CARTELLS CAVALCADA DE REIS MAGS D'ALCOI

 Si passem per l'Ajuntament d'Alcoi en desembre podem contemplar el Cartell de la Cavalcada de Reis M'ags d'Alcoi. Any rere any diferents artistes han presentat les seues propostes al Concurs de Cartells per als Reis d'Orient i els resultats són molt variats. Quasi tots els anys hi ha polèmica i al igual que al Cartell de Festes, mai falten les crítiques i elogis. El Cartell anunciador de la Cavalcada més antiga d'Espanya sempre s'ha caracteritzat per la originalitat. Són obres que exploren el món gràfic desde una perspectiva més moderna que la dels Moros i Cristians. Els autors es senten més lliures per a trencar amb la tradició i presentar idees trencadores. Fa un bon grapat d'anys va començar a presentar-se públicament el Cartell a la façana del Consistori. L'acte era més tranquil que el del descobriment del 1 d'abril, però amb la revolució de "Alcoi ciutat del Nadal" s'ha creat una nova fita cultural. Les pastoretes cantant nadaletes amb panderetes, la il·luminació de les llums artificials i l'enramada i la firma dels pintors són els moments culminants de la presentació del Cartell de la Cavalcada. No obstant, els alcoyans i alcoyanes ja coneixen l'obra anteriorment perquè es publica als mitjans de comunicació. És en novembre quan un jurat expert decideix el guanyador del Concurs. Per al 2021 l'obra guardonada ha sigut una senzilla carta a ses Majestats amb el fons blanc. Les autores són 3 xiques joves que estudien Disseny Gràfic. Al 2020 el preciós Cartell de la xemeneia també va ser obra d'un estudiant de l'Escola d'Art Superior d'Alcoi. De entre les alumnes premiades aquest any, Sara Marín destaca que reflexa "La il·lusió front al no res". I és que per culpa la pandèmia de Covid-19 no es farà la Cavalcada de Reis Mags com sempre i aquest buit s'havia de veure al Cartell de 2021. Però no deixem perdre la màgia del Nadal Alcoyà pels difícils temps actuals i mirem amb esperança aquest any nou.

 Cartell Cavalcada 2021. Isabel Lledó.

 Cartell Cavalcada 2020. Omar Jiménez.

Als Cartells de la dècada de 2010 s'ha vist un contrast entre quadres bastant clàssics i altres més innovadors. La figura dels patges ha estat interpretada en molts estils distints, però es tendeix a la repetició dels mateixos elements alcoyans. Al 2019, Hazael Rico va presentar un Cartell contemporani que va agradar molt al públic general i sobretot a la crítica. Més ajustada va ser la votació del Cartell de 2018, alçant-se com a vencedor Óscar Climent. Un llicenciat en Belles Arts que ja havia guanyat el primer premi de 1100 euros en 2015. Fins hi tot va estar implicat en un plagi al 2016, i va renunciar per haver presentat una obra semblant a Madrid. Finalment al 2016 Andrea Cremades va presentar un cartell en tons blaus. Els Cartells de 2014 i 2013 van ser alabats per la seua simpatia i colorit, ja que es tracta de Cartells destinats als xiquets i xiquetes. La tipografia, tècnica, colors, composició i simetria són alguns dels aspectes que es valoren al concurs. Al 2011 la marioneta de Irene Valdés va centrar totes les mirades. I en 2010 es va proclamar el 125 aniversari de la Cavalcada de Reis d'Alcoi amb un Cartell de Pablo Martínez.

 Cartell Cavalcada 2019. Hazael Rico.

 Cartell Cavalcada 2018. Óscar Climent.

 Cartell Cavalcada 2017. Ramón Pascual.

 Cartell Cavalcada 2016. Andrea Cremades.

 Cartell Cavalcada 2015. Óscar Climent.

 Cartell Cavalcada 2014. Jéssica Rodríguez.

 Cartell Cavalcada 2013. Ignacio Doménech.

 Cartell Cavalcada 2012. Josep Belda.

 Cartell Cavalcada 2011. Irene Valdés.

 Cartell Cavalcada 2010. Pablo Martínez.

Un nou segle s'encetava amb els germans Sempere com a dissenyadors polifacètics de les tradicions alcoyanes. El procediment de concurs obert a la ciutadania va donar molts bons resultats als anys 2000, donant-li al Nadal Alcoyà obres realment memorables. El de 2009 de Nayara Perea va ser icònic, el de 2006 utilitzava l'estètica infantil i el de 2005 va impactar per la simplicitat i la figura central del patge amb escala. Michel Abietar va oferir 2 Cartells molt sorprenents. Però el rècord absolut el va tindre Francisco Parreño guanyant el concurs en 3 anys consecutius. Va ser una etapa de fort creixement i promoció de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi i es va notar en l'alcanç del Cartell. Al 2003 es va afegir l'escrit "d'Interès Turístic Nacional".  La irrupció dels alumnes de l'Escola d'Art Superior d'Alcoi al concurs de Cartell va aportar visions arriscades i personals que s'allunyaven bastant del concepte elegant que havia predominat en la primera part de la dècada dels 2000. Les "12 mirades màgiques" publicades al periòdic Ciudad en 2009 també van ser molt comentades.

 Cartell Cavalcada 2009. Nayara Perea.

 Cartell Cavalcada 2008. Lirios Jordà.

 Cartell Cavalcada 2007. Inmaculada Llorente.

 Cartell Cavalcada 2006. Esther Cortés.

 Cartell Cavalcada 2005. Iván Cabrero. 

 Cartell Cavalcada 2004. Michel Abietar.

 Cartell Cavalcada 2003. Francisco Parreño.

 Cartell Cavalcada 2002. Francisco Parreño.

 Cartell Cavalcada 2001. Francisco Parreño.

 Cartell Cavalcada 2000. Jordi Sempere.

