes. Febrer és el mes de les disfresses i les màscares, sense cap dubte. Una festa tan internacionalment coneguda tenia que tindre el seu moment de glòria a Alcoi. No obstant, és una tradició molt recent a la ciutat dels ponts. Desde sempre s'ha respectat que Muro és la capital de la comarca en relació a Carnestoltes. És a la població del Comtat on més arrelada està la festa, on els carrers s'omplin de grups disfressats amb vestits originals. Però els alcoyans i alcoyanes també volien disfrutar de l'ambient i cantar allò de "No hay que llorar, que la vida es un Carnaval". A principis de dècada l'Ajuntament d'Alcoi es va posar mans a l'obra per a promoure les Carnestoltes, imitant l'estil murer. Per a no coincidir en el dissabte de Carnestoltes a Muro, es va decidir que la desfilada alcoyana es celebraria una setmana més tard. La decisió va tindre crítiques per part dels més religiosos, ja que es celebrava Carnestoltes a principi de Quaresma. És un sense sentit que ha acabat resultant graciós per a la gent i tots saben que a Alcoi es celebra una setmana més tard. Per això en aquest 2020 s'ha celebrat el dissabte 29 de febrer, al ser any bixest. Està clar que les Carnestoltes d'Alcoi es celebren sense grans desplegaments i en una sola jornada. L'objectiu és passar-ho bé i disfressar-se, no imitar a Rio de Janeiro, Venècia o les Palmes de Gran Canària. Aixina hi tot, la regidora de tradicions Carol Ortiz anima a participar en el concurs de disfresses. Hi ha més d'un premi i s'accepten grups i disfresses individuals. Un dels punts forts del Carnestoltes alcoyà són els ballets. De fet, són les mateixes acadèmies de ball que desfilen en les Festes de Moros i Cristians. Les coreògrafes Carmina Nadal, Inma Cortés, Virginia Bolufer o Ana Botella s'esforcen per mostrar danses innovadores i allunyades de la temàtica medieval que es veu a les Festes de Sant Jordi. Avant amb el Carnestoltes d'Alcoi en la seua desena edició!

-29 de febrer de 2020:
 

-9 de març de 2019:
 

-17 de febrer de 2018:
 

-5 de març de 2017:
 

-13 de febrer de 2016:
 

-22 de febrer de 2015:
 

-8 de març de 2014:
 

-16 de febrer de 2013:
 

-26 de febrer de 2012:
 

-12 de març de 2011:
 

FESTES D'ALCOI 2006

Fa 14 anys Alcoi va viure una de les millors Festes de Moros i Cristians del segle XXI. 2006 va ser icònic per molts motius, els quals ens disposem a recordar com a part de la història recent de Nostra Festa. Es celebrava el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla a la ciutat. En 1256 Alcoi era constituïda com una vil·la medieval regnada per Jaume I el Conqueridor. Entre els grans esdeveniments que es van organitzar destaca la Glòria Històrica d'octubre i el viatge fester a Nova York. El dia de la Hispanitat dos esquadres cristianes i un ballet de Inma Cortés va desfilar per Manhattan. Dos events extraordinaris que es van celebrar en octubre, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. La Glòria es va celebrar el 16 d'abril, ja que el Diumenge de Resurrecció havia caigut tard. Juan Luis Guitart va arrancar com a Sargento Moro amb el pasdoble "Krouger". Juan Abad, pel bàndol cristià va escollir el clàssic pasdoble "Mi Barcelona". La Glòria Infantil es va celebrar al dia següent amb molta alegria per part dels xiquets. Els Sergentets Iago Romeu i Valentín Domínguez van dirigir les esquadres baix la forta pluja del 17 d'abril de 2006.

El Cartell de Festes portava destapat desde el dia 1 d'abril de 2006, però l'obra pictòrica de Carlos Sempere seguia rebent crítiques bastant negatives. És cert que la tipografia era mala i per això van haver molts xiulits durant el descobriment. Amb el pas del temps el Cartell de 2006 s'ha valorat com un quadre colorista i original per centrar l'atenció en el públic d'un balcó llançant confeti. L'escàs número de dies d'Entraetes va coincidir amb una borrasca que va afectar a Alcoi els dies 17, 18, 19 i 20 d'abril de 2006. Algunes esquadres de negres van patir els efectes de la pluja a les seues nits d'Entraetes. Una de les esquadres que més ovacions es va endur va ser la del Centenari de la filà Gusmans.

El dilluns de Pasqua es va fer la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, també baix una insistent pluja. Degut al curt temps entre la Glòria i el 21 d'abril, no es va poder aplaçar cap acte i tots els pròlegs es van fer amb condicions meteorològiques adverses. Es va acurtar el recorregut del Trasllat del Xicotet, on va brillar el Sant Jordiet. El xiquet de la filà Verds, Marcos Llopis Torregrosa, va resultar molt simpàtic en el seu paper. Una treva en la borrasca va permetre que el lluïment del sol durant tot el dia dels Músics. La vesprada del divendres 21 d'abril de 2006 es va celebrar la desfilada de pasdobles, més de 20 bandes de música. El cantant líric Mario Ferrer Bataller va ser el Director de l'Himne de Festes. Amb la batuta en la ma, l'alcoyà es va emocionar amb la lletra que Eugenio Moltó li va posar a l'obra "El Sig" de Gonzalo Barrachina.

 En quant a la música festera, 2006 va ser un any ple d'estrenes de qualitat. La filà Muntanyesos va estrenar "Vida", una obra de Francisco Valor per al ballet de les semilles verdes que brotaven de la terra. Altra peça musical del contestà Francisco Valor va ser per a l'esquadra d'enmig de la filà Maseros. "Pròleg al tio Pep" agafava les notes de la cançó popular "El tio Pep se'n va a Muro" i va ser l'única marxa cristiana que va estrenar una esquadra de negres. La filà Cruzados, amb motiu de l'alferecia cristiana 2006 va estrenar diverses composicions musicals. Una d'elles va ser l'aclamada "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. El títol prové de l'agraïment de l'alférez cristià a la seua filà, per les turbulentes acusacions que va rebre Miguel Seguí durant l'any de càrrec. Gori, conegut per dirigir la Banda Primitiva d'Alcoi, es va inspirar en Jerusalem per a composar la magnífica marxa cristiana. Bene Ripoll va crear la misteriosa melodia de "Pere l'ermità" per al ballet de Virginia Bolufer. Per altra part, el ballet de les Costureres i Guerreres va estrenar "Mujeres de Antioquía". Era altra peça musical de Gregorio Casasempere, inspirada en les donzelles turques i que van interpretar un grup de flautins del Conservatori de València. Al bàndol moro l'estrena més important va ser "Blau i nacre" per al cordonero Antonio Aracil. És una marxa mora de l'ontinyentí Saül Gómez Soler i el títol fa referència als colors del trage del capità moro 2006. La marxa mora és posterior al seu èxit "Xabat", raó per la qual "Blau i nacre" té similituds en l'estructura i harmonia. La filà Cordoneros i el seu capità moro van desfilar victoriosos i mullats al so d'aquesta poderosa marxa mora. Per a recalcar l'alferecia mora 2006, la filà Ligeros li va encarregar a José Pons "Al-Faris 2006" per a xirimites. Bene Ripoll va tornar a col·laborar amb el Castell Vermell d'Ibi i el ballet de Virginia Bolufer, en aquesta ocasió amb el ballet dels cavalls negres i blancs. La melodia de "El trot" imitava els sons d'un cavall i la percussió recreava els passos de les ballarines cavalcant.

La Diana del 22 d'abril va transcórrer tranquil·la i amb un sol que donava esperança, desprès de les pessimistes previsions de l'oratge. La filà Muntanyesos, igual que en 2020, encapçalava l'Entrada Cristiana amb un boato multitudinari. El poble d'Alcoi en 1256 iniciava un espectacle ple de cetreria i ballets d'animals del bosc. El capità cristià va estar precedit pels seus cavallers sobre trineus arrastrats per gossos. La natura i la muntanya van estar representats en un boato molt complet, fins hi tot amb espècies mitològiques i grups guerrers. Roberto Pérez Jordà es va dissenyar el seu propi trage com a capità cristià. La favorita, Francisca Torregrosa, va desfilar amb "Laia", la primera marxa cristiana que va composar Francisco Valor en 1999. Tal volta el millor del boato va ser l'esquadra de negres, amb un disseny de César Vilaplana que ha passat a la posteritat.

Les Guerres Santes, anomenades Croades pel papa Urbà II, van ser l'argument del boato de l'alférez cristià 2006. La filà Cruzados va ambientar el seguici amb templaris en Terra Santa. Amb muralles medievals començava un boato ple de ballets, sent el més multicolor el de Carmina Nadal sobre una justa de l'època. Els nombrosos grups de boato vestien trages de José Moiña. Va ser la primera volta que es va veure en les Festes de Moros i Cristians a un grup de lluitadors en acció. Sarraïns i templaris teatralitzaven batalles amb espasa. La carrossa de les dames i la favorita, Geo Cortés, obrien pas als cavallers i l'alférez cristià. Miguel Seguí Soriano apareixia sobre una roca amb el seu trage negre. L'esquadra de negres fantasmagòrica va desfilar amb "Aralk", en un any de consolidació per al músic Francisco Valor.


Com diu el refrany "Vent de Llevant, pluja a l'instant". El matí del 22 d'abril s'havia anat ennuvolant, fins que l'aigua va descarregar abans de les 5 de la vesprada. Era el primer any que l'Entrada Mora començava a les 5, atrassant-se mitja hora per a poder dinar amb més calma. La pluja estava anunciada, però va entristir al bàndol moro en veure's convertida en realitat primaveral. Al Partidor es van viure moments de tensió entre músics i dirigents de l'Associació de Sant Jordi. Finalment es va acordar que s'esperaria mitja hora per si la pluja parava. Però no va ser així i la capitania mora 2006 va arrancar baix un cel encapotat que deixaria 8 litres fins la nit. La filà Cordoneros va baixar unida i emocionada, presentant un boato ple de grups àrabs i guerrers. Entre els ballets va destacar l'estrena de la coreògrafa Maria José Albors i el ballet dels escacs de Carmina Nadal. Antonio Aracil Payà representava a "Al-Azraq el blau" sobre una carrossa amb grans trompes alpines. El rodella i la favorita, Beatriz García, portaven trages dels germans Sempere plens de pedreria. L'esquadra de negres de Paco Verdú va agradar moltíssim per l'estètica africana i la ploma cordonera. De fet està considerada una de les millors esquadres mores del segle XXI.

