"ALCOI, ESCATA I DESTRAL" és la marxa cristiana que més sona en la filà Muntanyesos. Una raó de pes és que està dedicada a la pròpia filà, però també l'altíssima qualitat que té la peça. Rafael Mullor Grau la va allargar fins als 6 minuts i mig, sent una de les marxes cristianes més llargues. Es va estrenar en la plujosa Entrada Cristiana de 1996, any en el que la filà Muntanyesos celebrava el seu 75 aniversari. Ara estan a punt de complir 100 anys i "Alcoi, escata i destral" continua estant vigent, perquè és la marxa cristiana que acompanya a l'esquadra oficial sempre. Intensa i guerrera és aquesta marxa cristiana d'enorme sonoritat i matisos increïbles, destacant el so de les campanes i els metalls de percussió que protagonitzen la marxa cristiana. El títol nombra a la destral com a arma de la filà, a l'escata com a part de la indumentària i Alcoi com a ciutat dels membre de la filà.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és altra marxa cristiana de l'alcoyà Rafael Mullor Grau i certament guarda alguna similitud harmònica amb "Alcoi, escata i destral". Però "L'ambaixador cristià" va ser composada anteriorment, marcant un abans i un desprès al mon de les marxes cristianes. En 1982 "L'ambaixador cristià" es va endur el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi. Un reconeixement molt merescut que va convencer a la filà Asturianos per a estrenar-la amb l'esquadra de negres del capità cristià 1983. També la filà Muntanyesos va escollir "L'ambaixador cristià" per a una esquadra de negres: La de l'alférez cristià 1991. Encara es recorden aquelles paraules de "Palomera un alférez de primera".
"PAVANA" sorprèn per haver sonat moltes voltes en les Festes d'Alcoi. I no és una composició del segle XIII ni una marxa cristiana actual. Es tracta d'una obra del Renaixement del compositor alemà Tylman Susato. Forma part de la seua famosa "Suite de danses", d'estil elegant i noble. En 1992 "Pavana" va fer ballar al grup de Inma Cortés amb un ballet molt original per a aquella època. En la capitania cristiana de la filà Muntanyesos també va haver altres peçes musical d'Europa del segle XVI com "Bransle" o "Susato". Al capità cristià Antonio Valor i a les seues favorites els va acompanyar "Lloança" i "Gaudança" respectivament. Dos fanfàrries escrites per a l'ocasió per Gregorio Casasempere Gisbert.
"EL BARRANC DEL SINC" és una de les marxes cristianes més exitoses de Rafael Mullor Grau. Està reconeguda pel públic i també per la crítica professional. I és que va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1985, any de la seua composició. Va dedicada als pares de l'autor en el seu 25 aniversari de casats. Sense cap dubte un gran regal per les bodes de plata. El Barranc del Sinc és el símbol de la ciutat d'Alcoi i una de les rutes de senderisme més boniques de la Serra Mariola. Gràcies a les Festes de Moros i Cristians també és el títol d'una de les marxes cristianes més nostàlgiques i vibrants del gènere.
"CAPITANIA CIDES 1986" és una marxa cristiana d'Antonio Carrillos. Abans de l'arribada de la marxa cristiana "Alcoi, escata i destral" la filà Muntanyesos desfilava en algunes ocasions amb "Capitania Cides 1986". És el cas de l'esquadra oficial en l'any de capità cristià 1992. Aquesta senyorial melodia no va tindre massa repercussió en Alcoi però si en altres pobles valencians, sobretot en Ontinyent, lloc on es va estrenar "Capitania Cides 1986".
"CID" va acompanyar a l'esquadra d'enmig cristiana 1999 de la filà Muntanyesos. Un disseny rudimentari i guerrer acord a un tema musical guerrer i ple de història. En 1995 és va estrenar aquesta fantàstica marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés. Per a composar aquesta marxa cristiana el músic es va inspirar en la vida fictícia de Rodrigo Díaz de Vivar, l'heroi de Castella al que anomenaven el Campejador.
"COTES" és una composició per a xirimites de Xavier Richart que data de 1997. Va sonar en l'alferecia cristiana 2005 de la filà Muntanyesos. Desprès del ballet d'Elena Tudela i de l'esquadra de blancs va fer acte de presència una bufonada medieval. Aquesta graciosa part del boato va ser la que va tindre a "Cotes" com a acompanyament musical.
"CREU DAURÀ" està dedicada a la filà Cruzados de Cocentaina, per a celebrar el seu cinqüentenari en l'any 2002. Ni el propi Francisco Valor s'esperava un èxit tan rotund amb aquesta marxa cristiana que ha sonat en tots els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. En Alcoi va eixir amb la filà Muntanyesos en els seus anys de càrrec de 2005 i 2006. Aquells anys van convertir a "Creu daurà" en la marxa cristiana més interpretada i explotada de les Entrades. En concret a l'alferecia cristiana de José Francisco Julià, "Creu daurà" va acompanyar a la seua filla. "Creu daurà" també és el títol del primer disc monogràfic del contestà Francisco Valor Llorens.