La cartellística als anys 90 va explorar noves corrents pictòriques per a comunicar l'arribada de Melchor, Gaspar i Baltasar a la ciutat dels ponts. L'essència visual dels Cartells de la Cavalcada de Reis Mags es resumeix en misteri, innocència i policromia. Desde el punt de vista plàstic, hi van haver grans il·lustracions com les de 1994, 1992 i 1990. Altres Cartells imitaven els dibuixos dels xiquets, com el cas de 1996 i 1997. La nit va ser un dels recursos més emprats en l'època dels 90 per a associar-lo a l'espectacle del 5 de gener. Un dels més comentats, pel seu fons i figures diminutes, va ser el d'un alacantí en 1998. José Miguel Piñero és un dels pocs que pot presumir d'haver pintat el Cartell de la Cavalcada en 1993 i el de les Festes de Sant Jordi en 2016. El Nadal Alcoyà estava plenament consolidat en 1993 i es buscava donar-li més prestigi, sobretot fent canvis en les Pastoretes, el Bando i l'Adoració. Malauradament la figura de l'Emissari Reial i les pastoretes no són figures que apareixen als Cartells de la Cavalcada d'Alcoi. Joves i pintors de fora de la ciutat van ser els escollits al llarg de la dècada. 

 Cartell Cavalcada 1999. Francisco Berenguer.

 Cartell Cavalcada 1998. José Fernando Ugeda.

 Cartell Cavalcada 1997. Aurelio Ayela.

 Cartell Cavalcada 1996. Esther Ferràndiz

 Cartell Cavalcada 1995. Pilar Linares.

 Cartell Cavalcada 1994. Michel Abietar.

 Cartell Cavalcada 1993. José Miguel Piñero.

 Cartell Cavalcada 1992. Fernando Martí.

 Cartell Cavalcada 1991. Jordi Molina.

 Cartell Cavalcada 1990. Encarna Serrano.

Als Cartells dels anys 80 destaca la presència dels 3 monarques com a protagonistes, per damunt dels patges que encara no eren tan famosos i admirats. Una etapa expressionista i onírica que agafa idees dels còmics. Alguns Cartells es van aprofitar com a postal nadalenca i un dels que més repercussió va tindre va ser el de 1987. El fantàstic Cartell de la Cavalcada de 1986 va ser el primer en tindre el text en llengua valenciana. El Cartell de 1985 es va distribuir per molts llocs, amb la intenció de proclamar el Centenari de la Cavalcada de Reis Mags. L'Ajuntament va convocar el primer concurs per a commemorar els 100 anys de Cavalcada, sent premiat el duo de Quique Soler i Rosana Crespo. El patrimoni artístic de Cartells que són propietat de l'Ajuntament s'inicia en 1983, ja que abans els organitzadors de la Cavalcada eren l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. Abans de 1984 el Cartell de la Cavalcada utilitzava una frase en castellà per a pregonar quin dia era la visita dels Reis d'Orient. El Cartell de la Cavalcada de 1980 és el més antic que presentem en aquest recopilatori, però a la dècada dels 70 ja van proliferar els primers Cartells amb obres de Mila Santonja, Luis Solbes i Antonio Pérez. El primer Cartell oficial de la Cavalcada d'Alcoi, exceptuant dibuixos de propaganda feixista, va ser el de la família Telerín en 1965 que deia "Vamos a la cama que hay que descansar para que mañana podamos madrugar".

 Cartell Cavalcada 1989. José Luis Soler.

 Cartell Cavalcada 1988. Fernando Palmer.

 Cartell Cavalcada 1987. Carlos Jorge Ilario.

 Cartell Cavalcada 1986. Jaume Aragonès.

 Cartell Cavalcada 1985. Rosana Crespo.

 Cartell Cavalcada 1984. Rafael Guarinos.

 Cartell Cavalcada 1983. Francisco Miró.

 Cartell Cavalcada 1982. Amador López.

 Cartell Cavalcada 1981. Ramón Castanyer.

 Cartell Cavalcada 1980. Enrique Galbis.

NADALETES VALENCIANES I D'ALCOI

És temps de Nadal i d'escoltar la música més pròpia de desembre: Les Nadaletes alcoyanes. Unes cançons autòctones que representen perfectament l'esperit del Nadal Alcoyà. Són nadaletes tradicionals i en llengua valenciana que parlen de la quotidianitat del poble quan arriba la nit de Nadal. Els sentiments de felicitat, pau i convivència es mesclen amb escenes hivernals que recorden la vida alcoyana al segle XIX i XX. Entre les més típiques destaquen: "Camina Maria", "Barrabàs", "Pastorets i pastoretes", "L'Asguinaldo", "Baix d'una penyeta", "Pastoret on vas?", "Jo pense portar-li al bon Jesuset", "Ja venen els Reis d'Orient", "La Pandorga", "A la Run Run" i "La Carabasseta i el Moniatet". Són bastant conegudes arreu de la província d'Alacant i formen part de la cultura alcoyana relacionada en la Trilogia dels Reis Mags. Moltes d'elles s'escolten en les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti". En moments tan obscurs com el 2020 els dies passen lentament sense quasi celebracions, ni tan sols el 25 de desembre. Necessitem recordar les nostres costums nadalenques, com "El sopar del pobre" o els xiquets demanant l'Asguinaldo de casa en casa. I la millor forma d'entusiasmar-se en aquest Nadal sense abraços és escoltant "Christmas carols", "villancicos" però també les nadaletes més properes a la serra Mariola. 

 

 

Hi ha altres melodies alcoyanes més associades a la Cavalcada de Reis Mags, la més antiga d'Espanya. Són obres musicals que ens transporten a aquells màgics moments de cada 5 de gener desde 1885. El grup de poble cantant Nadaletes amb panderetes, les Pastoretes, els moments preliminars del Tio Piam, el so dels clarins anunciant la "Crida i clam" de l'Emissari Reial, la baixada de Melchor, Gaspar i Baltasar sobre 3 camells i els patges repartint regals pels balcons. També són molt populars les entonaetes de "El sereno s'ha perdut en la Font de la Salut i una agüela l'ha trobat amagat en un forat" o "Agüelo xixero, cara de puxero" que van imitants els personatges del Tirisiti al Bando del 4 de gener. Entre les obres musicals que s'interpreten en la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi destaquen "Nit màgica" (Alfonso Yépez 2015), "Alcoi 5 de gener" (José Maria Valls 2010), "Passen bones festes" (Bene Ripoll 1993), "Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi" (José Maria Valls 1987) i sobretot "L'entrà dels Reis" (Camilo Pérez Monllor 1913). Totes elles estan associades a la marca turística "Alcoi ciutat del Nadal".

