FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI: julio 2020

domingo, 26 de julio de 2020

REELECCIÓ PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE SANT JORDI

L'actualitat festera continua a pesar de que no hi hauran Festes de Moros i Cristians en 2020 i en la nova normalitat l'Associació de Sant Jordi no s'ha quedat amb els braços creuats. Ja en la fase 2 va presentar la Revista de Festes davant un públic reduït. Un acte que normalment era l'avís de la proximitat de la Trilogia Festera Alcoyana aquest any ha sigut una mostra de superació i responsabilitat. Rosa Ripoll és l'autora de la portada. L'ajornament de les Festes de Sant Jordi continua sense una data establerta, ja que no es poden garantir les condicions sanitàries. Haurem d'esperar desitjant que al 2021 el problema estiga solucionat. Els primers trons ja estan treballant en varies opcions per a que les pròximes Festes de Sant Jordi queden en la memòria col·lectiva.

Juan José Olcina Navarro ha renovat el seu càrrec com a president de l'Associació de Sant Jordi. Va començar el seu mandat en 2016 i ara amb 61 anys afronta la segona legislatura al front del Casal de Sant Jordi. Els reptes han canviat de forma dràstica degut a la pandèmia i l'objectiu és estar al costat dels festers i festeres i evitar una fuga de components a les filaes, tal i com va passar a la crisi econòmica de fa uns anys. Es demanaran subvencions per a les empreses relacionades amb la creació de trages i carrosses per a les Entrades. I és que són un motor econòmic de vital importància per a Alcoi, ciutat industrial que ha perdut oportunitats de creixement als últims anys. El popular Miki de la filà Mozàrabes liderava la única candidatura per a presidir l'Associació de Sant Jordi. Així que el projecte dels pròxims 4 anys és continuïsta. La resta de la Junta Directiva són Vicente Jorge Bas, com a vicepresident; Rafael Torregrosa, com a vicesecretari; Gonzalo Juan Abad, com a tresorer; i Pau Acosta, Juan Antonio Canalejas, Juan Antonio Domínguez i Víctor Hugo Ribes com a vocals. La votació es va dur a terme el passat 25 de juny a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi. Juan José Olcina va rebre el suport suficient: 47 vots a favor i tan sols 3 en contra i 1 abstenció. Enhorabona!

Habitualment en l'Assemblea General Ordinària es designaven els càrrecs següents, però aquest any es va fer oficial que els capitans i alferes es renombraven per al 2021. També Fernando Rius repetirà com a Sant Jordiet i no va haver sorteig entre aspirants de 9 anys. Tot el que es va decidir abans de la crisi sanitària seguirà vigent fins que Nostra Festa siga una realitat de nou. El dia 20 de juny 484 associats van votar als candidats a majoral. Són els encarregats de promoure el culte al patró d'Alcoi. Els nous majorals de l'Associació de Sant Jordi són Octavio Aura, José Francisco Bernabéu, Alfonso Navarrete, Camilo Botella, Óscar José Gutiérrez, Tomás Cantó i Juan Antonio Sanjuán. Tots van agrair la confiança i van tindre paraules de record i ànim per a les famílies afectades pel Coronavirus.

Els artesans que es dediquen a treballs per a Nostra Festa s'han unit en una nova associació per a reivindicar aquest sector tan vital per a Alcoi. Amica agafa les seues sigles de Artesans Moros i Cristians Alcoi i té la intenció d'organitzar fires de mostres i congressos per a donar-se a conèixer. A través de l'entitat es juntaran varies empreses de confecció per a reclamar ajudes econòmiques per a pal·liar els problemes de la crisi del Covid-19. Cal recordar que l'ajornament de les Festes de Moros i Cristians indefinidament ha tingut un fort impacte negatiu en el sector. Sobretot perquè quan es va decretar l'estat d'alarma ja estava quasi tot preparat per a la Trilogia Festera Alcoyana: 25, 26 i 27 d'abril de 2020. L'Ajuntament i l'Associació de Sant Jordi col·laboraran amb Amica per a crear un segell de qualitat. Per al president del Casal, Juan José Olcina, aquesta idea és ben rebuda. Amica també té el suport de la Diputació d'Alacant. Dissenyadors com Juan Climent o Santi Carbonell també han aplaudit la decisió de rebre subvencions per al món fester.