"PENYALBA" a part de ser una marxa cristiana de 1996, també és una muntanya de "La Safor". Això justifica que la filà Muntanyesos va incloure "Penyalba" en l'alferecia cristiana 2005. La ràpida melodia que va inventar Francesc Xavier Richart Peris es ideal per a la desfilada triomfal pels carrers d'Alcoi. La favorita i les dames de l'any 2005 van poder disfrutar de "Penyalba" en una Entrada Cristiana d'Alcoi que va desafiar els retrassos horaris.
"ADALIL" ha omplit de màgia els carrers d'Alcoi cada volta que ha sonat en l'Entrada Cristiana. Una d'aquestes ocasions va ser amb l'alferecia cristiana 2005 de la filà Muntanyesos. La coreògrafa Carmina Nadal va elegir "Adalil" per a recrear un akelarre nocturn amb bruixes de llargues melenes blanques que dansaven entre llops. Saül Gómez Soler va composar en l'any 2000 "Adalil" per al ballet de la Bandera Cristiana dels Almogàvars d'Ontinyent. I és que "Adalil" fa referència al nom que tenien els mercenaris catalans més veterans de les tropes de Roger de Flor. Al contrari, "Adalil" no es descriu com una peça musical guerrera, sinó festiva.
"TEMPORA BELLI" és una innovació musical dins del subgènere de les marxes cristianes. Encara que l'alférez cristià 2005 de la filà Muntanyesos desfilara amb "Al meu prim" de Josep Robert Sellés Camps, la verdadera sorpresa la va donar l'esquadra de negres amb "Tempora Belli". Composició revolucionària del director de la Banda Primitiva d'Alcoi Àngel Lluís Ferrando. Va recuperar fragments de melodies medievals i de música sacra per a una original marxa cristiana. El públic no la va acabar d'entendre i és difícil marcar el pas amb "Tempora Belli", però estarà marcada en els cors dels amants de la música festera i en especial en la memòria dels esquadrers de la filà Muntanyesos. "Tempora Belli" va ser la primera peça musical en afegir parts cantades per una coral. L'Orfeó de Crevillent practicava cant gregorià sobre una carrossa darrere de l'espectacular esquadra de negres. La lletra en llatí va ser escrita per Jordi Grau Ripoll que era membre de la filà, però quasi tot el mèrit se'l va emportar Àngel Lluís Ferrando. Ell va impulsar la incorporació de veus en les marxes cristianes i els esquadrers van confiar en "Tempora Belli" amb la promesa de passar a la història. Era un grup de gent dispar que va debatre molt si desfilar amb "Tempora Belli" o apostar per una marxa cristiana més clàssica. A dia de hui es continua recordant aquesta impactant esquadra de negres amenaçant. Una marxa cristiana tan diferent tenia que passar a la posteritat, encara que no ha tornat a sonar en les Festes d'Alcoi. La traducció del títol és "Temps de guerra". Els instruments musicals propis de l'Edat Mitjana es van tindre que ressaltar amb altaveus per a que s'escoltaren durant el recorregut de l'Entrada Cristiana 2005. L'expectació era màxima perquè s'havia discutit molt sobre si era apropiat posar-li lletra i coral a una marxa cristiana, però el resultat va agradar majoritàriament. Ni el trage ni la música van passar desapercebuts, tenint en compte que agafaven com a fonts d'inspiració cançons de Teobaldo de Navarra. Àngel Lluís Ferrando va defendre la seua obra com una novetat inqüestionable i va fer una versió de "Tempora Belli" per a orquestra simfònica poc desprès.
"SANT ANTONI" va ser la primera peça musical de l'Entrada Cristiana 2006. Va arrancar la capitania cristiana de la filà Muntanyesos amb el ballet de la coreògrafa Estrella Vilanova. "Sant Antoni" és la part final d'una Suite per a xirimites del valencià Antonio de la Asunción. Una forma molt alegre de començar el boato ja que "Sant Antoni" s'havia escoltat poc en les Festes de Moros i Cristians i va ser estrenada en gener a la celebració del patró dels animals.
"XAMARCAI" va ser la marxa cristiana que va acompanyar al capità cristià 2006: El muntanyès Roberto Pérez Jordà. En aquell moment "Xamarcai" era quasi una novetat ja que sols s'havia escoltat a Ibi, quan la va estrenar el capità cristià 2005 de la filà Mozàrabes. De fet el títol de la peça ix de les inicials dels fills de Ramón Climent Bernabeu. Xa de Xavi, Marc i Ai de la seua filla Aitana, que va ser abanderada recentment al seu poble. El sac de gemecs és l'instrument que més destaca en la marxa cristiana "Xamarcai" del prolífic Francisco Valor.
