Desprès dels successos de la Revolució del Petroli de 1873 els alcoyans van passar uns anys de fam i penúries. La celebració del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi va renovar la il·lusió dels alcoyans per les seues Festes de Moros i Cristians. La filà Navarros va rebre el suport de persones conservadores de la ciutat i va acceptar els càrrecs als anys 1878 i 1879 en uns anys de misèria i poc treball a les fàbriques. Desprès de la capitania cristiana de Miguel Pérez, la filà Navarros va passar per una breu crisi i no va participar en les Festes d'Alcoi fins a 1882. La filà Estudiants va desaparèixer al no poder afrontar el càrrec d'alférez cristià. Açò suposava un problema afegit ja que aquesta filà de tunos participava junt a la filà Andaluces en el popular "Contrabando", acte celebrat cada 24 d'abril. Desde 1889 fins a 1903 la filà que discutia amb la filà Andaluces eren els Navarros, sent substituïts per altres filaes anacròniques com la filà Maseros. En 1890 Julio Berenguer va ser l'alférez cristià de la filà Navarros. També en 1899 van tindre el càrrec d'alférez cristià i per tant en 1900 la capitania cristiana, desempenyada pel fester Miguel Vilaplana.
En 1903 la filà va decidir no participar en les Festes de Sant Jordi. El carlisme va perdre força en la ciutat i els membres de la filà Navarros no es sentien identificats amb aquells defensors del catolicisme monàrquic. A més a més els problemes econòmics de la filà van fer que desistiren a principis del segle XX. En el context històric de les Festes d'Alcoi hi ha una revolució estètica per a que les filaes tinguen indumentària medieval. Algunes filaes antigues es veien desplaçades i els anacronismes de filaes com Navarros no agradaven entre la població. La filà Navarros necessitava una urgent reforma perquè l'Associació de Sant Jordi desautoritzava els dissenys que no respectaren la època històrica que es representava. Per això la filà Navarros va ressorgir de les cendres en 1914. Van canviar el seu disseny antiquat per un del pintor il·lustre Fernando Cabrera i l'estrenaren en abril de 1915. Però algunes dificultats legals van fer que durant uns anys no es presentaren als actes festers. En 1918 la filà Navarros va ressuscitar definitivament amb una túnica verda, peto marró amb els símbols de Pamplona, capa roja i boina verda.
El dia 16 de maig de 1920 les filaes Navarros i Mudéjares van acceptar els càrrecs per a les Festes d'Alcoi de 1921. El primer tro Antonio Botí García va ser l'alférez cristià i pocs mesos desprès va morir. Per al càrrec de capità cristià 1922 el va substituir Julio Payà Gisbert. Tots eren refundadors de la filà desprès de la Primera Guerra Mundial. En l'alferecia cristiana de 1921 destacaren els detalls dels trages portats desde Paris i en la capitania cristiana de 1922 la filà Navarros va substituir les cornetes militars per una banda de música: La de Llutxent. Els esforços dels anys de càrrec van deixar a la filà Navarros en una situació precària.
En 1928 la filà Navarros coincideix en el seu càrrec d'alférez amb la filà Verds. Seria la primera volta i així s'ha establit fins l'actualitat. Tant l'alferecia cristiana com la capitania de 1929 la va desempenyar Miguel Moltó Abad que ja havia sigut Sargento Moro anteriorment i també va ser alférez moro i capità moro en la filà Miqueros. Miguel Moltó va ser un home obert i un fester amb diners. Això va quedar clar al boato de l'alférez cristià 1928, encara que es va criticar l'excés d'esquadres de negres. La conseqüència directa va ser que l'Associació de Sant Jordi va limitar les esquadres de negres a tan sols 4: Les filaes de càrrec. Eren anys de crisi industrial i l'ambient era hostil entre la classe obrera. La filà Navarros va rebre una multa de l'Associació de Sant Jordi per no arribar a temps a la Processó de la Relíquia. El motiu va ser que van acabar tard la Segona Diana del dia 23 d'abril, així que desde 1929 es va decidir que les filaes de càrrec desfilaren les primeres en la Segona Diana.
