Hi havia gran expectació per l'alferecia cristiana de 1995. Anava a ser un moment històric ja que era la primera volta que la filà Andaluces treia un boato ple de dissenys innovadors ja que en l'anterior capitania de 1982 encara no s'havia instaurat totalment el boato per a les Festes d'Alcoi. Molts dubtaven de que el seguici dels populars Contrabandistes puguera aportar algo nou a les festes alcoyanes i la gent prevenia un boato de poca duració i amb trages de faralaes i de la coneguda "feria de abril de Sevilla". El públic no creia possible que aquesta estimada filà fora capaç de traure tant de disseny nou per al càrrec sense eixir de la estètica andalusa. L'escepticisme feia pensar que no hi havia bastant imaginació com per a fer un seguici amb trages d'una zona tan específica. Però contra tot pronòstic no va ser així i, encara que els núvols ja començaren a tapar el sol en determinats moments, el boato de l'alférez cristià va lluir i va marcar un hito a les Festes d'Alcoi per la seua originalitat i els seus trages bandolers. Molts dels que havien dubtat sobre les possibilitats que oferia un disseny com el dels Andaluces es rendiren als peus del dissenyador Luis Sanus que, sense fugir del disseny de la filà, va oferir trages molt satisfactoris. El boato començava amb força, amb un grup de bandoleres de roig i blanc que saludaven amb les seues llançes acompanyades de la percussió que feien amb panderetes un grup de bandolers amb els mateixos colors afegint també el blanc per a la camisa. El fum que eixia d'un calder arrastrat per burrets envoltava el boato de la filà i al grup de dones amb trage blau i negre amb una ferradura de cavall metàl·lica al pit i que també portaven llançes per protegir al clero i Mossèn Torregrosa. Els cavallers a cavall eren tota una explosió de color al portar un trage molt semblant al de la filà però amb el luxe que mereixien els amics del alférez andalús que apareixia darrere d'ells plantat en una calessa arrastrada per cavalls. Era Mario Sancho que havia elegit un element tan andalús com una calessa per a baixar per els carrers d'Alcoi pletòric com a gran alférez cristià amb la música de "Els Contrabandistes" com a acompanyament musical. Tots li llançaven vítols a Mario Sancho al contemplar el trage a mig camí entre el bandolerisme propi dels contrabandistes i la riquesa dels andalusos senyors coneguts com "señorito andaluz". Cuero marró per als pantalons i el xaleco, metalls daurats i platejats i una capa roja acompanyats també de blanc i blau en altres parts del trage. Darrere galopaven un grup homes a cavall i unes dones de boato que contrastaven el negre, el blau i el blanc al seu trage mentre feien una algaravia sonora amb les seues panderetes. S'ha de dir que encara que siga una filà anacrònica i que no s'adapta a l'època medieval, la filà Andaluces és la més antiga de les Festes d'Alcoi i també una de les més conegudes. Un altre grup de dones acompanyava a la favorita que també desfilava sobre una calessa plorant d'emoció. El trage seguia els mateixos canons que el del seu marit l'alférez i també era dissenyat per Luis Sanus que havia confeccionat una detallada capa de borles que els músics podien veure perfectament al seguir-la mentre interpretaven amb els seus instruments "Churumbelerías". Uns xiquets s'entretenien fent la seua desfilada al boato de l'alférez cristià 1995. El color granate de les banderes i els trages d'unes joves guerreres amb punyals al cinturó deixaven pas al ballet de l'alferecia cristiana que havia sigut confiat a Virginia Bolufer. Una volta més una nova explosió de color deixava bocabadat al públic perquè el ballet tenia a les teles del trage uns colors cridaners i vius que es movien frenèticament als sons de "Danza colorista". Les ballarines zíngares portaven una ferradurra de cavall brillant al sol damunt de la camisa roja i al cap un mocador verd nugat. L'esquadra de negres de l'alferecia era impressionant, plena de xicotets ossos i cuero marró. Uns pantalons negres molt apretats i molts detalls a la part superior del trage sorprenien al públic un poc temorós de les afilades llançes que emulaven navaixes. Però era el formador qui movia la navaixa amb art fent que pujara la temperatura a la Plaça Espanya després d'un matí gelat. I és que els esquadrers andalusos van contagiar el calor als espectadors en un migdia ple de llum i color. De la capa roja penjava una calavera de cérvol amb dos grans banyes. Els esquadrers havien tirat la casa de la finestra i fins i tot havien encarregat una estrena musical per a baixar orgullosos per els carrers del centre històric de la ciutat d'Alcoi. Aquesta peça musical encarregada a José Maria Valls Satorre es titulava "Esquadra alferis 1995". Però no tot acabava amb l'esquadra de negres dissenyada per Alejandro Soler. Un nou grup de bandoleres amb curts trages en negre i roig portaven llançes al contrari que el grup de bandolers negre i blau d'una gran senzillesa. Els xiquets amb trages especials disfrutaven sobre ponis i també l'esquadra de blancs disfrutava de la seua desfilada amb la famosa marxa "Ragón Falez" que camufla al títol el nom de la dona a qui la peça musical va dedicada (Rafaelita Gonzàlez) ja que en la època en la que es va composar "Ragón Falez" no es permetia dedicar peçes musicals a una dona obrera. Aixina es tancava una Entrada Cristiana memorable i una alferecia contrabandista novedosa i diferent que va rebre grans elogis.