 

Per altra part existeixen un munt de Nadaletes en valencià que no tenen orígen alcoyà, però formen part de l'imaginari col·lectiu d'aquestes comarques que tant celebren el naixement de Jesús i el solstici d'hivern. D'entre les nadaletes valencianes més conegudes estan "A 25 de desembre fum fum fum", "Pastorets i pastoretes", "La nit de Nadal", "L'asguinaldo de Tonet", "Nadala dels mariners", "A Betlem me'n vull anar", "Esta nit és bona nit", "Sant Josep", "L'olla de Nadal", "Nit de pau", "Tampa tapam", "Estes festes de Nadal", "Els pastorets", "Tots los anys". La recuperació d'aquestes cançons populars li ho devem a cantants com Paco Muñoz, Lluís el sifoner, Dani Miquel, Pep Gimeno el Botifarra, Fèlix Estop i grups de la terreta com "Al Tall" o "Carraixet". Gràcies a tots aquells que han permès que totes les nadaletes tradicionals hagen sobreviscut al pas de les dècades. En especial a aquells mestres que les ensenyen a les escoles i mantenen viu el Nadal.

 

 BON NADAL I QUE MAI S'APAGUEN LES ESTRELES I LA IL·LUSIÓ!

HISTÒRIA FILÀ MUNTANYESOS D'ALCOI

Ara fa 100 anys es fundava la filà Muntanyesos en Alcoi. Concretament durant algunes tertúlies nadalenques al Círculo Industrial. Un grup d'amics cultes i amb prou poder adquisitiu es sentien identificats en l'ambient historicista que s'estava creant al voltant de les Festes de Moros i Cristians. Buscaven els orígens d’allò que va passar en la Batalla d'Alcoi i influenciats per les filaes Gusmans i Vascos es van llançar a l'aventura. José Conrado López va ser el primer tro en presentar tots els reglaments de la filà Muntanyesos a l'Associació de Sant Jordi. El disseny es va presentar el 22 de gener de 1921 i la Junta Directiva el va ratificar el 30 de gener, estant a punt de celebrar el Centenari en aquest any vinent que ja s'aproxima imminent.

D'alguns llibres d'història de la biblioteca van agafar les idees per al disseny de la filà Muntanyesos. En aquella època hi havia una tendència renovadora de l'estètica festera, posant èmfasi en els trages històrics del bàndol cristià. Fernando Cabrera i Francisco Laporta van propiciar aquest ambient medieval que pretenia eliminar la majoria d'anacronismes de les filaes cristianes, exceptuant Andaluces, Cides, Maseros i Tomasines. De fet va ser el pintor Francisco Laporta qui va dibuixar el primer boceto de la filà Muntanyesos, incloent ja els elements característics de la filà: Corassa de xapetes platejades, corretges marrons, cotamalla gris, túnica verda, destral i escut nòrdic. Representava al guerrer del bosc que descendia de les muntanyes de Cantàbria armats amb cadenes de ferro per a protegir-se. El casc de la filà Muntanyesos és de cuero marró i metall platejat, tal i com el va pensar Francisco Zaragoza. Aquest pintor també va idear la corassa de 2500 xapetes d'alumini en forma d'escames.

Altres estudis remarquen que la filà Muntanyesos es basava en els soldats que vivien als Pirineus catalans que van ser reclutats en lleves forçoses pel rei Jaume I d'Aragó. Guerrers de Lleida van ajudar en la Reconquesta cristiana contra els àrabs i són la causa de que actualment es parle valencià a Alcoi. Van ser catalans i aragonesos els qui van repoblar aquestes terres al segle XIII, desprès d'expulsar a les tropes d'Al-Azraq. La corassa de xapetes va cridar molt l'atenció en les Festes d'Alcoi de 1921, sent el símbol de la filà Muntanyesos i la raó per la qual se la coneix com "L'Escata". No portaven capa, fins que en 1961 se'n va afegir una d'estil rudimentari en tons marrons. La filà Muntanyesos va escollir tan bé el nom i indumentària, que desde el principi es va guanyar un prestigi creixent, mentre que filaes com Estudiants, Somatenes, Capellans o Mariners van desaparèixer. L'estrena al carrer de la filà Muntanyesos va ser brillant i solejada. A més a més en 1921 es celebrava el Tercer Centenari de la proclamació de Sant Mauro com a patró d'Alcoi, motiu pel qual a la Processó General van eixir tant la imatge de Sant Jordi com la de Sant Mauro.

Tal va ser l'èxit de la filà Muntanyesos en 1921 que van guanyar el primer lloc pel seu farol de la Retreta. L'Associació de Sant Jordi va premiar l'àmfora de la filà Muntanyesos, però la filà Abencerrajes va reclamar perquè considerava la seua carrossa millor. El conflicte va acabar amb la dimissió de Miguel Payà com a president del Casal de Sant Jordi. A la filà Muntanyesos els va tocar càrrec enseguida i en un primer moment van acceptar l'alferecia cristiana 1922. Però poc desprès es van adonar que era impossible carregar amb tan gran responsabilitat en tan poc temps. La filà no estava preparada ni consolidada com per a decidir qui faria l'alférez cristià ni podien assumir la quantitat de diners necessària. En febrer de 1922 van renunciar a l'alférez cristià per falta de mitjos. La filà Muntanyesos necessitava expandir-se fora del Círculo Industrial per a evitar el risc d'extinció. Desprès d'algunes dificultats es va nombrar a Àngel Zaragoza com a primer tro en 1923. Com hi havia poques filaes cristianes no van tardar en fer càrrec i se'ls va presentar de nou l'alferecia cristiana en 1929. Aquesta volta si van poder tirar endavant i Francisco Laporta es va encarregar dels preparatius i els dissenys. Enrique Sirvent Armengol va desfilar com a alférez cristià amb els músics uniformats amb xilaves. Damunt del cavall la seua figura sorprenia per la túnica, l'espasa i l'estrany casc de metall. Una carrossa amb el drac de Sant Jordi va ser l'atractiu principal del boato de 1929. L'esquadra de negres feta de pells va ser molt simple, com la majoria de les d'aquells temps.