La filà Navarros va tindre desde la seua fundació un clar caràcter tradicional i era una filà relacionada amb la política de dretes. Als inicis de 1870 eren carlistes i en 1918 gent conservadora. Però la filà Navarros no va posar oposició al canvi de govern municipal que es va produir al instaurar-se la Segona República Espanyola. Algunes filaes es van enfrontar a l'Ajuntament per voler convertir les Festes de Moros i Cristians en una celebració laïca sense Processó a Sant Jordi. La filà Navarros no es va manifestar en contra i va participar als actes sense donar-li importància a la religió i fins hi tot van fer el càrrec d'alférez cristià 1936 amb el senyor Bernabeu. Però a partir de juliol Nostra Festa es va detindre per culpa d'una guerra amb armes reals que canviaria la vida dels espanyols.
La dècada dels anys 40 va ser fonamental per a la filà Navarros. Com a la resta de filaes, els antics membres tradicionals dels Navarros tornen a reaparèixer. La Guerra Civil Espanyola va provocar la desolació i molts festers moriren al conflicte bèl·lic. Els republicans de les filaes no tornaren a eixir a Festes d'Alcoi perquè estaven a l'exili. La filà Navarros es va omplir de catòlics que es reunien al Bar Nacional i que demanaven un llavat de cara per a la filà. Li van encarregar a José Balaguer un nou disseny per a la filà Navarros. No tenia res a veure en l'anterior ja que ara la capa és blava. La túnica és de color tostat i apareixen les cadenes del Regne de Navarra, un símbol recuperat de la Batalla de las Navas de Tolosa. En 1212 el rei Sancho VII va trencar les cadenes que unien als negres i els feien temibles i invencibles a la guerra. És una de les batalles més importants de l'Edat Mitjana ja que les tribus de Imesebelen provenien de Senegal i ajudaven a les tropes musulmanes. Les tropes del Regne de Navarra van derrotar als esclaus Imesebelen, nugats amb cadenes per a que no fugiren. Sancho VII era conegut pel seu físic imponent i la força amb la que va lluitar contra els Imesebelen.
La filà està de moda i creix en número de components, per això canvia de seu social. Al Bar Antigua Sevilla estaven més amples i podien fer xarangues i ensayos. En 1943 va entrar com a primer tro Miguel González i es va entregar en cos i alma per a recuperar l'esplendor de la filà Navarros. Va estar dirigint la filà fins a 1960. Contínuament els Navarros estaven de festa i feien entraetes pel carrer Mossèn Torregrosa i el carrer Sant Francesc. La filà també va tindre una festa de 8 dies seguits amenitzada per la banda de música de Beniatjar. La filà Navarros estava de moda i es van apuntar nous components que provenien dels Salesians.
La primera gran responsabilitat de la filà Navarros desprès de la guerra va arribar en 1949. No tenien el càrrec d'alférez cristià desde 1928 així que la il·lusió era notable. Ernesto Linares va ser l'alférez cristià 1949 i l'esquadra de negres portava un barret semblant al de Robin Hood. El capità cristià de 1950 va desfilar a cavall sobre un palio elegant amb una gran corona. Un boato grandiós el de Agustín Payà, fester de prestigi dins d'una filà prestigiosa als anys 40 i 50.
En 1952 la filà Navarros va tindre el seu primer Sant Jordiet. Jorge Mora va ser molt recolzat per la filà Navarros, encara que compartien el càrrec amb la filà Marrakesch. El mateix xiquet va ser Sant Jordiet en 1953 i del càrrec es van ocupar conjuntament les filaes Navarros i Marrakesch.