El públic va aguantar a les seues cadires tota la plujosa Entrada Mora 2006. Amb l'arribada de la nit, la filà Ligeros posava en funcionament la seua alferecia mora. Seguia ploent en quantitat, però les carrosses i grups femenins no es van detindre per a acompanyar al pletòric Vicente Antonio Cortés Ferrer. L'alférez moro de la filà Ligeros va baixar en una plataforma portejada per 50 moros. El rodella portava un trage similar al de l'alférez moro, disseny d'Alejandro Soler. Els cavalls, com a símbol de la filà, van estar presents al boato. En especial al ballet doble de Virginia Bolufer. Aranza Cortés i Maria Engracia Olmo van complir com a favorites, acompanyades d'un nutrit grup de dames. Els cavallers van desfilar a camell i l'esquadra de negres vestia un bèl·lic trage de Pablo Miró. 

Esperem que 14 anys desprès les mateixes filaes tinguen una Entrada Mora 2020 solejada. Aquella vesprada històrica a Alcoi serà recordada per l'ímpetu de la filà Cordoneros. El seu capità moro volia arrancar encara que nevara. La il·lusió també era màxima en l'alférez moro de la filà Ligeros, a qui més li va afectar la intensitat de la borrasca. La fidelitat de músics i mirons va demostrar que les Festes d'Alcoi són d'una pasta especial. La determinació dels festers, l'aguant del públic i la professionalitat de les bandes de música van fer possible un memorable 22 d'abril de 2006. "Per Alcoi i per Sant Jordi" és més que una frase commovedora. Però no tot va ser bonic, la filà Llana va donar la nota negativa de les Entrades. Encara que la majoria d'esquadres de negres van resultar espectaculars, la del Mig moro 2006 passarà a la història pel comportament ebri que van tindre alguns dels seus components. La polèmica dels pitufos va encendre als espectadors, qui van xiular cada volta que un esquadrer tenia que abandonar la desfilada. L'actitud poc responsable dels 3 llaners va obligar a que es retiraren per vergonya. Una situació lamentable que cap filà ha tornat a repetir afortunadament.

Les circumstàncies atmosfèriques van millorar el 23 d'abril. Seguia nuvolat, però els alcoyans van eixir al carrer per a celebrar el dia del patró. Marcos Llopis Torregrosa va tindre un mant de clavells durant la Processó de la Relíquia. El fred va ser molt intens durant la Processó General, en la que els 4 càrrecs i el Sant Jordiet van ser els protagonistes. Les baixes temperatures també van regnar en l'Ambaixada Mora del matí del 24 d'abril de 2006. L'Alardo va ser molt participatiu i el casc antic d'Alcoi es va omplir de pólvora, trons i fum. Per la vesprada va eixir per fi el sol, per a assistir a l'última Ambaixada Cristiana de Salomón Sanjuán. Qui havia sigut ambaixador cristià durant 20 anys es despedia del càrrec emocionat. Desprès del dispar, la lluita d'espases donava com a vencedors als cristians. La filà Verds va portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet fins al seu Temple al carrer Santo Tomás. Però el final de la Trilogia Festera 2006 era, com sempre, l'Aparició de Sant Jordi. Marcos Llopis va llançar milers de fletxes com a punt culminant de les Festes d'Alcoi en l'any del 750 aniversari com a poble valencià.

Fins así aquest record de l'any 2006, en que també es va inaugurar el Museu Alcoyà de la Festa, poc desprès de la visita a Nova York. Aquest 2020 seran de nou les filaes Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros, Ligeros, Maseros i Llana les que tindran els càrrecs més importants de Nostra Festa. A més a més el Sant Jordiet, Fernando Rius Mestre, pertany a una família xana amb solera. Encara que Alcoi no celebra cap aniversari important en 2020, segur que si serà inoblidable per als capitans i alferes, com també per als ambaixadors que s'estrenen: Óscar Martínez i Antonio Delgado. A més a més la filà Navarros celebrarà els seus 150 anys d'història.

HISTÒRIA FILÀ ASTURIANOS D'ALCOI

La filà Asturianos, anomenada popularment "La Creueta", ja existia al 1839. De fet, a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi està situada al tercer lloc en l'ordre de formació. Al segle XIX ja era considerada una filà guerrera amb matisos historicistes i ambientació medieval de la Reconquesta. Hi ha poca documentació sobre els origens de la filà Asturianos, però se sap que el seu primer tro era Fèlix Espí i anava darrere de la filà Capellans, ja desapareguda. Vicent Gisbert va ser el primer càrrec conegut de la filà Asturianos: Alférez i Capità cristià 1844 i 1845. La informació més destacada de les Festes d'Alcoi 1945 és que va ploure i van assistir autoritats de confiança de Isabel II. La reina havia nombrat a Alcoi com a lleial ciutat pel seu suport a la monarquia borbònica. Al 1847 la filà Asturianos tornava a fer l'alferecia cristiana a causa de la declinació de la extinta filà Somatenes. La penúria econòmica va fer que durant alguns anys la filà Asturianos no eixira a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot es van cancel·lar les Festes de Sant Jordi 1849. Les actes dels anys 50 i 60 del segle XIX parlaven de dos filaes diferents: Antigua Asturiana i Primera de Asturianos. Al 1862 eren 19 festers i es situaven al dècim lloc en l'ordre de formació, degut a no haver participat tots els anys anteriors.

El nom de la filà té una arrel històrica de l'Edat Mitjana. Els derrotats Visigodos es van refugiar a les muntanyes d'Astúries. A la Batalla de Covadonga a l'any 722 es va produir la primera victòria dels cristians contra els musulmans de la Península Ibèrica. Entre els nobles asturians estava Don Pelayo, figura reial que va defendre el territori asturià. El rei Alfonso I va unir els pobles de Cantàbria i Astúries per a fundar el Regne Astur. Amb la creació de la primera frontera entre terres àrabs i terres cristianes es va iniciar l'expulsió dels moros, de nord a sud. L'alfa i l'omega com a principi i fi es van convertir en símbols asturians. La creu de la victòria de Don Pelayo té la mateixa forma que l'escut de la filà Asturianos d'Alcoi.

 Felipe Pascual va exercir amb dignitat el càrrec d'alférez cristià 1873, ja que també era un primer tro seriós. En 1874 i 1875 no van haver Festes de Sant Jordi degut a les protestes obreres de juliol de 1873 i la mort de l'alcalde Agustí Albors, apodat "el Pelletes". El succés anarquista va tindre conseqüències durant anys, amb empresonaments i malestar social. A l'any del VI Centenari del patronatge de Sant Jordi, la filà Asturianos tenia la capitania cristiana perquè al 1874 no l'havien pogut desempenyar. Felipe Pascual va estar estalviant durant els anys de la Revolució del Petroli per a poder ser el capità cristià 1876, en un any d'alegria i commemoracions extraordinàries. La façana de l'Ajuntament es va decorar i enllumenar més que mai. Felipe Pascual també va ser l'alférez i capità cristià de 1887 i 1888, anys durs per la malaltia de còlera i la crisi industrial. Tan sols eren 7 festers a la filà Asturianos i van desfilar a cavall. En 1896 i 1897 l'alférez i capità cristià de la filà Asturianos va ser José Colomer Carbonell. A finals del segle XIX la filà s'havia recuperat de l'escassesa de membres i eren 35 individus. La filà Asturianos va proposar a l'Associació de Sant Jordi que per a tancar l'acte de l'Alardo es simulara un assalt al Castell de Festes, construït en 1895.

El trage primitiu de la filà Asturianos estava format per una túnica de color blau amb faixa groga i capa roja. Al 1900 s'eliminen les calces a ratlles grogues i la creu roja canvia de posició al pit, mantenint el blau com a color principal de la filà. El casc medieval tenia una ploma roja. La Retreta de 1903 va ser molt emocionant per a la filà Asturianos, ja que van guanyar el primer premi del concurs de farolets. José Bordera Llàcer va ser primer l'alférez cristià 1905 i posteriorment el capità cristià 1906 en nom de la filà Asturianos. L'itinerari de l'Entrada Cristiana del 30 d'abril va canviar en 1905 i el va estrenar el capità tomasina i José Bordera. Abans de 1906 desapareix la filà Capellans, la més antiga del bàndol cristià, per lo qual la filà Asturianos va avançar fins al quart lloc a l'ordre de formació. La filà Asturianos compartia seu social al carrer Caragol amb la extinta filà Almohades. L'Associació de Sant Jordi va dotar en 1906 d'una subvenció a la filà Asturianos per a que desempenyaren la capitania cristiana sense endeutar-se. La pluja va ser la convidada no desitjada de les Festes de Sant Jordi 1906. El trage de José Bordera era molt medieval i la túnica brodada recordava al rei Jaume I el Conqueridor.

La pluja va tornar a aparèixer en un càrrec de la filà Asturianos. En l'any d'alferecia cristiana 1915 alguns actes es van tindre que traslladar al 25 d'abril, dia del descans. José Bordera Llàcer va ser una volta més l'alférez cristià asturià, desfilant a cavall. La vaga del tèxtil alcoyà al 1916 va afectar a varies filaes d'Alcoi, sobretot als Miqueros. Les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar al 22 de maig de 1916, a causa de l'inquietant clima social de la ciutat. Finalment la capitania cristiana de José Bordera va ser molt animada i l'ambient es va calmar durant 3 dies.

El blau característic de la filà Asturianos va desaparèixer completament en 1921. Una renovació total del disseny va canviar el color distintiu de la filà, passant a ser el tostat. El trage s'inspirava en l'època de la Reconquesta i en l'èxit del disseny de la filà Vascos. La sanefa de la túnica era semblant a la d'altres filaes cristianes. El casc va abandonar la ploma roja i en 1921 era de metall platejat. La capa roja incorporava l'escut d'Oviedo, com a referència a Astúries. També hi havia una ratlla groga a la capa que donava la sensació de que la filà Asturianos portava la bandera d'Espanya a les esquenes. Amb l'arribada de 1931 la filà Asturianos va variar els colors de la capa. No volien disputes amb els dirigents de la Segona República Espanyola i la bandera del país havia afegit el morat, coneguda com "La Tricolor".

El pintor Fernando Cabrera li va dissenyar el trage a l'alférez cristià 1923. Rafael Blanes Linares li va encarregar un trage de noble cristià per motius d'amistat. Rafael Blanes li va pagar a Fernando Cabrera arreglant-li la casa. Al 1924 la filà Asturianos va seguir rebent elogis del públic gràcies al trage del capità cristià. A més a més, la filà va uniformar amb xilaves als músics que acompanyaven a Rafael Blanes Linares en la seua desfilada a cavall. El trage del capità asturià tenia uns brodats geomètrics i un casc mai vist en les Festes d'Alcoi. Cada any de càrrec de la filà Asturianos coincidia amb un fet rellevant violent: En 1873 la Revolució del Petroli, en 1915 la Primera Guerra Mundial i en 1923 el colp d'estat del dictador Primo de Rivera.