José Gisbert Cerdà va ser el capità cristià de 1930, desprès de que un inconvenient li impedira ser l'alférez cristià l'any anterior. Portava un trage de túnica medieval amb corassa i muscleres de metall. L'espasa i el casc amb plomes van agradar molt. José Gisbert era també primer tro de la filà Muntanyesos, però va deixar el càrrec en 1931. El retràs que va produir la capitania cristiana 1930 va provocar que la filà Muntanyesos recibira una sanció de l'Associació de Sant Jordi. La mateixa Associació de Sant Jordi va ser recolzada per la filà Muntanyesos poc desprès. A les Festes d'Alcoi de 1932 l'Ajuntament republicà va proposar reduir la Processó General del patró. L'Associació de Sant Jordi estava en contra de prohibir actes religiosos i es va desvincular de l'organització. La filà Muntanyesos va denegar la seua participació en unes Festes laiques. Per a defendre la fe en Sant Jordi matamoros, les filaes Muntanyesos, Gusmans, Vascos, Llana, Miqueros, Abencerrajes i Marrakesch no van participar en les Festes de Moros i Cristians fins a 1935. L'Ajuntament es va sentir desplantat per aquestes filaes i les va declarar extingides. La filà Muntanyesos i les altres 6 filaes prohibides es van emparar en l'Associació de Sant Jordi per a defendre els seus interessos i creences religioses. Els abocats i una ordre judicial van permetre que les filaes s'aprovaren novament al llarg de la Segona República Espanyola, però la filà Muntanyesos no va participar fins a 1940, quan ja havia acabat la Guerra Civil. El franquisme s'havia instaurat a Espanya a base de colps d'estat militars, sang i morts.

Durant la postguerra, Alcoi vivia fam i carències econòmiques mentre la dictadura permetia i promocionava les tradicions catòliques. Això va fer que les Festes de Sant Jordi renasqueren amb força i la filà Muntanyesos i les 21 restants es van reorganitzar. La decisió unilateral de vetar a algunes filaes es va oblidar als anys 40 i Romualdo Coderch es va convertir en el nou president de l’Associació de Sant Jordi, la qual va recuperar el seu poder com a entitat organitzadora i de culte al patró. Francisco Fenollar, conegut com Garrafó, va albergar a la filà Muntanyesos a canvi de que l'Ajuntament li donara els permisos per a reobrir el bar que havia tancat de 1936 a 1940. En un principi el local seria per a la filà Cides, però un malentès polític va conduir a que "Garrafó" es convertirà en conserge de la filà Muntanyesos. Els trages de la filà estaven en un estat lamentable i no eren suficients components així que la filà Muntanyesos no va participar als actes festers fins a 1942. Per aquest motiu van perdre el octau lloc en l'ordre de formació i van passar a ser els número 11. Era la última filà del bàndol cristià i també la més precària, fins que es va fundar la filà Cruzados en 1945. En 1943 es van substituir els inservibles trages anteriors a la Segona República per uns nous. La idea va ser de Ismael Climent, que va ser primer tro fins la seua mort en 1955. A l'any 1944 la filà Muntanyesos va ser la primera en editar un programa d'actes interns, en el que s'imprimia fins hi tot la lletra de l'Himne muntanyès. Els actes benèfics i xocolatades de la filà van ser molt habituals en aquella època de misèria, no sols per a Alcoi sinó per a tota Europa.

Els segons càrrecs de la filà Muntanyesos corresponen a principis dels anys 50. Octavio Fenollar Matarredona era família del tio Garrafó i va ser nombrat alférez cristià 1951. En aquell any la filà Muntanyesos va proposar una missa de campanya abans d'arrancar la Diana a la Plaça d'Espanya. L'alférez cristià 1951 portava una corassa de xapetes metàl·liques semblant a la de la filà, però amb una túnica amb més brodats. Les rodelles en palanquins, els trages d'estil de Robin Hood, les gàbies fetes de troncs, una serp articulada, la carrossa de la cova amb un voltor i les catapultes van centrar el boato de la filà Muntanyesos, en un matí de sol. L'esquadra de negres va impactar pel seu estil rudimentari, amb cabells bruts i despentinats, les pells de borrego i les faldes curtes en tons granate. Els actes del dia del patró es van traslladar al 24 d'abril de 1951 a conseqüència d'un temporal de pluja. També l'Alardo del 25 d'abril va estar empanyat per l'aigua, sobretot pel matí. El capità cristià 1952 també va desfilar a cavall i amb un trage d'escates de metall platejat. José Furió Masià va desempenyar el càrrec de forma fortuïta i es va lliurar de la pluja que per la vesprada afectaria a l'Entrada Mora. El breu boato de la filà Muntanyesos en 1952 va estar composat de torres d'assalt i canyons. L'esquadra de negres portava grans destrals i incorporava triangles i la creu de Sant Jordi a la túnica. A la filà Muntanyesos si li va afectar la pluja en l'Entrada Cristiana de 1957, ja que van desfilar quan més arreciava la tempesta i no van desertar com altres.

Un drac de dos caps va ser l'element artístic més comentat de l'alferecia cristiana 1963 de la filà Muntanyesos. Rafael Moltó Esteve vestia un trage de Luis Solbes Payà amb predomini del color verd. De nou es va veure una corassa d'escates, però en 1963 tenia altra forma i el casc incorporava unes xicotetes ales de metall. Uns pastors i un centenar d'ovelles van formar part del boato, en el que les favorites i xiquetes aportaven sobrietat. L'esquadra de negres va destacar per una falda de pell de guepard, la capa blanca i un casc en forma de crani d'animal. Al disseny oficial de la filà Muntanyesos se li van aplicar xicotetes variacions al llarg dels anys 60, fins aconseguir el trage que porten hui en dia. José Candela i José Cabanes van ser grans propulsors dels canvis de la filà Muntanyesos.