En 1961 i 1962 la filà Navarros tenia els càrrecs d'alférez i capità respectivament. Els dos anys ho va ostentar el fester Guzmán Abad Peidro. Tant al trage de l'alférez com a l'esquadra de negres predominava el color roig. El boato de l'alférez cristià 1961 va patir un gran tall al final del trajecte, que en aquell moment era el carrer Santo Tomás. A l'any següent el capità cristià de la filà Navarros va estrenar el nou recorregut de les Entrades. L'itinerari desde 1962 gira la Plaça d'Espanya i continua pel carrer Sant Llorenç i l'actual Avinguda País Valencià. Guzmán Abad va desfilar sobre un palanquí transportat per esclaus negres. Una posada en escena que en el context del segle XXI resultaria molt racista. L'esquadra de negres representava uns presoners musulmans que arrastraven pesades roques. Es va estrenar la segona marxa cristiana de la història: "Salmo". Amando Blanquer li la va dedicar al seu amic Adrián Espí Valdés de la filà Navarros. En 1963 Luis Solbes va crear l'actual disseny de la filà Navarros d'Alcoi, totalment consolidat desprès de tants anys.
La filà va organitzar moltíssims actes culturals per a commemorar el seu centenari en 1970. L'efemèride es va anunciar en els mesos previs d'abril amb concursos infantils, sopars de germanor, exposicions de fotos, cartells i quadres i altres activitats variades. Però l'Associació de Sant Jordi tenia una crisi desprès d'aprovar que les Festes d'Alcoi es celebraren en cap de setmana i no en les dates tradicionals del 22, 23 i 24 d'abril. El debat municipal es va convertir en enfrontament i finalment es va acceptar que les Entrades de 1970 es celebraren dissabte. El propi alcalde de la ciutat es va posar de part del fester Enrique Luis Sanus Abad i del primer tro de la filà Navarros: Àngel Soler. La filà Navarros era una filà conservadora que defenia les dates tradicionals. Per a demostrar la seua postura van cancel·lar l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Navarros. La protesta de la filà Navarros per celebrar la Trilogia els dies 25, 26 i 27 d'abril de 1970 es va fer efectiva. En l'any del centenari la filà Navarros sols va participar en l'Entrada amb una esquadra. Es va criticar a la filà Navarros per eixir amb menys de 11 persones a actes com la Processó o l'Alardo amb l'objectiu de no perdre el seu ordre d'antiguitat. En 1970 únicament la filà Navarros va boicotejar la Trilogia Festera en cap de setmana, renunciant a una esquadra de negres que havia dissenyat Luis Solbes. La polèmica del calendari va continuar durant dècades i ara ja està més assumit que les Festes d'Alcoi es celebren en cap de setmana. Curiosament la filà Navarros celebrarà el seu 150 aniversari en el proper 2020 i està previst que l'esquadra commemorativa desfile el dissabte 25 d'abril de 2020.
Rafael Verdú Domínguez va ser l'alférez cristià de 1975, en una època en la que la filà Navarros es mostrava molt cohesionada desprès de la fallida celebració del centenari. L'alferecia cristiana de 1975 incorporava carrosses com la tenda de campaña on estaven l'alférez cristià i els rodelles. L'esquadra de negres va destacar per portar a la túnica blanca una creu roja com la de Sant Jordi. La filà Navarros va eixir molt reforçada dels anys de càrrec, desprès d'haver sigut molt qüestionada en anys anteriors. Rafael Verdú va rebre la visita de la pluja els dies 23 i 24 d'abril de 1975.