El gremi d'artesans està format per professionals d'Alcoi: modistes, teixidors, metal·lers, turbanters, sabaters. Tots cuiden al detall les teles i estètica dels trages, cosits i brodats a ma. Algunes d'aquestes empreses tèxtils són Festalcoi, calçat Torres, Maisa, El Molinar, Metal-Festa, Roberto Pérez-Treballs per a la Festa, Mallés Francés, El Drac, La Batalla, Tallers el Conqueridor i Metall-Art. Tots eixos negocis festers s'han vist afectats per obstacles derivats del Coronavirus i exigeixen solucions. Els treballadors que creen els trages per a les Entrades estaran representats per Santi Vélez, que és el director de l'empresa "Festalcoi" i pertany a la filà Asturianos. Per altra part el president d'Amica és Modesto Moiña, qui també és modista i va ser l'alférez cristià 2019 de la filà Muntanyesos. L'amor a la seua faena i la falta de facturació durant tot un any ha motivat a Modesto Moiña a fer-se avant amb Amica. Molta sort en aquesta iniciativa tan necessària en aquest difícil moment. La unió fa la força i segur que aconseguiran les seues metes. Ànims!

lunes, 20 de julio de 2020

PRESENTACIÓ REVISTA DE FESTES ALCOI 2020

El passat 28 de maig de 2020 el Casal de Sant Jordi va viure una jornada atípica. Finalment eixia a la llum la portada de la Revista de Festes 2020. Una presentació trista i amb el degut distanciament social que s'exigeix en aquests difícils temps. L'enramada ja s'estava retirant sense haver-se pogut celebrar les Festes de Moros i Cristians, ja que al mes d'abril tots estàvem confinats per la pandèmia del Covid-19. El públic presencial era escàs i sols la Junta Directiva i els càrrecs festers de 2019 van poder assistir a la presentació de la Revista de Festes 2020. Com a alternativa l'Associació de Sant Jordi va retransmetre per internet el descobriment de la portada realista. Es tracta d'una obra pictòrica de Rosa Ripoll en la que es veu unes ballarines d'Ana Botella. El color verd de les palmeres destaca en el quadre, donant-li un significat d'esperança en el futur ara que les il·lusions festeres s'han de recuperar poc a poc. La imatge correspon a la capitania mora 2014 de la Llana, filà a la que pertany la família de Rosa Ripoll. A pesar de les circumstàncies estranyes, per a ella ha sigut una gran satisfacció.

L'acte de la presentació de la Revista de Festes va ser íntim per a complir amb les mesures de seguretat i higiene, incloent mascaretes. Però es va comptar amb la presència de Juan José Olcina, Carol Ortiz i Toni Francés per a que donaren un discurs de unió i força. En una carpa del pati del Museu Alcoyà de la Festa el president de l'Associació de Sant Jordi va recalcar que va ser molt dur cancel·lar les Festes de Moros i Cristians desprès de tota la pressió ciutadana. Alcoi ha donat un exemple de sentit comú i d'esgotar totes les possibilitats abans de que la durada de l'estat d'alarma fera impossible la festivitat de Sant Jordi. Fullejar la revista de Festes serà un consol per als amants de les Festes de Moros i Cristians. L'alcalde d'Alcoi va justificar que calia publicar la Revista per tota la tasca d'elaboració i el record de la crònica de les Festes 2019. Van haver paraules de dol per tots els difunts. La revista de Festes continua a la venta en les llibreries, al igual que "El Manual d'ús dels moros i cristians".

La situació era rara ja que no és habitual presentar la revista de Festes d'Alcoi en maig i més desprès de saber que en 2020 no hi haurà Trilogia Festera Alcoyana. La presentació de la portada de la Revista será l'únic moment fester del 2020 ja que es va decidir suspendre definitivament tota celebració oficial fins l'any que ve. La crisi sanitària del Coronavirus encara deixa en incògnita si es podran celebrar les Festes d'Alcoi al 2021, però es mantindran els càrrecs de Muntanyesos, Cruzados, Cordoneros i Ligeros que no han pogut complir el seu somni. Un any nefast amb moltes pèrdues humanes i econòmiques, també per al món fester.

martes, 14 de julio de 2020

INCENDIS A LA SERRA MARIOLA

Dos grans focs forestals s'han viscut a les comarques de l'Alcoyà i el Comtat als últims temps. Tant l'incendi de 1994 com el de 2012 es mantenen en la memòria col·lectiva de la gent per la gravetat. El debat sobre els incendis forestals i la brutícia als nostres paratges continua vigent. Esperem que en aquest estrany i desalentador estiu no patim cap desgràcia. Els sentiments de tristesa i ràbia associats a veure cremar-se la serra no són gens agradables, i menys en un lloc on l'estima als paratges naturals és tan gran. Però això no lleva que hi hagen malvats piròmans que provoquen el foc amb fins econòmics i per a especular amb els terrenys. Cal saber millor les causes i conseqüències de voler destruir espais naturals, sobretot quan és tan reiterat. Entre Alcoi i Cocentaina, les zones més maltractades pels incendis han sigut els Talecons, el Mas de Serelles, la Mola i Gormaig. No és un perill que sols afecte als humans, també a la biodiversitat dels paratges naturals i a la flora i la fauna. A més a més la serra Mariola és un parc natural de gran valor desde 2002 i s'ha de protegir.