A punt d'extingir-se va estar la filà Asturianos per una crisi interna en 1929. La Junta Directiva va tirar la toalla, però una penya d'amics va recuperar els trages tostats per a poder eixir a les Festes d'Alcoi. Vicente Terol Casanova es presentava com a nou primer tro de la filà Asturianos, salvant el lloc en l'ordre d'antiguitat que tenia la filà pels més de 100 anys d'història ininterrompuda. La "Penya l'Amistat" va guardar l'esperit de la filà Asturianos per a continuar participant en les Festes d'Alcoi de forma fraternal. L'Associació de Sant Jordi va veure molt honrat el propòsit del grup d'amics i els va donar llibertat per tirar endavant a la filà Asturianos. Els festers es van traslladar varies voltes de seu social, fins assentar-se al carrer La Sang. El grup d'amics va eliminar la bandera rojigualda de la capa de la filà Asturianos. El símbol nacional era diferent en l'època republicana. Desiderio Carbonell va ser l'alférez cristià de la filà Asturianos, apodat el càrrec republicà de 1933. El trage seguia l'estètica de la filà Asturianos, amb un casc antiquat que li tapava les ulleres. Va ser l'any en que l'Associació de Sant Jordi es frustrava al veure com una entitat paral·lela anticlerical, comandada per Rafael Peidro, organitzava les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Al sainet "Matí de Glòria" de l'escriptor Enrique Valls, el protagonista és un glorier de la filà Asturianos. El teatre costumbrista va ser molt popular en Alcoi a partir de 1932. La filà Asturianos va protestar per l'aprovació d'una nova filà anomenada "Asturs", que posteriorment canviaria el seu nom a filà Almogàvars per a evitar confusions. En les Festes de Moros i Cristians laiques de 1934, Rafael Carbonell Giner va ser el capità cristià de la filà Asturianos. L'Associació de Sant Jordi i algunes filaes havien sigut apartades del panorama fester per la seua defensa de la religió als carrers públics. La filà Asturianos no va tindre més remei que preparar una volta més el seu càrrec en un ambient de tensió ciutadana. Per a més desgràcia, l'Entrada Cristiana 1934 va estar maltractada per la pluja. Va fer millor temps en l'alferecia cristiana de 1933. Rafael Carbonell va lluir un trage medieval blanc i roig, constrastant amb el trage mosqueter de l'alférez cristià: Don Joaquim Oltra de la filà Cides. L'esquadra de negres del capità asturià 1934 va ser pobra i desagradable. Els components semblaven bruts miners amb aparença d'esclaus negres. Vicente Moltó dirigia el grup d'amics de la "Penya l'Amistat" i a la pròpia filà Asturianos en anys difícils.

L'inevitable parèntesi de 1937 a 1939 en quant a la Trilogia Festera Alcoyana té una raó trista i indignant: La Guerra Civil Espanyola. Francisco Franco Bahamonde va guanyar el conflicte i va abolir la Segona República. Els temps de pau van estar acompanyats de pobresa, exilis i censura per part del nou govern militar del dictador gallec. En plena postguerra la filà Asturianos va confeccionar nous trages per als seus festers. El disseny remodelat no incorporava la creu al pit, motiu pel qual la filà s'apodava "La Creueta". La túnica de color tostat tenia una sanefa de triangles molt simple. La capa era roja i per a fer més barat el conjunt es va substituir el casc metàl·lic per una boina de tela granate. L'Associació de Sant Jordi tornava a estar al capdavant de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi en 1940, quan es va estrenar el nou trage asturià.

El president del Casal, Don Romualdo Coderch, va creure oportú reprendre la Roda de càrrecs on es va quedar en 1931. Va oblidar les filaes que havien desempenyat capitania i alferecia als anys republicans, establint que la filà Mozàrabes tindria la capitania cristiana 1940. Amb aquest canvi a la filà Asturianos li va tocar l'alférez cristià 1942 i ningú tenia diners per a portar avant el càrrec. Álvaro Gallart Zamora era un senyor de la Penya l'Amistat, i finalment va acceptar el càrrec d'alférez cristià 1942. El seu trage seguia l'estil asturià amb casc que incorporava un yelm i una ploma blanca. La sobrietat era més necessària que mai per la falta de recursos i no va quedar mal dins de l'ambientació medieval de l'alferecia cristiana 1942. Al contrari, l'esquadra de negres recordava als indis americans amb un maquillatge molt salvatge. 

 L'Associació de Sant Jordi es queixava de les constants recriminacions pessimistes dels membres de "La Creueta", la majoria treballadors que amb modèstia intentaven pagar totes les despeses festeres. Les protestes per la falta de riquesa de la filà Asturianos va fer que Romualdo Coderch es burlara d'ells per ser "uns plorons". La filà estava en número rojos en 1943 i tenien una gran responsabilitat. Els escassos components eren humils drapaires i no podien comprar tota la pólvora, així que van ser ajudats pel Casal de Sant Jordi. El veterà Jorge Vilaplana Abad estava molt lligat al mon artístic i era membre de la filà Verds. Però també era cristià i per això va acabar sent el capità cristià 1943 de la filà Asturianos. La desfilada a cavall, el yelm i la ploma al cap van fer que no s'allunyara de l'estil clàssic dels càrrecs de la filà. Baix el sol de l'Entrada Cristiana 1943, Jorge Vilaplana va lluir una senzilla túnica en tons ocres. L'esquadra de negres estava confeccionada a base de pells i no tenia casc.

Al començar la dècada dels 50, la filà tenia altra volta el desig de canviar el trage. Es van modificar els elements que menys agradaven del trage asturià, encara que la sanefa de triangles va seguir sent molt senzilla. La capa era totalment roja, sense cap franja groga que s'associara a la bandera d'Espanya i tampoc apareixia l'escut d'Oviedo. El casc tornava amb força al disseny asturià, en aquesta ocasió en metall daurat. Del cinturó marró penjava un bolset i una espasa, com a nota guerrera d'aquesta filà. El tostat continuava sent el color de la túnica, però al pit s'havia recuperat la creu de la victòria, aquell símbol mític de Don Pelayo. El monarca asturià va morir en Cangas d'Onís a l'any 737.

La filà Asturianos era minoritària en número de membres quan els tocava l'alferecia cristiana 1954. L'esquadra de negres va impactar per l'estètica vikinga de les barbes. El trage de Carles Jorge Olaya Beltrán com a alférez cristià 1954 tenia caputxa i tons clars, com el disseny oficial asturià. La seua presència a cavall va agradar en el nuvolat matí del 22 d'abril de 1954. Va ser el primer alférez cristià en desfilar al final de l'Entrada Cristiana. La filà Cruzados va proposar que l'alferecia cristiana no es situara al mig de la desfilada, sinó en l'últim lloc. L'èxit de l'alférez cristià tancant l'Entrada Cristiana va ser comprovat per la filà Asturianos en 1954. Rafael Esteve Carbonell era conegut per ser el propietar del barracó i les titelles del "Betlem de Tirisiti". Es va convertir en l'aclamat capità cristià 1955 de la filà Asturianos. El seu trage de rei recordava a Don Pelayo i tenia l'escut d'Alcoi sobre la túnica blanca. El cinturó, l'espasa i la corona demostraven la seua noblesa i riquesa. L'esquadra de negres es va allunyar de tot luxe i va lluir un trage guerrer amb melena morena i un gran escut al braç. 

Els festers d'algunes filaes cristianes continuaven buscant el seu disseny ideal i definitiu. La filà Tomasines havia triomfat amb el canvi del trage a vell a un de color blau més medieval. Era el torn de la filà Asturianos, ja que el disseny de 1950 no va convèncer al carrer. Luis Solbes Payà va seguir la tònica austera de la filà, però va afegir unes sanefes més elaborades en tons blaus. La túnica va agafar intensitat fins a ser de color taronja, com l'actual. La capa era verda i el casc platejat. Els festers portaven una armadura de metall al pit, encara que no es va abandonar el símbol de la creu de la victòria. Luis Solbes havia trobat el model definitiu per al trage de la filà Asturianos, però encara es farien més canvis. Amb el nou trage, la filà es va consolidar del tot. 1961 és l'any del ressorgiment de la filà Asturianos, al apuntar-se molts joves i maquillar-se per a desfilar en l'Entrada Cristiana. El públic va aplaudir la idea del maquillatge a les esquadres de blancs. A més a més estava molt ben valorada l'arrancà de la Primera Diana que feien els festers als anys 60. 

El repte de l'alferecia cristiana 1968 és assumit per Gonzalo Ferre Sempere, un veterà de la filà Asturianos. La túnica roja deixava veure unes cames protegides per metalls daurats. Gonzalo Ferre portava un casc amb plomes, l'escut d'Oviedo i molts brodats de fil d'or. El bonic trage va ser confeccionat per un sastre de Madrid. En canvi, l'esquadra de negres seguia l'estètica vikinga d'anys anteriors: Amb melenes morenes, pells de color gris d'algun animal i capa roja. Unes banyes gegants van servir d'arma per als esquadrers. 

Amb una falda molt curta es va presentar el capità cristià 1969: L'asturià Rafael Pascual Albero. Una gran ploma de color lila coronava el casc daurat del capità cristià. El trage combinava els colors blau, negre i morat amb els metalls platejats i els brodats de fil d'or. Rafael Pascual va obrir l'Entrada Cristiana 1969 a cavall, rebent comentaris positius pel seu saber estar. A més a més Rafael Pascual Albero era molt conegut en la ciutat per ser el president de l'equip de futbol Club Deportivo Alcoyano. La favorita, vestida de blau, saludava desde una carrossa molt alta. L'esquadra de negres amb pells de guepard i estètica vikinga va rebre crítiques per crear el primer dels múltiples talls que van ocórrer a la descohesionada desfilada matutina. 

El trage oficial que més temps ha durat en la història de la filà Asturianos és l'actual. Data de 1970 i té moltes similituds amb el que va dissenyar Luis Solbes en 1959 per a les Festes d'Alcoi de 1960. Cada 10 anys la filà Asturianos canviava de trage, encara que en 1970 el que es va fer és adaptar l'armadura de metall platejat. Resultava molt incòmoda per als festers i el propi Luis Solbes Payà va proposar eliminar-la, a canvi d'un escut amb la creu de Don Pelayo. Així la filà Asturianos seguia mantenint el seu malnom carinyós de "La Creueta". La túnica taronja era del mateix vellut i no es va canviar cap teixit, sols el color de la capa: De verd a roig. El casc va passar a ser d'un daurat brillant, perquè ja no havia de combinar amb l'armadura de metall platejat. Un trage bonic però molt car, que va provocar una baixada important en el número de components. Molts treballadors es van borrar de la filà perquè no tenien tant de poder adquisitiu per a fer-se el trage nou. A més a més la filà Asturianos es va mostrar contrària a que les Festes de Sant Jordi 1970 es celebraren en cap de setmana i tan sols van eixir 14 festers. La filà Asturianos es va oposar varies voltes a la introducció de "La Roda", ja que al ser la segona filà més antiga sempre desfilava la tercera en l'Entrada Cristiana. Aquest privilegi se li va acabar en 1980, però el continuen conservant en l'ordre de formació de la Diana i la Processó General.

El VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi va ser molt especial per a Alcoi, però encara més per a la filà Asturianos. Els tocava l'esquadra d'enmig en l'Entrada Cristiana 1976, l'únic any en que es va celebrar de vesprada i en un dia diferent a l'Entrada Mora. La Glòria Centenària es va celebrar el 23 d'abril de 1976 i els alcoyans van poder contemplar trages antics de les filaes, com el blau de la filà Asturianos. La Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en 4 dies, prorrogant-se a finals de maig. A meitat vesprada va desfilar la brillant esquadra d'enmig de la filà Asturianos, amb un casc daurat i teles multicolors. "Gentileza 72" estava dedicada per José Pérez Vilaplana a la filà Gentils de Cocentaina, però la filà Asturianos la va fer pròpia per a la seua primera esquadra d'enmig.

En altre any important per a Alcoi, la filà Asturianos tenia l'alferecia cristiana: 1982. Es celebrava l'efemèride musical dels 100 anys de la creació de "Mahomet", el primer pasdoble fester. La coincidència va fer que en 1982 la filà Asturianos estrenara una de les obres musicals més famoses: "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La marxa cristiana de Rafael Mullor Grau va sonar per al propi ambaixador cristià i per a l'alférez cristià. Antonio Camús Martínez va desfilar a peu en la solejada Entrada Cristiana 1982. L'asturià agraïa al públic els aplaudiments cap al seu trage senyorial. El roig i el blanc eren els colors principals, tant en la túnica com a les plomes del casc daurat. El cinturó, els brodats i el calçat també eren daurats, com a mostra de domini i potestat. Al cap i a la fi el càrrec d'alférez està considerat com un personatge militar i important en la batalla. L'esquadra de negres de la filà Asturianos en 1982 també va ser molt guerrera, i també daurada en els nombrosos adorns de metall. Gregorio Casasempere va instar a que els esquadrers desfilaren amb "Aleluya", ja que la primera marxa cristiana d'Amando Blanquer feia molts anys que no s'interpretava. Les favorites vestien amb trages de castellana en tons rojos i negres, a conjunt amb l'alférez cristià i el rodella. Palanquins i els símbols de l'alfa i omega van aparèixer al curt i assossegat boato de la filà Asturianos 1982. 

Paulino Vallejo Giner va ser el capità cristià 1983 de la filà Asturianos. Anava a peu i precedit per un grup de nans que feien volteretes i divertien al públic amb les seues bromes i salts de bufons. La resta del boato de la filà Asturianos no va tindre més referències al circ i va ser auster. Les donzelles vestien amb sobrietat i en una carrossa es feia al·lusió al mític poble de Covadonga, mentre que en altra es reproduïa un convent gòtic. José Maria Valls li va dedicar a la filà Asturianos la marxa cristiana "A la Creueta", d'escassa popularitat, però el capità cristià va baixar amb "Als cristians", del mateix autor. Paulino Vallejo lluïa un trage de color negre i blanc, al igual que la favorita i el rodella. El més destacat era el casc amb plomes blanques i una corassa de metall amb la creu, que recordava a la vella armadura del disseny asturià. El capità cristià va rebre les claus de la ciutat abans del previst, avançant-se a l'horari i donant-li presses al xiquet alcodianet. L'alegre marxa cristiana "Zoraidamir" va sonar per a l'esquadra de la filà Asturianos. El trage estava fet de pells blanques de corder i va agradar molt per la originalitat. "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau va aconseguir una enorme fama a partir de 1983 i ja està considerat un clàssic de les marxes cristianes. Els pronòstics meteorològics eren pessimistes, però finalment l'Entrada Cristiana 1983 es va desenvolupar sense pluja. Tan sols cap a migdia es va ennuvolar el cel, que va seguir encapotat a l'Entrada Mora.

La Junta Directiva de la filà Asturianos va decidir celebrar el 150 aniversari en l'any 1988. Es va agafar com a referència l'anterioritat a 1839 i justament al 1988 es complien 150 anys. Per a l'esquadra commemorativa es va reproduir el segon disseny que va existir, datat en 1900. El primer disseny blau ja s'havia vist al VII Centenari de 1976, així que els esquadrers van decidir mostrar als alcoyans com era el segon disseny de la filà. Es tractava d'una túnica de color blau obscur amb la creu roja al pit. Els esquadrers van desfilar amb escuts redons que brillaven gràcies al sol del 22 d'abril de 1988. Per a tal celebració històrica, la filà Asturianos va desfilar amb la marxa cristiana "Víctor" de José Francisco Molina.

El senzill trage de l'esquadra commemorativa de 1988 no va tindre res que veure amb l'esquadra d'enmig de dos anys desprès. En la solejada Entrada Cristiana de 1990, la filà Asturianos es va col·locar al centre de la desfilada. L'impactant trage de Jordi Sellés va ser trencador, deixant enrere la moda de les faldes curtes. Els esquadrers portaven una falda en tons ocres que arribava fins als peus. El casc estava fet de pèl negre i dos banyes. El cuero marró va ser un dels materials més utilitzats en 1990, sobretot pel prolífic dissenyador Jordi Sellés. L'autor de l'esquadra d'enmig de la filà Asturianos també es va encarregar de la resta d'esquadres cristianes d'aquell any. Estava clar que "Víctor" era la marxa cristiana de moda, ja que va tornar a sonar per a la filà Asturianos en 1990.

El dia de l'aniversari del xiquet Francisco Taléns Ferràndiz va estar unit a l'alegria de ser el Sant Jordiet 1996. Uns mesos desprès el xiquet de la filà Asturianos xafava el carrer Santo Tomás per a participar en la Processó de la Relíquia. El seu trage era de color blanc, però la tela estava tapada pels incomptables metalls daurats. La corassa tenia símbols asturians i la capa era negra, en contrast amb les plomes blanques del casc. José Moiña ja havia tingut molts treballs com a dissenyador fester, però mai havia dibuixat el boceto per a un Sant Jordiet. Va ser el primer Sant Jordiet de la filà Asturianos i també el primer amb ulleres. Francisco Taléns va reencarnar al patró d'Alcoi al mateix any en el que la seua filà desempenyava l'alferecia cristiana. Una casualitat pot afortunada, tenint en compte que la filà Asturianos mai havia acompanyat al Sant Jordiet en més de 150 anys d'història.

Totes les mirades es van centrar en l'alférez cristià 1996: Fermín Vélez de la filà Asturianos. Desprès d'una Entrada Cristiana amb moments de pluja, el colofó estava en mans de la Creueta. El boato va començar amb unes guerreres que al unir-se formaven l'escut de la filà Asturianos. Les abanderades obrien el pas al ballet de Virginia Bolufer. Un grup de bruixes amb caps de llop ballaven al ritme de "Catarsis". Aquesta meravellosa marxa cristiana de José Vicente Egea Insa no ha tornat a sonar en Alcoi. Els cavallers i les dames a peu precedien a les favorites i l'alférez cristià. La carrossa en la que anaven pujats era el cap d'un drac verd, amb la boca plena d'afilades dents. La interpretació de la peça musical "Oh Fortuna" de l'òpera Carmina Burana feia més èpica i misteriosa la desfilada de l'alférez cristià. La coral crevillentina cantava les notes del compositor alemà Carl Orff. Fermín Vélez era coneixedor de la confecció de trages festers, però va confiar el disseny de l'alferecia cristiana a Jordi Sellés. El seu trage i el de les seues filles en tons rojos i blaus eren de fort impacte, destacant el casc amb banyes i els metalls daurats. El boato no va tindre grans extravagàncies, excepte un ariet amb un timbaler. Així que la part més espectacular de l'alferecia cristiana 1996 va ser el propi Fermín Vélez i la seua carrossa. La ferotge esquadra de negres va desfilar amb "L'ambaixador cristià", obra important de la música festera que està relacionada amb la filà Asturianos desde 1982. Feia 14 anys de la seua estrena i Rafael Mullor Grau va veure amb satisfacció com una nova esquadra de negres desfilava amb la seua marxa cristiana. L'artista Paco Aznar va preparar un casc amb forma de crani per a l'esquadra de negres de 1996.

Federico Agulló Pericas es va comprometre a que portaria un trage asturià si feia el capità cristià 1997. I així li ho va fer saber al dissenyador Jordi Sellés Pascual, el qual li va dibuixar una túnica en tons taronja i un ample cinturó de cuero marró. Un trage barroc i coherent al mateix temps, que definia molt bé la moda festera dels anys 90. Els metalls del capità cristià 1997 es concentraven en les muscleres, el casc platejat i les parts del cos cobertes per la cotamalla. Federico Agulló va baixar junt als seus cavallers al ritme de la marxa cristiana "Cid". La carrossa on anaven tots apretats tenia forma d'espasa. Luis Sanus va dissenyar tot el boato, amb trages femenins molt guerrers i vistosos. També les dames, la favorita i el rodella van lluir fenomenals en l'Entrada Cristiana 1997. El ballet de Virginia Bolufer ballava al compàs de la marxa cristiana "Gloria", mentre que el ballet d'Ana Botella simulava un bosc d'Astúries al ritme de "Caballeros de Navarra". Un grup de músics d'Oviedo va donar que parlar, sorprenent al públic al interpretar amb gaites la melodia cèltica de "El Garrotín". L'esquadra de negres de Roberto Pérez va ser una explosió de colors al so de "Als cristians". Teles blaves, cuero marró, pells d'animals, plomes roges i espart van conformar un disseny increïble. De tant en tant alguns núvols tapaven al sol del matí, vaticinant la seua presència grisa durant el dia de Sant Jordi. La capitania cristiana 1997 de la filà Asturianos va estar envoltada de polèmiques a causa del tens clima social degut a la Guerra del Calendari. Els més tradicionals se'n van eixir amb la seua i la Trilogia Festera Alcoyana es va celebrar en dimarts, dimecres i dijous laboral: 22, 23 i 24 d'abril de 1997.

Al 2004 la filà Asturianos tornava a tindre l'esquadra d'enmig i els veterans de la filà es van encarregar de fer-la realitat. Com si es tractara d'un record a 1982, Gregorio Casasempere va animar als esquadrers a que desfilaren amb "Aleluya" d'Amando Blanquer. La primera marxa cristiana de la història s'havia estrenat en 1958 amb la filà Vascos, però la versió de 1982 per a la filà Asturianos va incloure campanes i una coral. Per a la fantàstica ocasió de 2004, l'esquadra d'enmig va recuperar aquella sonoritat heroica de "Aleluya". Amb la filà Asturianos es va estrenar en el disseny fester un jove alcoyà: David Blasco. El trage del Mig 2004 tenia referències al trage de la filà, però amb moltes parts cobertes de pell i detalls guerrers. El color taronja i blau asturià es combinava a la perfecció amb tocs de negre, roig i marró. La capa de pell blanca tenia penjat un escut amb l'alfa i l'omega. El sol va fer acte de presència a l'Entrada Cristiana 2004 quan la filà Asturianos entrava a la Plaça d'Espanya. Era el primer any en que les dones vestien el trage femení de la filà, combinant l'ocre i el blau en un estil de princesa.