L'any del VII Centenari de la Festa coincidia amb la capitania cristiana de la filà Navarros. Adrián Espí Valdés va desfilar a cavall com a capità cristià en la vesprada del 27 de maig de 1976. Altres moments estel·lars de les Festes de 1976 van ser la Glòria Centenària o la Diana amb els festers Navarros més veterans. El capità cristià, el rodella, els cavallers, les cortesanes i l'esquadra de negres van lluir dissenys de Luis Solbes. El trage del capità cristià era senzill i destacava per la túnica negra, la cotamalla i la corona amb plomes blanques. En canvi l'esquadra de negres va ser guerrera i salvatge, sobretot per les pells de guepard. També es va recuperar una esquadra especial amb el disseny primitiu de la filà, subsanant així la mala decisió d'anular l'esquadra commemorativa de 1970. La capitania cristiana de 1976 és una de les més recordades a la filà Navarros, pel fet de desfilar de vesprada i per protagonitzar-la Adrián Espí, un senyor amb molt de pes en la societat festera alcoyana.
En 1980 a la filà Navarros li va tocar el càrrec de Sant Jordiet, encarnat pel xiquet José Francisco Molina. Fins al 2019 és l'últim Sant Jordiet que ha tingut la filà i els Navarros ja desitgen un nou Sant Jordiet. El trage de José Francisco Molina en 1980 va estar pensat per Luis Solbes, tot un expert en el disseny de Sant Jordiets. Va ser el primer Sant Jordiet en tancar la desfilada del pasdoble del dia dels músics. En 1980 també es va iniciar la tradició de que siga el xiquet qui li entregue la batuta al director de l'Himne de Festes cada 21 d'abril.
Per primera volta la filà Navarros va tindre esquadra d'enmig en 1983. Paco Aznar va firmar un disseny clàssic amb un casc daurat brillant i els colors principals del trage de la filà. La peça musical de José Maria Valls "Ix el cristià" va acompanyar a aquesta esquadra d'enmig amb un sorprenent cabo batidor.
En 1989 la filà Navarros va preparar una discreta alferecia cristiana que no és massa recordada. La part central del boato estava protagonitzada per unes esclaves mores que transportaven les campanes d'Almansor. Antonio Armiñana va desfilar a cavall, com es feia antigament. Però a finals dels anys 80 la majoria de capitans i alferes ja optaven per baixar l'Entrada en carrossa. Els càrrecs a carrossa van substituir als tradicionals càrrecs a cavall. Però en 1989 la filà Navarros encara estava anclada en el passat i va traure al carrer un boato sense ballets i una esquadra de negres obsoleta en comparació a la del capità cristià de la filà Almogàvars.
La filà Navarros es va adaptar als nous temps en 1990, convertint la seua capitania cristiana en un gran espectacle. La diferència amb l'estil del boato de l'any anterior era palpable ja que la filà Navarros va traure el seu primer ballet de la ma de la coreògrafa Ana Calvo. L'akelarre de bruixes en un bosc de Navarra va ser tot un èxit. El folklore de la Navarra ancestral es va veure en grups d'aizcolaris que tallaven troncs de llenya. Una capitania cristiana recordada per la intervenció del grup Zampazar que feia soroll amb grans campanes a l'esquena. Antonio Torregrosa Verdú va desfilar sobre carrossa com a capità cristià 1990. El seu trage senyorial va agradar perquè la túnica roja fins als peus tenia estampada la flor de lis. L'esquadra de negres va desfilar al ritme de "L'ambaixador cristià", l'obra de Rafael Mullor Grau que més identifica a la filà.
En 1997 la filà Navarros tenia l'honor de fer l'esquadra d'enmig. Al centre de l'Entrada Cristiana va desfilar una austera esquadra de negres amb un pas elegant. Les cadenes de Navarra, el casc metàl·lic i el color ocre eren el centre d'atenció d'un disseny dels germans Sempere. A la imatge següent es pot veure una pintura de l'esquadra d'enmig 1997 a la Plaça d'Espanya.
