L'edició 2010 de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi ha sigut brillant, encara que els boatos s'han reduït un poc per la crisi econòmica. Tot ha anat millor del que els pessimistes pensaven. L'Entrada Cristiana s'obria amb l'aire contrabandista que sols la filà Andaluces podia donar. Com a nota negativa, sols es pot destacar la inoportuna pluja que va empanyar el boato del capità cristià, Tito Cortés. Un boato obert per un grup de doma a cavall que saludava al públic, que encara no havia ocupat les cadires a eixes hores. Els 8 cavallistes amb pantalons negres cobrien al grup de la partida de caça amb un trage contrabandista molt ben conjuntat. Els veterans de la Penya l'Enreixat de València, a la qual pertany Tito, portaven trages en roig, blau i rosa a conjunt amb la camisa blanca. La banda sonora de la capitania estava inspirada en l'òpera "Carmen" de Bizet i per això es van escoltar melodies conegudes com "El toreador". Els cavallers desfilaven a carrossa suportant la fina pluja. Fins aquell moment, el boato tenia una posada en escena de trages goyescos, que va canviar radicalment amb els cavallers. Portaven navaixes amenaçants donant-li un toc guerrer al seguici en el qual predominava el color marró. 150 músics de la Fanfàrria d'Elda tocaven l'alegre "Dimonis de Massalfassar". Un grup amb trages goyescos feien una festa plena d'alegria pel simple fet de que el capità cristià arribava muntat damunt una calessa del segle XVIII arrastrada per cinc cavalls. Vicente Cortés López saludava amb sobrietat i solemnitat al públic resguardat als paraigües. L'originalitat del trage era idea de Conxa Miñana que combinava el to verd pistatxo amb el magenta de la capa, adornada amb palmeres, tot un símbol contrabandista. Vicente Cortés estava emocionat i els aplaudiments ajudaven a que l'Entrada Cristiana 2010 es convertira en una experiència inoblidable per a ell, encara que el veterà fester ja havia viscut moltes desfilades menejant la navaixa com a cabo. La banda Ateneu Musical de Cocentaina interpretava "Danza Colorista". Els roders, en verd i roig i les seues dones de roig i negre amenitzaven l'espera de les favorites. Les dones tocaven panderetes com a suport rítmic de la melodia "Dansa de les castanyoles". Davant la carrossa de les dames hi havia un ballet amb ventalls i trages de faralaes en blau i verd. El ballet de Maria Moltó es movia amb el pasdoble "Xelo la pequeña". Els senzills passos contrastaven amb la pompositat dels trages de la nora del capità i la seua neboda. Favorites amb peineta que lluïen un trage de gran elegància on els tons rosats, el verd i els detalls en negre feien les delícies del públic. Les dames presumien amb un vestit d'exquisida sobrietat però el trage era molt més alegre i colorit gràcies a la combinació del granate, ocre, blanc i blau. El pintor Goya, l'òpera i el contrabando de tabac va centrar l'argument del boato. Per això es van veure grups de tabaqueres i carros plens de puros de Cuba. Les calesses amb xiquets no van faltar en la capitania contrabandista com tampoc els cavalls domats i el pasdoble "El gato montés". El ballet del capità estava coreografiat pel ballet Gawazi, herederes del ballet d'Ana Calvo. S'estrenaven en la Festa alcoyana amb una dansa on representaven un diumenge pel matí quan les andaluses del poble eixien de l'església amb ventalls i clavells per enamorar als fadrins. La música de l'òpera Carmen, en concret "Habanera", creava l'ambient idoni. Un gran estreno ple de color blanc, roig, blau i verd per a un ballet amb futur. Un grup d'abanderades desfilaven baix la pluja a cavall i vestides de bandoleres amb pantalons ajustats. Unes xiques repartien herbes aromàtiques al públic refugiat baix els paraigües que observava els detalls del trage en roig i negre. Uns xirimiters tocaven la peça musical "Fantasia ibèrica". Els carros amb xiquets anaven passant fins arribar a un grup de percussió andalús amb trages en tons granate i verd. El ballet de Virginia Bolufer, amb un trage 100% flamenc en groc i negre, deixava clar que els colors vius i les combinacions de colors identificaven als dissenys de Conxa Miñana. El públic cridava "Olé" perquè el gran maneig dels mantons i de les castanyoles va ser admirable. Excel·lent coordinació del ballet i la música, el Castell Vermell d'Ibi que interpretava una obra dedicada a elles i no es podia dir d'altra manera que "Gitanes Boluferes". Bravo. I el mateix bravo del ballet era també per a l'esquadra oficial que un any més va arrancar aplaudiments gràcies al domini perfecte de la navaixa per part del cabo. I si veure un cabo dels Contrabandistes ja era fantàstic, que dir de veure un cabo d'esquadra de negres contrabandista. La pell s'eriçava al contemplar el trage de Jordi Sellés. Estètica andalusa i un original casc eren els trets principals del trage on el blau fosc es combinava amb una capa curta de color granate. Com a detall destacat estaven les borles de color groc i l'arma, mescla de trabuc i navaixa. Les pells tapaven els muscles dels esquadrers però Jordi Sellés va dibuixar un boceto que deixava l'abdomen al descobert. Un trage genial i admirat també per darrere ja que portaven un imponent trabuc. L'esquadra oficial anava acompanyada per la coneguda "Ragón Falez" i l'esquadra de negres per la marxa cristiana "Farolero", dos marxes típicament contrabandistes. Els fills i filles blaus dels esquadrers tancaven la capitania sobre una una carrossa amb arcs. L'esplendor mostrat per la filà Andaluces donava pas a les filaes cristianes... Ja vindria el mig de la Llaganya.