La catàstrofe mediambiental de fa 26 anys va passar a la història per ser un foc criminal que va destrossar el patrimoni natural de les comarques centrals valencianes. El 4 de juliol de 1994 s'alertava d'un incendi al terme de Bocairent. El fort vent de ponent va fer que el foc avançara ràpidament, davant la impotència dels veïns. El bosc de pins i molts bancals eren devorats per les absurdes flames a gran velocitat. El 5 de juliol el foc ja s'havia estès per tota la serra Mariola, ja que durant la nit no s'havia lluitat amb tanta intensitat contra l'avanç de les flames. Al ser per causes humanes s'hagueren pogut evitar, ja que ni tan sols es tractava d'una negligència o error. La vegetació estava molt seca i inflamable i el calor propiciava un incendi de matolls. Els pinars i estepars són de fàcil combustió i van dificultar les tasques dels bombers. La nit del 5 al 6 de juliol de 1994 va ser una de les més tenses, ja que el foc s'apropava molt a les cases en diferents llocs, sobretot al terme de Bocairent. Alcoi, Banyeres, Ontinyent i Cocentaina també van patir molt, sent dos municipis molt afectats per l'incendi. 5 aviadors van perdre la vida la vesprada del 6 de juliol. 5 homes de terres llunyanes que van morir per a salvar la muntanya de les flames. Una maniobra arriscada va desequilibrar l'hidroavió que tripulaven i es van precipitar a terra. Un malson que va continuar cremant terres molt riques, sobretot en herbes aromàtiques i arbres frondosos. La impotència de veure cremades més de 3000 hectàrees va acabar el 7 de juliol, quan el greu incendi de la serra Mariola es va donar per extingit.

Pel que fa a l'incendi gran més recent, fa 8 anys, es va produir entre el terme d'Alcoi i Cocentaina sense arribar a afectar zones més amples de la serra Mariola. A les 3 de la vesprada del dia 12 de juliol de 2012, el Centre d'Emergències rebia l'avís de fum al terme de Cocentaina. 8 mitjans aèries i molts camions de bombers es van desplaçar a la zona. També van participar vehicles de València per el creixement de les flames. Es van desallotjar molts xalets i el centre ocupacional de Gormaget, per la proximitat de les flames. Serelles i el Mas dels Capellans van ser les primeres zones en estar afectada pel foc i la urbanització del Pinatell també va ser desallotjada, traslladant-se els veïns al poliesportiu Francisco Laporta. En 10 minuts el foc va recórrer 400 metres. El fum dificultava el vol dels helicòpters. Per la nit es van retirar els avions d'aigua sense aconseguir parar l'incendi. Quan l'incendi es dirigia al cim del Montcabrer es van sumar militars per a lluitar contra el foc. A mitjanit les muntanyes seguien cremant-se sense frens i es van fer impactants fotografies. 200 efectius i brigadistes van treballar en les tasques d'extinció durant la nit, però sense grans resultats al no poder volar les avionetes. Desde el matí del 13 de juliol de 2012, van ser 21 hidroavions els que van seguir llançant aigua en la zona calcinada, mentre feien viatges al pantà de Beniarrés. La cendra s'expandia per tota la comarca i arribava fins a Agres i Albaida. El foc va rebrotar en la part de Cocentaina on s'havia iniciat. El perímetre es va acotar en la Cantera Botella. La humitat de l'ambient no va ser tan greu el 13 de juliol. A les 7 de la vesprada es va donar per controlat l'incendi de Mariola. La intensitat del treball va ser decisiu per a frenar l'incendi, a pesar de les altes temperatures i un vent propens a activar la crema. Les flames van estar molt a prop del Baradello i el Barranc del Sinc, tot un símbol d'Alcoi. El desastre es va estabilitzar gràcies a refrescar les zones de cendra. Les 500 hectàrees destruïdes tenien un gran valor ecològic i que encara no s'han pogut recuperar del tot. No va ser un accident, ja que l'incendi va ser intencionat segons va investigar la Guàrdia Civil. A més a més es van declarar 2 focs a part en Banyeres. La tensió i els nervis van donar pas a la col·laboració ciutadana i l'esforç de tots els professionals. Uns dies per a oblidar, però que també són necessaris recordar amb el desig de que no tornen a passar.

martes, 7 de julio de 2020

AMANDO BLANQUER, EL COMPOSITOR

El músic alcoyà més important de la història és Amando Blanquer Ponsoda i hui commemorem el 15 aniversari de la seua mort.