La mateixa persona assumiria el càrrec de capità cristià 1964. Per a una ocasió tan memorable va vestir amb túnica roja i corassa de cuero marró amb metalls daurats redons. El trage era prou senzill pel casc daurat i la capa verda. Rafael Moltó Esteve va rebre elogis i se li llançaven fulles al seu pas com a capità cristià. Les favorites aportaven el colorista contrapunt femení a una filà composada per 25 homes. L'esquadra de negres de 1964 tenia una curta túnica de pell de borrego i una capa roja que es subjectava al cinturó marró per la part de davant. El casc platejat tenia punxes de metall, sent una esquadra de negres molt bèl·lica i adequada per a la joventut dels components. En 1970 es va nombrar a Tomás Monllor com a primer tro, com a conseqüència d'un embolic relacionat en les dates festeres. La tranquil·litat es va interrompre quan es va proposar que la Trilogia Festera Alcoyana es celebrara en cap de setmana. Una gran part de la filà Muntanyesos es va manifestar a favor dels dies tradicionals: 22, 23 i 24 d'abril. La filà Navarros també era partidària de mantenir el 23 com a dia del patró i va boicotejar les Festes d'Alcoi 1970 en l'any del seu Centenari. La filà Muntanyesos volia expressar la seua indignació de la mateixa forma, però el primer tro no ho va permetre i va ser destituït en maig de 1970. Justament quan començaven els actes de celebració del Cinqüentenari de la filà Muntanyesos.

Una copiosa pluja va impedir que arrancaren les dos Entrades del 22 d'abril de 1971. La filà Muntanyesos estava desanimada perquè no podia eixir la seua esquadra d'enmig, la primera en la història del bàndol cristià. Les esquadres d'enmig van començar en 1960 a causa del fals centenari de la filà Cordoneros i durant tota la dècada es van notar l'absència d'esquadres d'enmig cristianes. Les queixes del públic fins hi tot van arribar als articles d'opinió del periòdic "Ciudad". Així que més tard que prompte, l'Associació de Sant Jordi va decidir que també l'Entrada Cristiana gaudira d'una esquadra especial a la meitat. Com en l'any 1971 a la filà Muntanyesos li faltaven 7 anys per al pròxim càrrec, van ser ells els primers en tindre aquest honor. Finalment les Entrades d'Alcoi de 1971 es van aplaçar fins el 24 d'abril, un dia desprès de les Processons a Sant Jordi, ja que el dia 23 si que va fer sol. Al matí de l'Entrada Cristiana també va fer bon temps, exceptuant un molest vent. L'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos tenia poca tela. El casc era de metall platejat i la curta falda de pell verda. El color negre es percebia en alguns detalls, com també l'escut metàl·lic al pit.

Emilio Gisbert Coloma va tindre dos papers importants al llarg de la dècada dels 70. Primer va representar a la desapareguda Cavalleria de Peaco en la Glòria Centenària de 1976, quan les Festes de Sant Jordi van ser més llargues i en el mes de maig. I en 1977 Emilio Gisbert va ser l'alférez cristià de la filà Muntanyesos. El sol es va aliar amb les Festes d'Alcoi de 1977, recordades pel seu alt nivell. L'alférez cristià 1977 mostrava el seu vistós trage desfilant a peu. El rodella també vestia igual, en tons blancs, verds i rojos. Els metalls daurats es veien a l'escata del coll i els metalls platejats al casc amb plomes altives. La carrossa del tronc amb una destral gegant es complementava amb altra d'una àguila imperial en un palau medieval. Tant el trage de l'alférez cristià com el de l'esquadra de negres va ser obra de Luis Solbes Payà. Els esquadrers portaven un casc amb banyes de metall i teles roges i un ample cinturó marró que els tapava la panxa. Com a falda, van recurrir de nou a les pells de guepard, tot un clàssic de les esquadres de negres de la filà Muntanyesos. Encara que la filà va nàixer d'entre la burgesia, amb el pas de les dècades els Muntanyesos es consideraven una de les filaes més pobres i els seus esforços en anys de càrrec tenien molt de mèrit. 

El vent i el sol van ser els acompanyants del capità cristià 1978. La filà Muntanyesos va confiar de nou en Emilio Gisbert Coloma per a representar-los. En aquell any van ser els precursors d'un tornegi de futbol que ha derivat en l'actual Trofeu filaes en el que participen 28 equips en diferents categories i esports. El capità cristià de la filà Muntanyesos va desfilar a peu el 22 d'abril de 1978, en plena transició democràtica a Espanya. Pocs mesos desprès, el 6 de desembre s'aprovaria la Constitució de l'estat. Emilio Gisbert portava un trage de Luis Solbes amb túnica roja i cotamalla de bronze. Al pit hi havia brodada en or una àguila de dos caps amb les ales obertes. El casc tenia una ploma blanca i com a arma portava una espasa. La capa blanca va ser molt alabada per tindre estampats a color tots els escuts de les 14 filaes cristianes d'Alcoi. Castellanes, dracs i carrosses de muralles medievals conformaven el boato. L'esquadra de negres va canviar les pells de guepard per les de vaca per a un disseny salvatge i amb tocs de roig. Els bocetos de Luis Solbes solien ser molt destapats i deixaven al descobert les cames i el pit dels esquadrers cristians. El casc era de metall platejat i la marxa cristiana que s'interpretava "Zoraidamir" de José Pérez Vilaplana. En aquell any l'Associació de Sant Jordi va deixar d'entregar premis a la millor esquadra de negres, per a evitar disputes i enveges entre filaes. La última volta que la filà Muntanyesos va guanyar un premi a la millor esquadra cristiana va ser en 1971, pel seu primer Mig. I la filà quasi tancava la dècada amb una més que decent capitania cristiana 1978.

