El pregó de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi s'anomena la Glòria. És una desfilada matutina, d'un fester de les 28 filaes al so dels pasdobles, que avisa la proximitat de la Trilogia Festera. A més a més en la Glòria participen els Sargentos, un cristià i altre moro, que s'encarreguen de dirigir als 14 integrants de l'esquadra. La Glòria es celebra el matí de Pasqua de Resurrecció, per tant el dia en que cau ve definit segons el diumenge en que acabe la Setmana Santa. En aquesta ocasió recordem el dia en que ha caigut la Glòria junt a una fotografia d'alguns gloriers dels últims 30 anys.
30 de març de 1986.
19 d'abril de 1987.
3 d'abril de 1988.
26 de març de 1989.
15 d'abril de 1990.
31 de març de 1991.
19 d'abril de 1992.
11 d'abril de 1993.
3 d'abril de 1994.
16 d'abril de 1995.
7 d'abril de 1996.
30 de març de 1997.
12 d'abril de 1998.
4 d'abril de 1999.
23 d'abril de 2000.
15 d'abril de 2001.
31 de març de 2002.
20 d'abril de 2003.
11 d'abril de 2004. Aplaçada per la pluja al 12 d'abril.
27 de març de 2005.
16 d'abril de 2006.
8 d'abril de 2007.
23 de març de 2008.
12 d'abril de 2009.
4 d'abril de 2010.
24 d'abril de 2011. Aplaçada per la pluja al 8 de maig.
8 d'abril de 2012.
31 de març de 2013.
20 d'abril de 2014.
Bàndol moro Glòria 2015. 5 d'abril.
Bàndol cristià Glòria 2015. 5 d'abril.
Bàndol moro Glòria 2016. 27 de març.
Bàndol cristià Glòria 2016. 27 de març.
Com es pot comprovar a finals de març i principis d'abril Alcoi es reconverteix per a ser la ciutat més festiva del mon. Encara que en certs anys la Setmana Santa ha sigut tardia i ha obligat a que les Festes de Moros i Cristians es celebraren en maig i no el 23 d'abril, dia del patró Sant Jordi. Al pròxim any es dona aquest cas, però l'Associació de Sant Jordi ha solucionat el problema amb una reorganització del calendari fester d'abril de 2017. La Glòria, que per primera volta serà doble amb homes i dones, es celebrarà el dia 16 d'abril, marcat com a Diumenge de Pasqua. Aprofitant que el dilluns de Pasqua no és laboral es farà la Glòria Infantil. Cal remarcar que normalment la Glòria Infantil es celebra el diumenge següent, una setmana després de la Glòria. L'apretat calendari de 2017 obliga a prendre aquestes mesures i els xiquets faran la seua desfilada poc desprès dels adults per a poder celebrar la Trilogia Festera en les dates tradicionals.
Hem repassat les carreres artístiques dels dos grans exponents de la cançó que té Alcoi: Ovidi Montllor i Camilo Sesto. Ara és el torn dels grups musicals alcoyans i els pocs cantants que estan d'actualitat havent nascut en Alcoi. Es tracta de Garson i Neus Ferri, coneguts per participar en programes d'entreteniment i concursos musicals a les televisions nacionals. Per altra part els grups musicals es caracteritzen per cantar en valencià i són Arthur Caravan, Tankats i Verdcel. És una fantàstica oportunitat per a descobrir aquestes promeses de la música.
GARSON: Possiblement el més famós de tots els alcoyans que estan en actiu hui en dia al mon discogràfic. Jorge Juan Garzón va nàixer en 1989 a Alcoi però es va traslladar a Madrid i el seu nom artístic prové del seu cognom patern. En 2012 apareix al programa d'Antena 3 "El número 1" i crida molt l'atenció en la primera temporada del concurs que buscava al millor cantant, ballarí i carismàtic artista. La seua estètica gòtica trencava amb els estereotips de la resta de participants i va sorprendre al jurat composat per Ana Torroja, Mónica Naranjo, Sergio Dalma, Natalia Jiménez, David Bustamante i Miguel Bosé. Actuació rere actuació va demostrar el seu talent i a més a més en moltes gales va ser el més votat pel públic. Excel·lents van ser les seues posades en escena amb "One way or another", "Born this way", "Eloise", "Bad", "Sweet dreams", "Left outside alone" o "Domino". Va arribar a la final junt a Roko, Jadel i Hermi Callejón i finalment va quedar en tercera posició després de cantar "Toxic".