Una magistral alferecia cristiana va tindre la filà Asturianos en 2010. Juan Carlos Anduix desitjava fer un càrrec en Alcoi i va fer realitat el seu "Somni Anduix", convertit en marxa cristiana de Jordi Company. Desprès de la plujosa capitania cristiana de la filà Andaluces, a la filà Asturianos li tocava pujar el llistó amb un boato ple de homenatges a la cultura celta. Es van veure gaiters interpretant "Andro", un ballet de fades i nimfes d'Ana Botella, espumeires simulant les ones del mar, la creu de Santiago, Güesties tenebroses amb ciris, donyets i amazones. Les muntanyes i mitologia asturiana a l'Entrada Cristiana del 22 d'abril de 2010. Els cavallers i les dames van portar dissenys de Juan Climent, que com a primer tro de la filà va saber introduir detalls asturians en uns trages molt bèl·lics. Tant a la carrossa de l'alférez com a la de la favorita el més cridaners van ser els temibles óssos i els troncs d'abres. Juan Carlos Anduix vestia un trage idèntic al del seu rodella. El color taronja era la base d'un vestit ple de detalls metàl·lics i de cuero marró. El casc va agradar molt, mentre que la favorita de taronja deixava els seus cabells al descobert. L'esquadra de negres estava pensada en tons obscurs que la feien molt ferotge i agressiva. El gris als metalls i el marró al cuero van conformar un gran impacte. El casc dels esquadrers eren caps d'óssos amb la boca oberta. Juan Climent es va estrenar com a dissenyador fester de forma immillorable.

Possiblement el boato del capità cristià 2011 siga el millor que ha tret la filà Asturianos al carrer. Va ser un seguici molt participatiu, fins al punt d'allargar l'Entrada Cristiana fins a unes hores excessives. No obstant, la filà Asturianos no va provocar el retràs horari de 2011, tan sols van baixar per Sant Nicolau lentament. El boato de David Blasco mereixia forts aplaudiments desde el grup d'abanderades fins a les dames. El ballet Masters d'Ontinyent va estrenar la peça musical "Thor" per a recrear una "Cellisca d'aigua", la forma d'anomenar una tempesta en Astúries. L'altra estrena musical va ser la marxa cristiana "Pelayo capitán de mayo", en referència a que l'Entrada Cristiana 2011 es va celebrar el 14 de maig per culpa la Setmana Santa. Rafa Pastor portava un disseny de David Blasco que està considerat un dels millors de la dècada. L'armadura de metall platejat li protegia tot el cos, mentre que la falda combinava el color negre amb brodats daurats. Un trage impressionant amb un casc metàl·lics i una llarga capa amb els escuts de totes les filaes cristianes. Les favorites també vestien de forma semblant al capità cristià i tant la dona com les filles de Rafa Pastor saludaven emocionades. La carrossa de les 3 tenia una serp i un llop, mentre que la carrossa del capità cristià representava la llegenda de les roques d'un castell que canviava de forma. Tots els trages del boato, incloent els cavallers, van ser molt coloristes i d'un estil guerrer. Els trages femenins es vinculaven entre ells a partir dels colors de la filà Asturianos. El ballet de les Cuelébres defensava els tresors de Rafa Pastor. Una grandiosa capitania cristiana que finalitzava amb una genial esquadra de negres. En homenatge a un fester desaparegut de la filà es va interpretar una nova marxa cristiana. "Xirimiqui" s'ha convertit desde 2011 en la peça musical de Jordi Company amb la que desfila la filà Asturianos. L'alcoyà Juan Climent va dissenyar una esquadra de negres plena de fils blaus i cuero marró. La seua filà havia confiat en ell per a començar una meteòrica carrera professional com a dissenyador fester.

Desprès de la discreta celebració del 175 aniversari en 2014, la filà Asturianos va rebre l'agradable notícia de tindre altre Sant Jordiet. Juan Anduix Martínez era un xiquet tímid, però que ja sabia el que significava un càrrec a Alcoi. La raó és que el seu pare havia sigut l'alférez cristià 2010 i ell l'havia acompanyat com a rodella amb tan sols 3 anys. Al 2016 Juan Anduix va ser l'absolut protagonista com a Sant Jordiet. El casc romà fet per Juan Climent no va aconseguir tapar la característica melena rubia de Juan Anduix. El trage del xiquet era adequat per al Sant de Capadòcia i no tenia grans innovacions: Capa roja, sandàlies, falda blanca, tires de cuero marró i corassa daurada amb dibuixos festers.

L'esquadra de negres més recent de la filà Asturianos és la del Mig 2018. La filà va confiar una volta més en el seu membre més artista: Juan Climent. El boceto partia de la idea d'uns guerrers morts a la batalla que tornaven a la vida amb cares cadavèriques per a espantar als àrabs. Juan Climent va seguir explotant el seu estil identificador amb una esquadra d'enmig de tons obscurs, molts metalls i referències al trage oficial de la filà. En aquest cas a la sanefa de la túnica de la filà Asturianos. El maquillatge i el casc van fer la resta per a que l'esquadra d'enmig 2018 triomfara. Baix un sol de justícia els músics interpretaven la peça musical de José Maria Valls "Als cristians", que no era la primera volta que sonava amb la filà Asturianos.

Humils i tradicionals, així són els festers de la filà Asturianos. De moment no volen acceptar a dones com a membres de ple dret i sols les deixen ser acompanyants amb el descontextualitzat trage femení de dama asturiana. Va ser un dels primers dissenys femenins, encara que ha patit modificacions desde 2004 i continua sense ser igual que el disseny masculí. Un disseny masculí que si llueixen amb orgull els 146 festers de fulla, junt als 70 xiquets, 22 socis i 12 jubilats. Jordi Puig és el primer tro a dia de hui i organitza amb il·lusió tots els actes de la filà. La Unió Musical de Bèlgida acompanya a la filà Asturianos i al llarg dels anys han interpretat varies marxes cristianes per a les esquadres de blancs: "A la Creueta", "Als cristians", "L'ambaixador cristià", "Mi Barcelona", "El desitjat", "Alquy astur" o l'actual "Xirimiqui".

HISTÒRIA FILÀ REALISTES D'ALCOI

Cavalleria de Moros és la primera denominació que va rebre la filà Realistes a les Festes d'Alcoi. Aquesta filà Primera de Cavalleria es va fundar en 1842. L'Associació de Sant Jordi els obligava a anar uniformats i portar els cavallets de cartó. No obstant, la filà es regia per les seues pròpies normes, al contrari que la resta de filaes del bàndol moro. Les filaes de Cavalleria com Àrabs, Palestinos i Berberiscos també estaven ordenades per antiguitat, sent la filà Realistes la primera. No tenien dret a fer esquadres, ni capitanies ni alferecies. La seua missió en la Trilogia Festera Alcoyana era apartar i bromejar amb el públic mitjançant els simpàtics cavallets de cartó. L'antiga filà Realistes feia càrregues de confeti contra el públic durant el dia dels Trons. Els festers no participaven disparant, sinó que obrien el pas a la resta de filaes. Alguns pensaven que les filaes de Cavalleria eren ridícules, però també gaudien del favor dels espectadors més animats. Les filaes de Cavalleria eren més barates i els integrants pagaven la meitat del que es pagava de fulla en una filà del bàndol moro. La Cavalleria de Moros no tenia banda de música, sinó tan sols un grup de cornetes que tocaven música militar mentre passejaven amb els cavallets de cartó.

El trage més vell de la filà Realistes inclou el cavallet de cartó, com és natural en les filaes de Cavalleria. Els bombatxos eren curts i d'un color blau clar com el cel. També el xaleco era de color blau, però en tons més obscurs. La camisa era roja i estava adornada amb cordons blancs. El turbant era blanc i tenia 3 xicotetes plomes blaves com a decoració. De la faixa verda penjava una espasa, l'arma de la filà al segle XIX. La indumentària turca era molt habitual en les filaes mores d'Alcoi. La filà Realistes és un reflex de la imatge que els europeus tenien del països orientals, amb vestimenta més pròpia de l'imperi turc que de Marroc. 

La Cavalleria de Moros canvia de nom en 1886. És aleshores quan passen a dir-se Cavalleria de Realistes. La gent comença a parlar de Primera de Cavalleria del Realiste i de Segona de Cavalleria de Bequetes, és a dir l'actual filà Berberiscos. La Cavalleria de Realistes desfilava darrere de totes les filaes mores, sent la última la desapareguda filà Moros Elegants. Així va quedar establit l'ordre de filaes mores a finals del segle XIX: Filà Ligeros, Filà Moros Elegants, Cavalleria de Realistes i tancant la desfilada la Cavalleria bequetera. El general d'una filà de Cavalleria corresponia al primer tro d'una filà normal. Suposadament, en 1888 el general realista era Miguel Moltó, domiciliat en la "Partida dels Realets". Tal volta d'ahí prové el nom de filà Realistes, perquè els festers anaven a aquella caseta a la muntanya per a jugar a cartes i beure. Era molt popular que els alcoyans "anaren de pinyata" i s'escaparen al camp per a disfrutar dels diumenges en bona companyia. Un dels fundadors de la filà Realistes s'apodava "Real" i també organitzava berenars per als festers. Però hi ha altra teoria més històrica en referència a que els soldats a cavall d'un rei moro del nord d'Àfrica s'anomenaven "Reials". Els genets de Ferran Vil a la Guerra del Rif (Marroc 1906) també s'anomenaven Realistes. Versions eclèctiques i irregulars sobre la denominació filà Realistes, que va quedar instaurada definitivament en 1893.

Rafael Peidro va ser el General de la Cavalleria de Realistes en 1896. De 1898 a 1916 el General va ser Santiago Carbonell. A la Glòria de 1904 les filaes de Cavalleria, tant mores com cristianes, van desfilar separades de la resta de filaes normals. La decisió es va prendre per a que les 4 bandes de música d'Alcoi participaren en la Glòria acompanyant als 4 grups de formacions. La forma de desfilar de la Cavalleria de Realistes cridava l'atenció per l'alegria i espontaneïtat. La formació trencava la línia frontal i s'acostava al públic per a que els xiquets acariciaren els cavallets de cartó. Entraven corrent a la Plaça d'Espanya, simulant que galopaven sobre cavalls i furtaven barrets als senyors. El bon humor dels festers era evident, perquè acabaven llançant objectes dels alcoyans a surtidors i fonts. La gent fugia en massa de les ràpides filaes de Cavalleria, protagonistes del dia els Trons. Nostra Festa evolucionava amb el pas del temps i els dies de les filaes de Cavalleria estaven comptats. 