La segona esquadra d’enmig de la filà Muntanyesos també va estar amenaçada per l'oratge. Era 1985 i el diluvi va aparèixer en la Diana, retardant l'Entrada Cristiana uns 20 minuts. La capitania cristiana de la filà Maseros va arrancar i de nou es va posar a ploure. Però va ser abans de l'arrancà de la filà Alcodianos quan més fort plovia i el públic es va refugiar. L'Entrada Cristiana 1985 es va paralitzar durant 45 minuts degut a la intensitat de l'aigua. Un fet insòlit que afortunadament va quedar en anècdota. La tempesta va escampar i l'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos va poder reprendre la seua desfilada sense més contratemps. Eren un grup de festers molt familiars que van desfilar amb la peça musical "Ix el cristià". El trage combinava els colors blanc i negre, mentre que el casc era daurat i allargat. Va ser un Mig dels Muntanyesos més recordat per les inclemències meteorològiques que pel propi disseny. En aquell matí del 22 d'abril es van registrar 6,6 litres per metre quadrat. També va ser el primer any que les Entrades passaven per darrere el Castell, ja que la remodelació de la Plaça Espanya va provocar un canvi en el recorregut.

1991 va marcar un abans i un desprès en la història de la filà Muntanyesos. Era any d'alférez cristià i la responsabilitat se li va donar a Francisco Palomera Durà, que continua sent un fester molt estimat a pesar de la seua prematura mort. De fet en aquell 1991 es va fer popular la frase "Paco Palomera un alférez de primera" per l'espectacularitat d'aquell càrrec. Alejandro Soler va col·laborar per primera volta amb la filà Muntanyesos per a crear un boato molt guerrer. Un grup de bruixes i els cavallers a cavall obrien un seguici grandiós. L'alférez cristià 1991 desfilava junt al seu rodella en una carrossa espectacular. Una cabanya de fusta i un cap d'àguila eren els elements decoratius que emmarcaven la figura de Francisco Palomera, vestit amb molts metalls platejats, capa roja, cinturó marró i una túnica negra. Trompes alpines, caragols i instruments de percussió li servien de suport musical. Els grups femenins de boato portaven cascavells i campanes. Les dames protegien a la favorita amb destrals. La dona de l'alférez cristià estava acompanyada del seu bebè en una plataforma de troncs. El trage d'Alejandro Soler sorprenia per l'estil ferotge de la falda verda, el cuero ocre i el casc metàl·lic. Ni el cel encapotat ni el  notable retràs horari de l'Entrada Cristiana 1991 van deslluir el càrrec de la filà Muntanyesos. Unes camperoles obrien pas al ballet d'Estrella Vilanova, amb faldes curtes i capes. Les ballarines eren unes arqueres caçant a un pardal que intentava fugir de les fletxes. Jordi Sellés va dissenyar la tenebrosa esquadra de negres al ritme de "L'ambaixador cristià". El disseny bèl·lic tenia una túnica verda fins als peus, capa taronja i cuero negre. La destral i el casc daurat que tapava el rostre dels esquadrers els convertia en autèntics botxins. Una meravella de boato que va acabar massa tard el seu recorregut.

Com l'alferecia cristiana 1991 va ser un èxit rotund, a l'any següent va haver una continuïtat estètica en el boato del capità cristià. Alejandro Soler repetia en 1992 amb la filà Muntanyesos amb la intenció de superar-se. Un ariet i unes guerreres amb escuts en moviment iniciaven el boato en un matí solejat. Els cavallers a cavall precedien al capità cristià 1992 i el seu rodella. Antonio Valor Santonja va exercir com a comandant de les hosts cristianes sobre una carrossa amb troncs i un crani de cabra. La capa de plomes negres del capità cristià va impactar, com també la seua falda negra amb metalls i cuero marró. El casc platejat i la música "Lloança" de Gregorio Casasempere accentuaven el caràcter bèl·lic del conjunt. La temàtica del boato tornava a ser la caça al bosc i per això es va veure una jauria de gossos, cérvols i porcs senglars. Les dos favorites van desfilar per separat en palanquins i escoltades per les seues dames i grups de guàrdia amb llançes. Tant la filla amb el trage verd com l’altra favorita amb trage roig van desfilar al so de panderetes. El ballet obscur de Inma Cortés jugava amb les capes i les mans per a simular el vol de les aus. Desprès de la peça musical "Pavana", arribava la marxa cristiana "El Barranc del Sinc" amb l'esquadra de negres. El disseny d'Alejandro Soler va destacar per la túnica de pell d'animal i els adorns rudimentaris. El casc amb banyes, metalls i plomes de faisà va impactar, trencant amb l'austeritat del trage. A la capa negra portaven colgant un arc amb fletxes. Encara que en 1992 es van viure els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla, no va ser un gran any per a Alcoi degut als problemes sanitaris de la fàbrica Ardystil.

El 75 aniversari de la filà Muntanyesos es va anunciar en l'Entrada Cristiana de 1996. Un veterà a carrossa vestia el trage primitiu de la filà i la roponà recreava la defensa d'uns assaltants amb escuts gegants. Malauradament el 22 d'abril de 1996 va estar marcat per una borrasca que va sabotejar les dos Entrades. En aquell matí plujós es va estrenar la cèlebre marxa cristiana "Alcoi, escata i destral" per a celebrar els 75 anys de la filà. El compositor Rafael Mullor Grau va aprofitar els símbols muntanyesos per a posar-li títol a l'obra i desde aleshores és la marxa cristiana amb la que arranquen al Partidor. Per sort en 1999 si va lluir el sol per a fer brillar l'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos. Va desfilar amb la marxa cristiana "Cid" que estava molt de moda. El trage va ser creat per Roberto Pérez Jordà. El fester de la filà Muntanyesos s’estava iniciant en el disseny i la confecció festera i va tindre una gran oportunitat en la seua pròpia esquadra de negres. La capa estava feta de pells d'animal, també presents en altres parts del rústic trage. Els metalls, els ossos i la fusta d'arbre adornaven les teles verdes i marrons de l'esquadra d'enmig. El gran casc també estava fet de materials naturals, destacant el detall de les canyes de riu. Una impressionant esquadra d'enmig que va valdre la pena. El ventós 22 d'abril de 1999 va caure en dijous i per això va haver menys espectadors a les Festes d'Alcoi.