Amando Blanquer va nàixer en una família humil alcoyana el dia 5 de febrer de 1935. Degut a les malalties i la postguerra, va ser un xiquet introvertit que va canalitzar les seues aficions en la música i la lectura. Desde ben jove va formar part de la banda Corporació Musical Primitiva d'Alcoi i el seu talent va fer que estudiara al Conservatori Superior de València. També es va traslladar a Paris i Roma per a continuar els seus estudis de direcció d'orquestra. Va ser catedràtic al Conservatori de València, així que la seua carrera professional va molt lligada a la docència. Fins hi tot va ser el director del Conservatori de València de 1971 a 1975. Al llarg dels anys va anar aconseguint importants premis internacionals relacionats amb les belles arts i la música culta. Va saber expressar els seus pensaments en obres musicals d'àmbits diferents com "Sinfonietta", "Concierto para banda", "Concierto de cámara", "Suite Blanca", "Retablo de Navidad para coral", "Divertimento Giocoso para viento", "Elegía y Sonata para cello y piano", "Sonatina para violín y piano", "Homenaje a Juan Ramón Giménez para guitarra y orquesta", "3 danses valencianes" o "Entornos". Amando Blanquer estava molt influenciat per Isaac Albéniz, Debussy, Stravinsky i els instruments de vent. Entre els homenatges que li van fer destaca la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. La seua única òpera "El triomf de Tirant" (1991) estava plena de litúrgia i amor humanista. Va ser el director de les bandes de Bunyol, Llíria, Sagunt i Algemesí. Amando es va casar amb Rosa Cots al 1961 i van tindre 5 fills. Amando Blanquer és un dels pedagogs valencians i musicòleg amb més fama, sent un dels autors de música simfònica més valorats del segle XX. Prompte va quedar clar que tenia una sensibilitat especial per a transmetre emocions a través de la música. Per això la seua producció musical és ampla i variada, però al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2015/05/pasdobles-dianers-musical-apolo.html anem a centrar-nos en les seues marxes cristianes, mores i pasdobles.

A les seues obres musicals posava per davant la qualitat i no l'èxit fàcil, ja que mantenia un rigor i exigència que el feien ser molt respectuós amb la tradició. No obstant, va ser un avantguardista i fins hi tot va crear la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya", estrenada per l'esquadra de negres de l'alférez de la filà Vascos d'Alcoi. També és l'autor de la segona marxa cristiana més antiga: "Salmo" dedicada a un amic seu de la filà Navarros d'Alcoi. Al crear el subgènere de la marxa cristiana, va marcar un abans i un desprès basant-se en la música sacra i d'església. Amando Blanquer va ser acusat de regionalista per pasdobles preciosos com "Musical Apolo" o "El petit Adolfín Bernabeu", dedicat a l'únic Sant Jordiet de la filà Berberiscos. Però per damunt de tot, es nota que Amando Blanquer tenia molta estima a les marxes mores. "Tarde de abril", "Any d'alferis", "L'ambaixador", "Marxa del centenari", "El somni" o "Moment de festa" són obres musicals extraordinàries que s'han convertit en clàssics alcoyans per estar presents cada any a l'Entrada Mora. Amb motiu del Centenari de la Música Festera en 1982, Amando Blanquer va estrenar la "Missa a Sant Jordi" com a banda sonora del 23 d'abril. Les 10 parts del concert religiós van agradar als devots per l'harmonia i ambient, realçat pels cants corals i els texts de "Cavaller del miracle". La part cantada va ser escrita pel poeta alcoyà Joan Valls. Cada any durant la Missa Major Gregorio Casasempere dirigeix la "Missa a Sant Jordi", formada pel Preludi i entrada, Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus Benedictus, Padre Nuestro, Agnus Dei, Meditació, Prec a Sant Jordi i Final. Als seus pasdobles reflexava la llum i color de la Diana del 22 d'abril. La seua relació amb l'Apolo i la banda Vella d'Alcoi va fer que tinguera amistats amb els Abencerrajes. La filà va estrenar al carrer moltes de les seues marxes mores i fins hi tot tenen dedicades "Any d'alferis" i "Tarde de abril" que es consideren les millors marxes mores de tots els temps. Especialment emotiva va ser l'agraïment que el capità moro de la filà Miqueros va fer durant l'Entrada Mora 2002 a Amando Blanquer, mentre estrenava la marxa mora "Paco Verdú". La seua última marxa cristiana va ser "Àguiles i cadenes", dedicada a Jorge Espí, capità de la filà Navarros en 2004. Amando Blanquer va deixar el món un 7 de juliol de 2005, en silenci ja que li agradava ser discret i amable. Era una persona afable i cordial i l'Associació de Sant Jordi l'havia nombrat anteriorment Majoral d'honor. Amando Blanquer és etern i l'evoquem cada volta que escoltem la intensitat dels compassos de "Tino Herrera" o la riquesa melòdica de"Tarde de abril".

-EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU (Pasdoble 1953)