Tant Realistes com Bequeteros es queixaven de la poca consideració cap a les filaes de Cavalleria, i de fet al bàndol cristià ja no quedava ninguna desde la desaparició de la Cavalleria de Peaco en 1905. Les restriccions de l'Associació de Sant Jordi van provocar queixes dels festers. Ja no es podia molestar al públic ni fer l'assalt a la Plaça d'Espanya. Les filaes de Cavalleria anava perdent la seua idiosincràcia i popularitat. L'auge dels boatos desde 1910 va tindre com a conseqüència que les filaes de Cavalleria també desitjaren tindre càrrec. La inferioritat i descontent va augmentar fins al punt de que la filà Realistes es va enfrontar a la filà Berberiscos. A l'any 1923 tenien opinions diferents sobre les funcions dels cavallets de cartó. La filà Realistes tenia vetat desfilar amb marxes mores, quan desde 1907 s'havia convertit en una moda a l'Entrada Mora. Miguel Colomina va ser el General de 1917 a 1919 i Rafael Pérez en 1920 i 1921. José Molina va viure la transformació de les filaes de Cavalleria en 1926. L'Associació de Sant Jordi va declarar extingides les filaes de Cavalleris, passant-les als últims llocs del bàndol moro. Per tant, José Molina deixava de ser General per a ser el primer tro de la filà Realistes. Per fi les filaes Realistes i Berberiscos tenien dret a tindre capità i alférez, però van renunciar a la seua fisonomia i disseny.

A partir de 1926 la filà Realistes ja no desfilaria més amb els cavallets de cartó. Era necessari una nova indumentària, que destacava per la faixa a ratlles. El turbant ja no tenia plomes, però el color blau clar va seguir sent el distintiu de la filà. La filà Realistes es va situar per darrere de la filà Marrakesch, encara que la filà Realistes corresponia a l'any 1886 i la filà Marrakesch es va fundar en 1901. Per tant durant dècades la filà Realistes va ser la penúltima en desfilar tant a la Diana com a l'Entrada Mora, la Processó General i la resta d'actes festers. Les filaes de Cavalleria havien desaparegut per a sempre i no s'admetrien noves incorporacions de filaes. Els components de la filà Realistes van tindre que adaptar-se a una nova forma d'entendre i viure les Festes de Moros i Cristians. Per la seua nova posició se'ls permetia disparar en l'Alardo, encara que quedava establit que la refundació de la filà Realistes corresponia a l'any 1926. La precarietat de la filà Realistes va ser notable a l'any 1929, any en que van afrontar moltes despeses per la reforma del turbant. Vicente Soler va ser el primer tro de la filà Realistes quan Espanya es va convertir en una República a l'any 1931.

La convulsió política i religiosa dels anys 30 a Espanya també va afectar a les Festes d'Alcoi. La proclamació de la Segona República Espanyola va portar maldecaps als devots de Sant Jordi, mentre que altres filaes tenien els seus propis problemes. La filà Realistes no es va mullar ni a favor ni en contra dels creients catòlics, per tant la seua opinió era favorable a que la Processó General no tinguera tanta importància en la Trilogia Festera Alcoyana. El primer càrrec de la filà Realistes es va viure en un ambient radicalitzat, amb fortes disputes entre partidaris de l'Associació de Sant Jordi i els defensors de l'Ajuntament republicà. L'Himne de Riego i la Marsellesa es van escoltar el dia 22 d'abril de 1933. Francisco Moyà va ser l'alférez realista de la banyada Entrada Mora d'Alcoi. Els greus altercats del mon fester van provocar una pèrdua d'individus en les filaes i una de les afectades va ser la filà Realistes. A pesar de la difícil situació l'esquadra de negres va lluir a base d'esforç. Francisco Moyà, apodat el Fluix, va aguantar sobre el cavall com a alférez moro 1933. El seu turbant era de color blanc.

Ramón Guillem Gisbert va ser el capità moro 1934 per la falta de candidats que tenia la filà Realistes. Al tractar-se de la primera capitania mora de la filà, si que es van involucrar més en la preparació del boato. Les despeses van ser majors al contractar varies bandes de música. Ramón Guillem va demanar participació a la capitania mora 1934 i van desfilar joves bambuneres de la fàbrica de paper de fumar i també altres treballadors de la indústria paperera de l'empresari Rafael Silvestre. José Blanquer va dissenyar el car trage del capità moro de la filà Realistes. El turbant tenia una gran ploma que recordava al primitiu disseny de la Cavalleria de Moros. L'esquadra de negres va ser molt simple però va gaudir de sol. La resta de dies, els actes festers no van tindre tan bon temps.

Desprès de la Guerra Civil Espanyola, la filà Realistes es va tindre que recuperar a base d'austeritat i constància. L'energia de la filà Realistes va fer que eixiren ràpid de la crisi i l'abandonament dels cavallets. L'atractiva personalitat de José Tormo Nàcher va ajudar al prestigi de la filà Realistes. De fet José Tormo té l'inigualable rècord de càrrecs desempenyats en una mateixa filà: 3 capitanies i 2 alferecies com a realista. L'honestedat, companyerisme i modèstia de José Tormo Nácher eren xocants en una època plena de caciques i persones dictatorials. L'apodaven "El lleó" i va ser el primer tro que va modificar la faixa de la filà. Els bombatxos seguien sent blaus i la camisa roja, però la faixa va deixar de ser multicolor per a ser groga, com ho continua sent en l'actualitat.

L'alférez moro 1943 va ser el jove José Tormo "El Lleó d'or". L'esquadra de negres era senzilla però molt bonica, sobretot pel turbant blanc. El trage de José Tormo Nácher tenia una faixa a ratlles i un turbant amb plomes. A l'any següent va repetir com a capità moro de la filà Realistes. José Tormo va desfilar amb parasol i a cavall. A la fotografia del capità moro 1944 es pot comprovar que encara no s'havia reconstruït l'Església Arxiprestal de Santa Maria amb el seu Campanar i la cúpula blava. L'esquadra de negres de la filà Realistes tenia uns bombatxos molt brodats que brillaven a la llum del sol. Va ser un càrrec amb cert renom dins dels anys pobres de la postguerra. L'èxit en la capitania de 1944 va fer que la filà Realistes es convertira en model de la resta, quan la majoria encara s'estaven restablint desprès del conflicte bèl·lic de 1936 a 1939.

Antonio Abad Pérez va desempenyar l'alférez moro de 1956 en nom de la filà Realistes. Va agradar per la forma digna i elegant de fer el càrrec. Això va ser motiu suficient per a que Antonio Abad es convertira en el primer tro fins a l'any 1961. El color principal del boato i de l'esquadra de negres va ser el blau ,encara que lo més recordat va ser l'arma de la que penjaven uns caps decapitats. La capitania mora 1957 de la filà Realistes va sorprendre per tot l'acompanyament del càrrec a cavall. José Tormo va repetir com a capità moro i de nou va desfilar a cavall al costat d'un parasol. Encara que el cel estava nuvolat, José Tormo va brillar junt als seus palmiters. L'esplendorós trage del capità moro seguia la moda de l'època i anava conjuntat amb la seua escolta. L'esquadra de negres de 1957 estava basada en els colors del trage oficial de la filà: Blau, roig i groc.

El blau va tornar a ser el color principal d'una esquadra de negres de la filà Realistes. En 1963 els tocava per primera volta l'esquadra d'enmig. De fet va ser la primera filà que va canviar el seu ordre de desfilada per a adequar-se a l'esquadra d'enmig. De normal la filà Realistes desfilava l'antepenúltima i darrere tan sols anaven la filà Berberiscos i la filà de l'alférez moro. En 1963 els faltava 7 anys per a desempenyar una nova alferecia mora i per això van traure al carrer l'esquadra d'enmig al centre de l'Entrada Mora. L'invent de la filà Cordoneros al 1960 es consolidava com a esquadra d'enmig gràcies a la filà Realistes. El trage de l'esquadra de negres 1963 era de colors vius i elèctrics, com el blau i el roig. El maquillatge negre li donava una força africana al disseny. El cabo batidor portava a la ma una arma en forma de serp. Es va establir un torn rotatiu per a l'esquadra d'enmig, degut a l'acceptació del públic, ja que trencava la monotonia de l'Entrada Mora. La filà Realistes estava nutrida per treballadors de la fàbrica "Papeleras Reunidas", situada a la Plaça Emili Sala.

La filà Realistes d'Alcoi va participar en més d'una ocasió a les Festes de Moros i Cristians de Villena. Allí també existia la filà Realistes desde 1928, per influència d'un grup d'alcoyans. Aquest agermanament entre les filaes Realistes d'Alcoi i Villena es va veure en l'alferecia mora 1969. L'amistat amb Villena va ser aprofitada per José Tormo Nácher per al boato a l'Entrada Mora 1969, encara que va ser un seguici tan reduït que va contribuir a que acabara abans de les 8 de la vesprada. El trage de l'alférez moro va variar els colors principals de la filà i en aquesta ocasió va vestir de blanc, verd i roig. Els tocs egipcis del trage es van veure al turbant i als brodats. José Tormo "El lleó d'or" va desfilar a cavall seguit per les seues fines favorites. L'esquadra de negres de Gonzalo Matarredona tenia una túnica groga amb el cap d'un guepard i alguns detalls en blau i roig.

A l'any 1970 va haver molta polèmica pel calendari fester i la Trilogia Festera Alcoyana es va traslladar al cap de setmana. Algunes filaes van protestar per trencar la tradició del 22 d'abril. La solejada Entrada Mora 1970 es va celebrar el dissabte 25 d'abril. L'esquadra de negres no va ser del tot valorada, pel paregut que tenien els esquadrers amb pallassos. L'estrany turbant, els bombatxos blancs i la capa blava eren molt propis de la filà Realistes. Genets de les 27 filaes mores eren part del boato, ple de referències al cavall com a símbol de la filà. Per tercera volta consecutiva, José Tormo Nácher va ser capità moro de la filà Realistes. Ho havia sigut en 1944 i 1957, sent el seu últim càrrec en 1970. Ja havia desempenyat l'alferecia mora 1969, però el seu trage va ser molt distint. Els bombatxos blancs i la faixa roja li donaven un estil tuareg al trage i a més a més el xaleco era ocre, el color de l'arena del desert. El turbant blanc de José Tormo tenia un recargolat punxó d'or. El capità moro 1970 no va perdre la costum de desfilar a cavall acompanyat d'un parasol, tal i com venia fent desde l'alferecia mora 1943. "El lleó d'or" va fer història i ningú podrà superar el seu número de càrrecs desempenyats. 

Alcoi celebrava el 700 aniversari del patronatge de Sant Jordi en 1976. Les Festes de Moros i Cristians es van aplaçar a maig per a preparar més actes culturals. La Trilogia Festera Alcoyana es va convertir excepcionalment en una tetralogia els dies 26, 27, 28 i 29 de maig de 1976. L'Entrada Mora va ser l'acte central del 27 de maig, on no va faltar ni la pluja. La filà Realistes va tindre l'honor de ser l'esquadra d'enmig mora al VII Centenari. El disseny no va estar a l'altura de les circumstàncies, sent molt pobre en colorit i adorns de metalls. El turbant roig va ser molt xocant i els bombatxos grocs tenien un aspecte arrugat. La filà Realistes va arriscar no posant cap element identificador dels cavalls, però els esquadrers arrastraven una capa de color blau, com a única referència a la filà. El maquillatge negre amb els llavis de color roig recordava als patges de la Cavalcada de Reis Mags, però també a un pallasso trist. L'elecció de la marxa mora va ser excel·lent: "Bon capità" de l'ontinyentí José Maria Ferrero.