El següent alférez cristià de la filà Muntanyesos es va fer realitat en 2005. José Francisco Julià Espí va estar acompanyat de la seua filla i la seua dona. Les favorites van desfilar en dos palanquins diferents, però amb dos trages molt guerrers. El bon gust de l'artista Alejandro Soler es va comprovar en tots els dissenys femenins del boato, batejats amb el nom de diferents serres de la província d'Alacant. El ballet "Esperits del bosc" d'Elena Tudela obria el boato, seguit d'una bufonada i la carrossa de les dames amb arcs. Les bruixes i els llops nocturns ballaven al ritme de l'obra musical "Adalil" de Saül Gómez. Darrere de l'aplaudit ballet de Carmina Nadal desfilaven els espectaculars cavallers en dos carrosses marrons. Si la preciosa favorita va desfilar amb "Penyalba", l'alférez cristià va escollir la marxa cristiana "Al meu prim", mai escoltada en Alcoi. José Francisco Julià "Pita" mostrava feliç el meravellós trage d'Alejandro Soler. Destacava pel casc alat amb una màscara veneciana. La falda verda estava tapada pel cuero negre, la destral, el bolset marró i els metalls platejats. L'alférez cristià 2005 tenia un arc com a arma i va desfilar sobre un arbre talat i un invent de Leonardo da Vinci que simulava unes ales i una corona giratòria. El boato de la filà Muntanyesos va desfilar a bastant velocitat perquè l'Entrada Cristiana s'havia allargat més del degut. L'impacte final va ser l'esquadra de negres amb disseny de César Vilaplana. Tota una novetat que aprofitava el cap d'un dinosaure com a casc. La falda de cotamalla gris estava coberta per teles de color roig i tostat. Els metalls platejats del cinturó i la corassa protegien als esquadrers per a la batalla. Per primera volta es va introduir una marxa cristiana amb una coral: "Tempora belli" del músic Àngel Lluís Ferrando. Una peça musical arriscada i amb càntics gregorians que va obrir camí per a que altres compositors afegiren lletra i veu a la música festera.

Si l'alferecia cristiana 2005 va innovar en les marxes cristianes, la capitania cristiana 2006 va ser tot un homenatge al compositor contestà Francisco Valor. El boato començava amb un nombrós grup del poble repartint romer. Es representava als habitants de la vil·la medieval d'Alcoi, ja que en 2006 es commemorava el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla. El ballet d'Estrella Vilanova dansava davant de la carrossa de les aus de cetreria. Els abrigats cavallers van sorprendre desfilant sobre trineus arrastrats per gossos. Un preàmbul magnífic al ritme de "Creu daurà" per al capità cristià 2006. Roberto Pérez Jordà va fer un càrrec inoblidable, aprofitant la seua professió per a crear el seu propi trage en tons granate, gris i marró. La rodella l'acompanyava a la carrossa vestint el mateix trage amb una corassa de metall en forma d'escates. El capità cristià 2006 va desfilar amb "Xamarcai", mentre que la favorita ho feia amb la primera marxa cristiana de Francisco Valor: "Laia". La dona de Roberto Pérez vestia un trage amb fulles verdes i un cinturó de diminutes escames platejades. Les dames desfilaven en tendes de campanya medievals amb la marxa cristiana "Aralk". Els grups femenins del boato van estar dissenyats pels germans Sempere. Unes ballarines elàstiques amb maquillatge corporal verd feien acrobàcies com a al·legoria de la vida i creixement d'unes semilles. Uns caçadors trotant a cavall i la captura del fauno formaven part de la representació teatral dels animals mitològics. L'últim ballet, coreografiat per la murera Elena Tudela, ballava al ritme de la marxa cristiana "La Victòria". Es representaven animals del bosc com corbs, felins, mussols i óssos que eixien de dins d'una carrossa amb arbres. César Vilaplana va repetir com a dissenyador de l'esquadra de negres desprès de la innovació de 2005. Els esquadrers eren temibles pel seu casc amb crani i banyes, els metalls platejats, les teles marrons, verdes i roges i les punxes de la capa. La marcial esquadra de negres va desfilar al compàs de la marxa cristiana "Batallers" amb destrals. Va ser una capitania cristiana perfecta i respectada pel temps.

La filà Muntanyesos seguia reforçant la seua reputació d'esquadres de negres d'alt nivell amb el Mig de 2013. La natura va ser la inspiració principal per a Roberto Pérez, fester de la filà que ja havia dissenyat l'anterior esquadra d'enmig de 1999 i havia sigut el capità cristià 2006. Per al 2013 va presentar un home verd eixit de la cultura celta i amb materials extrets del bosc: Fulles, fusta de roure, herbes i pells d'animal com la rabosa. Els metalls recordaven a les xapetes de la filà Muntanyesos. Verd, ocre i gris van ser els colors principals d'una esquadra de negres excel·lent i amb molta fantasia. Les barbes taronja i el meravellós casc d'herbes verdes va encantar al públic. L'apartat musical va ser cosa del contestà Francisco Valor Llorens amb la marxa cristiana "Folixa Asgaya". En definitiva, va ser l'esquadra de negres més original de 2013 i una de les millors de la dècada.

Desprès de molts anys d'espera i frustració, per fi la filà Muntanyesos va tindre un Sant Jordiet en 2013, coincidint en l'any de l'esquadra d'enmig. El primer xiquet muntanyès que va representar al patró d'Alcoi va ser David Giner Abascal. El trage que va fer Michel Abietar tenia una falda blanca, una capa roja i una corassa marró amb la creu cristiana i dos ales daurades que semblaven el Barranc del Sinc. El casc romà estava rematat amb pomposes plomes blanques, però també va portar una corona de laurel en alguns actes. David Giner ha complit en 2020 els 16 anys i segurament seguirà creixent com a únic Sant Jordiet de la filà Muntanyesos.