El Numero 1 Garson-Domino Gala 5por Ariadna_Foro_Oficial El Numero 1 Garson-Bad Gala 8por Ariadna_Foro_Oficial El Numero 1 Garson-Eloise Gala 9por Ariadna_Foro_Oficial
La popularitat de Garson i el seu pentinat va augmentar considerablement després de "El número 1" i va gravar un disc. A més a més va fer molts concerts i duos amb Soraya Arnelas, Ana Torroja i Lady Cherry. Al seu canal de Youtube puja moltes covers de cançons com "Imagine", "Blank Space" o la banda sonora de "Pesadilla antes de Navidad". També ha fet versions acústiques de "Problem" de Ariana Grande o de "The one that got away" de Katy Perry. Sense cap dubte Garson és un artista molt complet que sap combinar la extravagància amb la bona música i una veu que enamora a les seues fans: les Blackglam.
NEUS FERRI: La rockera Neus Ferri va participar fa uns anys en "La voz", programa emès en Telecinco. La seua força vocal va fer que Melendi es girara per a acollir-la al seu equip i allí va estar fins la semifinal, quan va ser eliminada contra la gran favorita de l'edició. La seua presència en Alcoi l'ha fet col·laborar amb Garson i ha cantat en moltes gales de la ciutat. Li augurem un bon futur al rock a Neus Ferri per actuacions tan potents com "Ironic" o "El hombre del piano".
VERDCEL: Aquest grup folk originari d'Alcoi s'expressa en valencià per a transmetre sentiments i emocionar a un públic més reduït però fidel. Perquè els integrants de Verdcel són fidels al seu estil i a la cultura de la nostra terra. A les seues cançons li donen molta importància al paisatge, l'entorn, a les experiències interiors i als valors. La seua discogràfica inclou "On està el lloc?", "PaisViatge", "Sàmara", "Els dies del Saurí" i "Argilaga", encara que en aquest 2016 han editat un nou disc recopilatori anomenat "Estacions són cançons".
Les arrels mediterrànies de Verdcel es deixen veure en cançons tan boniques com "A mans besades". La lletra d'aquesta cançó és poesia pura amb una reflexió final preciosa: Les sabates no et disfressen, et vesteixen, et protegeixen el peus i et transporten. T'aporten un origen: Terra, barri, poble o accent com a diferència essencial. Desgastades de sola, descolorides ja t'han portat a tants llocs, kilòmetres... Un calçat que et fa a cada pas més original. Gràcies Verdcel, cantant, rient, plorant, xarrant de la ma.
TANKATS: El grup de música d'Alcoi més jove, junt a la cantautora Ana Valor, és Tankats, format per un grup d'amics amb ganes de passar-ho bé per mitjà de la música més animada. Naix entre les aules de l'institut Pare Vitòria d'Alcoi, quan uns alumnes es manifestaven contra les retallades en educació. En la protesta cada alumne portava un instrument i van improvisar algunes cançons en valencià. A partir d'ahí van crear el grup Tankats per a actuar en concerts comarcals. Actualment han publicat el seu segon disc que promocionen per festivals de ska. Els joves necessiten els ànims de tots els alcoyans perquè defenen la nostra llengua.
ARTHUR CARAVAN: El grup alcoyà alternatiu i amb més èxit és per moltes raons Arthur Caravan. Amb melodies elèctriques i lletres atrevides en valencià són 5 músics que no deixen indiferent a ningú, independentment de les idees polítiques de cada persona. Els sons de la guitarra són íntims però els components reflexen una imatge molt extrovertida. El seu tercer disc acaba de eixir i té bona crítica, per tant s'esperen temes tan espectaculars com el del disc que van traure en 2009. Molta sort Arthur Caravan!
Encara que alguns ho neguen, Camilo Sesto és alcoyà. Bàsicament perquè va nàixer a Alcoi el dia 16 de setembre de 1946. Fa exactament 70 anys i per això hui el felicitem. El famós cantant dels anys 70 està consolidat com una de les millors veus d'Espanya, encara que actualment està retirat de la vida pública. Camilo Blanes Cortés té entre el seu repertori grans himnes musicals coneguts per tot el mon. De fet ha venut més de 100 milions de discos al llarg dels seus quasi 50 anys de carrera artística. Als seus 70 anys continua sent una llegenda viva de la balada romàntica i el pop.
La cançó insígnia del cantant alcoyà sempre serà "Vivir así es morir de amor" encara que com a estrella del pop que és també té molts altres temes coneguts: "Perdóname", "Algo de mi", "Jamás", "Melina", "Quieres ser mi amante?" o "Triste final". Com a persona té una part excèntrica i altra més íntima i sensible. Per això també té una cançó dedicada a la seua ciutat natal "El meu cor és d'Alcoi", escrita en valencià.