Amb il·lusió la filà Realistes acceptava l'alferecia mora 1982. Els festers tenien la intenció de superar-se i per això van traure al carrer un boato pompós que va organitzar el primer tro Enrique Pascual. Al 1982 es celebrava el centenari de la música festera alcoyana i també va ser l'últim amb boatos curts en els que no hi havia quasi implicació femenina. A partir de 1983 esclata el creixement de dones als boatos d'una forma incontrolable. Juan Ferrer Canet va ser l'alférez moro 1982, lluint un trage en tons roig, blanc i blau molt propi de la filà Realistes. El grandiós turbant blanc incorporava plomes blaves, sent una idea de Paco Aznar. L'alférez moro va desfilar sentat sobre una carrossa decorativa arrastrada per esclaus. Juan Ferrer Canet va escollir la marxa mora "Als berebers" i l'esquadra de negres l'obra de Pedro Joaquim Francés "Als Ligeros". De nou, els esquadrers vestien els colors bàsics de la filà: Blanc, blau i roig amb maquillatge de betún negre. Va ser una esquadra de negres molt aplaudida, sobretot pel gran turbant blau amb plomes negres i metalls daurats. Un final genial per a l'Entrada Mora 1982.

L'Entrada Mora 1983 s'obria amb un escut de la filà Realistes confeccionat amb flors i clavells. El cel era amenaçant, però finalment no va caure cap gota d'aigua i la capitania mora va triomfar. Desprès del bon sabor de boca, l'alférez moro 1982 va voler ser capità moro de la filà Realistes. Juan Ferrer Canet va tornar a desfilar sentat en carrossa, però amb un aspecte molt diferent. El trage de Paco Aznar era de tons més apagats, destacant el marró i el blanc. El turbant roig tenia plomes negres a la part de darrere, una estètica molt associada a la filà Realistes i al fester Juan Ferrer. Les riques teles adamascades i els metalls daurats el convertien en un ric visir d'Al-Andalus o Bagdad. Els cavallers a cavall estaven acompanyats de parasols, palmiters i huríes infantils entre arcades de tela. Gàbies de coloms, escuders i favorites completaven un boato senzill que seria eclipsat per l'alferecia mora 1983. La filà Berberiscos va introduir els nombrosos boatos de dones i xiquetes. Es va estrenar la "Fanfàrria capità realista 83" de José Maria Valls. L'esquadra de negres va triar una marxa mora més clàssica: "No ho faré més". El disseny combinava el blau i el blanc, reservant el color roig per al casc gegant amb tires de metall daurat.

La filà Realistes no va tindre quasi descans desprès dels seus anys de càrrec 1982-1983. El Centenari de la refundació s'apropava. 1886 va ser el moment en que la filà de cavalleria començava a anomenar-se Realistes, ja que fins aquell moment era la Primera Cavalleria de Moros. A la Diana del 22 d'abril de 1986 la filà Realistes va mostrar el seu disseny primitiu, però sense els cavallets de cartó. No es va poder portar a terme el trage amb el cavallet i això va frustrar als festers més veterans. La filà Realistes va deixar passar una oportunitat com el Centenari per a restaurar els seus antics cavallets. A l'Entrada Mora 1986 la pluja tempestiva va parar justament quan la filà Realistes arrancava al Partidor, desprès d'haver desastrat tota la capitania de la filà Llana. Pels seus 100 anys d'història com a Realistes, la filà va traure altra esquadra commemorativa amb pantalons d'un blau molt clar, la faixa verda i el primer turbant que va tindre la filà de cavalleria. El cabo batidor domava el cavall blanc al compàs de la marxa mora "Als berebers" del contestà José Pérez Vilaplana.

Paco Aznar era el dissenyador al que acudien la majoria d'esquadrers de la filà Realistes. Així va ser en l'esquadra d'enmig de 1989, on la capa era negra. "Sisco" va sonar al centre de l'Entrada Mora 1989, que va alternar moments de pluja i altres de sol. La idiosincràsia de les esquadres de negres de la filà Realistes anaven unides al maquillatge negre amb alguns tocs de roig i blanc. Aquest detall va marcar l'esquadra d'enmig 1989, ja que el nas roig els feia semblar uns pallassos del circ. La resta del trage combinava el blanc dels bombatxos amb el roig de la faixa i el cuero marró. El turbant roig va ser més gran, redó i exagerat que mai, incloent les tradicionals plomes darrere. Degut al resultat, va ser l'última esquadra de negres d'aquest estil, ja que la resta de filaes del bàndol moro considerava que estaven passades de moda. Paco Aznar començava a quedar-se obsolet, apareixent dissenyadors amb nous enfocaments com Alejandro Soler, Jordi Sellés o José Moiña.

Desde la constitució del Concurs d'Olleta Alcoyana al Mig Any d'octubre, la filà Realistes ha guanyat el primer premi en 6 edicions (1976, 1979, 1984, 1988, 1991 i 2001). És una de les filaes amb més èxit, ja que el jurat també els va atorgar el segon premi en 4 ocasions. L'any 1992 és vital per a la filà Realistes i per a la seua història. Es van recuperar els Cavallets de cartó. Desprès del Centenari de 1986, alguns nostàlgics pretenien retornar les filaes de cavalleria i la filà Realistes va prendre la iniciativa. Els festers van investigar com eren les evolucions que es feien als Cavallets a principis del segle XX i els més vells d'Alcoi recordaven els actes de l'Alardo i la forma de participar de la filà Realistes amb els cavallets de cartó. El resultat va ser la Diana Vespertina del Cavallet i es va decidir omplir un buit d'actes que hi havia en la vesprada del dia Sant Jordi. El dia 25 d'abril de 1992, Alcoi celebrava Sant Jordi i es van estrenar els cavallets de la filà Realistes. La filà Realistes va baixar trotant pel carrer Sant Nicolau fins a la Plaça Espanya. La Unió Musical l'Aranya d'Albaida ja era la banda de música de la filà i desde 1992 interpreten "L'Aranya". Els cavallets de cartó eren de color negre amb faldes curtes de color verd, amb boceto de Luis Solbes. L'alegria es va contagiar al públic, que va veure amb bons ulls la salvació d'aquesta tradició desapareguda. Visualment és molt colorit veure els girs i queda molt vistós quan tots alcen l'espasa a les ordres del cabo. A aquest acte simpàtic i desenfadat es va afegir en 1995 la filà Berberiscos, perquè era l'altra filà de cavalleria que seguia existint.

Els grans càrrecs de la filà Realistes es van produir als anys 90. Segurament són els més recordats i luxosos de la filà, per tot el que van suposar socialment i per les grans innovacions que van aportar a les Entrades d'Alcoi. Comencem amb l'alférez moro 1996: Miguel Àngel Alcaraz. El boato de José Moiña va tindre molts grups femenins, la majoria d'estil bèl·lic com corresponia al càrrec. Guerreres, esclaves, africanes, abanderades, tuaregs a cavall, nòmades, guardianes i amazones van anar passant en un seguici replet de plataformes i torres. El públic havia patit tot un dia d'Entrades baix una pluja incessant i la recompensa va ser l'alferecia mora de la filà Realistes. Miguel Àngel Alcaraz va aparèixer junt als seus cavallers amb trages metàl·lics de José Moiña. La carrossa tenia dos busts de cavalls en forma d'ariet i va tindre que ser rehabilitada pocs dies abans del 22 d'abril a causa d'un incendi. El trage de l'alférez moro era brillant i de caràcter agressiu. Els metalls daurats s'alternaven amb teles de color blanc i roig. Es va composar per al càrrec la memorable "Cavall de foc" de José Rafael Pascual Vilaplana. La marxa mora del murer ha sonat en totes les poblacions desde la seua estrena a Alcoi en 1996. La favorita de roig i les dames de blau saludaven desde una carrossa i als xicotets rodelles no els va importar tindre els seus trages completament xopats. El ballet d'huríes de la coreògrafa Ana Calvo era simple i ballava al so de la marxa mora "Als Xaparros". L'impacte més fort de l'alferecia mora 1996 va ser el cavall gegant de l'empresa "Carros de Foc". La primera figura articulada de la història va canviar la concepció dels boatos, sent molt recordat aquell gran "Cavall real que movia les pates i es plantava. Es tractava d'una idea molt original que va sorprendre tant que va acabar sent el més recordat de les Festes d'Alcoi 1996. Fins hi tot es va parlar més de l'enorme cavall realista que del capità moro o el capità cristià. Sense cap dubte, les Entrades de 1996 van passar a la història com unes de les millors del segle XX, a pesar del mal oratge. L'esquadra de negres de la filà Realistes va ser una explosió de colors, destacant el verd, el marró i el roig. Els metalls daurats brillaven per les llums de l'enramada, encesa degut a la nit i la foscor dels núvols. "Moros del Rif" és una filà de Muro i també l'obra musical que va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Realistes. José Moiña i els germans Sempere van firmar grans dissenys a l'alferecia mora 1996.

Rafael Palmer Balaguer és un membre històric de la filà Realistes, i va aconseguir encara més estima desprès de ser el capità moro 1997 de la filà Realistes. Desprès d'un alférez moro jove, a l'any següent es buscava un altre perfil i Rafael Palmer va acceptar el càrrec com un repte per a trencar amb tot lo vist. Desprès de la "Guerra del Calendari", tot Alcoi i en especial els capitans tenien ganes de viure unes grans Festes de Sant Jordi. Finalment, per la pressió popular, les Entrades es van celebrar el dimarts 22 d'abril de 1997. L'inici de la desfilada mora va ser diferent, per la composició de campanes de Llorenç Barber. Es recreava l'arribada de les tropes musulmanes a Alcoi en 1276, amb atacs de moros a cavall contra cristians. Un començament espectacular que seguia amb grups de boatos femenins amb trages d'Alejandro Soler. A pesar de la disparitat de colors, el boato mostrava una cohesió que va encantar al públic. Sols Alejandro Soler podia crear un trage de capità moro tan original i clàssic al mateix temps. El cuero marró i les teles de color blau s'entremesclaven amb els metalls daurats. Tant Rafael Palmer com la seua rodella portaven un turbant blanc i desfilaven a la mateixa carrossa. Una jaima i un cavall viu entre palmeres causaven efecte darrere de l'esquadró i el propi capità moro. Una marxa mora de 1924 va sonar per al capità moro: "Genna al Ariff" d'Evaristo Pérez Monllor. Els cavallers van desfilar de diferents formes: A peu, a cavall, a camell, en palanquins i plataformes. Les odalisques ocultaven el seu rostre i les dames vestien de roig. La filla de Rafael Palmer exercia de favorita amb un trage blau. Cavalls, grups de percussió, carrosses de tuaregs i una tribu africana completava el boato. Però la filà Realistes volia superar-se i va traure altra figura articulada. El pavo real gegant mostrava les seues vistoses plomes, custodiat pel fantàstic ballet d'Ana Calvo. Les ballarines simulaven ales al so de la marxa mora "JGI" de Francisco Esteve Pastor. L'esquadra de negres era molt tribal, aportant un nou punt de vista dins l'estil d'Alejandro Soler. El color roig i les pells de zebra compartien protagonisme amb els metalls platejats. La capa i el casc de color tostat eren molt originals. En resum, una capitania mora fantàstica que va preparar la filà Realistes amb sacrifici i emoció.