El disseny femení de la filà Muntanyesos es va estrenar en 2007, passats els anys de càrrec. El motiu va ser que animaven a les dones dels festers a apuntar-se al boato, i que el creador del trage femení va ser Roberto Pérez Jordà. És també la ment artística de moltes de les memorables esquadres de negres de la filà Muntanyesos. Però també són ressenyables les esquadres de negres dels biennis 1991-1992 i 2005-2006. Tant els dissenys d'Alejandro Soler com els de César Vilaplana van marcar època i són considerats icònics per als alcoyans. El dia dels Trons la filà Muntanyesos acostuma a preparar algun numeret humorístic com una mascletà amb globus, un partit de handbol, jugar amb pilotes gegants, corregudes de bous de broma, un marató d'aeròbic, un encierro de San Fermín, l'enfrontament Barça-Real Madrid, les Falles amb una paròdia de Rita Barberà. A més a més poden estar orgullosos de tindre el primer premi al Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any de 1994 i 2013. També van guanyar el Campionat de Cotos d'octubre de 2018. A les Entrades de 2018 es va estrenar la marxa cristiana "Muntanya de ferro" de Miguel Àngel Más Mataix. La banda de música que la va tocar va ser la Unió Musical de l'Orxa, amb 50 anys de vinculació a la filà Muntanyesos.

Sense saber-ho, les Festes d'Alcoi de 2019 van marcar el final d'una etapa, la època pre-pandèmia. El 4 de maig del passat any, la filà Muntanyesos va traure al carrer la seua alferecia cristiana més recent. Les gaites ambientaven el multitudinari boato de Modesto Moiña Doménech. Peregrins amb caputxes i càntabres amb pals obrien pas al primer ballet, en el que es simulava la caça d'un ós pardo ajudat per un ésser verd del bosc. Les guardianes del vent protegien a la favorita i les dames, amb senzills trages en tons blancs i daurats. El ballet de Carmina Nadal tenia moltes plomes blanques i una màscara de pardals. Darrere la carrossa de l'àguila daurada i la banda de música interpretant "La tia Maruja", apareixien unes amazones. José Conejero va composar totes les marxes cristianes de l'alferecia cristiana 2019, destacant "Arquia" per al ballet de Inma Cortés. Les ballarines de gris enlairaven capes morades com a homenatge als anteriors càrrecs de la filà Muntanyesos. Cada capità i alférez apareixia esculpit amb el seu trage en unes enormes figures com si es tractara d'una partida d'escacs. 14 escuts redons van aprofitar els cavallers com a plataformes per a desfilar pels carrers d'Alcoi. Els trages també eren trencadors, destacant la corassa de metall, la falda verda, la capa roja i les pells blanques de cabra. Modesto Moiña va aparèixer altiu damunt del cap d'un llop transportat per esclaus. La posada en escena de l'alférez cristià de la filà Muntanyesos va cridar l'atenció del públic, cansat dels talls i aguantant el sol a les seues cadires. Una coral i un participatiu grup de percussionistes va recolzar l'estrena de la marxa cristiana "Muntanyès". El casc de pell marró s'unia a la barba i li donava un aire guerrer a Modesto Moiña, vestit en tons rojos, verds i marrons. Arreu del cos proliferaven els metalls platejats, destacant la falda de xapetes d'alumini, l'escut al cinturó i la capa refulgent. Alcoi no estava acostumat a l'estil de l'esquadra de negres d'Antonio Aracil. El disseny tenia reminiscències celtes pel maquillatge blau, les barbes taronja i les banyes del casc. Els metalls eren de color bronze i les teles verdes i marrons. La capa multicolor abandonava el tema místic per a transmetre la idea del canvi d'estació a través de les fulles dels arbres. La marxa cristiana "Iurde" va posar un colofó alegre i èpic a l'Entrada Cristiana 2019, la última que ha pogut celebrar Alcoi desprès de 80 anys sense interrupcions.

No ha pogut ser, i la capitania cristiana 2020 de la filà Muntanyesos queda pendent per al futur. Desitgem que siga en 2021 quan Alfonso Moreno Fernández baixe pels carrers d'Alcoi com a reencarnat Jaume I: Senyor del castell de Barxell i rei de la Corona d'Aragó. Estarà acompanyat de la seua dona i la resta de familiars com a favorites, cavallers i dames. Se'ls ha dedicat tres marxes cristianes que no s'han pogut estrenar: "Glòria al capità", "El cavaller absent" i "Savat d'Ostara". Les carrasques, el riu Serpis, els clans de les roques i la torre de Mariola estaran presents en un boato que ja estava programat per a veure la llum el passat 25 d'abril. No va ser possible pel Coronavirus, però el ballet de Carmina Nadal i el de Inma Cortés segueixen il·lusionats, al igual que l'esquadra de negres. Possiblement desfilaran en una excepcional Entrada Cristiana vespertina, però encara no se saben detalls ni les dates. Ànims al capità cristià Alfonso Moreno, als dissenyadors César Vilaplana i Roberto Pérez i en general a tota la filà Muntanyesos. Avant l’Escata!

La compenetració entre els components de la filà Muntanyesos és admirable i han fet gala d'ella en moments de crisi social com 1932, 1970, 1997 o 2020. Que una filà amb 161 festers, 92 infantils, 22 juvenils, 20 socis i 150 dones vaja a una sense separacions ideològiques és quasi increïble. Al entrar a la seu social del carrer Santa Ana desapareixen les distincions de classe. Salvador Vilaplana es manté com a primer tro de la filà Muntanyesos desde fa més de 5 anys. Com a foto final adjuntem una imatge de la roponà del 75 aniversari de 1996. La celebració oficial del Centenari s'ha posposat a 2022, en cas de que es puga desenvolupar la capitania cristiana en 2021. Desitgem que a partir d'ara tot els vaja bé als Muntanyesos i tinguen bon clima. Alguns festers i veterans estan molt implicats en les tradicions alcoyanes i participen en la Romeria a la Verge dels Lliris. La filà Muntanyesos va repartint herbero i altres begudes a meitat trajecte cap a la Font Roja. La filà de l'Escata defen amb ímpetu aquella frase típica de "Festa que li parla al cor, abraça-la sense por".