Va ser el home més desitjat i el cantant prodigi més idolatrat per les masses, per damunt dels seus companys Raphael o Nino Bravo. La seua vida sentimental sempre ha sigut privada, fins hi tot a Mèxic i sempre ha sigut més reservat en assumptes familiars, com la relació personal amb el seu fill. Els seu pare Eliseo era un treballador humil de l'Alcoi industrial però Camilo va començar la seua extraordinària carrera musical al mudar-se a Madrid, interpretant cançons de "Los Brincos", "The Beatles", "Bee Gees" o "El Dúo Dinámico" amb el seu grup ye-ye amateur "Los Botines". Amb ells va participar en el cine espanyol, tenia un paper en "Los chicos del preu". En aquesta pel·lícula va dir una frase que marcaria el seu futur: "Con esta guitarra la voy a armar, seré famoso y grabaré discos que se venderán por millones". Té 52 números 1 en multitud de països, destacant les 18 voltes que va estar en la part alta de la llista de "Los 40 principales". El seu primer número 1 va ser "Algo de mi", publicat en 1971.
Es va consagrar amb la cançó "Mendigo de amor" composada pel seu amic Juan Pardo. En 1972 s'obri camí en el mercat hispanoamericà, amb una gira per Argentina en la que presentava el seu primer disc. La seua popularitat es va disparar gràcies als nombrosos premis que va rebre en 1973 i els discos de or que va aconseguir en Xile, Veneçuela i Mèxic. El seu segon disc "Solo un hombre" inclou el tema "Amor amar" que va ser un èxit i es va versionar per a marxa mora. "Amor amar" es va estrenar en l'Entrada Mora d'Alcoi de l'any 1991. És remarcable que Camilo Sesto pertanyia a la filà Judíos, filà que en 1973 desempenyava la capitania mora.
En 1975 va protagonitzar el musical "Jesucristo Superstar" que li va donar gran fama i va ser un èxit total per la complexitat de l'obra teatral de òpera rock. El projecte tenia greus dificultats i Camilo Sesto va costejar l'espectacle encara que resultava molt car. La qualitat del resultat final, tant per la producció escènica com pel nivell vocal dels protagonistes, va fer que recaptara molt i es mantigueren les representacions durant mesos a Madrid. Camilo Sesto interpretava a Jesús de Nazaret i Ángela Carrasco a Maria Magdalena.
Les obres més conegudes del musical "Jesucristo Superstar" són "Hosanna" i "Getsemani", encara que la cançó de Camilo Sesto més sonanda a la radio en 1975 era "Piel de ángel", del seu disc "Amor libre". "Melina" i "Fresa salvaje" eren cançons diferents dins del seu repertori líric ja que tenien un ritme distint al de les seues balades. En 1976 llança l'àlbum "Memorias" amb cançons novedoses com "Alguien" i "Solo tú". El fenomen fan a Espanya es va iniciar gràcies a la mirada d'ulls blaus de Camilo Sesto i la seua barba que es va afeitar definitivament en 1976.
En 1977 publica dos àlbums que li fan la competència a Julio Iglesias i la Transició cap a la democràcia li auguren un gran futur en una Espanya més lliure en la que es converteix en un seductor per a dones de totes les edats. Fa gires per Europa i Estats Units, on resideix en una casa luxosa de Los Ángeles. Amb 13 milions de discos venuts en tan sols un any els americans el consideren "El Frank Sinatra espanyol". En 1978 triomfa amb el disco de platino "Sentimientos" i el senzill "Vivir así es morir de amor" es converteix en la cançó més venuda de tota dècada. Hui en dia és tot un clàssic, junt al tema de 1980 "Perdóname" que està dins del cd "Amaneciendo", número 1 en Amèrica i Espanya. A més a més ven 10 milions de còpies, superant a l'anterior disc "Horas de amor". L'amor continua sent a la dècada dels 80 el seu tema més recurrent, com es pot comprovar al següent vídeo.
Als anys 80 va publicar discos en anglès que van ser molt aclamats en Regne Unit i Nova York. A les gales benèfiques Camilo Sesto feia gala de la seua filantropia, sobretot en Xile i Mèxic. S'obri camí en el mercat japonès a partir de 1985, quan publica el disc "Tuyo". El cd "Agenda de baile" va ser guardonat amb un Premi Grammy en 1986. Després de 6000 concerts es retira en 1987 per a descansar i es trasllada a viure a Miami amb el seu fill.
Als anys 90 retorna a la música amb l'àlbum "A voluntad del cielo" que trenca rècords en Billboard. Després de la seua gira promocional per Colombia torna a Espanya per a viure en un xalet de Torrelodones i allí produeix el seus discos "Huracán de amor" i "Amor sin vértigo". En 1997 canta amb Alaska la cançó "El amor de mi vida". A partir d'aquell any i durant la dècada dels 2000 es dedica a publicar recopilatoris de les seues cançons més famoses i reeditant els discos més venuts de la seua carrera. A pesar dels problemes de salut ha continuat fent gires per Latinoamèrica fins 2014.