El primer Sant Jordiet de la filà Realistes va vindre seguidament de l'any de capità moro. Fernando Belda Blanes és un dels xiquets més carismàtics que han encarnat al patró d'Alcoi. Es va guanyar al públic a les processons amb la seua espontaneïtat. Desprès de l'èxit de la capitania mora, la filà Realistes va tornar a confiar en Alejandro Soler per al Sant Jordiet 1998. Al xiquet li va ploure durant l'Entrada Mora, però el dia 23 d'abril va fer sol a l'estrena del seu trage romà. Fernando Belda portava una corassa platejada i una capa negra. La falda i el cuero feia joc amb el color tostat del raspall del casc. A les muscleres es veia el cavall, animal de la filà.

4 anys desprès a la filà Realistes li tornava a somriure la fortuna. El fill de l'alférez moro 1996 anava a ser el Sant Jordiet 2002. Uriel Alcaraz Ortega rebia paraules d'ànim i felicitacions per ser un xiquet bonic, divertit i amable amb els mitjans de comunicació. L'amistat de Miguel Àngel Alcaraz amb el dissenyador José Moiña va fer que no es plantejaren altres bocetos per al Sant Jordiet 2002. I el trage romà va ser tot un encert, allunyant-se de l'estètica habitual del Sant Jordiet. El color blanc era la base de les teles, decorades amb brodats de fil ocre i flecos de color groc. Segons José Moiña, el trage significava puresa i innocència per l'ús del color blanc. El xiquet va lluir una corassa daurada a conjunt amb el casc. El sol de la Trilogia Festera 2002 va afavorir un dels millors trages de Sant Jordiet que s'han vist al segle XXI.

La intenció de la filà Realistes per a l'esquadra d'enmig 2003 és que fora un disseny morú en tons blaus. Va ser l'any dels germans Sempere, ja que van crear 3 esquadres de negres, entre les quals estava la de la filà Realistes. Una combinació de colors poc vista va portar a opinions enfrontades: El blau i el lila formaven un conjunt estrany. A més a més l'ús del cobre en xicotets detalls va cridar l'atenció. No és el millor trage dels germans Sempere ni de la filà Realistes, però es va valorar la novetat. Una daga i una espindarga eren les armes dels esquadrers, amb un voluminós turbant. Les marxes mores elegides van ser "Tarde de abril" i "Penya Cadell". 2002 i 2003 van ser anys molt importants per a la filà Realistes.

La filà Realistes agafava amb força una nova alferecia mora, encara que la situació econòmica anava de mal en pitjor. Era 2010 i la família de Juan Pedrós Linares es va involucrar molt. El seguici estava encapçalat per unes girafes en moviment que interactuaven amb el públic. Una forma amena d'iniciar el boato, ple de trages femenins molt originals. David Verdú estava agraït perquè l'alférez moro 2010 va ser el primer en confiar en la seua tasca artística. El resultat dels dissenys va ser un èxit, encara que no va ser un boato multitudinari. Els ballets van estar encomanats a Maria José Albors amb les dunes, Ana Botella amb les xiquetes i Virginia Bolufer amb la lluita del foc i l'aigua. Va agradar molt la carrossa del cavall de foc mentre sonava la marxa mora "Cavall de foc". Tot un record a l'anterior alferecia mora de 1996 i a la primera figura articulada de la filà Realistes d'Alcoi. El boato es va separar en 4 parts, basant-se en els 4 elements: Terra, aire, aigua i foc. El desert obria el seguici i la favorita i les dames blaves tancaven la part del vent. L'alférez moro i els seus cavallers apareixien en la part ambientada en l'aigua. Juan Pedrós Linares apareixia entre arcs de ferradura. El seu trage estava composat per una falda blanca, un xaleco blau i molts metalls. La tranquil·litat amb la que Juan Pedrós es va mostrar a l'Entrada Mora 2010 anava en consonància amb una marxa mora plena de parsimònia: "Menda capità 2002" de Vicent Pérez Esteban. La part del foc tancava el boato, on tampoc van faltar genets a cavall. L'esquadra de negres es va descriure com "mediterrània" i certament l'alferecia mora 2010 havia tingut referències al mar. El disseny de David Verdú era auster i nòmada, però amb infinitat de detalls. El negre, el blau i el blanc eren molt adequats per a l'hora nocturna en la que desfilava l'esquadra de negres, al compàs de la marxa mora "Abenserraig". La capa tenia un tros de pell, una manta a ratlles i un escut. La filà Realistes va intentar emular el triomf de 1996 i va aconseguir una alferecia mora més discreta, però també amb l'aprovació unànime dels alcoyans i alcoyanes.

La capitania mora 2011 anava a pegar un gir en la temàtica de la filà Realistes. El boato es va basar en l'imperi persa i Mesopotàmia. L'esquadra de blancs va estrenar "Al-Wazir" de Saül Gómez. Desde 2011 s'ha convertit en la marxa mora més interpretada de la Unió Musical l'Aranya d'Albaida al mes d'abril. Xiquets i majors tocaven instruments de percussió al so de "Marco Polo". El boato va emular un eclipse, sent una posada en escena del ballet de Virginia Bolufer. El ballet de l'escorpí va ser un sorprenent espectacle d'acrobàcies i tela aèria damunt d'una carrossa en forma de l'animal verinós. Els perills àrabs també quedaven representats en la carrossa de la serp i en el grup de domadores verdes amb llàtigs. Al boato, deslluït pels constants parons desesperants, es van veure quadrigues i meravellosos trages de David Verdú. Ell va ser l'encarregat també del trage dels cavallers i del propi capità moro. Toni Aracil vestia de negre i roig, sense cap relació amb el trage oficial de la filà Realistes. En canvi si tenia al·lusions a la mitologia persa, com la mantícora al casc daurat. Darrere del fluixet ballet de Maria José Albors desfilava l'escolta de la favorita. Les dames i la dona del capità moro vestien de rosa, mentre que la carrossa dels grifons era d'or. La cultura i misticitat de Babilònia s'apreciava en la carrossa daurada de les filles de Toni Aracil. Tancant el boato es van veure molts camells en la guàrdia masculina i la guàrdia femenina. L'esquadra de negres, obra de Santi Carbonell, va tindre el color blau com a protagonista, excepte a la capa negra. El disseny era molt senyorial, però estava un poc descontextualitzat dins del boato persa. Toni Aracil va ser el capità moro de les altes temperatures el 14 de maig de 2011. Però l'oratge d'estiu va canviar i el 15 de maig les processons del dia Sant Jordi van estar banyades per una fina pluja.

Desprès de la notable capitania mora 2011, la filà Realistes celebrava el seu 125 aniversari a l'any següent. A la plujosa Entrada Mora de 2012 la filà Realistes va renovar la faixa, vestint de forma singular aquella a ratlles blanques i blaves que portaven abans de la Guerra Civil. La filà Realistes va ser la segona en traure una esquadra femenina a la Diana. Ho va fer al mateix any que la filà Marrakesch, però un poc més tard. Les dianeres van desfilar molt emocionades pel carrer Sant Nicolau amb el trage femení, inventat al 2004. Va ser una Primera Diana històrica la del 25 d'abril de 2015, en la que les filaes Marrakesch i Realistes van aportar el seu granet per a la integració de la dona en les filaes. Són moltes les xiques que s'han apuntat a la filà Realistes per a pagar la fulla sencera, amb els mateixos drets i responsabilitats que els homes. Aquesta prova d'igualtat, junt a les declaracions del primer tro Javier Morales i el també realista Raül Llopis com a regidor de Festes, van fer que la filà Realistes es considere una filà progressista.

2015 va ser molt important per a les dones de la filà Realistes, i al 2017 van tornar a fer la Primera Diana, arrancant a la Plaça d'Espanya. A més a més a l'Entrada Mora de 2017 la filà Realistes desfilava a la meitat. Per tant era any d'esquadra d'enmig. El dissenyador cordonero Antonio Aracil va tindre un intens treball a l'Entrada Mora 2017, sent la seua estrena en un càrrec fester. També va dissenyar l'esquadra de negres de la filà Realistes, d'estètica purament africana. Un trage impressionant que cridava l'atenció pel casc de plomes blanques i un crani d'animal amb banyes. Les pells de zebra i antílop omplien el cos dels salvatges esquadrers. El color blanc i algun toc de blau van fer més realista aquesta esquadra d'enmig ferotge i de gran plasticitat. La innegable imaginació d'Antonio Aracil també era evident a la capa, feta de palla i amb una màscara massai. El remat de la música va ser de Francisco Valor: "Ben Al Sahagui".

Està clar que la filà Realistes ha donat als alcoyans esquadres de negres memorables. Per exemple les de 1957, 1969, 1982, 1983, 1996, 1997, 2010, 2011 i 2017. Cada etapa té un dissenyador destacat i en el cas de la filà Realistes sobreeixen Paco Aznar, els germans Sempere, Alejandro Soler, David Verdú i el recent Antonio Aracil. Tots han plasmat als seus bocetos la personalitat colorista de la filà Realistes. Una filà que ha sabut estar a l'avantguarda en varies ocasions. Va tindre l'atreviment d'extingir-se com a filà de cavalleria per a ser del bàndol moro, va introduir les carrosses articulades als boatos, va inventar l'acte de la Diana Vespertina del Cavallet i va promoure les esquadres femenines amb un disseny diferenciat del masculí. Per tot això la filà Realistes és oberta i va evolucionant més ràpid que altres filaes alcoyanes. No és una filà anclada al passat, sinó que mira al futur amb optimisme. Molts polítics han cuidat de la filà Realistes, destacant l'exalcalde de dretes Jordi Sedano o el regidor socialista Raül Llopis. El realista Javier Morales va ser president de l'Associació de Sant Jordi de 2004 a 2012, sent un mandat tens i ple de debats pel tema de la dona i el masclisme. Actualment Raül Ferri és el primer tro dels 130 festers de ple dret, els 23 juvenils, 16 jubilats, 80 xiquets, 88 col·laboradors i 16 socis. La seu social està al carrer Santa Ana.