"ARALK" és altra de les marxes cristianes de Francisco Valor que es van interpretar en la capitania cristiana 2006 de la filà Muntanyesos. En concret "Aralk" va acompanyar a les dames i com a coincidència també és una marxa cristiana estrenada per la filà Mozàrabes de Ibi. "Aralk" és el nom de Clara al revés i ella va ser l'abanderada de 2003, any de creació d'aquesta agressiva marxa cristiana. Els metalls de percussió i els clarinets fan emocionar a públic i festers, per això és una de les millors obres del contestà. Francisco Valor va escriure "Vida" per al ballet de les llavors del boato del capità cristià 2006. A pesar de ser un encàrrec de la filà Muntanyesos "Vida" és una de les peçes musicals més desconegudes de l'autor.
"LAIA" és la marxa cristiana amb la que Francisco Valor Llorens es va endinsar al mon de la música festera. La seua primera composició no podia anar dedicada a altra familiar que no fora la seua neboda Laia Valor. I el destí ha volgut que Laia Valor siga festera del bàndol cristià a Cocentaina. Poc desprès del seu naixement la marxa cristiana "Laia" s'estrenava als carrers amb el capità cristià 1999 de la filà Contrabandistes de Cocentaina. En Alcoi "Laia" també va tindre el seu moment d'esplendor i una de les favorites que va desfilar amb aquesta elegant marxa cristiana va ser Francisca Torregrosa. La dona del capità cristià 2006 de la filà Muntanyesos saludava orgullosa desde la seua carrossa amb la banda de música tocant "Laia".
"BATALLERS" convida a marcar el pas i desfilar rítmicament com una tropa de lluitadors. Per això la increïble esquadra de negres de la filà Muntanyesos en 2006 va elegir "Batallers" per a baixar pels carrers del centre d'Alcoi. Ramón García Soler va composar aquesta trencadora marxa cristiana per al capità cristià 1999 d'Albaida.
"LA VICTÒRIA" tancava el boato del capità cristià 2006 d'Alcoi junt al ballet dels animals del bosc. I nombrem un nou autor de música festera: Enrique Alborch Tarrasó, creador d'aquesta meravellosa marxa cristiana de 2001. Una emotiva marxa cristiana en la que les campanes tornen a ser les protagonistes. Es va estrenar a les Festes de Bocairent, però "La Victòria" continua sonant arreu del territori valencià.
"FOLIXA ASGAYA" és una marxa cristiana de Francisco Valor que sembla estar creada a partir de la mare naturalesa. No és d'estranyar que una esquadra de negres tan natural com la del Mig Muntanyesos 2013 decidira desfilar amb "Folixa Asgaya". Per segona volta uns esquadrers de la filà Muntanyesos feien la seua Entrada amb una marxa cristiana que tenia coral de veus, en aquest cas femenines. Curiosament aquesta marxa cristiana és un encàrrec d'altra filà Muntanyesos, però diferent a la d'Alcoi. Es va estrenar en l'Entrada Cristiana 2009 del barri de San Blas d'Alacant. Sense cap dubte és la marxa cristiana preferida de Sabrina Paredes. "Folixa Asgaya" vol dir "Festa plena" en l'antic idioma d'Astúries.
"MUNTANYÉS I FESTA" és una marxa cristiana de 2007 que Vicente Juan Sanoguera va dedicar a la filà Muntanyesos. Es va entendre com un tipus de felicitació pel triomf aconseguit en els seus càrrecs de 2005 i 2006. Encara que no ha tingut massa recorregut i és una marxa cristiana fàcilment oblidable, mereixia un lloc en aquest recopilatori de marxes cristianes de la filà Muntanyesos i potser siga recuperada per a algun boato pròximament.
"MUNTANYA DE FERRO" està dedicada als futurs càrrecs de la filà Muntanyesos en 2019 i 2020. Amb aquesta marxa cristiana escrita en 2017 tanquem el repàs per la música d'aquesta magnífica filà d'Alcoi. Segur que "Muntanya de Ferro" de Miguel Àngel Más Mataix és una de les marxes cristianes que sonaran en la propera alferecia cristiana de Modesto Moiña. També va ser anunciada fa poc la marxa cristiana "Àrquia" de José Conejero, encara que potser es sentirà al carrer amb el capità cristià 2020: El muntanyès Alfonso Moreno. Molta sort als càrrecs en el seu camí fins a l'èxit individual i col·lectiu que suposa ser un dels protagonistes de les Festes d'Alcoi.