Encara que ara té una vida molt tranquila en Madrid, amb motiu del seu 70 aniversari ha publicat un nou disc "Camilo 70". Es cuida i viu en pau al seu xalet en el que es dedica a la pintura, la seua gran afició junt a la lectura. Es conserva bé i li agrada parlar en valencià per a recordar les seues arrels alcoyanes, encara que no visita la ciutat desde fa molt de temps. Contradictòriament a les seues cançons romàntiques no té cap relació amorosa actualment i viu feliç i en pau després de una llarga trajectòria musical. La fama el va saturar en 2008 i per això viu allunyat del mon de l'espectacle. Cal recordar que té publicats 25 àlbums i 5 volúmens de recopilacions. Amb aquesta nova publicació de grans temes seus desitgem que alcançe grans ventes.
Els alcoyans li seguim demostrant la nostra estima i afecte. Volem que torne a la seua terra d'origen i visite Alcoi. Desde fa anys es demana que Camilo Sesto tinga una avinguda dedicada. Com ja es va fer amb Ovidi Montllor, ara és el torn de que "L'Avinguda Camilo Sesto" siga una realitat en Alcoi. El seu club de fans li va fer arribar una camiseta de l'equip de futbol Alcoyano i està en contacte amb ell. Camilo Sesto continua parlant amb els periodistes, ja que pel seu 70 aniversari ha donat una roda de premsa.
En realitat Camilo Sesto, o Camilo Blanes continua estant orgullós d'Alcoi i es respectat pels seus habitants. Per això Camilo Sesto li va composar a la seua localitat natal la coneguda cançó "El meu cor és d'Alcoi". Per tant, Alcoi pot estar contenta de tindre dos cançons dedicades: "El meu cor és d'Alcoi" i "El meu poble Alcoi" de Ovidi Montllor. Són cançons molt diferents, no tenen res en comú però expressen la grandesa d'Alcoi amb estrofes com:
Jo vaig nàixer per sort
En la terra que vull I em voldrà hasta la mort. Vaig començar a respirar I al mateix temps a parlar Com un sospir, de foc i festa. Anant entre muntanyes i valls Sempre porte en la sang A la meua terreta. Raimet de pastor, romer, pebrella i timó tot és part de mi, Deixeu que cresca en els bancals les llavors en pau. No mos talleu els ponts I els camins que mos porten al cel L'amor sempre està als nostres peus I això no te preu.
Cadascú a lo seu,
que mos empare Déu.
El meu cor és d'Alcoi, aunque tinga l'aigua hasta al coll.
Cada dia ens aproximem més al Mig Any 2016. El dissabte central del Mig Any el centre d'Alcoi té un gran ambient festiu i les filaes aprofiten per a repartir pegatines i mostrar els seus logos, símbols que els uneixen com a festers. L'any passat proposàvem les pegatines de Jordi Sellés i aquest any moltes filaes apostaran per els perotets #SocFester que estan de moda per la simpatia que tenen i a més a més són molt graciosos. Cada perotet desprèn la idiosincràcia de la filà que representa i no es pot negar que hi han filaes amb diferents ideologies. En general les filaes cristianes són més d'esquerres mentre que els components de les filaes mores es mouen pels cercles de la dreta. Però és tan sols una generalització portada al màxim i sempre hi han excepcions com es podrà veure a continuació, al costat dels personatges. Segur que al pròxim mes d'octubre es veuran els dibuixos a les camisetes de molts festers i cuiners de l'olleta. El concurs d'olleta i l'Entraeta del Mig any es celebraran el dia 22 d'octubre mentre que la Presentació de Càrrecs es farà el dia anterior al Teatre Calderón. Per tant tenim una cita el dia 21 d'octubre amb els personatges centrals de les Festes 2017 però abans arribaran les Festes Patronals en honor a la Verge dels Lliris. Però les filaes ja estan pensant tot allò relacionat amb el Mig Any Fester i per aquest motiu mostrem els dibuixos de la col·lecció #SocFester que inclou els trages de les 28 filaes, tant les mores com les cristianes:
30 de març de 1986.
19 d'abril de 1987.
3 d'abril de 1988.
26 de març de 1989.
15 d'abril de 1990.
31 de març de 1991.
19 d'abril de 1992.
11 d'abril de 1993.
3 d'abril de 1994.
16 d'abril de 1995.
7 d'abril de 1996.
30 de març de 1997.
12 d'abril de 1998.
4 d'abril de 1999.
23 d'abril de 2000.
15 d'abril de 2001.
31 de març de 2002.
20 d'abril de 2003.
11 d'abril de 2004. Aplaçada per la pluja al 12 d'abril.
27 de març de 2005. 
16 d'abril de 2006.
8 d'abril de 2007.
23 de març de 2008.
12 d'abril de 2009.
4 d'abril de 2010.
24 d'abril de 2011. Aplaçada per la pluja al 8 de maig.
8 d'abril de 2012.
31 de març de 2013.
20 d'abril de 2014.