En 2003 la filà Navarros agafava la responsabilitat de preparar una alferecia cristiana a l'altura d'Alcoi. Santiago Llorca Gomis va mostrar un trage de noble feudal dissenyat per Jordi Sellés. El rodella vestia el mateix trage blau. Els dos ballets del boato van rebre aplaudiments gratificants i la favorita anava en la mateixa carrossa que les seues dames. El trage dels cavallers va ser elegit per a una de les esquadres que va desfilar per la Quinta Avinguda de Nova York en l'expedició alcoyana de 2006. En quant a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2003 va destacar pel seu caràcter fantasmagòric i per la utilització de materials naturals com suro, canyes, cordes, bastons, cotamalla, pedra i escorça d'arbre. Entres les marxes cristianes més destacades del càrrec estaven "Batallers" i "Tino Herrera".
La capitania cristiana 2004 de la filà Navarros va ser impressionant. Bous, quadrigues, percussió, bruixes, minotaures i la batalla de las Navas de Tolosa van formar part d'un boato increïble. Jordi Espí Matarredona li va agafar el relleu a son pare com a capità cristià. Jordi Espí ja havia sigut rodella en 1976, i al 2004 va lluir un preciós trage de Jordi Sellés en el que predominava el blau i el blanc. Es va estrenar la marxa cristiana d'Amando Blanquer "Àguiles i cadenes", dos elements que també estaven presents a la carrossa giratòria del capità cristià. La rodella va aportar tendresa a la part del boato on desfilava la favorita i les seues dames. Tot al boato tenia una simbologia relacionada amb la cultura navarra o el rei Sancho VII el fort.
De nou la filà Navarros tenia esquadra d'enmig a l'any 2011, al ritme de la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil". El trage blau de Imesebelen amb plomes estava extret d'un quadre del pintor Ignacio Trelis, que un any abans havia fet el Cartell de Festes. L'estètica dels esquadrers va confondre un poc als espectadors i alguns van considerar que l'esquadra de la filà Navarros recordava als indis natius americans. A més a més la majoria de filaes, entre elles la filà Navarros, van ser criticades per fer una desfilada massa llarga i pesada, contribuint a la fatal demora que va patir l'Entrada Cristiana d'Alcoi en 2011.
Recentment la filà Navarros va tindre altra altra alferecia cristiana. Gabriel Barrachina Pastor ho va ser en 2017, desprès d'haver arrancat la Diana en varies ocasions. Un fester implicat en la temàtica del boato, obra de Michel Abietar. Va resultar un seguici multitudinari amb dos ballets de Virginia Bolufer i una esquadra de negres que recordava als peregrins del Camí de Santiago. L'alférez cristià i el seu rodella van desfilar amb la marxa cristiana "Santos, poetas y guerreros" i la favorita amb "Zaphirus".
Fa poc va acabar el 2018, un any molt important per a la filà Navarros. El capità cristià José Vicente Jornet va encapçalar un gran boato dissenyat per Antonio Aracil. Les carrosses van impactar per la monumentalitat i les demostracions regionals de Navarra van ser molt aplaudides. Una part del boato recreava la mitologia Navarra i l'altra la vida en un palau. L'esquadra de negres tenia unes grans banyes com les del momotxorro, un personatge de la cultura del nord d'Espanya. Desprès de l'estrena de la marxa cristiana "Ultreia" en 2017, Francisco Valor va composar altra marxa cristiana per a la filà Navarros: "Beltzak".
La filà Navarros té actualment 175 festers, 100 xiquets i xiquetes i 20 socis. Encara que la filà no té dones de ple dret, el número de col·laboradores femenines és de 100 exactes. Totes elles porten el disseny femení que va fer Alejandro Soler i que respecta els colors i la forma del trage oficial masculí. Un disseny amb dalmàtica que uneix els símbols de Sant Jordi i de Navarra. El color blau combina perfectament amb el groc intens de la capa. El primer tro de la filà en 2018 era Antonio Arques. Desde 1932 la banda de música de la filà és la "Societat Musical Beniatjarense". Amb la filà Navarros comencem al blog la "Retrospectiva de les filaes" per part del bàndol cristià d'Alcoi.
